2. BIOGRAFIA
·Neix el 9 de novembre de 1924 Zuric, Suïssa.
·Va patir la primera i la segona guerra mundial→ forta opressió nazi sobre la seva família que era
d’ascendència jueva.
·Es va inclinar per la fotografia, entrenat per alguns fotògrafs i dissenyadors gràfics
·El 1946 llença el seu primer llibre de fotografies, 40 Fotos.
·1947 emigra a Estats Units i treballa a Nova York com a fotògraf de moda (Harper’s Bazaar,
McCall’s, Vogue, Fortune…) i publicitari.
·1955 li concedeixen una beca amb la que pagarà dos anys viatjant per les amèriques i va crear The
Americans, el seu treball més reconegut.
· 958 roda la seva pel·lícula més coneguda Pull My Daisy
· Va reprendre la fotografia al 1970 amb el seu segon llibre Lines of my hand al 1972.
·1972 realitzà un documental sobre els Rolling Stones amb el títol de Cocksucker Blues.
· Al 1996 va ser guardonat amb el Premi internacional de la fundació Hasselblad.
·També va rebre el Premi PhotoEspaña Baume et Mercier al 2009.
3. Característiques de l’autor
·Iniciador del anomenat Neodocumentalisme fotogràfic → narra el que observa → Es proposa una opinió, crítica i estètica.
·Passa al àmbit de la fotografia documental.
·Nova manera de veure el món
·Les opinions i critiques s’imposen als reportatges
·Fons sobre la forma
·Càmera de petit format
·Efectes de talls al enquadrament
·Imatges fosques
·Improvització
·Presentació de realitat, expressa moltes emocions i l’estat d’ànim de les persones
·To de pessimisme
4. THE AMERICANS
· 28.000 fotografíes i només 83 van ser seleccionades.
·Retraten temes com ara el consumisme, l'egoisme, el racisme i el
nacionalisme que va impressionar tant la crítica i la cultura del temps.
·Va viatjar a través dels Estats Units i fotografiar la societat en tots els
estrats. Va portar a la seva família amb ell en una sèrie de viatges de
carretera durant els dos anys que va trigar en recopilar totes les
fotografies.
·Visió radicalment diferent entorn de la societat nord-americana de la
dècada dels 50, contrària a la qual projectaven les revistes de l'època tals
com 'Life', que transmeten una imatge optimista i positiva d'Amèrica"
·Enfocament era més lliure i espontani
·Va haver de ser publicat primer a París en 1958, abans de fer-ho a Nova
York un any més tard, i a la seva sortida del país, va ser menyspreat i
criticat perquè va ser acusat d'anti-americà.
5. otogràfic de ‘The americans’
Anàlisi fotogràfic
american way of life...
6. FRANK, Robert, «Los Angeles», FRANK, Robert, The
Americans, New York, Aperture, 1958.
·Format vertical
·Predomini de paral·lelisme de línies horitzontals
·Lectura de la fotografia des de la part esquerra fins a la dreta
·La fletxa ens marca el sentit de la direcció, tant a nivell d’
organització dels elements com a mode d’indicador visual
·La mida de la fletxa pot incrementar el seu significat i la seva
direcció cap al camí correcte, ja senyala a la dreta, en anglès ‘right’.
·La persona caminant cap a la direcció de la fletxa pot significar
varies coses; camina cap al camí correcte, va cap a una elecció segura
o pot ser una crítica al que anomenem ‘la costum’.
·Certa inclinació del pis que crea perspectiva i crea també una
inclinació del terra que fa que sembli que l’home vagi ascendent des
del lloc on venia.
7. ·Nitidesa ja que es poden observar molts detalls de l’
estructura del pis
·Escala de grisos
·Contrast de tons més clars a la part superior de la
fotografia i tons més foscos a la part inferior.
·Perspectiva frontal des de un pla picat; ajuda a destacar
la petitesa de la persona i deforma les proporcions del
edifici i el terra.
·Ús de llum natural
·Les línies donen un recorregut a la imatge i dirigeixen
la mirada fins a un punt
·Persona en primer pla i edifici en segon plà.
·Espai obert, exterior
·Elements entenedors
8. Robert Frank, “Ben James, Coal Miner, Caerau, Wales”, 1953
·Imatge en blanc i negre
·Imatge horitzontal
·Espai exterior
·Il·luminació natural
·Nitidesa
·Gran contrast entre la persona del primer
pla i el fons cremat
·Llei de terços i secció àuria pel que fa al home protagonista
·Pla frontal
·El recorregut visual fa que centrem l’atenció en l’home sol, i després visualitzem els tres homes quedats en
darrer pla
·Gran profunditat perquè veiem més enllà del home protagonista
·Imatge instanànea, les persones no estaven posant per la càmera
·Personatges no molt alegres, més aviat tristos i/o pessimistes. Els tons de la imatge ajuden
9. ·El personatge protagonista mira a la càmera, però els que estàn en sogon plà no. Miren al terre, al costat i
endavant.
·L’obra et fa veure com estava tot en l’època que va ser pressa, i l’actitud de la gent.
·La imatge encaixa amb els tipus de fotogràfies que prenia Robert Frank, amb escala de grisos i amb emocions
de les persones retratades
