SlideShare a Scribd company logo
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut Puig Castellar
Santa Coloma de Gramenet
QUADERN DE RECUPERACIÓ
CIÈNCIES SOCIALS,
GEOGRAFIA I HISTÒRIA
1R ESO
1
NOM ____________________________________
COGNOMS ______________________________
CURS ___________________________________
PROFESSOR/A ___________________________
1.- LA TERRA, PLANETA DEL SISTEMA SOLAR
- Relaciona amb números les paraules de les següents columnes:
1- Terra Galàxia _____________
2.- Via Làctia Estel _____________
3- Lluna Planeta _____________
4.- Sol Satèl·lit _____________
- En la representació que tens a continuació anota els noms al lloc corresponent:
SOL – ÒRBITA EL·LÍPTICA – SENTIT DE GIR D'OEST A EST – EQUADOR -
EQUINOCCI DE PRIMAVERA – EQUINOCCI DE TARDOR – SOLSTICI D'ESTIU -
SOLSTICI D'HIVERN.
2
2.- LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA: ELS MAPES
- Fixa't bé en aquesta Rosa dels vents i situa-hi els quatre punts cardinals.
- On es troba Orient? __________ i Occident? _______________
- Completa amb les següents paraules: EST – PONENT - OEST
Llevant és el punt cardinal _________ per on té lloc la sortida del Sol.
El Sol desapareix per l'________ o _____________.
Per a què serveixen els punts cardinals?
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
- Anota en aquest globus terrestre els elements indicats
3
POL NORD
POL SUD - EQUADOR
TRÒPIC DE CÀNCER
TRÒPIC DE CAPRICORNI
MERIDIÁ DE GREENWICH
CERCLE POLAR ÀRTIC
- Observa aquest mapa i respon a les qüestions:
• Quina informació et proporciona la llegenda?
• De quin tipus de mapa es tracta: físic, polític o
temàtic?
- Llegeix les vinyetes.
• Descriu la situació.
• Explica per què a l’estació de salvament necessiten saber les coordenades
geogràfiques.
4
3.- LES FORMES DE LA TERRA
- Anota els noms de les parts de l estructura de la Terra.
- Completa a quina capa es refereix:
. La capa on emergeixen els continents és _________________________________
. La capa que envolta el nucli és _________________________________________
. La capa que ocupa el 84% del volum total de la Terra és ____________________
. La capa on hi trobem el magma és ______________________________________
. La capa més prima de la Terra és _______________________________________
. El mantell és la capa que es troba sota __________________
Qüestions:
Quin és i on es troba el pic més alt de la Terra?
Quin és i on es troba el lloc més profund de l'escorça terrestre?
5
- Observa la imatge i respon a les qüestions:
La imatge que tens a continuació representa un
agent intern o extern? _________ quin agent intern
representa? _________________
Escriu el concepte correcte en les següents
definicions (ones sísmiques, hipocentre, epicentre)
- ____________________és la zona interior de la
Terra on s’origina el ___________
- ____________________és la zona de la superfície terrestre més propera a l hipocentre.
- ____________________són com a cercles que propaguen ___________________
- ____________________és l'aparell que mesura la magnitud d'un terratrèmol. I l’escala
en què es mesura s'anomena ____________________.
- Escriu el nom dels continents I dels oceans
6
- En la següent representació, localitza i anota els noms de les següents
formes de relleu: MUNTANYA, SERRALADA, PENÍNSULA i ISTME, VALL,
DEPRESSIÓ, ALTIPLÀ, ILLA, CAP, ARXIPÈLAG, DORSAL OCEÀNICA, GOLF,
FOSSA MARINA.
Talús continental
DEFINEIX: CAP – GOLF- ILLA – PENÍNSULA - ARCHIPÈLAG
7
4.- RIUS I MARS
- Completa el gràfic amb les paraules aigües marines i aigües continentals i els
percentatges que ocupen.
- Sobre la imatge següent, tracta d'explicar el cicle de l’aigua.
8
- Observa el gràfic que tens a continuació i contesta les preguntes:
- Digues el tipus de gràfic (lineal, de barres o sectorial):
- Quines dades hi ha a l eix vertical?
- I a l eix horitzontal?
- A quin dels tres vessants representats al gràfic els rius són més llargs?
- A quin vessant són més curts?
- Quins són els dos rius més llargs?
- A quins vessants pertanyen?
- Explica les tres fases del treball que fa un riu durant el seu recorregut
1.-
2.-
3.-
9
5.- EL TEMPS I EL CLIMA
- Explica la diferència entre temps i clima.
- Observa la representació següent i escriu el nom de cada una de les capes de
l'atmosfera.
- A les definicions següents cal anotar el nom de la capa corresponent:
. Té una temperatura molt alta i es desintegren els meteorits ______________________
. Es produeixen els fenòmens meteorològics (la pluja, el vent, etc.) _________________
. L aire forma capes i l’ozó absorbeix les radiacions solars ________________________
. Es troba entre els 60-80 kms i l aire és molt dens ______________________________
10
- Observa aquest mapa de superfície.
• Explica què representen els elements següents:
a) les línies
b) les lletres A i D
c) les línies dentades
d) les xifres
6 i 7.- CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA
- Enumera i ordena les ZONES CLIMÀTIQUES de la Terra des del Pol Nord fins al Pol
Sud.
Quantes zones de clima càlid hi ha a
la Terra? _____ On es situen? _________
______________
Quantes zones de clima temperat hi
ha a la Terra? ____ On es situen? _____
__________________
Explica on es situen les zones de
climes freds de la Terra ______________
______________________________________
11
- Llegeix aquest fragment de EL PERIÓDICO i respon a les qüestions.
L’excel·lent estat de conservació de la majoria de les illes fan de la visita a les Malvines un
viatge al passat, a la naturalesa verge. Les aus i els mamífers marins són la fauna més
rellevant per als forasters. La vida salvatge es concentra sobretot a les costes, en platges i
penya-segats on abunden les colònies de pingüins, albatros, corbs marins I gavines, sovint
barrejades, que es reuneixen durant l’estiu austral, l’època de cria. No és gens estrany poder
observar un grup de pingüins reials covant els ous al costat d’ovelles que pasturen
tranquil·lament. Els mamífers més abundants són els lleons marins i els elefants marins, que
poden arribar als cinc metres de longitud i pesar gairebé tres tones.
Conscients de la importància de preservar la naturalesa, les autoritats locals i grups
