La Cassola és una revista escolar realitzada pel professorat i l'alumnat de Florida Secundària, una cooperativa d'ensenyament concertada on s'imparteix ESO i Batxillerat.
La Cassola es una revista escolar realizada por el profesorado y el alumnado de Florida Secundaria, una cooperativa de ensenñanza concertada en la que se imparte ESO y Bachillerato.
Document d'inici de projecte del projecte Clepsidra.
Descripció del projecte:
En aquest projecte ens proposem mesurar el temps. Construirem una clepsidra, un rellotge d’aigua.
Treballarem com a científics i científiques, no ens creurem res que no puguem demostrar. Experimentarem i recollirem dades, ajustarem un model matemàtic a les dades recollides, analitzarem la validesa, calibrarem el rellotge i finalment comprovarem el seu funcionament.
Demanarem als nostres familiars que validin els nostres descobriments, per això els farem arribar un informe descriptiu del procés de treball
La Cassola és una revista escolar realitzada pel professorat i l'alumnat de Florida Secundària, una cooperativa d'ensenyament concertada on s'imparteix ESO i Batxillerat.
La Cassola es una revista escolar realizada por el profesorado y el alumnado de Florida Secundaria, una cooperativa de ensenñanza concertada en la que se imparte ESO y Bachillerato.
La Cassola és una revista escolar realitzada pel professorat i l'alumnat de Florida Secundària, una cooperativa d'ensenyament concertada on s'imparteix ESO i Batxillerat.
La Cassola es una revista escolar realizada por el profesorado y el alumnado de Florida Secundaria, una cooperativa de ensenñanza concertada en la que se imparte ESO y Bachillerato.
Document d'inici de projecte del projecte Clepsidra.
Descripció del projecte:
En aquest projecte ens proposem mesurar el temps. Construirem una clepsidra, un rellotge d’aigua.
Treballarem com a científics i científiques, no ens creurem res que no puguem demostrar. Experimentarem i recollirem dades, ajustarem un model matemàtic a les dades recollides, analitzarem la validesa, calibrarem el rellotge i finalment comprovarem el seu funcionament.
Demanarem als nostres familiars que validin els nostres descobriments, per això els farem arribar un informe descriptiu del procés de treball
La Cassola és una revista escolar realitzada pel professorat i l'alumnat de Florida Secundària, una cooperativa d'ensenyament concertada on s'imparteix ESO i Batxillerat.
La Cassola es una revista escolar realizada por el profesorado y el alumnado de Florida Secundaria, una cooperativa de ensenñanza concertada en la que se imparte ESO y Bachillerato.
Presentació: Aprenentatge STEAM social en edats primerenques amb plataformes ...Elena Jurado
II Simposio sobre Innovación Pedagógica y Nuevas Tecnologías
La Salle Campus Barcelona (URL), 29 June 2017
Oral Presentation
Jurado, E. Aprenentatge STEAM social en edats primerenques amb plataformes robòtiques.
Com fer viable l’escola a temps complet a Catalunya? Aportacions de la comuni...Fundació Jaume Bofill
En l’informe «Escola a temps complet. Cap a un model d’educació compartida» es van analitzar diverses experiències internacionals d’educació a temps complet amb l’objectiu de conceptualitzar les bases sobre les quals es fonamenta aquest model i estudiar quines serien les condicions necessàries per implementar-lo a Catalunya. L’informe recollia una relació d’accions i d’eines concretes que les avaluacions d’altres països han evidenciat com a fonamentals per a l’èxit d’un model d’educació a temps complet.
Aquesta llista havia de servir de base per posar en contrast de la comunitat educativa catalana i explorar conjuntament les possibilitats d’aplicació d’aquest model en el nostre context. El document que ara presentem és el resultat d’aquest debat conjun
Presentació: Aprenentatge STEAM social en edats primerenques amb plataformes ...Elena Jurado
II Simposio sobre Innovación Pedagógica y Nuevas Tecnologías
La Salle Campus Barcelona (URL), 29 June 2017
Oral Presentation
Jurado, E. Aprenentatge STEAM social en edats primerenques amb plataformes robòtiques.
Com fer viable l’escola a temps complet a Catalunya? Aportacions de la comuni...Fundació Jaume Bofill
En l’informe «Escola a temps complet. Cap a un model d’educació compartida» es van analitzar diverses experiències internacionals d’educació a temps complet amb l’objectiu de conceptualitzar les bases sobre les quals es fonamenta aquest model i estudiar quines serien les condicions necessàries per implementar-lo a Catalunya. L’informe recollia una relació d’accions i d’eines concretes que les avaluacions d’altres països han evidenciat com a fonamentals per a l’èxit d’un model d’educació a temps complet.
Aquesta llista havia de servir de base per posar en contrast de la comunitat educativa catalana i explorar conjuntament les possibilitats d’aplicació d’aquest model en el nostre context. El document que ara presentem és el resultat d’aquest debat conjun
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
2. Punt de Mira
Número 37 Sumari
Juny de 2012
1 Editorial
2 Curs 2010-2011
Edita: Institut Antoni Torroja
4 Treballs de recerca
Coordinació: Lluís Colell
5 Professorat
Portada: Anna Ninot 6 Premis
Imprimeix: Impremta Minerva
7 Sprechen Sie
Deutsch?
8 La immersió
ttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/
ttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/
ttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/
ttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/
ttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/
ttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/
ttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/
lingüística
10 Xerrades
12 Escoles Verdes
14 Sortides
20 Celebracions
22 Orles 2012
23 Exposicions
24 AMPA
25 Premis literaris
Sant Jordi
P
àgines centrals: Fotografies de l’alumnat
En aquest número, veureu codis QR per accedir a
material complementari penjat a Internet.
Necessitareu un telèfon intel·ligent amb càmera i el
programari adequat per utilitzar-los.
Aquest, per exemple, us portarà a una versió en PDF
d’aquest número.
2
3. Editorial
Fullejant la revista que teniu a les mans, us podreu fer una idea del que ha estat el pols de
l’Institut pel que fa a sortides, activitats, reconeixements a alumnes que han participat en
diferents convocatòries o concursos...
Hi ha, però, més coses de les quals, ni que sigui breument, voldria fer esment. Aquest ha
estat el primer any que els alumnes de 4t d’ESO han fet l’avaluació diagnòstica externa de les
competències bàsiques, i els resultats han estat molt positius a les quatre assignatures (Ca-
talà, Castellà, Anglès i Matemàtiques). De fet, en totes estem per sobre la mitjana catalana.
Aquests resultats són importants perquè el que es valora són els coneixements assolits al
llarg dels cursos.
Hem continuat amb el desenvolupament del PAC (Pla d’Autonomia de Centre), i això ens ha
permès, entre altres coses, de disposar d’un auxiliar de conversa d’Anglès a tots els cursos, i
també d’Alemany a segon d’ESO, per als alumnes que han iniciat l’estudi d’aquesta llengua.
EL PAC, a més d’ingressos complementaris per a diferents projectes, significa revisar cada
final de curs el nivell i els resultats dels alumnes en el vessant acadèmic, i la millora de la
cohesió social del centre. Tot això està enfocat a millorar la qualitat del nostre centre com a
servei públic que som.
També s’ha produït una renovació a la junta de l’AMPA. Després d’anys de dedicació, les per-
sones que formaven l’anterior junta van deixar pas a noves persones, amb nous projectes. De
fet, en algun ja hi heu participat, com va ser el concurs per al logotip de l’Associació. Els enco-
ratgem a continuar treballant amb tots nosaltres amb les ganes amb què ho han fet fins ara.
Fa uns quants mesos que es va constituir una Comissió per preparar les activitats de comme-
moració dels 50 anys d’Institut. La trajectòria acadèmica del nostre centre va començar l’oc-
tubre de 1963 i, des d’aquell llunyà inici, han estat més de 40 les promocions que han fet el
Batxillerat (dins el marc de diferents lleis d’ensenyament) en aquestes aules. Han estat molts
alumnes i molts professors els que tenim una vinculació amb aquest centre i ens agradaria
comptar amb tots en el moment de celebrar-ho. Comptem amb tots vosaltres (alumnes, exa-
lumnes, pares, etc.) per fer la celebració el màxim de lluïda.
