Aparell locomotor - Músculs de la cara i el capmamacal
Presentació en PWP sobre anatomia i fisiologia del sistema muscular de l'aparell locomotor i dels músculs del cap i la cara, per a cicles formatius de grau mitjà. Aquest treball està fet gràcies a una llicència retribuïda atorgada per la generalitat de Catalunya, sota una llicència Creative Commons. Totes les imatges que l'il·lustren poden ser usades de forma lliure amb finalitats educatives, sempre que se'n faci l'atribució que consta al peu de la imatge (de domini públic, o llicència Cc o GNU).
Presentació sobre anatomia i fisiologia del sistema ossi de l'aparell locomotor, per a cicles formatius de grau mitjà. Aquest treball està fet gràcies a una llicència retribuïda atorgada per la generalitat de Catalunya, sota una llicència Creative Commons. Totes les imatges que l'il·lustren poden ser usades de forma lliure amb finalitats educatives, sempre que se'n faci l'atribució que consta al peu de la imatge (de domini públic, o llicència Cc o GNU).
Aparell locomotor - Músculs de la cara i el capmamacal
Presentació en PWP sobre anatomia i fisiologia del sistema muscular de l'aparell locomotor i dels músculs del cap i la cara, per a cicles formatius de grau mitjà. Aquest treball està fet gràcies a una llicència retribuïda atorgada per la generalitat de Catalunya, sota una llicència Creative Commons. Totes les imatges que l'il·lustren poden ser usades de forma lliure amb finalitats educatives, sempre que se'n faci l'atribució que consta al peu de la imatge (de domini públic, o llicència Cc o GNU).
Presentació sobre anatomia i fisiologia del sistema ossi de l'aparell locomotor, per a cicles formatius de grau mitjà. Aquest treball està fet gràcies a una llicència retribuïda atorgada per la generalitat de Catalunya, sota una llicència Creative Commons. Totes les imatges que l'il·lustren poden ser usades de forma lliure amb finalitats educatives, sempre que se'n faci l'atribució que consta al peu de la imatge (de domini públic, o llicència Cc o GNU).
1. Explicar el concepto de articulación.
2. Clasificar las articulaciones según los siguientes criterios: por su movimiento (inmóvil, semimóvil y móvil); número de sus cavidades articulares (simples y complejas), y sus medios de unión (fibrosas, cartilaginosas y sinoviales).
3. Explicar las variedades de las articulaciones: fibrosas (suturas, sindesmosis y gónfosis); cartilaginosas (sincondrosis y sínfisis) y sinoviales (esferoideas, trocoideas, gínglimo, en silla, planas y elipsoideas).
4. Describir los componentes de una articulación: cara, cartílago, cavidad y cápsula articulares, ligamentos (extracapsulares, capsulares e intracapsulares), membrana, líquido sinovial, pliegues y vellosidades sinoviales; meniscos y rodete o labrum articular.
5. Describir las bolsas y vainas sinoviales.
6. Enunciar la irrigación e inervación de las articulaciones.
7. Identificar los movimientos de las articulaciones sinoviales: extensión, flexión, abducción, aducción, supinación, pronación, inversión, eversión, rotación, flexión plantar, flexión dorsal y circunducción.
En els organismes animals, l'aparell digestiu és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió. Un cop realitzada la digestió, l'organisme pot absorbir aquestes substàncies i fer-les servir en l'obtenció d'energia i en el manteniment del cos.
1. EL SISTEMA ARTICULAREL SISTEMA ARTICULAR
BASES ANATÒMIQUES I FISIOLÒGIQUESBASES ANATÒMIQUES I FISIOLÒGIQUES
2n NIVELL2n NIVELL
2. 1. L'Articulació1. L'Articulació
● Una articulació és la unió entre
dos o més ossos , un os i cartílag o
os i les dents.
● La part de l'anatomia que
s'encarrega de l'estudi de les
articulacions és la artrologia .
BASES ANATÒMIQUES I FISIOLÒGIQUES IIBASES ANATÒMIQUES I FISIOLÒGIQUES II
3. Les funcions més importants de les articulacions són:
● Constituir punts d'unió entre els components de l'esquelet
(ossos, cartílags i dents)
● Facilitar moviments mecànics
(en el cas de les articulacions mòbils)
1.1 L'Articulació1.1 L'Articulació
BASES ANATÒMIQUES I FISIOLÒGIQUES IIBASES ANATÒMIQUES I FISIOLÒGIQUES II
4. Per la seva estructura (morfològicament):
● Morfològicament, els diferents tipus d'articulacions es classifiquen
segons el teixit que les uneix en diverses categories: fibroses,
cartilaginoses, sinovials o diartrodias.
