El projecte d'urbanització del carrer Font i Boet de Caldes de Montbui

1. Projecte d’Adequació del
carrer FONT I BOET
(en el tram comprès entre pl. De l’Església
i c. Sentmenat) i del
carrer SENTMENAT
(entre c. Font i Boet i av. Pi i Margall)
a les condicions bàsiques d'accessibilitat i
millora dels serveis afectats
CALDES DE MONTBUI
Promotor:
AJUNTAMENT DE CALDES DE
MONTBUI
Arquitecte:
EUSEBI J. GUTIÉRREZ HERRERA
MARÇ 2015
eusebi j. gutiérrez_arar uitecte c/ Pare Poch 44_08140 Caldes de Montbui_Barcelona_T938652896_info@arquimes.com

2. Projecte d’Adequació del
carrer FONT I BOET
(en el tram comprès entre pl. De l’Església
i c. Sentmenat) i del
carrer SENTMENAT
(entre c. Font i Boet i av. Pi i Margall)
a les condicions bàsiques d'accessibilitat i
millora dels serveis afectats
CALDES DE MONTBUI
doc. A
documentació escrita
1_MEMÒRIA
2_AMIDAMENTS I PRESSUPOST
3_RELACIÓ DE MILLORES TÈCNIQUES
4_ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I
SALUT
5_CONTROL DE QUALITAT
6_PLECS DE CONDICIONS
MARÇ 2015
eusebi j. gutiérrez_arar uitecte c/ Pare Poch 44_08140 Caldes de Montbui_Barcelona_T938652896_info@arquimes.com

3. Projecte d’Adequació del
carrer FONT I BOET
(en el tram comprès entre pl. De l’Església
i c. Sentmenat) i del
carrer SENTMENAT
(entre c. Font i Boet i av. Pi i Margall)
a les condicions bàsiques d'accessibilitat i
millora dels serveis afectats
CALDES DE MONTBUI
doc. A
documentació escrita
1_MEMÒRIA
2_AMIDAMENTS I PRESSUPOST
3_RELACIÓ DE MILLORES TÈCNIQUES
4_ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I
SALUT
5_CONTROL DE QUALITAT
6_PLECS DE CONDICIONS
MARÇ 2015
eusebi j. gutiérrez_arar uitecte c/ Pare Poch 44_08140 Caldes de Montbui_Barcelona_T938652896_info@arquimes.com

4. +
I. MEMÒRIA
1.1 DADES GENERALS
1.1.1. Agents
Promotor: Nom: Ajuntament de Caldes de Montbui
DNI/NIF/CIF: 43.756.566D
Adreça: Plaça de la Font del Lleó, 11 – 08140 – Caldes de Montbui
Telèfon: 938655656
Redacció: Nom: Eusebi J. Gutiérrez Herrera, arquitecte
Nº col.legiat
COAC:
37919-0
DNI/NIF/CIF: 40.994.149F
Adreça: C. Pare Poch, 44 – 08140 – Caldes de Montbui
Telèfon: 938652896
e.mail: info@arquimes.com
1.1.2. Objecte
Aquesta memòria correspon al projecte bàsic i d'execució de les obres d’Adequació del carrer Font i Boet, en
el tram comprès entre la plaça de l’Església i el carrer Sentmenat, i del carrer Sentmenat, en el tram
corresponent entre el carrer Font i Boet i l’avinguda Pi i Margall. El carrer Font i Boet és un dels principals
carrers de la població, paral.lel a l’Av. Pi i Margall (espina dorsal de la població). El carrer Font i Boet a
l’actualitat representa la sortida sud rodada del nucli antic del poble (amb un nivell de trànsit mig/elevat),
mentre que la seva utilització per part dels vianants no és de la mateixa importància.
Després de les remodelacions de la plaça de l’Església i del carrer Font i Boet en el tram immediatament
col.lindant (entre c. Sentmenat i c. Mestre Gregori Montserrat), amb una solució de plataforma única que dona
preferència als vianants, el consistori municipal va decidir emprendre el projecte per la reconversió de la resta
del carrer Font i Boet per donar-li també una preferència als vianants, convertint-lo amb un dels eixos cívics
principals del municipi, enllaçant diferents equipaments amb el nucli antic de la població. Altres solucions en
paral.lel que porta a terme el consistori en referència al trànsit rodat i a l’aparcament, així com les actuacions
en l’àmbit proper a l’Església acaben conformant els condicionants propis del projecte.
1.1.3. Objectius de la intervenció
Diagnosi de l’estat actual de l’àmbit objecte d’actuació:
DEBILITATS
_Forta presència del vehicle respecte el vianant
_Mala relació entre les diferents voreres de banda i banda del carrer
_Dificultats en l’accessibilitat
_Mal estat del paviment de voreres i poc espai útil de pas (en especial al c. Sentmenat)
_Mal estat de diferents trams de llamborda
_Mal estat de la xarxa de sanejament existent
_Obsolescència de xarxes de subministrament existents
VALORS A PRESERVAR
_Qualitat cívica del carrer Font i Boet
_Paviment de llamborda com a ambient urbà característic
Per tant, els objectius principals de l’Adequació de l’àmbit objecte de projecte s’estructura a partir d’aquests
punts:
. Repensar la proporció i relació entre l’espai destinat a vianants i a vehicles i eliminant els aparcaments, una
vegada proposades solucions alternatives d’aparcament per part del consistori
. Mantenir el trànsit rodat, com a sortida sud natural del nucli antic
. Millorar les condicions d’accessibilitat pels vianants
. Reposar l’arbrat de manera que millori la seva relació amb les façanes de les edificacions i que permeti un
millor accés dels vehicles a les propietats privades
+
I. MEMÒRIA
1.1.4. Fases de realització del projecte
Es preveu executar el projecte en una única fase, a banda de que una possible modificació del mateix defineixi
fases d'execució als efectes de la disponibilitat de finançament i les millores tècniques que es puguin ofertar
per l'empresa en el moment de licitar l'obra.

5. +
I. MEMÒRIA
1.2 MEMÒRIA DESCRIPTIVA
1.2.1. Directrius generals del projecte
. Proposar una solució constructiva que potenciï el caràcter funcional de l’àmbit atenent la preferència dels
vianants. La transformació de la secció dels carrers, amb solució de plataforma única, enllaça amb la solució
constructiva dels dos extrems del carrer Font i Boet remodelats recentment (pl. Església i el propi c. Font i
Boet). De la mateixa forma, l’adequació del carrer Sentmenat en el tram comprés dins d’aquest projecte,
potenciarà l’ús del mateix com accés des de l’av. Pi i Margall al carrer Font i Boet.
. Millora de les condicions d’accessibilitat, amb major espai de pas entre pas de cotxes i façanes i amb solució
de plataforma única, eliminant al màxim els elements que obstaculitzen la circulació dels vianants. No obstant
la situació dels escocells i de mobiliari urbà s’ha concebut com elements de protecció entre el vianant i el
cotxe.
. Establir una nova proporció entre espai de cotxes i espai de vianants, eliminant els espais actuals
d’aparcament d’ambdós carrers.
. Permetre l’accés rodat a les propietats privades amb major comoditat que a l’actualitat, sense realització de
maniobres i habilitar zones de càrrega i descàrrega i de parada de vehicles de curta durada.
. Establir un espai de circulació de vehicles que permeti en moments puntuals la circulació en doble sentit per
el pas dels veïns al carrer Font i Boet quan determinades circumstàncies obliguin al tall de circulació en alguns
dels extrems del carrer.
. Desviar les principals instal.lacions que es proposen al carrer Font i Boet en l’àmbit llindant amb l’actual
aparcament del Sindicat per facilitar la possible construcció d’un aparcament soterrat i que ocupi part del
subsòl corresponent al carrer Font i Boet en aquesta zona.
1.2.2. Pavimentació
Actualment el carrer Font i Boet es composa per una caixa de carrer simètrica, que manté una amplada de
9,85 metres pràcticament constant en tota la seva longitud.
La calçada central té una amplada de 6,05 metres permetent la circulació de vehicles per la seva banda
esquerra, alhora que disposa d’espai d’aparcament a la banda dreta, formant un cordó força impermeable.
Està construït amb llambordes, a excepció de dos trams, un proper a la plaça de l’Església (front l’actual
aparcament del Sindicat) i el tram corresponent a la cruïlla amb el carrer Sentmenat, construïts amb paviment
bituminós.
Les voreres, de 1,90m d’amplada aproximadament, estan construïdes amb paviment de panot i disposen
d’escocells amb arbrat, així com també de fanals d’enllumenat públic, que provoquen un estretiment
considerable de la zona útil de pas.
El carrer Sentmenat té una amplada quasi constant de 5,70m, i és també simètric.
La calçada central té una amplada de 4,15 metres permetent la circulació de vehicles per la seva banda dreta,
alhora que disposa d’espai d’aparcament a la banda esquerra i està construït amb paviment bituminós.
Les voreres, de 0,80m (esquerra) i 0,75m (dreta) estan construïdes amb paviment de panot i donada la seva
poca amplada el pas per persones, especialment aquelles amb mobilitat reduïda, és dificultosa.
%
Llambordes 718,35 m2 718,35 m2 35,88%
Asfalt 328,95 m2 222,75 m2 551,70 m2 27,55%
Vorera de panot 502,27 m2 66,20 m2 568,46 m2 28,39%
Vorada 65,38 m2 21,68 m2 87,06 m2 4,35%
Escocells 22,23 m2 22,23 m2 1,11%
Paviment de pedra artificial 44,99 m2 44,99 m2 2,25%
Gual peces espec. Formigó 9,40 m2 9,40 m2 0,47%
TOTALS 1691,56 m2 310,63 m2 2002,19 m2 100,00%
Taula de paviments existents
c. Font i Boet c. Sentmenat Total
+
I. MEMÒRIA
I.2.3. Infraestructures actuals existents
Xarxa de clavegueram
c. Font i Boet:
A l’actualitat transcorren pel carrer diferents conductes de sanejament que recullen aigües fecals i pluvials de
diferents propietats privades, així com aigües pluvials externes a l’àmbit. Les aigües pluvials del carrer a l’àmbit
objecte d’aquest projecte no es recullen.
c. Sentmenat:
Actualment existeix una xarxa de clavegueram unitari. Les aigües del carrer es recullen actualment mitjançant
embornals situats en el punt de contacte entre la calçada i la vorera. No existeix xarxa separativa d’aigües
pluvials i fecals.
Els informes realitzats per part de l’empresa Drenatges del Besòs en relació a la xarxa de sanejament de la
zona indiquen conductes antics i en mal estat de conservació.
En un altre sentit, hi ha referències històriques d’un col.lector general que transcorre per l’interior de l’illa
delimitada pels carrers Font i Boet, Sentmenat i av. Pi i Margall i que probablement té el seu inici a la plaça del
Marquès. Aquest col.lector desembocaria al carrer Sentmenat, desconeixent la profunditat del mateix i el punt
d’entroncament amb la xarxa pròpia d’aquest carrer.
Subministrament d’aigua
La societat que gestiona la xarxa municipal és el servei d’aigües de l’entitat Gestió Municipal de Serveis, S.A.
(GMSSA). La informació proporcionada per aquesta companyia mostra trams de canalització de recent
implantació amb canalitzacions antigues ja obsoletes. En aquest projecte es defineix la nova xarxa, aprofitant
els trams de nova disposició.
També es proposa la instal.lació d’un tram del tub general de reg ja instal.lat a pl. de l’Església i al tram
recentment reformat de Font i Boet.
Al carrer Font i Boet, a la seva vorera oest, es té constància de l’existència de la xarxa d’aigües de titularitat
privada col.loquialment anomenada “aigües de Sentmenat”. No es contempla en aquest projecte la seva
substitució. Malgrat això es proposarà als titulars de la xarxa la substitució dels conductes de la mateixa forma
que es va realitzar en el tram de Font i Boet ja arranjat.
Xarxa d’aigües termals
Dintre de l’àmbit objecte d’aquest projecte trobem diferents conductes de la xarxa d’aigües termals del
municipi. Un ramal provinent del casc antic es desvia pel carrer del Marquès per donar servei al safareig de la
Canaleta i un altre recorre la totalitat del carrer Font i Boet inclosa en aquest projecte per donar servei a la
Residència Sta. Susanna.
Es col.locaran uns nous conductes de polietilè reticulat preaïllat d’igual forma que s’ha realitzat en altres àmbits
arranjats a la zona del casc antic del municipi o a l’arranjament de la plaça de l’Església.
Subministrament elèctric
Els carrers alternen part del cablejat ja soterrat amb part acollat a les façanes. A la proposta d’aquest projecte
es preveu el soterrament de la totalitat de la xarxa de distribució.
Enllumenat públic
El cablejat existent es troba en bon estat i funciona correctament.
Es conservaran els fanals actuals modificant-se lleugerament la seva ubicació. En els últims anys es varen
canviar les llumeneres per unes amb condicions lumíniques i de consum energètic més eficients i que
compleixen la normativa actual.
Aquest tipus de llumeneres són pròpies d’aquesta zona del municipi, per tant des de un punt de vista formal,
tècnic i econòmic es considera oportú conservar-los, considerant-los molt apropiats per un carrer de les
característiques que es preveuen per el carrer Font i Boet.
En el cas del carrer Sentmenat es respectarà tant els fanals, com la ubicació actuals. El tipus de fanal i la
ubicació, trobant-se adossats a façana, es consideren els més adequats per el tipus de carrer.