Voldria fer una darrera menció: a partir de l’1 de juliol hi haurà canvis a l’equip de direcció
del centre. La Sílvia i la Josefina deixaran els seus càrrecs i seran substituïdes per la Dolors
i l’Àlex. Des d’aquestes ratlles, els vull manifestar el meu agraïment per la feina feta al llarg
d’aquests darrers quatre anys.
Gaudiu d’un bon estiu!
Blanca Cuñé
Directora
1
4. Curs 2010-2011
Notes de la selectivitat
Com cada curs, l’alumnat que va acabar el Batxillerat el juny de 2011 va tenir l’oportunitat de presentar-se a les
Proves d’Accés a la Universitat (la Selectivitat).
El nombre d’alumnes presentats en aquesta convocatòria va ser de 31, i 29 van aconseguir aprovar aquestes
proves. En moltes matèries, l’alumnat del nostre centre va obtenir uns resultats superiors a les notes mitjanes de
Catalunya. En la següent taula, podeu observar els resultats obtinguts pels nostres alumnes:
MATÈRIA INSTITUT CATALUNYA
CATALÀ 6,65 6,2
CASTELLÀ 6 6,34
HISTÒRIA 8,55 6,52
FILOSOFIA 5,67 5,92
ANGLÈS 5,11 5,9
MATEMÀTIQUES 6,42 5,59
MATEM. APLICADES 6,38 4,9
FÍSICA 3 4,06
QUÍMICA 2,36 5,41
BIOLOGIA 5,94 5,89
LLATÍ 4,83 6,46
HISTÒRIA DE L'ART 6,44 6,19
DIBUIX TÈCNIC 4,17 5,69
CIEN. TERRA 6 5,83
TECNO. INDUSTRIAL 7,06 6,35
GEOGRAFIA 6,71 6,06
ELECTROTÈCNIA 5,25 5,36
ECONOMIA I ORG. 6,31 6,24
GREC 3,5 5,64
LITER. CASTELLANA 7 6,2
50è Aniversari de l’Institut
L’Institut Antoni Torroja celebrarà el seu 50è aniversari l’octubre de 2013.
El Claustre de Professors, els Alumnes i tots els membres de la comunitat educativa estem preparant
diferents actes (exposicions, conferències...) per al proper curs 2012-2013. Aquests versaran sobre la
trajectòria del nostre institut al llarg d’aquests 50 anys; per la qual cosa fem una crida a tots els exalumnes
i exprofessors que puguin aportar tot tipus de material (fotografies, diapositives, roba d’uniforme, llibres,
llibretes, treballs manuals, carnet de punts, etc.) que hagi format part de la vida de l’Antoni Torroja.
Per a més informació, adreceu-vos al següent correu electrònic: antonitorroja50@gmail.com
Esperem la vostra col·laboració!!!
2
5. Lliurament d’orles a la promoció 2009-2011
Curs 2010-2011
Com cada any, el lliurament d'orles als alumnes de 2n de batxillerat a finals del mes de maig marca el final de
l'estada d'una promoció a l'institut. Tota la comunitat educativa celebra aquest moment amb alegria i amb els
millors desitjos per als joves que iniciaran un nou camí.
La celebració del final de la promoció 2009-2011 va tenir lloc al Paranimf de la Univeristat
3
6. Treballs de recerca
Treballs de recerca (2011-2012)
Aquest és el llistat dels treballs de recerca elaborats per l’alumnat de 2n de Batxillerat del curs 2011-2012:
ALUMNES TUTOR/A TÍTOL DEL TREBALL
Anàlisi, descripció i comparació de diver-
Boquet, Jordi Ll. Colell
sos informatius
Bouazza, Badr S. Pascual Aviació
Canosa, Joel E. Armengol Grafologia i personalitat
Duaigües, Judit
I. Callau Phi: el misteri de l’atracció
París, Laura
Carrasco, Oriol
Hernández, Daniel R. Pollina La polèmica dels 80 km/h
Recasens, Roger
Freixes, Clàudia
Ll. Colell Escrivint una pel·lícula
Llorens, Mònica
Borda, Ramon
Rodríguez, Julià T. Mayoral Addictes a la sang
Rosell, David
Contaminants globals transfronterers.
Portella, Andrea R. Pollina
L’MTBE
Estudi de la postguerra espanyola a través
Rovira, Pol T. Porredon
del cinema
Sandino, Alazne
T. Puig La comèdia grecollatina
Sánchez, Georgina
Santa, Fèlix J. Boquet La publicitat a Internet
Arbós, Marc
Espada, Roger R. Pollina L’airbag, la bossa de la vida; segur?
Guerra, Juan Pablo
Turull, Ariadna J. Boquet El comerç a Cervera (1934-1950)
IXa edició dels Premis Comarcals
El dia 1 de juny es van lliurar els premis als finalistes del IXè Premi Comarcal de Treballs de Recerca 2012 per als
alumnes de Batxillerat en un acte celebrat a l’Auditori Municipal de Cervera. En aquesta edició, els alumnes del
nostre centre que han estat premiats són els següents:
• Ramon Borda Rubinat, Julià Rodríguez Blanco i David Rosell Delgado, primer premi en la modalitat de
Ciències i Tecnologia.
• Andrea Portella Alegre, segon premi en la modalitat de Ciències i Tecnologia.
• Ariadna Turull Boldú, menció en la modalitat d’Humanitats i Ciències Socials.
• Joel Canosa Planes, menció en la modalitat d’Humanitats i Ciències Socials.
4
7. Professorat
Els professors nous
Després de les jubilacions de diversos professors i professores que es van produir a finals del curs passat, aquest
curs hem comptat amb moltes cares noves al nostre claustre. Ara us les presentem:
Teresa Armengol M. José Brosel Jordi Gòdia Josep R. Greoles Anna M. Gallego
(Matemàtiques) (Música) (Educació Física) (Matemàtiques) (Filosofia)
Núria Sabaté Genoveva Andreva Xavier Pallàs Teresa Porredon
(Francès) (Català) (Tecnologia) (Ciències Socials)
5
8. Premis
Premis literaris Sambori d’Òmnium Cultural
L’alumne de 1r d’ESO Arnau Armengol Pérez va ser guardonat en el XXXIV premi de literatura jove Enric Farreny
i 6è premi Sambori-Òmnium que convoca Òmnium Cultural. Concretament, va rebre el segon premi de la 4a cate-
goria, corresponent a 1r i 2n d’ESO, en la modali-
tat de prosa, amb el relat Una aventura al riu.
L’acte de proclamació i de lliurament dels
guardonats va tenir lloc el dia 25 d’abril a l’Audi-
tori Enric Granados de Lleida. Va ser una bona
mostra literària d’un planter ben jove. A més a
més del lliurament, els guanyadors i llurs famílies
van poder gaudir de la música de l’Intèrpret Big
Band Lleida.
En aquest certamen també van resultar pre-
miats els treballs dels alumnes Pol Bosch i Ester
Trilla (4t d’ESO), i Laura París i Judith Duaigües
(2n de Batxillerat).
Beca científica per a una alumna
L’alumna de 4t d’ESO Ginebra Alsina Albert ha estat seleccionada per participar a
la 5a edició del Programa Joves i Ciència de l’Obra Social de Catalunya Caixa, i que té
per objectiu potenciar la vocació científica de joves estudiants amb interès, motivació i
talent per a la ciència.
Ha estat després d’un exhaustiu procés de selecció, en què es valora l’expedient
acadèmic, el nivell d’anglès, la voluntat d’especialitzar-se en un Batxillerat científic i/o
tecnològic, la personalitat, les aficions i inquietuds, i també altres indicadors de talent: la
curiositat, la creativitat, la implicació, la voluntat d’aprendre contínuament… La Gine-
bra, com tots els preseleccionats, ha passat una entrevista personal a l’última fase del
procés. Davant tots aquests requisits i tenint en compte que únicament es disposen de
50 places per a tot Catalunya, la competència és realment dura.