conservacionistes de les Malvines porten a terme nombrosos programes de conservació,
investigació i divulgació de la vida salvatge.
A les illes els paisatges s’assemblen als del nord de les illes britàniques, d’indubtable bellesa
però sense arbres, carència que els colonitzadors, a partir del segle XIX, van solucionar
plantant espècies que oferissin al mateix temps bellesa i protecció contra el vent, intens i
sempre present, al voltant de les seves cases i assentaments.
Els primers humans a explotar la naturalesa a les Malvines, a cavall entre els segles XVIII i XIX,
van ser els baleners, que complementaven les seves captures de cetacis amb grans matances
de foques i pingüins per aprofitar-ne el greix. L’espoliació va continuar durant dècades fins que
es va entendre que s’estava arribant al límit i llavors es van començar a imposar quotes de
captures i després es va arribar a la prohibició total.
TRACTA D'AVERIGUAR EL SIGNIFICAT D'ALGUNES PARAULES: FAUNA – ESPOLIACIÓ …….
- De quin territori tracta aquest article? ______________
- En quin hemisferi es situa? ____________________ (hauras d'investigar amb un MAPAMUNDI)
- Quina és la fauna d’aquest espai? ________________________________________
- Com és el paisatge? ___________________________________________________
____________________________________________________________________
- Quan van arribar els primers colonitzadors? ________________________________
- Què feien els baleners? ________________________________________________
- Què significa l’última frase “ L’espoliació va continuar durant dècades ........... es va
començar a imposar quotes .....i després es va arribar a la prohibició total”_________
___________________________________________________________________________
- A partir de la informació de l’article quines característiques presenta el clima? Per
què? _____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
12
- Observa aquest CLIMOGRAMA, reflexiona i respon a les qüestions.
- Amb quin element gràfic (línia/
barres) es representen les
temperatures? ____________ I les
precipitacions ? ___________.
- En quin mesos la temperatura és
més alta? _______________
Quants graus? _____
- Plou tots els mesos de l any? ____
- En quins mesos plou més?
___________________________
- En quins mesos plou menys?
__________________________
- Si les temperatures són (temperades - càlides - fredes) i les pluges són (abundants,
regulars, escasses) a quin clima de la península (oceànic - mediterràni -
continental) correspon aquesta representació ___________________________.
13
- Amb les dades que consten al final d'aquest full, elabora el Climograma.
14
CLIMOGRAMA
8.- SOCIETAT I MEDI AMBIENT
- Tracta d'explicar l'efecte hivernacle. Pots ajudar-te fent un dibuix.
- Per què és un problema que la temperatura del planeta augmenti per l’efecte
hivernacle?
- Anota cinc coses que pots fer per estalviar energia i aigua a casa:
- Encercla els agents responsables de la contaminació:
Fums i gasos - residus químics - erosió – aridesa - pluja àcida - vessament de petroli -
deixalles – pesticides - aigües brutes - Incendis forestals
15
9.- LA PREHISTÒRIA
- Observa aquest eix cronològic i contesta les preguntes següents.
- Quina és la data i el fet que marca l inici de la prehistòria?
- Quan i amb quin fet podem donar per acabada la prehistòria?
- Completa la següent graella amb les dades que falten:
NOM DEL PERÍODE CRONOLOGIA SIGNIFICAT
Paleolític
Pedra nova o polimentada
Desenvolupament de la
metal·lúrgia i siderúrgia.
16
- Amb fletxes tracta de situar i després anotar aquelles parts del cos que diferencien
l'esquelet d'un goril·la de l'esquelet d'un ésser humà.
- Quina diferència hi ha entre la marxa quadrúpeda i la marxa bípeda?
- Amb les paraules que tens a continuació tracta de completar les frases:
NÒMADES – SEDENTARIS – PRODUCTORS – DEPREDADORS- RECOL·LECCIÓ-
AGRICULTURA – RAMADERIA – PRIMERS POBLATS – CAÇA.
Al paleolític els homes vivien de la _____________i la_____________ o sigui eren
_______________ i no vivien en un lloc estable o sigui eren ____________________.
Durant el neolític els homes van descobrir la ______________ i la ______________ o
sigui es van convertir en ________________ d’aliments i van construir els _________
________________ o sigui es van fer _________________.
17
- Defineix:
Procés d'hominització: __________________________________________________
_____________________________________________________________________
Sílex:________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
Bifaç:________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
Venus Paleolítica: ______________________________________________________
_____________________________________________________________________
- Observa les dues imatges que tens a continuació.
IMATGE 1 IMATGE 2
Omple el quadre següent anotant les característiques corresponents a cadascuna
de les imatges. Característiques: ANIMAL AÏLLAT, ESCENA, POLICROMIA,
MONOCROMA, NATURALISTA, ESQUEMÀTICA, ÀREA LLEVANTINA, ÀREA
CANTÀBRICA.
IMATGE 1 IMATGE 2
TEMA
COLORS POLICROMIA
ESTIL NATURALISTA
ZONA
18
- Llegeix aquest document i respon a les qüestions.
La metal·lúrgia exigia una especialització de la feina (miners, fonedors i forjadors) i va
generar una transformació social, amb la divisió de la feina per oficis i la possibilitat
d’obtenir excedents agraris gràcies a l ús de les noves eines de metall que augmentaven
la productivitat de les terres.
La multiplicació d'artesans que fabricaven eines de metalls, de fusta, de fang i teixits va
afavorir l’aparició del bescanvi com a sistema econòmic per cobrir les necessitats de la
població.
L’acumulació de béns que es va aconseguir mitjançant el treball o la usurpació va
generar l’aparició del concepte de riquesa, que va determinar la diferenciació social.
- De quin període de la prehistòria parla el document?
Per què?
- Relaciona, anotant el mateix número, en cada concepte i el seu sinònim:
- ESPECIALITZACIÓ - Intercanvi de productes.
- EXCEDENT - Separació en grups social.
- BESCANVI - Allò que un té de més.
- DIFERENCIACIÓ SOCIAL - Apropiar-se de béns d'un altre.
