Sa quintana 2011 12

Síííí,,Neeeu!!
Revista nº 12 Juny 2012

2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!!

EDITORIAL
JA FA 80 ANYS!

Les coses canvien, ho fan tan aviat que quasi no ens adonam del moment en
que vivim per entrar dins un altre sense a vegades ésser conscients de si val la
pena caminar tan aviat. Les coses canvien i tot pareix més fàcil. Tan fàcil que no
ens aturam a pensar amb el que costen i demanam i exigim, oblidant moltes co-
ses que sempre hauríem de tenir presents. Per això enguany volem fer un fi de
curs un poc especial. Especial perquè per alumnes, familiars, mestres... serà el
darrer que farem a aquest lloc tan emblemàtic pel poble de Sineu com és Sa Gra-
duada, actualment Ceip Sa Quintana.

Per això pensam que aquest fi de curs ha d'estar dedicat a retre un petit home-
natge a tot el que va suposar i a tot el que ha suposat durant més de 80 anys
l'escola Sa Graduada de Sineu. Un reconeixement a l'esforç fet per tot un poble
per poder tenir una escola digna per atendre els nins i nines de Sineu. Dic nins i
nines perquè en principi, com era costum aleshores, només havia d'ésser per a
nins i per causes econòmiques va passar a ser Escola Graduada Mixta, amb els
nins a una aula i les nines a l'altra, es clar. També volem que sigui un reconeixe-
ment als alumnes i professors que han après i ensenyat aquí. Un reconeixement
al que era i com era l'escola abans, recordant i mostrant anècdotes, jocs, mate-
rials i entrevistant a persones que puguin donar testimoni del seu pas per l'esco-
la. També volem que aquest fi de curs sigui un reconeixement a les dificultats
que la societat ha anat superant fins aconseguir que l'ensenyança arribi a
tothom.

Gràcies als treballs fets pels alumnes, la implicació de tot el professorat i el su-
port de tota la comunitat educativa podrem recordar, conèixer, reviure i agrair tot
el passat abans esmentat.

Recordarem doncs el passat amb la il·lusió de millorar el present, entre altres co-
ses, gràcies a la construcció de la nova escola, on els espais seran ben segur del
gust de tothom, tenint molt en compte que el més important serà el rendiment
que en sapiguem treure d'ells, sempre pensant amb el benefici que pot aportar
als nostres infants. Personalment penso que la nova escola, juntament amb una
bona gestió, ens ajudarà a millorar la qualitat de l'ensenyança i la tasca docent.

Sííí,, Neeeu!! PORTADA

Revista del CEIP Sa Quintana
La portada d’aquesta revista va de-
dicada al 80è aniversari de l’escola
COORDINADORS DE LA REVISTA
Caty Bel Navarro
CEIP Sa Quintana.
Maria Jordà
Miquel Mascaró
Joan Gual Bergas Aquí tenim, a la foto de l’esquerra,
Maria Beltrán la construcció de l’escola als anys 20.
COL·LABOREN Al mig una imatge actual. A la dreta
Mestres, nins i nines de l’escola. una foto de la construcció del nou
DIPÒSIT LEGAL: centre.
PM 1694-2007

2. http://www.cpsaquintana.wordpress.com


PROFESSORAT
EQUIP DIRECTIU
DIRECTOR Arnau Mateu Gelabert
CAP D'ESTUDIS Joan Gual Bergas
SECRETÀRIA Joana Maria Munar Vallespir

EDUCACIÓ INFANTIL
3 Anys A Antònia Maria Font Salas
3 Anys B Mª Isabel Riutort Vicens
4 Anys A Catalina Cirer Varquier
4 Anys B Bàrbara Pol Mesquida
5 Anys A Maria Magdalena Jordà
5 Anys B Catalina Isabel Navarro Palmer / Maria Delacio Amengual
Mestra +1 Juana Puiggrós Ramis
Mestra +1 Miquela Barceló Alzamora

EDUCACIÓ PRIMÀRIA
1r A Joana Maria Sureda Escat
1r B Margalida Mestre Amengual
2n A Maria Antònia Beltran Amengual
2n B Apol·lònia Maria Riutort Ribot
3r A Catalina Puiggrós Fontirroig
3r B Pilar Amengual Borràs (Substituta Cristina Magaña Miró)
4t A Antònia Torres Canet
4t B Miquel Mascaró Pastor
5è A Maria González Llompart
5è B Isabel Mayol Manera
6è A Toninaaina Santamaría Villalonga
6è B Maria José Campaner Díaz

ESPECIALISTES
MÚSICA Martina Plomer Juan
EDUCACIÓ FÍSICA Antonina Aina Santamaria
EDUCACIÓ FÍSICA Catalina Pons Porquer
ANGLÈS Pilar Amengual (substituta Cristina Magaña)
ANGLÈS Joana Maria Pérez Ferrer
ANGLÈS Maria González Llompart
PEDAGOGIA TERAPÈUTICA (PT) Miquela Tugores Pons
AUDICIÓ I LLENGUATGE (AL) Maria Jordà Moragues
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT Miriam Montes (substituta Cristina Núñez)
RELIGIÓ Tomeu Ballester Puig
ATE Antònia Sampol Aloy
PSLE (projecte suport a la Felip Crespí (1r trimestre)/ Marta Serra
Lectoesriptura)
EOEP Marga Comas (PS) i Jaume Ferrà (PTSC)

COORDINADORS DE PROJECTES
ECO I HORT: Arnau Mateu Gelabert
FILOSOFIA/ EF. LECTORA: Mª José Campaner Diaz
XARXIPÈLAG: Catalina Isabel Navarro Palmer
PROGRAMA FONS DE LLIBRES Miquela Tugores Pons
I BOTIGUETA

http://www.cpsaquintana.wordpress.com 3.


INFANTIL 3 ANYS A

TUTORA: Antònia Mª Font
Nins/Nines: César Balboa, Joan Bergas, Francisco Javier Bonnin,
Janka Buñola, Michael Douglas Campos, Juan Pedro Cejudo, Mohamed El Jouhri,
Abdelkader El Mansouri, Sara Fardassi, Maria Ferriol, Aina Forteza, Eduard Garau, Biel
Gelabert, Elvira Genovart, Angel Giménez, Pau Lladó, Ariant Llodra, Biel Llull, Erkan
Medzhitov, Agnes Munar, Pep Oliver, Toni Ramis, Marta Santamaria, Miquel Socias, Zoe
Clara Supervia.

INFANTIL 3 ANYS B

TUTORA: Bel Riutort ATE: Antònia Sampol
Nins/Nines: Raúl Arufe, Maria Aurora Balcázar, Guillem Carbonell, Carla Coll, Biel
Company, Maya Czuchwicka, Leonardo Da Luz, Darifa El Jouhri, Martí Ferriol, Arnau
Fuster, Omar Kasshi, Mohamed Lasgaa, Lluc Llaneras, Toni Moragues, Isabel Munar,
Victor Ortiz, Caterina Pericas, Josep Prieto, Maria Ramis, Aina Ramis, Carmen Taboada,
Macià Valdivieso, Koddy Bryan, Gerard Vidal.



DESCOBERTA DE LA PSICOMOTRICITAT
Els infants a través de les seves accions corporals: com jugar, saltar, manipular objec-
tes, etc. aconsegueixen situar-se en el món i adquireixen intuïtivament els aprenentatges
necessaris per a desenvolupar-se a l'escola i en la vida. D'aquesta manera lúdica i gaire
bé sense assabentar-se treballen conceptes relatius a l'espai, al temps, destreses ne-
cessàries per a l'equilibri, la vista, la relació entre altres nins, etc. amb els conseqüents
efectes sobre la millor capacitació pel seu desenvolupament integral (afectiu, psicològic,
motriu, lingüístic, social ...).

Per altra banda, descobrim també el món de la psicomotricitat. Una activitat més que
desenvolupa i afavoreix la creativitat, el joc , les habilitats motrius,...

Les sessions de psicomotricitat es divideixen en quatre moments:

En el ritual d'entrada ens llevam les sabates i fent una rotllana grossa què és quan
l’encarregat reparteix els calcetins , recordam les normes i explicam el què hi ha de nou
a la sala.
Ens preparam pel desenvolupament de la
sessió. El primer que feim és preparar-nos
per tomar la torre de coixins. Aquest mo-
ment es caracteritza per l’experimentació
que viuen els infants en l’explosió del seu to
muscular .

Continuam amb el joc motriu. On l’infant juga al seu lloc i ex-
perimenta amb el seu cos, gaudint de totes les sensacions pro-
vocades per ell mateix, pels seus companys o pel material que
empri.

També experimen-
El joc dirigit és on tam el joc simbòlic,
els infants seguei- que afavoreix el joc
xen les pautes do- de imaginació, de
nades per la psico- col·laboració,... Ho
motricista. poden experimentar
de moltes formes; a
través de les teles,
els coixins, les cor-
des, material reci-
Després del joc motriu i simbòlic, la psico- clat, ...
motricista convida als infants a començar
una fase d’expressivitat plàstica i grà-
fica; a través d’una conversa, amb un di-
buix, amb un massatge,.. Aquests tipus
d’activitats ajuden a passar del plaer de fer,
al plaer de pensar.

I finalment, per concloure la sessió, arraconam el material em-
prat entre tots, ens llevam els calcetins, posam sabates i en fila
anam a l´aula.

I fins la pròxima sessió!!!!!



INFANTIL 4 ANYS A

TUTORA: Catalina Cirer ATE: Antònia Sampol
Nins/Nines: Judit Aguilà, Nuria Aguiló, Maria Alorda, Nariman El Jouhari, Joan Arnau
Fontcuberta, Valentina Galeano, Xesc Gelabert, Dany Hernández, Vicente López, Aníbal
Marcos, Andrés Méndez, Lucía Méndez, Lucía Munar, Margalida Nadal, Neus Picó, Lluïsa
Ramis, Pere Sales, Marc Sancho, Marta Serra, Rafa Vairoletti.

INFANTIL 4 ANYS B

TUTORA: Bàrbara Pol
Nins/Nines: Pere Oliver, Martín Ribes, Maria Genovart, Paula Gelabert, Maria del Mar
Ferrer, Marta Sastre, Aina Bauça, Marc Gomila, Laura Valle, Joan Cabot, Bernat
Alzamora, Claudia Méndez, Mª Esperança Miralles, Mohamed Fegrach, Rania Afrigh, Javi
Cantano, Aya Fatmi, Paola Unterguggenberger, Naroa Egurrola, Lluc Valdivielso, Joan
Toni Jordà.



