2. L’aigua és vital i per acò ha acompanyat
a la història dels pobles, també a Alaior
3. Van aprendre a perforar pous per arribar als
aqüífers i van fer aljubs o cisternes domèstics per
avançar en la enginyeria hidrològica
4. A Alaior, abans de les obres, aconseguien
aigua de pous i cisternes públics.
El pou de Biniarbí, situat al sud d’Alaior, va ser
l’aqüífer més antic del poble. Es va fer al segle XVIII
5. Antigament el pou de la bassa de sant Pere servia
per agafar aigua de vena o de bugaderia.
També hi havia cisternes d’ús comunitari a la plaça.
Bassa Roja, carrer de Ciutadella, costa des Pou, a la
Plaça Nova, Sant Diego o sant Antoni...
6. Amb les obres, el proveïment d’aigua vindria des
Plans, per una tuberia de 1.980.40m, fins el Munt
de l’Àngel, el punt més alt d’Alaior
Es va fer una cerimònia oficial per celebrar l’entrada
d’Aigua a Alaior. Va ser un diumenge, dia 9 de maig de
1971, una festa grossa!!
7. Així la vida alaurenca es va modernitzar
higiènicament. En aquell moment moltes
cisternes estaven contaminades.
Les obres es completaven amb la construcció
d’una estació depuradora per rebre l’aigua
negre del poble.