Per la seva funció (fisiològicament):
● Fisiològicament, el cos humà té diversos tipus d'articulacions, com la
sinartrosis (no mòbil), Anfiartrosi (amb moviment molt limitat) i
diartrosi (major amplitud o complexitat de moviment)
BASES ANATÒMIQUES I FISIOLÒGIQUES IIBASES ANATÒMIQUES I FISIOLÒGIQUES II
2. Classificació2. Classificació
5. ● Les articulacions es poden classificar segons el teixit del qual
estan formades.
Sinoviales, diartrosi o mòbils que permeten realitzar una àmplia
gamma de moviments.
2.1 Classificació Estructural2.1 Classificació Estructural
BASES ANATÒMIQUES I FISIOLÒGIQUES IIBASES ANATÒMIQUES I FISIOLÒGIQUES II
6. ● Les sinovials al seu torn es divideixen en subarticulaciones:
Articulacions uniaxials permeten moviment en un sol eix.
Articulacions Biaxials permeten moviment al voltant de 2 eixos.
Articulacions multiaxials permeten els moviments en 3 o més eixos o plans.
2.1 Classificació Estructural2.1 Classificació Estructural
BASES ANATÒMIQUES I FISIOLÒGIQUES IIBASES ANATÒMIQUES I FISIOLÒGIQUES II
7. ● Fibroses, sinartrosi o immòbils
Aquestes articulacions són unions d'ossos en què participa un teixit
fibrós, unint-los.
La mobilitat d'aquestes articulacions queda definida per la longitud de
les fibres del teixit.
● Hi ha 3 tipus d'articulacions fibroses:
Sindesmosi: unions semiinmóviles, on una membrana uneix els ossos.
Sutures: poden ser planes, dentades o escamoses (es troben
principalment en el crani).
Gónfosis: articulacions de les arrels de les dents amb l'alvèol (cavitat
receptora) del maxil · lar i la mandíbula
2.1 Classificació Estructural2.1 Classificació Estructural
BASES ANATÒMIQUES I FISIOLÒGIQUES IIBASES ANATÒMIQUES I FISIOLÒGIQUES II
8. ● Cartilaginosas, Anfiartrosi o semimòbils
Aquest tipus d'articulacions es duu a terme entre cartílag i os, no
permeten tant moviment com les mòbils.
Poden ser sincondrosis quan estan fetes de cartílag hialí o símfisi quan
són de fibrocartílag, són de dos tipus:
● Articulacions cartilaginoses primàries o sincondrosis , que són unions
passatgeres entre ossos per mitjà de cartílags, com les unions entre
parts d'un mateix os en creixement.
● Articulacions cartilaginoses secundàries o símfisi , que són unions
cartilaginoses poc movibles i definitives, entre dos ossos per un cartílag
molt robust.
2.1 Classificació Estructural2.1 Classificació Estructural
BASES ANATÒMIQUES I FISIOLÒGIQUES IIBASES ANATÒMIQUES I FISIOLÒGIQUES II
9. ● Les articulacions també poden ser classificades funcionalment,
segons el grau de mobilitat que permetin realitzar.
Diartrosi, articulacions mòbils o sinovials
El terme diartrosi procedeix del grec dia , separació, i arthron ,
articulació. Són les més nombroses en el esquelet .
● Es caracteritzen per la diversitat i amplitud dels moviments que
permeten als ossos.
Posseeixen cartílag articular o de revestiment en ambdues parts
de l'articulació.
2.1 Classificació Funcional2.1 Classificació Funcional
BASES ANATÒMIQUES I FISIOLÒGIQUES IIBASES ANATÒMIQUES I FISIOLÒGIQUES II
2.2 Classificació Funcional2.2 Classificació Funcional
10. Anfiartrosis o articulacions semimòbils
● Aquest tipus d'articulacions es mantenen unides per un
cartílag elàstic i presenten una mobilitat escassa, com la
unió dels ossos de la columna vertebral.
● Podem diferenciar dos tipus:
Anfiartrosis veritables
Diartroanfiartrosis
2.2 Classificació Funcional2.2 Classificació Funcional
BASES ANATÒMIQUES I FISIOLÒGIQUES IIBASES ANATÒMIQUES I FISIOLÒGIQUES II
11. Sinartrosis o articulacions immòbils
● Aquestes articulacions es mantenen unides pel creixement de
l'os, o per un cartílag resistent.
2.2 Classificació Funcional2.2 Classificació Funcional
BASES ANATÒMIQUES I FISIOLÒGIQUES IIBASES ANATÒMIQUES I FISIOLÒGIQUES II
● Són articulacions rígides, sense
mobilitat, com les que uneixen els
ossos del crani, o amb una mobilitat
molt limitada, com la unió distal
entre cúbit i ràdio.