6. +
I. MEMÒRIA
Subministrament de gas
L’empresa Gas Natural ha facilitat la distribució de la canalització de gas als habitatges del carrer Font i Boet.
La canalització existent són diferents ramals en els que el seu subministrament depèn de zones de fora de
l’àmbit, amb una travessera al carrer.
Recollida de brossa
A l’actualitat als carrers objecte d’aquest projecte no s’hi situen elements de recollida de brossa (contenidors).
I.2.4. Condicionants hidràulics: drenatge
La confiança en el propi drenatge de la solució constructiva actual, amb la no presència d’embornals de
drenatge al carrer Font i Boet, provoca en determinats moments un excés d’aigua superficial en diferents
zones del carrer, provocant importants bassals. En aquest sentit, l’estudi hidràulic d’aquest document
dimensiona i quantifica la solució adoptada per tal de solucionar aquesta disfunció.
I.2.5. Condicionants de trànsit i mobilitat
El carrer Font i Boet es caracteritza per ser de calçada única amb voreres a ambdós costats. La velocitat
actual de la via és de 50km/h i és preferent amb l’únic carrer que creua a dins de l’àmbit (c. Marquès com a
sortida de l’actual aparcament del Sindicat).
L’arrencada del carrer es produeix des de la plaça de l’Església, on el tipus de mobilitat és de preferència per a
vianants, igual que l’arribada del carrer al finalitzar l’àmbit, on el carrer Font i Boet també és converteix en zona
de preferència per a vianants.
Els carrers que creuen la via en la zona de projecte són:
- Carrer del Marquès: on per una banda el carrer és peatonal i per l’altra és única i exclusivament
sortida de vehicles de l’aparcament del Sindicat.
- Carrer Sentmenat: encreuament a nivell
El carrer Sentmenat en l’àmbit objecte de projecte és un carrer amb voreres a ambdós costats i amb direcció
de trànsit de vehicles desembocant a l’av. Pi i Margall.
I.2.6. Condicionants topogràfics i de traçat
La topografia plana de la zona fa que l’encaix geomètric de tota l’actuació, ja sigui fins i tot l’adaptació als
carrers annexes, tingui pendents longitudinals i transversals molt suaus, assumibles degut al caràcter urbà de
l’actuació.
Amb la topografia actual, amb el pas de calçada central amb voreres laterals a plataforma única, encaixa amb
els punts de partida i arribada del carrer Font i Boet. Per encaixar aquesta nova secció en el cas de l’arrencada
i arribada de l’actuació al carrer Sentmenat es resoldrà mitjançant guals.
Els principals condicionants a respectar per l’encaix de la solució final són:
- L’entrega dels límits del projecte amb altres carrers o vials.
- Els accessos a particulars (garatges i portes d’entrada).
- Les pendents transversals per garantir un peralt superior al 2% perquè no s’entolli l’aigua i no
superior al 4% per garantir una bona accessibilitat per tot tipus de persones, d’acord amb la
interpretació que fa la Diputació de Barcelona dels criteris d’accessibilitat el Decret 135/1995 i del
CTE en els casos d’espai públic.
- Les pendents longitudinals es situen entre un 2% i un 4% per evitar l’entollament de l’aigua de pluja i
garantir el compliment del Decret d’Accessibilitat 135/1995 i el CTE.
+
I. MEMÒRIA
I.2.7. Reportatge fotogràfic
imatges generals c. Font i Boet

7. +
I. MEMÒRIA
pl. Església
creuament c. Font i Boet / c. Sentmenat
+
I. MEMÒRIA
tram reformat c. Font i Boet

8. Q+
I. MEMÒRIA
1.3 MEMÒRIA CONSTRUCTIVA
1.3.1. Traçat
Segons els condicionants topogràfics esmentats, s’ha encaixat la planta de la urbanització mitjançant un únic
eix de traçat principal centrat a la caixa de cada carrer.
La rasant d’aquests nous eixos s’entén com una modificació de la traça antiga en el sentit transversal, per anar
de calçada central i voreres laterals a plataforma única amb recollida al centre de la nova caixa de carrer.
Es mantenen els trams de les alineacions pràcticament planes a cadascuna de les façanes, amb pendents
molt suaus (especialment al carrer Font i Boet).
1.3.2. Urbanització
La major part de l’objecte de l’actuació del projecte és la reordenació de la urbanització dels dos trams de
carrer a una plataforma única que asseguri la continuïtat de tota la urbanització i elimini les barreres
arquitectòniques en el sentit longitudinal i transversal del recorregut dels vianants.
Es diferencies les següents zones:
- Modificació de la tipologia com a plataforma única.
- Les voreres amb pavimentació de pedra artificial de textura i color continus. En les cruïlles o zones de
paviment de pedra artificial en calçada es proposa una solució constructiva amb paviment especial per trànsit
intens, per tal de garantir la solidesa davant de l'incidència del trànsit rodat.
- Calçada central tractat principalment amb paviment de llambordes de recuperació per preservar part de la
imatge actual.
- Trobada del carrer Sentmenat amb el seu tram inferior i amb l’av. Pi i Margall a través de gual de vehicles.
1.3.3. Pavimentació
Carril central
El carril central de circulació té una amplada lliure entre els escocells dels arbres de 5,00m al carrer Font i Boet
(amb una banda de rodadura sobre llamborda de 4,50m), una mida que correspon a un carril generós de
circulació en un sol sentit i que permet el pas simultani de dos cotxes en el cas de tall puntual d’un dels
extrems del carrer per circumstàncies temporals (s’equipara aquesta circumstància a la casuística que preveu
el POUM de Caldes de Montbui on es permet la construcció d’aparcaments de més de 40 places amb
accessos de 5m. d’amplada pel pas simultani de dos vehicles).
La proposta manté l’acabat a la banda de rodadura dels vehicles dels actuals llambordins, que hauran de ser
retirats primer i reposats a posteriori sobre un llit de sorra d’entre 6 i 10 cm disposada sobre una base de tot-u.
D’aquesta manera es manté la imatge actual però s’assegura la millora del ferm, la substitució de les peces
danyades i la formació de noves pendents.
D’igual forma al carrer Sentmenat es preveu un carril de circulació de 3,10m d’amplada (2,20m de banda de
rodadura), en un sol sentit i que no permet el pas simultani de dos cotxes.
A les cruïlles o zones de paviment de pedra artificial situades que intersecten amb el carril central es proposa
una solució constructiva amb paviment especial per trànsit intens, per tal de garantir la solidesa davant de
l'incidència del trànsit rodat.
S’estreny mitjançant jardineres l’espai destinat al pas del trànsit rodat en diferents punts de la proposta per
provocar un aminorament de la velocitat dels vehicles alhora que permetent en determinats moments el
moviment d’aquests elements per gaudir de major espai pel pas de vehicles.
Espai per vianants
Al carrer Font i Boet l’espai destinat a vianants (entre façana i eix de mobiliari urbà i arbrat) serà entre 2,06m i
2,16m., deixant un espai lliure d’obstacles de 1,80m i 1,70m (enfront els 90cm. existents a l’actualitat).
Al carrer Sentmenat l’espai destinat a vianants (entre façana i eix de pilones) serà aproximadament de 1,25m
(enfront els 70cm. actuals).
Els espais per vianants es pavimentaran amb pedra artificial de color gris, amb la mateixa tonalitat de l’existent
Q+
I. MEMÒRIA
a la plaça de l’Església i al tram del carrer Font i Boet ja reformat. Es col.locarà sobre llit d’ull de perdiu i base
de formigó sobre tot-ú.
Escocells: el projecte opta per dues dimensions i geometries d’escocell diferents pel carrer Font i Boet, per
mantenir la superfície del mateix alhora que minora l’estretiment de la zona de pas i les molèsties per la
maniobra de vehicles per l’accés a garatges privats.
Reposició d’elements:
Per poder portar a terme les obres d’adequació de l’àmbit i realitzar una correcta resolució d’entrega de
paviments i instal.lacions, s’ha previst l’actuació sobre part de les zones ja reformades corresponents a pl. de
l’Església i del c. Font i Boet. S’ha previst la reposició dels elements de pavimentació afectats a les dues
zones, així com la resolució adequada de les trobades en els seus dos extrems del c. Sentmenat.
%
Llambordes 595,42 m2 87,77 m2 683,19 m2 34,12%
Paviment pedra artificial 773,32 m2 162,20 m2 935,52 m2 46,72%
Gris cendra 740,77 m2
Negre 7,80 m2
Peça porosa escocell 32,55 m2
Pav. pedra artif. trànsit int. 272,18 m2 28,68 m2 300,86 m2 15,03%
Pavim. pedr. artif. reposició 16,08 m2 0,00 m2 16,08 m2 0,80%
Pavim. esp. tactile 5,10 m2 4,46 m2 9,56 m2 0,48%
Panot 6,08 m2 18,99 m2 25,07 m2 1,25%
Vorada 0,45 m2 0,37 m2 0,82 m2 0,04%
Escocells 12,25 m2 0,00 m2 12,25 m2 0,61%
Asfalt 7,21 m2 3,96 m2 11,17 m2 0,56%
Gual peces espec. Formigó 4,79 m2 2,88 m2 7,67 m2 0,38%
TOTALS 1692,88 m2 309,31 m2 2002,19 m2 100,00%
Taula de superfícies
c. Font i Boet c. Sentmenat Total
Les seccions de paviments utilitzades, son les següents:
Zona de pas de vehicles en calçada:
- 20 cm de totú artificial compactat 98% PM.
- 20 cm de solera de formigó armat HA30 anivellada segons definició geomètrica.
- 3-4 cm de morter de dosificació mínima de 380 kg/m3, de consistència blanda amb un con d’Abrams 46.
- Pavimentació amb el llambordí existent, prèviament netejat , de dimensions variables, amb rejuntat de juntes
amb morter cola, o bé,
- Pavimentació amb paviment de pedra artificial especial per zones de trànsit intens, tipus peça Vs5 de
Breinco, sobre capa d’ull de perdiu.
Zona de vorera de zona de vianants:
- 20 cm de totú artificial 98%PM.
- 20 cm de solera de formigó HM20 anivellada segons definició geomètrica.
- Pavimentació tipus: paviment de pedra artificial sobre una capa d’ull de perdiu
Les bases que es consideren són les corresponent per a ferms rígids per a trànsit pesat T41, de formigó vibrat
HF-4 MPa de resistència a flexotracció i base de tot-u artificial, sobre esplanada E1, secció del ferm 4114
segons la Instrucció de Carreteres 6,1-IC
PAVIMENT DE LLAMBORDES
Es preveu el reaprofitament del llambordí existent. Es retiraran totes les peces i es realitzarà l'acopi del
material al lloc que s'acordi amb l'Ajuntament. Es prepararan bases i subbases sobre les quals es col·locaran
novament les peces de llamborda. La col·locació de la peça anirà en el sentit transversal en la part del carril
central amb un encintat perimetral amb la mateixa peça.
La superfície actual de llambordí és de 736,90 m2. , tot i que es preveu trobar-ne també sota l’asfalt de la zona
propera a pl. de l’Església que no serà apte per el seu reaprofitament. La superfície de llambordí de la

