L’EDUCACIÓ INFANTIL : UNA ETAPA AMB ENTITAT PRÒPIA Curs adreçat a educadores i mestres de l’Etapa.
“ L’aprenentatge no succeeix com quelcom aïllat dels sentiments dels nens ”. D.GOLEMAN , Inteligencia emocional, 1996 Emocions &   Sentiments
LOE. Llei   Orgànica d’Educació 2/2006 L’ educació infantil constitueix l’ etapa educativa amb identitat pròpia que atén nenes i nens des del naixement fins als sis anys d’edat. L’ educació infantil té caràcter voluntari  i la seva finalitat és la de contribuir al desenvolupament  físic, afectiu ,  social i intel·lectual  dels nens. Amb l’objecte de respectar la  responsabilitat fonamental  de les mares i pares o tutors en aquesta etapa, els centres d’educació infantil  cooperaran estretament  amb ells. PRINCIPIS GENERALS
Decret 181/ 2008,de 9 de setembre han desenvolupar unes capacitats.  han de  viure unes relacions estables i afectives amb si mateixos i amb els altres. han de conèixer i interpretar l’entorn. han d’adquirir uns instruments d’aprenentatge. han d’aconseguir un grau d’autonomia.  que els permetran anar formant part d’una societat culturalment organitzada. COM DEFINEIX L’EDUCACIÓ INFANTIL? COM UNA ETAPA EDUCATIVA EN LA QUE ELS INFANTS :
Decret 181/ 2008,de 9 de setembre educació comuna i coeducadora. atenció a la diversitat. relació amb les famílies. desenvolupament integral de l’alumnat. integrarà les diverses experiències i aprenentatges. s’adaptarà als ritmes de treball dels infants. es garantirà la coordinació  amb el cicle de llar d’infants i amb el cicle inicial de l’educació primària. PRINCIPIS GENERALS
Decret 181/ 2008,de 9 de setembre - contribuir al desenvolupament físic, afectiu, social i cognitiu dels infants, proporcionant-los un clima i entorn de confiança on es sentin acollits i amb expectatives d'aprenentatge, en col·laboració amb les seves famílies. FINALITAT Educació infantil
Decret 181/ 2008,de 9 de setembre CAPACITATS els han de permetre créixer integralment com a persones en el món d’avui, en uns aprenentatges  continuats i progressius  . el  desenvolupament de les capacitats  és el resultat del què s’aprèn.
Decret 181/ 2008,de 9 de setembre   OBJECTIUS precisen les capacitats que els infants han d’haver desenvolupat en acabar el cicle de parvulari, en relació als continguts de les àrees i els criteris d’avaluació.
Els infants hauran d’anar desenvolupant les CAPACITATS  a l’entorn dels EIXOS següents: 1.Aprendre a ser i actuar de forma cada  vegada més autònoma aprendre a conèixer 2.  Aprendre a pensar i a comunicar   aprendre a fer 3.  Aprendre a descobrir i tenir iniciativa   aprendre a ser 4.  Aprendre a conviure i habitar el món aprendre a viure junts Decret 181/ 2008,de 9 de setembre
Aprenentatges  fonamentals   que potencia el desenvolupament global de l’infant   Aprendre a conèixer , és a dir, adquirir els instruments de la comprensió i la curiositat intel·lectual Aprendre a fer , per a posar en pràctica els coneixements i poder actuar sobre l’entorn Aprendre a ser,  contribuint al desenvolupament total de la persona, en quant a cos i esperit, intel·ligència, sensibilitat, sentit estètic, responsabilitat personal Aprendre a viure junts , per a participar i cooperar amb els demés en totes les activitats humanes Decret 181/ 2008,de 9 de setembre
Aprenentatges  fonamentals   que potencia el desenvolupament global de l’infant   És  fent  que es pren consciència de com s’ és. És fent que es va coneixent. El conèixer porta al fer, al conviure i al ser. El ser respon a sentir-se persona, sentir-se únic. El  sentir-se bé  com a persona facilita el  conviure. Decret 181/ 2008,de 9 de setembre
Decret 181/ 2008,de 9 de setembre LES ÀREES DE CONEIXEMENT I EXPERIÈNCIA DESCOBERTA D’UN MATEIX I DELS ALTRES DESCOBERTA DE L’ENTORN COMUNICACIÓ I LLENGUATGES Les àrees s’interrelacionen  per  crear uns  espais d’aprenentatge   GLOBALITZATS  , on es contribueixi al desenvolupament integral dels infants, acostant-los a la interpretació del món, donant significat i facilitant-ne la participació activa.
Decret 181/ 2008,de 9 de setembre .  QUÈ VOL DIR APRENDRE EN AQUESTA ETAPA ? construir  nous significats  de la realitat que l’envolta. enriquir els  propis coneixements  prèviament adquirits. permetre la seva  aplicació  a les noves situacions cada vegada més complexes.
Decret 181/ 2008,de 9 de setembre ELEMENTS CLAUS QUE CAL VALORAR. espais d’aprenentatge globalitzats . aprenentatges continuats i progressius  . desenvolupament de capacitats enriquir els propis coneixements prèviament adquirits   construir nous significats de la realitat que l’envolta permetre la seva aplicació a les noves situacions cada vegada  més complexes
Plantejament didàctic : què sabem del les noves propostes curricularsar?  1. Activitat oral . Explicar tot allò que recordeu del nou canvi curricular de l’escolaritat obligatòria  3. Fes un esquema amb causes que han provocat el canvi sistema educatiu. 4. Organismes que han intervingut en les propostes. 5. Quines necessitats de formació genera aquest canvi de model. 6. Quins organismes tenen responsabilitat de decidir? 7. Classificar les finalitats de l’educació obligatòria.   8.  Fes  un esquema   amb els diferents tipus de sabers. 9.  Compara amb els plantejament  anterior a aquest canvi.  10.  Concreta les característiques de les competències. 11. Cercar informació en fonts  diverses sobre el canvi curricular..  12. Processar la informació  establint els avantatges i inconvenients del canvi..  13. Respondre el mateix qüestionari inicial. 2. Qüestionari individual - Quines són les causes que han provocat els canvis en el sistema escolar? Quins són els canvis més evidents? Quines són les resistències més importants al canvi? - Gràcies a aquest  canvi podran  millorar els resultats escolars?  14. Redactar un text argumentatiu  final sobre el canvi del sistema educatiu . A.  Exploració d’idees prèvies   B.  Introducció  nou coneixement C.  Estructuració del coneixement D.  Aplicació  ( transferència  coneixem.)‏ Seqüència  didàctica : què sabem de la  nova proposta curricular?
