1. EL PETIT
MERMA I ELS
OFICIS
CARACTERÍSTIQUES DELS
OFICIS I ELS SEUS CARRERS I
EDIFICIS DE VIC
2. QUIN OFICI S’HI
PRACTICAVA?
A les adoberies es tractava la pell
dels animals que venien els ramaders.
Les primeres adoberies es construïen
a prop dels rius.
Treballaven en el sector
Secundari.
QUI HI TREBALLAVA?
A les adoberies hi treballaven els
adobers, que eren els que
netejaven les pells, les tractaven i
les deixaven apunt per fer calçat,
vestits …
LES ADOBERIES
3. LES ADOBERIES
COM ÉS EL CARRER?
El carrer conserva les llambordes del terra i
tot i que ha estat renovat, es veu antic. Les
voreres són estretes. Els edificis són força
alts, però molt atrotinats i en ruïnes. No hi ha
botigues, però si un servei de reinserció
laboral.
EN L’ACTUALITAT…
El barri de les adoberies és un dels
barris més emblemàtics de la ciutat
de Vic, per la seva tradició.
Es conserven dempeus les
infraestructures, construïdes
gairebé totes de fusta. Estan
situades al costat del riu Mèder.
4. QUIN OFICI ERA ?
A les adoberies hi treballaven els
aluders que eren els que tractaven
l’aluda, que era la pell de xai i de
cabrit.
Els aluders també treballaven l’adob
a l’oli per fer articles de vestir,
guants, folrat de barrets, estoigs i el
relligat de llibres.
Treballaven en el sector Secundari.
ELS ALUDERS
5. ELS ALUDERS
COM ÉS EL CARRER?
El carrer conserva les llambordes
del terra. Té una part antiga i una
part moderna . No té voreres .
És un carrer estret i llarg. Els
edificis són força alts, però n’hi ha
uns que són molt atrotinats i uns
altres moderns. No hi ha botigues
ni serveis
6. QUIN OFICI ERA ?
El corretger era un senyor que feia o
venia corretges i cints de pell, per
això també se l’anomena cinter.
El corretger treballava en un
establiment que es deia corretgeria
Actualment l’ofici de corretger, el du
a terme el sabater.
Treballaven en el sector Secundari.
ELS CORRETGERS
7. ELS CORRETGERS
COM ÉS EL CARRER?
El carrer conserva les llambordes del terra i tot i que ha estat
renovat, es veu antic. És un carrer estret, llarg i té una corba
en la meitat del seu recorregut. No té voreres. Els edificis
són força alts, n'hi ha una part que són antics i els altres més
moderns. Hi ha diversos restaurants, una botiga de roba i una
de fotografia.
8. QUIN OFICI ERA ?
Els argenters eren senyors que tenien
l’ofici de treballar la plata i d’altres
metalls preciosos i combinar-los amb
pedres precioses, en uns establiments
que es deien argentaries.
Els joiers eren els argenters que es
dedicaven a treballar les joies.
Actualment l’ofici d‘argenter, el duen
a terme els joiers.
Treballaven en el sector secundari.
ELS ARGENTERS
9. ELS ARGENTERS
COM ÉS EL CARRER?
El carrer no conserva les llambordes i
té unes plaques de pedra al terra.
És un carrer estret, llarg i malgrat les
reformes, es veu antic. No té voreres.
Els edificis són força alts, n’hi ha uns
quants de moderns, però la majoria són
antics.
Hi ha moltes botigues (roba, joieria,
carnisseria, xarcuteria, sabateria,
òptica…) i serveis (bars, restaurants…)
10. QUIN OFICI ERA ?
ELS CARNISSERS
Els carnissers eren uns senyors que
es dedicaven a vendre productes
relacionats amb la carn.
Els establiments eren a l’aire lliure i
com que no tenien neveres, hi havia
moltes possibilitats que la carn se’ls
fes malbé.
Treballaven en el sector terciari.
11. COM ÉS EL CARRER?
El carrer no conserva les llambordes i té unes plaques al
terra. És un carrer estret, curt i malgrat les reformes, es
veu antic. No té voreres.
Els edificis són força alts, n’hi ha uns quants de moderns,
però la majoria són antics.
Hi ha un restaurant.
ELS CARNISSERS
12. QUÈ ERA ?
És la plaça que estava al costat de la
llotja, i és on s’hi pesava la farina.
També es va anomenar Plaça del Peix,
perquè durant un temps hi va haver
parades de peix.
QUI HI TREBALLAVA?
Hi treballaven els pesadors que
eren els qui verificaven el pes.
PLAÇA DEL PES
13. PLAÇA DEL PES
COM ÉS LA PLAÇA?
La plaça no conserva les llambordes i
té unes plaques al terra. És petita i
ampla.
Té forma quadrada i malgrat les
reformes, es veu antiga. No té voreres.
Els edificis són força alts i antics.
Hi ha botigues: xarcuteria, merceria,
herboristeria, comestibles, fruiteria...
I també hi ha diversos serveis:
pizzeria i bar.
14. QUI HI TREBALLAVA?
Els mercaders eren les persones
que es dedicaven a realitzar els
intercanvis comercials.
LLOTJA DEL BLAT
QUÈ ERA ?