INFANTIL 5 ANYS A

TUTORA: Maria Magdalena Jordà
Nin/es: Tatiana Buchanan, David Calderón, Alejandro Chávez, Ricky De la Lastra, Safaa
El Jourhari,Núria Estrany, Pau Ferriol, Julià Ferriol, Marina Gayà, Maria Gelabert, Esther
Martorell, Sión Massip, Jamila Oufrirh, Neus Pascual, Aina Pericas, Marta Roldan, Llorenç
Torrens, Aurora Villagran.

INFANTIL 5 ANYS B

TUTORA: Caty Bel Navarro - Maria Delacio (substituta)
Nin/es: Maria Abellán, Marina Aveledo, Inmaculada Ballester, Nadika Buultejens, Marta
Caldentey, Joan Crespí, Radoan Fardassi, Lluc Florit, Aina Frau, Ona Jaume, Oliwia
Krawiec, Nadal Larrea, Paula Martínez, Rafel Monedero, Naima Oufrirh, Caterina Ripoll,
Rubén Villalón, Kamal Zammouri.



ESTIMULACIÓ DEL LLENGUATGE
Al començar cada curs escolar, ens trobem en les classes d'Educació Infantil
nombrosos casos de nens que parlen molt poc, o amb molts errors d'articulació.
També nins amb un vocabulari escàs i els resulta difícil expressar-se i comu-
nicar-se amb companys i adults.

Quan un nen menor de quatre anys presenta errors en la pronunciació, està
considerat com a normal, una etapa en el desenvolupament del llenguatge in-
fantil. En aquesta etapa, no s'aplica tractaments ja que la seva parla encara es-
tà en fase de maduració. No obstant, si els errors es mantenen més enllà dels
quatre anys, s'ha de consultar un especialista

Què podem fer els pares? Com podem estimular des de l'àmbit familiar
el llenguatge dels nostres fills?

Des que el nostre fill neix, hem de donar importància a la comunicació amb ell,
a través de gestos, paraules i afecte.

Hem d'oferir un model de parla clara i correcta. Evitarem l'ús de diminutius i
paraules infantils i que ens semblen més fàcils (tete, noneta...) oferint-li sem-
pre un vocabulari el més ric possible.
• Prolongar l’ús del xumet i biberó pot
causar malformacions dificultant la pro-
nunciació. És recomanable començar a re-
tirar el xumet cap als 2 anys.

• Vigilar l'alimentació cuidant que tingui hà-
bits correctes de masticació, deglució.

• Parla a poc a poc i de manera clara.

• No farem correccions directes. Oferirem el model correcte inserit en altres
oracions.

• Mira amb el teu fill algun programa infantil de televisió, demana sobre els
personatges, com es diuen, que fan…

• No imitis la seva forma de parlar.

• No renyar-lo si parla malament.

• Conversar en totes les oportunitats que s'ofereixin.

• Fer visites a l’otorrino per assegurar-se que hi sent bé.

Aprofita ocasiones en les que estàs amb el teu fill per
parlar amb ell, jugar, llegir contes, dibuixar...

http://www.cpsaquintana.wordpress.com
10.


PRAXIES BUCOFONATÒRIES

QUÈ SÓN LES PRAXIAS BUCOFACIALES?

Són uns exercicis que realitzem amb la llengua, llavis, galtes per aconseguir que aquests
adquireixin un grau òptim de tonicitat (força), agilitat, direccionalitat...

És a dir, perquè siguin capaços de moure's correctament mentre parlem.



PRIMÀRIA 1r A

TUTORA: Joana Mª Sureda
NINS-ES: Hicham Afrigh, Cristhian Chamba, Neus Comas, Leandra Da Luz, Óscar
Dominguez, Ekaitz Egurrola, Rafel Toni Ferriol, Antònia Gelabert, Martina Gelabert,
Archie Hebdon, Jaume Hernández, Silvia Jofre, Hafida Kasshi, Maria Lladó, Mireia López,
Lorena Marin, Sofia Menéndez, Tomeu Mestre, Aina Mulet, Hanane Oufrigh, Marta Picó
Sergi Pons, Marc Puigros, Miquel Ramis, Noelia Judith Ramos, Claudia Rodríguez, Carla
Sanna, Francesc Socias, Manuel Taboada.

ELS ALUMNES DE 1r A ENS RECORDEN
COM CELEBRAREM EL NADAL A L'ESCOLA.
Antònia: Per Nadal ens visiten els
patges reials i venen a recollir les
nostres cartes.

Aina: Els patges ens donen cara-
mels.

Miquel: Mentre esperam els patges
estam molt nerviosos.

Marc: Enguany tardaren molt en
entrar a la nostra classe.

Aina: Perquè no feiem silenci.



Maria: Menjam coca amb xocolata. L'Amipa ens convida (altres)
Clàudia: Anam a cantar a l'església. Tots canten la nadala.
Xesc: El dia que anam a l'església és un dia de festa.
Clàudia: A l'església hi havia molta gent.
Aina i Carla Ens filmaven, ens feien fotografies,...
Martina: També nosaltres escoltam les nadales que canten els altres.
Marc: Els mestres també canten.
Marta: Per Nadal feim panallets.
Mestra: A l'escola feim tallers de cuina i cada cicle elabora un dolç típic de
Nadal.
Xesc: El tercer cicle fa coques de torró.
Marta: El segon cicle bombons i els d'infantil mantecados.

Marc: Nosaltres a classe vàrem aprendre una poesia. Vàrem fer grups i cada un
en deia una part i la vàrem filmar i la podien veure en el blog.
Aina: Vàrem fer estrelles i bolles amb taps de plàstic.
Xesc: Férem bolles per decorar l'arbre de la classe de primer B. També férem
un fanalet amb un pot de vidre.
Carla: Vàrem fer una postal amb la poesia i a la portada hi pintarem un dibuix.



PRIMÀRIA 1r B

TUTORA: Margalida Mestre
Nins i nines: Mercè Aguila, Rafel Alomar, Mateu Alorda, Maria Amengual, Kristian
Atanasov,Venus Maria Balcazar, Joan Bergas, Elias Boulaaouali, Tupak Cortez, Ouassim
El Jouri,Asmahan El Mansouri, Isabel Estela, Yazmin Esteva, Joan Ignasi Ferreer, Mar
Garcia, Salvador Gaya, Jaume Genovart, Julia Karnicka, Metelal Kaser, Samia Meziani,
Aurora Moreno, Maria de la Pau Oliver, Kimberly Pacheco, Maria Magdalena Perelló,
Elionor Sabater, Daniel Sánchez, Neus Serra, Pedro Socias.

QUE NECESSITAM PER CELEBRAR
SANT ANTONI A L’ESCOLA
Per poder passar un dia ben divertit i conèixer les nostres tradicions ho hem de
preparar bé. Ara llegireu tot el que feim perquè tot surti bé.
Tot comença dies abans:
La mestra de música ens ensenya a cada curs, una o dues gloses i ens mostra
com se toca la ximbomba.
A plàstica preparam una careta de Dimoni.
A les classes de català o medi, cerca'm informació sobre aquesta tradició i també
inventam gloses.
Els d'Educació Infantil fan un ninot de roba per cremar damunt el fogueró.
Els que podem duim troncs per fer el fogueró.



Tots sortim amb les caretes o la cara pintada a
veure com s’encen el fogueró i es crema el ninot.
El dia de la festa, els
alumnes de 6è preparen
el fogueró amb els troncs
que han duit els alumnes.

Quan hi ha caliu comencen a Al pati gran tots els cursos canten les
torrar la llonganissa i els boti- gloses acompanyats de les ximbom-
farrons. bes.

Sortim tots al pati i començam a Els alumnes que són de la colla Dimo-
berenar. nis de sa Cova des Fossar surten al
pati i fan una lluita amb Sant Antoni.

Gloses Es un dia molt divertit pels qui no te-
Els alumnes de primer nen por als dimonis.
hem fet un gran fogueró
per torrar llangonissa
i qualque botifarró

A l’escola sa Quintana
ha vengut el dimoni
Sant Antoni li ha donat
una bona emblanquinada.



PRIMÀRIA 2n A

TUTORA: Maria Beltrán
Nins-es: Marta Callejas, Albert Canoves, Tifani Chamba, Francesc J. Coll, Zakaria El
Jourhi, Santiago Facius, Daniel Garcia, Angela Gili, Alejandro Gómez, Armando Bestard,
Emiliia A. Leggett, Antònia Llull, Marc Martorell, Ayoub Meziani, Cristina Montenegro,
Alba Peralta, Antoni Ramis, Maria Lluc Ramis, Rafel Sans, Antoni Socias, Daniel Troya,
Alejandro Unterguggenberger.

L'ESCOLA D'ANTANY SA GRADUADA
“Transcripció literal de l'entrevista”
Mestra: Sr. Toni, benvingut i gràcies per dedicar-nos
aquest temps. Els alumnes de 2nA i els de 2nB estam
investigant un poquet com era s'Escola fa 80 anys, o no
tants... Molt bé, aquests nins i nines han preparat una
sèrie de preguntes per a fer-li.

Sr Toni: Jo, dins lo que sabi, vos contestaré.
Mestra: Moltes gràcies per haver-nos ajudat a trobar in-
formació.

Li agradava anar a Escola?
Sr Toni: Sí m'agradava? Bueno, com voltros mateixos,
Sr. Toni Font Costa, antic alumne
de Sa Graduada de Sineu dies sí, dies no, però vamos más o menos sí.

Quants anys tenia vostè quan va començar a venir a aquesta Escola?
Sr Toni: set me pareix, a n'es set anys, sí perquè antes començàvem més tard a l'es-
cola, anàvem primer a ses monges i després de ses monges veníem a s'escola Gradua-
da, se deia s'escola Graduada antes.

Vostè quan tenia set anys quin curs feia? Sr Toni: No ho sé, no en tenc ni idea, es
cursos eren molt distints, no existia... jo de lo que me'n record és quan vaig començar
a s’ingrés o sigui que era antes de fer es Batxiller, però antes de s’ingrés no sé quin
cursos feien, sé que veníem a s'escola però no sé els cursos...