Premis Coca-Cola de relat breu
Dues alumnes del nostre centre van ser premiades en la 35a edició
del Premi Coca-Cola de relat breu 2011-2012 en català: Maria Raich i Laia
Tamarit, de 2n d’ESO.
Aquest any l’INS Antoni Torroja ha enviat 6 alumnes de 2n, seleccio-
nats prèviament, a la primera fase del concurs de redacció en català i en
castellà. Aquestes dues alumnes han estat distingides i el dia 9 de juny van
anar a Port Aventura, amb altres companys d’altres instituts de Catalunya,
a recollir el premi que els havia estat concedit gràcies a la redacció que van
escriure.
6
9. Sprechen Sie Deutsch?
Aquest curs 2011-2012 en el nostre
institut s’hi ha introduït una novetat
important: s’ha establert l’alemany
com a segona llengua estrangera op-
tativa al centre per als alumnes de 1r
d’ESO. Analitzant com va progressant
l’assignatura, es decidirà si durant els
propers anys es continua fent aquesta
llengua en els diferents cursos. Hem
parlat amb la Teresa Puig, professora
de Llatí i Grec del centre que també
s’ocupa d’impartir aquesta nova assig-
natura:
Com valores la feina i l’interès dels
alumnes?
Molt bé, tenen molt interès i treballen
molt. L’alemany no és fàcil i cal treba-
llar.
Els costa als alumnes d’aprendre?
No, perquè treballen. Al principi, sembla una llengua molt estranya; però, a poc a poc, es van veient les semblan-
ces amb l’anglès.
Com ha afecta aquesta assignatura sobre l’altra optativa, el francès?
Crec que no ha afectat perquè els alumnes han triat el que han volgut. En tot cas, sí que ha
afectat numèricament perquè s’han repartit.
Com valoreu la importància de l’alemany? Creieu que en un futur pot ser tan important com
l’anglès?
Crec que és molt important com a segona llengua estrangera; la primera és, sens dubte,
l’anglès. Però Alemanya té molta força econòmicament i cada vegada hi haurà més gent que
anirà a treballar allà. Saber l’idioma és bàsic.
Qui ha decidit introduir aquesta assignatura?
Jo ho vaig proposar a la direcció, ja que jo tinc la especialitat de Filologia Clàssica i Filologia
Alemanya i, en els instituts en què havia estat, ja donava alemany. Per això ho vaig proposar
aquí. Crec que és un guany que els alumnes puguin triar entre una varietat de llengües.
Has pensat realitzar alguna sortida?
Sí, la idea és anar a Berlín, però a tercer o quart d’ESO, quan ja portin més temps fent alemany.
Els alumnes fan algun intercanvi presencial o per via telemàtica amb nois o noies germanòfons?
De moment no, però més endavant ho organitzarem.
Per saber què n’opinen els alumnes i els pares, els hem fet unes enquestes el resultat de les quals us presen-
tem a continuació:
• En general, tots els pares estan d’acord amb aquesta nova assignatura, la majoria d’ells han aconsellat els
seus fills per dur a terme aquesta proposta, tot i que també cal destacar que hi ha hagut molts alumnes
que ho han decidit per ells mateixos. En ser bilingües, tots han coincidit que cal aprofitar aquesta optativa
ja que els és mes fàcil aprendre llengües i creuen que els pot ajudar en un futur.
• Pel que fa a l’alumnat, tots i totes creuen que és una bona idea iniciar una nova llengua a l’institut. Els
alumnes han decidit aprendre aquesta llengua per qüestions laborals i també pensen que està molt bé per
poder-se orientar a diferents països. No troben l’assignatura massa difícil, diuen que els ha estat bastant
fàcil iniciar-s’hi, tot i que també cal destacar que es tracta de una llengua bastant difícil. També els ajuda el
fet que l’accent és molt semblant a l’anglès. També estan d’acord que l’alemany és una llengua molt impor-
tant i molt parlada, i els pot ajudar molt positivament en un futur pròxim.
7
10. Immersió lingüística
Aquests darrers mesos, hem sentit a parlar molt 1983-1984 s’iniciava formalment el procés de catalanit-
de la Immersió Lingüística arran de la denúncia que zació del sistema educatiu i es començava a aplicar la
un grup de pares va fer per tal que els seus fills fossin metodologia del Programa d’Immersió Lingüística (PIL)
escolaritzats en llengua castellana. en zones on l’alumnat era majoritàriament monolingüe
Aquest passat estiu, el Tribunal Superior de Justícia en castellà.
de Catalunya (TSJC) ha dictaminat en la seva sentència L’aplicació del Programa d’Immersió Lingüística es
judicial que el castellà i el català han de ser les dues basava en la voluntarietat dels familiars per acceptar-lo,
llengües cooficials a l’ensenyament a Catalunya. Amb la convicció professional dels claustres per dur-lo a
aquesta sentència el català a les escoles quedava en terme, les estratègies didàctiques adequades per apli-
greu perill ja que el català és minoritari en comparació car-lo i la valoració de la llengua familiar dels nens i les
als milions de parlants que té el castellà, dividint els nenes per part del centre educatiu. Cal destacar, a més,
alumnes segons la seva llengua materna, com és el que el PIL es va desenvolupar sempre en un marc legal
cas a València, només faria que dividir la societat i no que establia que “l’alumnat no ha d’ésser separat en
cohesiona-la com estava fent el model d’escola catala- centres ni en grups-classe diferents per raó de la seva
na. El 3 de setembre, veient com podia acabar el català llengua habitual” i que, alhora, s’havia de garantir que
en un futur immediat, la Generalitat de Catalunya va “tots els infants, qualsevol que sigui llur llengua habi-
presentar un recurs a la sentència del TSJC. Fins i tot tual en iniciar l’ensenyament, han de poder utilitzar
alguns intel·lectuals, polítics i normalment i correctament les
empreses s’han adherit al Ma- dues llengües oficials al final de
nifiesto por una lengua común, l’educació obligatòria”.
en què es defensa la primacia Aquesta iniciativa, ambi-
de l’ús de la llengua castellana ciosa i complexa, ha estat un
en tot l’Estat. dels èxits col·lectius de l’escola
A causa del rebombori creat catalana, i dues de les moltes
per aquesta sentència judici- causes que el van fer possible
al, que ha propiciat fins i tot van ser el consens de tota la
l’aparició d’un moviment en societat i l’entusiasme i la pro-
defensa de l’ús del català com fessionalitat dels mestres i de
a llengua vehicular de l’ense- les mestres, que varen saber
nyament, el moviment Som associar aquesta immersió
escola, volem saber quin és catalana en el sistema educatiu
l’estat de la qüestió en el nostre institut. amb la renovació pedagògica i amb una aposta clara
Aquest article pretén analitzar quins són els usos per una escola catalana de qualitat.
lingüístics entre els membres de la nostra comunitat Basant-se en les experiències aplicades al Quebec
educativa a través d’unes enquestes realitzades a alum- (Canadà) i en algunes zones dels Estats Units, reco-
nat i professorat sobre els seus usos lingüístics dins i negudes i valorades de manera positiva en els cercles
fora de l’institut. psicolingüístics i pedagògics d’arreu, el Departament
Per situar-nos en els tema, us exposem breument d’Ensenyament va endegar el Programa d’Immersió
quina ha estat l’experiència de la implantació de l’actu- Lingüística com a eina necessària per superar una
al model d’immersió lingüística vigent a les nostres es- escolarització deficitària en relació amb el català i que
coles en els darrers 30 anys. Aquesta informació l’hem fos capaç d’ajudar a assolir l’objectiu de la Llei 7/1983,
extreta del PIL (Programa d’Immersió Lingüística). de normalització lingüística a Catalunya, desplegada en
El 23 de juny de 1978, amb l’aprovació del Reial el Decret 362/1983. Les experiències i les teories sobre
Decret 2092/1978, s’incorporava oficialment la llengua I’adquisició de dues llengües aportades per J. Cummins,
catalana al sistema educatiu no universitari. Amb l’Es- J. A. Fishman i E. Lambert, entre d’altres, proporciona-
tatut d’Autonomia de Catalunya (Llei Orgànica 4/79) i la ven una base prou sòlida per oferir una proposta nova i
Llei 7/1983, de normalització lingüística a Catalunya, es engrescadora per a un gran nombre d’escoles que, fins
definia un marc general a favor del català com a llengua aleshores, no havien vist el camí per arribar al bilingüis-
pròpia de Catalunya i també com a pròpia de l’ensenya- me del seu alumnat monolingüe no catalanoparlant.
ment no universitari. L’èxit d’aquest programa, segons paraules de Josep M.
