2- SELECCIONAR LA 
REALITAT 
Gabriel Mendoza 
1er BAT «A» 
2014/2015
2.1 ENQUADRAMENT 
Les càmeres capturen imatges amb uns límits establerts, de 
forma rectangular. La selecció ve limitada per un marc que 
també limita la nostra visió. Provoca que un fragment de la 
realitat visible sigui posat dins d’un quadre, sigui emmarcat i 
convertit en una imatge limitada
CAMP I FORA DE CAMP 
L’enquadrament determina allò que veurem d’un referent 
real,és una selecció d’un espai concret de la realitat visible
CAMP 
Allò que es veu en l’espai enquadrat es diu que es troba en 
camp, perquè resta dins del camp de visió de la càmera
FORA DE CAMP 
Allò que queda fora se l’anomena genèricament fora de camp 
o espai off
FORMAT 
La majoria dels elements fotosensibles tenen un format 
rectangular i hi haurà la possibilitat de triar un enquadrament 
TIPUS D’ENQUADRAMENT 
Horitzontal 
vertical 
Inclinat
ENQUADRAMENT 
HORITZONTAL 
Lenquadrament horitzontal suggereix quietud i tranquilitat
ENQUADRAMENT VERTICAL 
L’enquadrament vertical suggereix força i fermesa
ENQUADRAMENT INCLINAT 
L’enquadrament inclinat transmet dinamisme i força
COMPOSICIÓ 
És un art , i com a tal no existeixen limitacions que facin que 
una determinada composició sigui millor que una altra. 
Determinarà l’estètica i també, en molts casos, la significació 
que atribuïm als elements que apareixen en la imatge
CENTRE D’INTERÈS 
En tota escena hi sol haver un motiu(allò que desitgem 
destacar) i fons(allò que envolta i dóna sentit al motiu)
LÍNIES DOMINANTS 
 S’utilitzen per a dirigir l’atenció de l’espectadorr, no desviar-la. 
Les línies poden ser, horitzontals, verticals, corbes o 
obliqües.
LÍNIA DE L’HORITZÓ 
Sol ser una referència visual clau per a l’ésser humà
LÍNIES DIAGONALS 
Es formen en les imatges: per exemple, la barana d’un 
passeig, una vorera, un camí…
REGLA DELS TERÇOS 
 Una imatge es divideix en nou parts iguals utilitzant dues 
línies imaginàries paral·leles i equiespaiades de forma 
horitzontal i dues més de forma vertical, i recomana utilitzar 
els punts d’intersecció per distribuir els objectes.
LA MIRADA 
 La mirada d’un ésser humà traça una línia dominant 
imaginària a la imatge de gran força expressiva que ha de 
ser respectada i destacada.
EL MOVIMENT 
 Una persona en moviment també descriu una línia dominant 
imaginària que és la seva trajectòria i que també pot tenir 
gran força espressiva.
PUNT DE VISTA 
 La variació del punt de vista o angulació aporta persperctives 
diferents amb elements inesperat que sovint capten més 
l’atenció
FRONTAL O MIG 
 La càmera està just davant i a la mateixa alçada de l’element 
captat
TRES QUARTS 
 S’agafa l’element una mica de costat
PERFIL O LATERAL 
 L’element és captat pel lateral
PICAT 
 El punt de vista de la càmera és superior a l’element captat. 
Ajuda a destacar la petitesa de certs objectes
CONTRAPICAT 
 És la perspectiva contrària al picat, consisteix en fotografiar 
un motiu des de baix cap a dalt i ajuda a ressaltar la 
grandiositat d’un element.
ZENITAL 
 La imatge es pren en un angle totalment perpendicular
NADIR 
 La càmera o el punt de vista és just a sota, és el contrapicat 
absolut
PRESA A RAN 
 La càmera capta la imatge a ran de terra o de l’objecte. 
Acostuma a sorprendre l’espectador ja que els humans no 
solen col·locar-se a aquest nivell de visió
PLA DE TALL 
 Mostra un objecte o part d’un objecte o subjecte sobre el que 
es vol cridar l’atenció. Destaca elements petits que, am un 
altre tipus de pla, passarien desapercebuts.