La cultura del canvi La finalitat de l’educació és  : Aconseguir que  els nois i noies  adquireixin les eines  necessàries per entendre el món . Posar les bases perquè esdevinguin persones  capaces d’intervenir activament i crítica  en la societat plural,  diversa, i en continu canvi.
 
Què sabem de la  nova proposta curricular? Què sabem dels nous currículums? Competències bàsiques Currículum Societat
Nous reptes que l´educació té plantejats en el marc del segle XXI Els canvis i transformacions de la societat anomenada de la informació i el coneixement Canvis en les relacions de poder   Canvis en l'economia global Canvis en la producció Irrupció de les TIC (internet )‏ Societat del consum i el benestar  i la  seva sostenibilitat Canvis  en les formes  de viure  i de conviure. Consolidació de  sistemes democràtics
El currículum ha de donar resposta als nous reptes que l´educació té plantejats en el marc del segle XXI Demanen replantejar les finalitats de l'educació envers l’obtenció, selecció i interpretació de la informació per a construir coneixement, comunicar-lo i contrastar-lo  amb els dels altres. La construcció de coneixements i la seva  aplicació   en contextos propers a la vida real El desenvolupament de competències:  aplicació dels coneixements, habilitats i actituds a la resolució de problemes en contextos diferents.  L’educació en els  valors democràtics.
Què s’entén per competència? La capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles; es recolza en coneixements, però també en valors, habilitats, experiència...”   (Eurydice, 2002)‏
Història recent COMPETÈNCIA:  la manera en què una persona fa servir les seves possibilitats de decisió. COMPETÈNCIA :  l’habilitat per afrontar demandes externes o desenvolupar activitats i projectes de manera satisfactòria en contextos complexos, implica dimensions cognitives i no cognitives: coneixement, habilitats cognitives, habilitats pràctiques, actituds, valors i emocions. Els països de la Unió Europea .La UNESCO i l’OCDE  APORTACIONS   dels estudis socioculturals i constructivistes  sobre  el desenvolupament i  els aprenentatges humans . Programa DeSeCo  (Definició i Selecció de Competències) l’any 2003.
Què entenem per currículum? Article 6 de la LOE Article 7 del Decret 142/2007 i del 143/2007 S'entén per  currículum  de l'educació primària  i secundària“el conjunt de  competències bàsiques , objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació”.
Perquè ara es parla de competències? Necessitat de replantejar les finalitats de la formació en funció de la irrupció de les TIC i, especialment, d’internet.  La informació està a l’abast de tothom. Noves necessitats de formació derivades del sistema econòmic actual.  Les persones han d’estar preparades per participar en l’anàlisi de problemes col.lectius i globalitzats.  Noves necessitats de formació derivades de la vida en una societat democràtica.
Què entenem per competència? Article 8 del Decret 142/2007 i del 143/2007  S'entén per  competència  “la capacitat d'utilitzar els coneixements ( sabers ) i habilitats ( procediments ), de manera transversal i interactiva, en  contextos  i situacions que requereixen la  intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers , cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació” ( actituds i valors ).
Competències   bàsiques
 
Relació de competències en el currículum de primària http:// www.xtec.cat/estudis/primaria/nou_curriculum_pri.htm
Les competències bàsiques en imatges
Les finalitats de l’educació obligatòria Els coneixements que són rellevants Les metodologies i estratègies d’aula  La coherència pedagògica a través del treball en equip del professorat Font Roser Canals Cal revisar, actualitzar i replantejar... Les finalitats de  l’educació obligatòria i infantil educar persones que  Tinguin  coneixement  sobre el món Disposin de  Les eines per Comprendre’l Puguin  habitar-lo I millorar-lo  Saber fer Saber  Saber ser i estar
Què s’entén per competència? http :// www.youtube.com / watch ?v=IGRIROx5tik& feature = player _ embedded
Plantejament didàctic : què sabem del les noves propostes curricularsar?  1. Activitat oral . Explicar tot allò que recordeu del nou canvi curricular de l’escolaritat obligatòria  3. Fes un esquema amb causes que han provocat el canvi sistema educatiu. 4. Organismes que han intervingut en les propostes. 5. Quines necessitats de formació genera aquest canvi de model. 6. Quins organismes tenen responsabilitat de decidir? 7. Classificar les finalitats de l’educació obligatòria.   8.  Fes  un esquema   amb els diferents tipus de sabers. 9.  Compara amb els plantejament  anterior a aquest canvi.  10.  Concreta les característiques de les competències. 11. Cercar informació en fonts  diverses sobre el canvi curricular..  12. Processar la informació  establint els avantatges i inconvenients del canvi..  13. Respondre el mateix qüestionari inicial. 2. Qüestionari individual - Quines són les causes que han provocat els canvis en el sistema escolar? Quins són els canvis més evidents? Quines són les resistències més importants al canvi? - Gràcies a aquest  canvi podran  millorar els resultats escolars?  14. Redactar un text argumentatiu  final sobre el canvi del sistema educatiu . A.  Exploració d’idees prèvies   B.  Introducció  nou coneixement C.  Estructuració del coneixement D.  Aplicació  ( transferència  coneixem.)‏ Seqüència  didàctica : què sabem de la  nova proposta curricular?
Seqüència didàctica:
L’EDUCACIÓ INFANTIL:  UNA ETAPA EDUCATIVA AMB IDENTITAT PRÒPIA L’EDUCACIÓ INFANTIL
L’educació infantil, una prioritat educativa universal.‏
L’educació infantil, una prioritat educativa universal
L’educació infantil, una prioritat educativa universal Efectes positius que la Convenció ha tingut:c Creació progressiva d’una cultura dels drets de l’infant .Les disposicions de la Convenció s’han integrat progressivament en les legislacions nacionals i regionals, en gran part perquè aquest tractat és més conegut que els altres tractats de dret internacional sobre els drets humans, i també gràcies a la defensa que n’han fet nombroses institucions.  Iniciatives en favor de l’infant.  La cultura dels drets de l’Infant que s’ha desenvolupat progressivament es deu en gran part al treball del Comitè, de l’UNICEF i de les ONG. Reformes al sector de la justícia juvenil, la creació de defensors dels drets de l’infant o d’institucions independents semblants de protecció de la infància.  Una nova mirada sobre la infància.  els infants ja no es consideren «éssers per sota de» que no assoleixen la maduresa fins al futur, sinó persones de ple dret, veritables subjectes -i no solament objectes- de drets.
L’educació infantil, una prioritat educativa universal El Consell de Ministres  Europeus  d’Educació de 29 països varen fer la següent declaració  l’any  1999, a Bologna , amb la mirada posada a l’any 2010 :   Igualtat d’expectatives, equitat educativa El Ministeri d’ Educació i Ciència ,  a partir d’aquests principis ha elaborat un  document anomenat “  Objetivos educativos europeos y españoles, puntos de referencia   2010 ”.  Els tres blocs contemplen els següents acords: Augmentar l’escolarització  en les edats primerenques Aconseguir l’èxit de tots els alumnes a l’ensenyament obligatòria. Promoure l’aprenentatge al llarg de tota la vida, la ciutadania, la  igualtat d’oportunitats i la cohesió social.