Era l’edifici on antigament s’hi
feien els intercanvis comercials
entre els mercaders.
15. LLOTJA DEL BLAT
COM ÉS L’EDIFICI ?
És un edifici alt i antic malgrat les reformes. Està envoltat
d’arcades. Té un escut en una de les seves façanes.
En el seu interior hi ha una columna que travessa el sostre i
continua en la sala superior que per aquest motiu s’anomena
Sala de la Columna. És d’estil gòtic.
Actualment hi ha l’oficina d’informació i turisme.
16. ELS FUSINERS
QUIN OFICI ERA ?
Els fusiners eren uns senyors que fonien el ferro
per fer-ne peces.
El ferro el fonien en uns forns anomenats
fornalls.
Treballaven en el sector secundari.
17. ELS FUSINERS
COM ÉS EL CARRER?
El carrer no conserva les llambordes del
terra i té plaques i rajoles. És llarg i
ample i tot i que ha estat renovat, es veu
antic. No té voreres.
Els edificis són força alts i la majoria
són antics. Hi ha botigues: papereria,
animals… Hi ha serveis: tintoreria, bar,
restaurant, auto-escola…
18. LA COOPERATIVA DEL PA
QUÈ ERA ?
Era un grup de persones que
es va ajuntar per tal de
començar un negoci. Aquests
s’encarregaven d’organitzar
els diners i de fer funcionar
la cooperativa.
QUI HI TREBALLAVA?
Els cooperativistes eren els
qui gestionaven la cooperativa,
sent responsables i
respectant-se entre ells.
En aquesta cooperativa també
hi treballaven els forners que
eren els que s’encarregaven de
fer el pa.
Treballaven en el sector
terciari.
19. LA COOPERATIVA DEL PA
COM ÉS L’EDIFICI ?
És un edifici alt. És antic. Està fet
de pedra. En la seva façana hi ha
columnes i gàrgoles. És d’estil
modernista.
Havia tingut diferents usos: al pis de
baix hi havia la botiga, el forn de pa i
un cinema. Al pis de dalt, un cafè,
una escola i una sala de ball.
Actualment està en desús.
20. EL 9 NOU
QUÈ ÉS ?
És un diari escrit en català, d’àmbit
comarcal i que es pot comprar tots
els dilluns i els divendres.
QUI HI TREBALLA?
Els periodistes amb els seus escrits
elaboren el diari dins d’un consell de
redacció, dirigit pel director.
Treballaven en el sector terciari.
21. COM ÉS L’EDIFICI ?
És un edifici alt. És antic, encara
que està reformat. Està fet de
pedra. En la seva façana hi ha
petites columnes i decoracions
florals. Hi ha antenes a la
teulada.
Actualment és la seu del diari El
9Nou. En el seu interior s’hi
elabora el diari, s’hi emet el 9TV
i programes de ràdio.
EL 9 NOU
22. LA FARINERA COSTA
QUÈ ERA ?
Era una fàbrica on s’hi han dut a
terme diferents tipus d’activitats:
filatura de teixits, embotits i
calçats. L’última activitat que s’hi
va dur a terme va ser la producció
de farines, per això és coneguda
com a Farinera Costa.
QUI HI TREBALLAVA?
Els farinaires, que són les persones
que a partir de moldre els grans de
cereals i els productes rics en midó,
obtenien la farina.
Treballaven en el sector secundari.
23. LA FARINERA COSTA
COM ÉS L’EDIFICI ?
És un edifici alt. És antic, encara que està reformat. Està fet
de maons. En la seva façana hi ha elements decoratius de color
vermell i porcs esculpits. Té moltes finestres i algunes són de
diferents colors. Té una torre adossada en un dels seus laterals.
És d’estil modernista.
Actualment és un centre d’arts visuals.
24. EL SUCRE
QUÈ ERA ?
Era una fàbrica on s’elaborava el
sucre, que s’extreia de la
remolatxa o de la canya de sucre
QUI HI TREBALLAVA?
Els sucraires que són les persones
que extreien el sucre de la
remolatxa o de la canya de sucre ,
per després elaborar-lo.
Treballaven en el sector secundari.
25. EL SUCRE
COM ÉS L’EDIFICI ?
És un edifici alt. És antic, encara que està reformat. Està fet
de maons. En la seva façana no hi ha elements decoratius, però
té moltes finestres. El seu element més característic és la
xemeneia. És d’estil modernista.
Actualment és un centre de serveis municipals (Consell
Comarcal, oficina de recaptació…).
26. EL PONT DEL BLANQUEIG
QUÈ ERA ?
A la vora del pont del Blanqueig, hi
havia un pont on s’estenia el teixit
que era blanquejat per l’acció de
l’ozó i de les herbes.
QUI HI TREBALLAVA?
Els blanquers que eren els qui compraven
les pells als ramaders i després de
netejar-les, estirar-les i adobar-les, les
venien als a unes persones que les
preparaven per fer-ne cuir.
Treballaven en el sector secundari.
27. COM ÉS EL PONT ?
És un pont ample. És modern. Està fet de ferro.
Té una barana. El terra és enquitranat.
Serveix perquè els vianants creuin el riu Mèder.
EL PONT DEL BLANQUEIG