- USURPACIO - Ser capaç de fer millor alguna cosa.
- PRODUCTIVITAT - Acumulació de béns.
- RIQUESA - Obtenir més béns en disposar de millors
eines.
19
10.- LES PRIMERES CIVILITZACIONS: MESOPOTÀMIA I EGIPTE
- Localitza i anota els següents noms al mapa: TIGRIS i EUFRATES,
MESOPOTÀMIA, EGIPTE, NIL, MAR MEDITERRANI, MAR EGEU, PENÍNSULA
BALCÀNICA, GOLF PÈRSIC, MAR NEGRE, MAR CASPI, MAR ROIG, PENÍNSULA
D'ARABIA.
- Uns dels avenços més importants de la humanitat va ser l`aparició de l escriptura.
Contesta les següents preguntes que tens a continuació en relació aquest gran
avenç .
Quan va aparèixer?
On?
Com es feia i quin nom li hem posat?
Per què va sorgir?
20
- Omple correctament el text utilitzant les paraules que tens a continuació:
CRESCUDES - DESERT - PRIMAVERA - NIL - OCTUBRE - FERTILITZAR – CABAL –
CONTROLAR - LLIM NEGRE – FERTILITZA – CANALS
La situació geogràfica d'Egipte presenta dos avantatges: d'una banda té un ___________
que l'aïlla dels enemics i de l'altra el _________ té un règim de __________________ que
permet irrigar i ________________ les terres de conreu per allà on passa.
Cada ________________ a les terres on neix el Nil hi plou torrencialment i aquestes pluges
n'alimenten el _____________, inundant totes les terres de la riba. A l'_______________
l'aigua comença a davallar i deixa un _____________ que ___________ els camps de
conreu.
El egipcis van aprendre a ____________ les crescudes del riu construint dics i _______.
per contenir l'aigua, emmagatzemar-la i distribuir-la per les terres del voltant.
- Elabora la PIRÀMIDE SOCIAL de l'Antic Egipte.
- Quina és la diferència entre PRIVILEGIATS i NO PRIVILEGIATS?
21
- Escriu a sota de cada dibuix el nom de la construcció funerària que
representa, numera-les de la més antiga a la més moderna
_________________________ ___________________________ ______________________
- Per què eren importants o quina era la seva finalitat?
- A les següents afirmacions, corregeix la paraula que està en negreta.
. El primer codi de lleis es va redactar sota el regnat de Ramsès II.
. Als temples i palaus d'Egipte s'utilitzava l'arc i la volta.
. El temple de Mesopotàmia era la piràmide.
. El sistema d'escriptura egípcia era cuneïforme.
- El següent papir representa una escena del Judici d'Osiris. Observa la imatge i
contesta les següents preguntes:
- Qui va ser Osiris?
- Amb quins atributs es representa a Osiris?
- Segons els antics egipcis, quan es produïa el Judici
d'Osiris?
22
11.- EL MÓN GREC
- Situa al mapa mut els indrets següents: MAR EGEU – MONT OLIMP –
ESPARTA – ATENES – PELOPONÉS – MAR JÒNIC - ASIA MENOR - GOLF DE
CORINT – RODES – CRETA.
- Defineix:
COLÒNIA:
METRÒPOLIS:
- Situa al mapa algunes colònies gregues del Mediterrani:
RHODE
EMPÒRION
MASSÀLIA
SIRACUSA
23
- Completa la imatge i respon a les qüestions:
1.- Qui eren els metecs?
2.- Per què afirmem que la democràcia atenesa
era limitada?
3.- Què era una CLEPSIDRA?
4.- En què consistia l'ostracisme?
5.- Qui eren els hoplites?
- Observa el mapa i respon a les qüestions:
- Quan es va expandir cap a Orient
la cultura grega?
- Per quins territoris es va estendre
l'imperi d'Alexandre?
- D'on va sortir per a les seves
conquestes?
- Fins on va arribar?
- Quin era el somni d'Alexandre?
- Qui va ser el mestre d'Alexandre el gran?
- Què era la falange?
- Què va passar amb l'imperi d'Alexandre a la seva mort?
24
ELS GRUPS SOCIALS EN ATENES
- Escriu a sota de cada una de les columnes l’orde o estil artístic al
qual pertanyen
_____ _____ _____
25
26
12.- POBLES PREROMANS
-Acoloreix el mapa segons indica la llegenda
27
13.- L'IMPERI ROMÀ
- Completa l'eix cronològic de la Història de Roma
- Relaciona els següents fets, noms i personatges de la història de Roma.
RÒMUL Guerres púniques
AUGUST Naixement de l’Imperi
ESPARTAC Dictador perpetu
CARTAGO Tribú de la plebs
GERMANS GRAC Fundació de Roma
CÈSAR Divisió de l’Imperi
RÒMUL AUGÚSTUL Caiguda de l’Imperi
TEODOSI Revolta d’esclaus
ALARIC Invasions bàrbares
- Defineix
Llei de les Dotze Taules ________________________________________
____________________________________________________________
Guerres Púniques _____________________________________________
____________________________________________________________
Lliberts ______________________________________________________
____________________________________________________________
Pax romana __________________________________________________
____________________________________________________________
28
- Completa les següents frases:
Durant els primers anys de la República, els patricis van formar un govern____________:
només ells elaboraven i coneixien les lleis.
Durant dos-cents anys els plebeus van lluitar per obtenir els mateixos__________ que els
patricis.
Els ________ eren famílies aristocràtiques, grans propietaris de terres descendents dels
fundadors de Roma.
Els _______, el grup més nombrós, incloïa els pagesos, els artesans i els comerciants
que no tenien propietats ni tampoc drets polítics.
El govern de la República romana es fonamenta en tres institucions:
Els _______, reunió de ciutadans romans per votar lleis i elegir magistrats.
Els magistrats que governaven la ciutat; els més importants eren els_______.
El _____, que era el centre de la vida política, ratificava les lleis aprovades als comicis i
resolia els afers de política exterior i de finances.
- Observa el mapa de les conquestes de Roma. De la llista de països has d'encerclar
els que hi van formar part de l'Imperi romà durant la seva màxima expansió al segle I d.C.
PAÏSOS
IRLANDA, POLÒNIA, GRAN
BRETANYA, TUNÍSIA, GRÈCIA,
TURQUIA, SUDAN, GRÈCIA,
SÈRBIA, ROMANIA, SÍRIA,
AFGANISTAN, EGIPTE, LÍBIA,
PORTUGAL, MACEDÒNIA,
RÚSSIA.
29
- Relaciona les diferents fotografies amb la llista d’edificacions romanes: PONT,
ARC DE TRIOMF, AMFITEATRE, TEATRE, COLUMNA COMMEMORATIVA, CALÇADA
ROMANA, AQÜEDUCTE, TEMPLE, CIRC.
------------------------------ -------------------------------------
---------------------------------- --------------------------
30
----------------------------------- --------------------------------
---------------------------------
------------------- –--------------------------
31
32
33

