2. GUANYADORS 1r A
Pel mes d’Abril sempre surten les flors al meu jardí.
Daniel Casanovas Gasa
Quan Sant Jordi mata al drac i salva la princesa,
tota la població és feliç i contenta.
Rosalía Matutano
Tota la classe
RODOLINS
+ ORIGINAL
POESIA
3. Quan arriba la calor
Quan arriba la caloreta
passejo per la platjeta,
i tot el que està congeladet
es fon amb el solet.
La floreta campaneta
És de color blanqueta.
Quan arriba la primavera
passejo per l’era.
Quan arriba la caloreta
veig a la Marteta
passejant per la platjeta.
El girasol
segueix el sol,
i la vermella marieta
És petitoneta.
Laia Arrebola Martínez
GUANYADORS 1r B
POESIA
4. La primavera
Els camps
estan plens de tulipans.
El girasol
mira el sol.
Quan em banyo a la piscineta
l’aigua està ben fresqueta.
Quan veig l’arc de Sant Martí
faig ti tiri ti.
Daniel Gordo Natal
Tota la classe
GUANYADORS 1r B
+ ORIGINAL
ESFORÇ
5. El misteri de la muntanya
Fa molts anys un poble tenia un gran problema. Volien trobar el
misteri de la muntanya que era un tresor amagat darrera d’una
cascada. La gent volia tenir una mica més de diners. El Marc va anar
al bosc i es va trobar un home molt famós. Ell era un dels guardians
del misteri de la muntanya. En Joan li va dir que el misteri de la
muntanya eren unes gemmes que tenien molt poder. El Marc va
anar corrents a la muntanya i va robar les gemmes. Quan les va
agafar la muntanya es va enfonsar. El Marc va anar corrents cap a la
sortida, va sortir i va anar al poble, les va donar a tota la gent i van
ser feliços per sempre.
GUANYADORS 2n A
PROSA
6. El planeta de les galàxies
Hi havia una vegada un astronauta que havia d’anar al planeta de les galàxies per poder salvar la
ciutat. Va córrer a la nau i va començar a enlairar-se per poder entrar al planeta de les galàxies. A
dins hi havia un túnel de foc i un altre de gel i d’aigua i es va dir:
Jo sóc valent i puc passar tots aquests túnels – I ho va fer.
Però al final es va quedar sense foc, sort que tenia benzina i va seguir. El rei de les galàxies va
començar a atacar i l’astronauta va agafar el diamant per a la ciutat i corrents va anar a la seva
ciutat i la va salvar.
Laila Jemili Linares
GUANYADORS 2n A
+ ORIGINAL
7. L’ocell missatger
Hi havia una vegada fa molts i molts anys, un ocell que portava missatges
a tot arreu, a Rússia, Estats Units, Londres, Cuba, Berlín i Bilbao.
Tenia dos amics, una gata que es deia Lilia i un gos que es deia Mario.
El 3 de maig era el seu aniversari i feia 10 anys. Aquell dia havia de portar
un paquet a Rússia, hi va arribar i va fer nous amics. Eren una tortuga, un
elefant i un lloro. La tortuga es deia Maria, l’elefant es deia Celestí i el
lloro es deia Nico.
L’ocell es va perdre per Rússia, però els seus amics no ho sabien i l’amo
del lloro els ho va dir. El lloro va anar a buscar-lo i el va trobar al jardí de
l’elefant olorant les flors.
Van anar els amics de Rússia amb l’ocell i li van donar el paquet a la noia.
L’ocell se’n va anar al seu país, li van fer un pastís, va bufar les espelmes i
se’n va anar a dormir.
Lucía López Farret
GUANYADORS 2n B
+ ORIGINAL
8. La marciana espia
Fa uns anys, a un planeta hi havia una marciana que es deia Estela .L’ Estela volia dominar el
planeta Terra i va decidir anar-hi d’espia.
L’Estela es va disfressar d’ humana i va anar cap al planeta Terra. Va anar a una casa i la van
acollir. Però un dia els germans de la família van descobrir que era una marciana, però els
pares no els creien. Llavors la marciana va començar a dominar el planeta Terra. Els pares
van creure el que deien els seus fills. Llavors una noia que es deia Estel i entrenava karate, va
decidir intentar negociar per la seguretat del planeta Terra. Va arribar el gran dia. L’Estel va
descobrir que l’ Estela era dolenta per una mal dicció. La maledicció va ser provocada per
una marciana que es deia Naila i era molt molt dolenta. L’ Estela li va dir a l’ Estel que si
aconseguia una poció que tenia la Naila al seu palau tornaria a ser bona i deixaria en pau el
planeta Terra. L’Estel va acceptar la missió, l’Estela li va deixar la seva nau i l’Estel va anar
cap al palau de la Naila.
L’Estel va aconseguir la poció amb molt esforç. L’Estela es va fer bona quan la va prendre i
va decidir quedar-se per sempre al planeta Terra. Com l’Estel o va aconseguir va
desaparèixer la Naila per la llegenda de la poció que deia que si algú se la prenia, la malvada
desapareixeria. Per celebrar-ho van decidir berenar, a un parc que es deia ``Mar’’!
Aina Romeo López
GUANYADORS 3r A
PROSA
9. El juràssic a casa
Hi havia una vegada un nen dit Joaquim que tenia 14 anys i era molt simpàtic. Va
arribar a casa amb un invent que projectava el juràssic i el seu pare li va dir que
l’engegués. Al dia següent es van trobar el juràssic a casa.
Estaven el t-rex, el velociraptor ,el triceratops, ... i també un laboratori .Quan van
veure el laboratori hi van entrar i van trobar el veí que no era res educat i tenia
moltes ferides , casi no podia respirar. El van ajudar i els va explicar que estava
veient la tele i de cop i volta en canviar de canal li havia sortit un canal del juràssic
la tele va petar i se li havien aparegut uns velociraptors que el van atacar. Ell es va
fer el mort i els dinosaures van marxar. El meu pare li va explicar que era culpa
seva, que tenia una màquina que projectava el juràssic i la van apagar.