Amb aquest marc legal i amb l’experiència dels Artigal, es basa en el fet que “les llengües no s’aprenen
docents que havien anat introduint l’ensenyament de i primer i s’utilitzen després, sinó que les llengües s’apre-
en llengua catalana a les escoles de Catalunya, el curs nen quan s’usen”.
8
11. Immersió lingüística
Des del curs 1983-1984, en què per primera vega- El resultat no pot ser molt fidel ja que a la pregunta
da és va aplicar el Programa d’Immersió Lingüística a anterior hi ha la mostra que bastants alumnes no saben
les escoles públiques de Santa Coloma de Gramenet, de què parlen; tot i així, la majoria d’ells han respost a
Terrassa i altres poblacions, centenars de centres favor de la immersió en llengua catalana.
d’arreu de Catalunya es van anar incorporant al PIL. El
curs 1995-1996 hi havia 1.280 escoles que aplicaven el
Programa d’Immersió i 91.024 alumnes que el seguien.
Ara ens volem centrar en l’estat de la qüestió al
nostre centre (coneixement que en tenen els nostres
companys, valoració que en fan, usos lingüístics dins i
fora del centre, etc.). Per tal de conèixer els usos lingü-
ístics de l’alumnat del centre i el seu grau de coneixe-
ment que tenen sobre què és la immersió lingüística i la
polèmica que suscita periòdicament, hem realitzat un
seguit d’enquestes als alumnes de 4t d’ESO i Batxillerat. Aquí es veu clarament que la majoria de l’alumnat
Una part dels resultats d’aquestes enquestes són els que està cursant Batxillerat en el nostre centre té la
que us presentem a continuació. llengua catalana com a més familiar, encara que el
percentatge d’alumnat amb llengua estrangera com a
materna supera els castellans.
Aquest gràfic ens indica que l’alumnat sap el que
és, però tot i així hi ha una xifra a molt elevada que ho
ignora.
En aquesta gràfica podem observar que més de la
meitat dels alumnes de 4t d’ESO tenen el català com a
llengua materna, però que seguidament el castellà és
una llengua de molt de pes.
En aquest gràfic es mostra que ni la meitat de
l’alumnat està d’acord amb la immersió lingüística en
català.
Aquí podem observar que la majoria dels alumnes
saben el què és la immersió lingüística, però un terç
d’ells no.
Finalment, podem concloure que s’hauria d’ infor-
mar sobre aquest tema ja que la majoria d’alumnes no
n’estan al corrent, com bé reflecteix l’enquesta.
Esprem que aquestes xifres facin reflexionar sobre
la situació en què ens trobem.
Lluís Bellas, Gerard Royes
i Ester Trilla (4t d’ESO)
9
12. Xerrades
Xerrada sobre mites actuals
El divendres 13 d’abril, els alumnes que cursem 4t d’ESO vam assistir a una xerrada feta per un membre de l’As-
sociació Anti-Sida de Lleida. El seu nom és Sònia, i la xerrada consistia a parlar de mites sobre el sexe i les drogues.
El primer tema a tractar va ser la sexualitat, i ens va fer realitzar algunes activitats per resoldre dubtes que
teníem o per dir-nos si algunes històries que la gent creu són certes o no. Seguidament, vam tractar el tema de les
drogues, amb el qual també vam dur a terme unes activitats per poder diferenciar el que és una droga i el que no
ho és, i a la vegada ens va explicar la seva definició i les característiques principals que necessita una substància
per poder-la classificar dins aquest grup tan ampli. Després de parlar d’això, ens va explicar la possible composició
de cada droga i els perills que comporta consumir-la, i també els efectes que produeix.
Aquesta xerrada va durar aproximadament dues hores; durant l’explicació, la Sònia ens va advertir diverses
vegades que ella només ens informava d’aquest estil de vida, però no ens el prohibia, ja que considera que cada
un de nosaltres ha de ser conscient del que fa.
Per acabar, creiem que va ser un tema interessant de tractar amb una persona que coneix aquest àmbit, per-
què vam tenir la oportunitat de descobrir noves coses que desconeixíem totalment o pensàvem que eren falses.
Joaquim Ferrer i la cultura catalana
El passat mes d’abril en Joaquim Ferrer (exsenador, exdi-
putat al Parlament i exconseller de Cultura del Govern de la
Generalitat) va venir al nostre institut per explicar als alumnes
de 4t d’ESO en què consistia la cultura catalana. Aquesta xerra-
da formava part d’un cicle de conferències de la Fundació Paco
Candel, que consisteix a fer xerrades als diferents instituts de
Catalunya.
Per iniciar la xerrada, ens va aclarir les bases essencials per
entendre la paraula cultura i, al llarg de l’hora, va ampliar els
punts. També vam comentar notícies culturals d’aquella última
setmana, per això ens va explicar els orígens de la llegenda de
Sant Jordi, ja que feia pocs dies que s’havia celebrat aquest dia.
A part de parlar de la cultura, també vam parlar de diferents
temes actuals com el català a l’escola, el problema dels peat-
ges...
La conferència del senyor Ferrer va durar aproximadament
una hora i va ser força interessant, ja que es veien els amplis
coneixements que té i la seva llarga experiència en l’àmbit
polític.
10
13. Xerrades
Les lesions medul·lars
El 18 de novembre de 2011, els alumnes de 4t d’ESO El títol de la xerrada és ”GAME OVER”, que significa
i els dos cursos de Batxillerat vam anar a una xerrada ”s’ha acabat el joc”, i ens va parlar de lesions medul·lars
que es va realitzar a la Sala d’Actes de l’institut. La i cerebrals que es produeixen en molts accidents de
xerrada ens la trànsit i de les
va fer en Jordi seqüeles que
Font, un noi hi ha. També
que va tenir ens va explicar
un accident quan i com es
de moto fa fa la rehabilita-
14 anys a ció en aquest
conseqüència hospital; ens
del qual va ho va ensenyar
quedar pa- mitjançant un
raplègic i va audiovisual
haver de fer amb diferents
rehabilitació persones amb
a l’hospital de diferents tipus
neurorehabi- de lesions reha-
litació Institut bilitats en l’ins-
Guttmann. En titut Guttmann.
aquest institut hi rehabiliten pacients de qualsevol lloc En finalitzar la xerrada, ens va donar una sèrie de
del món. En Jordi va voler presentar aquesta xerrada consells sobre la seguretat en la carretera per no patir
als alumnes com a testimoni de la seva vivència perso- accidents i els diferents tipus de lesions que poden
nal. causar.
La pesta negra
El dilluns 12 de desembre ens va venir a fer una a l’Àfrica entre els segles XVII i XVIII. Els ajuntaments
xerrada a controlaven
l’institut en molt els metges
Xavier Ribe- que havien de
ra, del Servei cuidar els ma-
Educatiu de lalts de pesta.
la Segarra. Com que la ci-
En Xavier ència no estava
ens va parlar tan evolucio-
sobre la Pes- nada com ara,
ta Negra que en culpaven
va delmar els jueus i es
la població produïren atacs
d’Europa al als calls de
segle XIV. les ciutats: es
La pesta pensaven que
va arribar e era un càstig de
Europa en Déu per blasfe-
un vaixell mar. La pesta va
genovès. Els vaixells tenien rates que transportaven el durar fins a finals del segle XIX, quan un científic suís
bacteri que causava la pesta. Hi va haver tres etapes en va descobrir el bacteri que la provocava. Van ser anys
la propagació de la pesta: La primera, a Constantinoble en què es va augmentar la seguretat a les ciutats i es
al segle IV; la segona, a Europa al segle XIV; la tercera, va resar moltmés per expiar les culpes.