Quan vostè era petit a l'escola hi havia electricitat? Sr Toni: Sí.

Hi havia normes a l'escola? Sr Toni: bueno sí, ses normes, hi havia... com ses...,
mas o menos com ara, ses normes des recreo, tal hora recreo, tal hora gimnàsia, tal ho-
ra..., sí n'hi havia de ses distintes activitats.

Quants de nins i nines hi havia al vostre grup? Sr Toni: bueno, els grups no eren
com ara, els grups eren distints, eren més... jo que sé devíem esser una trentena, però
no hi havia... es que només hi havia tres classes, no hi havia res més i esteien separa-
des per distines edats, a lo millor, de set a nou, o de set a deu, anàvem a una classe i
de deu a onze, o dotze, a s'altra i així.

I en total a tota l'escola? Sr Toni: Hi devia haver...jo no sé que t'he de dir, però si hi
havia seixanta o setanta eren molts. Això, esteim parlant de fa quaranta i pico d'anys,
no hi havia tanta gent.

Els alumnes es solien portar bé? Sr Toni: bueno... hi havia de tot, un poc de tot.

A l'escola teníeu un corralet amb un hort? Sr Toni: No, no, no, no... això que teniu
ara no, no hi era.

Vosaltres sortíeu una estona al pati? Sr Toni: sí, es temps des recreo, bueno se li
deia recreo antes.

I a que jugàveu? Sr Toni: pues... a n'es nostre temps hi havia bolles, un joc que se
deia de bolles, hi havia un joc que se deia de baldufes, i... no tenc més record, bolles i
baldufes me'n record. No sé si encara existeix sa baldufa, me pareix que sí.

Quines juguetes teníeu a l'escola o amb què jugàveu? Sr Toni: No n'hi havia, no,
no hi havia juguetes a l'escola, no hi havia tants de preparatius com ara, s'escola era
molt distinta.

Podíeu dur jocs de ca vostra per jugar a l'escola? Sr Toni: sí... no, no se'n duien, o
sigui se podien dur... se podien dur ses baldufes o bolles, però no se duia res més, cabia
dins sa butxaca i...

A quines aules recordau haver anat? Sr Toni: només n'hi havia tres que són ses tres
que estan enrevoltant sa cisterna, o es pou, no sé que li deis... ( alguns alumnes): Cis-
terna, sa cisterna. No n'hi havia d'altres. En aquelles tres són ses que he anat: a una, a
s'altra i a s'altra, segons l'edat.

Quines assignatures teníeu? Sr Toni: Pues hi havia Educació Física, d'aquesta sí que
me'n record, hi havia Història, hi havia Matemàtiques, hi havia Religió, que se'n donava
més que ara. Un temps sa Religió era molt important, també hi havia Ciències Polítiques,
que ara no se... a ne que s'equipara. Más o menos com ses que hi ha ara lo que més re-
duïdes.

Quin horari teníeu? Sr Toni: S'horari era diferent, era dematí i capvespre de nou a
dotze i de tres a cinc, quatre i mitja, cinc, sí. Si saps que estau de bé voltros!

A l'escola quins llibres teníeu? Sr Toni: Bueno, llibres, llibres teníem es llibres que
abans de començar es curs s'havien de comprar, però res més. No hi havia.... a què te
refereixes a llibres que teniu aquí a l'escola per si heu de... no, no, no, no hi havia res.
Cadascú havia de dur ets seus que li tocaven i res més.

A l'escola vos donaven fulls fotocopiats? Sr Toni: No hi havia fotocopiadora, no
existia això.
Continua pàg 18


PRIMÀRIA 2n B

TUTORA: Maria Riutort
Nins-es: Margalida Artigues, Marc Bergas, Antonio Bergas, Toni Costa, Kevin Durán,
Javier Far, Joan Ferriol, Joan Marc Fuentes, Paula Fuster, Neus Gelabert, Pablo Gómez,
Erika Gutierrez, Marta Hernaiz, Lluc Jaume, Juan Sebastián Lugo, Antònia Mestre,
Margalida Montenegro, Catalina Maria Munar, Biel Oliver, Rafel Prieto, Tonina Ramis,
Marc Ramis, Daniel Salinas.
Vé pàg 18
Amb quins estris escrivíeu abans? Perdona m'ho vols repetir? Amb quins estris? Que
vol dir estris?

Amb quins objectes? Pues amb boli, amb so bolígraf o llapis i goma de borrar.

Quan vostè venia a l'escola fèieu servir una pissarra com la nostra? (es gira per
mirar la pissarra) idò sí, mas o menos sí hi havia una pissarra i guixos, lo que no hi havia
tants de colorins, només hi havia guixos quadrats blancs.

Es feia una rua quan vostè anava a l'escola? Sr Toni: No, no hi havia rues encara.

Anàveu d'excursió? Tampoc.

Quan vostè venia a l'escola hi havia menjador? No.

A on dúieu a tirar els fems? A on anàvem a tirar el fems... no, no en tenc record però
no hi havia fems encara, fa quaranta anys, qui mas qui menos s'havia de... a ca seva les
se n'havien de dur, o al camp o les duen allà on les duguessin, no, no hi havia ni recollida
de fems al poble.

Empràveu carpeta, arxivador i estoig? No..., bueno l’estoig de pintures sí, això ja
existia, però ara carpetes i arxivadors...( pensa un moment) es que tenien una miqueta
més doblers tenia un estoig de pintures, però res més.


A on guardàveu ses fitxes? No, no ,no... no hi havia fitxes tampoc...era molt distinta
d'ensenyança d'antes a d'ensenyança d'ara.

Quan vostè veníeu a l'escola teníeu classe d'informàtica? Tampoc no existia sa in-
formàtica.

Hi havia d'aquestes pissarres digitals que funcionen amb un ordinador? No hi
havia ni pissarres digitals, ni ordinadors, ni electrònica. No existia res de tot això.

L'escola era petita o grossa en comparació a l'actual? S'escola era molt més reduï-
da, o sigui només hi havia sa miqueta des pati, sa porta, aqueixa que teniu aquí davant
no existia, només hi havia sa porta que dóna al carrer, aquella que hi ha amb escales. I
hi havia es pati, una miqueta de pati devora sa cisterna, tot això de per aquí darrere
s'ha anat comprant posteriorment ses distintes administracions, però no existia tot això.
Allà on hi ha ara... sa secretaria hi havia quatre o cinc pins (fa un cercle amb els braços)
molt grossots i res més.

Fèieu grups quan fèieu feinetes? No això de racons... i grups i tot això no.. no.

Què li agradava més de l'escola? Pues imagino que es recreo com a tots. I què li
agradava menys? Des recreo? No, que li agradava més poc? Bueno, a jo l’Educació
Física. Per què? Bueno, perquè a jo no m'anava molt bé l’Educació Física, no, no,
no...sa gimnasi no m'anava molt bé, no m'agradava.

Hi havia motxilles? No, aa...en aquell temps per anar a escola solíem anar amb una
cartera, una maleta que li deien, però motxilles no existien. Era grossa sa cartera? Sí,
una maleta... normal i corrent, tipus cartera, jo que sé, vint centímetres d'amplària,
d'altari (ho mostra amb les mans) i s'amplari quatre o cinc centímetres.

Com ho feien els encarregats per repartir els llibres? No hi havia encarregats. Nor-
malment el dematí, i que jo recordi, el mestre apuntava la data a la pissarra i normal-
ment tota la feina la fèiem a la pissarra.

Cóm eren ses taules? Ses taules eren altes com aquestes però eren totes de fusta.

Teníeu calendari? Sí, teníem calendari com ara això, no ha variat gaire. I teníeu tim-
bre? No, l'escola estava oberta com a ca teva.

Vos feien memoritzar coses? En aquell temps la manera d'ensenyar era més de me-
moritzar. Sí, ens feien memoritzar coses.

A la classe hi aferràveu cartells com aquests? No, només hi havia penjada la foto
del general Franco, el rellotge i un crucifijo.

Hi havia res més important que fer els deures? Cada dia ens donaven deures i to-
thom els feia. Si un no s'enrecordava, no me demanis perquè però només se li oblida-
ven una vegada.

Si no vos portàveu bé vos ho apuntaven a l'agenda? No teníem agenda perquè no
era necessari. Ens deien: demà digues al teu pare que vingui a parlar amb mi, però vaja
l'educació era diferent hi havia més ordre, més disciplina.

I com vos castigaven? Només ens castigaven un pic, perquè ara ja no és fa, però
abans el càstig consistia en pegar-nos amb un regla a la mà, a l'esquena... Era molt di-
ferent a ara. No havíem de menester tants d'escrits per enrecordar-nos de les coses.

Moltes gràcies per haver vingut. Ha estat molt interessant tot el que ens heu anat con-
tant i nosaltres ens ho hem passat molt bé.


PRIMÀRIA 3r A

TUTORA: Catalina Puiggrós
Nins-esNada Atenea Balcazar, José bauzá, Antonio Blanch, Vicenç Carbonell, Maria
Agnès Crespí, Isabel Dopico, Safia El Jouhari, Maria Fernández, Bernardo Garcia, Ismael
García, Jorge Giménez, Mateu Hernández, Francesc Jaume, Claudia Jofre, Rhyan
Christofer Mason, Laura Oliver, Núria Ribas, Jaume Ripoll.

Lány 2001-2002 varen construir el pri-
mer hort a léscola Sa Quintana. Era pe-
tit i estava entre dos pins. Estava darre-
ra l'edifici nou.

Aquell lloc no era apropiat perquè li pe-
gaven les pilotes damunt i espanyaven
les plantes.

Com que pensàvem que era una bona
idea tenir un hort, però el que teníem no
estava ben situat, li demanàrem a
lÁjuntament que si podia fer un nou hort
devora el pati gran.

http://www.cpsaquintana.wordpress.com
20.


L’hort de l’escola Sa Quintana actualment té sembrades cebes, (que hem sembrat els
alumnes de tercer), faves, lletugues, cols i pèsols. L’hort està envoltat d’arbres fruiters
com per exemple: la perera, la llimonera, el magraner, el nesprer i una figuera. Aquest
any hem anat a l'hort a observar els arbres per saber com eren i quins canvis fan. També
hem anat a regar les hortalisses que hi ha sembrades.