Conte contat Conte acabat.
Àxel Gispert Simon
GUANYADORS 3r A
+ORIGINAL
10. Els aliments vius
Hi havia una vegada una cuinera d’ un hotel que cuinava molt bé.
Una vegada l’encarregat de comprar menjar es va equivocar i va
confondre el pebre amb una poció màgica.
La cuinera pensant que,era pebre, va ficar la poció sobre la pizza, la
salsitxa i la patata i els aliments de sobte van cobrar vida. Els
aliments volien anar a l´ olla, la cuinera va agafar la patata, la va
pelar i va morir en entrar dins l’olla. Ara ja no volien anar a l’olla i
es van escapar. Al cap d’una estona, la cuinera els va agafar. La van
pegar i de cop es van escapar.
Un dia la cuinera els va trobar i li van demanar que no se’ls mengés.
La cuinera ho va entendre i els va deixar. A partir d’ aquell dia van
ser amics.
Tristan Frédéri Bert
GUANYADORS 3r A
A L’ESFORÇ
11. En Marc al món màgic
Fa molt de temps, en una ciutat, hi vivía un nen que es deia Marc. Un dia en Marc anava cap al bosc i va
veure un arbre amb un forat a dins, va ficar el cap i va caure pel forat. A baix va veure un bosc i s’hi va
ficar. Al bosc hi havia una casa i va entrar. A dins es sentien veus. Va anar al menjador i va veure un bufó,
tres bracnas, que eran unes criatures magiques, un teixó molt elegant, un esquirol amb ganivets i un avi.
En Marc es va espantar però l’avi li va dir:
- Vine maco, que et necessitem.
En Marc va ser valent i va anar cap al vell. I el vell li va dir:
- Necessitem que et quedis amb nosaltres, demà t’ho explicarem tot.
L’endemà es va despertar i va veure l’avi esmorzant i li va preguntar:
- Què era el que em volies dir?
L’avi li va dir que hi havia una bèstia que els atacava i la llegenda deia que només un nen la podria vèncer.
En Marc es va espantar però l’avi li va dir que ell i els altres l’ajudarien. A la nit van sentir crits, van baixar
corrents i van veure un pal amb braços i mans que deia:
- Han atacat el meu poble i he hagut d’escapar-me.
De seguida que el van sentir el van pujar a dalt. Al dia següent el pal els va dir que una fera havia atacat el
seu poble i s’havia ficat a una cova.
Tots van anar a la cova i hi havia la fera i se la van trovar dormint. Els bracnas van sortir corrents però van
veure una espasa i quan estaven a punt de matarla van veure que la fera era bona. La van portar a casa i
van veure que tenia uns microbis. Li van treure i, de sobte, en Marc va sortir volant i va aparèixer al bosc
del principi. Va buscar l’arbre però no el va trobar. Va tornar a casa i era com si no hagués passat res.
GUANYADORS 3r B
PROSA
12. L’aventura a Disneyland Paris
Hi havia una vegada una família on hi havia un pare, una mare, i un nen. El nen es deia Joan i era un
hàmster, el pare es deia Pep i era un ratolí i la mare, que es deia Jana, era una rata.
Estaven preparant les maletes i volien anar a París. Van sortir al carrer, van agafar un taxi i van anar a
l’aeroport.
- Què fem aquí?- va preguntar en Joan.
- Anem a París!- li van dir en Pep i la Jana.
- Qué bé!- va exclamar en Joan.
- Moltes gràcies papa i mama, ens ho passarem molt bé!- va dir als seus pares en Joan.
- Anem a pujar a l’avió?- va preguntar en Pep a la Jana i en Joan.
- Sí, som-hi! Anem!- van dir en Joan i la Jana.
Van pujar a l’avió. Quan van arribar van deixar les maletes i van anar a Disneyland París. Van veure tot i
tot.
- Demà vindrem que és quan estan tots els personatges. Ja s’ha fet molt tard. Demà ja farem una bona
passejada. Fins i tot ens podrem montar a totes les atraccions.- va dir la mare.
Quan es van aixecar, en Pep, la Jana i en Joan van esmorzar, es van posar la roba i van anar a veure-ho tot.
Es van trobar a la Bella i la Bèstia, al Peter Pan, a l’Alícia al país de les meravelles i la Bella Dorment, etc.
Van estar una semana i després se’n van anar. Van arribar a la seva casa i van deixar les maletes i tot. Es
van posar el pijama i es van anar a dormir.
GUANYADORS 3r B
+ ORIGINAL
13. El Dofinet
Hi havia una vegada un dofí que es deia Mayla i no tenia cua. En Xavi va veure a la
Mayla i la Laia va anar a portar-la al centre de recuperació marina. Després la van
ajudar a poder nedar i li van posar una cua de silicona. Per aguantar-li a la part
que no tenia res, van posar-li velcro. Una dona va portar a la seva filla a veure a la
Mayla. La nena era minusvàlida i portava cadireta de rodes. Van fer una festa per
la Mayla i en Xavi i la Laia van anar a banyar-se amb ella. La Mayla es va
recuperar i es va anar amb la seva familia.
Laila Laiti Ramos
GUANYADORS 3r B
A L’ESFORÇ
14. El soldat que volia ser un guerrer
Una vegada hi havia un soldat que volia fer-se un guerrer. El soldat cada dia li demanava a la reina i al rei que
si es podia fer guerrer i si tenien una missió per ell, li van dir que no tenia cap missió. Un dia la reina tenia
una missió per ell perquè cap guerrer s’atrevia a anar a aquella missió : derrotar al drac. El soldat va avisar al
seu amic pingüí que es deia Fèlix. Els dos es van armar fins la cara. Els dos amics estaven planejant un pla
perquè els hi faltaven sis hores per marxar a l’aventura. El drac amb la seva bola de vidre va veure el seu pla i
qui anava, el drac va dir: Així que han enviat a dos soldats. Els dos soldats van anar caminant una hora i no es
veia ni rastre del castell del drac. Els dos soldats van dubtar si de veritat hi havia un castell amb un drac dins.