L’educació infantil, una prioritat educativa universal A CATALUNYA  : El Parlament de Catalunya, tenint present la Declaració universal dels Drets de l’Infant, del 20 de novembre de 1959,la Resolució 37/I del Parlament de Catalunya, sobre els Drets de la Infància, del 10 de desembre de 1981, i la Convenció sobre els Drets de l’Infant, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, proposa 17 principis de política de proteccióla infància. El Programa 2004-2008 del Departament d’Educació  estableix els objectius generals i les actuacions principals amb l’horitzó d’avançar cap a la millora de l’educació per a tota la població escolar. El Departament d’Educació  fa la presentació del Mapa de Llars d’Infants 2004-2008 al gener 2009 .
IMPORTÀNCIA I   TRANSCENDÈNCIA
Decret181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del cicle de parvulari de l’educació infantil Decret 282/2006, de 4 de juliol pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres DESENVOLUPAMNET NORMATIU
Decret 282/2006, de 4 de juliol pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres DESENVOLUPAMNET NORMATIU
Decret 282/2006, de 4 de juliol pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres COMPETÈNCIES EDUCATIVES PRINCIPIS  OBJECTIUS
Decret 181/ 2008,de 9 de setembre pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del cicle de parvulari de l’educació infantil
DECRET 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil .   CAPACITATS /EIXOS OBJECTIUS  ÀREES CRITERIS D’AVALUACIÓ
a)  Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats. b)  Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una  imatge positiva d’ell mateix i dels altres. c) Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.   d). Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques. e) Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges .   f) Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals g)  Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar en conseqüència .   h) Conviure en la diversitat, avan ç ant en la relaci ó  amb els altres i en la resoluci ó  pac íf ica de conflictes. i)  Comportar-se d’acord amb unes pautes de conviv è ncia que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboraci ó  amb el grup i cap a la integraci ó   social. .   a) Dominar progressivament  el propi cos , les seves necessitats i les habilitats que va adquirint, identificant-se ell mateix com a persona i esforçant-se per manifestar i expressar les pròpies emocions, sentiments   i necessitats. b ) Participar amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d'alimentació, repòs, higiene i neteja personal iniciant-se en la pròpia autonomia  i orientant-se en les seqüències temporals quotidianes i en els espais   que li són habituals.   c) Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu entorn immediat, iniciant-se en l'adquisició d'hàbits de comportament social i en la integració en el grup.   d) Comprendre el llenguatge adult i el dels altres infants, comunicar-se i   expressar-se a través del moviment, el gest, el joc i la paraula ,  amb una progressiva millora del llenguatge oral.   e) Representar objectes i accions de la vida diària mitjançant el joc simbòlic i els diferents llenguatges: corporal, verbal, matemàtic, musical i plàstic.   f) Actuar sobre la realitat immediata i establir relacions entre els objectes segons les seves característiques perceptives i les pròpies vivències   DECRET  181/2008,  de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil CAPACITATS  Decret 282/2006, de 4 de juliol , pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres   COMPETÈNCIES EDUCATIVES
Relació de competències en el currículum de primària http:// www.xtec.cat/estudis/primaria/nou_curriculum_pri.htm
Relació entre capacitats i competències Personals   C omunicatives  Metodològiques  C onvivencials   Competències bàsiques Ser i actuar Pensar i comunicar   Descobrir  Conviure Capacitats Desenvolupament integral INFANTIL PRIMÀRIA
IDEES FORÇA QUE ORINTEN EL CURRÍCULUM IDEES FORÇA QUE ORINTEN EL CURRÍCULUM IDEES FORÇA  QUE ORIENTEN EL CURRÍCULUM L’ACCIÓ EUCATIVA RESPECTARÀ AQUESTS PRINCIPIS BÀSICS : Les diverses maneres d’aprendre dels infants. Les característiques personals i socials que condicionen l’aprenentatge. La selecció i organització dels continguts que s’han d’aprendre.  L’activitat de classe ha d’afavorir un ambient que faciliti que l’Infant s’esforci per aprendre, raonar i expressar el  que  sap,per plantejar els dubtes i per reelaborar el que coneixement i  l’Infant  actuï amb autonomia i  responsabilitat. L’establiment de mitjans perquè els infants se sentin  atesos, orientats i valorats, sense discriminació.
IDEES FORÇA QUE ORINTEN EL CURRÍCULUM IDEES FORÇA QUE ORINTEN EL CURRÍCULUM IDEES FORÇA  QUE ORIENTEN EL CURRÍCULUM Les capacitats   es troben precisades en forma d’ objectiu s els quals es troben en relació amb els  continguts  i els  criteris d’avaluació   Els objectius   de cicle   precisen  i ajuden al desenvolupament de les capacitats de l’alumnat. Els  criteris per a l’avaluació  del procés d’aprenentatge, tenen com a referència els objectius de cicle. Què ha de permetre als infants assolir les capacitats? Desenvolupar-se i crèixer integrament com a  persones en el món d’avui  ( autonomia ) utilizant els  coneixements  de manera  transversal i interactiva   en  contextos i situacions  diferents ,(funcionalitat ) aprenent  continguts continuats   i  progressius  (transversalitat) que seguiran en l’atapa de primària amb el treball de les  competències que han assolit en finalitzar l’etapa d’educcació obligatòria
L’infant construeix la seva personalitat en un procés dinàmic de relació interactiva amb les seves condicions  d'existència. Aquesta interacció evolutiva és susceptible de ser analitzada i modificada en el procés educatiu. El procés evolutiu durant els primers anys de vida, va de la dependència cap a l’autonomia, de la impulsivitat cap a la reflexió, de les respostes incondicionades cap a les respostes associades, reflexives, conscienciades, de la globalitat en la percepció del món cap a processos més diferenciats. Aquesta evolució implica: sempre tota la persona de l’infant i es concreta en un procés d’individualització i de socialització  estretament imbricats. COM HO CONCRETEM EN LA PRÀCTICA EDUCATIVA   Per afavorir un progrès en el desenvolupament de les capacitats Ja puc¡ tu també¡ Jo sol ¡ Soc feliç ¡ Adaptació “LES COMPETÈNCIES   BÀSIQUES A INFANTIL,  ELS QUATRE PILARS DE L’EDUCACIÓ I LA PRÀCTICA MUSICA”.  I. Amorós
