SlideShare a Scribd company logo
1 of 27
EL PETIT
MERMA I ELS
OFICIS
CARACTERÍSTIQUES DELS
OFICIS I ELS SEUS CARRERS I
EDIFICIS DE VIC
QUIN OFICI S’HI
PRACTICAVA?
A les adoberies es tractava la pell
dels animals que venien els ramaders.
Les primeres adoberies es construïen
a prop dels rius.
Treballaven en el sector
Secundari.
QUI HI TREBALLAVA?
A les adoberies hi treballaven els
adobers, que eren els que
netejaven les pells, les tractaven i
les deixaven apunt per fer calçat,
vestits …
LES ADOBERIES
LES ADOBERIES
COM ÉS EL CARRER?
El carrer conserva les llambordes del terra i
tot i que ha estat renovat, es veu antic. Les
voreres són estretes. Els edificis són força
alts, però molt atrotinats i en ruïnes. No hi ha
botigues, però si un servei de reinserció
laboral.
EN L’ACTUALITAT…
El barri de les adoberies és un dels
barris més emblemàtics de la ciutat
de Vic, per la seva tradició.
Es conserven dempeus les
infraestructures, construïdes
gairebé totes de fusta. Estan
situades al costat del riu Mèder.
QUIN OFICI ERA ?
A les adoberies hi treballaven els
aluders que eren els que tractaven
l’aluda, que era la pell de xai i de
cabrit.
Els aluders també treballaven l’adob
a l’oli per fer articles de vestir,
guants, folrat de barrets, estoigs i el
relligat de llibres.
Treballaven en el sector Secundari.
ELS ALUDERS
ELS ALUDERS
COM ÉS EL CARRER?
El carrer conserva les llambordes
del terra. Té una part antiga i una
part moderna . No té voreres .
És un carrer estret i llarg. Els
edificis són força alts, però n’hi ha
uns que són molt atrotinats i uns
altres moderns. No hi ha botigues
ni serveis
QUIN OFICI ERA ?
El corretger era un senyor que feia o
venia corretges i cints de pell, per
això també se l’anomena cinter.
El corretger treballava en un
establiment que es deia corretgeria
Actualment l’ofici de corretger, el du
a terme el sabater.
Treballaven en el sector Secundari.
ELS CORRETGERS
ELS CORRETGERS
COM ÉS EL CARRER?
El carrer conserva les llambordes del terra i tot i que ha estat
renovat, es veu antic. És un carrer estret, llarg i té una corba
en la meitat del seu recorregut. No té voreres. Els edificis
són força alts, n'hi ha una part que són antics i els altres més
moderns. Hi ha diversos restaurants, una botiga de roba i una
de fotografia.
QUIN OFICI ERA ?
Els argenters eren senyors que tenien
l’ofici de treballar la plata i d’altres
metalls preciosos i combinar-los amb
pedres precioses, en uns establiments
que es deien argentaries.
Els joiers eren els argenters que es
dedicaven a treballar les joies.
Actualment l’ofici d‘argenter, el duen
a terme els joiers.
Treballaven en el sector secundari.
ELS ARGENTERS
ELS ARGENTERS
COM ÉS EL CARRER?
El carrer no conserva les llambordes i
té unes plaques de pedra al terra.
És un carrer estret, llarg i malgrat les
reformes, es veu antic. No té voreres.
Els edificis són força alts, n’hi ha uns
quants de moderns, però la majoria són
antics.
Hi ha moltes botigues (roba, joieria,
carnisseria, xarcuteria, sabateria,
òptica…) i serveis (bars, restaurants…)
QUIN OFICI ERA ?
ELS CARNISSERS
Els carnissers eren uns senyors que
es dedicaven a vendre productes
relacionats amb la carn.
Els establiments eren a l’aire lliure i
com que no tenien neveres, hi havia
moltes possibilitats que la carn se’ls
fes malbé.
Treballaven en el sector terciari.
COM ÉS EL CARRER?
El carrer no conserva les llambordes i té unes plaques al
terra. És un carrer estret, curt i malgrat les reformes, es
veu antic. No té voreres.
Els edificis són força alts, n’hi ha uns quants de moderns,
però la majoria són antics.
Hi ha un restaurant.
ELS CARNISSERS
QUÈ ERA ?
És la plaça que estava al costat de la
llotja, i és on s’hi pesava la farina.
També es va anomenar Plaça del Peix,
perquè durant un temps hi va haver
parades de peix.
QUI HI TREBALLAVA?
Hi treballaven els pesadors que
eren els qui verificaven el pes.
PLAÇA DEL PES
PLAÇA DEL PES
COM ÉS LA PLAÇA?
La plaça no conserva les llambordes i
té unes plaques al terra. És petita i
ampla.
Té forma quadrada i malgrat les
reformes, es veu antiga. No té voreres.
Els edificis són força alts i antics.
Hi ha botigues: xarcuteria, merceria,
herboristeria, comestibles, fruiteria...
I també hi ha diversos serveis:
pizzeria i bar.
QUI HI TREBALLAVA?
Els mercaders eren les persones
que es dedicaven a realitzar els
intercanvis comercials.
LLOTJA DEL BLAT