More Related Content

What's hot

L’activitat econòmica
L’activitat econòmicaL’activitat econòmica
L’activitat econòmicaMarlluch
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústria
Julia Valera
 
Unitat 7. L'època dels grans descobriments geogràfics
Unitat 7. L'època dels grans descobriments geogràficsUnitat 7. L'època dels grans descobriments geogràfics
Unitat 7. L'època dels grans descobriments geogràfics
Elisabet Castany
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
Antonio Núñez
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
MAICA CIMA
 
Aprenem Ciencies Socials (1 Eso)
Aprenem Ciencies Socials (1 Eso)Aprenem Ciencies Socials (1 Eso)
Aprenem Ciencies Socials (1 Eso)
Maria Monter Domec
 
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r eso
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r esoL’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r eso
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r eso
histgeo345
 
COLÒNIES INDUSTRIALS
COLÒNIES INDUSTRIALSCOLÒNIES INDUSTRIALS
COLÒNIES INDUSTRIALSorbaneja
 
Tema 3 geo 2017 18
Tema 3 geo 2017 18Tema 3 geo 2017 18
Tema 3 geo 2017 18
Albert Olivé Compte
 
La Revolució industrial a catalunya
La Revolució industrial a catalunyaLa Revolució industrial a catalunya
La Revolució industrial a catalunyaCarles Olmedo Quirós
 
Escales i representacions.
Escales i representacions.Escales i representacions.
Escales i representacions.jgutier4
 
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9   2017-18 - població espanya i catalunyaUnitat 9   2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunyajordimanero
 
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsularLes grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsularbenienge
 
L'edat mitjana 2n ESO-adaptació de textos i activitats.
L'edat mitjana 2n ESO-adaptació de textos i activitats.L'edat mitjana 2n ESO-adaptació de textos i activitats.
L'edat mitjana 2n ESO-adaptació de textos i activitats.
Rocio Avila
 
Transports Espanya i Catalunya
Transports Espanya i CatalunyaTransports Espanya i Catalunya
Transports Espanya i Catalunya
Sílvia Cortina Juclà
 
Text instructiu: la recepta de cuina a CM
Text instructiu: la recepta de cuina a CMText instructiu: la recepta de cuina a CM
Text instructiu: la recepta de cuina a CM
mercebolufer
 
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràficsEls grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràficsceipjoncadella
 
Edat moderna
Edat modernaEdat moderna
Edat modernapublica
 
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
jcorbala
 

What's hot (20)

L’activitat econòmica
L’activitat econòmicaL’activitat econòmica
L’activitat econòmica
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústria
 
Unitat 7. L'època dels grans descobriments geogràfics
Unitat 7. L'època dels grans descobriments geogràficsUnitat 7. L'època dels grans descobriments geogràfics
Unitat 7. L'època dels grans descobriments geogràfics
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
 
Aprenem Ciencies Socials (1 Eso)
Aprenem Ciencies Socials (1 Eso)Aprenem Ciencies Socials (1 Eso)
Aprenem Ciencies Socials (1 Eso)
 
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r eso
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r esoL’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r eso
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r eso
 
COLÒNIES INDUSTRIALS
COLÒNIES INDUSTRIALSCOLÒNIES INDUSTRIALS
COLÒNIES INDUSTRIALS
 
Tema 3 geo 2017 18
Tema 3 geo 2017 18Tema 3 geo 2017 18
Tema 3 geo 2017 18
 
La Revolució industrial a catalunya
La Revolució industrial a catalunyaLa Revolució industrial a catalunya
La Revolució industrial a catalunya
 
Escales i representacions.
Escales i representacions.Escales i representacions.
Escales i representacions.
 
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i RealismeRomanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
 
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9   2017-18 - població espanya i catalunyaUnitat 9   2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
 
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsularLes grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
 
L'edat mitjana 2n ESO-adaptació de textos i activitats.
L'edat mitjana 2n ESO-adaptació de textos i activitats.L'edat mitjana 2n ESO-adaptació de textos i activitats.
L'edat mitjana 2n ESO-adaptació de textos i activitats.
 
Transports Espanya i Catalunya
Transports Espanya i CatalunyaTransports Espanya i Catalunya
Transports Espanya i Catalunya
 
Text instructiu: la recepta de cuina a CM
Text instructiu: la recepta de cuina a CMText instructiu: la recepta de cuina a CM
Text instructiu: la recepta de cuina a CM
 
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràficsEls grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
 
Edat moderna
Edat modernaEdat moderna
Edat moderna
 
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
 

Similar to Quadern recuperació 1 eso(1)

3r eso tema2_ELS PAISATGES DE LA TERRA
3r eso tema2_ELS PAISATGES DE LA TERRA3r eso tema2_ELS PAISATGES DE LA TERRA
3r eso tema2_ELS PAISATGES DE LA TERRA
Mario Vicedo pellin
 
Dossier mirant el cel de sant guim segona part
Dossier mirant el cel de sant guim segona partDossier mirant el cel de sant guim segona part
Dossier mirant el cel de sant guim segona part
angelsalegre
 
UD1_CATALUNYA_ MEDI FÍSIC I DIVISIÓ TERRITORIAL.docx
UD1_CATALUNYA_ MEDI FÍSIC I DIVISIÓ TERRITORIAL.docxUD1_CATALUNYA_ MEDI FÍSIC I DIVISIÓ TERRITORIAL.docx
UD1_CATALUNYA_ MEDI FÍSIC I DIVISIÓ TERRITORIAL.docx
aveciana
 
Comprensio lectora 3er primaria
Comprensio lectora 3er primariaComprensio lectora 3er primaria
Comprensio lectora 3er primaria
Santiago Campos zurano
 
Zona càlida
Zona càlidaZona càlida
Zona càlidasleon4
 
Relleu, clima i vegetació de Catalunya
Relleu, clima i vegetació de CatalunyaRelleu, clima i vegetació de Catalunya
Relleu, clima i vegetació de Catalunya
MAICA CIMA
 
1r eso tema 3: LA HIDROSFERA.L'AIGUA DE LA TERRA
1r eso tema 3: LA HIDROSFERA.L'AIGUA DE LA TERRA1r eso tema 3: LA HIDROSFERA.L'AIGUA DE LA TERRA
1r eso tema 3: LA HIDROSFERA.L'AIGUA DE LA TERRA
Mario Vicedo pellin
 
Treballem textos comprensio_catala_6
Treballem textos comprensio_catala_6Treballem textos comprensio_catala_6
Treballem textos comprensio_catala_6
Estrella Lorenzo Gordillo
 
Per què plou?
Per què plou?Per què plou?
3 xarxes hidrogràfiques espanyoles william i aleix
3 xarxes hidrogràfiques espanyoles william i aleix3 xarxes hidrogràfiques espanyoles william i aleix
3 xarxes hidrogràfiques espanyoles william i aleixToni Guirao
 
CORRECCIÓ PROVA 01 DE GEOGRAFIA
CORRECCIÓ PROVA 01 DE GEOGRAFIACORRECCIÓ PROVA 01 DE GEOGRAFIA
CORRECCIÓ PROVA 01 DE GEOGRAFIAjcorbala
 
Controls cinquè
Controls cinquèControls cinquè
Controls cinquè
M. José Pp
 
Orientacions per fer les maquetes
Orientacions per fer les maquetesOrientacions per fer les maquetes
Orientacions per fer les maquetes
angelsalegre
 
1r eso geografia activitats per temes tema 1 la terra i la seua representació
1r eso geografia activitats per temes tema 1 la terra i la seua representació1r eso geografia activitats per temes tema 1 la terra i la seua representació
1r eso geografia activitats per temes tema 1 la terra i la seua representació
Eva María Gil
 
Els climes d'Espanya
Els climes d'EspanyaEls climes d'Espanya
Els climes d'Espanyaneusgr
 