11
14. Escoles verdes
Sortida al centre de Vallcalent
Departament de Ciències Naturals del
centre. Van sortir de Cervera a les 8:05
del matí. Un cop van arribar van esmor-
zar.
Vallcalent és una partida de l’Horta
de Lleida en què hi ha aquest centre de
recuperació d’animals.
A Vallcalent cuiden animals salvatges.
Tots els animals porten algun tipus de
identificació. Hi han animals recupera-
bles i animals irrecuperables. Per saber
el que mengen ho saben per la mida de
les potes. Per un rapinyaire, les potes
son el mes important.
Alguns dels animals que van veure
van ser les cigonyes marcenques (per-
què arriben al mes de març), el falcó
El passat 11 de octubre els alumnes de 1r de la ESO pelegrí, els ossos i els cérvols.
van anar d’excursió al Centre de Recuperació de Fauna Va ser una visita mot interessant i entretinguda.
a Vallcalent (Lleida). L’excursió va ser organitzada pel
Participem a la CONFINT
La Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC) participa en el procés de la Conferència Internaci-
onal de joves Tinguem Cura del Planeta (CONFINT) des del seu començament (gener 2010). El juny de 2010, joves
de més de 50 països es van trobar a Brasília per debatre temes sobre medi ambient i canvi climàtic, i d’aquesta
trobada, en va sorgir la Carta Internacional de Responsabilitats dels joves.
Al curs escolar 2010-11, i dins del marc dels Fòrums de la XESC i de les jornades de l’Agenda 21 Escolar d’alguns
municipis, els joves van relacionar els compro-
misos recollits en la Carta Internacional amb les
actuacions que estan fent als centres educatius.
A cada trobada els joves van escollit els centres
que els representaran a la II Conferència Catala-
na que organitza la XESC. El nostre Centre va ser
un dels escollits.
L’objectiu d’aquesta Conferència ha estat
crear un espai de debat on posar en comú les
actuacions que ja s’estan realitzant des dels
centres, prioritzar noves accions i presentar els
resultats a les autoritats locals i autonòmiques.
Alhora, els joves han escollit els delegats cata-
lans que els han representat a les conferències
següents (l’estatal i les internacionals).
El nostre Centre, amb els altres centres que
han estat escollits per participar a la II Conferèn-
cia Catalana ha estat realitzant, durant la tardor
2011, un procés de debat previ per:
• Aprofundir en els compromisos de la Carta i detectar, a partir de les accions que ja realit-
zem, quins estem assumint.
• Prioritzar dos compromisos de la Carta Internacional i proposar noves accions que podem
fer al nostre centre per assolir-los.
12
15. Conferència catalana a Barcelona
Escoles verdes
El dia 17 de novembre, els alumnes Iulia Bentan, Gerard Cabes-
tany, Arnau Creus i Laia Tamarit de 2 ESO A en representació de
l’Institut Antoni Torroja de Cervera van participar a la Conferència
Catalana: “Joves, tinguem cura del planeta”. Van presentar un póster
explicatiu de les activitats treballades a classe i van explicar les actu-
acions que el nostre Centre pensa dur a terme en temàtica mediam-
biental.
L’alumna Iulia Bentan va ser seleccionada per a participar en la
Carta Nacional que es celebrà a Vitoria els dies 26 i 27 de gener de
2012.
Entrevistem la Iulia
Ara que ja s’ha celebrat aquesta trobada, hem volgut
parlar amb la Iulia perquè ens expliqui com va anar la
trobada i quina valoració en fa.
Que es la CONFINT estatal?
- Es una conferència on es reuneixen joves d’entre 12
i 16 anys on es parla sobre el medi ambient.
On es va celebrar?
- Primer es va celebrar a Barcelona el 17 de novem-
bre i després a Vitòria, el 26 i 27 de gener.
Qui hi va participar?
- Joves de diferents centres
Per què hi vas anar?
- Perquè a la conferència de Barcelona es van fer
votacions entre els alumnes i jo vaig sortir escollida
amb la resta de companys electes.
De què va tractar? Quin tipus d’activitats vau realitzar?
- Girava tot entorn al medi ambient. Hi havia monitors que preparaven activitats i tallers i cadascú era lliure de
participar en qualsevol activitat.
En quines activitats vas participar?
- Vaig participar en un taller intitulat ”Ritmo!” i en altres activitats el nom de les quals no recordo.
Saps qui anirà a la conferència europea de Brussel·les?
- Hi aniran els joves escollits de les diferents Confints Estatals que s’organitzaran abans de la Conferència europea.
Consideres aquesta CONFINT com una bona experiència?
- Sí, perquè he conegut coses i experiències noves. A més, he fet molts amics.
El Tap Solidari
El projecte Tap solidari ha arribat al nostre institut perquè l’Agrupació Escolta de Cer-
vera ho va proposar i es va acceptar. Aquesta iniciativa també funciona en altres centres
educatius de la ciutat.
Es tracta de recollir taps de plàstic de diversos tipus d’ampolles i envasos per tal de
vendre’ls a una empresa de reciclatge. Així que els estudiants, quan tenen taps, els por-
ten a la classe i els fiquen dins d’una ampolla. Els taps són per a finalitats solidàries, com
gent que necessita alguna cadira de rodes o sotmetre’s a una operació. Fins al moment,
ja s’han recollit mes de 200kg de taps de plàstic entre els diferents centres educatius de
Cervera que participen en aquesta iniciativa.
Amb aquesta iniciativa aconseguim assolir dos objectius ben importants: ajudem persones que ho necessiten i
ajudem el nostre medi ambient.
13
16. Sortides
Els de 2n visiten un monestir budista
El dimarts 29 de maig, els
alumnes de 2n d’ ESO vàrem
anar d’excursió a visitar el
Monestir Budista del Palau
Novella del Garraf.
Després d’esmorzar visi-
tàrem el Monestir, que està
ubicat en un petit palau, ens
va fer de guia una noia que
ens el va ensenyar per dins i
ens va dir que ella vivia allà
com a ajudant i estudiant del
budisme. Ens va explicar que
l’edifici no era una edificació
budista, però que ells el feien
servir de Monestir.
Al sortir a fora anàrem visitar l’Estupa a una placeta on hi havia una torreta al mig amb la imatge del Buda, i
al voltant hi havia una tanca amb tot de cilindres que es podien fer rodar. L’Estupa és un monument de Pau que
representa la ment de Buda. Després de la visita, vàrem fer un taller de relaxació estirats en una sala amb música
de fons i una monitora ens anava donant instruccions per relaxar-nos.
Va ser una sortida realment interessant.
Els de 4t van al Berguedà
El dimarts 29 de maig, els alumnes de 4t d’ESO vam anar a visitar la Colònia Vidal (Puig-reig), les Fonts del Llo-
bregat (Castellar de N’Hug) i els Jardins Artigas (la Pobla de Lillet), tots ells situats a la comarca del Berguedà.
El primer lloc a visitar va ser la Colònia Vidal, una colònia tèxtil construïda durant 18 anys (1882-1900) i tancada
al 1980. Està situada al costat del riu Llobregat, també conegut com el riu més treballador, ja que en 30 km de riu
hi ha 17 colònies que utilitzen l’energia hidràulica per poder posar en funcionament les seves màquines i generar
l’energia necessària per viure-hi. Una guia ens va ensenyar diversos espais com l’escola, que només era una classe
on estudiaven els nens fins a l’edat de 14 anys; la biblioteca, un espai ple de llibres que, quan estava en funciona-
ment, estava oberta tan sols una hora al dia; i també vam visitar una exposició on ens vam poder fer una petita
idea de l’estil de vida de la gent que habitava a la Colònia (els seus horaris, estris de treball, aliments, activitats de
lleure...).
Després de la visita a la Colònia Vidal, ens vam dirigir a les Fonts del Llobregat, el lloc on aquest riu neix, i vam
poder observar-les al mateix moment que caminàvem per arribar a Castellar de N’Hug i poder dinar.