Devora l'hort hi ha una caseta on guardam les eines i un tancat amb animals entre els
qual podem trobar: gallines, pollets, conills, coloms, guàtleres, perdius i tudons.
També hi haurà hort ecològic a l'escola
nova!!

Als nins i nines de tercer ens agradaria que
hi hagués hortalisses com: tomatigueres, ce-
bes, lletugues, pastanagues, cols, alls i cara-
basses. Enmig plantes aromàtiques com el
romaní, flors com: roses.

I envoltant l'hort arbres com: tarongers, lli-
moneres, nesprers, pereres, pomeres,
ametlers.

També ens agradaria fer el mateix que ara:
sembrar, donar menjar als animals, observar
els arbres i els animals.

I això és el que ens agradaria fer al nou hort
ecològic.

LA IMPORTÀNCIA DE L’HORT

• L’hort és un projecte molt bonic i ens agrada molt anar-hi.

• No totes les escoles tenen la sort de tenir un hort ecològic.

• És important tenir arbres, plantes i flors perquè les plantes donen oxigen.

• També és important tenir l’hort perquè podem aprendre més coses de la natura, a pro-
tegir i tenir cura de les plantes.

• A través de l’hort aprenem a ser responsables.

• Un projecte interessant seria tenir una granja.


IMATGES DEL CURS



PRIMÀRIA 3r B

TUTOR: Pilar Amengual – Cristina Magaña (substituta)
NINS-ES: Marc Aparicio, Pedro Bauzà, Jaume Blanch, Mª Francisca Blando, Joan Gabriel
Ferriol, Joan Gelabert, Gisela Gili, Kevin Gutiérrez, Sofia Mas, Magdalena Matas, Ilham
Meziani, Antonia Munar, Andreu Puigrós, Guillem Rosselló, Llucia Ruiz, Donovan Dustin
Sánchez, Marc Sastre, Marco Vairoletti.

EL PROCÉS D'ELABORACIÓ
DE L'OLI A UNA TAFONA.

Antigament amb les someres anaven a Quan les someres estaven arreglades
cercar les olives al camp. Les olives estaven d'olives, els homes les conduïen cap el
a les marjades. Les dones i els nins recollien poble.
les olives d'en terra i les carregaven dins les
beasses damunt les someres.



A continuació, els homes descarregaven
Arribaven a la tafona que estava a una
les olives de les someres, les tiraven per
casa del poble on trencaven les olives i
els forats i caien dins una pica que hi
feien l'oli.
havia a la tafona.
La tafona era una habitació rectangular
per fer l'oli. Hi havia una biga de premsa
on trencaven les olives i una somera.

El trull servia per trencar les olives i que-
dava una pasta. Feien girar el trull amb
una somera.

Una vegada plens
Feien foc a la caldera per encalentir
els transportins
l'aigua.
de pasteta hi tira-
ven un litre i mig
L'home que feia feina a la caldera es deia
d'aigua. Els posa-
Dimoni. L'aigua havia d'estar més o
ven davall la biga
menys a uns 80ºC perquè no havia de
de premsa, escla-
cremar ni havia d'estar freda, havia
faven i sortia l'oli.
d'estar tova.

A continuació posaven la mescla dins els
transportins. Els transportins tenien un forat
enmig on hi ficaven un pal, així estaven
rectes i estaven un damunt l'altre, posaven
l'aigua teba d'uns 80ºC.
Finalment de la tafona duien l'oli al poble i
Els transportins estaven fets d'espart.
el venien.



ESCOLA I BIBLIOTECA
Al darrer número de la revista local
de Sineu (Díngola), en concret a la
secció Bibliodíngola que és la secció
de la biblioteca, vaig dedicar l’article
al binomi escola – biblioteca.

Vaig parlar dels meus inicis com a
bibliotecària i de com ben aviat vaig
entendre la importància que tenia el
fet d’implicar l’escola (alumnes, mes-
tres, pares) dintre del projecte de bi-
blioteca que volia. Així vaig presen-
tar-me a Sa Quintana.
Explicant que era el que volia i cap a on volia encaminar la biblioteca.
“Despertar el gust per la lectura, crear hàbits lectors, facilitar l’accés a la infor-
mació en tots els seus suports i, mitjançant el préstec, permetre que qualsevol
infant pugui tenir al seu abast els documents que siguin del seu interès”, són al-
guns dels objectius que amb molta il·lusió em vaig posar en iniciar aquesta
tasca.

Tant en Pep Sabater, com més tard, n’Arnau Mateu com a directors han estat
sempre receptius a tot allò que els hagi pogut plantejar, així com tots els mes-
tres els quals sempre m’han ofert la seva col·laboració en tot allò que els hagi
demanat. Amb algunes mestres s’ha establert una relació especial, na Catalina,
la senyoreta Bel, en són alguns exemples. Però en general he tengut sempre el
suport de tots, el seu ajut. Des d’aquí i, tal i com vaig fer des de Bibliodíngola,
vull agrair-los profundament que sempre hagin estat allà, disposats a escoltar-
me, a donar suport al projecte de biblioteca, participant en totes les activitats
que se’ls ha presentat, ...

Pels qui no ho sabeu, són moltes les activitats que fa la biblioteca juntament amb
l’escola. Activitats que al llarg dels anys s’han anat consolidant i que han ajudat
considerablement al bon funcionament de la biblioteca.

Podem parlar de les visites escolars, el programa de visites didàctiques per a
escolars fa molts d’anys que està en marxa. A principi de curs s’ofereix aquest
programa a tot el professorat. Tanmateix ara ja és habitual que cada cicle faci la
seva visita. Les visites escolars estan pensades per donar a conèixer la bibliote-
ca, els seus serveis i les activitats que du a terme la biblioteca. Amb elles hem
aconseguit que durant el curs escolar tota la comunitat educativa del CEIP Sa
Quintana passi per la biblioteca.

Per a cada cicle educatiu hi ha un model de visita així com un quadern d’activi-
tats:
Així pels d’educació infantil la visita consisteix en una explicació senzilla de que
és la biblioteca, que hi poden trobar, se’ls mostren contes per a la seva edat i al
final se’l conta un conte.



Pels de 1r cicle de primària la visita consta d’una explicació un poc més completa
encara que també acabam amb un conte.
Pels de 2n cicle de primària l’explicació ja és més extensa i l’activitat consisteix
en jocs d’endevinalles, lectura d’alguns poemes i el joc “encertem el personatge”
on els alumnes a través de la mímica han d’endevinar de quin personatge es
tracta, sempre és un personatge d’algun conte conegut i una vegada endevinat
se’ls mostra a quin conte pertany.
Pels de 3r cicle, s’entén que ja han passat per tots els cicles anteriors i es dedica
més a ensenyar-los eines que els puguin servir pels seus estudis i a fer activitats
de dinamització lectora, per exemple: el joc dels llibres viatgers (alguns llibres
s’escapen de la biblioteca i s’amaguen dins els mostradors de negocis del poble),
lectures en veu alta, endevinalles, etc.

Tan important crec que és la relació escola–biblioteca que també des de fa un
parell d’anys faig el contacontes, un dia per setmana, als petits de 2-3 anys de
l’escoleta municipal Sa Rota que seran els nous alumnes de Sa Quintana.

Altres activitats que es duen a terme en col·laboració amb l’escola és el concurs
de dibuix i redacció Sant Marc, enguany ha estat la devuitena edició i el te-
ma: “Què ha significat per a tu sa Quintana? en motiu de l’aniversari
d’aquesta. El concurs es presenta a l’escola i és allà on els nins fan el seu treball,
ja sigui el dibuix o la redacció, i una vegada acabat el termini els mestres lliuren
els treballs a la biblioteca. Són també els mestres, una representació d’aquests,
part el jurat que escull els guanyadors, aquests reben el seu guardó durant la ce-
lebració de la festa del dia del llibre.

Sant Jordi també és una fita clau dintre del programa de la biblioteca i sempre
ens ha agradat celebrar-ho amb l’escola. Per a celebrar el dia del llibre preparam
tot un seguit d’activitats per a tots els cicles i muntam paradetes de llibres i ro-
ses. Sempre que el temps acompanya ens queda una festa ben lluïda.

Així mateix la biblioteca també és present a la festa de fi de curs de Sa Quintana
fent el lliurament de diplomes als lectors més fidels de la biblioteca de la cam-
panya M’agrada llegir que durant tot el curs escolar es fa a la biblioteca.

I moltes més activitats, com les lectures en veu alta que des de fa anys es venen
fent als alumnes de 5è i 6è, lectures a càrrec de n’Eulari Arlés. Activitats de su-
port amb material per a treballar alguns temes dins les aules. Així mateix l’escola
ens fa de pont entre la biblioteca i els alumnes i pares, ja que totes les activitats
que ofereix aquesta, ja sigui el contacontes, tallers de manualitats, diades espe-
cials, etc, es publiciten gràcies a la col·laboració dels mestres.

Per acabar solament em queda tornar
a agrair a tota la comunitat escolar el
recolzament constant cap a la biblio-
teca i desitjar-los que en aquesta nova
etapa que començaran en un col·legi
nou els acompanyi tota la sort que es
mereixen.
Per molts anys.
Antònia Real Noguera
Bibliotecària.


PRIMÀRIA 4t A

TUTORA: Antònia Torres
NINS-ES: Antònia Alomar, Joan Artigues, Marc Barbera, Maria Magdalena Estrany, Joan
Font, Yessenia Estefania Guaman, Kalthoum Kasshi, Joan Monedero, Catalina Munar,
Fátima Oufrirh, Lourdes Ramon, Pep Rosselló, Marc Socias, Óscar Toro.

Aquí teniu un recull deDONES IMPORTANTS que en són una mostra del
dia INTERNACIONAL DE LA DONA, el 8 de març:

UNA DONA IMPORTANT
Viu a Sineu, nom Bel, té 37 anys.

És prima. Té la cara estirada, els ulls marrons, el nas gros, la boca normal, igual que les
orelles. Té els cabells marrons i llargs, llisos i suaus. Sol anar vestida amb uns calçons
esportius o texans, un jersei qualsevol i unes botes o unes sabates .

Es simpàtica però quan feim alguna cosa malament li pega la ràbia. Fa feina a un estanc.
Li agrada anar a caminar, anar a veure el meu germà a futbol, ...