FUNCIONS PRIMÀRIES UNIVERSALS PROCEDIMENTS S’APRENEN TÈCNIQUES MODIFIQUEN EL CERVELL Canvien les formes de pensar  HABILITATS / CAPACITATS CONJUNT D’OPERACIONS FÍSIQUES, MENTALS DIRIGIDES A UNA FITA. LES HABILITATS S’APRENEN GRÀCIES ALS PROCEDIMENTS ESTRATÈGIA SUPOSA PRENDRE CONSCIÈNCIA  DE LES MEVES DECISIONS  COM I PERQUÈ PENSO FAIG O DIC UNA COSA SUPOSA ACTIVITAT METACOGNITIVA   COMPETÈNCIA SUPOSA UN CONJUNT INTEGRAT D’ESTRATÈGIES INTEGRADES I COORDINADES. REPERTORI D’ESTRATÈGIES PER A RESPONDRE A UNA DEMANDA DEL CONTEXT S’APRENEN es desenvolupen en un context  físic i social PRÀCTICA  S’ENSENYEN PAPER DE L’EDUCACIÓ EN EL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES Adaptació professor Monereo
Més enllà de l’adquisició de determinats coneixements i habilitats, les capacitats  impliquen la possibilitat  d’utilitzar  aquests coneixements i habilitats de manera transversal i interactiva en  contextos  i situacions diferents . TIPUS DE CONTEXTOS (ESCENARIS SOCIALS ON LA PERSONA ES DESENVOLUPA)‏ Aconseguir un bon nivell d’autoestima i ajustament personal “ Ésser feliç” Font: adaptació Monereo CONTEXT PERSONAL Accedir al món laboral “ Ésser un professional eficaç” CONTEXT PROFESSIONAL Conviure i establir relacions interpersonals “ Ésser un ciutadà responsable i solidari” CONTEXT FAMILIAR Gestionar el coneixement i l’aprenentatge “ Ésser un aprenent permanent” CONTEXT EDUCATIU
Més enllà de l’adquisició de determinats coneixements i habilitats, les capacitats  impliquen la possibilitat  d’utilitzar  aquests coneixements i habilitats de manera transversal i interactiva en  contextos  i situacions diferents . COMPETÈNCIA:  és el conjunt de recursos potencials (saber què, saber com,quan i per què)  que posseeix una persona per enfrontar-se a problemes propis de l’entorn on es desenvolupa. La competència suposa la capacitat real d’aplicar un saber. Les competències presuponen capacitats , però aquestes  capacitats potencials es manifiesten mitjançant les accions  o tasques que fa una persona en una situació o context determinat . CAPACITAT:  es la facultat, l’aptitud que té una persona per fer alguna cosa i que al llarg de la seva vida pot desenvolupar-la contínuament . Les capacitats no son evaluables; pel contrari, les competències sí son verificables y avaluables .  Aquesta manera d’entendre les capacitats i les  competències   permiten relacionar-las i diferenciar-las: una persona sense  capacitats no pot ser competent,  però es pot demostar  que si es  tenen capacidats en la mida en que es tradueixen en  competències,  i alhora que  l’assolimnet de les competències va desenvolupant capacidats   (Roegiers, 2003 y 2004). APTITUD :   disposició o capacitat natural o adquirida per fer alguna cosa. HABILITAT:   es la capacitat se ser realment eficient en una tasca.  IDEES FORÇA  QUE ORIENTEN EL CURRÍCULUM
COM HO CONCRETEM EN LA PRÀCTICA EDUCATIVA   Per afavorir un progrès en el desenvolupament de les capacitats LA PERSONA COMPETENT L’INFANT COMPETENT TENIR COMPETÈNCIA SER UNA PERSONA COMPETENT porta a la idea de  PROGRÉS, EVOLUCIÓ I  CREIXEMENT L ’infant que progressa en autonomia,  reflexió i empatia, i és capaç d ’anar aplicant assertivament els seus aprenentatges  com a resposta a situacions quotidianes  que se li presenten Fa un bon ús  d'allò que té, d'allò que és,  d'allò que sap, d'allò que sent… Un bon ús de la  seva pròpia experiència. Per tant, sap aplicar allò que ha adquirit  en els  moments en que es fa necessària  una resposta Adaptació “LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES A INFANTIL, ELS QUATRE PILARS DE L’EDUCACIÓ I LA PRÀCTICA MUSICA”.  I. Amorós
COM HO CONCRETEM EN LA PRÀCTICA EDUCATIVA   Per afavorir un progrès en el desenvolupament de les capacitats AFAVORIR: un progrès perquè les pugui anar aplicant a situacions quotidianes, el  contacte directe amb la realitat,  uns aprenentatges  que el  preparen per la vida, l’experiència social dins la quotidianitat,  fer-lo sentir-se respectat i valorat , fer-lo sentir-se capaç i confiat en les seves possibilitats Què ha de fer l’Escola?
COM HO CONCRETEM EN LA PRÀCTICA EDUCATIVA   Per afavorir un progrès en el desenvolupament de les capacitats Les àrees s’interrelacionen  per  crear uns    espais d’aprenentatge  GLOBALITZATS  ,   on es contribueixi al desenvolupament integral dels infants,  acostant-los a  la interpretació  del món, donant significat  i facilitant-ne la participació activa. Globalització : es refereix a la manera d’apropar-nos al coneixement de la realitat i com   aquesta és percebuda. L’aprenentatge significatiu  , perquè es produeixi requereix  establir moltes relacions entre allò que ja es coneix i els nous aprenentatges, això provocarà la integració dels coneixements i permetrà aplicar allò après en altres situacions i contextos.  Caldrà que l’Infant disposi d’una actitud positiva vers a l’aprenentatge i estigui motivat per aprendre, voldrà dir que els aprenentatges tinguin sentit pels infants, connectin amb els seus interessos responguin a les seves necessitats L’organització dels continguts en els projectes curriculars han de tenir una perspectiva globalitzadora, entesa com a  la manera d’apropar als infants als coneixements que han  d’aprendre des d’una perspectiva integrada i diversa.
COM HO CONCRETEM EN LA PRÀCTICA EDUCATIVA   Per afavorir un progrès en el desenvolupament de les capacitats Interdisciplinarietat :  es refereix a les  diferents  maneres de relacionar-se les disciplines.   La seva funció consisteix  en oferir-nos els mitjans i instruments per   arribar-hi al seu coneixement. La transversalitat   dels continguts  ,  s’aconsegueix cercant les connexions  existents entre les diferent àrees i permet  la integració dels coneixements. La funcionalitat dels aprenentatges  es  fomenta amb  l’aplicació dels aprenentatges   en situacions pràctiques. Contextualitza l’aplicació   en relació amb els interessos de l’Infant i a la seva realitat. L’autonomia en l’aprenentatge  s’aconsegueix potenciant el treball cooperatiu,  l’aprenentatge basat en situacions quotidianes, i en el  treball amb projectes .