9. Q+
I. MEMÒRIA
proposta és de 689,19 m2 per la banda de rodadura d’ambdós carrers, que suposa una reutlització del 94%
del paviment actual, preveient un 6% de peces no aprofitables. Si per circumstàncies no previstes existís un
percentatge de llambordes no reaprofitables s’incrementarà en el replanteig de l’obra la superfície de pedra
artificial prevista en decriment de la superfície prevista de llambordes.
PEDRA ARTIFICIAL
Es preveu la utilització per les zones de trànsit normal de vianants una pedra artificial (de naturalesa més noble
que l’actual panot) de color cendra (alternat amb algunes franges de color negre i paviment porós en punts
concrets), amb format 24x16x7 similar al programa TERANA ART de la casa comercial BREINCO. La
superfície total d’utilització d’aquest tipus de paviment serà de 935,52m2.
Allà on el paviment de pedra artificial ha de patir el pas reiteratiu de vehicles es substitueix la peça descrita
anteriorment per una especialment dissenyada per suportar aquest trànsit. S’utilitzarà el similar al model VS5
de la casa comercial BREINCO amb format 30x20x10cm. La superfície total d’utilització d’aquest tipus de
paviment serà de 300,86m2. Per indicar els passos de vianants es col.locaran franges de la mateixa peça amb
acabat “Tactile”, indicades per persones amb discapacitat visual.
Per tal d’indicar els passos de carrer per a persones amb discapacitat visual es pavimenten els mateixos amb
una peça especial “Tactile” de 40x40x7cm, formant un estriat d’igual propietat cromàtica i de textura. La seva
superfície total és de 9,56m2.
Q+
I. MEMÒRIA

10. Q+
I. MEMÒRIA
Q+
I. MEMÒRIA

11. Q+
I. MEMÒRIA
Q+
I. MEMÒRIA

12. Q+
I. MEMÒRIA
Q+
I. MEMÒRIA
ESCOCELLS
Es preveu col.locar escocells metàl.lics de geometria rectangular de 95x60cm i 65x75cm, col.locats in situ, i
conformats amb platabandes metàl.liques. La superfície delimitada per aquestes platabandes suposa un total
de 12,25m2.
S’ha reduït tot el possible les dimensions dels escocells per minimitzar la seva interferència amb el pas de
persones i vehicles. A fi i efecte de que aquest fet no impedeixi la irrigació normal de l’arbrat es preveu la
col.locació d’un paviment porós a la zona limítrof al mateix (d’igual forma que els escocells existents al tram ja
arranjat del c. Font i Boet).

13. Q+
I. MEMÒRIA
1.3.4. Mobiliari urbà
Pilones
Es preveu la col.locació de dos tipus de pilona diferents.
La primera d’elles, al carrer Font i Boet, serà de pedra artificial, de la mateixa textura i color semblant al
paviment dominant proposat al carrer, delimitarà la zona de pas per a vianants a aquest carrer a la vegada que
impedeix l’aturada de vehicles en aquells punts concrets on no es preveu la col.locació de cap altre tipus de
mobiliari urbà que acompleixi aquesta funció.
Serà referència d’aquest element el model “Square Limit” de la casa comercial Breinco, amb mides
25x50x25cm.
Q+
I. MEMÒRIA
Al carrer Sentmenat, on les pilones seran l’únic element de mobiliari urbà i delimitador de l’espai reservat per
vianants i que eviti l’aturada de vehicles, es proposa una pilona metàl.lica, amb ús generalitzat a la resta del
municipi.
Serà similar al model “Hospitalet” de la casa comercial “Fundició Dúctil Benito”.

14. Q+
I. MEMÒRIA
Bancs:
Donada la proximitat d’espais amb vocació d’estada als dos extrems de l’actuació (pl. de l’Església i pl.
Catalunya, i el tram de Font i Boet enfront la residència Sta. Susanna), on a l’actualitat ja es situen bancs, la
concepció de vial es realitza sense considerar la necessitat d’aquests elements.
Únicament davant de l’equipament, destinat a ús d’espai juvenil “el Toc”, es preveu la col.locació de seients
individuals, al.lineats amb la resta d’elements que delimiten la zona de pas de vianants i eviten l’aturada no
desitjada de vehicles.
Com a referència, i d’igual forma que les pilones d’aquest carrer, es preveu un element de les mateixes
característiques de textura i cromàtiques que el paviment dominant, en aquest cas similar al model “Tweet” de
la casa comercial “Breinco” que permet la seva col.locació en dos posicions diferents i de mides 58x45x45cm.
Q+
I. MEMÒRIA
Paperera
Es preveu la col.locació de paperera també del mateix material i textura del paviment de pedra artificial.
Com a referència es proposa un model similar al model “Click”, també de la casa comercial “Breinco”.

15. Q+
I. MEMÒRIA
Jardineres
Es preveu la col.locació de jardineres de fundició de ferro amb pintat al forn de color negre, de diàmetre
aproximat 1,35m i alçada 47cm.
Com a referència es proposa un model similar al model “jardinera esférica”, de la casa comercial “Fundición
Dúctil Benito”.
Q+
I. MEMÒRIA
1.3.5. Enllumenat públic
Instal.lació
Es manté la instal.lació actual. Únicament es realitzaran les feines relatives al canvi d’ubicació de fanals al
carrer Font i Boet.
Punts de llum
Al carrer Sentmenat es mantindran tant la ubicació com els punts de llum actuals.
Al carrer Font i Boet es modificarà la ubicació dels actuals punts de llum, aprofitant els elements actuals,
corresponents al model “Vuitcentista” de la casa comercial “Roura”, tant lluminària com columna.
D’acord amb l’opinió dels especialistes municipals es mantenen les actuals lluminàries, que amb la ubicació
proposada, allunyant-les de façanes, milloraran la il.luminació del vial.