QUÈ ERA ?
Era l’edifici on antigament s’hi
feien els intercanvis comercials
entre els mercaders.
LLOTJA DEL BLAT
COM ÉS L’EDIFICI ?
És un edifici alt i antic malgrat les reformes. Està envoltat
d’arcades. Té un escut en una de les seves façanes.
En el seu interior hi ha una columna que travessa el sostre i
continua en la sala superior que per aquest motiu s’anomena
Sala de la Columna. És d’estil gòtic.
Actualment hi ha l’oficina d’informació i turisme.
ELS FUSINERS
QUIN OFICI ERA ?
Els fusiners eren uns senyors que fonien el ferro
per fer-ne peces.
El ferro el fonien en uns forns anomenats
fornalls.
Treballaven en el sector secundari.
ELS FUSINERS
COM ÉS EL CARRER?
El carrer no conserva les llambordes del
terra i té plaques i rajoles. És llarg i
ample i tot i que ha estat renovat, es veu
antic. No té voreres.
Els edificis són força alts i la majoria
són antics. Hi ha botigues: papereria,
animals… Hi ha serveis: tintoreria, bar,
restaurant, auto-escola…
LA COOPERATIVA DEL PA
QUÈ ERA ?
Era un grup de persones que
es va ajuntar per tal de
començar un negoci. Aquests
s’encarregaven d’organitzar
els diners i de fer funcionar
la cooperativa.
QUI HI TREBALLAVA?
Els cooperativistes eren els
qui gestionaven la cooperativa,
sent responsables i
respectant-se entre ells.
En aquesta cooperativa també
hi treballaven els forners que
eren els que s’encarregaven de
fer el pa.
Treballaven en el sector
terciari.
LA COOPERATIVA DEL PA
COM ÉS L’EDIFICI ?
És un edifici alt. És antic. Està fet
de pedra. En la seva façana hi ha
columnes i gàrgoles. És d’estil
modernista.
Havia tingut diferents usos: al pis de
baix hi havia la botiga, el forn de pa i
un cinema. Al pis de dalt, un cafè,
una escola i una sala de ball.
Actualment està en desús.
EL 9 NOU
QUÈ ÉS ?
És un diari escrit en català, d’àmbit
comarcal i que es pot comprar tots
els dilluns i els divendres.
QUI HI TREBALLA?
Els periodistes amb els seus escrits
elaboren el diari dins d’un consell de
redacció, dirigit pel director.
Treballaven en el sector terciari.
COM ÉS L’EDIFICI ?
És un edifici alt. És antic, encara
que està reformat. Està fet de
pedra. En la seva façana hi ha
petites columnes i decoracions
florals. Hi ha antenes a la
teulada.
Actualment és la seu del diari El
9Nou. En el seu interior s’hi
elabora el diari, s’hi emet el 9TV
i programes de ràdio.
EL 9 NOU
LA FARINERA COSTA
QUÈ ERA ?
Era una fàbrica on s’hi han dut a
terme diferents tipus d’activitats:
filatura de teixits, embotits i
calçats. L’última activitat que s’hi
va dur a terme va ser la producció
de farines, per això és coneguda
com a Farinera Costa.
QUI HI TREBALLAVA?
Els farinaires, que són les persones
que a partir de moldre els grans de
cereals i els productes rics en midó,
obtenien la farina.
Treballaven en el sector secundari.
LA FARINERA COSTA
COM ÉS L’EDIFICI ?
És un edifici alt. És antic, encara que està reformat. Està fet
de maons. En la seva façana hi ha elements decoratius de color
vermell i porcs esculpits. Té moltes finestres i algunes són de
diferents colors. Té una torre adossada en un dels seus laterals.
És d’estil modernista.
Actualment és un centre d’arts visuals.
EL SUCRE
QUÈ ERA ?
Era una fàbrica on s’elaborava el
sucre, que s’extreia de la
remolatxa o de la canya de sucre
QUI HI TREBALLAVA?
Els sucraires que són les persones
que extreien el sucre de la
remolatxa o de la canya de sucre ,
per després elaborar-lo.
Treballaven en el sector secundari.
EL SUCRE
COM ÉS L’EDIFICI ?
És un edifici alt. És antic, encara que està reformat. Està fet
de maons. En la seva façana no hi ha elements decoratius, però
té moltes finestres. El seu element més característic és la
xemeneia. És d’estil modernista.
Actualment és un centre de serveis municipals (Consell
Comarcal, oficina de recaptació…).
EL PONT DEL BLANQUEIG
QUÈ ERA ?
A la vora del pont del Blanqueig, hi
havia un pont on s’estenia el teixit
que era blanquejat per l’acció de
l’ozó i de les herbes.
QUI HI TREBALLAVA?
Els blanquers que eren els qui compraven
les pells als ramaders i després de
netejar-les, estirar-les i adobar-les, les
venien als a unes persones que les
preparaven per fer-ne cuir.
Treballaven en el sector secundari.
COM ÉS EL PONT ?
És un pont ample. És modern. Està fet de ferro.
Té una barana. El terra és enquitranat.
Serveix perquè els vianants creuin el riu Mèder.
EL PONT DEL BLANQUEIG