L’he triada perquè és la meva mare i l’estim molt i quan vaig néixer l’única que va estar
sofrint va ser ella i es va rompre un os perquè pogués viure. Quan estic devora ella me
sent alegre i feliç de què sigui la meva mare. Te don les gràcies per tot el que has fet per
jo.
Lourdes Ramon Esteva

UNA DONA IMPORTANT
La meva padrina és massa bona al.lota. Sempre me compra alguna cosa, me fa dinar ca-
da dia, me fa el llit i també m'aixeca per venir a l'escola.

També me fa el sopar, a pics . Don les gràcies a la meva padrina.

Joan Artigues Ferriol


UNA DONA IMPORTANT
Viu a Sineu i sempre fa feina, sol estar sempre dins casa meva. Cada dia m'ajuda a fer
els deures.
Nom Margalida del Pilar Alomar Munar, té 42 anys, té la cara rodona, els ulls de color
marró, el pèl llarg, les cames curtes, és baixa i sol anar vestida amb roba elegant i vis-
tosa. No és gelosa, és un poc nerviosa però és molt equilibrada. Per sopar sol menjar
una pera, fresses, un plàtan. És molt responsable.

Fa feina de fer net a les cases i les seves aficions són el camp com el meu padrí, anar a
caminar cada dia si no hi ha cap imprevist.

Aquesta persona que és la meva mare és molt important per jo perquè me cuida molt
bé.
Em sent amb aquesta persona molt feliç, alegre i afortunat.
Li donc les gràcies perquè em fa molt feliç i l'estim molt i és molt important però que
molt important per jo i també és carinyosa i fa molta feina per jo.

Joan Monedero Alomar
UNA DONA IMPORTANT

És una dona guapa, alegre, carinyosa, aguda, generosa i fanera . L'estim molt perquè
ens cuida: ens fa el dinar, el sopar, ens planxa la roba i plega, i m´estima moltíssim. Té
42 anys, viu a Sineu, té el pèl curt, marró i llis, és un poc alta, prima, du roba abrigada.
És molt fredolera, li agrada dormir molt . És mestra.
Em sent molt feliç, contenta de tenir-la al meu costat.

A les 10:00 se n'ha d'anar a fer feina a Villafranca.
Després a un dinar amb els seus amics de la feina.
Nom Esperança.
Li don les gràcies perquè m’ha cuidat durant tots aquests anys.
Maria Magdalena Estrany Mateu

UNA DONA IMPORTANT
He triat la meva mare, perquè quan em du una cosa em poso: alegre, feliç, content,
il·lusionat i animat.
També quan ve de viatge, quan arriba a casa nostra em sento feliç i alegre. Ella
m'estima molt i jo també.

Sense ella estaria tirat pel carrer, bé també si no fos pel meu pare.
Ella es nom Maria. Té la cara ovalada, els ulls marrons, el nas llargarut.

Jo em sento orgullós de tenir una mare com aquesta.
Gràcies per cuidar-me tant bé, per ajudar-me a fer els deures, per cuidar-me quan estic
malalt, comprar-me coses i per sempre estar a devora jo. Moltes gràcies!

Pep Rosselló Ferriol.
UNA DONA IMPORTANT

Vivia a València. La meva àvia és morta i se deia Maria Antonia Garcia de Arriba,
quan penso en ella me sento optimista i un poc trist. L' he elegida perquè l'
estimava molt.

Tenia 69 anys. Vivia a les muntanyes i en un lloc que es diu Alcira. El seu cos era
normal, la seva cara era rodona, el seu pèl era castany. Anava vestida amb màniga
curta i molt florida. Les seves aficions eren cuinar i jugar al dominó. Era mestressa
de casa. Li don les gràcies per haver estat amb mi moltes vegades.

http://www.cpsaquintana.wordpress.com Marc Barberá García
29.


PRIMÀRIA 4t B

TUTORA: Miquel Mascaró
NINS-ES: Guillem Barbera, Margalida Buades, Joan Campins, , Jaume Bernat Dalmau,
Omaima El Jouhari, Paula Ferrer, Víctor Giménez, Pep Joan Gomila, Alejandro Gutiérrez,
Miquel Jordà, Hana Kaser, Elisha Louise Leggett, Francesca Oliver, Joan Perelló, Sion
Perelló, Joan Miquel Riutort, Iván Simeonov.

L'ESCOLA DE SINEU I SINEU FA 80 ANYS
Enguany feim l'aniversari de l'escola de Sineu, com suposam que ja sabeu, per això els
alumnes de 4t hem fet feina sobre la història de Sineu, la construcció de l'escola de
Sineu, (abans li deien l'escola graduada). Vos explicarem que hem fet per estudiar-ho.

Primer vàrem fer una sèrie de preguntes sobre lo que volíem veure i estudiar. Aquestes
són algunes de les preguntes que ens vàrem demanar:

• Perquè anaven separats els nins i nines?
• Perquè havien d'anar amb uniforme?
• Que varen celebrar quan es va inaugurar l'escola?
• A que jugaven?
• Quin material empraven?
• Quines assignatures hi havia? Quins llibres tenien?
• Quin horari tenien?
• Quants alumnes hi havia?
• Com era Sineu?
• Quins vehicles empraven? Quants vehicles hi havia?
• Quines característiques tenia Sineu quan es va inaugurar l'escola? (habitants, roba,
com eren les cases,...)



Varem anar a la biblioteca per cercar informació de Sineu i de l'escola i en Juanjo ens
va ensenyar els arxius i ens va mostrar fotos, i també mos va explicar com era Sineu i
com es va construir l'escola. Aquí vos mostram un parell de fotos i documents:

Varem emprar la informació d'alguns dels nostres padrins i varem mirar el llibre dels
700 anys de mercat a Sineu de Bartomeu Mulet i Ramis. D'aquest llibre varem veure fo-
tos de com era Sineu, el mercat i com es vestien la gent d'abans.

De tot això hem après moltes coses del que era abans, quan varen construir l'escola:

• Hem après com era Sineu i l'escola antigament.
• Algunes coses que hem après són que la plaça des Fossar era un cementeri dels mu-
sulmans i que a les classes hi havia plantes.
• Hem après que a l'escola els nins i les nines anaven separats.
• Els nins només anaven a l'escola dues hores i després anaven a ajudar als pares i pa-
drins a fer feina. Feien feines del camp.
• Hem après que a Sineu feien totes les feines a mà perquè no hi havia màquines.
• Només tenien cotxe els rics. A Sineu només n'hi havia 4.
• Sineu i Lloret estaven junts
• Les fotos eren en blanc i negre
• Tenien un vestit pels diumenges i els dies de festa.
• Les dones duen falda llarga, mantó i rebosillo
• En comptes de comprar utilitzaven l'intercanvi.
• Hem après que Mallorca abans estava habitada per musulmans.
• Hem après que el Rei en Jaume I va conquerir les Illes Balears i les va repoblar de ca-
talans.
• Hem fet una escala per classificar les coses de Sineu i de l'escola. Per exemple, quins
jocs hi havia, quines assignatures hi havia, etc.
• Hem après a manejar millor l'ordinador, a escriure més ràpid i a fer menys faltes.

Hem estat un mes treballant en aquest projecte i ens ha agradat molt.
Els alumnes de 4tB



ENTREVISTA AL DIRECTOR DE L'ESCOLA
Bon dia, com veis som els alumnes de 6è A i li volíem fer una entrevista per mor de
l'exposició del 80è aniversari de la nostra escola (Maria Alomar)

Nom (Maria Alomar)
Arnau Mateu Gelabert
Lloc i data de naixement: (Alex)
Lloret, 25/10/1953
Estudis realitzats: (Alex)
Magisteri.
Aficions: (Alex)
De més jove futbol i de més gran: caçar
i caminar i anar en bicicleta.

1.-De petit ja volia ser mestre? Per què?
No sé que volia ser de petit. De més gran t´has de decidir a fer una feina i vaig optar es-
tudiar magisteri i després vaig voler ser mestre. (Alícia)
2.-Estudiareu a Sineu? A quina escola anàreu? I a quin institut?
No, vaig estudiar a ca ses monges a Lloret, més tard a l'escola i després vaig haver de
continuar a l'Institut de Ciutat, al col·legi “Carmelitas Descalzos”, i, finalment, al col·legi
de Sant Francesc d'Inca. (Jordi)
3.-Era obligatori anar a escola? Fins a quina edat? Si.
Fins als catorze anys. (Judith)
4.-Quines assignatures es feien abans i quina era la seva preferida?
Estudiàvem en castellà. A l'escola solíem fer castellà, matemàtiques, geografia, “For-
mación del Espiritu Nacional”, dibuix i a vegades cantàvem alguna cançó i, també, a ve-
gades, anàvem al camp de futbol a jugar. A l'Institut també fèiem llatí i francès. (Toni
Jordà)
5.-Les classes eren mixtes? Com anaven vestits els alumnes, duien uniforme?
Les classes eren només de nins. A Lloret a vegades venien nines que eren les filles del
mestre. Fins que vaig estudiar magisteri només vaig anar a classe amb nins. No, no
dúiem uniforme. (Maria Magdalena)
6.-Dins les aules teníeu els mateixos recursos i comoditats que tenim ara?
Per exemple, calefacció, ordinadors, pissarres digitals,... No. Teníem les taules i cadires,
un mapa d'Espanya i un d'Europa. Per suposat no hi havia calefacció, ni ordinadors, ni
pissarres digitals. De petits només teníem un llibre i un quadern. També hi havia molt
poc material fungible (pintures, paper,..) (Tolo)
7.-El temps de pati era de 30 minuts com ara?
No me'n record. Però l'únic que record és que passàvem el temps del pati jugant a unes
escales, no hi havia més espai. (Alba)
8.-On s'estudiava la carrera de magisteri? A quina edat vàreu començar a fer
de mestre?
Abans la carrera de magisteri es feia a un edifici en el qual a la planta inferior hi havia
una escola de primària i al primer pis l'escola Normal de Mestres. Fins als vint-i-tres
anys vaig fer el servici militar i vaig començar a fer de mestre als 24 anys. (Tomeu)
9.-En quin idioma fèieu les classes?
En castellà. (Toni Munar)
10.-Els alumnes d'ara són diferents als d'abans? I els mestres?
Els temps canvien i tot canvia, jo penso que l'actitud dels alumnes i dels mestres són
molt diferents. Abans la figura del mestre s'havia de respectar just pel fet de que era el
mestre, ara el mestre s'ha de guanyar aquest respecte i el té molt difícil per distints mo-
tius. El mateix passa amb els alumnes, abans creien més al mestre, també per diferents
motius, i ara el mestre ha de fer un gran esforç per aconseguir l'atenció i l'interès de
l'alumne. (Mateu)