Un cop vam haver dinat,
ens vam dirigir cap als Jardins
Artigas i, de nou, una altra
noia ens va fer la visita guiada
per una jardins dissenyats per
Gaudí, antigament perta-
nyents a la família Artigas.
Tot i ser un gran espai ple de
vegetació i de característi-
ques pròpies de Gaudí, com
són els símbols religiosos, els
arts catenaris..., vam haver
de fer una visita molt ràpida
perquè el temps no ens va
acompanyar.
14
17. Visitem un parc eòlic
Sortides
El 25 d’octubre els alumnes de 3r d’ESO vam fer una nir-la encesa més de vint-i-cinc segons. Quan la conclu-
sortida organitzada pels Departaments de Ciències Na- sió de l’experiment va quedar clara, vam fer un segon
turals i Tecnologia a la serra del Tallat, a la comarca de experiment. Vam ficar una joguina que funcionava amb
l’ Urgell, per visitar un parc eòlic que hi ha instal·lat. energia del sol al carrer. Aquesta va començar a donar
Allà ens va rebre una guia que ens va explicar tot el tombs; però, quan li vam tapar la placa solar que porta-
que havíem de va incorporada,
saber sobre els va deixar de
aerogeneradors moure’s. Amb
que més tard això va conclou-
visitaríem. Tam- re l’explicació i
bé vam parlar vam anar cap als
de les energies molins.
renovables, com Quan vam
ara la solar i la estar al costat
mareomotriu. dels aerogene-
Per entendre la radors, ens van
quantitat d’ener- semblar molt
gia que s’ha de més grans del
generar, vam que ens espe-
fer una senzilla ràvem i la guia
prova: consistia ens va informar
en unes quantes sobre la seva
bombetes col· construcció i
locades vertical- les dimensions
ment, connec- exactes de cada
tades a una part: només la
bicicleta estàtica; cada bombeta tenia un nombre de torre medeix 80 metres.
watts (unitat de la potència). Alguns alumnes voluntaris En conclusió, va ser una excursió en què vam apren-
van pujar a la bicicleta; com més ràpid pedalaven més dre moltes coses sobre els aerogeneradors, els seu
bombetes s’encenien. Pocs van aconseguir encendre la funcionament i les seves mides.
de dalt de tot (cinquanta watts) i encara menys mante-
Anem al Palau Blaugrana
L’11 de novembre alguns alumnes de 4t d’ESO i 1r de
Batxillerat vam anar a Barcelona amb el professorat de
Educació Física, el Jordi Gòdia i la Rosa Tolosa.
A les 3 de la tarda vam marxar de la plaça Pius XII. En
arribar a Barcelona, els alumnes vam anar al Palau de
Gel a patinar sobre gel fins a les 6 de la tarda.
Després, a les 8:45 començava al Palau Blaugrana el
partit de bàsquet corresponent a la fase de classifica-
ció de la Eurolliga de bàsquet entre el F.C. Barcelona i
el Montepaschi de Siena (Itàlia). El Barça va guanyar el
partit amb una certa facilitat i l’espectacle va ser força
entretingut.
En acabar el partit, un altre cop a l’autobús i cap a
Cervera.
15
18. Sortides
L’esquiada a Espot
Encara era de nit l’1 de febrer quan alguns alum-
nes de l’institut van pujar a l’autocar. Els esperaven
tres dies plens d’emocions a flor de pell. El viatge es
va fer llarg, però va valer la pena.
Just després d’arribar vam agafar el material
i vam pujar directament pel telecadira fins a les
pistes. Es van distribuir els grups i de seguida ja
ens vèiem esquiant. A poc a poc, vam anar agafant
embranzida i cada cop ens sentíem més segurs
sobre els esquís.Tot i que feia molt fred i nevava, la
neu estava en un estat ideal. En les hores diàries de
monitor, perfeccionàvem cada vegada més la nostra
tècnica i després ens deixaven esquiar per el nostre
compte. En fer-se fosc, tots els estudiants ens vam
dirigir cap a l’alberg i, després de deixar el material,
ens esperava un bona dutxa. La tarda es va fer llarga
i desprès de sopar venia la discoteca.
Al llarg dels tres dies vam millorar molt pel que
fa a l’esquí i cada cop es veien menys caigudes. Ens
ho vam passar d’allò més bè, malgrat que l’últim dia
vam haver de marxar a corre cuita per evitar el gel a
les carreters, ja que, mentre érem fora, havia nevat
a Cervera !!!
Utilitzeu aquest QR per veure més
fotografies en línia
La seguretat viària a Honda
El 30 de gener els alumnes de 3r d’ESO vam fer una sortida a la fàbrica que la marca Honda té a Santa Perpè-
tua de Mogoda per fer un curs sobre la conducció de ciclomotors i la seguretat viària. La sortida s’emmarca en les
activitats que hem dut a terme a les hores de tutoria sobre el tema de la seguretat viària i que ens han vingut a
impartir diversos agents de la Guàrdia Urbana de Cervera, que també ens van acompanyar a la sortida.
Quan vam arribar a les instal·lacions d’Honda, ens van fer
una classe teòrica a tot l’alumnat alhora. Ens ho van explicar
tot d’una manera molt clara i precisa, i van utilitzar unes
diapositives molt aclaridores i fàcils d’entendre. El monitor
que ens va fer la classe ho feia molt bé i es notava que hi
entenia. A més era força simpàtic.
Després de fer la classe teòrica, ens vam separar per
classes per a fer les altres activitats. Uns vam anar a la pista
del circuit a fer l’activitat pràctica, és a dir, a fer pràctiques
de circulació en moto. Els altres van anar a uns simuladors
informàtics de circulació. Després vam intercanviar les
activitats.En definitiva, l’excursió va ser molt interessant i di-
vertida. A més, abans de marxar, ens van regalar una gorra,
un llibre i un CD de record.
16
19. Sortides
Visitem la Cooperativa de Guissona
El passat 24 de febrer
l’alumnat de 3r d’ESO vam
emprendre una excursió
amb el professorat de socials
i tecnologia al Grup Alimen-
tari Guissona per veure’n les
instal·lacions i els processos
de producció.
Un cop vam arribar-hi,
ens vam haver de posar una
bata, una gorra i uns peücs
com a mesura de protecció
higiènica. Un cop vestits, ens
van fer una foto de record i
ens van partir en dos grups.
Els de 3r A vam anar amb un
tren per l’interior dels ma-
gatzems on tenien l’asseca-
dor de pernils i després vam
anar a veure com envasaven
la llet i el pa. Les instal· cessats a punt per al seu repartiment i transport a les
lacions són immenses i no pensàvem pas que fossin tan botigues que tenen repartides per tot l’Estat. També
grans. vam visitar el sistema d’escorxar i especejar els animals
Un cop vam acabar aquesta part de la visita, ens que sacrifiquen.
vam intercanviar amb l’altre grup i vam anar a visitar el Després vam veure un vídeo sobre la història del
magatzem on tenen la major part dels aliments pro- Grup Alimentari Guissona i unes quantes dades i curio-
sitats sobre aquesta empresa
(com es va formar, quants
animals sacrifiquen, quan-
tes botigues de distribució
tenen, etc.). Finalment, vam
rebre una tassa com a obse-
qui i record de la nostra visi-
ta a les seves instal·lacions.
La nostra valoració de
l’excursió és força positiva
ja que ho hem trobat molt
interessant i ens van impres-
sionar molt les dades que
ens van donar i tot el que
vam veure.
17
20. Sortides
Visitem la Tàrraco romana
Els passat 1 de març els alumnes de 1r d’ESO vam anar
d’excursió a Tarragona en una sortida organitzada pel Depar-
tament de Socials del centre per tal de conèixer les restes de
la Tàrraco romana.
Durant l’excursió, vam visitar l’amfiteatre, les muralles,
el fòrum, el museu arqueològic i altres restes de l’antiga
metròpoli romana.
Hem estat a Londres
Quan l’avió de Reus es va enlairar, m’imaginava Londres com una ciutat gran, amb gent seriosa, amb un clima
fred i humit i sense gaire ambient. Sobretot al capvespre, quan el sol començava a marxar; però veig que anava
bastant equivocada.
