1. PANDÓ

2. Vet aquí una vegada, hi havia en Pandó.

3. Pandó es mira dins l’aigua tranquil·la del llac. No s’agrada gens.
⎯ Aquestes taques em fan brut. Els meus ulls són massa
foscos. La meva panxa és molt rodona i els meus peus estan
cansats de tant caminar.

4. No ho facis! No
siguis capbuit!
Aniré a veure al Mag Magí i li
demanaré que em canviï tot
el que no m’agrada.
Escolta el que ara et contaré i veuràs com et
fugen les ganes d’anar-hi. Aquesta és una
antiga història que encara expliquen a les illes
nipones.
Mondri es posà còmode i començà la seva
història.
I per què? Jo vull
sentir-me millor.
Parla amb el seu amic Mondri i li diu:

5. “Quan Magí feia poc que havia creat el món i tot estava per estrenar,
l’anaren a veure les abelles. Elles, feineres i espavilades, se n’havien adonat
de tots els beneficis que donava la mel als humans i als animals quan la
menjaven. També sabien que el pol·len que recollien de les flors era com un
elixir de força per qui el prenia, i que la cera que elles feien podia servir per
moltes coses útils per als homes. Per això, orgulloses i geloses del que
eren, gosaren demanar a Magí que els hi concedís un fibló per defensar-se
millor. Magí, davant l’orgull d’aquells animalons, enfadat va respondre.
-
Així que voleu matar amb el fibló? No
sabeu que la venjança és molt lletja?
Idò, a partir d’ara, per orgulloses i
atrevides, no tan sols no podreu matar
amb el vostre fibló, sinó que quan
piqueu a algú sereu vosaltres qui
morireu.”

6. Aleshores en Mondri no va aconseguir convèncer en
Pandó, així que va fer camí. I ben decidit, se’n va cap
al cim de la muntanya més alta, des d’on pot parlar
amb Magí.

7. ⎯ Magí: Benvolgut.
⎯ Pandó: Venc a veure’t perquè no m’acaba d’agradar així com
m’has fet, i voldria em canviassis algunes coses.
⎯ Magí: I ara, què vols dir? Què voldries canviar?
⎯ Pandó: Aquestes taques que tenc... Si fossin d’un altre color
quedaria més graciós!

8. ⎯ Pandó: Tens raó. Siguin unes estrelles per en Pandó,
per veure’s millor. A l’acte els seus ulls s’ompliren
d’estrelles titinejants. I amb una senyal de la seva vareta
sorgí un pelatge suau multicolor.

9. Què més
vols?
Tens raó. Siguin unes taques
noves per Pandó per poder ser
més bufó.
I ara, Magí, que em podries
desinflar la panxa i fer unes
ales, que tanta inflor és
horrorós?

10. Tal dit, tal fet. La guixa va amollar tot l’aire que tenia en Pandó
fins semblar un fil llarg i primó. Els seus peus es van amollar i
unes ales ben vistoses li va posar.
⎯ Pandó: Gràcies Magí, ara sí que seré feliç!
I tot content, se’n va anar a veure als animals de dues potes.

11. ⎯ Pandó: Mirau-me, mirau-me, que estic de bufó!- diu mentre
s’engronsa colorit, obre els ulls i remena les ales.
⎯ Els ocells el miren bocabadats i li demanen: I les teves
cames? Quines ales més estranyes!
⎯ Pandó: Ja no les tenc.
⎯ Ocells: Ala, quina animalada! Fuig d’aquí!

12. Tots el miren bocabadats, fins que l’elefant, que és savi per vell i
vell per savi li diu:
En Pandó, enfadat pel rebuig que li han fet, decideix anar a veure els seus
amics de quatre potes.
Mirau-me, mirau-me, que estic de bufó!-
diu mentre s’engronsa colorit, obre els
ulls i remena les ales.
Les aus no tenen orelles i tu sí que en tens: hauries
de ser dels nostres. Les aus no tenen dents i tu sí
que en tens: hauries de ser dels nostres. Però això
no pot ser, perquè nosaltres no tenim ales. Vés amb
els ocells i ajunta't amb ells.

13. En Pandó es posa a plorar, ni uns ni els altres el volen. Es
mira a l’aigua quieta del llac i no sap si s’agrada o desagrada,
no sap si ha fet bé de canviar-se tant. Tenia raó en Mondri i
s’hauria d’haver conformat així com era?

14. Mentre plora i pensa, i pensa i plora, el sol es pon a
l’horitzó. En Pandó se’n va a dormir fins l’endemà al matí.
Quan es va despertar va tornar a visitar al Mag Magí.

15. ⎯ Pandó: Hola Mag Magí. Em vaig equivocar fent tants de canvis. La
meva família i els meus amics m’estimen tal com som realment.
Que podries fer per mi?
⎯ Magí: Pandó, amb un cop de vareta ho puc fer tot, però m’has de
prometre que t’estimaràs tal com ets.
⎯ Pandó: Ho promet, Magí.

16. I amb un toc de vareta en Pandó va tornar a ser feliç, ben
orgullós de ser com era. A partir d’aquell dia es va
començar a estimar tal com era.
I conte contat,
conte acabat.

17. Hola Pandó, hola Pandó,
com estàs? estic bé!
content de saludar-te,
content de saludar-te,
jo també!
jo també!

18. En Pandó en Pandó
no està gaire content
es vol canviar la cara
per veure’s somrient
Se’n va a veure en Magí
per demanar un desig
el mag tot el canvia
i pensa que és feliç
Als altres animals
no els agrada així
ell no s’ho pot creure
prò el fan fora d’aquí
Se’n torna a veure el mag
està empenedit
vol tornar a ser com era
i així ho fa en Magí.