11.-Quants alumnes hi havia tants mestres com hi ha abans a cada classe? I a
l'escola hi havia tants de mestres com hi ha ara? (Lucas)
Hi havia entre trenta i quaranta alumnes i per tant hi havia manco professors. Tampoc
hi havia especialistes
12.-Els mestre eren més estrictes que els d'ara? Com eren els càstigs? (Hakima)
Els mestres eren una autoritat i com a tal l'havíem de respectar amb raó o sense. Els
càstigs eren de tots tipus: Estar de genollons, pegar amb un regla... o anar a donar la
lliçó a les deu del vespre o copiar mil vegades un text sense sentit...
13.-Quants anys fa que sou director? Quin ha estat el problema més greu que
vos heu trobat?
Ara farà 10 anys. Un, va ser quan un nin d'infantil que quedava a menjador, va sortir de
l'escola i no el trobàvem de cap manera, ens va donar un bon ensurt, al final el vàrem
trobar bo i sa. (Júlia)
14.-Que li ha semblat a vostè l'experiència de fer feina a aquesta escola?
Bona, molt bona. Al principi només érem una dotzena de mestres i tots érem coneguts.
Ara som trenta mestres i no és tant fàcil la convivència. Totes maneres ha estat una
experiència molt enriquidora, he intentat ensenyar als alumnes al que tocava i allò que
jo creia que també era necessari i a la vegada també he aprés moltes de coses. (Cati
Mari)
15.-Com creus que està l'educació ara, millor o pitjor?
Millor. Però, també pens com a mestre, que hi ha algunes coses se'ns han escapat de
les mans. Pens que l'educació ha de tenir integrats una sèrie d'aspectes: coneixements,
procediments, valors, drets i deures... avui en dia hem millorat en quant a co-
neixements, procediments, drets... Però pareix que no hem sabut conjugar aquests
aspectes de l'educació amb altres que són imprescindibles valors, deures... (Rafel)
16.-Què enyorareu de la vostra feina quan vos jubileu?
Recordaré bons moments, però sobretot intentaré viure el present i que sigui aquest el
que m'ompli la nova vida. (Maria Alomar)
17.- Ens pots contar alguna anècdota graciosa, divertida, curiosa, ... (Alex)
En record una especialment. Era a un dinar de fi de curs. L'equip directiu acabava el seu
mandat. En Josep Ferriol, en Gabriel Company i jo, formaven l'equip directiu que aca-
bava el seu mandat. Decidirem concedir-nos una condecoració per la gran tasca duita a
terme els quatre anys que havíem estat a l'equip directiu. Cada un de nosaltres va pen-
jar a l'altre una gran medalla que férem amb una corda i una fulla de moro. Eren altres
temps en bona gent.
18.- Què milloraríeu o canviaríeu d'aquesta escola?
Aquesta escola té i ha tengut moltes coses bones. Sempre es poden millorar les coses.
A vegades el problema està en que tots pensem que podem millorar i que ningú té una
solució fàcil. El més important és fer feina junts i arribar a acords i acceptar-los per in-
tentar millorar la nostra tasca. (Alicia)
MOLT PERSONAL
Un equip...El barça, és clar. (Jordi) Una ciutat... Roma. (Lucas)
Un esport... Ciclisme i caminar. (Judith) Un lloc per viatjar... Àfrica. (Hakima)
Un color... Verd. (Toni jordà) Un lloc per viure...Lloret. (Júlia)
Un animal... Un ca. (Maria magdalena) Un personatge...Jesús. (Cati mari)
Un llibre...''Jardineros del mundo.'' Una virtut... L'amistat. (Rafel)
Una obra d'art...La capella sixtina. (Tolo) Què no suportes d'una persona? La
Una cançó...La música pop, llatina, hipocresia.
''american pie.''(Alba) UNA El seu punt dèbil...(Maria alomar) ser una
Pel·lícula...Casablanca, venur, dirty dàncing persona molt inquieta
de ball llatí. Una qualitat important per una
Una actriu...Julia Roberts. (Tomeu) persona...Constància. (Alex)
Una beguda...L'aigua i la cervesa. (Toni Un refrany...
munar) ·''No es oro todo lo que reluce.''
Un plat preferit... La paella i el gall de sant ·El cel entevellat d'aquí tres dies, eixut o
pere bollit i torrat. (Mateu) banyat. (Jordi)
Un desig...Salut, pau i feina. (Judith)
Moltes gràcies per l’entrevista i ara ens agradaria fer-mos una foto amb vostè.
Alumnes de 6èA


PRIMÀRIA 5è A

TUTORA: Maria González
NINS-ES: Biel Albertí, Héctor Arufe, Juan Manuel Bauzá, Maria del Mar Callejas, Maria
Fernández, Matias gamez, Jose Arturo, Jordi Gelabert, Anelkis Marie Gómez, Mia Carol
La Greca, Juan Pablo Marín, Jess Alexandre Mason, Carlota Palmer, Josep Lluís Perelló,
Marc Ramis, Zaira Ribas, Maria Victòria Riutort, Josep Miquel Servera.

El passat 15 de febrer va venir a visitar-nos en Pep Ferriol, un mestre que va fer feina
aquí i que fou director del nostre centre. Els alumnes de 5è A vàrem tenir la sort de po-
der-lo entrevistar. Va venir a la nostra aula i vàrem passar una bona estona amb ell,
fent-li preguntes i escoltant totes les coses que ens va contar. Va ser una entrevista
molt interessant. Aquí vos mostram algunes de les preguntes que li férem.

Quins records té de la seva infància? Fèiem molta vida de carrer, solíem jugar-hi
amb els amics. No teníem tantes noves tecnologies.

Es va sentir bé treballant aquí? Si, molt bé. No només amb el sentit professional sinó
també en l'emocional.

Si no hagués estat mestre, quin altre ofici li hagués agradat tenir? Mon pare era
fuster, i jo havia de ser fuster. Crec que m'hagués agradat, perquè a ca nostra ho he
tengut. I perquè m'agrada fer feina amb les mans.

Quines coses li agradaven més i quines manco de fer feina a Sa Quintana? Hi va
haver una època molt bona, vàrem començar l'ensenyança en català. Vàrem fer moltes
coses interessants que encara ara es mantenen.
Els pares participaven molt a les tasques de l'escola. Hi havia molt de voluntariat.
Anàrem de viatge d'estudis amb els pares.



Apart de mestre, ens han dit que també va ser director. Quina feina li va
agradar més de mestre o de director? La feina que més m'agrada és la de mestre,
sens dubte. A jo m'agrada molt fer classe, quan estic realment bé és dins l'aula. La ve-
ritat és que m'agrada més tractar amb nins que amb gent gran. A la gent gran és més
complicat fer-li veure les coses, engrescar-los, convèncer-los. Per això quan vaig ser di-
rector vaig tenir més problemes que de mestre, perquè la gent adulta sempre es més
complicada en general. Però va ser també una bona època ja que férem moltes coses
bones.

Des del seu punt de vista, era molt estricte com a mestre, i com a director? Crec
que això ho haurien de dir els meus alumnes. Jo sempre he tengut unes poques di-
rectrius, no massa però unes poques i clares. I no hem de sortir d'elles.
Fer classe implica dues coses, per una part dur-te bé amb els alumnes i per altre hi ha
d'haver un rendiment i a partir d'aquí hem de trobar un equilibri. Me consider un poc ca-
parrut, quan vull una cosa faig el possible per aconseguir-ho. I això a vegades m'ha duit
qualque enfrontament.

Quin és el primer record que li ve al cap quan li parlen de la nostra escola? Un
sol record m'és difícil. D'aquesta escola tenc dos records que me venen molt ràpid. L'olor
de llet amb pols, aquí cada dia el temps del pati ens donaven un tassó de llet amb pols. I
l'altre record és el fred que passàvem.

Què ens podria contar alguna anècdota de quan va estar fent feina aquí. N'hi ha
que es poden contar i n'hi ha que no. En contaré una que ara m'ha vengut al cap. Ens
vam engrescar molt en celebrar les festes a l'escola; bunyols, panades... El primer any
que férem els bunyols no sabíem ben be com fer-los. El que més ens costava era fer-los
el forat. Vàrem decidir fer-ho amb un bastonet. I ens van sortir bunyols no massa ben
fets.

Està content què la nostra escola faci 80 anys?
Si, per suposat. També estic content que vos facin una escola nova. Jo no soc massa
nostàlgic, i per això estic content, no em fa llàstima que es deixi aquesta, perquè l'escola
no és l'edifici sinó la gent que la forma. A jo personalment em faria més il·lusió poder es-
trenar l'escola nova que no haver de deixar aquesta.

Ens contestaria unes preguntes
un poc personals?

El seu esport és fins fa poc
ciclisme, ara natació
El seu equip és el Barça
Un lloc per viatjar un lloc que no
hagi estat mai.
Un lloc per viure Sineu.
Un color el cel i el verd.
Un animal el ca.
Un personatge Woody Allen
Un menjar fideus.
Una beguda cervesa.
Un llibre “Històries res més que
històries”
Una pel·lícula “Los descendientes”
Una virtut xerrador
Pep Ferriol i alumnes de 5èA Un defecte caparrut.



PRIMÀRIA 5è B

TUTORA: Bel Mayol i Manera
NINS-ES: Alicia Alfageme Kuster, Salma Berjal, Elaine Campos Saltos, Jaume Corró
Rebassa, Francesc Xavier Costa Ferriol, Josep Estela Riutort, Julià Gayà Gamundí, Rafel
Antoni Gelabert Ballester, Aina Gili Gelabert, Antonio Gómez Casas, Judith Montes Bartels,
Antoni Mulet Gual, Caterina Munar Llabres, Rafel Quetglas Alomar, Maria Magdalena
Ramis Segovia, Deissa Rodríguez Rodríguez i Josep Mateu Tarongí Vert.