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Descobrim el barri
Descobrim el barriDescobrim el barri
Descobrim el barri
 
El Poble Sec
El Poble SecEl Poble Sec
El Poble Sec
 
Colonia vidal
Colonia vidalColonia vidal
Colonia vidal
 
Sant Adrià
Sant AdriàSant Adrià
Sant Adrià
 
Colònia vidal rubén gonzalez arias
Colònia vidal                        rubén gonzalez ariasColònia vidal                        rubén gonzalez arias
Colònia vidal rubén gonzalez arias
 
Raixa 2011 clara
Raixa 2011 claraRaixa 2011 clara
Raixa 2011 clara
 
Presentacio Navàs
Presentacio NavàsPresentacio Navàs
Presentacio Navàs
 
Powerpoint colonia vidal pdf
Powerpoint colonia vidal pdfPowerpoint colonia vidal pdf
Powerpoint colonia vidal pdf
 
Caldes de montbui 3r A
Caldes de montbui 3r ACaldes de montbui 3r A
Caldes de montbui 3r A
 
Vilassar de mar
Vilassar de marVilassar de mar
Vilassar de mar
 
Casa Batlló
Casa BatllóCasa Batlló
Casa Batlló
 
Masies de Sant Joan Despi
Masies de Sant Joan DespiMasies de Sant Joan Despi
Masies de Sant Joan Despi
 