Els soldats seguien caminant una, dues i tres hores. De cop van veure un dos senyor plorant i al fons un poble.
Fèlix va preguntar al senyor:
-Què ha passat?
- El drac.
- Quin drac?
- No ho saps escoltar, hi ha un drac arrasant el poble, i cada dia crema un dels soldats que envia la reina i el
rei.
- Nosaltres també som soldats, enviats per la reina i el rei.
- Marxeu! Ni tres-cents soldats gegants podrien amb el drac!!
- Tranquil, nosaltres ho intentarem, sigui com sigui.
- Vosaltres hauríeu de ser autèntics guerrers.
GUANYADORS 4t A
PROSA
15. Els dos soldats es van quedar a dormir, en una tenda de campanya tota la nit. Al matí es van despertar
molt aviat i el drac va aparèixer cremant el poble, i els dos soldats van anar corrents fins al drac.
Quan van arribar van dir:
- Drac, vés-te’n del poble. Vine per mi.
L’home d’abans, va veure al soldat enfrontar-se al drac i el va ajudar dient-li al drac:
- Drac, fora del poble, el drac el va agafar i se’l va menjar. El soldat va treure la seva espasa i va començar
la lluita i va lluitar dies i dies contra el drac fins que finalment el soldat es va rendir. El drac anava a agafar
al soldat per menjar-se’l i el pingüí Fèlix va aparèixer i va empènyer al soldat i amb moltíssima sort, el drac
no va agafar al pingüí i els dos van sortir corrents com l’electricitat de la llum, per refugiar-se en algun
racó. Però era inútil, el drac amb la seva bola màgica podia veure tot el que preguntava. La va buscar, però
no estava, perquè quan estaven a la batalla, el soldat li havia tret amb la seva espasa.
El soldat veia com estava d’enfadat, tirant flames i trencant-lo tot. Però per sort trencant coses havia
trobat una altra bola màgica. El soldat estava preocupat perquè havia vist una altra bola màgica. Els dos
estaven tristos per la troballa del drac.
GUANYADORS 4t A
16. Fer com si fessin un pla, però era mentida, perquè el drac s’ho cregués.
El soldat, i el pingüí Fèlix van encendre una foguera, van posar carn per despertar al drac amb l’olor.
El drac es va despertar obrint els grans ulls, verds i negres, tirant foc. Amb molta força va cridar:
- Què serà? Una vaca, un cavall? sigui el que sigui olora genial, com si un altre drac estigués cremant animals.
Amb el seu olfacte va arribar en qüestió de segons. Quan va arribar va veure al soldat i al pingüí.
Va anar ràpidament i quan anava a llençar foc, el soldat va treure l’espasa que tenia guardada dins de la disfressa
i se la va llençar a la boca, però no reaccionava immediatament i va tancar la boca i va dir:
- Us menjaré amb patates i quètxup!
El soldat i el pingüí Fèlix van sortir corrents perquè se’ls hi havien acabat els recursos i les idees. I corrents,
corrents van arribar a un poble.
Just en aquell poble acabava de nevar. El soldat i el pingüí dubtaven què hi hagués algú viu, van anar picant porta
per porta però estaven tan nevades que quasi era impossible que algú escoltés.
De cop i volta, van sentir les veus d’uns nens, van anar corrents i amb les mans van treure’ls de la casa.
Quan van sortir els hi van donar les gràcies i van preguntar si coneixien al drac.
- Quin drac?
- Hi ha un drac que va cremant els pobles. Quan el veieu no sortiu de casa. Ara vull saber, qui sou?
- Som soldats enviats per la reina i el rei, hem vingut a matar al drac. Bé, sort i no sortiu de casa.
- D’acord! Van respondre els nens cridant... ADÉU
GUANYADORS 4t A
17. Els dos es van anar caminant a poc a poc, quan anaven al bosc es van trobar a un llop.
El soldat va treure l’espasa ràpidament, va posar l’espasa apuntant al llop però el llop no s’aturava, i quan
va saltar se li havia clavat l’espasa i finalment va morir.
Seguien caminant tots dos i van començar a tenir gana, van trobar un arbre amb fruites. Van començar a
pujar a l’arbre per poder menjar. Quan van menjar, van continuar el camí, es va fer de nit i va començar a
ploure. Al seu costat van trobar una destral i el pingüí va tenir una idea, talar l’arbre i agafar més materials
per construir una cabana per passar la nit. Al matí tot estava ple d’aigua.
Quan van tornar a buscar al drac, el drac estava cremant el mateix poble i quan havia girat el cap i va
veure al soldat i al pingüí, va dir:
- Quins pesats! Que no es cansen de mi?
El drac va anar tan de pressa que es va relliscar amb l’aigua i va caure.
El soldat es va adonar que s’havia deixat l’espasa però encara portava la destral, la va treure i li va clavar al
drac al cor.
El drac es va quedar quiet fins que va morir.
Quan van tornar al castell amb la bona notícia tothom es va alegrar.
L’endemà els van declarar autèntics guerrers i finalment el soldat havia aconseguit el que volia: ser
guerrer.
Marcos Campaña Kaninets
GUANYADORS 4t A
18. El rellotge de Cap d’Any
Fa molt i molt de temps, en un desert l’Àfrica... Hi vivia una jove i dolça princesa coneguda com: La
princesa de l’Àfrica! Aquella princesa sempre anava molt ben vestida amb un vestit blau. La princesa de
L’Àfrica tenia una super-enemiga amb la qual sempre passaven molts problemes. Aquesta era la bruixa
mes dolenta que us podeu imaginar... Portava un barret molt i molt punxegut, una roba feta de teranyines
i una berruga a la punta del nas. Vivia en un camp no gaire net i allà mai sortia el sol, sempre era de nit.
