Powerpoint colonia vidal pdf

1,357 views

Published on

Treball realitzat per en Carles Anglada Serra, la Marta Barbosa Noguera, la JImena Cini Leonardini, l'Anna Ramos Viñolas i en Jordi Pont Bosch. Es un treball sobre la Colònia Vidal.

Published in: Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,357
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
7
Actions
Shares
0
Downloads
9
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Powerpoint colonia vidal pdf

  1. 1. La colònia Vidal
  2. 2. INDEX ● 1. Inicis ● 2. El teatre i la llibreria ● 3. L'escola ● 4. Horaris ● 5. Carrer de Sant Ignasi ● 6. Els Pisos ● 7. Safareigs dels vius i dels morts ● 8. Peixeteria ● 9. Dutxes comunitàries
  3. 3. ● 10. Església ● 11. Caixa de Manresa ● 12. Casal de la dona ● 13. La fàbrica ● 14. El riu Llobregat ● 15. Energia Hidràulica ● 16. Les màquines ● 17. Casa dels amos i menjador
  4. 4. INICIS Al 1892 Ignasi Vidal i Balet, juntament amb els seus fills, va comprar uns terenys a Puigreig on construirïa la Colònia Vidal, que va ser inaugurada al 1901. Ignasi Vidal i Balet va morir abans de veure les obres acabades, i van prendre el relleu l'hereu, Ignasi Vidal i Casacuberta i el seu germà Vicenç.
  5. 5. EL TEATRE I LA LLIBRERIA En el teatre era on es reunien els de la colònia, i on feien representacions teatrals. Esteva Camp Roví era l'ànima de la colònia perquè als diumenges a la tarda s'encerragava de que ningú es quedes a casa, organitzant grups de teatre, de corals... Ell també s'encaregava de la biblioteca, on els llibres estaven controlats perquè no hi entres cap de política.
  6. 6. L'ESCOLA En una classe hi havia diferentes edats. El professor era l'Esteve, el bibliotecari. L'escola era fins als 10 anys, despres anaven a treballar. Aprenien a llegir, escriure sumar, restar i multiplicar. Eren molt estrictes. Hi havien molts càstigs, com el del regle de fusta, les plantofades, el dels llibres...escrivien amb un tinter, si feien mala caligrafia o mala presentació era un altre càstig. Sempre hi havia una foto d'en Franco i d'en Primo de Rivera.
  7. 7. Dies laborals HORARIS 4:30 – Sonava la campana. Es llevaven i es vestien. 5:00 – Començaven a treballar. 8:00 – Pausa per esmorzar. 8:30 – Tornar a treballar. 12:00 – Hora de dinar. 13:15 – Tornar a treballar. 16:00 – Pausa per berenar. 16:15 – Tornar a treballar. 18:30 – Fi de la jornada laboral. 20:00 – Anaven a dormir. Dissabtes 16:45 – Acabaven la jornada laboral. 17:00 – Es dutxaven. 17:30 – Els homes s'afeitaven. 18:00 – Feien unes partides al café. 20:30 – Sopar i anar a dormir.
  8. 8. CARRER DE SANT IGNASI És el primer carrer que es va construir. El nom ve del primer propietari de la colònia. L'escriptora Sílvia Alcantara, va viure a la colònia Vidal, que és la escriptora de Olor de Colònia. Al número 2 hi havia la carnisseria i al número 4 la Fonda, fins que més endavant es van traslladar a la plaça gran. A la colònia Vidal encara hi viu gent, unes 15-20 persones que hi treballaven, són de la tercera edat.
  9. 9. ELS PISOS Hi vivien 6 persones aproximadament amb només tres habitacions, un llit pels pares, un altre pels nens, i un tercer pels convidats. Els pisos tenen mes de 100 anys. L'aigua l'havien d'anar a buscar a la font, i les dutxes eren comunitaries, més endevant hi van construir vàter i rebost.
  10. 10. A l'entrada hi tenien un quadre on posava Ave Maria, que era una manera de saludar-se en aquella època. El sabó el feien a casa amb oli ells mateixos. Tenien unes pales que es deien picamatalassos, que servia per picar els matalasos perqué es quedaven amb la forma del cos després d'haver-hi dormit.