ENTREVISTA AL Sr. PERE RIOS MARTORELL,
INSPECTOR D'EDUCACIÓ
Hola:
Bon dia nosaltres som els alumnes de 5èB de l'escola pública de Sineu CEIP Sa Quintana
i volíem fer-li una entrevista en motiu del 80è Aniversari de l'escola.

I ara si ens permet, li podríem fer algunes preguntes?. És clar.

Idò, ara començarem la entrevista.

NOM: Sr. Pere Rios Martorell
LLOC I DATA DE NAIXAMENT: Sa Pobla 29 de lluny del 1.948
ESTUDIS: De mestre i llicenciatura ecologia.
LLOC DE FEINA: Sa Conselleria d'Educació
AFICIONS: Caminar, senderisme, llegir...

Quin és el treball d'un inspector? Quants d'anys ha estudiat per ser inspector?
Per què va decidir fer-se inspector? Per millorar la meva feina.

És fàcil aquesta feina? Gens perquè i a molts de problemes.

Quants d'anys fa que és inspector de Sineu? Fa 12 anys.


Quins canvis ha fet l'escola al llarg del temps? Ha canviat molt al llarg del temps
dels 30 anys. Hauria de canviar molt més.

Abans de ser inspector feia de mestre? A on? Si. A Palma

Vostè creu que està bé que a Sineu es facin les classes en català? Si, a Sineu si

Creu que nosaltres estrenarem l'escola nova? Segurament sí

Vostè també serà l'inspector de l'escola nova? Si tot va bé si.

De quines escoles també és inspector? De totes les adscrites a l'IES Sineu i d'algu-
nes de Palma.

On és el seu despatx?. I la Conselleria? A la plaça d'Espanya l'edifici Cena. On esta
l'inspector a la creu roja.

Qui és el seu cap? Un altre inspector (Antonio González)

Li agrada aquesta feina? Si, perquè ajut a les escoles a que estiguem millor.

Està content de que la nostra escola faci 80 anys? Si, perquè fa molts d'anys que
ho volem celebrar.

Quins records té de quan vostè anava a escola? A quina escola anava? Anava a
una escola molt petita i tots estaven a una classe de 6 a 10 anys .Jugaven molt. A Muro,
a una privada.

Li agrada examinar als mestres que es presenten a ses oposicions? No, n'hi a
que son bons però els he de suspendre, hi ha places l n'hi ha de millors.

Vostè creu que està bé que les classes es facin en català? Si perquè si no perdríem
la nostra llengua.

Com se pot evitar el fracàs escolar o que els nins deixin de estudiar? Han de can-
viar moltes coses, cada nin/a necessita el seu temps.

Ens contestaria unes preguntes un poc personals?
El seu esport és caminar.
El seu equip és Barça
Un lloc per viatjar: Les Illes Gregues, bé tot el
Mediterrani
Un lloc per viure Mallorca
Un color: El verd, el color de l'esperança.
Un animal: L'àguila.
Un personatge: El flautista de Hamelin.
Un menjar: Frit de Sineu
Una beguda: Cervesa i Vi.
Un llibre: Tirant lo blanc
Una pel·lícula: 2001, Una Odisea a l'espai.
Una virtut: Perseverança
Un defecte: Exigència
Un desig: Poder-me jubilar

Voleu afegir alguna cosa més. Què sou molt bons alumnes i ho heu fet molt bé.

Moltes gràcies per respondre aquestes preguntes. I passar aquesta agradable estona
amb nosaltres.
Ara ens agradaria fer-nos una foto per posar a la revista. I convidar-lo a la festa del
80è Aniversari de S'escola.


AMIPA SA QUINTANA DE SINEU
Vol donar les gràcies a totes les mares i pares
associades/ats que fan possible la dinamització de
l’escola de Sineu, sens dubte facilitau que l’orga-
nització d’esdeveniments, tant culturals, gastro-
nòmics i educatius, així com l’equipament dels ma-
terials necessaris per dur a terme les activitats pro-
gramades, pugui ser una realitat.
Aquest curs escolar estam especialment agraïts a totes les persones que han
fet possible l’organització de les activitats extraescolars, per l’acceptació que
han tingut, ja que més de 120 alumnes hi participan, i sobre tot per les dues
representacions que han donat lloc, on el local del Teleclub ha tornat petit per
veure les habilitats adquirides, tant en música, teatre i Hip Hop.

Per això volem que el proper 16 de juny totes les persones que vulguin gaudir
d’un gran festival, acomiadar-se de l’escola, o simplement passar una vetllada
digna dels millors espectacles que es representen arreu del món, venguin a les
8h del vespre al CEIP Sa Quintana.
Vos anirem informant dels actes que hi haurà,
fins i tot si hi ha suficient participació es podrà
realitzar un “flashmod” de la cançó “ai se eu te
pego”.

Gràcies a tots i cap a s’escola nova dit

CAMPIONAT D'ALOHA
Som na Maria Oliver i na Júlia Ramis i volíem contar que el dissabte 21 d'abril
de 2012 anàrem al campionat regional de Mallorca d'Aloha mental aritmètic.
Aquesta activitat consisteix en calcular ràpidament operacions amb l'àbac, les
mans o mental. A part de matemàtiques també ajuda a desenvolupar la part
artística i el cervell.

El campionat es va celebrar aquest dissabte 21 a les 16:00h de l'horabaixa a
l'Aula Magna del Poble Espanyol. Va consistir en: el grup dels Tiny Tots, que
són els més petits feren la prova primer. Després, nosaltres el grup dels més
grans, Kids, entràrem a una sala on duguérem a terme les operacions. El públic
estava a una altra sala de on ens veien per una pantalla. Tota la celebració va
durar més de tres hores encara que la nostra prova sols va durar cinc minuts.
Després, vam anar a la sala gran on hi havia el públic. Allà, l'animadora Maria
Bombolles va entretenir fins que la presentadora va donar els premis.

Primerament, ens enduguérem un disgust perquè al primer grup de Kids 1 no
ens anomenaren a ningú del nostre grup. Però després una gran sorpresa! Ens
cridaren a les dues per repartir-nos un premi. Na Maria Oliver va quedar la se-
gona i na Júlia Ramis la primera. De la categoria Tiny Tots i va participar na
Maria de la Pau Oliver. I de la categoria Kids 1 hi participaren n'Antònia Amer,
na Lola Palma, en Julià Munar, na Mª Magdalena Ramis, na Maria Oliver i na
Júlia Ramis.

Ens ho vàrem passar molt bé encara que vam tenir nervis. Volem donar
l'enhorabona a tots els participants d'aquesta activitat que tan ens agrada.


RESUM DE L’ENTREVISTA
Mª ANTÒNIA VICENS.
Antònia Maria Vicens, de petita sempre deia que en ser gran, volia ser mestra o
metge. Va estudiar magisteri perquè ho podia fer a Palma; en canvi, per es-
tudiar medicina, havia d'anar a Barcelona i els seus pares en aquells moments
no s'ho podien permetre.

No va estudiar a Sineu perquè vivia a Palma. Fins als vuit anys, va estudiar a
l'escola “Santa Isabel.” Després, fins als disset anys, a les Tersianes, a Palma.

En aquella època era obligatori anar a l'escola fins als catorze anys. A la seva
escola, s'estudiava: llengua castellana, naturals, geografia i història, matemà-
tiques, gimnàstica, “Labores del hogar”, “Formación político-social”. La seva
assignatura preferida era matemàtiques.

El seu col·legi era sols de nines i a algunes escoles duien una bata de diferent
color segons el centre. A les aules, tenien pocs recursos, la pissarra, alguns ma-
pes murals bastant vells, globus terraqui i les més afortunades tenien àbac. A
les escoles privades, que era on ella va anar, disposaven de més material i es-
pai: gimnàs, laboratoris, saló d'actes, sala de música... Però no tenien ordena-
dors, pissarres digitals perquè encara no les havien inventat. Però tenien cale-
facció.

El temps de pati, no recorda si era de 30 minuts però creu que sí.

Va estudiar magisteri a l'escola de magisteri de Palma i va començar a fer de
mestra als 21 anys. Feien les classes en castellà perquè el català no estava per-
mès. Quan va anar a Maria, i després a Sineu, ja va fer-les en català. Ja havien
entrat a la democràcia. Els alumnes d'ara són diferents perquè formen part
d'una societat diferent a la d'abans.

Havia entre 18 i 30 alumnes per classe. Quasi tots els alumnes eren sineuers de
tota la vida. No sap si els mestres eren més estrictes però el que pot dir és que
els mestres eren més respectats.

Va ser directora durant sis anys. El problema més gros, van ser els petits pro-
blemes del dia a dia. Dels 38 anys, 25 han estat a aquesta escola, quasi tota
l'experiència que té de la seva vida com a mestra és d'aquí. Va estar molts
d'anys a aquesta escola perquè li agradava molt.
Alumnes 6è A
SABIEU QUE...
Al 1975 es va crear la “Asociación Padres Alumnos Es-
cuela Nacional Graduada Mixta Sineu”.
Al 1978 es començà a donar classes de mallorquí a la se-
gona etapa
Al 1985 l’ensenyament és en català
Al 1987 es substitueix el tradicional timbre, per anunciar
les entrades i sortides de l’escola, per música.
Al 1988 Hi ha un representant del CEP a l’escola.
Al 1988 s’inicien els jocs escolars.
Al 1988 Carreres de Sant Marc
Al 1996 S'inaugura el menjador escolar



PRIMÀRIA 6è A

TUTOR: Toninaina Santamaría
NINS-ES: Maria Alomar, Aleksandar Atanasov, Alicia Casado, Jordi Escandell, Judith
Esteva, Antoni Jordà, Maria Magdalena Martorell, Bartolomé Martorell, Alba Mateu,
Bartomeu Mestre, Antoni Munar, Mateu Munar, Maria Oliver, Lucas Miguel Oliver,
Hakima Oufrirh, Julia Ramis, Catalina Maria Ramis, Rafel Ramis.

