L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) desplega els programes de promoció de la salut a les escoles i instituts de Barcelona des de fa més de 20 anys. L’entorn escolar, com a espai educatiu i de desenvolupament, que acull a tota la població infantil i adolescent, està identificat com un dels més importants per generar comunitats més sanes.
El model que proposem ens ha d’apropar al que coneixem com ciutat educadora, on tota una sèrie d’instruments són posats en joc per tal d’oferir una formació permanent a tots els ciutadans. Per això cal aprofundir en el pojecte educatiu de ciutat (PEC). Com a ciutat educadora, la nostra ciutat ha d’estar treballant en xarxa internament i amb la resta de ciutats implicades
El model que proposem ens ha d’apropar al que coneixem com ciutat educadora, on tota una sèrie d’instruments són posats en joc per tal d’oferir una formació permanent a tots els ciutadans. Per això cal aprofundir en el pojecte educatiu de ciutat (PEC). Com a ciutat educadora, la nostra ciutat ha d’estar treballant en xarxa internament i amb la resta de ciutats implicades
Informe de l'Institut Municipal d'Educació sobre l'inici del curs escolar 2013-14. L'IME ofereix 11.008 places a 95 escoles bressol (7.940), 4 escoles de música i el Conservatori Municipal de Música.
Resum de les dades més significatives (nombre de matrícules, procedència, quotes) amb relació a l’inici del curs escolar 2017-2018 als centres públics de Barcelona: escoles bressol, espais familiars, centres d’educació infantil, primària i secundària gestionats pel Consorci d’Educació, escoles de música i Conservatori Municipal de Música de la ciutat.
En l’inici d’aquest curs 2019-2020, que coincideix amb un inici de mandat municipal 2019-2023, volem situar sintèticament quatre grans línies estratègiques per afrontar alguns dels grans reptes en relació al sistema educatiu a la ciutat.
L’habitatge, més que un sostre: la pobresa energètica
Incapacitat d’una llar per a assegurar un nivell socialment i materialment necessari de serveis energètics a l’habitatge (PE).A Europa entre 50-125 milions de persones pateixen en PE.
A Barcelona: 9,4% (2,9% Les Corts –21,1% Ciutat Vella).
En població en risc de pobresa es duplica.
Índex
1. Atenció a processos de risc de pèrdua d’habitatge a la ciutat de Barcelona
2. Conceptualització i marc legislatiu
3. Dimensionament de l’atenció
4. SIPHO 2023
5. Avaluació de la salut emocional
OPENGELA
‐Introducción ‐OPENGELA: programa de regeneración urbana ‐Evaluación de Impacto en salud
‐ Objetivos y contexto en el que surge ‐ Metodología: ¿qué hemos hecho? ‐ Resultados (en proceso)
‐ Conclusiones: la evaluación de impacto en salud de los proceso de regeneración urbana y vivienda
Habitatge cooperatiu en cessió d’ús
Model alternatiu d’habitatge que concep l’habitatge com un bé d’ús i no d’inversió
Motivacions:
Falta d’habitatge assequible
Establir un projecte de vida a llarg termini
Donar valor a la vida en comunitat Model en auge al nostre context
Gairebé 40 projectes a Catalunya, en diferents fases de desenvolupament
Do cities’ (green) revitalization respond to equity and justice goals, or does it just serve as a way to increase (health) inequalities through the process of gentrification and displacement?
But for whom in the mid and long term?
To what extent are intersectional current and mid- term social vulnerabilities accounted for?
Una vivienda digna es aquella cuyas características y condiciones protejan nuestra salud física, mental y social, y favorezcan un estilo de vida cómodo y activo.
Una vivienda digna es aquella cuyas características y condiciones protejan nuestra salud física, mental y social, y favorezcan un estilo de vida cómodo y activo.
Overview
What is housing security?
What do we know about its effects on health?
– Directly
– In the context of housing systems?
– In the context of intergenerational inequalities in housing?
– In the context of climate change adaptation of housing systems?
Based on this evidence, I will reframe:
– The benefits to health, health care expenditure and productivity of addressing insecurity in the housing system – using an example of energy poverty and cold housing.
– The role of housing security as an apex determinant of health.
– The potential for developing an internationally comparable indicators of housing system health.