Avaluació unitat 8
Avaluació unitat 8Avaluació unitat 8
Avaluació unitat 8
marialopeztena
 

Similar to Quadern recuperació 1 eso(1) (18)

3r eso tema2_ELS PAISATGES DE LA TERRA
3r eso tema2_ELS PAISATGES DE LA TERRA3r eso tema2_ELS PAISATGES DE LA TERRA
3r eso tema2_ELS PAISATGES DE LA TERRA
 
Dossier mirant el cel de sant guim segona part
Dossier mirant el cel de sant guim segona partDossier mirant el cel de sant guim segona part
Dossier mirant el cel de sant guim segona part
 
UD1_CATALUNYA_ MEDI FÍSIC I DIVISIÓ TERRITORIAL.docx
UD1_CATALUNYA_ MEDI FÍSIC I DIVISIÓ TERRITORIAL.docxUD1_CATALUNYA_ MEDI FÍSIC I DIVISIÓ TERRITORIAL.docx
UD1_CATALUNYA_ MEDI FÍSIC I DIVISIÓ TERRITORIAL.docx
 
Comprensio lectora 3er primaria
Comprensio lectora 3er primariaComprensio lectora 3er primaria
Comprensio lectora 3er primaria
 
Zona càlida
Zona càlidaZona càlida
Zona càlida
 
Relleu, clima i vegetació de Catalunya
Relleu, clima i vegetació de CatalunyaRelleu, clima i vegetació de Catalunya
Relleu, clima i vegetació de Catalunya
 
Fitxa unitat 2.la terra
Fitxa unitat 2.la terraFitxa unitat 2.la terra
Fitxa unitat 2.la terra
 
1r eso tema 3: LA HIDROSFERA.L'AIGUA DE LA TERRA
1r eso tema 3: LA HIDROSFERA.L'AIGUA DE LA TERRA1r eso tema 3: LA HIDROSFERA.L'AIGUA DE LA TERRA
1r eso tema 3: LA HIDROSFERA.L'AIGUA DE LA TERRA
 
Treballem textos comprensio_catala_6
Treballem textos comprensio_catala_6Treballem textos comprensio_catala_6
Treballem textos comprensio_catala_6
 
Per què plou?
Per què plou?Per què plou?
Per què plou?
 
3 xarxes hidrogràfiques espanyoles william i aleix
3 xarxes hidrogràfiques espanyoles william i aleix3 xarxes hidrogràfiques espanyoles william i aleix
3 xarxes hidrogràfiques espanyoles william i aleix
 
CORRECCIÓ PROVA 01 DE GEOGRAFIA
CORRECCIÓ PROVA 01 DE GEOGRAFIACORRECCIÓ PROVA 01 DE GEOGRAFIA
CORRECCIÓ PROVA 01 DE GEOGRAFIA
 
Controls cinquè
Controls cinquèControls cinquè
Controls cinquè
 
Orientacions per fer les maquetes
Orientacions per fer les maquetesOrientacions per fer les maquetes
Orientacions per fer les maquetes
 
1r eso geografia activitats per temes tema 1 la terra i la seua representació
1r eso geografia activitats per temes tema 1 la terra i la seua representació1r eso geografia activitats per temes tema 1 la terra i la seua representació
1r eso geografia activitats per temes tema 1 la terra i la seua representació
 
Els climes d'Espanya
Els climes d'EspanyaEls climes d'Espanya
Els climes d'Espanya
 
Tema 1 Sociales
Tema 1 SocialesTema 1 Sociales
Tema 1 Sociales
 
Avaluació unitat 8
Avaluació unitat 8Avaluació unitat 8
Avaluació unitat 8
 

More from finamorenoo

Activitats tema 1
Activitats tema 1Activitats tema 1
Activitats tema 1
finamorenoo
 
Unitat 1
Unitat 1Unitat 1
Unitat 1
finamorenoo
 
Guerra civil 2
Guerra civil 2Guerra civil 2
Guerra civil 2
finamorenoo
 
Segonaguerramundial (1)
Segonaguerramundial (1)Segonaguerramundial (1)
Segonaguerramundial (1)
finamorenoo
 
Els anys vint i la Gran Depressió
Els anys vint i la Gran DepressióEls anys vint i la Gran Depressió
Els anys vint i la Gran Depressió
finamorenoo
 
Feixisme i nazisme
Feixisme i nazismeFeixisme i nazisme
Feixisme i nazisme
finamorenoo
 
Crac1929
Crac1929Crac1929
Crac1929
finamorenoo
 
Feixismes
FeixismesFeixismes
Feixismes
finamorenoo
 
Segonaguerramundial
SegonaguerramundialSegonaguerramundial
Segonaguerramundial
finamorenoo
 
Primeraguerramundial
PrimeraguerramundialPrimeraguerramundial
Primeraguerramundial
finamorenoo
 
PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918)
PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918)PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918)
PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918)
finamorenoo
 
L'IMPERIALISME 1870-1914
L'IMPERIALISME 1870-1914L'IMPERIALISME 1870-1914
L'IMPERIALISME 1870-1914
finamorenoo
 
Goya
GoyaGoya
Comentari 3 de maig de 1808
Comentari 3 de maig de 1808Comentari 3 de maig de 1808
Comentari 3 de maig de 1808
finamorenoo
 
Proteccionisme i lluirecanvisme
Proteccionisme i lluirecanvismeProteccionisme i lluirecanvisme
Proteccionisme i lluirecanvisme
finamorenoo
 
Siglo xix
Siglo xixSiglo xix
Siglo xix
finamorenoo
 
Revolucioindustrial
RevolucioindustrialRevolucioindustrial
Revolucioindustrial
finamorenoo
 
DOSSIER
DOSSIERDOSSIER
DOSSIER
finamorenoo
 
Restau nacionalismes
Restau nacionalismesRestau nacionalismes
Restau nacionalismes
finamorenoo
 
Napoleó
NapoleóNapoleó
Napoleó
finamorenoo
 

More from finamorenoo (20)

Activitats tema 1
Activitats tema 1Activitats tema 1
Activitats tema 1
 
Unitat 1
Unitat 1Unitat 1
Unitat 1
 
Guerra civil 2
Guerra civil 2Guerra civil 2
Guerra civil 2
 
Segonaguerramundial (1)
Segonaguerramundial (1)Segonaguerramundial (1)
Segonaguerramundial (1)
 
Els anys vint i la Gran Depressió
Els anys vint i la Gran DepressióEls anys vint i la Gran Depressió
Els anys vint i la Gran Depressió
 
Feixisme i nazisme
Feixisme i nazismeFeixisme i nazisme
Feixisme i nazisme
 
Crac1929
Crac1929Crac1929
Crac1929
 
Feixismes
FeixismesFeixismes
Feixismes
 
Segonaguerramundial
SegonaguerramundialSegonaguerramundial
Segonaguerramundial
 
Primeraguerramundial
PrimeraguerramundialPrimeraguerramundial
Primeraguerramundial
 
PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918)
PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918)PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918)
PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918)
 
L'IMPERIALISME 1870-1914
L'IMPERIALISME 1870-1914L'IMPERIALISME 1870-1914
L'IMPERIALISME 1870-1914
 
Goya
GoyaGoya
Goya
 
Comentari 3 de maig de 1808
Comentari 3 de maig de 1808Comentari 3 de maig de 1808
Comentari 3 de maig de 1808
 
Proteccionisme i lluirecanvisme
Proteccionisme i lluirecanvismeProteccionisme i lluirecanvisme
Proteccionisme i lluirecanvisme
 
Siglo xix
Siglo xixSiglo xix
Siglo xix
 
Revolucioindustrial
RevolucioindustrialRevolucioindustrial
Revolucioindustrial
 
DOSSIER
DOSSIERDOSSIER
DOSSIER
 
Restau nacionalismes
Restau nacionalismesRestau nacionalismes
Restau nacionalismes
 
Napoleó
NapoleóNapoleó
Napoleó
 

Quadern recuperació 1 eso(1)

  • 1. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Puig Castellar Santa Coloma de Gramenet QUADERN DE RECUPERACIÓ CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1R ESO 1 NOM ____________________________________ COGNOMS ______________________________ CURS ___________________________________ PROFESSOR/A ___________________________
  • 2. 1.- LA TERRA, PLANETA DEL SISTEMA SOLAR - Relaciona amb números les paraules de les següents columnes: 1- Terra Galàxia _____________ 2.- Via Làctia Estel _____________ 3- Lluna Planeta _____________ 4.- Sol Satèl·lit _____________ - En la representació que tens a continuació anota els noms al lloc corresponent: SOL – ÒRBITA EL·LÍPTICA – SENTIT DE GIR D'OEST A EST – EQUADOR - EQUINOCCI DE PRIMAVERA – EQUINOCCI DE TARDOR – SOLSTICI D'ESTIU - SOLSTICI D'HIVERN. 2
  • 3. 2.- LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA: ELS MAPES - Fixa't bé en aquesta Rosa dels vents i situa-hi els quatre punts cardinals. - On es troba Orient? __________ i Occident? _______________ - Completa amb les següents paraules: EST – PONENT - OEST Llevant és el punt cardinal _________ per on té lloc la sortida del Sol. El Sol desapareix per l'________ o _____________. Per a què serveixen els punts cardinals? _____________________________________________________________________ _____________________________________________________________________ - Anota en aquest globus terrestre els elements indicats 3 POL NORD POL SUD - EQUADOR TRÒPIC DE CÀNCER TRÒPIC DE CAPRICORNI MERIDIÁ DE GREENWICH CERCLE POLAR ÀRTIC
  • 4. - Observa aquest mapa i respon a les qüestions: • Quina informació et proporciona la llegenda? • De quin tipus de mapa es tracta: físic, polític o temàtic? - Llegeix les vinyetes. • Descriu la situació. • Explica per què a l’estació de salvament necessiten saber les coordenades geogràfiques. 4
  • 5. 3.- LES FORMES DE LA TERRA - Anota els noms de les parts de l estructura de la Terra. - Completa a quina capa es refereix: . La capa on emergeixen els continents és _________________________________ . La capa que envolta el nucli és _________________________________________ . La capa que ocupa el 84% del volum total de la Terra és ____________________ . La capa on hi trobem el magma és ______________________________________ . La capa més prima de la Terra és _______________________________________ . El mantell és la capa que es troba sota __________________ Qüestions: Quin és i on es troba el pic més alt de la Terra? Quin és i on es troba el lloc més profund de l'escorça terrestre? 5
  • 6. - Observa la imatge i respon a les qüestions: La imatge que tens a continuació representa un agent intern o extern? _________ quin agent intern representa? _________________ Escriu el concepte correcte en les següents definicions (ones sísmiques, hipocentre, epicentre) - ____________________és la zona interior de la Terra on s’origina el ___________ - ____________________és la zona de la superfície terrestre més propera a l hipocentre. - ____________________són com a cercles que propaguen ___________________ - ____________________és l'aparell que mesura la magnitud d'un terratrèmol. I l’escala en què es mesura s'anomena ____________________. - Escriu el nom dels continents I dels oceans 6
  • 7. - En la següent representació, localitza i anota els noms de les següents formes de relleu: MUNTANYA, SERRALADA, PENÍNSULA i ISTME, VALL, DEPRESSIÓ, ALTIPLÀ, ILLA, CAP, ARXIPÈLAG, DORSAL OCEÀNICA, GOLF, FOSSA MARINA. Talús continental DEFINEIX: CAP – GOLF- ILLA – PENÍNSULA - ARCHIPÈLAG 7
  • 8. 4.- RIUS I MARS - Completa el gràfic amb les paraules aigües marines i aigües continentals i els percentatges que ocupen. - Sobre la imatge següent, tracta d'explicar el cicle de l’aigua. 8
  • 9. - Observa el gràfic que tens a continuació i contesta les preguntes: - Digues el tipus de gràfic (lineal, de barres o sectorial): - Quines dades hi ha a l eix vertical? - I a l eix horitzontal? - A quin dels tres vessants representats al gràfic els rius són més llargs? - A quin vessant són més curts? - Quins són els dos rius més llargs? - A quins vessants pertanyen? - Explica les tres fases del treball que fa un riu durant el seu recorregut 1.- 2.- 3.- 9
  • 10. 5.- EL TEMPS I EL CLIMA - Explica la diferència entre temps i clima. - Observa la representació següent i escriu el nom de cada una de les capes de l'atmosfera. - A les definicions següents cal anotar el nom de la capa corresponent: . Té una temperatura molt alta i es desintegren els meteorits ______________________ . Es produeixen els fenòmens meteorològics (la pluja, el vent, etc.) _________________ . L aire forma capes i l’ozó absorbeix les radiacions solars ________________________ . Es troba entre els 60-80 kms i l aire és molt dens ______________________________ 10
  • 11. - Observa aquest mapa de superfície. • Explica què representen els elements següents: a) les línies b) les lletres A i D c) les línies dentades d) les xifres 6 i 7.- CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA - Enumera i ordena les ZONES CLIMÀTIQUES de la Terra des del Pol Nord fins al Pol Sud. Quantes zones de clima càlid hi ha a la Terra? _____ On es situen? _________ ______________ Quantes zones de clima temperat hi ha a la Terra? ____ On es situen? _____ __________________ Explica on es situen les zones de climes freds de la Terra ______________ ______________________________________ 11