 

Sessio1

  • 1.
    L’EDUCACIÓ INFANTIL :UNA ETAPA AMB ENTITAT PRÒPIA Curs adreçat a educadores i mestres de l’Etapa.
  • 2.
    “ L’aprenentatge nosucceeix com quelcom aïllat dels sentiments dels nens ”. D.GOLEMAN , Inteligencia emocional, 1996 Emocions & Sentiments
  • 3.
    LOE. Llei Orgànica d’Educació 2/2006 L’ educació infantil constitueix l’ etapa educativa amb identitat pròpia que atén nenes i nens des del naixement fins als sis anys d’edat. L’ educació infantil té caràcter voluntari i la seva finalitat és la de contribuir al desenvolupament físic, afectiu , social i intel·lectual dels nens. Amb l’objecte de respectar la responsabilitat fonamental de les mares i pares o tutors en aquesta etapa, els centres d’educació infantil cooperaran estretament amb ells. PRINCIPIS GENERALS
  • 4.
    Decret 181/ 2008,de9 de setembre han desenvolupar unes capacitats. han de viure unes relacions estables i afectives amb si mateixos i amb els altres. han de conèixer i interpretar l’entorn. han d’adquirir uns instruments d’aprenentatge. han d’aconseguir un grau d’autonomia. que els permetran anar formant part d’una societat culturalment organitzada. COM DEFINEIX L’EDUCACIÓ INFANTIL? COM UNA ETAPA EDUCATIVA EN LA QUE ELS INFANTS :
  • 5.
    Decret 181/ 2008,de9 de setembre educació comuna i coeducadora. atenció a la diversitat. relació amb les famílies. desenvolupament integral de l’alumnat. integrarà les diverses experiències i aprenentatges. s’adaptarà als ritmes de treball dels infants. es garantirà la coordinació amb el cicle de llar d’infants i amb el cicle inicial de l’educació primària. PRINCIPIS GENERALS
  • 6.
    Decret 181/ 2008,de9 de setembre - contribuir al desenvolupament físic, afectiu, social i cognitiu dels infants, proporcionant-los un clima i entorn de confiança on es sentin acollits i amb expectatives d'aprenentatge, en col·laboració amb les seves famílies. FINALITAT Educació infantil
  • 7.
    Decret 181/ 2008,de9 de setembre CAPACITATS els han de permetre créixer integralment com a persones en el món d’avui, en uns aprenentatges continuats i progressius . el desenvolupament de les capacitats és el resultat del què s’aprèn.
  • 8.
    Decret 181/ 2008,de9 de setembre OBJECTIUS precisen les capacitats que els infants han d’haver desenvolupat en acabar el cicle de parvulari, en relació als continguts de les àrees i els criteris d’avaluació.
  • 9.
    Els infants haurand’anar desenvolupant les CAPACITATS a l’entorn dels EIXOS següents: 1.Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma aprendre a conèixer 2. Aprendre a pensar i a comunicar aprendre a fer 3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa aprendre a ser 4. Aprendre a conviure i habitar el món aprendre a viure junts Decret 181/ 2008,de 9 de setembre
  • 10.
    Aprenentatges fonamentals que potencia el desenvolupament global de l’infant Aprendre a conèixer , és a dir, adquirir els instruments de la comprensió i la curiositat intel·lectual Aprendre a fer , per a posar en pràctica els coneixements i poder actuar sobre l’entorn Aprendre a ser, contribuint al desenvolupament total de la persona, en quant a cos i esperit, intel·ligència, sensibilitat, sentit estètic, responsabilitat personal Aprendre a viure junts , per a participar i cooperar amb els demés en totes les activitats humanes Decret 181/ 2008,de 9 de setembre
  • 11.
    Aprenentatges fonamentals que potencia el desenvolupament global de l’infant És fent que es pren consciència de com s’ és. És fent que es va coneixent. El conèixer porta al fer, al conviure i al ser. El ser respon a sentir-se persona, sentir-se únic. El sentir-se bé com a persona facilita el conviure. Decret 181/ 2008,de 9 de setembre
  • 12.
    Decret 181/ 2008,de9 de setembre LES ÀREES DE CONEIXEMENT I EXPERIÈNCIA DESCOBERTA D’UN MATEIX I DELS ALTRES DESCOBERTA DE L’ENTORN COMUNICACIÓ I LLENGUATGES Les àrees s’interrelacionen per crear uns espais d’aprenentatge GLOBALITZATS , on es contribueixi al desenvolupament integral dels infants, acostant-los a la interpretació del món, donant significat i facilitant-ne la participació activa.
  • 13.
    Decret 181/ 2008,de9 de setembre . QUÈ VOL DIR APRENDRE EN AQUESTA ETAPA ? construir nous significats de la realitat que l’envolta. enriquir els propis coneixements prèviament adquirits. permetre la seva aplicació a les noves situacions cada vegada més complexes.
  • 14.
    Decret 181/ 2008,de9 de setembre ELEMENTS CLAUS QUE CAL VALORAR. espais d’aprenentatge globalitzats . aprenentatges continuats i progressius . desenvolupament de capacitats enriquir els propis coneixements prèviament adquirits construir nous significats de la realitat que l’envolta permetre la seva aplicació a les noves situacions cada vegada més complexes
  • 15.
    Plantejament didàctic :què sabem del les noves propostes curricularsar? 1. Activitat oral . Explicar tot allò que recordeu del nou canvi curricular de l’escolaritat obligatòria 3. Fes un esquema amb causes que han provocat el canvi sistema educatiu. 4. Organismes que han intervingut en les propostes. 5. Quines necessitats de formació genera aquest canvi de model. 6. Quins organismes tenen responsabilitat de decidir? 7. Classificar les finalitats de l’educació obligatòria. 8. Fes un esquema amb els diferents tipus de sabers. 9. Compara amb els plantejament anterior a aquest canvi. 10. Concreta les característiques de les competències. 11. Cercar informació en fonts diverses sobre el canvi curricular.. 12. Processar la informació establint els avantatges i inconvenients del canvi.. 13. Respondre el mateix qüestionari inicial. 2. Qüestionari individual - Quines són les causes que han provocat els canvis en el sistema escolar? Quins són els canvis més evidents? Quines són les resistències més importants al canvi? - Gràcies a aquest canvi podran millorar els resultats escolars? 14. Redactar un text argumentatiu final sobre el canvi del sistema educatiu . A. Exploració d’idees prèvies B. Introducció nou coneixement C. Estructuració del coneixement D. Aplicació ( transferència coneixem.)‏ Seqüència didàctica : què sabem de la nova proposta curricular?
  • 16.