Una cosa que encara no he explicat és que en el palau on vivia la princesa hi havia un rellotge que la bruixa
també volia. Va arribar la nit de desembre el dia 31 i la bruixa va pensar que aquell era el moment exacte
per robar el rellotge. La princesa va voler convidar a tot el regne i la bruixa es va voler disfressar perquè es
pensa va que així enganyaria al cavaller de l’entrada. I va arribar el moment en què tota la gent entrava al
palau la disfressa no era molt semblant a la dels vilatans però va passar. Després va començar el
banquet,i estaven tots menjant quan de sobte PAF!!! La bruixa va caure sobre una taula i se li va treure el
vestit.
-És la bruixa! Algú va dir.
-Socors!!!!
En aquell mateix moment baixava la princesa de la seva habitació i li va dir a la bruixa:
Si vols el meu rellotge, hauràs de passar dues proves i aquestes proves no seran gens fàcils.
- D’acord, accepto aquest repte! Va contestar.
- I ara et diré en què consisteixen les proves... si aconsegueixes la primera prova, aconseguiràs dues
gemmes, que si les ajuntes, formaran una clau amb que podràs passar al món màgic i recuperaràs el teu
rellotge... et dic les proves:
GUANYADORS 4t A
+ORIGINAL
19. 1. Has de trobar els dos diamants amagats al palau.
2. Quan hagis trobat els diamants hi haurà una porta davant teu i et trobaràs una endevinalla. Quan l’hagis
resolt, ajuntes les gemmes i podràs entrar al món màgic.
Les proves comencen en tres, dos, un... Ja!
La bruixa de seguida va trobar el primer diamant a sota la còmoda de la reina.
El segon diamant trobat a la rentadora!
- Ja has trobat els dos diamants! Deia la princesa plena de fúria.
- Mira, quina porta més bonica. Va contestar la bruixa.
- Aquesta és l’endevinalla que hauràs d’esbrinar.
Al castell està, ell és el culpable de que l’any que ve arribi. Si el trobes de l’Àfrica et podràs apoderar.
- Mmmmmmmm ... Pensava la bruixa.
- Ja ho tinc, és el RELLOTGE DEL CASTELL! Va cridar la bruixa.
OH, NO! Com l’has endevinat, mai ningú ho havia esbrinat. Deia la princesa, tota plorant, és clar.
- Ara et dono permís perquè ajuntis les gemmes i obris la porta.
- Quèèè?
- No encaixen! Va xisclar.
- Bé, bé, bé, deia la princesa per dins.
- Resulta que has agafat els diamants equivocats, així que el rellotge seguirà sent meu! I la bruixa no tenia
més remei que sortir corrents del castell, més ràpida que una bala.
Conte contat aquest conte ja s’ha acabat.
Emma Ochavo Gonzàlez
GUANYADORS 4t A
20. L’ovni
Una vegada hi havia un ovni que volia anar a la Terra. Els seus pares li diuen que no hi anés
perquè hi ha molta gent gran i el podrien trepitjar. Els hi diu que el seu amic no ha anat a la
Terra i els seus pares el van deixar anar.
Al cap d’uns dies l’ovni havia arribat a la Terra, havia aterrat al mig de la carretera i no hi
havia ningú, tot estava fosc.
Quan es va fer de dia, al seu costat va trobar un rellotge, l’ovni s’havia espantat però després
es va adonar que no feia res. Al final del dia va trobar al seu amic molt a prop, i l’ovni li va dir:
On eres! T’estava buscant!
L’endemà van caminar molt i van arribar a un castell, on vivien persones que eren molt grans
i es van fer amics. Després d’uns dies, van conèixer una nena i li van explicar que l’endemà
marxarien al seu planeta, ell i el seu amic.
Quan es va fer de dia, la nena es va despertar, els ovnis ja havien marxat, i la nena va
començar a cridar: Ovni, ovni! Aleshores es va adonar que ja havien marxat al seu planeta i
va sentir que serien amics per sempre.
Noura Maatoug
GUANYADORS 4t A
A L’ESFORÇ
21. El viatge d’en Galileo
Un dia un dels descendents d’un famós astrònom, en Galileo, que no tenia feina, va decidir fer-se
astrònom, al igual que el seu avantpassat. Una nit, va descobrir un nou planeta on possiblement hi hagués
vida intel·ligent. Però de cop, aquell planeta va desaparèixer tant misteriosament com havia aparegut. Al
cap de cinc minuts va tornar a aparèixer aquell planeta misteriós. Durant dos mesos va estar observant
aquell planeta. Una nit, una estranya llum va aparèixer i, quan es va apagar, van aparèixer milers de punts
negres, alguns més grans que els altres. Però de cop va aparèixer un punt negre més gros que els altres
que va disparar una espècie de RAIG ANIQUILADOR. Aquella espècie de raig va travessar el planeta i va
destruir un punt negre que estava a l’altra banda del planeta. Va tornar a aparèixer aquella llum i tots els
punts negres van desaparèixer, i pocs segons desprès va desaparèixer aquella llum. L’astrònom (que per
cert, es deia Galileo, al igual que el seu famós avantpassat) va estar mirant tots els dies en aquell punt per
veure si tornava a veure aquells punts negres. Quan ja feia dos mesos que havia vist aquell fenomen, va
tornar a veure aquella llum, però van aparèixer uns punts blancs, i va tornar a aparèixer aquella llum, i, tot
seguit, els punts negres que ja havia vist. Es van començar a disparar ratlles verdes i vermelles, i dels punts
grossos blancs van sortir milers de punts petits que van començar a disparar ratlles verdes. Però dels
punts grans negres van sortir també milers de punts petits negres, els quals es van posar a disparar ratlles
vermelles. De cop, va aparèixer un punt negre gegantesc, i els punts blancs van desaparèixer, seguits de la
llum. I poc desprès, els punts negres van desaparèixer seguits de la llumeta. En Galileo va deixar anar el
telescopi, va parpellejar uns segons i va anar corrents a casa seva, i va telefonar al seu cosí, que es
futbolista i té molts cales.