  • 12. - Llegeix aquest fragment de EL PERIÓDICO i respon a les qüestions. L’excel·lent estat de conservació de la majoria de les illes fan de la visita a les Malvines un viatge al passat, a la naturalesa verge. Les aus i els mamífers marins són la fauna més rellevant per als forasters. La vida salvatge es concentra sobretot a les costes, en platges i penya-segats on abunden les colònies de pingüins, albatros, corbs marins I gavines, sovint barrejades, que es reuneixen durant l’estiu austral, l’època de cria. No és gens estrany poder observar un grup de pingüins reials covant els ous al costat d’ovelles que pasturen tranquil·lament. Els mamífers més abundants són els lleons marins i els elefants marins, que poden arribar als cinc metres de longitud i pesar gairebé tres tones. Conscients de la importància de preservar la naturalesa, les autoritats locals i grups conservacionistes de les Malvines porten a terme nombrosos programes de conservació, investigació i divulgació de la vida salvatge. A les illes els paisatges s’assemblen als del nord de les illes britàniques, d’indubtable bellesa però sense arbres, carència que els colonitzadors, a partir del segle XIX, van solucionar plantant espècies que oferissin al mateix temps bellesa i protecció contra el vent, intens i sempre present, al voltant de les seves cases i assentaments. Els primers humans a explotar la naturalesa a les Malvines, a cavall entre els segles XVIII i XIX, van ser els baleners, que complementaven les seves captures de cetacis amb grans matances de foques i pingüins per aprofitar-ne el greix. L’espoliació va continuar durant dècades fins que es va entendre que s’estava arribant al límit i llavors es van començar a imposar quotes de captures i després es va arribar a la prohibició total. TRACTA D'AVERIGUAR EL SIGNIFICAT D'ALGUNES PARAULES: FAUNA – ESPOLIACIÓ ……. - De quin territori tracta aquest article? ______________ - En quin hemisferi es situa? ____________________ (hauras d'investigar amb un MAPAMUNDI) - Quina és la fauna d’aquest espai? ________________________________________ - Com és el paisatge? ___________________________________________________ ____________________________________________________________________ - Quan van arribar els primers colonitzadors? ________________________________ - Què feien els baleners? ________________________________________________ - Què significa l’última frase “ L’espoliació va continuar durant dècades ........... es va començar a imposar quotes .....i després es va arribar a la prohibició total”_________ ___________________________________________________________________________ - A partir de la informació de l’article quines característiques presenta el clima? Per què? _____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ 12
  • 13. - Observa aquest CLIMOGRAMA, reflexiona i respon a les qüestions. - Amb quin element gràfic (línia/ barres) es representen les temperatures? ____________ I les precipitacions ? ___________. - En quin mesos la temperatura és més alta? _______________ Quants graus? _____ - Plou tots els mesos de l any? ____ - En quins mesos plou més? ___________________________ - En quins mesos plou menys? __________________________ - Si les temperatures són (temperades - càlides - fredes) i les pluges són (abundants, regulars, escasses) a quin clima de la península (oceànic - mediterràni - continental) correspon aquesta representació ___________________________. 13
  • 14. - Amb les dades que consten al final d'aquest full, elabora el Climograma. 14 CLIMOGRAMA
  • 15. 8.- SOCIETAT I MEDI AMBIENT - Tracta d'explicar l'efecte hivernacle. Pots ajudar-te fent un dibuix. - Per què és un problema que la temperatura del planeta augmenti per l’efecte hivernacle? - Anota cinc coses que pots fer per estalviar energia i aigua a casa: - Encercla els agents responsables de la contaminació: Fums i gasos - residus químics - erosió – aridesa - pluja àcida - vessament de petroli - deixalles – pesticides - aigües brutes - Incendis forestals 15
  • 16. 9.- LA PREHISTÒRIA - Observa aquest eix cronològic i contesta les preguntes següents. - Quina és la data i el fet que marca l inici de la prehistòria? - Quan i amb quin fet podem donar per acabada la prehistòria? - Completa la següent graella amb les dades que falten: NOM DEL PERÍODE CRONOLOGIA SIGNIFICAT Paleolític Pedra nova o polimentada Desenvolupament de la metal·lúrgia i siderúrgia. 16
  • 17. - Amb fletxes tracta de situar i després anotar aquelles parts del cos que diferencien l'esquelet d'un goril·la de l'esquelet d'un ésser humà. - Quina diferència hi ha entre la marxa quadrúpeda i la marxa bípeda? - Amb les paraules que tens a continuació tracta de completar les frases: NÒMADES – SEDENTARIS – PRODUCTORS – DEPREDADORS- RECOL·LECCIÓ- AGRICULTURA – RAMADERIA – PRIMERS POBLATS – CAÇA. Al paleolític els homes vivien de la _____________i la_____________ o sigui eren _______________ i no vivien en un lloc estable o sigui eren ____________________. Durant el neolític els homes van descobrir la ______________ i la ______________ o sigui es van convertir en ________________ d’aliments i van construir els _________ ________________ o sigui es van fer _________________. 17
  • 18. - Defineix: Procés d'hominització: __________________________________________________ _____________________________________________________________________ Sílex:________________________________________________________________ _____________________________________________________________________ Bifaç:________________________________________________________________ _____________________________________________________________________ Venus Paleolítica: ______________________________________________________ _____________________________________________________________________ - Observa les dues imatges que tens a continuació. IMATGE 1 IMATGE 2 Omple el quadre següent anotant les característiques corresponents a cadascuna de les imatges. Característiques: ANIMAL AÏLLAT, ESCENA, POLICROMIA, MONOCROMA, NATURALISTA, ESQUEMÀTICA, ÀREA LLEVANTINA, ÀREA CANTÀBRICA. IMATGE 1 IMATGE 2 TEMA COLORS POLICROMIA ESTIL NATURALISTA ZONA 18
  • 19. - Llegeix aquest document i respon a les qüestions. La metal·lúrgia exigia una especialització de la feina (miners, fonedors i forjadors) i va generar una transformació social, amb la divisió de la feina per oficis i la possibilitat d’obtenir excedents agraris gràcies a l ús de les noves eines de metall que augmentaven la productivitat de les terres. La multiplicació d'artesans que fabricaven eines de metalls, de fusta, de fang i teixits va afavorir l’aparició del bescanvi com a sistema econòmic per cobrir les necessitats de la població. L’acumulació de béns que es va aconseguir mitjançant el treball o la usurpació va generar l’aparició del concepte de riquesa, que va determinar la diferenciació social. - De quin període de la prehistòria parla el document? Per què? - Relaciona, anotant el mateix número, en cada concepte i el seu sinònim: - ESPECIALITZACIÓ - Intercanvi de productes. - EXCEDENT - Separació en grups social. - BESCANVI - Allò que un té de més. - DIFERENCIACIÓ SOCIAL - Apropiar-se de béns d'un altre. - USURPACIO - Ser capaç de fer millor alguna cosa. - PRODUCTIVITAT - Acumulació de béns. - RIQUESA - Obtenir més béns en disposar de millors eines. 19
