Qui era RamonLlull?
Ramon Llull (Palma, 1232 - 1316)
va ser un rellevant escriptor, filòsof,
místic, teòleg, professor i missioner
mallorquí del segle XIII. La seva
obra escrita és la més extensa
produïda per un sol autor medieval,
la redactà en català, occità, llatí i
àrab. És considerat, juntament amb
l’autor del Llibre dels fets, el primer
autor literari rellevant en català i el
primer autor medieval en fer servir
una llengua romànica per
transmetre coneixements filosòfics,
teològics i místics. També fou el
primer a escriure-hi novel·la moral,
i un dels primers a fer-hi divulgació
científica i tècnica.
3.
BLANQUERNA
El Blaquernao Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna son fill, conegut
tradicionalment com a Blanquerna, és una novel·la de Ramon Llull que va
tenir una enorme influència en la narrativa de l'edat mitjana i en els escriptors
posteriors. Escrita a Montpeller el 1283, l'obra descriu amb molta vivacitat i de
manera realista la vida medieval, en contrast amb les novel·les de cavalleries
de l'època, amb una presència molt més marcada de l'element fantàstic.
Seguint la seva vocació religiosa, el protagonista inicia una recerca de Déu
mitjançant un viatge vital que, a desgrat d'ell mateix, el durà a ser monjo, abat,
bisbe i Papa. Finalment esdevindrà ermità, per Llull l'estat de màxima
perfecció espiritual. És una de les obres que podem considerar com a
novel·les de Ramon Llull. Llull l'escriu amb la intenció d'arribar a tota mena de
públic i, per aquest motiu, disfressa la seva veritable intenció -donar un model
de vida cristiana a seguir per a matrimonis, vídues, fills/es i homes de religió-
sota l'aparença d'una novel·la d'aventures, amb un "heroi": Blanquerna
4.
LLIBRES
El primerllibre es relat de la vida de Blaquerna
ofereix un canemàs literari en el qual Llull inscriu
una presentació global de la societat del seu
temps, dividida per estaments. Així el primer llibre
tracta de la gent que es casa: l’estament de
matrimoni, simbolitzat pels pares de l’heroi. La
parella viu en perfecta harmonia conjugal i en una
situació de benestar econòmic fins que el fill
arriba a la majoria d’edat. A partir d’aquest
moment, la parella renuncia als seus béns, funda
un hospital de pobres, s’imposa un règim de
continència marital i es dedica a donar bons
exemples, d’acord amb les inquietuds espirituals
dels laics del segle XIII.
El segon llibre és el de l’estament de religió.
Comença presentant la vida de Natana, que és la
contrafigura femenina del protagonista. Després
de vèncer l’oposició de la família, Natana
professa en un monestir, del qual acaba essent
l’abadessa modèlica, i on regula la vida de les
monges a través de receptes preses de l’Art de
Ramon Llull. Mentrestant Blaquerna inicia la
recerca de la perfecció interior en un complicat
vagabundeig que el porta a descobrir la
necessitat de sotmetre’s a l’obediència d’una
regla de vida. Com a monjo, Blaquerna destaca
per la seva afecció a l’estudi i a la devoció
mariana.
Els llibres tercer i quart presenten dues formes
jerarquitzades de poder social exercit per clergues.
Llull hi recull apunts molt variats, i plens
d’informacions històriques valuosíssimes, que
permeten de seguir les reformes que Blaquerna
introdueix en la gestió de la diòcesi de la qual és
elegit bisbe, i del conjunt de la cristiandat que
acaba governant quan esdevé papa. Blaquerna
encomana oficis nous als canonges i als
cardenals, destinats a revitalitzar la vida espiritual i
a difondre la fe cristiana. L’èxit assolit per aquestes
noves tasques fa que Blaquerna es pugui retirar
finalment a la vida contemplativa i esdevingui
mestre d’ermitans.
5.
El llibre demeravelles
El Libre de meravelles, va ser escrit per Ramon Llull entre 1288 i 1289.
El llibre està dividit en deu parts.
El primer llibre, o part, s'obre amb una pastorel·la d'estil diví.
El segon llibre és el dels àngels. Fèlix arriba a una església i hi veu una imatge pintada de
sant Miquel pesant les ànimes amb unes balances. Fèlix pregunta a l'ermità pel significat de
la imatge i a través d'aquesta anècdota s'aprofita per parlar dels àngels i les seves qualitats.
El tercer llibre comença quan Fèlix va pel bosc i el sorprèn una tempesta. Es refugia en una
cova i allà s'hi troba amb un pastor que l'il·lustrarà, a base d'exemples, sobre el cel empiri i el
firmament.
6.
A laquarta part Fèlix i el pastor troben un rei i els seus dos fills, al més
gran dels quals feia aprendre filosofia i al petit cavalleria. En aquest cas
Fèlix aprendrà que a la vida és més important la saviesa i la veritat que les
armes i la força.
El cinquè llibre s'estructura a través d'una conversa amb un gran mestre
de filosofia, el qual ha abandonat riqueses i honors i s'ha reclòs en la
solitud per tal d'estudiar les plantes i per mitjà d'això contemplar el seu
Creador. El filòsof il·lustra a Fèlix sobre la generació de les plantes, la
corrupció dels arbres i la virtut dels vegetals.
En el sisè llibre el mateix filòsof li parla dels metalls, on apareix la disputa
entre el ferro i l'argent, de l'imant i li dóna unes nocions d'alquímia.
7.
En lapart setena no ens parla dels animals, el qual no parla de les
condicions dels animals sinó sobre les dels homes
La part vuitena és dedicada a l’home. És la part més extensa del llibre i
en ella es reflexiona sobre diversos aspectes de l’ésser com la covardia,
l’honrament, la caritat, la crueltat...
A la novena i desena part del llibre Llull ens parla del Paradís i de l’Infern
respectivament. El Paradís és on va l’ànima quan el cos mor. Déu va crear
el cos per poder conèixer el món físic que havia creat; l’ànima, però, és
immortal i espera la resurrecció