  11. 11. SAFAREIGS DELS VIUS I DELS MORTS Al safareig és on es rentava la roba. Abans no estava cobert, no hi havia ni sostre ni parets. Les dones havien de trencar el gel a l'hivern perquè es glassava. Hi anaven al diumenge. El nom significa que hi havien dos safareigs, un per rentar la roba dels morts i l'altre dels vius, aixi reduein les malalties. La roba s'aprofitava de genreracions en generacions. La frase feta de fer safareig, es refereix a que a baig a la fàbrica no es podien explicar res per el soroll, i quant estaven al safareig sí que podien xafardejar.
  12. 12. PEIXATERIA El propietari de la fàbrbica els hi pagava un sou als trebelladors, i quasi tot el sou el gastaven als serveis de la mateixa colònia. A la peixetaria tenien peix fresc del riu, del mar no. De mar només tenien peix salat com el bacalla o les arangades. Feien llegums, llenties... escudella també. Ja trobaven menjar cuinat a la botiga.
  13. 13. DUTXES COMUNITÀRIES Nomes hi anaven els homes, al dissabte a la tarda despres de treballar, pero es rentaven cada dia escalfant aigua. Les dutxes eren individuals.
  14. 14. Quant feien missa, les autoritats miraven qui entrava a l'església i qui no per controlar, ja que el cristianisme era molt important en aquella època.
  15. 15. CAIXA D'ESTALVIS DE MANRESA La caixa d'estalvis de Manresa va ser la primera caixa de Manresa fora de Manresa. Es va obrir al 1929 i quant es va inaugurar va regalar 2 pesetes a cada família.
  16. 16. El casal de la dona feia principalment tres funcions, de guarderia, de escola per la dona i de residència per les dones joves que treballaven a la colònia.
  17. 17. FÀBRICA La fàbrica estava construïda més avall que els pisos, així desde casa seva no sentien els sorrolls de les màquines i tampoc tenien tanta humitat ja que estaven més allunyades del riu. El soroll de la campana sí que el sentien, ja que era molt fort. Feien 2 torns, el torn de dia i el torn de nit; uns comensaven a les 5 del matí i els altres comensaven a les 19 h.
  18. 18. EL RIU LLOBREGAT El riu Llobregat, com a sobrenom li deien el més treballador perquè hi havien 7 fàbriques que funcionaven amb l'aigua d'aquest riu. L'aigua és l'origen de totes aquestes fàbriques. Les casetes del final són Cal Riera, una altre colònia.
  19. 19. ENERGIA HIDRÀULICA Els dos elements per agafar l'aigua són la presa (resclosa) i el canal que codueix 500 litres per segon al canal. L'energia hidràulica és una energia neta. Tenien una màquina de vapor i una turbina per si hi havien saqueres. Hi havien dues matèries primeres, l'aigua i el carbó. Es practicava el sistema d'emberrats.
  20. 20. LES MÀQUINES Havien d'anar amb molt de compte amb les màquines, ja que més d'una persona s'havia fet una ferida. A la fàbrica es treballava el cotó de les plantes que el portaven d'Estats Units. Venia empaquetat. Molta gent tenia problemes d'oïda ja que les màquines feien molta remor. Els homes cobraven 17 pesetes, les dones 15 i els nens 9 a la setmana.
  21. 21. CASA DELS AMOS I MENJADOR La casa dels amos estava a sobre un turó a prop de la fàbrica per poder controlar bé els treballadors, tot i que ells no hi anaven gaire sovint, només pocs caps de setmana. Aquest és el menjador on els treballadors de la fàbrica que no vivien a la colònia dinaven o bé sopaven depenent si feien el torn de dia o el torn de nit.
  22. 22. Treball realitzat per: Carles Anglada Serra Marta Barbosa Noguera Jimena Cini Leonardini Jordi Pont Bosch Anna Ramos Viñolas

×