GUANYADORS 4t B
PROSA
22. El seu cosí li va deixar 200 mil milions de dòlars. Desprès va telefonar als millors enginyers i tècnics del
món i van acceptar construir-li un coet per 120 mil milions de dòlars. I desprès va telefonar als millors
astronautes del món, i en total es va gastar 10 mil milions de dòlars en els sous dels astronautes. Amb els
70 mil milions restants, se’n va gastar 10 mil milions en la base especial i 5 milions de telefònica per avisar
a tots els diaris del món que el llançament es faria a Honolulú, Hawaii, Estats Units. Amb els 59,995
milions els va ingressar tots a la seva compta (desprès de passar per pompes fúnebres amb la resta de la
tripulació ). El 14 d’Octubre de 2025, a les 1:15 de la matinada, l’Apol·lo XVIII (batejada així degut a que
l’ultima missió Apol·lo es deia Apol·lo XVII ) . El coet media 355 m d’alçada,120 m de llargada i 93 m
d’amplada. A dins del coet hi cabien 1.200 persones:75 pilots, 25 astrònoms, 900 guàrdies de seguretat
(per a situacions violentes ) i 200 tècnics. Tenia uns sistemes molt moderns, i a més, el coet presentava un
aspecte modern. Però hi havia dos coses que el feia únic:
-1.El coet no anava vertical, sino horitzontal, i aterrava horitzontalment. Però en lloc de tenir rodes, i
aterrar com un avio, tenia unes potes i aterrava com un helicòpter.
-2.Els motors eren molt grossos degut a la mida del coet, i el coet anava a uns 10.000.000 km per hora.
Però gràcies als evolucionats sistemes el coet podia anar a la VELOCITAT DE LA LLUM.
En Galileo ,que era el capità del coet, va haver de contactar amb la terra cada cop que el coet s’apropava a
un satèl·lit. Al final van contactar amb l’Estació Espacial Internacional i van activar la velocitat de la llum.
De cop, des de la vitrina es van veure milers de ratlles blanques i el coet va desaparèixer de l’orbita de la
terra. Des de dins del coet, l’exterior semblava un túnel blau cel. L’idea d’en Galileo era investigar si
aquells punts negres i blancs eren una senyal de vida intel·ligent.
GUANYADORS 4t B
23. De cop, en la pantalla del monitor que controlava l’escàner “rastrejavides” (representa que el coet te de
tot, no?) va assenyalar que molt a prop hi havia vida intel·ligent. Van desactivar la velocitat de la llum, i es
van trobar cara a cara amb un planeta semblant a la terra, i van decidir aterrar al planeta. Al entrar al
planeta, van veure moltes ciutats, molts boscos i moltes muntanyes. Van veure una pista on van decidir
aterrar. De cop, algú va començar a disparar raigs blaus des d’un edifici. Immediatament desprès, de totes
les finestres de tots els edificis sortien rajos blaus. Però, per sort, el coet tenia un blindatge d’Obsidiana.
Aquells misteriosos sers es van adonar que no feien res al coet i es van deixar veure. Milers d’humanoides
amb armadures i cascs verds van sortir de tots els edificis amb estranys fusells,però en so de pau. En
Galileo no s’havia adonat del que estava passant. Ell estava analitzant l’aire d’aquell planeta, i es va
adonar que aquell aire no era tòxic pels humans. Va ordenar a la tripulació que es prepares per sortir. Els
humanoides van acollir a en Galileo i la resta de la tripulació. En Galileo es va plantejar que els punts
blancs que va veure pel telescopi eren naus procedents d’aquesta ciutat, i que al veure el coet negre es
devien pensar que eren enemics seus. Però aquells guerrers, al treures la mascara, van veure que eren
clons. En Galileo es va posar a llegir informació sobre els habitants. L’endemà al matí va veure que tres
naus negres estaven aterrant en un bosc pròxim. Els clons es van armar amb tots els tipus d’armes i
s’estaven preparant per a la defensa de la ciutat. De cop, va aparèixer un exercit de 100.000 androides
armats i uns 20.000 monstres. També tenien 5 naus negres a punt per bombardejar la ciutat. Però hi havia
2.000.000 de clons i 10 naus blanques. Tot just començar van volar pels aires 2 naus negres i van explotar
30.000 androides i 6.000 monstres. Una nau negra va tocar una nau blanca,però aquesta va rebentar una
altra nau negra. De cop, una nau negra va ensorrar un edifici pròxim a la pista del coet. Però les restes de
l’edifici van caure sobre el coet i li van fer importants danys.
GUANYADORS 4t B
24. Per si fos poc, les naus negres van volar pels aires al coet. Per sort, ningú va prendre mal. Però en Galileo
va agafar un “bazooka” i va volar pels aires les naus negres restants,69.000 androides i 5.000 monstres. Els
androides i els monstres restants van fugir esmaperduts. Els habitants, en agraïment, van reconstruir el
coet,millorant alguns sistemes. Quan van tornar a la terra,en Galileo va explicar a tothom el que li havia
passat. I, en Galileo segueix sent tant famós com el seu avantpassat. I vet aquí un gat i vet aquí un gos,
aquest conte ja s’ha fos.
Luca Perpinyà Martínez
GUANYADORS 4t B
25. Canvi de plans, l’escala a l’Everest
Hi havia una vegada un noi, que es deia Àlex, que tenia 9 anys. L’Àlex volia escalar un volcà. Però quan tenia
17 anys es va descobrir una muntanya que es deia EVEREST. L’Àlex va anar a buscar els seus 3 millors amics
que un es deia Fènix, l’altre es deia Fèlix i l’altre Rex. Els 4 millors amics van dir que quedaven a la base del
MONCARSARS a les 7 del matí. El Rex estava súper content en cambi el Fèlix tenia una mica de por, l’Àlex i el
Fènix estaven súper súper contents. A les 7 del matí, es van trobar a la base del MONCARSARS. L’Àlex va dir:
-Anem o què?