16. Q+
I. MEMÒRIA
1.3.6. Arbrat
Es plantarà nou arbrat als escocells conformats in situ. L’espècie escollida d’acord amb els criteris de
coherència de l’equip de jardineria de l’Ajuntament de Caldes de Montbui és Prunus Cerasifera Atropurpurea,
utilitzat en d’altres espais públics propers a l’àmbit d’actuació, poc propens a malaltíes fitosanitàries, no aixeca
voreres i no embruta amb fruits ni restes enganxoses provocades per plagues. També addient per no afectar
façanes i per un esporgament poc radical.
Q+
I. MEMÒRIA
1.3.7. Drenatge i sanejament
La modificació dels dispositius de drenatge es justifica des de diferents arguments.
- La nova ordenació del carrer Sentmenat fa necessari enderrocar els embornals existents i substituirlos per
nous
- La no presència d’elements de drenatge al carrer Font i Boet amb la nova urbanització fa necessària una
nova configuració de desguàs de l’escorrentia superficial del carrer.
El criteri de dimensionament dels embornals s’ha fet en termes de l’àrea (en m2) tributària per cada unitat
d’embornal. El valor òptim de disseny per una infraestructura d’aquestes característiques és d’un embornal per
cada 150 / 200 m2 de superfície. La comprovació del bon funcionament de la nova distribució de la xarxa de
drenatge s’ha dut a terme amb la determinació del cabal de referència Q al punt de desguàs d'una conca o
superfície, aplicant el mètode hidrometeorològic donat a la Instrucció 5.2IC i es tindran en compte les
“Recomanacions tècniques pel disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial” de Juny de 2006
publicat per l’Agència Catalana de l’Aigua. Els resultats d’aquests càlculs queden detallats dins de l’annex
corresponent.
La nova xarxa de drenatge es construeix amb els següents elements:
- Canonades de polietilè (PE) de diferents diàmetres.
- Embornals de calçada: composats per una reixa de fossa dúctil i un mòdul de sifó.
- Pous de registre, prefabricats cilíndrics de formigó en els que es troben els diferents col·lectors de polietilè
- Connexió de la nova xarxa de drenatge als nous pous de recollida d’aigua.
- Enderroc de xarxa existent (en mal estat o que quedarà obsoleta), construcció de nous pous de drenatge i
reconstrucció per llur aprofitament d’alguns dels existents.
El projecte preveu dues intervencions aprofitant la remodelació integral del paviment: en primer lloc, efectuar la
demolició del clavegueram actual i en segon lloc, la instal.lació d’un nou sistema de sanejament més eficient.
Des del càlcul de la base cadastral del carrer contractant amb la tipologia de façana es pot estimar que els
trams de carrer objecte d’actuació afecta a 44 entitats amb ús d’habitatge i 12 entitats amb ús no residencial,
majoritariament destinat a comerç.
Segons IDESCAT, Caldes de Montbui compta amb 17.156 habitants a l’any 2014. La ratio d’habitants per
habitatge és de 2,63. Per tant, en el tram de carrer Font i Boet afectat per la reforma, es poden estimar 116
habitants.
En l’annex corresponent es realitzen els càlculs justificatius del dimensionament de la xarxa que ha de recollir
els abocaments d’aigües negres.
Escomeses
A la xarxa es preveu que connectaran 2 escomeses al carrer Sentmenat (ja localitzades mitjançant
reconeixement per part de Drenatges del Besòs) i 2 escomeses domiciliàries de nova construcció de PEAD
doble capa per sanejament formigonades. Seran de Dn 200mm, i es corresponen amb les escomeses
domiciliàries.
La connexió de les escomeses amb el col·lector de clavegueram haurà de realitzar-se mitjançant un kit de
connexió especial tipus clip autoritzat per l’empresa concessionària del servei.
Les connexions dels baixants de cobertes i escomeses de plujanes, embornals i d’altres elements singulars de
la xarxa general així com també les escomeses d'aigües grises de les finques, es soterraran i es canalitzaran
fins als pous de registre, i en cap cas, s'abocaran directament a la vorera. En el cas que les connexions no es
puguin realitzar a pous, si els tubs són de PVC la connexió es realitzarà amb peces especials prefabricades
(tipus Clip).
Requisits tècnics més rellevants sobre la xarxa de clavegueram
Pous de registre
- En qualsevol punt de la xarxa on s’uneixen dues clavegueres s’ha de construir un pou de registre
- En qualsevol punt de la xarxa on existeixi una singularitat com: sobreeixidor, arener, disminució
notable de pendent, canvi de diàmetre, ressalt, etc. S’ha de construir un pou de registre
- Tant la xarxa de pluvial com la residual, cal fer pous de registre cada 50 mts com a màxim. Els pous
de registre tindran una amplitud que permeti l’entrada de personal per a tasques d’inspecció i
manteniment (es recomana 120 cm de diàmetre).
- La tapa haurà de ser de fosa dúctil, capaç de resistir una càrrega de ruptura de 40 Tn i amb tanca de
seguretat.
- Les tapes hauran de ser circulars de diàmetre 696 mm.
- L’ajust lateral entre el marc i tapa no sobrepassarà els 4 mm, per evitar que les tapes ballin dins el
marc.
- S’utilitzaran graons d’acer inoxidable de 12 mm folrats de polipropilè en forma de U.
- Es desaconsellen pous de profunditat superior a 5 mts, sent necessari per aquests casos una
comprovació mecànica dels esforços.

17. Q+
I. MEMÒRIA
Embornals i reixes:
- Es situaran segons documentació gràfica corresponent.
- Els embornals seran preferentment prefabricats i sifònics i hauran d’estar connectats a la xarxa de
pluvials.
- Les reixes hauran de ser de fundició i practicables
Escomeses:
- No tindran un diàmetre inferior a 200 mm, S’haurà d’executar un sifó registrable a l’interior de cada
parcel·la i el pendent mínim de connexió a la xarxa serà de 2 %.
- Utilització de clips o peces prefabricades per l’entrega de l’escomesa al col·lector o al pou de registre
- Formigonar l’escomesa amb una capa de 10 cm amb formigó de resistència 15 N/mm2.
Col.lector:
- Hauran de resistir una pressió interior mínima de 1 Kg/cm2
- Es recomana un diàmetre mínim de 400 mm per dur a terme les tasques de manteniment i de neteja
per a qualsevol tipus de xarxa.
- Preferentment s’utilitzaran tubs de material plàstic, com PVC o Polietilè per a diàmetres inferiors o
iguals a 500 mm.
- Preferentment s’utilitzaran tubs de formigó armat ASTM de campana per tubs de diàmetre igual o
superior a 600 mm.
Q+
I. MEMÒRIA
1.3.8. Subministrament d’aigua potable
La nova xarxa d’aigua, d’acord amb la proposta que ha facilitat tècnics del servei d’aigües de l’entitat Gestió
Municipal de Serveis GMSSA, contempla la susbtitució de la major part de la xarxa (existeix una part
instal.lada recentment) per canonades de polietilè amb diàmetres que oscil·len entre 165mm. i 90mm. D’acord
amb les exigències de la normativa sobre extinció d’incendis s’instal.laran els corresponents hidrants i boques
de reg. GMSSA estableix diversos condicionants tècnics que es ressenyen a continuació:
CANONADES. Les canonades d’abastament o distribució seràn homologades, del diàmetre corresponent al
resultat dels càlculs hidràulics o al disseny de la companyia, amb pressió de treball no inferior a 10 Kg/cm 2 ,
de polietilè d'alta densitat i amb les connexions entre tubs amb soldadura a testa. Els accessoris seran de les
mateixes característiques. Les canonades, s’intal.laran a la zona de vorera, a una fondària mínima de 0,4 i
màxima de 0,6 metres, sobre un llit i sota un recobriment de 0,1 metres de sorra o de saulò lliure de runa o
pedres, sobre el qual, prèviament al tapat de la rasa i en tot el seu recorregut, s’hi col.locarà una cinta que
senyalitzi el servei de forma adequada per protegir-lo en futures excavacions. En els passos de carrer o quan
travessin per davant d'accessos de vehicles pesants, la canonada s'instal.larà per l'interior d'una beina
formigonada. Per sobre de les noves canonades no s’instal.laran en cap cas altres serveis i els que hagin de
transcorre paral.lelament o per sota d’aquestes estaran separats un mínim 0,2 metres de les mateixes.
VÀLVULES. Les vàlvules de la xarxa seran de fosa, amb protecció a la corrossió, de comporta amb
assentament elàstic, amb volant, i estaran situades a l'interior d'arquetes que permetin el correcte
accionament del volant i l'accés al cos de la vàlvula per permetre futures substitucions del mecanisme de
comporta.
ESCOMESES. Les escomeses existents s'hauran d'adecuar a les normes i tipus de materials que utilitza la
companyia i es connectaran a la nova canonada amb nous collarins de presa adequats per connectar a les
canonades de polietilè. També, s'ha de preveure, si s'escau, la instal.lació d'una vàlvula de registre amb la
corresponent arqueta, la substitució de la portella si està malmesa i la substitució de la canonada d'escomesa
en el cas de que l'existent sigui de plom, de diàmetre insuficient o de ferro en males condicions. Cal tenir en
compte quan es pressuposti aquesta partida els diferents diàmetres d'escomesa que existeixen segons el tipus
d'edifici que subministren.
HIDRANTS CONTRA-INCENDIS. Existeix un hidrant a la cantonada del carrer Font i Boet amb el carrer
Marquès que mantindrà la seva ubicació, realitzant-se la seva connexió a la nova xarxa.
DESCÀRREGUES. Les descàrregues de xarxa seran de diàmetre 63, amb tub de polietilè, i constaran de
vàlvula de comporta d’assentament elàstic i arqueta amb tapa i marc de foneria. El punt de desguàs serà a
l’interior d’un embornal per permetre visualitzar la descàrrega.
PROVES DE PRESSIÓ. Un cop acabada la instal.lació de les canonades s'han de preveure les corresponents
proves de pressió i estanqueitat.
PROVISIONALS MENTRE DURIN LES OBRES. Mentre durin les obres s’haurà de preveure la instal.lació i
desintal.lació de les corresponents xarxes provisionals per a subministrar l’aigua als abonats.

18. Q+
I. MEMÒRIA
1.3.9. Subministrament elèctric de baixa tensió
Es preveu el soterrament de part de la xarxa de distribució actual (una part ja està soterrada) amb la
preparació de les escomeses de les cases, aprofitant l’obra civil necessària per passar altres xarxes de
distribució.
En aquest sentit l'empresa explotadora del servei ELECTRA CALDENSE SA ha realitzat un estudi de
soterrament i adaptació de tota la distribució elèctrica en aquest tram de carrer. Aquesta intervenció contempla
de manera integral i definitiva, la supressió de la distribució aèria que travessa el carrer i de la que està fixada
en façana, implicant la instal·lació de nous armaris de distribució i scaixes generals de protecció.
Les canalitzacions impliquen una obra civil que es contemplen dintre de les obres d'urbanització, d'acord amb
la següents seccions de rasa:
S’adjunten plànols corresponents a la intervenció i pressupost de la proposta en l’Annex corresponent.
Q+
I. MEMÒRIA
1.3.10. Subministrament de gas
L’empresa Gas Natural que actualment explota la distribució de la canalització de gas als habitatges de l’àmbit
del projecte no cobreix la totalitat del tram de carrer, i no té prevista la seva implantació, malgrat iniciarà prèvia
a la realització de les obres una campanya de sondeig entre els veïns.
En aquest projecte no es planteja modificar la part de xarxa instal·lada però sí que es contempla incloure la
part que resta pendent, a través d'una previsió de rasa i reserva per aquests trams per tal d’aprofitar l’obra civil
i per evitar rases posteriors a la finalització de la nova urbanització.
1.3.11. Subministrament de telecomunicacions
Es va sol.licitar a l’empresa Telefònica com a distribuidora en aquest tram afectat per la urbanització, una
valoració dels costos d’adaptació i variació puntual de la xarxa amb motiu de les obres a realitzar. El projecte
contempla la partida d’aquests costos corresponents a l’Ajuntament.
1.3.12. Sistema de recollida de residus
En l’àmbit objecte de projecte no hi ha instal.lat a data d’avui contenidors. No es preveu la col.locació amb
posterioritat a les obres d’urbanització de contenidors a la zona de l’àmbit objecte de projecte.
1.3.13. Senyalització
La proposta preveu la senyalització de l’àmbit objecte de projecte segons els plànols corresponents, definint la
zona com a preferent per a vianants.
1.3.14. Xarxa aigua termal
Al carrer Font i Boet es preveu la substitució de les canonades existents d’aigua termal per nous conductes de
polietilè reticulat preaïllat d’igual forma que s’ha realitzat en altres àmbits arranjats a la zona del casc antic del
municipi o a l’arranjament de la plaça de l’Església.
1.3.15. Afeccions al trànsit
En el procés de licitació de l’obra, i juntament amb la policia local i els tècnics municipals, s’estudiarà amb
precisió i es decidiran les diferents afeccions (parcials o totals) al trànsit, estudiant els elements de protecció i
senyalització necessaris a utilitzar durant els possibles desviaments de trànsit.