    La cultura delcanvi La finalitat de l’educació és : Aconseguir que els nois i noies adquireixin les eines necessàries per entendre el món . Posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica en la societat plural, diversa, i en continu canvi.
  • 17.
  • 18.
    Què sabem dela nova proposta curricular? Què sabem dels nous currículums? Competències bàsiques Currículum Societat
  • 19.
    Nous reptes quel´educació té plantejats en el marc del segle XXI Els canvis i transformacions de la societat anomenada de la informació i el coneixement Canvis en les relacions de poder Canvis en l'economia global Canvis en la producció Irrupció de les TIC (internet )‏ Societat del consum i el benestar i la seva sostenibilitat Canvis en les formes de viure i de conviure. Consolidació de sistemes democràtics
  • 20.
    El currículum hade donar resposta als nous reptes que l´educació té plantejats en el marc del segle XXI Demanen replantejar les finalitats de l'educació envers l’obtenció, selecció i interpretació de la informació per a construir coneixement, comunicar-lo i contrastar-lo amb els dels altres. La construcció de coneixements i la seva aplicació en contextos propers a la vida real El desenvolupament de competències: aplicació dels coneixements, habilitats i actituds a la resolució de problemes en contextos diferents. L’educació en els valors democràtics.
  • 21.
    Què s’entén percompetència? La capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles; es recolza en coneixements, però també en valors, habilitats, experiència...” (Eurydice, 2002)‏
  • 22.
    Història recent COMPETÈNCIA: la manera en què una persona fa servir les seves possibilitats de decisió. COMPETÈNCIA : l’habilitat per afrontar demandes externes o desenvolupar activitats i projectes de manera satisfactòria en contextos complexos, implica dimensions cognitives i no cognitives: coneixement, habilitats cognitives, habilitats pràctiques, actituds, valors i emocions. Els països de la Unió Europea .La UNESCO i l’OCDE APORTACIONS dels estudis socioculturals i constructivistes sobre el desenvolupament i els aprenentatges humans . Programa DeSeCo (Definició i Selecció de Competències) l’any 2003.
  • 23.
    Què entenem percurrículum? Article 6 de la LOE Article 7 del Decret 142/2007 i del 143/2007 S'entén per currículum de l'educació primària i secundària“el conjunt de competències bàsiques , objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació”.
  • 24.
    Perquè ara esparla de competències? Necessitat de replantejar les finalitats de la formació en funció de la irrupció de les TIC i, especialment, d’internet. La informació està a l’abast de tothom. Noves necessitats de formació derivades del sistema econòmic actual. Les persones han d’estar preparades per participar en l’anàlisi de problemes col.lectius i globalitzats. Noves necessitats de formació derivades de la vida en una societat democràtica.
  • 25.
    Què entenem percompetència? Article 8 del Decret 142/2007 i del 143/2007 S'entén per competència “la capacitat d'utilitzar els coneixements ( sabers ) i habilitats ( procediments ), de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers , cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació” ( actituds i valors ).
  • 26.
    Competències bàsiques
  • 27.
  • 28.
    Relació de competènciesen el currículum de primària http:// www.xtec.cat/estudis/primaria/nou_curriculum_pri.htm
  • 29.
  • 30.
    Les finalitats del’educació obligatòria Els coneixements que són rellevants Les metodologies i estratègies d’aula La coherència pedagògica a través del treball en equip del professorat Font Roser Canals Cal revisar, actualitzar i replantejar... Les finalitats de l’educació obligatòria i infantil educar persones que Tinguin coneixement sobre el món Disposin de Les eines per Comprendre’l Puguin habitar-lo I millorar-lo Saber fer Saber Saber ser i estar
  • 31.
    Què s’entén percompetència? http :// www.youtube.com / watch ?v=IGRIROx5tik& feature = player _ embedded
  • 32.
    Plantejament didàctic :què sabem del les noves propostes curricularsar? 1. Activitat oral . Explicar tot allò que recordeu del nou canvi curricular de l’escolaritat obligatòria 3. Fes un esquema amb causes que han provocat el canvi sistema educatiu. 4. Organismes que han intervingut en les propostes. 5. Quines necessitats de formació genera aquest canvi de model. 6. Quins organismes tenen responsabilitat de decidir? 7. Classificar les finalitats de l’educació obligatòria. 8. Fes un esquema amb els diferents tipus de sabers. 9. Compara amb els plantejament anterior a aquest canvi. 10. Concreta les característiques de les competències. 11. Cercar informació en fonts diverses sobre el canvi curricular.. 12. Processar la informació establint els avantatges i inconvenients del canvi.. 13. Respondre el mateix qüestionari inicial. 2. Qüestionari individual - Quines són les causes que han provocat els canvis en el sistema escolar? Quins són els canvis més evidents? Quines són les resistències més importants al canvi? - Gràcies a aquest canvi podran millorar els resultats escolars? 14. Redactar un text argumentatiu final sobre el canvi del sistema educatiu . A. Exploració d’idees prèvies B. Introducció nou coneixement C. Estructuració del coneixement D. Aplicació ( transferència coneixem.)‏ Seqüència didàctica : què sabem de la nova proposta curricular?
  • 33.
  • 34.
    L’EDUCACIÓ INFANTIL: UNA ETAPA EDUCATIVA AMB IDENTITAT PRÒPIA L’EDUCACIÓ INFANTIL
  • 35.
    L’educació infantil, unaprioritat educativa universal.‏
  • 36.
    L’educació infantil, unaprioritat educativa universal
  • 37.
    L’educació infantil, unaprioritat educativa universal Efectes positius que la Convenció ha tingut:c Creació progressiva d’una cultura dels drets de l’infant .Les disposicions de la Convenció s’han integrat progressivament en les legislacions nacionals i regionals, en gran part perquè aquest tractat és més conegut que els altres tractats de dret internacional sobre els drets humans, i també gràcies a la defensa que n’han fet nombroses institucions. Iniciatives en favor de l’infant. La cultura dels drets de l’Infant que s’ha desenvolupat progressivament es deu en gran part al treball del Comitè, de l’UNICEF i de les ONG. Reformes al sector de la justícia juvenil, la creació de defensors dels drets de l’infant o d’institucions independents semblants de protecció de la infància. Una nova mirada sobre la infància. els infants ja no es consideren «éssers per sota de» que no assoleixen la maduresa fins al futur, sinó persones de ple dret, veritables subjectes -i no solament objectes- de drets.
  • 38.