El Rex va dir:
-Si, anem.
Quan van arribar a l’EVEREST van acampar perquè estava a unes 15 hores. Al matí seguent l’Àlex va
assegurar les cordes, però casi es mor perquè es va relliscar a la cima del EVEREST ,en Fèlix va començar a
tiritar de por, llavors en Rex li va dir que es calmi, quan es va calmar van continuar. Quan van arribar a un
tros foradat l’Àlex va treure l’escala,primer va passar en Rex despres en Fènix però quan va passar en Fèlix es
va caure i l’ Àlex el va agafar i el va salvar d’una caiguda mortal. Quan va passar l’Àlex va sortir tot be, llavors
van continuar fins una altre explanada i van acampar. Al matí següent van continuar quan ja feia sol. Quan
estaven caminant a l’Àlex se li va trencar l’ampolla d’aire i va baixar corrents al campament i va agafar una
de nova,quan estaven apunt d’arribar al cim els i hi va agafar una tempesta molt forta i li va caure un raig a
la cama d’en Rex, els seus millors amics li van posar topiònic i li van envenar la cama, i quan va passar la
tempesta van continuar. Quan van arribar el cim en Fènix va plantar la bandera de Nova York, en Rex la de
Russia, en Fèlix la bandera de Corea del Nord, el Àlex de Espanya i entre tots la de Catalunya.
Àlex Marín Catena
GUANYADORS 4t B
+O
RIG
INAL
26. El viatge a la lluna
Hi havia una vegada un senyor que es deia Martín i era l’encarregat de construir el coet espacial .
Finalment va arribar el dia de viatjar a la lluna.
Va viatjar amb tres amics més i els seus noms eren: Pedro, Raúl i Rodrigo.
Tots van pujar al coet espacial, va començar el compte enrere : 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1, 0. Enlairament , i
molt feliços anaven cap a la lluna .
Van tenir que fer un aterratge forçós , al planeta Mart.
En baixar del coet es van trobar amb uns extraterrestres i es van espantar molt.
Els van portar a la seva nau espacial, després els humans van planejar una fuga, i van arribar a la seva nau.
Desprès van tirar una bomba nuclear per destruir el planeta dels extraterrestres , però una nau els seguia
amb ganes de venjança. Les dues naus van lluitar a l’espai . En Martí destrueix la nau amb armes que havia
creat , que eren més potents que la bomba nuclear. Van seguir el seu rumb cap a la terra i van arribar molt
cansats .
Van decidir que no explicarien res a ningú.
Eduardo Padilla Flores
GUANYADORS 4t B
A L’ESFORÇ
27. La nena que el que llegia es feia realitat
Hola, em dic Ariadna i m’encanta llegir. Visc amb la meva mare i la meva germana a un poble prop del mar i us preguntareu on
està el meu pare, el meu pare és un pirata que viatja per tot el món i conegut com Lleó Marí.
El dia del meu aniversari el meu pare em va enviar un llibre de regal i em vaig proposar llegir-lo cada nit. Aquella nit mateix me’l
vaig començar a llegir, tractava d’una nena que es diu Rita i que el Tauro, o sigui el dolent i el seu exercit, s’emportaven a la seva
mare i al seu germà.
Vaig deixar el llibre i vaig començar a dormir, al dia següent quan em vaig despertar vaig sentir uns sorolls a la cuina i la meva
mare i la meva germana estaven dormint. Vaig anar cap allà i vaig veure un Pit-roig i li vaig preguntar curiosament què feia allà.
Per la meva sorpresa em va contestar i em va dir:
- Vinc a ajudar-te.
- A què? -Vaig dir jo.-
- Ara ho veuràs, acompanya’m. -Va dir ell-
Llavors, em va portar al parc i des de lluny em va semblar veure el Tauró amb la meva mare i la meva germana. Em vaig posar a
pensar de què em sonava això i vaig dir:
-Ja ho sé, del llibre! - Pot ser que el que llegeixo es faci realitat?
- Sí, Ariadna. – Va dir el Pit-roig.-
I corrents, vaig avisar el meu pare per telèfon.
-Vine, pare!!!!!. Els personatges del llibre han sortit d’ell.
-Què?!?! Què han sortit del llibre?
-Sí! Corre, afanya’t, vine!
GUANYADORS 5è A
PROSA
28. Al cap de quinze hores va arribar, però no sabíem on estaven els dolents i vam mirar el llibre. Estaven al castell de la muntanya,
molt lluny d’aquí, coneguda com l’Ombra fosca.
Vam anar cap allà, vam agafar un helicòpter per pujar allà dalt, quan vam ser allà, vam entrar amb molta por i vam veure la meva
mare i la meva germana engabiades. El Pit-roig tenia el poder de fer foc amb les ales, llavors va fondre el candau i ens en vam
anar, però em van agafar a mi perquè llegís el llibre, que al final posava que el Tauro destruïa el món amb l’Ombra, l’ànima
d’aquella muntanya. Van engabiar els meus amics i familiars i em van dir:
- Si no llegeixes moriran. Així que llegeix!
- D’acord, llegiré. -Vaig dir.-
De sobte, va aparèixer l’Ombra amb l’objectiu de destruir el món, i així va ser com va començar a destruir tot el que l’envoltava i
vaig parar de llegir.
El meu pare va tenir una idea brillant. Em va donar un bolígraf perquè escrigués un altre final.
- Ràpid corre ! va dir-me. Un final feliç el tens tu a les teves mans!!
Era sorprenent ,tenia el poder de canviar el futur .....
Vaig decidir començar a escriure ràpid, primer de tot faria que el Tauró i el seu exercit desapareguessin d’aquest món .