19. Q+
I. MEMÒRIA
1.4 CONDICIONS DE L’OBRA
1.4.1. Planificació de l’obra i termini d’execució
A la vista de les unitats d’obra, per a la realització de les obres previstes es proposa un termini d’execució
global de treballs de QUATRE (4) MESOS.
Un cop finalitzats els primers tres mesos s’ha d’haver executat el 50% del pressupost d’execució material
previst en el projecte. L’incompliment dels terminis parcials assenyalats donarà lloc a la imposició de
penalitzacions, d’acord amb el que estableix l’article 212 de la Llei 3/2011, de 14 de novembre, text refòs de la
Llei de Contractes del Sector Públic.
Amb independència de les possibles penalitzacions per incompliment dels terminis parcials que es podrien
produir, l’incompliment del termini final produirà una penalització progressiva per cada setmana de retard, que
s’avaluarà d’acord amb els criteris establerts per l’Ajuntament de Caldes de Montbui.
El Contractista estarà obligat a respondre dels danys i perjudicis que l’Ajuntament de Caldes de Montbui hauria
de suportar a causa de l’incompliment del termini contractual.
El programa de treball anirà a càrrec de l’empresa adjudicatària i haurà d’estar aprovat per la direcció
facultativa de les obres. Aquest termini s’estableix en 15 dies a partir de la firma de l’Acta de Replanteig.
L'empresa adjudicatària realitzarà una revisió del projecte executiu, en base al qual, comunicarà amb
anterioritat de l'inici de les obres, la previsió de possibles defectes o desviacions en el pressupost. La signatura
de l'acta del replanteig implicarà l'acceptació plena i total de les condicions econòmiques i tècniques del
projecte i del contracte.
1.4.2. Termini de garantia
El termini de garantia de les obres queda fixat en DOTZE MESOS comptats a partir de la data de recepció de
les obres, durant els quals l’empresa constructora es farà càrrec de la conservació de les obres.
I.4.3. Declaració d’obra completa
El present projecte defineix una obra completa, susceptible de ser lliurada a l’ús general i comprèn tots els
elements per a la seva utilització reunint, en conseqüència tot el que exigeix l’article 125 del R.D. 1098/2001,
de 12 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament general de la Ley de Contratos de las Administraciones
Públicas.
I.4.4. Classificació del contractista
D’acord amb l’article 65 del Real Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, per el que s’aprova el Text
refós de la Llei de contractes del sector públic, i en compliment del que es disposa a l’article 25 i següents del
Real Decret 1098/2001, de 12 d’octubre, per el que s’aprova el Reglament general de la Llei de contractes de
les Administracions Públiques.
Així, la classificació que s’ha d’exigir als Contractistes per a presentarse a la licitació de les obres és la
següent:
Grup A [Moviment de terres i perforacions], subgrup 2 [esplanacions], categoria b
(anualitat entre 60.000 i 120.000 €).
Grup E [ Hidràuliques], subgrup 1 [subministrament i sanejament], categoria c
(anualitat entre 120.000 i 360.000 €).
Grup G (vials i pistes), subgrup 6 (obres vials sense qualificació específica),
categoria e (anualitat entre 840.000 i 2.400.000 €).
Grup I (instal·lacions elèctriques), subgrup 1 (enllumenats, il·luminacions i
valissaments lluminosos), categoria a (anualitat entre 0 i 60.000 €).
I.4.5. Seguretat i Salut
En compliment del Real Decret 1627/97 de 24 d’octubre es realitza l’estudi bàsic de seguretat i salut de les
obres que s’inclou a aquest projecte.
Q+
I. MEMÒRIA
I.4.6. Control de qualitat
En compliment de la normativa vigent s’ha elaborat un Pla de control de Qualitat per a l’execució de les obres.
A l’annex “Pla de Control de Qualitat”, queda reflectida la proposta del pla on s’assenyalen les unitats objecte
de control, el tipus, la freqüència i la quantitat d’assaigs a realitzar.
Durant l’execució de l’obra, la Direcció d’Obra podrà determinar la modificació de les freqüències establertes,
així com la realització d’assaigs no previstos inicialment a la proposta del pla de control de qualitat.
Pel tipus de control a realitzar, i d’acord amb el Decret 257/2003 de 21 d’octubre, els laboratoris competents
pel desenvolupament previstos al pla de control de qualitat hauran d’estar acreditats en els següents apartats:
GRUP D’ÀMBITS DE VIALS (VS)
Àmbit de sòls, àrids, mescles bituminoses i materials constituents de vials (VSG)
Àmbit de control de ferms flexibles i bituminosos de vials (VSF)
Àmbit de control de pavimentació prefabricada (llambordins, lloses, panot)
Els controls a realitzar són essencialment dels tipus següents :
Control del material: certificats dels materials i marcat CE.
Control geomètric: informació topogràfica.
Control d’execució : assaigs de laboratori.
L’import total dels treballs de Control de Qualitat de tota l’obra puja a la quantitat de DOS MIL SET-CENTS
TRENTA-DOS EUROS I TRENTA-SET CÈNTIMS (2.732,37 €), PEM.
I.4.7. Justificació de preus
La justificació de preus d’aquest projecte queda suficientment definida en cadascuna de les partides
corresponents i en els seus preus descomposats, incloent els costos de mà d’obra, maquinària i materials de
mercat.
El percentatge de despeses indirectes que correspon a aquesta obra és del 5%.
I.4.8. Revisió de preus
En compliment dels articles 89 i següents de la Llei 3/2011, de 14 de novembre, text refós de la Llei de
Contractes del Sector Públic, i per tractar-se d’un contracte d’obra en que el termini d’execució no excedeix els
dotze (12) mesos, no s’inclou en el projecte clàusula de revisió de preus.
I.4.9. Modificacions del projecte
MODIFICACIONS DEL PROJECTE PER RAONS D’INTERÈS PÚBLIC PER CAUSES IMPREVISIBLES.
Un cop aprovat, haurà de respectarse íntegrament el contingut del projecte, el seu pressupost i el seu
calendari d’execució. L’òrgan de contractació competent únicament podrà introduir modificacions per raó
d'interès públic en els elements que l’integren, sempre i quan siguin degudes a causes imprevisibles i de
conformitat amb el previst a l'article 107 de la Llei 3/2011, de 14 de novembre, text refós de la Llei de
Contractes del Sector Públic.
No tindrà la consideració de modificació del contracte l’ampliació del seu objecte que no es pugui integrar en el
projecte inicial mitjançant una correcció del mateix o que consisteixi en una prestació susceptible d’utilització o
aprofitament independent o adreçada a satisfer necessitats noves no contemplades en la documentació
preparatòria del contracte, que hauran de ser contractades de forma separada, en estricta aplicació d’allò
establert a l’article 171 b) text refós de la LCSP.
MODIFICACIONS DEL PROJECTE PER CAUSES PREVISIBLES
Segons l’article 106 de la Llei 3/2011, text refós de la LCSP, el projecte es podrà modificar sempre i quan
s’hagi detallat l’abast, els límits i les condicions de la modificació als plecs de forma clara, precisa i inequívoca,
de manera que la concurrència de les circumstàncies que donen lloc a la modificació pugui verificarse de
forma objectiva.

20. Q+
I. MEMÒRIA
A més a més s’ha d’expressar als plecs el percentatge del preu del contracte al que pot afectar com a màxim
la modificació, computantse l’import màxim com a valor estimat.
Es fixen les següents causes previsibles:
3 % d’increment de pressupost per l’aparició de serveis afectats no detectats a la fase de projecte, tot i que
s’han fet tots els contactes possibles amb l’Ajuntament de Caldes de Montbui i les diverses companyies
detectades a la zona.
I.4.10. Compliment defectuós de la prestació
S’entendran causes de compliment defectuós de la prestació del contracte les següents:
La manca de diligència en el compliment d'una ordre de la Direcció de les Obres que impliqui
afectar les condicions de seguretat del trànsit de vehicles i persones.
La manca de diligència en el compliment d'una ordre de la Direcció de les Obres que impliqui
afectar les condicions de seguretat i salut dels treballadors del propi contractista i d'altres
empreses o institucions relacionades amb les obres.
La manca de compliment d'aquelles condicions especials d'execució que es puguin determinar en
el present projecte.
És obligatori mantenir els itineraris de vianants aprovats per la Direcció de les Obres durant
l’execució de les obres.
És obligatori tenir cura de la seguretat i la conservació de la senyalització provisional utilitzada
durant les obres.
En funció de la gravetat de l'incompliment, al contracte es determinaran els límits de les penalitats que se li
podran atribuir al contractista, a proposta de la Direcció de les Obres, que en cap cas podran ser superiors al
10 %, en virtut del que determina la llei, i que seran descomptades de les certificacions de les obres.
I.4.11. Conclusió
El redactor del projecte creu haver definit suficientment a nivell de projecte d’execució les obres necessàries
per a la realització del projecte, el qual reuneix les condicions necessàries per a la correcta execució de les
obres descrites. La licitació del projecte estarà sotmesa a una millor concreció de les solucions constructives i
a l’assessorament tècnic en obra per part de l’empresa que resulti adjudicatària, sempre i quan no suposi
modificacions substancials, d’acord amb la direcció facultativa i el mateix Ajuntament.