Manresa antiga
Manresa antigaManresa antiga
Manresa antiga
 
Masies s.j.d.despi 14 2-2014
Masies s.j.d.despi 14 2-2014Masies s.j.d.despi 14 2-2014
Masies s.j.d.despi 14 2-2014
 
Colonia Vidal Pau Gallardo
Colonia Vidal   Pau GallardoColonia Vidal   Pau Gallardo
Colonia Vidal Pau Gallardo
 
Treball colonia vidal alex martos - 2 d
Treball colonia vidal   alex martos - 2 dTreball colonia vidal   alex martos - 2 d
Treball colonia vidal alex martos - 2 d
 
Visita al nucli antic de ripollet
Visita al nucli antic de ripolletVisita al nucli antic de ripollet
Visita al nucli antic de ripollet
 
Les colònies
Les colòniesLes colònies
Les colònies
 
Manresa monumental (3)
Manresa monumental (3)Manresa monumental (3)
Manresa monumental (3)
 
Barris I Carrers
Barris I CarrersBarris I Carrers
Barris I Carrers
 

Viewers also liked

Fitxes els oficis
Fitxes els oficisFitxes els oficis
Fitxes els oficisLaia Lila
 
Eines1
Eines1Eines1
Eines1silvia
 
oficios y profesiones
oficios y profesiones oficios y profesiones
oficios y profesiones fannyochoaz
 
Sector secundario
Sector secundarioSector secundario
Sector secundarioeverbo64
 
Presentacio oficis
Presentacio oficisPresentacio oficis
Presentacio oficissilvia
 
Los oficios
Los oficiosLos oficios
Los oficioscprgraus
 
Els Oficis
Els OficisEls Oficis
Els OficisIrisat
 
PBL "ELS CASTELLS I L'EDAT MITJANA"
PBL "ELS CASTELLS I L'EDAT MITJANA"PBL "ELS CASTELLS I L'EDAT MITJANA"
PBL "ELS CASTELLS I L'EDAT MITJANA"Imaginaulaviva
 
Oficis
OficisOficis
Oficissilvia
 
Ppa que quiero ser cuando sea grande
Ppa que quiero ser cuando sea grandePpa que quiero ser cuando sea grande
Ppa que quiero ser cuando sea grandekarlahernandezsalas
 
Dibujos oficios color
Dibujos oficios colorDibujos oficios color
Dibujos oficios colorMiren Pardo
 
Abecedari amb oficis
Abecedari amb oficisAbecedari amb oficis
Abecedari amb oficisMiren Pardo
 
Dibujos oficios b n
Dibujos oficios b nDibujos oficios b n
Dibujos oficios b nMiren Pardo
 
Oficis i ferramentes
Oficis i ferramentesOficis i ferramentes
Oficis i ferramentesMiren Pardo
 
Proyecto los oficios
Proyecto los oficiosProyecto los oficios
Proyecto los oficiosMiren Pardo
 

Viewers also liked (20)

Fitxes els oficis
Fitxes els oficisFitxes els oficis
Fitxes els oficis
 
Profesiones
ProfesionesProfesiones
Profesiones
 
El sector primari
El sector primariEl sector primari
El sector primari
 
Eines1
Eines1Eines1
Eines1
 
oficios y profesiones
oficios y profesiones oficios y profesiones
oficios y profesiones
 
El sector secundari
El sector secundariEl sector secundari
El sector secundari
 
Sector secundario
Sector secundarioSector secundario
Sector secundario
 
Presentacio oficis
Presentacio oficisPresentacio oficis
Presentacio oficis
 
Los oficios
Los oficiosLos oficios
Los oficios
 
Els Oficis
Els OficisEls Oficis
Els Oficis
 
Los oficios (1ª parte)
Los oficios (1ª parte)Los oficios (1ª parte)
Los oficios (1ª parte)
 