PRIMERISSIM PRIMER PLA 
 Mostra una part del rostre o del cos d’una persona. Potencia 
el valor dramàtic. Transmet més intimitat i confidencialitat 
que el primer pla
PRIMER PLA 
 Presenta el rostre sencer o, com a molt, amb l’espatlla. És 
un pla molt expressiu, psicològic i dramàtic, ja que permet 
percebre el somriure, el temor…
PLA MIG 
 Presenta la persona tallada per la cintura, és a dir, de mig 
cos en a munt. Interessa la reacció del personatge davant 
una realitat
PLA AMERICÀ O TRES QUARTS 
 Els limits superior i inferior coincideixen amb el cap i els 
genolls de la persona. És un enquadrament molt 
cinematogràfic, que s’utilitzava sobretot als westerns per 
oferir la cara i el revòlver de l’actor
PLA SENCER 
 Ela límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el 
cap i els peus d’un o dos personatges. Interessa l’acció
PLA DE CONJUNT 
 Abraça un petit grup de persones. Interessa l’acció. Presenta 
una relació entre els personatges
PLA GENERAL 
 Mostra un escenari ampli en el que s’incorpora una persona 
o grup de persones que ocupa un terç o una quarta part de 
l’enquadrament
GRAN PLA GENERAL 
 Mostra un gran paisatge. L’entorn és més important que la 
persona
L’ENFOCAMENT 
 Permet captar les imatges nítidament, fent que els contorns dels 
elements, la incidència de la llum i les gradacions tonals quedin 
clarament definitsDepèn essencialment de la distància que la 
càmera està situada respecte als diferents elements que apareixen 
en la captura
ENFOCAMENT SELECTIU 
 Destaca l’element enfocat davant totes les altres coses que 
estan desenfocades. No deixa de ser una aplicació d’una 
reduïda profunditat de camp
IL·LUMINACIÓ 
Tipus d’il·luminació: 
 Llum del migdia 
 Llum del matí 
 Llum del capvespre
LLUM DEL MIGDIA 
 És una llum dura, intensa i que elimina les ombres, la qual 
cosa afecta negativament la percepció del volum i els 
matissos de la superficie dels objectes.
LLUM DEL MATÍ 
 Il·lumina amb tons frescos pastel i difumina normalment els 
detalls llunayns
LLUM DEL CAPVESPRE 
 Il·lumina lateralment i amb tons daurats i càlids produint 
ombres tènues i subtils que fan ressaltar la textura dels 
objectes i el seu volum
TEXTURA 
 És una il·lusió òptica. La sensació de textura li atorga a la 
imatge una capacitat comunicativa extra. A través d’ella 
reconeixem com és la superfície dels objectes.
LLUM DURA 
 És la llum que prové directament del sol en un dia assolellat 
o d’un únic punt de llum artificial com un flash o un focus
LLUM DIFUSA 
 És la llum que il·lumina els objectes sense produir grans 
ombres ni contrastos. S’aconsegueix quan el sol no il·lumina 
directament els objectes en un dia assolellat sinó que ve 
rebotada d’un altre objecte clar
COLOR 
 Per tal de resaltar el motiu és convenient buscar un contrast 
de to i color entre el motiu i el fons. La saturació de color 
evoca intensitat i els tons suaus, tranquilitat

selección realidad T2

  • 1.
    2- SELECCIONAR LA REALITAT Gabriel Mendoza 1er BAT «A» 2014/2015
  • 2.
    2.1 ENQUADRAMENT Lescàmeres capturen imatges amb uns límits establerts, de forma rectangular. La selecció ve limitada per un marc que també limita la nostra visió. Provoca que un fragment de la realitat visible sigui posat dins d’un quadre, sigui emmarcat i convertit en una imatge limitada
  • 3.
    CAMP I FORADE CAMP L’enquadrament determina allò que veurem d’un referent real,és una selecció d’un espai concret de la realitat visible
  • 4.
    CAMP Allò quees veu en l’espai enquadrat es diu que es troba en camp, perquè resta dins del camp de visió de la càmera
  • 5.
    FORA DE CAMP Allò que queda fora se l’anomena genèricament fora de camp o espai off
  • 6.
    FORMAT La majoriadels elements fotosensibles tenen un format rectangular i hi haurà la possibilitat de triar un enquadrament TIPUS D’ENQUADRAMENT Horitzontal vertical Inclinat
  • 7.
    ENQUADRAMENT HORITZONTAL Lenquadramenthoritzontal suggereix quietud i tranquilitat
  • 8.
    ENQUADRAMENT VERTICAL L’enquadramentvertical suggereix força i fermesa
  • 9.
    ENQUADRAMENT INCLINAT L’enquadramentinclinat transmet dinamisme i força
  • 10.
    COMPOSICIÓ És unart , i com a tal no existeixen limitacions que facin que una determinada composició sigui millor que una altra. Determinarà l’estètica i també, en molts casos, la significació que atribuïm als elements que apareixen en la imatge
  • 11.
    CENTRE D’INTERÈS Entota escena hi sol haver un motiu(allò que desitgem destacar) i fons(allò que envolta i dóna sentit al motiu)
  • 12.
    LÍNIES DOMINANTS S’utilitzen per a dirigir l’atenció de l’espectadorr, no desviar-la. Les línies poden ser, horitzontals, verticals, corbes o obliqües.
  • 13.
    LÍNIA DE L’HORITZÓ Sol ser una referència visual clau per a l’ésser humà
  • 14.
    LÍNIES DIAGONALS Esformen en les imatges: per exemple, la barana d’un passeig, una vorera, un camí…
  • 15.
    REGLA DELS TERÇOS  Una imatge es divideix en nou parts iguals utilitzant dues línies imaginàries paral·leles i equiespaiades de forma horitzontal i dues més de forma vertical, i recomana utilitzar els punts d’intersecció per distribuir els objectes.