21. +
I. MEMÒRIA
1.5 PRESSUPOST D’EXECUCIÓ PER CONTRACTE
! ! " #
! ! !
$ %
&
'
#
( )*+)*)* #),)-./*
( ),)0121 1,34*5-1./
# # 6
(
47. )/ +-)**4+8*5 9),)-./ /:)*;),5.3. <4.,515.5 3) = ' = ' = = .;> =
&
. 3) .-? 3)
!"#"$"! % &'!())'*+ ,%)- $%$'.%

22. Q+
I. MEMÒRIA
1.6 NORMATIVA APLICADA
Urbanització
Decret 120/1992, de 28 d'abril, pel qual es regulen les característiques que han d'acomplir les proteccions a
instal·lar entre les xarxes dels diferents subministraments públics que discorren pel subsòl.
Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense
continuïtat immediata amb la trama urbana.
Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament.
Correcció d'errades al Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament dels serveis públics de
sanejament.
Decret 196/1992, de 4 d'agost, de modificació parcial del Decret 120/1992, de 28 d'abril, pel qual es regulen
les característiques que han de complir les proteccions a instal·lar entre les xarxes dels diferents
subministraments públics que discorren pel subsòl.
Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial.
Llei 5/2003, de 22 d'abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense
continuïtat immediata amb la trama urbana.
Real Decreto 1890/2008, de 14 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de eficiencia energética
en instalaciones de alumbrado exterior y sus Instrucciones técnicas complementarias EA-01 a EA-07.
UNE-EN 124:1995 Dispositivos de cubrimiento y de cierre para zonas de circulación utilizadas por peatones y
vehículos. Principios de construcción, ensayos tipo, marcado, control de calidad.
UNE-EN 124:2000 ERRATUM Dispositivos de cubrimiento y de cierre para zonas de circulación utilizadas por
peatones y vehículos. Principios de construcción, ensayos de tipo, marcado, control de calidad.
UNE-EN 1433:2003 Canales de drenaje para zonas de circulación para vehículos y peatones. Clasificación,
diseño y requisitos de ensayo, marcado y evaluación de conformidad.
UNE-EN 1433:2003/A1:2005 Canales de desagüe para zonas de circulación utilizadas por peatones y
vehículos. Clasificación, requisitos de diseño y de ensayo, marcado y evaluación de la conformidad.
Accessibilitat
Llei 13/2014, de 30 d’octubre, que estableix les condicions d’accessibilitat necessàries perquè els espais d’ús
públic, els edificis, els mitjans de transport, els productes, els serveis i els processos de comunicació
garanteixin l’autonomia, la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació de les persones amb discapacitat o amb
altres dificultats d’interacció amb l’entorn. Integra en el marc normatiu de Catalunya les condicions bàsiques
d’accessibilitat, d’acord amb les directrius internacionals i estatals i promou la utilització de productes de suport
a l’accessibilitat que millorin la qualitat de vida de les persones amb discapacitat o amb altres dificultats
d’interacció amb l’entorn.
Real Decreto 173/2010, de 19 de febrero, por el que se modifica el Código Técnico de la Edificación, aprobado
por el Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, en materia de accesibilidad y no discriminación de las
personas con discapacidad.
Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de
l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d'aprovació del Codi d'accessibilitat.
Correcció d'errades al Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de
novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques i d'aprovació del Codi
d'accessibilitat.
Real Decreto 505/2007, de 20 de abril, por el que se aprueban las condiciones básicas de accesibilidad y no
discriminación de las personas con discapacidad para el acceso y utilización de los espacios públicos
urbanizados y edificaciones.
Orden PRE/446/2008, de 20 de febrero, por la que se determinan las especificaciones y características
técnicas de las condiciones y criterios de accesibilidad y no discriminación establecidos en el Real Decreto
366/2007, de 16 de marzo.
Q+
I. MEMÒRIA
Instal.lacions
Orden de 15 de septiembre de 1986 por la que se aprueba el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales de
Tuberias de Saneamiento de Poblaciones.
Orden de 28 de julio de 1974 por la que se aprueba el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para
Tuberias de Abastecimiento de Agua y se crea una Comisión Permanente de Tuberias de Abastecimiento de
Agua y de Saneamiento de Poblaciones.
Orden de 20 de junio de 1975 por la que se amplia la composicón de la Comisión Permanente de Tuberias de
Abastecimiento de Agua y de Saneamiento de Poblaciones.
Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de
maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn.
Orden de 11 de julio de 1986 sobre especificaciones técnicas que deberán cumplir los candelabros metálicos
(báculos y columnas de alumbrado exterior y señalización de tráfico)
Orden de 16 de mayo de 1989 por la que se modifica el anexo del Real Decreto 2642/1985, de 18 de
dicembre, por el que se declaran de obligado cumplimiento las especificaciones técnicas de los candelabros
metálicos y su homologación por el MINER.
Real Decreto 284/1999, de 22 de febrero, por el que se regula el etiquetado energético de las lámparas de uso
doméstico.
Real Decreto 401/1989, de 14 de abril, por el que se modifica el Real Decreto 2642/1985, de 18 de diciembre,
por el que se declaran de obligado cumplimiento las especificaciones técnicas de los candelabros metálicos y
su homologación por el MINER.
Resolució de 17 de maig de 1989, per la qual s'aprova la Instrucció interpretativa de la MI BT 009, del
Reglament electrotècnic per a baixa tensió, relativa a instal·lacions d'enllumenat públic.
Nota: la normativa posterior a la redacció del projecte, i que sigui legalment aplicable al projecte, suposarà la seva
incorporació a través d’un modificat del projecte si s’escalgués.

23. +
I. MEMÒRIA
1.7.1. CÀLCUL DE SECCIONS TIPUS DELS FERMS
1.7.1.1. Introducció
En aquest annex es descriu i justifica les seccions tipus i el ferm adoptat per a l’urbanització.
L’objectiu de l’annex és justificar la solvència de les seccions constructives adoptades.
- Proporcionar una superfície de trànsit segura, còmoda i de característiques permanents sota les
càrregues repetides de trànsit durant el període de projecte.
- Resistir les sol.licitacions de trànsit previst durant el període de projecte i repartir les pressions
verticals provocades per les càrregues, de manera que a l’esplanada tan sols hi arribi una petita
fracció d’aquelles, compatible amb la seva capacitat de suport.
- Protegir l’esplanada de la intempèrie i en particular de l’acció dels agents meteorològics.
Per al dimensionament de la secció de ferm, es parteix de la base que aquestes vies actualment ja assumeix
les sol.licitacions de trànsit rodat que preveu el projecte, amb una reducció de la seva velocitat donada la
solució de plataforma única amb preferència per a vianants.
No s’ha efectuat cap prova de geotècnia per verificar la solidesa dels substrats.
1.7.1.2. Caracterització del trànsit
La vigent Norma 6.1-IC “Seccions de ferms” estableix les categories de trànsit pesant en funció de la IMD de
pesats de la següent manera:
Per a la realització del càlcul, s’ha realitzat per part dels redactors una observació quantitativa del trànsit rodat
pel carrer Font i Boet en diferents moments de la setmana. Extrapolant les dades obtenim els següents
resultats:
Dies laborables Cap de setmana Total
Vehicles lleugers 1732 1110 1554
Vehicles grans 32 9 25
A partir d’aquest estudi resulta un IMD que oscil.la entre els 1.764 i 1.119 vehicles/dia.
CONCLUSIÓ:
D’aquests, el percentatge de vehicles pesants s’estima a partir de la taula anterior, en un 1,6%. Per tant resulta
un IMD de vehicles pesants total de 25.
En la taula s’observa la categoria del trànsit que pertoca és la T41, atès que el valor es troba comprès entre els
valors compresos de 25 a 50.
+
I. MEMÒRIA
1.7.1.3. Esplanada
L’esplanada és la base del terreny natural sobre la qual col.locarem els diferents paquets que formen la secció
estructural. En funció de la seva capacitat portant pot ser (de menys a més) E1, E2 o E3.
D'acord amb els criteris de l'Institut Català del Sòl, atès que es tracta d'una actuació sobre un nucli consolidat
on es substitueixen els paviments de vials existents per d’altres de nous, no caldrà fer assaigs d’identificació
de sòls. En aquest cas s’adoptarà l’esplanada E1 pel càlcul del ferm.
En cas de voler justificar l’existència d’un altre tipus d’esplanada caldrà fer els assaigs d’identificació
corresponents.
1.7.1.4. Tipus de via
Les vies urbanes dels sectors de sòl urbà i urbanitzable es poden classificar en cinc tipus, depenent del nivell
de trànsit pesant que es preveu segons l’activitat i categoria del sector.
Es consideren com a vehicles pesants els camions de càrrega útil superior a cinc tones (5 Tn.), els vehicles de
nombre de rodes igual o superior a sis, tots els vehicles amb remolc i els vehicles destinats a transports de
persones amb nombre de places superior a nou. Els vehicles lleugers no es consideren pel càlcul del
paviment, per estimar-se que la seva incidència és mínima.
D’aquesta manera, la classificació de cada via urbana segons el trànsit pesant que ha de suportar, es pot
realitzar simplement a partir de criteris urbanístics basats en l’anàlisi actual i la previsió del comportament futur
de la ciutat que s’està dissenyant i construint.
Independentment de tenir en compte el sector al qual serveix cada via urbana es considera el caràcter de via
de pas i les pròpies dimensions de la via en el sentit de preveure que algun dia haurà de suportar un trànsit
regular d’autobusos o d’altres tipus de transports.

24. +
I. MEMÒRIA
Dels cinc tipus de vies en que es classifiquen les vies urbanes, els requeriments del projecte dirigeixen al
disseny d'un vial de categoria V2, atès que la previsió de trànsit pesant mitjà diari durant l’any de posada en
servei està comprès entre 50 i 270 vehicles pesants.
Això coincideix amb les vies d’accés i la la vialitat principal de sectors residencials de més de 600 habitatges.
També pot assimilar-se a aquesta categoria de via, la vialitat principal dels sectors industrials de més de 15
Ha. de superfície.
1.7.1.5. Material d’acabat
Segons el quadre de seccions el projecte contempla un únic tipus de paviment:
P: Paviment de prefabricats de formigó o pedra natural
1.7.1.6. Seccions estructurals del ferm
Un cop identificats el tipus d’esplanada (E1) i el tipus de via segons el trànsit (V2) es passa a definir la secció
estructural del ferm a partir del material d’acabat escollit.
Per tant, la secció de ferm del vial serà la tipus 4114, formada per 20cm de formigó de ferm, sobre 20cm de
capa de base granular: tot-ú artificial.
Nota:
D'acord amb els criteris de l'Institut Català del Sòl, pel que fa al sistema de col·locació de les llambordes, existeixen dos
tipus de col·locació: un sobre subbase de tot-u i un altre sobre base de formigó. El primer sistema requereix una
compactació al 95% proctor de la caixa de paviment. L’estat de conservació d’algun dels edificis que trobem a la zona
desaconsella la utilització de maquinària pesada davant del risc de provocar patologies a les edificacions.
Així doncs considerem que l’opció més convenient es la col·locació sobre base de formigó, amb morter de ciment i
rejuntat amb sorra ciment. A més, per millorar l’adherència,es preveu un enllardat de la peça amb ciment cola aplicat
amb llana dentada. El morter serà M-80a, pastat a l’obra i fresc. La preparació de la base es farà amb extensions tals
que assegurin treballar sobre morter fresc sense endurir. El ciment cola serà específic per exteriors i apte per aplicar
sobre morter fresc. Entre els que compleixen aquestes característiques està el ciment cola Flexmortel, de la casa Bettor
MBT. Les llambordes tindran un gruix mínim de 7 cm. Es col.locaran a trencajunts, i no es faran servir peces inferiors a
1/3 de la llamborda. A les llambordes de formigó, les juntes seran de entre 3 i 5 mm, i es reompliran amb una mescla
de sorra-ciment en sec. La sorra serà fina (0 a 1.25 mm), i el tipus de ciment de baix contingut en aluminat tricàlcic, es
a dir d’enduriment lent. En cap cas es permetrà el pas de vehicles abans de 14 dies des del reompliment de juntes.