Oficis
OficisOficis
Oficis
 
PBL "ELS CASTELLS I L'EDAT MITJANA"
PBL "ELS CASTELLS I L'EDAT MITJANA"PBL "ELS CASTELLS I L'EDAT MITJANA"
PBL "ELS CASTELLS I L'EDAT MITJANA"
 
Oficis
OficisOficis
Oficis
 
Ppa que quiero ser cuando sea grande
Ppa que quiero ser cuando sea grandePpa que quiero ser cuando sea grande
Ppa que quiero ser cuando sea grande
 
Dibujos oficios color
Dibujos oficios colorDibujos oficios color
Dibujos oficios color
 
Abecedari amb oficis
Abecedari amb oficisAbecedari amb oficis
Abecedari amb oficis
 
Dibujos oficios b n
Dibujos oficios b nDibujos oficios b n
Dibujos oficios b n
 
Oficis i ferramentes
Oficis i ferramentesOficis i ferramentes
Oficis i ferramentes
 
Proyecto los oficios
Proyecto los oficiosProyecto los oficios
Proyecto los oficios
 

Similar to El petit merma i els oficis

VISITA BARRI RAVAL I BOQUERIA
VISITA BARRI RAVAL I BOQUERIAVISITA BARRI RAVAL I BOQUERIA
VISITA BARRI RAVAL I BOQUERIAMariaValdivia19
 
Sants complet còpia
Sants complet   còpiaSants complet   còpia
Sants complet còpiattortizz
 
Treball com són les ciutats 3r b
Treball  com són les ciutats 3r bTreball  com són les ciutats 3r b
Treball com són les ciutats 3r bTina Pablos
 
Escola la Mar Bella - El Poblenou 2011-2012
Escola la Mar Bella - El Poblenou 2011-2012Escola la Mar Bella - El Poblenou 2011-2012
Escola la Mar Bella - El Poblenou 2011-2012CdA Barcelona
 
La vida a la ciutat a l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat a l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat a l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat a l'Edat Mitjanadtors
 
Les Colonies de l'Alt Llobregat
Les Colonies de l'Alt LlobregatLes Colonies de l'Alt Llobregat
Les Colonies de l'Alt LlobregatCEIP Gironella
 
La boqueria
La boqueriaLa boqueria
La boqueriaserveis
 
Expliquem el barri: Escola L'Arenal de Llevant (Barcelona)
Expliquem el barri: Escola L'Arenal de Llevant (Barcelona)Expliquem el barri: Escola L'Arenal de Llevant (Barcelona)
Expliquem el barri: Escola L'Arenal de Llevant (Barcelona)CdA Barcelona
 
La vida al voltant de la mediterrànea
La vida al voltant de la mediterràneaLa vida al voltant de la mediterrànea
La vida al voltant de la mediterràneaKracopayner
 

Similar to El petit merma i els oficis (20)

Raval 02
Raval 02Raval 02
Raval 02
 
RAVAL I BOQUERIA
RAVAL I BOQUERIARAVAL I BOQUERIA
RAVAL I BOQUERIA
 
VISITA BARRI RAVAL I BOQUERIA
VISITA BARRI RAVAL I BOQUERIAVISITA BARRI RAVAL I BOQUERIA
VISITA BARRI RAVAL I BOQUERIA
 
Pau i aina
Pau i ainaPau i aina
Pau i aina
 
Sants complet còpia
Sants complet   còpiaSants complet   còpia
Sants complet còpia
 
La Boqueria
La BoqueriaLa Boqueria
La Boqueria
 
La Boqueria
La BoqueriaLa Boqueria
La Boqueria
 
La meva localitat i el meu barri
La meva localitat i el meu barriLa meva localitat i el meu barri
La meva localitat i el meu barri
 
Treball com són les ciutats 3r b
Treball  com són les ciutats 3r bTreball  com són les ciutats 3r b
Treball com són les ciutats 3r b
 