  • 20. 10.- LES PRIMERES CIVILITZACIONS: MESOPOTÀMIA I EGIPTE - Localitza i anota els següents noms al mapa: TIGRIS i EUFRATES, MESOPOTÀMIA, EGIPTE, NIL, MAR MEDITERRANI, MAR EGEU, PENÍNSULA BALCÀNICA, GOLF PÈRSIC, MAR NEGRE, MAR CASPI, MAR ROIG, PENÍNSULA D'ARABIA. - Uns dels avenços més importants de la humanitat va ser l`aparició de l escriptura. Contesta les següents preguntes que tens a continuació en relació aquest gran avenç . Quan va aparèixer? On? Com es feia i quin nom li hem posat? Per què va sorgir? 20
  • 21. - Omple correctament el text utilitzant les paraules que tens a continuació: CRESCUDES - DESERT - PRIMAVERA - NIL - OCTUBRE - FERTILITZAR – CABAL – CONTROLAR - LLIM NEGRE – FERTILITZA – CANALS La situació geogràfica d'Egipte presenta dos avantatges: d'una banda té un ___________ que l'aïlla dels enemics i de l'altra el _________ té un règim de __________________ que permet irrigar i ________________ les terres de conreu per allà on passa. Cada ________________ a les terres on neix el Nil hi plou torrencialment i aquestes pluges n'alimenten el _____________, inundant totes les terres de la riba. A l'_______________ l'aigua comença a davallar i deixa un _____________ que ___________ els camps de conreu. El egipcis van aprendre a ____________ les crescudes del riu construint dics i _______. per contenir l'aigua, emmagatzemar-la i distribuir-la per les terres del voltant. - Elabora la PIRÀMIDE SOCIAL de l'Antic Egipte. - Quina és la diferència entre PRIVILEGIATS i NO PRIVILEGIATS? 21
  • 22. - Escriu a sota de cada dibuix el nom de la construcció funerària que representa, numera-les de la més antiga a la més moderna _________________________ ___________________________ ______________________ - Per què eren importants o quina era la seva finalitat? - A les següents afirmacions, corregeix la paraula que està en negreta. . El primer codi de lleis es va redactar sota el regnat de Ramsès II. . Als temples i palaus d'Egipte s'utilitzava l'arc i la volta. . El temple de Mesopotàmia era la piràmide. . El sistema d'escriptura egípcia era cuneïforme. - El següent papir representa una escena del Judici d'Osiris. Observa la imatge i contesta les següents preguntes: - Qui va ser Osiris? - Amb quins atributs es representa a Osiris? - Segons els antics egipcis, quan es produïa el Judici d'Osiris? 22
  • 23. 11.- EL MÓN GREC - Situa al mapa mut els indrets següents: MAR EGEU – MONT OLIMP – ESPARTA – ATENES – PELOPONÉS – MAR JÒNIC - ASIA MENOR - GOLF DE CORINT – RODES – CRETA. - Defineix: COLÒNIA: METRÒPOLIS: - Situa al mapa algunes colònies gregues del Mediterrani: RHODE EMPÒRION MASSÀLIA SIRACUSA 23
  • 24. - Completa la imatge i respon a les qüestions: 1.- Qui eren els metecs? 2.- Per què afirmem que la democràcia atenesa era limitada? 3.- Què era una CLEPSIDRA? 4.- En què consistia l'ostracisme? 5.- Qui eren els hoplites? - Observa el mapa i respon a les qüestions: - Quan es va expandir cap a Orient la cultura grega? - Per quins territoris es va estendre l'imperi d'Alexandre? - D'on va sortir per a les seves conquestes? - Fins on va arribar? - Quin era el somni d'Alexandre? - Qui va ser el mestre d'Alexandre el gran? - Què era la falange? - Què va passar amb l'imperi d'Alexandre a la seva mort? 24 ELS GRUPS SOCIALS EN ATENES
  • 25. - Escriu a sota de cada una de les columnes l’orde o estil artístic al qual pertanyen _____ _____ _____ 25
  • 26. 26 12.- POBLES PREROMANS -Acoloreix el mapa segons indica la llegenda
  • 27. 27 13.- L'IMPERI ROMÀ - Completa l'eix cronològic de la Història de Roma
  • 28. - Relaciona els següents fets, noms i personatges de la història de Roma. RÒMUL Guerres púniques AUGUST Naixement de l’Imperi ESPARTAC Dictador perpetu CARTAGO Tribú de la plebs GERMANS GRAC Fundació de Roma CÈSAR Divisió de l’Imperi RÒMUL AUGÚSTUL Caiguda de l’Imperi TEODOSI Revolta d’esclaus ALARIC Invasions bàrbares - Defineix Llei de les Dotze Taules ________________________________________ ____________________________________________________________ Guerres Púniques _____________________________________________ ____________________________________________________________ Lliberts ______________________________________________________ ____________________________________________________________ Pax romana __________________________________________________ ____________________________________________________________ 28
  • 29. - Completa les següents frases: Durant els primers anys de la República, els patricis van formar un govern____________: només ells elaboraven i coneixien les lleis. Durant dos-cents anys els plebeus van lluitar per obtenir els mateixos__________ que els patricis. Els ________ eren famílies aristocràtiques, grans propietaris de terres descendents dels fundadors de Roma. Els _______, el grup més nombrós, incloïa els pagesos, els artesans i els comerciants que no tenien propietats ni tampoc drets polítics. El govern de la República romana es fonamenta en tres institucions: Els _______, reunió de ciutadans romans per votar lleis i elegir magistrats. Els magistrats que governaven la ciutat; els més importants eren els_______. El _____, que era el centre de la vida política, ratificava les lleis aprovades als comicis i resolia els afers de política exterior i de finances. - Observa el mapa de les conquestes de Roma. De la llista de països has d'encerclar els que hi van formar part de l'Imperi romà durant la seva màxima expansió al segle I d.C. PAÏSOS IRLANDA, POLÒNIA, GRAN BRETANYA, TUNÍSIA, GRÈCIA, TURQUIA, SUDAN, GRÈCIA, SÈRBIA, ROMANIA, SÍRIA, AFGANISTAN, EGIPTE, LÍBIA, PORTUGAL, MACEDÒNIA, RÚSSIA. 29
  • 30. - Relaciona les diferents fotografies amb la llista d’edificacions romanes: PONT, ARC DE TRIOMF, AMFITEATRE, TEATRE, COLUMNA COMMEMORATIVA, CALÇADA ROMANA, AQÜEDUCTE, TEMPLE, CIRC. ------------------------------ ------------------------------------- ---------------------------------- -------------------------- 30
  • 32. 32
  • 33. 33