25. +
I. MEMÒRIA
1.7.2 COMPLIMENT DE LA NORMATIVA D’ACCESSIBILITAT
a) CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ (CTE) Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo (Vivienda), por el que se
aprueba el Código Técnico de la Edificación (BOE núm. 74, de 28 de marzo de 2006) modificat pel RD
1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009), RD 173/2010 (BOE 11/03/2010) i les
seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). La darrera modificació la recull el Real Decreto
173/2010, de 19 de febrer, pel qual es modifica el CTE en matèria d’accessibilitat i no discriminació de les
persones amb discapacitat.
b) NORMATIVA D’ACCESSIBILITAT DE CATALUNYA Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de
l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques. Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de
la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques,
i d'aprovació del Codi d'accessibilitat.
Llei 13/2014, de 30 d’octubre, que estableix les condicions d’accessibilitat necessàries perquè els espais d’ús
públic, els edificis, els mitjans de transport, els productes, els serveis i els processos de comunicació
garanteixin l’autonomia, la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació de les persones amb discapacitat o amb
altres dificultats d’interacció amb l’entorn. Integra en el marc normatiu de Catalunya les condicions bàsiques
d’accessibilitat, d’acord amb les directrius internacionals i estatals i promou la utilització de productes de suport
a l’accessibilitat que millorin la qualitat de vida de les persones amb discapacitat o amb altres dificultats
d’interacció amb l’entorn.
c) Órden VIV/561/2010, de 1 de febrer, per el que es desenvolupa el documento técnico de condiciones
básicas de accesibilidad y no discriminación para el acceso y utilización de los espacios públicos
urbanizados. Publicat en el BOE en data 11 de març de 2010.
S'adjunta a continuació una nota tècnica redactada pels serveis tècnics de la Gerència de Territori i
Sostenibilitat corresponent a l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona on es fa una lectura
comparada de la segona i tercera de les normatives enumerades, per tal de ser interpretades en el projecte.
Cal destacar que en la urbanització del carrer Font i Boet (així com el carrer Sentmenat) per passar de calçada
única a plataforma única, l'eliminació de les barreres arquitectòniques ha estat un dels objectius principals. Tot
i així, cal destacar que les condicions de drenatge dels paviments no recomanen reduir les pendents per sota
del 2%.
En qualsevol cas, en el procés de construcció de la urbanització, es tindrà en compte aquestes normatives a fi
i efecte de pal.liar aquelles situacions més crítiques, donant per entès que les condicions d’accessibilitat dels
dos vials es veuen àmpliament millorades respecte les condicions d’urbanització actuals.
Àrea de Territori i Sostenibilitat
Gerència de Serveis d’Infraestructures Viàries i Mobilitat
Comte d’Urgell, 187 · 08036 Barcelona
Tel. 934 022 195 · Fax 934 022 494
ot.movilitatsvl@diba.cat · www.diba.cat
!
NOTA TÈCNICA SOBRE INTERPRETACIÓ NORMATIVA:
CODI ACCESSIBILITAT DE CATALUNYA vs ORDEN VIV/561/2010
CRITERI GENERAL:
- En les intervencions puntuals o de reforma de voreres en zones ja urbanitzades, seguir
criteris com a mínim de CODI D’ACCESSIBILITAT DE CATALUNYA.
- Les intervencions integrals on es reforma un tram sencer de la via pública (voreres i
calçada), aplicar criteris de recomanació adoptats fins ara de 150 cm d’ample mínim de
pas. Aquesta dimensió és la dimensió extrema establerta a la ORDEN VIV/561/2010.
- En les actuacions de nova urbanització, seguir les prescripcions d’ample mínim de pas
lliure descrites a la ORDEN VIV/561/2010.
QUADRE RESUM:
AMPLES DE
PAS (m)
PENDENTS
GUALS (%)
PAVIMENTS
DIFERENCIATSTIPUS D’INTERVENCIÓ:
Mín Rec Màx Rec Recomanat
Zones ja urbanitzades. Actuacions
puntuals al carrer.
90 150 12 10 Acanalat.
Zones ja urbanitzades. Reurbanització
integral – ampliació de vorera.
150 180 12 10 Acanalat.
Urbanització de nous nuclis urbans.(*)
180 10
(Pendent estudi definició i
tipologies d’aplicació).
LLEGENDA:
Valors corresponents al CODI D’ACCESSIBILITAT DE CATALUNYA.
Valors corresponents a la ORDEN VIV / 561 / 2010.
(*) obres d’execució derivades de plans / projectes que s’hagin aprovat definitivament després del
12/09/2010, és a dir publicació ORDEN VIV / 561 / 2010 + 6 mesos.
CONSENS SOBRE AQUESTS CRITERIS:
Aquests criteris es deriven de l’anàlisi feta amb les següents entitats participants:
• Àrea de Promoció de l'Accessibilitat i supressió de Barreres. Generalitat de Catalunya.
• Direcció General d’Urbanisme. Generalitat de Catalunya.
• Federació de Municipis de Catalunya i Associació Catalana de Municipis.
• Secció d’Accessibilitat. Diputació de Barcelona.
• Grup de Treball per a la Millora de l’Accessibilitat, Ajuntament de Barcelona.
• Oficina consultora Tècnica. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
• Consultoria Tècnica del CAATEEB. Consell de Col.legis d'Apa., Arq. Tèc. i Eng. d'Edificació de Cat.
• Altres. Sr. Xavier Garcia-Milà, arquitecte assessor expert en temes accessibilitat.
Aquesta NOTA TÈCNICA SOBRE INTERPRETACIÓ NORMATIVA properament es veurà ampliada sobre aquest i altres temes.

26. Q+
I. MEMÒRIA
1.7.3 GESTIÓ DE RESIDUS
1.7.3.1. Memòria
1. DADES GENERALS
1.1. DEFINICIONS
El RD 105/2008 inclou les seguents definicions (article 2), a mes a mes de les incloses en l’article 3 de la Llei 10/1998,
de 21 d’abril, de Residus:
· Residu de construcció i d’enderrocs: qualsevol substancia u objecte generat en una obra de construcció o demolició,
del qual el seu posseidor (contractista) es desprendra o del que tingui intencio o obligacio de despendre.
· Residu especial: tots aquells residus que per la seva naturalesa potencialment contaminant requereixen un tractament
especific i un control periodic i que estan inclosos dins l'ambit d'aplicacio de la Directiva 91/689/CE, del 12 de
desembre.
· Residu no especial: tots els residus que no es classifiquen com a residus inerts o especials.
· Residu inert: residu no perillos que no experimenta transformacions fisiques, quimiques o biologiques significatives, no
es soluble ni combustible, ni reacciona fisica ni quimicament ni de cap altre manera, no es biodegradable, no afecta
negativament a altres materies que pugui entrar en contacte de forma que pugui donar lloc a contaminacio ambiental o
perjudicial per a la salut humana. La lixivialitat total i la seva ecotoxicitat aixi com el contingut de contaminants de
residus hauran de ser insignificants. En cap cas ha de suposar un risc per als essers vius ni per la qualitat de les aigues
superficials o subterranies.
Productor de residus de construcció i demolicio (promotor):
· La persona fisica o juridica titular de la llicencia urbanistica en una obra de construcció o demolicio; en les obres que
no sigui necessaris llicencia urbanistica, es considerara productor de residu la persona fisica o juridica titular del be
immoble objecte d’una obra de construcció o demolicio.
· La persona fisica o juridica que realitzi operacions de tractament, de barreja o d’una altra tipologia, que ocasioni un
canvi de naturalesa o de composicio dels residus.
· El importador o adquiridor en qualsevol Estat de la Unio Europea de residus de construcció o demolicio.
Posseidor de residus de la construcció i demolicio (constructor):
· La persona fisica o juridica que tingui al seu poder els residus de la construcció i demolicio i ostenti la condicio de
gestor de residus. Tindra la consideracio de posseidor de residus la persona fisica o juridica que executi l’obra de
construcció o demolicio, com el constructor, els subcontractistes i els treballadors autonoms. No tindra la consideracio
de posseidor de residus de construcció i demolicio els treballadors per compte alie.
1.2. ÀMBIT D’APLICACIÓ
L’ambit d’aplicacio del R.D. 105/2008 es sobre tots els residus de construcció.
1.3. OBLIGACIONS DEL PRODUCTOR DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS
Complementariament als requisits exigits per la legislacio vigent sobre residus, el promotor deura:
· Incloure en el projecte constructiu de l’obra un Estudi de gestió de residus de construcció i demolicio, si es el cas, amb
el contingut seguent, previst a l’article 4 del RD 105/2008 :
- L’estimacio de la quantitat, expressada en tones i metres cubics dels residus de construcció que es generaran en
l’obra, codificats d’acord a la llista europea de residus publicada per Ordre MAM/304/2002, de 5 de febrer.
- Les mesures per a la prevencio de residus en l’obra objecte del projecte.
- Les operacions de reutilitzacio, valoritzacio o eliminacio a que es destinaran els residus que es generin en l’obra.
- Les mesures per a la separacio dels residus en obra, i compliment per part del posseidor dels residus (contractista).
- Planols, si es el cas, de les installacions previstes per l’aplec , manipulacio , separacio dels residus dintre de l’obra.
- Les prescripcions que son d’aplicacio dintre del Plec de prescripcions tecniques particulars del projecte, referents als
aplecs, manipulacio i separacio, si es el cas, dels residus de construcció generats dintre de l’obra.
- Una valoracio, si es el cas, del cost previst de la gestió dels residus de construcció i demolicio, que formara part del
pressupost del projecte en capitol independent.
· Disposar de la documentacio que acrediti que els residus de construcció i demolicio realment produits en la seva obra
han segut gestiónats, en el seu cas, en obra o entregats a una instal.lacio de eliminacio pel seu tractament d’un gestor
de residus autoritzat, d’acord als criteris establerts en aquest R.D.
1.4. OBLIGACIONS DEL POSSEÏDOR DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS
· El Contractista deurà presentar a l’Ajuntament de Caldes de Montbui un Pla de Gestió de residus de construcció i
demolició que es vagin a generar en l’obra, amb el contingut previst a l’article 4.1 l’article 5 del RD 105/2008. Aquest
Pla de Gestió es basarà en les descripcions i contingut del Estudi de Gestió de residus del projecte i deurà ser aprovat
pel Director de l’Obra. Una vegada acceptat, passarà a formar part dels documents contractuals de l’obra.
. En el cas que el posseidor (Contractista) dels residus de construcció i demolicio no els gestióni per si mateix, restara
obligat a entregar-los a un gestor residus autoritzat amb l’aportacio de la documentacio, certificats acreditatius i
obligacions que determina l’article 5.3 del RD 105/2008.
Q+
I. MEMÒRIA
2. OBJECTIU
El present estudi de gestió de residus te com objectiu fer una previsio dels residus que es generaran durant l’execucio
de l’obra i la gestió que es realitzara amb aquests residus; d’acord amb les exigencies de la normativa autonomica,
catalana i estatal.
3. MINIMITZACIÓ I PREVENCIÓ
A continuacio s’identifiquen totes aquelles accions de minimitzacio a tenir en consideracio en el projecte, per tal, de
prevenir la generacio de residus de la construcció i demolicio durant la fase d’obra o de reduir-ne la seva produccio.
4. ESTIMACIÓ I TIPOLOGIA DELS RESIDUS
L’estimacio i tipologia dels residus esta relacionada amb la naturalesa dels residus i amb la quantitat que es preveu
generar per poder planificar la seva correcta gestió.
· Els residus s’han de quantificar per tipologies i fases d’obra.
· Els residus s’han d’estimat en tones i en metres cubics.
· Els residus s’han codificat segons el Catàleg Europeu de Residus (codis CER) 1
Al projecte s’ha avaluat el volum i les caracteristiques dels residus que previsiblement s’originaran i les instal·lacions de
reciclatge mes properes per tal que el Contractista trii el lloc on portara els seus residus de construcció.
Els amidaments realitzats provenen de la informacio del projecte, essencialment planols, i de les dades estimades de la
situacio actual de la ubicacio de l’obra.
Tot seguit s’adjunten en forma de taula la tipologia i volums estimats:
CODI Residu Volum
(m3)
130205 Olis minerals no clorats de motor, de transmissió mecànica i lubricants 0.01
150101 Envasos de paper i cartró 0.13
150102 Envasos de plàstic 0.00
150104 Envasos metàl.lics 0.02
150110 Envasos que contenen substàncies perilloses o estan contaminats per aquestes 0.06
150111 Envasos metàl.lics, inclosos els recipients a pressió buits, que contenen matriu sòlida i
porosa perillosa
0.08
150202 Absorbents, materials de filtració (inclosos els filtres d’oli no especificats en cap altra
categoria), draps de neteja i roba protectora contaminats per substàncies perilloses
0.00
160604 Piles alcalines (excepte 160603) 0.00
160605 Altres piles i acumuladors 0.00
170107 Mescles de formigó, maons, teules i materials ceràmics, diferents de les especificades en
el codi 170106
13.82
170201 Fusta 1.16
170203 Plàstic 0.49