Sant andreu
Sant andreuSant andreu
Sant andreu
 
Escola la Mar Bella - El Poblenou 2011-2012
Escola la Mar Bella - El Poblenou 2011-2012Escola la Mar Bella - El Poblenou 2011-2012
Escola la Mar Bella - El Poblenou 2011-2012
 
La vida a la ciutat a l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat a l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat a l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat a l'Edat Mitjana
 
Les Colonies de l'Alt Llobregat
Les Colonies de l'Alt LlobregatLes Colonies de l'Alt Llobregat
Les Colonies de l'Alt Llobregat
 
La boqueria
La boqueriaLa boqueria
La boqueria
 
Expliquem el barri: Escola L'Arenal de Llevant (Barcelona)
Expliquem el barri: Escola L'Arenal de Llevant (Barcelona)Expliquem el barri: Escola L'Arenal de Llevant (Barcelona)
Expliquem el barri: Escola L'Arenal de Llevant (Barcelona)
 
La boqueria
La boqueriaLa boqueria
La boqueria
 
La Boqueria
La BoqueriaLa Boqueria
La Boqueria
 
Lluís Vives
Lluís VivesLluís Vives
Lluís Vives
 
Les ciutats medievals
Les ciutats medievalsLes ciutats medievals
Les ciutats medievals
 
La vida al voltant de la mediterrànea
La vida al voltant de la mediterràneaLa vida al voltant de la mediterrànea
La vida al voltant de la mediterrànea
 

Recently uploaded

ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller atJuliaBasart1
 

Recently uploaded (9)

ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller at
 

El petit merma i els oficis

  • 1. EL PETIT MERMA I ELS OFICIS CARACTERÍSTIQUES DELS OFICIS I ELS SEUS CARRERS I EDIFICIS DE VIC
  • 2. QUIN OFICI S’HI PRACTICAVA? A les adoberies es tractava la pell dels animals que venien els ramaders. Les primeres adoberies es construïen a prop dels rius. Treballaven en el sector Secundari. QUI HI TREBALLAVA? A les adoberies hi treballaven els adobers, que eren els que netejaven les pells, les tractaven i les deixaven apunt per fer calçat, vestits … LES ADOBERIES
  • 3. LES ADOBERIES COM ÉS EL CARRER? El carrer conserva les llambordes del terra i tot i que ha estat renovat, es veu antic. Les voreres són estretes. Els edificis són força alts, però molt atrotinats i en ruïnes. No hi ha botigues, però si un servei de reinserció laboral. EN L’ACTUALITAT… El barri de les adoberies és un dels barris més emblemàtics de la ciutat de Vic, per la seva tradició. Es conserven dempeus les infraestructures, construïdes gairebé totes de fusta. Estan situades al costat del riu Mèder.
  • 4. QUIN OFICI ERA ? A les adoberies hi treballaven els aluders que eren els que tractaven l’aluda, que era la pell de xai i de cabrit. Els aluders també treballaven l’adob a l’oli per fer articles de vestir, guants, folrat de barrets, estoigs i el relligat de llibres. Treballaven en el sector Secundari. ELS ALUDERS
  • 5. ELS ALUDERS COM ÉS EL CARRER? El carrer conserva les llambordes del terra. Té una part antiga i una part moderna . No té voreres . És un carrer estret i llarg. Els edificis són força alts, però n’hi ha uns que són molt atrotinats i uns altres moderns. No hi ha botigues ni serveis
  • 6. QUIN OFICI ERA ? El corretger era un senyor que feia o venia corretges i cints de pell, per això també se l’anomena cinter. El corretger treballava en un establiment que es deia corretgeria Actualment l’ofici de corretger, el du a terme el sabater. Treballaven en el sector Secundari. ELS CORRETGERS
  • 7. ELS CORRETGERS COM ÉS EL CARRER? El carrer conserva les llambordes del terra i tot i que ha estat renovat, es veu antic. És un carrer estret, llarg i té una corba en la meitat del seu recorregut. No té voreres. Els edificis són força alts, n'hi ha una part que són antics i els altres més moderns. Hi ha diversos restaurants, una botiga de roba i una de fotografia.
  • 8. QUIN OFICI ERA ? Els argenters eren senyors que tenien l’ofici de treballar la plata i d’altres metalls preciosos i combinar-los amb pedres precioses, en uns establiments que es deien argentaries. Els joiers eren els argenters que es dedicaven a treballar les joies. Actualment l’ofici d‘argenter, el duen a terme els joiers. Treballaven en el sector secundari. ELS ARGENTERS
  • 9. ELS ARGENTERS COM ÉS EL CARRER? El carrer no conserva les llambordes i té unes plaques de pedra al terra. És un carrer estret, llarg i malgrat les reformes, es veu antic. No té voreres. Els edificis són força alts, n’hi ha uns quants de moderns, però la majoria són antics. Hi ha moltes botigues (roba, joieria, carnisseria, xarcuteria, sabateria, òptica…) i serveis (bars, restaurants…)
  • 10. QUIN OFICI ERA ? ELS CARNISSERS Els carnissers eren uns senyors que es dedicaven a vendre productes relacionats amb la carn. Els establiments eren a l’aire lliure i com que no tenien neveres, hi havia moltes possibilitats que la carn se’ls fes malbé. Treballaven en el sector terciari.
  • 11. COM ÉS EL CARRER? El carrer no conserva les llambordes i té unes plaques al terra. És un carrer estret, curt i malgrat les reformes, es veu antic. No té voreres. Els edificis són força alts, n’hi ha uns quants de moderns, però la majoria són antics. Hi ha un restaurant. ELS CARNISSERS
  • 12. QUÈ ERA ? És la plaça que estava al costat de la llotja, i és on s’hi pesava la farina. També es va anomenar Plaça del Peix, perquè durant un temps hi va haver parades de peix. QUI HI TREBALLAVA? Hi treballaven els pesadors que eren els qui verificaven el pes. PLAÇA DEL PES
  • 13. PLAÇA DEL PES COM ÉS LA PLAÇA? La plaça no conserva les llambordes i té unes plaques al terra. És petita i ampla. Té forma quadrada i malgrat les reformes, es veu antiga. No té voreres. Els edificis són força alts i antics. Hi ha botigues: xarcuteria, merceria, herboristeria, comestibles, fruiteria... I també hi ha diversos serveis: pizzeria i bar.