En arribar, el primer que vam veure va ser lluir el sol, un sol calent i un cel sense núvols, cosa que em va estra-
nyar una mica, però que em va fer posar de molt bon humor.
Després d’instal·lar-nos a l’hotel i d’haver dinat, vam anar al British Museum, on vam entrar de franc. Llavors
em vaig assabentar que els museus a Londres són gratuïts. D’aquest avantatge, en vam treure força profit perquè
en vam visitar uns quants.
Durant els següents quatre dies que ens quedaven per endavant, vam conéixer llocs emblemàtics de la ciutat,
com per exemple el London Eye, el Big Ben, un impressionant edifici que m’ imaginava més petit.
També vam passejar per Har-
rods, un gran centre comercial
car i molt luxós.
El dia abans de marxar, vam
anar a passar la tarda a Camden,
un mercat a l’aire lliure on es
pot trobar tota mena d’articles:
souvenirs, roba,etc.
La gent catalana acostumem
a pensar que els anglesos sopen
molt d’hora, però no és així: nos-
altres ho vam trobar tot obert, ja
fossin les 9 o les 10 del vespre.
A la nit, quan ja s’encenien els
fanals dels carrers, podíem
contemplar com els autocars, els
cotxes i la gent ambientaven la
ciutat. Tot plegat em recordava
molt Barcelona.
Finalment, quan ja tornàvem
cap a Cervera, em vaig posar a
pensar en les coses que havia trobat curioses d’aquella ciutat: la seva manera de conduir (per la dreta), els avisos
que ens vam trobar als passos de vianants (look right, look left), els grans jardíns de gespa i famosos autocars de
dos pisos, entre moltes altres coses.
Si algun dia teniu l’oportunitat d’anar a Londres, aprofiteu-la, jo us ho recomano, ja que és un dels millors viat-
ges que he fet mai, i crec que paga molt la pena.
18
21. Viatge final d’etapa de 4t a Itàlia
Sortides
Els alumnes de 4rt d’ESO de l’INS Antoni Torroja del 24 de
març fins al 29 vam estar fent una ruta per Itàlia com a viatge
de final d’etapa.
La primera nit la vam passar a Nimes, que és una ciutat
del sud de França, on vam poder descansar del llarg viatge
en autocar. L’endemà al matí vam acabar d’arribar a Milà, on
vam anar a visitar el Duomo (catedral). Després vam dinar al
voltant de les galeries Vittorio Emmanuelle.
A la tarda vam anar a Verona, on vam visitar l’amfiteatre
romà i la casa de Romeo i Julieta.
L’endemà, vam agafar el vaporetto i vam fer ruta cap a
Burano, Murano i Venècia.
A Murano vam entrar a dins una fàbrica de vidres, i
ens van fer l’explicació de com es feia. Burano sempre ens
recordarà l’illa de les cases de colors, perquè cada una era
diferent.
Vam veure Venècia des del Palau Contarini amb una vista
extraordinària, prenent un cafè a la plaça sant Marc i pas-
sant pel davant de la Torre del Rellotge i el Palau Ducal entre
altres coses…
Seguidament vam anar a Pisa on vam passar la tarda fent
fotos i gaudint de les vistes.
Al dia següent vam arribar a Florència, on vam fer una vi-
sita guiada que ens ensenyava tots els racons més bonics de
la ciutat, com el Palazzo Vecchio i el Ponte Vecchio, la plaça
del Duomo, la galeria d’art Accadèmia, la basílica de Santa
Maria del Fiore…
Fins agafar el vaixell que ens portava a Barcelona i de tornada cap a casa.
I fins aquí el nostre viatge de final de curs tan esperat.
Els de francès de 3r d’ESO van a Carcassonne
Del 24 al 26 de maig, els alumnes
de 3r d’ESO de Francès, vam fer una
sortida cultural a Carcassonne.
Van ser moltes hores d’autocar
fins a Carcassonne, ja que també
vam parar a visitar Foix i Mirepoix;
però, un cop allà, ens ho vam passar
d’allò més bé, fent una gimcana per
la ciutat, anant en barca pel canal o
dinant tots junts.
Va ser molt divertit perquè vam
practicar molt el francès i vam
aprendre moltes coses noves de
l’idioma i de la cultura francesa.
19
22. Celebracions
Festa de Nadal
El passat 22 de desembre vam celebrar la tradicional Festa de Nadal al nostre institut. Enguany, però, hi va
haver una novetat important: vam decidir enregistrar un lipdub sobre les festes nadalenques amb la música de les
darreres cançons de Nadal de TV3.
Ja feia alguns dies que l’alumnat del PQPI de pintura del centre havia penjat unes pancartes a la façana princi-
pal de l’edifici per felicitar les festes nadalenques a tots els cerverins i cerverines.
Durant les primeres hores del matí, cadascuna dels grups va decorar la seva respectiva aula amb el motiu nada-
lenc que havia escollit i va assajar la coreografia que realitzaria durant l’enregistrament del lipdub.
Després de l’esmorzar organitzat per l’alumnat de 4t d’ESO per recollir diners per al seu viatge final d’etapa, es
va enregistrar el lipdub. Amb una sola presa n’hi ha haver prou per obtenir el resultat que podeu veure a Internet.
Després d’enregistrar el lipdub, tots junts vam poder veure’l al Paranimf de la Universitat i gaudir-ne d’allò més.
Va ser un matí força divertit i original!!!
Utilitzeu aquest QR per veure el
vídeo del lipdub en línia
Diada de Sant Jordi
El 23 d’abril vam celebrar a l’institut la tradicional Diada de
Sant Jordi.
L’alumnat de 3r d’ESO va muntar una paradeta de llibres i roses
davant de l’institut i va preparar l’esmorzar per a la resta de com-
panys i companyes per tal de recollir diners per al seu viatge de
final d’etapa.
Després del pati ens vam aplegar a la sala d’actes del centre per
tal de participar en el festival de Sant Jordi. En un primer moment,
van actuar els companys de 2n d’ESO, que van fer una performan-
ce musical a partir d’un tema de John Lennon.
Després els alumnes David Mora, Anna Ninot i Ariadna Vidal,
sota la direcció de la professora Elena Armengol, van representar
20
23. una escena de l’obra de teatre El malalt imaginari, de Molière.
Celebracions
Després es va lliurar el premi per al millor disseny del nou logotip de l’AMPA de l’institut, que va guanyar l’alum-
na Andrea Vides, de 3r. d’ESO.
Seguidaments, les alumnes premiades en el certamen literari del curs passat van llegir-nos alguns dels textos
premiats. Hi va haver una actuació musical de dues alumnes, la Núria Serés i l’Ester Trilla (de 4t d’ESO), que van
interpretar diverses peces per a violoncel, i de l’alumne Marc Jiménez (de 4t d’ESO), que va interpretar algunes
peces per a acordió.
Posteriorment, es va procedir al lliurament de premis dels diversos concursos. En el certamen literari d’en-
guany, van resultar premiats els següents treballs:
1r nivell
• 1r premi (ex aequo): Dolços records, de
Maria Raïch (2n B)
• 1r premi (ex aequo): Sóc en Conrad…, de
Maria Vilaró (2n B)
• 2n premi (ex aequo): Història d’un violi-
nista, de Laia Tamarit (2n A)
• 2n premi (ex aequo): Retorn al passat,
de Marta Aldomà (1r B)
2n nivell
• 1r premi: Conjunt de textos en prosa Els
colors del cel i Entre el fang, d’Andrea
Vides (3r A)
• 2n premi: I ara em trobava baixant les escales…, de Nídia Fernández (3r B)
• Accèssit: Quasi tocant el cel, d’Anna Bertran (3r B)
3r nivell
• 1r premi: Com quan la teva vida sona en un tocadiscos, de Sergi Bové (1r Batx.)
• 2n premi: Recuerdos de un hombre, d’Andrea Portella (2n Batx.)