Draw conclusions
Housing and Health
• Study of the relationship between housing and health has a long history
• But the nature of this interest has evolved over time
• Increasingly housing issues recognised as being interrelated and overlapping
• Historic recognition of the importance of housing to health reflected in housing coming under the Ministry of Health in the UK after WWII, for example
• But policy focus has shifted
Habitatge i salut: una mirada en profunditat als mecanismes implicats
L’habitatge ha estat reconegut com un determinant social
de la salut. El seu impacte en salut s’explica per diferents aspectes, com l’assequibilitat econòmica, la seguretat
en la tinença, els aspectes materials de l’habitatge, el seu significat social i emocional i les característiques físiques i socials del barri on es troba. L’objectiu d’aquestes Jornades és debatre com cadascuna d’aquestes dimensions impacta en la salut de les persones residents i compartir experiències positives de programes i polítiques d’habitatge a nivell local amb un potencial benefici en salut.
Taula rodona: “Reptes dels sistemes alimentaris sobre la salut i el canvi climàtic”
1. La dieta mediterrània s’ha mostrat com la més saludable i sostenible i és la que més evidencia ha tingut en els estudis aleatoritzats sobre la disminució de la incidència de malalties cròniques, de la mortalitat global per aquestes malalties i de la promoció d’un envelliment saludable.
2. Les dietes amb altes emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) augmenten el risc d’incidència de càncer, malaltia cardiovascular i diabetes, essent els aliments d’origen animal responsables del 60% d’aquestes emissions (40% carn; 20% productes lactis).
3. Les dietes més saludables i sostenibles tenen més baix impacte ambiental, però no són necessàriament les més assequibles, el que obliga a treballar en línies d’acció com l’evolució de dietes basades en proteïnes animals cap a dietes basades en proteïna vegetal.
Escola entorn clau per promoure hàbits saludables
Disseny i avaluació de programes escolars de promoció de l’alimentació saludable i l’activitat física, des de l’educació infantil fins a l’ESO (ASPB)
PASSSAF
Currículum alimentari, nutricional i d’activitat física
Treball coordinat a l’escola dels programes d’alimentació i activitat física (educació infantil a ESO)
Barriers to broader adoption of a planetary health diet in the US
– Food environment (cost and access) – Attitudes, preferences, and norms
• Challenges to reducing meat consumption
• Complicating connections between cooking at home and sustainable diets
La prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, un element clau de l’alimentació sostenible.
Jornada: Reptes de la sostenibilitat alimentària per a la salut pública
Raquel Díaz Ruiz – Fundació Espigoladors
Estratègia de ciutat per una Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030
Cap a la transformació del sistema alimentari
Jornada: Reptes de la sostenibilitat alimentària per a la salut pública
25 d’Octubre de 2022
Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària
Oficina de Coordinació del Projecte Barcelona Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible
More from Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB (20)
Montse Mateu - Estratègia de ciutat per una Alimentació Saludable i Sostenibl...
Programa d’educació emocional per a nens i nenes d’educació infantil
1. Benvolgut Equip Directiu,
L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) desplega els programes de promoció de la
salut a les escoles i instituts de Barcelona des de fa més de 20 anys. L’entorn escolar, com a
espai educatiu i de desenvolupament, que acull a tota la població infantil i adolescent, està
identificat com un dels més importants per generar comunitats més sanes.
Des de l’ASPB estem iniciant el disseny d’un programa d’educació emocional per a nens i
nenes d’educació infanti i creiem imprescindible comptar amb la participació dels mestres
d'aquesta etapa educativa. Per aquest motiu estem creant un grup de treball amb mestres pel
curs 2015-2016. Aquest grup de treball és una activitat que s'inclou en el Pla de Formació
permanent del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i els participants que
assisteixin a un mínim del 80% de les sessions presencials tindran reconegudes 45 hores de
formació.
Els requisits necessaris per formar part d'aquest grup de treball són: ser mestre/a d'educació
infantil en actiu, treballar en una escola de la ciutat de Barcelona i comprometre's a assistir a la
formació prèvia organitzada pel 13 de gener de 16:30 a 19:30h a l'Institut de Ciències de
l'Educació (ICE) de la Universitat de Barcelona així com almenys al 80% de les sessions de
treball presencial.
En cas que algun/a mestre/a estigui interessat/da en formar part d'aquest grup de treball es pot
pre-inscriure a educacioemocional@aspb.cat indicant el seu nom, cognoms, nom de l'escola,
titularitat de l'escola i districte on està ubicada. Respondrem des d'aquesta mateixa adreça
facilitant un link de l'ICE des d'on s'haurà d'inscriure al grup de treball. De cada escola
s'acceptarà un màxim de tres mestres.
En cas de tenir algun dubte o pregunta si us plau poseu-vos en contacte amb nosaltres
a educacioemocional@aspb.cat.
Esperem comptar amb vosaltres. Rebeu una càlida abraçada,
Equip coordinador del Programa d'Educació Emocional
Agència de Salut Pública de Barcelona
Plaça Lesseps, 1
08023 Barcelona