  • 16.
    LA MIRADA La mirada d’un ésser humà traça una línia dominant imaginària a la imatge de gran força expressiva que ha de ser respectada i destacada.
  • 17.
    EL MOVIMENT Una persona en moviment també descriu una línia dominant imaginària que és la seva trajectòria i que també pot tenir gran força espressiva.
  • 18.
    PUNT DE VISTA  La variació del punt de vista o angulació aporta persperctives diferents amb elements inesperat que sovint capten més l’atenció
  • 19.
    FRONTAL O MIG  La càmera està just davant i a la mateixa alçada de l’element captat
  • 20.
    TRES QUARTS S’agafa l’element una mica de costat
  • 21.
    PERFIL O LATERAL  L’element és captat pel lateral
  • 22.
    PICAT  Elpunt de vista de la càmera és superior a l’element captat. Ajuda a destacar la petitesa de certs objectes
  • 23.
    CONTRAPICAT  Ésla perspectiva contrària al picat, consisteix en fotografiar un motiu des de baix cap a dalt i ajuda a ressaltar la grandiositat d’un element.
  • 24.
    ZENITAL  Laimatge es pren en un angle totalment perpendicular
  • 25.
    NADIR  Lacàmera o el punt de vista és just a sota, és el contrapicat absolut
  • 26.
    PRESA A RAN  La càmera capta la imatge a ran de terra o de l’objecte. Acostuma a sorprendre l’espectador ja que els humans no solen col·locar-se a aquest nivell de visió
  • 27.
    PLA DE TALL  Mostra un objecte o part d’un objecte o subjecte sobre el que es vol cridar l’atenció. Destaca elements petits que, am un altre tipus de pla, passarien desapercebuts.
  • 28.
    PRIMERISSIM PRIMER PLA  Mostra una part del rostre o del cos d’una persona. Potencia el valor dramàtic. Transmet més intimitat i confidencialitat que el primer pla
  • 29.
    PRIMER PLA Presenta el rostre sencer o, com a molt, amb l’espatlla. És un pla molt expressiu, psicològic i dramàtic, ja que permet percebre el somriure, el temor…
  • 30.
    PLA MIG Presenta la persona tallada per la cintura, és a dir, de mig cos en a munt. Interessa la reacció del personatge davant una realitat
  • 31.
    PLA AMERICÀ OTRES QUARTS  Els limits superior i inferior coincideixen amb el cap i els genolls de la persona. És un enquadrament molt cinematogràfic, que s’utilitzava sobretot als westerns per oferir la cara i el revòlver de l’actor
  • 32.
    PLA SENCER Ela límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els peus d’un o dos personatges. Interessa l’acció
  • 33.
    PLA DE CONJUNT  Abraça un petit grup de persones. Interessa l’acció. Presenta una relació entre els personatges
  • 34.
    PLA GENERAL Mostra un escenari ampli en el que s’incorpora una persona o grup de persones que ocupa un terç o una quarta part de l’enquadrament
  • 35.
    GRAN PLA GENERAL  Mostra un gran paisatge. L’entorn és més important que la persona
  • 36.
    L’ENFOCAMENT  Permetcaptar les imatges nítidament, fent que els contorns dels elements, la incidència de la llum i les gradacions tonals quedin clarament definitsDepèn essencialment de la distància que la càmera està situada respecte als diferents elements que apareixen en la captura
  • 37.
    ENFOCAMENT SELECTIU Destaca l’element enfocat davant totes les altres coses que estan desenfocades. No deixa de ser una aplicació d’una reduïda profunditat de camp
  • 38.
    IL·LUMINACIÓ Tipus d’il·luminació:  Llum del migdia  Llum del matí  Llum del capvespre
  • 39.
    LLUM DEL MIGDIA  És una llum dura, intensa i que elimina les ombres, la qual cosa afecta negativament la percepció del volum i els matissos de la superficie dels objectes.
  • 40.
    LLUM DEL MATÍ  Il·lumina amb tons frescos pastel i difumina normalment els detalls llunayns
  • 41.
    LLUM DEL CAPVESPRE  Il·lumina lateralment i amb tons daurats i càlids produint ombres tènues i subtils que fan ressaltar la textura dels objectes i el seu volum
  • 42.
    TEXTURA  Ésuna il·lusió òptica. La sensació de textura li atorga a la imatge una capacitat comunicativa extra. A través d’ella reconeixem com és la superfície dels objectes.
  • 43.
    LLUM DURA És la llum que prové directament del sol en un dia assolellat o d’un únic punt de llum artificial com un flash o un focus
  • 44.
    LLUM DIFUSA És la llum que il·lumina els objectes sense produir grans ombres ni contrastos. S’aconsegueix quan el sol no il·lumina directament els objectes en un dia assolellat sinó que ve rebotada d’un altre objecte clar
  • 45.
    COLOR  Pertal de resaltar el motiu és convenient buscar un contrast de to i color entre el motiu i el fons. La saturació de color evoca intensitat i els tons suaus, tranquilitat