2. Els minerals i les roques són
els components de l’escorça
terrestre.
La mineralogia estudia els
minerals. S’extrauen de les
mines.
La petrologia estudia les
roques. S’extrauen de les
pedreres.
4. Els minerals (1).
Definició de mineral: substància natural, sòlida,
inorgànica, amb una composició química
determinada i amb les seves partícules
disposades ordenadament.
Propietats químiques i físiques dels minerals: els
minerals es diferencien uns dels altres per la
seva composició química i per les seves
característiques físiques observables com el
color, lluïssor, la densitat, la duresa...
5. Els minerals (2).
Mines: llocs de la superfície terrestre d’on
s’extrauen els minerals.
Mineria: s’encarrega de la localització i
l’explotació dels minerals.
Els recursos minerals, imprescindibles per la
nostra societat, són recursos no renovables.
Extracció de minerals
en mines a l’aire lliure
6. Els minerals (3).
Tret d’algunes excepcions, els minerals per dins tenen les
molècules disposades ordenadament, d’una manera
característica i constant per cada espècie mineral.
Les formes regulars dels minerals reben el nom de xarxa
cristal·lina i direm que formen cristalls.
Els cristalls dels minerals els estudia la cristal·lografia.
Xarxa cristal·lina sal
Calcita
Cristall de sal
7. Els minerals (4).
Classificació dels minerals segons la seva
composició química:
1. Elements natius.
2. Sulfurs.
3. Sals haloides o halurs.
4. Òxids i hidròxids.
5. Carbonats.
6. Sulfats.
7. Fosfats.
8. Silicats.
8.
9.
10.
11. Els minerals. Història dels
minerals (1).
Història dels minerals:
Primeres eines de tall en l’antiguitat:
sílex (varietat del quars).
Primers pigments: hematites,
pirolusita, limonita...
Eines fetes de sílex
12. Els minerals. Història
dels minerals (2).
Una altra de les primeres indústries
humanes és: la ceràmica, que utilitza les
argiles, mescles de minerals entre els que
hi ha la caolinita.
Objectes ornamentals: gemmes.
Neolític (5.000 anys a. C.): els éssers
humans comencen a fer-se sedentaris i
això dona lloc al desenvolupament de
l’agricultura. Utilització de nous materials i
noves eines.
13. Els minerals. Història
dels minerals (3).
Inici de la mineria i comerç de materials.
La divisió del Neolític es fa en funció del
metall que més es treballava: Edat del
Coure, Edat del Bronze (aliatge de coure i
estany) i Edat del Ferro.
Pobles primitius com els caldeus, els
babilonis, els fenicis inicien la
metal·lúrgia.
14. Els minerals. Usos dels
minerals (1).
Minerals metàl·lics o menes minerals:
destinats a l’obtenció de metalls.
15. Els minerals. Usos dels
minerals (2).
Minerals industrials: serveixen per
obtenir diferents productes
industrials ( que no siguin metalls).
Pirita
16. Els minerals. Usos dels
minerals (3).
Minerals gemmes:
serveixen per obtenir
diferents tipus dels
elements emprats en
joieria. El més apreciat
de tots és el diamant,
carboni pur cristal·litzat.
Altres: robí, safir, àgata,
beril, maragda, ametista,
òpal...
17. Els minerals. Usos dels
minerals (4).
Minerals
energètics:
serveixen per
a la
producció
d’energia,
com ara
l’urani que es
fa servir de
combustible
en les
centrals
nuclears per
obtenir
electricitat.
18. Les roques (1).
Les roques són
agregats
naturals de
minerals i són
els constituents
de l’escorça
terrestre.
Les roques
formen els
relleus que
constitueixen la
superfícies dels
continents.
19. Les roques (2).
Hi ha tres tipus de
roques segons el
seu orígen:
Roques magmàtiques
o ígnies.
Roques
sedimentàries.
Roques
metamòrfiques.
20. Roques magmàtiques o ígnies
(1).
Es formen per refredament i solidificació
de magmes de l’interior de la Terra.
Quan els magmes es refreden lentament a
l’interior de l’escorça terrestre: roques
plutòniques. Tenen una textura cristal·lina
regular. La més abundant és el granit.
Quan els magmes es refreden de forma
ràpida a la superfície terrestre (arriben per
l’acció dels processos volcànics): roques
volcàniques o efusives. La més abundant
és el basalt.
21. Roques magmàtiques o ígnies
(2).
El granit està format per tres minerals: quars, feldespat i
mica.
Les roques plutòniques formen la major part de l’escorça
de les zones continentals, sobretot el nucli de les grans
serralades.