Pel que fa al concurs matemàtic de les proves Cangur, els alumnes que van obtenir els millors resultats en el
nostre centre ens les diferents categories van ser els següents:
• Nivell 1 (3r d’ESO): Annaïs Coma Coll
• Nivell 2 (4t d’ESO): Pol Bosch Duran
• Nivell 3 (1r Batxillerat): Josep Dalmases Solé
• Nivell 4 (2n Batxillerat): Juan Pablo Guerra Callejas
Per finalitzar l’acte, els alumnes Pol Bosch, Gerard Royes, Ton Villalonga (de 4t d’ESO) i Òscar Rosell (1r Batxille-
rat), van interpretar algunes cançons actuals.
Utilitzeu aquest QR per veure més
fotografies en línia
21
24. Orles 2012
El 25 de maig es va celebrar al Paranimf de la Universitat l’acte de lliurament d’orles als nois i noies que aquest
curs acaben el 2n de Batxillerat, és a dir, la promoció 2010-2012.
Enguany l’acte de lliurament vam comptar amb la presència del director dels Serveis Territorials a Lleida del
Departament d’Ensenyament, el sr. Miquel Àngel Cullerés; de l’alcalde de Cervera, el sr. Ramon Royes; del padrí
d’aquesta promoció i exalumne del nostre centre, el sr. Jordi Barrera; i de la presidenta de l’AMPA del centre, la
sra. Núria Feliu.
L’acte es va iniciar amb els parlaments dels diversos convidats. Després es va efectuar el lliurament d’orles a
l’alumnat que acaba 2n de Batxillerat. Posteriorment, hi va haver una actuació musical a càrrec de les alumnes del
centre Ariadna Armengol, Andrea Portella i Ester Trilla. Després l’alumnat homenatjat va cantar l’himne universi-
tari, el Gaudeamus Igitur. L’acte es va cloure amb un aperitiu per a tots els assistents i el sopar final.
22
36. L’alumnat
1. Ait Lakhlaf, Oualid (Absent)
2. Badri, Redouan (Absent)
3. Bah, Kasse
4. Caldrón Martín, Adriana (Absent)
5. De la Rosa Ramírez, Herminia
6. Dimitrova Goranova, Petya
7. García Perea, Derek
8. Ivashchyshyn, Oleksandr
9. Jiménez Velillas, Moisés (Absent)
10. Lozano López, José Manuel (Absent)
11. Marí Bouzas, Miguel Ángel
12. Miranda Bernabé, Francisco (Absent)
13. Paredes Trilla, Gerard (Absent)
14. Pérez Pérez, Daniel (Absent)
15. Pérez Turanzas, Desirée
16. Antonio Martínez (Tutor)
17. Teresa Sotelo (Tutora)
37. Exposicions
Coneixem Josep Solsona
A finals d’octubre i principis de novembre tots els amb les impressions que n’havíem tret.
alumnes d’ESO de l’institut vam anar al Museu Comar- La sortida només va durar una hora, però ens va
cal de Cervera a veure una exposició sobre l’escriptor agradar moltíssim. Aquesta exposición va ser a Cervera
cerverí Josep Solsona. Aquesta activitat ha estat coordi- durant dos mesos aproximadament.
nada pels Departaments de Català i de
Castellà del centre.
En aquesta exposició, les comissàri-
es (na Montse Pont i na Carme Bonet)
van explicar-nos la vida d’aquest autor
cerverí relativament desconegut i
quin havia estat el procés de creació
de l’esmentada mostra. Vam poder
visualitzar uns petits poemes escrits
per l’autor Josep Solsona. També vam
poder veure un petit reportatge sobre
la seva vida i el lloc on ell soviet tre-
ballava. Molts de nosaltres ens hem
quedat sorpresos sobre la quantitat
d’escrits que han pogut recopilar.
En acabar la visita, vam haver d’es-
criure uns petits poemes i cal·ligrames
Exposició d’exvots
El 23 de novembre vam anar a visitar una exposició cidents, de viatges o de mort. Les persones que oferien
d’exvots que es fa al Museu Duran i Sanpere en una aquests retaulons poden ser la mateixa persona a la
sortida organitzada pel Departament de Socials. qual passava el fet o, simplement, un pintor contractat
Els exvots són les per pintar-lo.
ofrenes que els fidels Encara que eren
fan a Déu (sense la in- bastant antics, es tro-
tervenció d’un capellà), baven en bon estat de
i poden ser qualsevol conservació, excepte
cosa, des d’un ciri fins algun que estava una
a un retauló de fusta. mica trencat, ja que,
Ara ens centrarem en temps enrere, no els
aquests últims. donaven gaire impor-
Hi havia tot tipus tància.
de retaulons, però els Va ser una exposició
més comuns eren de breu i, al mateix temps,
forma rectangular i de força interessant. Per
la mida d’un llibre. N’hi això, crec que va pagar
havia de tot tipus: de la pena d’anar-la a
naixements, de guer- visitar.
res, de malalties, d’ac-
23
38. AMPA Aquest any ha iniciat la tasca una nova Junta formada per Núria Feliu (presidenta), Carme Prat (tresorera), Mari-
na Escribano (secretària), Carme de Dios (vocal), Montse Martínez (vocal) i Soraia Sanfeliu (vocal). Hem començat
amb molta il·lusió a fer activitats atractives per a tots vosaltres i hem tingut una bona rebuda per part de l’equip
directiu.
El nostre objectiu és sobretot atansar l’institut a tots els pares i mares, i a l’inrevés. Per això les nostres comu-
nicacions seran per via telemàtica a través de l’adreça ampa.antoni.torroja@gmail.com. També hem creat un blog
perquè hi deixeu les vostres opinions i intentarem anar-lo actualitzant i millorant durant el proper curs (http://
antonitorroja-ampa.blogspot.com.es/).
L’inici de les activitats va ser la torronada d’aquest Nadal amb visualització del lipdub que havien fet alumnes i
professors, i alguns jocs matemàtics que ens van fer els nois i noies de 3r.
S’han fet dues xerrades força interessants malgrat la poca assistència de públic: el 14 de febrer sobre Internet
segura, a càrrec dels Mossos d’Esquadra, i el 8 de març sobre Alcohol i adolescència, a càrrec de la Fundació Alco-
hol i Societat, en col·laboració amb l’AMPA de l’INS La Segarra.
En tot moment hem intentat estar en contacte amb les altres AMPES de
Cervera, participar en les iniciatives conjuntes que s’han dut a terme i donar
suport a les reivindicacions en favor de l’ensenyament a la nostra ciutat.
També com a AMPA vàrem col·laborar en la festa de Sant Jordi duent a
terme un concurs per tenir un logotip propi. L’alumna Andrea Vides, de 3r
d’ESO, en fou la guanyadora amb el disseny que teniu aquí a la vora.
A més, vàrem participar com a jurat al concurs literari. Des de l’associació
us encoratgem a tots a participar-hi en les properes convocatòries.
Ja a final de curs, hem col·laborat amb el refrigeri a la festa de l’entrega de
les orles de l’alumnat de 2n de Batxillerat i hem organitzat, especialment per
a ells, un curs de cuina per a estudiants ja que aviat s’enfrontaran amb el dia a dia fora de casa.
L’AMPA també subvenciona part de les sortides i activitats que realitzen els alumnes i, especialment, la de final
de curs de 4rt d’ESO. Per això també és important que en sigueu membres.
L’associació es finança amb les quotes de les famílies i la subvenció de l’Ajuntament. Aquest any, tal com es va
acordar en l’última assemblea, la quota serà única de 30 euros per família, i s’anul·len els 22 euros que es pagaven
de més pels germans.
També donem suport a la reutilització de llibres que organitza el centre. Animeu-vos a col·laborar-hi venent els
vostres i comprant els que necessiteu a un preu molt econòmic.
A més, us volem informar del projecte LEXIT (http://www.projecteaula20.com) de llibres de lectura per treballar
la comprensió lectora, al qual donarem suport el curs vinent.
Per acabar, us encoratgem a tots i totes que aporteu la vostra opinió, que ens feu arribar les vostres preocupa-
cions i que us feu membres de la Junta per reforçar el paper de les mares i els pares en el seguiment del funciona-
ment del centre.
La Junta
24