I després...... Mans a l’obra!!!!! No hi hauran guerres mai més, la gent no passarà gana, tots els nens i nenes del món seran
feliços .
Quin llibre més meravellós m’havia regalat el meu pare.
I tot va acabar bé com si no hagués passat res.
AH! I EM VAIG CONVERTIR EN UNA ESCRIPTORA MOLT FAMOSA!!!!
Ona García Torres
GUANYADORS 5è A
29. La Terra
La terra entre molts
planetes de l’univers,
amb diferencia la
més preciosa és.
Si tu estiguessis en
perfecte harmonia
ella cada dia
feliçment et somriuria.
Però amb això
de l’escalfament global,
cada dia li estem
fent més i més mal.
Si seguim així
mal acabarem,
però si això ho parem
tots junts la salvarem.
Hugo Marín Catena
GUANYADORS 5è A
POESIA
30. Les Flors
Les flors són molt boniques
amb olors exquisides.
Hi ha flors de molts colors
taronges, liles i marrons.
A la primavera surten les flors
tulipes, margarides i gira-sols.
Una flor és tan bonica
que fins i tot l’abella la pica.
Les flors porten alegria
somriures , bellesa i harmonia.
Li regalaré una flor al meu germà petit
perquè l’estimo molt i és molt divertit.
Francesco Ciervo
GUANYADORS 5è A
A L’ESFORÇ
31. Terra
La nostra Terra és rodona A la Terra països hi ha
com un gran pilota però no a tots son bons amics
li agrada jugar amb els altres planetes i en guerra i no en pau estan
fent rodar al sol moltes vegades. Esperem que les baralles acabin aviat.
Tantes voltes donarà
que es marejarà.
Nosaltres dins de la Terra
notem els dies i les nits,
de matí el sol ens saludarà
i de nit la lluna ens visitarà.
Tantes voltes donarà
que es marejarà.
A l’estiu amb el sol en escalfarem
a l’hivern ben abrigadets anirem.
A la primavera les flors emergeixen
i a la tardor es panseixen. Sílvia Manzano Ferrer
GUANYADORS 5è B
POESIA
32. El conte màgic
Ahir van caure uns quants llibre a la meva habitació i els contes e van barrejar i es van convertir en un conte
màgic.
Ara us explicaré aquell conte nou que em vaig trobar.
Hi havia una vegada un conte màgic en el que es van barrejar les històries.
Un dia la mare cabreta li va dir a un fill porquet que anés a portar menjar a la Caputxeta Vermell. La mare
cabreta li va dir que no podia parlar amb el caçador perquè sinó se’l menjaria o voldria que fes tres cases:una
de palla, l’altre de fusta i l’altre de maons.
Llavors el porquet se’n va anar i es va trobar amb el caçador. El porquet es va espantar tant en veure’l que va
intentar escapar i ho va aconseguir. Llavors es va trobar amb la Caputxeta Vermella i li va donar el menjar.
Després el porquet tornant cap a casa es va tornar a trobar el caçador i el caçador el volia obligar a que ballés
amb ell en el ball de les Mil Nits.
El porquet va tornar corrents a casa i li va explicar a la seva mare que havia d’anar al ball de les Mil Nits amb el
caçador. La mare es va enfadar perquè el porquet no li havia fet cas i havia parlat amb el caçador. I el càstig va
ser que no anés al ball.
GUANYADORS 5è B
PROSA
33. GUANYADORS 5è B
I no us imagineu qui va trucar a la porta...la malèvola i terrorífica Blancaneus. Portava una bonica pera d’un
color verd molt brillant i aquella pera estava enverinada.
El porquet la va mossegar i va caure en un somni profund de 100 anys.
Llavors la seva mare es va espantar i no sabia què fer.
Va consultar al follet del bosc:
El meu fill ha caigut en un somni profund de 100 anys, què puc fer?
El follet va dir:
Només es despertarà si passen 100 anys o amb un petó verdader.
Dit i fet, la mare va anar corrents al ball de les Mil Nits a buscar la princesa porqueta. La va trobar, la va portar
cap a casa seva i la princesa li va fer un petó al porquet dormit. Es va despertar d’aquell terrorífic somni
profund de 100 anys.
Vet aquí un gos, vet aquí un gat mira quin conte m’he inventat!!!
Alba Bagunyà Martín
35. El petit drac de Montblanc
En un poble denominat Montblanc, un petit drac va néixer en una muntanya. Els pares d’aquell drac petitet, feien el
possible per alimentar-ho. Per tant, havien d’anar cada dia a agafar fruita i verdures a un bosc que hi havia a una hora de la
muntanya. El drac petit va aprendre a quedar-se sol mentre els seus pares marxaven a buscar menjar.
Un dia fosc i de tempesta, els pares van marxar a la mateixa hora de sempre a buscar menjar. Uns minuts després d’haver
marxat va començar a ploure a bots i barrals. El petit drac va començar a espantar-se. Es va ficar dins de la seva cova i es va
amagar. Els pares, van decidir de tornar cap a la cova pel mal temps que feia. Però a la tornada un llamp va caure a sobre
del pare, que volava per sobre la mare, va caure malferit sobre la mare i els dos van caure al terra i desgraciadament van
morir.
El petit drac, per culpa de la mort dels seus pares, es va quedar sol, ple de ràbia i tristesa sense saber què fer ni com
alimentar-se. Així que va decidir anar al poble dels humans a demanar ajuda.
Mort de gana va arribar al poble i va intentar demanar ajuda, però ningú l’escoltava i tothom marxava corrent i espantat.
De sobte, va veure una ovella i va decidir menjar-se-la per no morir-se de gana. Després d’haver menjat, va marxar cap a la
cova cansat a dormir. Des d’aquell moment, cada dia feia el mateix es menjava els animals del poble per sobreviure.
Un dia, es van acabar tots els animals del poble. Els habitants del poble, molt espantats, van anar a parlar amb l’alcalde.