A més del granit són roques plutòniques la sienita, la
diorita i el gabre.
Paisatge granític
23. Roques magmàtiques o ígnies
(4).
El basalt és la roca volcànica més abundant i el principal
component de l’escorça dels fons oceànics. És una roca
fosca, mat, rugosa i molt dura. Està formada de cristalls
molt petits de minerals: plagiòclasi, piroxens i olivina.
Basalt Formacions basàltiques a
Castellfollit de la Roca
24. Roques magmàtiques o ígnies
(5).
Els piroclastos (també són roques volcàniques), són altres
materials que solidifiquen en l’escorça terrestre per acció
de les erupcions volcàniques.
Exemples en són les cendres, els lapil·lis o gredes, i les
bombes volcàniques.
Un tercer grup de roques magmàtiques són les roques
filonianes, anomenades així perquè formen masses
tubulars o filons a l'interior d’altres roques. Sovint
contenen minerals valuosos.
En resum, les roques magmàtiques
poden ser: plutòniques, volcàniques
i filonianes.
26. Roques magmàtiques o ígnies
(7).
Piroclastos a les grederes
del volcà Croscat
Filons de pegmatites
27. Roques sedimentàries (1).
Es formen a la superfície terrestre,
en contacte amb la hidrosfera,
l’atmosfera i la biosfera.
La seva característica més
important és la estratificació: formen
capes o estrats.
A causa de les seves
característiques de formació, sovint
contenen fòssils.
28. Roques sedimentàries (2).
Les més senzilles són els
sediments: fangs, sorres i graves
(depenent del tamany dels seus
constituents).
Fangs: partícules molt fines.
Sorres: grans visibles a ull nu.
Graves: formades per còdols.
30. Roques sedimentàries (4).
Quants els sediments són
comprimits i cimentats, es formen
les roques sedimentàries detrítiques.
Els fangs formen argiles.
Les sorres formen els gresos.
Les graves formen els
conglomerats.
32. Roques sedimentàries (6).
El tercer tipus de roques
sedimentàries són les
carbonàtiques: constituïdes per
minerals del grup dels carbonats
(calcita, aragonita i dolomita).
Calcàries: predomina el carbonat de
calci (calcita i aragonita).
Dolomies: predomina el carbonat de
calci i magnesi (dolomita).
34. Roques sedimentàries (8).
Les roques carbonàtiques s’originen
a partir dels carbonats dissolts a les
aigües de llacs i mars, amb posterior
precipitació.
Molt sovint contenen gran quantitat
de fòssils i reben el nom del fòssil
principal que contenen (calcàries
nummulítiques, etc.).
35. Roques sedimentàries (9).
El quart tipus de roques sedimentàries
són les evaporites: es formen a partir de
les sals contingudes a les aigües marines
o de certs llacs quant s’evaporen.
Estan formades per halita, silvina i guix.
El darrer grup són les roques
sedimentàries organògenes, originades
per la transformació de la matèria
orgànica de vegetals i animals: carbó,
petroli i gas natural.
37. Roques sedimentàries (11).
En resum les roques sedimentàries
poden ser:
Sediments: fangs, sorres i graves.
Detrítiques: argiles, gresos i
conglomerats.
Carbonàtiques: calcàries i dolomies.
Evaporites.
Organògenes.
38. Roques metamòrfiques (1).
Les roques metamòrfiques
s’originen per transformació
(metamorfisme) d’altres roques ja
ben formades (sedimentàries i
magmàtiques).
Es formen a l’interior de l’escorça
terrestre per l’acció d’elevades
pressions i temperatures.
39. Roques metamòrfiques (2).
Les característiques de cada roca
depenen de la pressió i temperatura
de formació, així com de les roques a
partir de les quals s’han format.
Les argiles formen les pissarres.
Les calcàries formen els marbres.
El granit origina el gneis.
41. El cicle de les roques.
Les roques no són immutables i estàtiques.
En realitat experimenten canvis molt lents que
transformen unes roques en altres. Aquest
procés es coneix amb el nom de cicle de les
roques.
42. Aplicacions de les roques.
Les roques són primeres matèries bàsiques
per al funcionament de la nostra civilització.
Vivim damunt de les roques: el tipus, la
resistència, la disposició, condicionen
l’ordenació del territori.
El carbó i el petroli: fonts importants
d’energia, plàstics, fibres sintètiques...
Les argiles i les margues: fabricació
materials ceràmics, maons, rajoles,
construcció...
Les sorres: fabricació de vidre.
Les calcàries: se n’obté el ciment.
Granit, marbre: roques ornamentals i de
recobriment.