ENTREVISTA MARIA ALANDETE
El mestre Arnau ens va presentar a na Mari Alandete antiga directora de l'escola. Ella
va néixer a València però viu a Sineu des del 6 anys, actualment té dues netes a la
nostra escola i el que més li ha sorprès quan ha entrat a l'aula ha estat la pissarra
digital i les noves tecnologies.
De petita ja volia ser mestra? Sí, a Mallorca només se podia estudiar magisteri o
comerç, però jo hem vaig decidir per la carrera de mestra perquè ma mare ja ho era i a
jo m' agradava molt, (jugava a escoles amb les pepes).
Vares estudiar a Sineu? Vaig estudiar batxiller a Sineu i magisteri a Palma, a “Sa
Normal”.
Era obligatori anar a escola, fins a quina edat? Sí, fins els 11, 12 anys i et donaven
un Certificat d'escolaritat, que deia quants anys havies anat a escola. També hi havia
el Certificat d'estudis on te feien fer uns exàmens, l'inspector venia a l'escola a fer-los i
vendria a ser el Graduat Escolar. Jo no tenc aquest títol perquè als deu anys ja vaig fer
l'ingrés al batxillerat i després magisteri.
Quines assignatures es feien abans? Es feien més o menys les mateixes assigna-
tures. Bé, el català no s'estudiava perquè no hi havia llibres, el que teníem eren unes
enciclopèdies de grau elemental, mitjà i superior. A la part de darrera d'aquestes enci-
clopèdies hi havia unes pàgines amb traduccions de català-castellà, perquè com que no
hi havia tele molts dels nins no tenien vocabulari castellà i això els ajudava.
Quina era la seva assignatura preferida? Les assignatures de lletres: llengua cas-
tellana, literatura, ... però m'anaven millor les matemàtiques.
Les classes eren mixtes? Quan vaig arribar no. Hi havia Ca Ses Monges on estudia-
ven les nines i els nins estudiaven a Sa Graduada. Després van passar tots aquí
(només hi havia l'edifici antic amb 3 aules) però encara eren classes separades. Quan
va començar l'EGB sí que es va xerrar d'educació mixta, les Monges tancaren la seva
escola i a Sa Graduada es va haver de construir el nou edifici perquè es necessitaven 8
aules. També record que quan m'examinava de batxiller i magisteri ho feia en edificis
separats, un institut per nines i un per nins.
Duien uniforme? No, de vegades utilitzàvem un “babero” per fer feines dins l'aula.
Hi havia calefacció? No, com a molt una estufa de butà i veníem més abrigats, però
no teníem gaire fred, llevat dels dies que feia neu.


El temps de pati era com ara? Sí, el que era diferent era l'horari de classe. Fins que
me vaig jubilar fèiem classe matí i horabaixa.
Quan vares començar a fer de mestra? A l'any 64 vaig acabar magisteri, tenia 20
anys, vaig fer oposicions i al setembre vaig començar a fer feina.
En quin idioma fèieu les classes? En castellà, però quan veia que els alumnes no ho
entenien bé ho explicava en mallorquí, encara que els exàmens els havien de fer en
castellà.
Els alumnes eren com els d'ara? Els alumnes sí, el que eren diferents eren els
grups, segons quines quintades. Si en el grup hi havia més nines que nins solia ser
més tranquil, ara crec que ja no és així.
Quants alumnes hi havia per classe? En vaig arribar a tenir 35 ,36 alumnes.
I quants de mestres hi havia a l'escola? Quan va començar l'EGB n'hi havia 8 un
per cada curs i un de pàrvuls. Les mestres havien de fer la “gimnàssia”, la música, ...
no hi havia especialistes.
Els mestres eren més estrictes que els d'ara? Depenia del caràcter. Record que
quan jo anava a escola m'estiraven les orelles i el nas.
Quants anys féreu de directora? Crec que 5, però no m'agradava gens, gens, gens.
Va venir un inspector i m'ho va imposar, i tot d'una que vaig poder ho vaig deixar.
Quins problemes vares tenir com a directora? Haver de començar amb l'EGB, và-
rem inaugurar aquest edifici i no teníem mobiliari, els nins havien de començar i no
teníem les classes preparades. Problemes grossos no n'hi va haver; una vegada vàrem
arribar i els extintors estaven buits i els passadissos tots blancs, també hi va haver al-
guna vaga, però res greu.
Què li ha semblat l'experiència de fer feina en aquesta escola? Hi he fet feina 30
anys i ara ja no, però abans me pareixia que l'escola era meva, per exemple algun dia
a la setmana quedava amb un grupet d'alumnes per fer neta l'aula, com si fos casa
meva.
Com creus que està l'educació ara, millor o pitjor? L'educació en està per s'estil,
però el saber ho teniu més fàcil ara, abans ho havíem de cercar tot en enciclopèdies,
llibres,... i ara només pitjant un botonet ja teniu moltíssima informació, ho teniu un
poc més fàcil.
Què enyorau de la vostra feina? Ho vaig enyorar molt tot, els mestres, la feina i els
al·lots. Ara ja fa 10 anys que me vaig jubilar, he agafat altres coses i me despenjat de
l'escola. Al principi no ho podia consentir, venia moltes vegades el temps del “recreo”
a veure que passava per aquí.
Ens podria contar alguna anècdota divertida,
curiosa, trista,... ? Quan feiem excursions a peu
amb els al·lots i n'Arnau, que és un llagost per
córrer i caminar. Una vegada que anàrem al Puig
de Sant Salvador ell anava davant, davant i jo
anava amb en Miquelet, una alumne que tenia
dificultats i ell me deia “no m'ho pensava mai que
me duguessis per aquí”, però poc a poc també
arribàrem. Tenc molt bon record d'aquest alumne,
perquè mai va tenir una mala contesta i sempre
somreia, és una persona molt agradable.
Ara te farem unes preguntes més curtes sobre els teus gustos personals
Un color ... el cel Un lloc per viure... Sineu
Un animal... Un ca Un personatge... Gandhi
Un llibre... “El código da vinci” Una virtut... La sinceritat
Una cançó qualsevol den serrat o den nino Un defecte... La mentida
bravo Una qualitat important per una persona...
Una pel·lícula “un paseo por las nubes” i “el Que sigui sincera, que no sigui violenta i s'hi
discurso del rey” pugui xerrar
Una beguda aigua i a l'estiu qualque cervesa Un valor... S'amistat
El teu plat preferit paella, entre d'altres Un refrany... “No dejes para mañana lo que
Una ciutat Barcelona o Madrid puedas hacer hoy”
Un lloc on viatjar Italia, París, Austria Un desig... Que no hi hagi discussions



PRIMÀRIA 6è B

TUTORA: María José Campaner
NINS-ES: Antònia Amer, Joan Miquel Caldentey, Aina Maria Comas, Álvaro Del Río,
Chaymae El Jouhari, Joana Mª Estrany, Sanaa Fegrache, Antoni Garí, Jaume Gelabert,
Pau Josep Jaume, Lena Valentina Kupper, Caterina Llull, Joana Mª Mas, Antoni Matas,
Julià Munar, Dolores Palma, Mateu Pujadas, Sebastià Salas, Maria de Lluch Socias.

ENTREVISTAM A: JOSEP SABATER VANRELL
Neix a Maria de la Salut, estudia Magisteri i Història a Palma.
On va anar a escola de petit? Anava a la guarderia a Maria, i després a Sineu. Record
que hi anava amb bici, i feia molt de fred i hi havia clots per tot, a vegades havia de lle-
var el fang de les rodes.

On va estudiar el batxiller? El primer a Sant Marc de Sineu i els altres a Palma.

A quina universitat va estudiar? A Palma, però perteneixia a la de Barcelona.

Quina especialitat va triar i per què? Magisteri perquè m'agradava i era la única que
podia acabar a Palma.

Què trobeu què és el més important que ha de tenir una escola? Tenir bons
mestres, només hi ha dos tipus de mestres, els que estimen els alumnes i els que fan
feina per guanyar doblers, encara que tots els mestres fan feina per guanyar doblers, pe-
rò és diferent.

Quin any va començar a fer feina a Sa Quintana? Quants d'anys hi va estar? Se-
tembre del 1983 i vaig estar 19-20 anys.



Es va trobar bé treballant en aquesta escola? Molt, molt bé, he estat molt feliç, he
tengut molts bons companys, i a més hi havia una amistat i un companyerisme molt
important entre el poble i l'escola.

Quin és el primer record que troba al parlar d'aquesta escola? Quan vaig venir hi
havia 8 cursos, 8 mestres i fèiem totes les hores de classe amb tots els alumnes, que
eren uns 20-30.

Què li agradava més fer? Vaig venir a fer Castellà i Francès, quan va desaparèixer el
Francès vaig fer un poc de tot.

A quines escoles va fer feina abans de Sa Quintana? Un any a Tarragona, un altre
als pirineus, set a Sant Josep, vuit al Felip Bauçà, i després ja aquí.

A part de mestre, va ocupar qualque altre càrrec a l'escola? Sí, vaig ser director.
Quines són les seves aficions? Anar en bicicleta i fer de pagès. Tinc animals i els cuit, i
ara posaré ovelles.

Realitza qualque activitat esportiva? Sí, anar en bicicleta i cada quinze dies faig una
excursió amb un grup de jubilats de la meva edat.

Si no hagués estat mestre, quin altre ofici li hagués agradat tenir? Pagès.

Quina sensació va tenir en el moment de la seva jubilació? Estava molt content
per-què deixava la meva feina però enyorava molt la relació amb els nins.

Una sèrie de preguntes personals:

Un valor: La generositat. Un esport: Bicicleta per practicar i futbol
Una música: M'agrada molt un grup que per veure.
es diuen “Els set jutges” Un animal: El cavall.
Un llibre: “La Conjura de los necios” Una qualitat important en una perso-
Una obra d'art: La Gioconda. na: La sinceritat.
Una pel·lícula: Amarcort. Una virtut: La conformitat.
Un actor i una actriu: Pol Newman i Un defecte: S'estufament.
Catherine Hepburn. El seu punt dèbil: El “món femení”, no
Una ciutat: Roma. sabria dir que no a una dona.
Un lloc on viatjar: Egipte. Un refrany: “No és ric es que molt té,
Un lloc per viure: Es Pla de Mallorca sinó el que poc necessita”.
Un color: El verd. Un desig: Que la societat se conformi
Un menjar: Sopes mallorquines. amb el que té, que visquem decentment i
Una beguda: Vi i cervesa. sense masses desigualtats.
Un personatge: En Cabrit i en Bassa.


Sa quintana 2011 12

More Related Content

What's hot

Similar to Sa quintana 2011 12

More from merylux

Recently uploaded

Sa quintana 2011 12