  • 14. QUI HI TREBALLAVA? Els mercaders eren les persones que es dedicaven a realitzar els intercanvis comercials. LLOTJA DEL BLAT QUÈ ERA ? Era l’edifici on antigament s’hi feien els intercanvis comercials entre els mercaders.
  • 15. LLOTJA DEL BLAT COM ÉS L’EDIFICI ? És un edifici alt i antic malgrat les reformes. Està envoltat d’arcades. Té un escut en una de les seves façanes. En el seu interior hi ha una columna que travessa el sostre i continua en la sala superior que per aquest motiu s’anomena Sala de la Columna. És d’estil gòtic. Actualment hi ha l’oficina d’informació i turisme.
  • 16. ELS FUSINERS QUIN OFICI ERA ? Els fusiners eren uns senyors que fonien el ferro per fer-ne peces. El ferro el fonien en uns forns anomenats fornalls. Treballaven en el sector secundari.
  • 17. ELS FUSINERS COM ÉS EL CARRER? El carrer no conserva les llambordes del terra i té plaques i rajoles. És llarg i ample i tot i que ha estat renovat, es veu antic. No té voreres. Els edificis són força alts i la majoria són antics. Hi ha botigues: papereria, animals… Hi ha serveis: tintoreria, bar, restaurant, auto-escola…
  • 18. LA COOPERATIVA DEL PA QUÈ ERA ? Era un grup de persones que es va ajuntar per tal de començar un negoci. Aquests s’encarregaven d’organitzar els diners i de fer funcionar la cooperativa. QUI HI TREBALLAVA? Els cooperativistes eren els qui gestionaven la cooperativa, sent responsables i respectant-se entre ells. En aquesta cooperativa també hi treballaven els forners que eren els que s’encarregaven de fer el pa. Treballaven en el sector terciari.
  • 19. LA COOPERATIVA DEL PA COM ÉS L’EDIFICI ? És un edifici alt. És antic. Està fet de pedra. En la seva façana hi ha columnes i gàrgoles. És d’estil modernista. Havia tingut diferents usos: al pis de baix hi havia la botiga, el forn de pa i un cinema. Al pis de dalt, un cafè, una escola i una sala de ball. Actualment està en desús.
  • 20. EL 9 NOU QUÈ ÉS ? És un diari escrit en català, d’àmbit comarcal i que es pot comprar tots els dilluns i els divendres. QUI HI TREBALLA? Els periodistes amb els seus escrits elaboren el diari dins d’un consell de redacció, dirigit pel director. Treballaven en el sector terciari.
  • 21. COM ÉS L’EDIFICI ? És un edifici alt. És antic, encara que està reformat. Està fet de pedra. En la seva façana hi ha petites columnes i decoracions florals. Hi ha antenes a la teulada. Actualment és la seu del diari El 9Nou. En el seu interior s’hi elabora el diari, s’hi emet el 9TV i programes de ràdio. EL 9 NOU
  • 22. LA FARINERA COSTA QUÈ ERA ? Era una fàbrica on s’hi han dut a terme diferents tipus d’activitats: filatura de teixits, embotits i calçats. L’última activitat que s’hi va dur a terme va ser la producció de farines, per això és coneguda com a Farinera Costa. QUI HI TREBALLAVA? Els farinaires, que són les persones que a partir de moldre els grans de cereals i els productes rics en midó, obtenien la farina. Treballaven en el sector secundari.
  • 23. LA FARINERA COSTA COM ÉS L’EDIFICI ? És un edifici alt. És antic, encara que està reformat. Està fet de maons. En la seva façana hi ha elements decoratius de color vermell i porcs esculpits. Té moltes finestres i algunes són de diferents colors. Té una torre adossada en un dels seus laterals. És d’estil modernista. Actualment és un centre d’arts visuals.
  • 24. EL SUCRE QUÈ ERA ? Era una fàbrica on s’elaborava el sucre, que s’extreia de la remolatxa o de la canya de sucre QUI HI TREBALLAVA? Els sucraires que són les persones que extreien el sucre de la remolatxa o de la canya de sucre , per després elaborar-lo. Treballaven en el sector secundari.
  • 25. EL SUCRE COM ÉS L’EDIFICI ? És un edifici alt. És antic, encara que està reformat. Està fet de maons. En la seva façana no hi ha elements decoratius, però té moltes finestres. El seu element més característic és la xemeneia. És d’estil modernista. Actualment és un centre de serveis municipals (Consell Comarcal, oficina de recaptació…).
  • 26. EL PONT DEL BLANQUEIG QUÈ ERA ? A la vora del pont del Blanqueig, hi havia un pont on s’estenia el teixit que era blanquejat per l’acció de l’ozó i de les herbes. QUI HI TREBALLAVA? Els blanquers que eren els qui compraven les pells als ramaders i després de netejar-les, estirar-les i adobar-les, les venien als a unes persones que les preparaven per fer-ne cuir. Treballaven en el sector secundari.
  • 27. COM ÉS EL PONT ? És un pont ample. És modern. Està fet de ferro. Té una barana. El terra és enquitranat. Serveix perquè els vianants creuin el riu Mèder. EL PONT DEL BLANQUEIG