1. REALITZACIÓ APARTAT a) 5. Sobre el s. XVIII: 5.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i també el moviment de la Il·lustració Dins la decadència el neoclassicisme . Neoclassicisme i Il·lustració Durant el segle XVIII predominen aquests dos moviments estètics.El Neoclassicisme és una reacció al sobrecarregament formal i conceptual del Barroc, una alenada d'aire fresc, ja que retornem a la claredat expositiva de la cultura clàssica. La Il·lustració és un moviment filosòfic i literari que reivindica la ciència per explicar el món, posa les bases ideològiques del pensament contemporani. 5.2. Defineix el gènere de l’assaig És una obra breu que desenvolupa un tema concret mitjançant judicis o apreciacions personals. En l’assaig hi ha voluntat de creació literària, i pretén d’aprofundir en el coneixement de l’home, alhora que hi apareix també una certa pretensió moralitzadora. REALITZACIÓ APARTAT b) En un altre dossier, també editat a Scribd o Calameo, realitza els següents exercicis: 1. Cada component del grup buscarà una pintura, escultura i obra arquitectònica de cadascun dels moviments artístics d’aquest període (Renaixement, Barroc i Neoclassicisme), indicant l’autor i el nom de l’obra Renacentisme: -pintura:Leonardo Da Vinci - Gioconda -Escultura: Felipe Vigarny o de Bigarny el Borgoñón- El sepulcre dels Condestables. -Arquitectura: Palau Medici Riccardi, de Michelozzo Barroc:-Pintura: Las Meninas de Velázquez -Escultura: Èxtasi de Santa Teresa, obra de Gian Lorenzo Bernini (1647-1651), a la iglesia de Santa María de la Victoria, a Roma. -Arquitectura: La catedral de Santiago de Compostal (Segons la tradició, a principis del s IX es va descobrir el cos del Apòstol Santiago al camp que actualment ocupa la catedral. El temple original va ser destruït a una batalla (razzia per els àrabs) de Almanzor, pels que al 1075, durant l’obispat del Obisp Diego Peláez, es va construir l’actual, concloent-los fins el 1128 gràcies al impuls donat pel Obisp Gelmírez i don Raimundo de Borgoña. Van intervenir com arquitectes, segons el Códice Calixtino, Bernardo «el Vell» y Roberto a la primera etapa, el mestre Esteban, el mestre Mateo, escultor i autor del Pórtico de la Gloria, i Bernardo «el jove», a la segona.) Neoclasisisme: -Pintura: El jurament dels Horacis, obra de Jacques-Louis David -Escultura: Filopemen ferit, Museu del Louvre(1837) de David d’Angers -Arquitectura: El temple de la Virtut Antiga, Stowe, Buckingamshire de William Kent 2. Cosulta aquesta web amb les obres de Vicenç Garcia: http://vallfogona.usuaris.net/ Seleccioneu un sonet per persona, copieu-lo, expliqueu-ne el contingut en quatre línies, indiqueu el tema, busqueu alguna figura retòrica i indiqueu les característiques barroques que hi trobeu AL CRÍTIC LECTORAra baixes la vista envers la immundagruta de l'univers, alberg de pena,on ja més se ha avingut la llum serenaab les tenebres de la nit profunda;ara en lo cel, que de claror abunda,mires dels signes la dorada venai, en la gran bola de alimàries plena,les pollegueres fermes on se funda.Ara te'n vages a la terra freda,a qui lo sol, ab raigs escassos, mira,o a la que lo Equinocci més abrase,entres en mar tempestuosa, o queda,en terra estigues, sossegat, o ab ira,sempre, pio lector, seràs un ase. Contingut: ara et fixes en això, ara et fixes en allò quan lo important es això critiques el que no te sentit. Critiquis el que critiquis sempre seràs un burro. Tema:la falta d’agudesa del públic, lector, alhora de fer una critica (son mol durs i sovint els falta coneixements) Figura retòrica: -Anàfora ara -Epítetnit profunda, llum serena, pollegueres fermes... -Hipèrbole primer estrofa. Característiques barroques: - ús abundant de figures retòriques - aparició de cultismes i castellanismes(ira) -contrast entre conceptes (ex. :entre estrofes: mira avall, mira a dalt) -deformació de la realitat: exageració no crec que caricaturesca de la critica dura del lector. -lèxics carregat que fa dificultosa la lectura (el significat). 3. Cada component del grup ha de buscar un goig, copiar-lo i sintetitzar-ne el contingut en quatre línies Demana a Santa Llúcia que socorri a tot aquell que li demani el seu favor sense que l’importi la seva condició ni el mal que hagi fet (sigui pecador o pobre) ja que per alguna cosa és cristiana i també a viscut això de pregà iles seves pregaries van ser sentides. I demana que perdoni a aquells que li van fer mal ja que probablement aquets son els que necessiten més la seva ajuda (porten el mal dins) i han fet un favor a la resta perquè era pot ajuda allà dalt.