    L’educació infantil, unaprioritat educativa universal El Consell de Ministres Europeus d’Educació de 29 països varen fer la següent declaració l’any 1999, a Bologna , amb la mirada posada a l’any 2010 : Igualtat d’expectatives, equitat educativa El Ministeri d’ Educació i Ciència , a partir d’aquests principis ha elaborat un document anomenat “ Objetivos educativos europeos y españoles, puntos de referencia 2010 ”. Els tres blocs contemplen els següents acords: Augmentar l’escolarització en les edats primerenques Aconseguir l’èxit de tots els alumnes a l’ensenyament obligatòria. Promoure l’aprenentatge al llarg de tota la vida, la ciutadania, la igualtat d’oportunitats i la cohesió social.
  • 39.
    L’educació infantil, unaprioritat educativa universal A CATALUNYA : El Parlament de Catalunya, tenint present la Declaració universal dels Drets de l’Infant, del 20 de novembre de 1959,la Resolució 37/I del Parlament de Catalunya, sobre els Drets de la Infància, del 10 de desembre de 1981, i la Convenció sobre els Drets de l’Infant, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, proposa 17 principis de política de proteccióla infància. El Programa 2004-2008 del Departament d’Educació estableix els objectius generals i les actuacions principals amb l’horitzó d’avançar cap a la millora de l’educació per a tota la població escolar. El Departament d’Educació fa la presentació del Mapa de Llars d’Infants 2004-2008 al gener 2009 .
  • 40.
    IMPORTÀNCIA I TRANSCENDÈNCIA
  • 41.
    Decret181/2008, de 9de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del cicle de parvulari de l’educació infantil Decret 282/2006, de 4 de juliol pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres DESENVOLUPAMNET NORMATIU
  • 42.
    Decret 282/2006, de4 de juliol pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres DESENVOLUPAMNET NORMATIU
  • 43.
    Decret 282/2006, de4 de juliol pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres COMPETÈNCIES EDUCATIVES PRINCIPIS OBJECTIUS
  • 44.
    Decret 181/ 2008,de9 de setembre pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del cicle de parvulari de l’educació infantil
  • 45.
    DECRET 181/2008, de9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil . CAPACITATS /EIXOS OBJECTIUS ÀREES CRITERIS D’AVALUACIÓ
  • 46.
    a) Progressaren el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats. b) Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d’ell mateix i dels altres. c) Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.   d). Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques. e) Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges .   f) Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals g) Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar en conseqüència .   h) Conviure en la diversitat, avan ç ant en la relaci ó amb els altres i en la resoluci ó pac íf ica de conflictes. i) Comportar-se d’acord amb unes pautes de conviv è ncia que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboraci ó amb el grup i cap a la integraci ó social. .   a) Dominar progressivament el propi cos , les seves necessitats i les habilitats que va adquirint, identificant-se ell mateix com a persona i esforçant-se per manifestar i expressar les pròpies emocions, sentiments i necessitats. b ) Participar amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d'alimentació, repòs, higiene i neteja personal iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les seqüències temporals quotidianes i en els espais que li són habituals.   c) Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu entorn immediat, iniciant-se en l'adquisició d'hàbits de comportament social i en la integració en el grup.   d) Comprendre el llenguatge adult i el dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a través del moviment, el gest, el joc i la paraula , amb una progressiva millora del llenguatge oral.   e) Representar objectes i accions de la vida diària mitjançant el joc simbòlic i els diferents llenguatges: corporal, verbal, matemàtic, musical i plàstic.   f) Actuar sobre la realitat immediata i establir relacions entre els objectes segons les seves característiques perceptives i les pròpies vivències   DECRET 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil CAPACITATS Decret 282/2006, de 4 de juliol , pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres   COMPETÈNCIES EDUCATIVES
  • 47.
    Relació de competènciesen el currículum de primària http:// www.xtec.cat/estudis/primaria/nou_curriculum_pri.htm
  • 48.
    Relació entre capacitatsi competències Personals C omunicatives Metodològiques C onvivencials Competències bàsiques Ser i actuar Pensar i comunicar Descobrir Conviure Capacitats Desenvolupament integral INFANTIL PRIMÀRIA
  • 49.
    IDEES FORÇA QUEORINTEN EL CURRÍCULUM IDEES FORÇA QUE ORINTEN EL CURRÍCULUM IDEES FORÇA QUE ORIENTEN EL CURRÍCULUM L’ACCIÓ EUCATIVA RESPECTARÀ AQUESTS PRINCIPIS BÀSICS : Les diverses maneres d’aprendre dels infants. Les característiques personals i socials que condicionen l’aprenentatge. La selecció i organització dels continguts que s’han d’aprendre. L’activitat de classe ha d’afavorir un ambient que faciliti que l’Infant s’esforci per aprendre, raonar i expressar el que sap,per plantejar els dubtes i per reelaborar el que coneixement i l’Infant actuï amb autonomia i responsabilitat. L’establiment de mitjans perquè els infants se sentin atesos, orientats i valorats, sense discriminació.
  • 50.
    IDEES FORÇA QUEORINTEN EL CURRÍCULUM IDEES FORÇA QUE ORINTEN EL CURRÍCULUM IDEES FORÇA QUE ORIENTEN EL CURRÍCULUM Les capacitats es troben precisades en forma d’ objectiu s els quals es troben en relació amb els continguts i els criteris d’avaluació Els objectius de cicle precisen i ajuden al desenvolupament de les capacitats de l’alumnat. Els criteris per a l’avaluació del procés d’aprenentatge, tenen com a referència els objectius de cicle. Què ha de permetre als infants assolir les capacitats? Desenvolupar-se i crèixer integrament com a persones en el món d’avui ( autonomia ) utilizant els coneixements de manera transversal i interactiva en contextos i situacions diferents ,(funcionalitat ) aprenent continguts continuats i progressius (transversalitat) que seguiran en l’atapa de primària amb el treball de les competències que han assolit en finalitzar l’etapa d’educcació obligatòria
  • 51.
    L’infant construeix laseva personalitat en un procés dinàmic de relació interactiva amb les seves condicions d'existència. Aquesta interacció evolutiva és susceptible de ser analitzada i modificada en el procés educatiu. El procés evolutiu durant els primers anys de vida, va de la dependència cap a l’autonomia, de la impulsivitat cap a la reflexió, de les respostes incondicionades cap a les respostes associades, reflexives, conscienciades, de la globalitat en la percepció del món cap a processos més diferenciats. Aquesta evolució implica: sempre tota la persona de l’infant i es concreta en un procés d’individualització i de socialització estretament imbricats. COM HO CONCRETEM EN LA PRÀCTICA EDUCATIVA Per afavorir un progrès en el desenvolupament de les capacitats Ja puc¡ tu també¡ Jo sol ¡ Soc feliç ¡ Adaptació “LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES A INFANTIL, ELS QUATRE PILARS DE L’EDUCACIÓ I LA PRÀCTICA MUSICA”. I. Amorós
  • 52.