L’alcalde va veure que no hi havia una altra solució que prendre una decisió molt trista. Va decidir, cada dia fer un sorteig
entre la gent del poble i a qui li toqués seria el menjar del drac. I així es va fer.
El drac va estar unes setmanes menjant-se cada dia un habitant, però a ell no li agradava gens menjar-se la gent del poble
ja que ell no era un drac dolent, però no va tenir més remei.
Un dia com els altres, en el sorteig li va tocar a una de les filles de l’alcalde. I com l’alcalde era una persona justa, no va
poder evitar aquella tragèdia.
Quan va arribar el moment, el drac com cada dia, es veia obligat a menjar-se a la noia. De sobte, quan ja estava tot a punt,
va aparèixer un cavaller amb una gran llança. Va agafar a la noia i amb la seva llança va matar al drac.
I així va acabar la història del nostre petit drac. Un drac que havia tingut una vida una mica injusta i obligat a fer el que deia
el seu destí.
Carla Porlan Sorroche
GUANYADORS 6è A
PROSA
36. El meu avi
Et vas marxar M’agradaven aquells moments
una tarda que llegíem
i no vas tornar. en harmonia.
Quan miro al cel, Tornar-te a veure
et veig saludant-me, algun dia
somrient. és la meva utopia
Em cuidaves
perquè m’estimaves,
em donaves una bona educació
encara que fossis d’una altra generació.
Amb maestria m’ensenyaves
a escriure
poesia.
Imagino que et dono un petó Estrella González Marzo
i tu m’abraces
amb molta simpatia.
GUANYADORS 6è A
POESIA
37. La meva germana gran
Tu em mires i em treus un somriure
en els meus dies més tristos,
fas que el dia sigui especial
encara que al cor tingui mal.
Ets la millor consellera
i la que sempre m’espera.
Quan estic més perduda,
ets la que sempre m’ajuda.
Sempre estàs al meu costat
i això sempre m’has demostrat.
I jo per això t’estimo tant,
ets genial, germana gran.
Gisela Gorosito Oliva
GUANYADORS 6è A
A
L’ESFORÇ
38. L’amor
Des de Romeo i Julieta
fins la Bella i la Bestia
històries d’amor
no paren de treure.
L’amor és una necessitat,
com per l’humà
la dignitat.
L’amor és una
eternitat
i la parella
la felicitat.
No et torturis
si l’amor trobes amarg.
Perquè tard o d’hora
el gaudiràs.
Ruptures i tortures
patiràs
però amb un somriure
sempre sortiràs.
Mauro Bruera
GUANYADORS 6è B
POESIA
39. El Rei
Fa molt de temps, en el segle XII per a ser exactes, a Barcelona hi governava una persona molt avariciosa i
dolenta : el rei Moderic. En Moderic no el manava ningú, es creia que ho podia comprar tot, i tothom li tenia
molta por.
Un dia en Max, un jove cavaller , va veure que li havien pujat els impostos sense motiu. En Max va anar al
castell del rei i li va preguntar : perquè m’heu pujat els impostos? En Moderic li va contestar amb veu burleta :
es que em vull comprar un carro nou, va i ara ves-te’n que em molestes. En Max se’n va anar murmurant : ja
veurà del que sóc capaç aquest !
En Max va començar a formar reunions fins que un dia va començar la manifestació (Pacífica).
Van començar a avançar cap al Castell del rei però com que portaven entorxes i cassoles en Moderic va pensar
que es tractava d’un cop d’estat i va manar als seus guàrdies que ataquessin als rebels.
El poble es va quedar lluitant amb els guardians mentre que en Max i la seva colla van seguir avançant.
Finalment van arribar a la sala del rei, i allà es van trobar a dos cavallers negres mol alts i gruixuts.
En Max i la seva colla van fer una èpica lluita plena d’espases i fletxes fins que finalment els cavallers es van
rendir, segons després el Rei es va alçar, va desenfundar l’ espasa i quan semblava que els anava a atacar es va
estirar de genolls al terra i va començar a plorar. En Max, sorprès, li va preguntar: què et passa? I el rei amb
veu
trista li va contestar: es que jo no he tingut mai un amic a qui no hagués que pagar.
Uns dies després el rei va ser condemnat a dos dies de calabós, finalment el poble el va perdonar i es va
convertir en el millor amic d’en Max.
GUANYADORS 6è B
PROSA
40. L’hivern
Hi havia una vegada una nena que es deia Luna , a la Luna sempre li agradava anar a visitar al seu avi .
Quan van passar uns mesos, ja eren les vacances! Llavors tocava anar a visitar al seu avi .
Quan van arribar el seu pare, la seva mare i la Luna, el pare es va adonar de que al seu pare li passava
alguna cosa, i llavors li va preguntar:
-Pare, què et passa? Et noto diferent.- Li va preguntar el seu pare al seu avi.
-Simplement estic refredat ,però no et preocupis.- li va dir l’avi.
Uns quants minuts després van anar la Luna i el seu avi a un cirerer. I la Luna li va preguntar:
-Com es diu aquest cirerer?- li va preguntar.
-Es diu “no t’oblidis”, perquè hi havia una llegenda d’una parella que es van prometre cada hivern anar a
recordar la promesa a aquest cirerer.
Un dia la dona va caure molt malalta i va morir. El noi, encara que estigués adolorit, seguia anant al
cirerer. Des d’aquell dia no ha tornat a nevar més.
-Però quina història tan trista!- va dir la Luna.
-Encara que sigui trista aquell noi algún dia anirà amb la seva dona .-li va dir l’avi .
És l’hora de tornar a casa .
Quan van arribar a casa l’avi va morir a l’hospital , quan la família va arribar justament abans d’això , però
quan l’avi va morir justament va caure neu llavors… La Luna ja sabia qui era el noi de la parella.
Dídac Muñiz Bossio
GUANYADORS 6è B
A
L’ESFORÇ