    FUNCIONS PRIMÀRIES UNIVERSALSPROCEDIMENTS S’APRENEN TÈCNIQUES MODIFIQUEN EL CERVELL Canvien les formes de pensar HABILITATS / CAPACITATS CONJUNT D’OPERACIONS FÍSIQUES, MENTALS DIRIGIDES A UNA FITA. LES HABILITATS S’APRENEN GRÀCIES ALS PROCEDIMENTS ESTRATÈGIA SUPOSA PRENDRE CONSCIÈNCIA DE LES MEVES DECISIONS COM I PERQUÈ PENSO FAIG O DIC UNA COSA SUPOSA ACTIVITAT METACOGNITIVA COMPETÈNCIA SUPOSA UN CONJUNT INTEGRAT D’ESTRATÈGIES INTEGRADES I COORDINADES. REPERTORI D’ESTRATÈGIES PER A RESPONDRE A UNA DEMANDA DEL CONTEXT S’APRENEN es desenvolupen en un context físic i social PRÀCTICA S’ENSENYEN PAPER DE L’EDUCACIÓ EN EL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES Adaptació professor Monereo
  • 53.
    Més enllà del’adquisició de determinats coneixements i habilitats, les capacitats impliquen la possibilitat d’utilitzar aquests coneixements i habilitats de manera transversal i interactiva en contextos i situacions diferents . TIPUS DE CONTEXTOS (ESCENARIS SOCIALS ON LA PERSONA ES DESENVOLUPA)‏ Aconseguir un bon nivell d’autoestima i ajustament personal “ Ésser feliç” Font: adaptació Monereo CONTEXT PERSONAL Accedir al món laboral “ Ésser un professional eficaç” CONTEXT PROFESSIONAL Conviure i establir relacions interpersonals “ Ésser un ciutadà responsable i solidari” CONTEXT FAMILIAR Gestionar el coneixement i l’aprenentatge “ Ésser un aprenent permanent” CONTEXT EDUCATIU
  • 54.
    Més enllà del’adquisició de determinats coneixements i habilitats, les capacitats impliquen la possibilitat d’utilitzar aquests coneixements i habilitats de manera transversal i interactiva en contextos i situacions diferents . COMPETÈNCIA: és el conjunt de recursos potencials (saber què, saber com,quan i per què) que posseeix una persona per enfrontar-se a problemes propis de l’entorn on es desenvolupa. La competència suposa la capacitat real d’aplicar un saber. Les competències presuponen capacitats , però aquestes capacitats potencials es manifiesten mitjançant les accions o tasques que fa una persona en una situació o context determinat . CAPACITAT: es la facultat, l’aptitud que té una persona per fer alguna cosa i que al llarg de la seva vida pot desenvolupar-la contínuament . Les capacitats no son evaluables; pel contrari, les competències sí son verificables y avaluables . Aquesta manera d’entendre les capacitats i les competències permiten relacionar-las i diferenciar-las: una persona sense capacitats no pot ser competent, però es pot demostar que si es tenen capacidats en la mida en que es tradueixen en competències, i alhora que l’assolimnet de les competències va desenvolupant capacidats (Roegiers, 2003 y 2004). APTITUD : disposició o capacitat natural o adquirida per fer alguna cosa. HABILITAT: es la capacitat se ser realment eficient en una tasca. IDEES FORÇA QUE ORIENTEN EL CURRÍCULUM
  • 55.
    COM HO CONCRETEMEN LA PRÀCTICA EDUCATIVA Per afavorir un progrès en el desenvolupament de les capacitats LA PERSONA COMPETENT L’INFANT COMPETENT TENIR COMPETÈNCIA SER UNA PERSONA COMPETENT porta a la idea de PROGRÉS, EVOLUCIÓ I CREIXEMENT L ’infant que progressa en autonomia, reflexió i empatia, i és capaç d ’anar aplicant assertivament els seus aprenentatges com a resposta a situacions quotidianes que se li presenten Fa un bon ús d'allò que té, d'allò que és, d'allò que sap, d'allò que sent… Un bon ús de la seva pròpia experiència. Per tant, sap aplicar allò que ha adquirit en els moments en que es fa necessària una resposta Adaptació “LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES A INFANTIL, ELS QUATRE PILARS DE L’EDUCACIÓ I LA PRÀCTICA MUSICA”. I. Amorós
  • 56.
    COM HO CONCRETEMEN LA PRÀCTICA EDUCATIVA Per afavorir un progrès en el desenvolupament de les capacitats AFAVORIR: un progrès perquè les pugui anar aplicant a situacions quotidianes, el contacte directe amb la realitat, uns aprenentatges que el preparen per la vida, l’experiència social dins la quotidianitat, fer-lo sentir-se respectat i valorat , fer-lo sentir-se capaç i confiat en les seves possibilitats Què ha de fer l’Escola?
  • 57.
    COM HO CONCRETEMEN LA PRÀCTICA EDUCATIVA Per afavorir un progrès en el desenvolupament de les capacitats Les àrees s’interrelacionen per crear uns espais d’aprenentatge GLOBALITZATS , on es contribueixi al desenvolupament integral dels infants, acostant-los a la interpretació del món, donant significat i facilitant-ne la participació activa. Globalització : es refereix a la manera d’apropar-nos al coneixement de la realitat i com aquesta és percebuda. L’aprenentatge significatiu , perquè es produeixi requereix establir moltes relacions entre allò que ja es coneix i els nous aprenentatges, això provocarà la integració dels coneixements i permetrà aplicar allò après en altres situacions i contextos. Caldrà que l’Infant disposi d’una actitud positiva vers a l’aprenentatge i estigui motivat per aprendre, voldrà dir que els aprenentatges tinguin sentit pels infants, connectin amb els seus interessos responguin a les seves necessitats L’organització dels continguts en els projectes curriculars han de tenir una perspectiva globalitzadora, entesa com a la manera d’apropar als infants als coneixements que han d’aprendre des d’una perspectiva integrada i diversa.
  • 58.
    COM HO CONCRETEMEN LA PRÀCTICA EDUCATIVA Per afavorir un progrès en el desenvolupament de les capacitats Interdisciplinarietat : es refereix a les diferents maneres de relacionar-se les disciplines. La seva funció consisteix en oferir-nos els mitjans i instruments per arribar-hi al seu coneixement. La transversalitat dels continguts , s’aconsegueix cercant les connexions existents entre les diferent àrees i permet la integració dels coneixements. La funcionalitat dels aprenentatges es fomenta amb l’aplicació dels aprenentatges en situacions pràctiques. Contextualitza l’aplicació en relació amb els interessos de l’Infant i a la seva realitat. L’autonomia en l’aprenentatge s’aconsegueix potenciant el treball cooperatiu, l’aprenentatge basat en situacions quotidianes, i en el treball amb projectes .
  • 59.