27. Q+
I. MEMÒRIA
170301 Mescles bituminoses que contenen quitrà d’hul la 0.79
170302 Mescles bituminoses diferents de les especificades en el codi 170301 117.4
170405 Ferro i acer 0.16
170503 Terra i pedres que contenen substàncies perilloses 0.03
170904 Residus mesclats de construcció i demolició diferents dels especificats en els codis
170901, 170902 i 170903
38.96
200121 Tubs fluorescents i altres residus que contenen mercuri 0.00
200201 Residus biodegradables 5.34
200301 Mescles de residus municipals 0.26
30104 Serradures, encenalls, retalls, fusta, taulers de particules i fulloles que contenen
substàncies perilloses
0.00
80318 Residus de tòner per impressió diferents dels especificats en el codi 080317 0.01
TOTAL 178,69
5. OPERACIONS DE GESTIÓ DE RESIDUS
Una obra te dos tipus de gestió, la de dins de l’obra i la de fora de l’obra.
Es recomana que la gestió minima de separacio selectiva per a les obres d’urbanitzacio sigui formada per la segregacio
dels residus Inerts, dels No Especials i dels Especials (aquests sempre han d’anar separats de la resta).
Es recomana que es realitzi una classificació en origen, ja que un contenidor que surt de l’obra amb residus
heterogenis te menys opcions de ser valoritzat que un de net, carregat amb un residu homogeni que pot ser transportat
directament cap a una central de reciclatge o, fins i tot, si compleix amb les caracteristiques fisico-quimiques exigides,
reutilitzat (en els cas de la runa neta) a mateixa obra on s’ha produit.
Quan no sigui viable la classificació selectiva en origen (a la mateixa obra) es obligatori derivar els residus barrejats
(inerts i no especials) cap a installacions on es faci un tractament previ i des d’on el residu pugui ser finalment trames a
un gestor autoritzat per la seva valoritzacio o, en el cas mes desfavorable, cap a l’abocament a diposit controlat.
Els residus es lliuraran a un gestor autoritzat, financant el contractista, els costos que aixo comporti amb els
amidaments i preus unitaris previstos en el Pressupost d’aquest Estudi de Gestió de Residus.
El Contractista deura tenir en compte en el seu Pla de gestió de residus de construcció i demolicions les activitats
d’obra que generin potencialment residus amb afectacio ambiental i que es descriuen a continuacio.
Q+
I. MEMÒRIA

28. Q+
I. MEMÒRIA
Q+
I. MEMÒRIA

29. Q+
I. MEMÒRIA
Q+
I. MEMÒRIA
Segons les diferents tipologies dels residus obtinguts, el seu desti i/o gestor pot ser tambe diferent.
Per la obtencio d’informació del gestor de residus mes proper cal consultar la pagina web de l’Agencia Catalana de
Residus: http://www.arc-cat.net/ca/home.asp
Els diposits o abocadors mes propers a l’àmbit que poden ser utilitzats son els seguents:
· Per a runes i altres residus inerts de la construcció:
6. VIES DE GESTIÓ DE RESIDUS
6.1. MARC LEGAL
Durant les obres, tal i com s’ha descrit anteriorment, es generaran una serie de residus que hauran de ser gestiónats
correctament, amb la finalitat de minimitzar qualsevol impacte sobre l’entorn.
La gestió de residus es troba emmarcada legalment per la seguent normativa:
· ORDRE DE 6 DE SETEMBRE DE 1988, sobre prescripcions en el tractament i eliminacio dels olis usats
· LLEI 6/1993, de 5 de juliol, reguladora dels residus.
· DECRET 115/1994, de 6 d’abril, reguladora del Registre General de Gestors de Residus.
· DECRET 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.
· DECRET 34/1996, de 9 de gener, pel qual s’aprova el Cataleg de Residus de Catalunya.
· DECRET 1/1997, de 7 de gener, sobre la disposicio del rebuig dels residus en diposits controlats.
· DECRET 92/1999, de 6 d’abril, de modificacio del Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s’aprova el Cataleg de
Residus de Catalunya.
· DECRET 93/1999, de 6 d’abril, sobre Procediments de Gestió de Residus.
· DECRET 161/2001, de 12 de juny, de modificacio del Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i
altres residus de la construcció.
· DECRET 219/2001, d’1 d’agost, pel qual es deroga la disposicio addicional tercera del Decret 93/1999, de 6 d’abril,
sobre procediments de gestió de residus.
· LLEI 15/2003, de 13 de juny, de modificacio de la Llei 6/1993, de 5 de juliol, reguladora dels residus.
· LLEI 16/2003, de 13 de juny, de financament de les infraestructures de tractament de residus i del canon sobre la
deposicio de residu.
· REAL DECRETO 833/1988, de 20 de julio, por el que se aprueba el reglamento para la ejecucion de la ley 2071986,
basica de residuos toxicos y peligrosos.
· ORDEN DE 28 DE FEBRERO DE 1989 (Ministerio de Obras Publicas y Urbanismo), sobre gestión de. aceites
usados.
· REAL DECRETO 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevencion y reduccion de la contaminacion del medio ambiente
producida por el amianto.
· REAL DECRETO 952/1997, de 20 de junio, por el que se modifica el reglamento para la ejecucion de la ley 20/1996,
de 14 de mayo, Basica de Residuos Toxicos y Peligrosos, aprobado mediante Real Decreto 833/1998 de 20 de julio.
· LEY 10/1998, de 21 de abril, de Residuos.
· REAL DECRETO 1481/2001, de 27 de. diciembre, por el que se regula la eliminacion de residuos mediante deposito
en vertedero.
· ORDEN 304/MAM/2002, de 8 de febrero, por el que se publican las operaciones de valorizacion y eliminacion de
residuos y la lista europea de residuos.
· REAL DECRETO 679/2006, de 2 de junio, por el que se regula la gestión de los aceites industrials usados
· REAL DECRETO 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la produccion y gestión de los residuos de
construcción y demolicion.
6.2. GESTIÓ DELS RESIDUS
· ORDEN 304/MAM/2002, de 8 de febrero, por el que se publican las operaciones de valorizacion y eliminacion de
residuos y la lista europea de residuos.
· REAL DECRETO 679/2006, de 2 de junio, por el que se regula la gestión de los aceites industrials usados
· REAL DECRETO 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la produccion y gestión de los residuos de
construcción y demolicion.
El contractista, posseidor dels residus de l’obra, tindra en compte els objectius generals de l’aplicacio del Estudi de
Gestió de Residus d’aquest projecte, que consisteixen principalment en:
· Incidir en la cultura del personal de l’obra amb l’objectiu de millorar en la gestió dels residus.
· Planificar i minimitzar el possible impacte ambiental dels residus de l’obra. En aquest cas els objectius es centraran en
la classificació en origen i la correcta gestió externa dels residus.
· Aplicar els processos previstos de gestió, tractament o valoritzacio dels residus generats.
· Consultat el “Cataleg de Residus de Catalunya”, els residus generats en la present obra es poden gestiónar, tractar o
valoritzar mitjancant els seguents processos:
T 11- Deposicio de residus inerts.
· Formigo
· Metalls
· Vidres, plastics

30. Q+
I. MEMÒRIA
T 15- Deposicio en diposit controlats de residus de la construcció i demolicio.
· Formigo, maons
· Materials ceramics
· Vidre
· Terres
· Paviments
· Derivats asfaltics i mescles de terra i asfalt
V 11- Reciclatge de paper i cartro
V 12- Reciclatge de plastics
V 15 - Reciclatge i recuperacio de fustes
V 41- Reciclatge i recuperacio de metalls o compostos metàl·lics
6.3. GESTIÓ DE RESIDUS TÒXICS I/O PERILLOSOS
Els residus perillosos contenen substancies toxiques, inflamables, irritants, cancerigenes o provoquen reaccions nocius
en contacte amb altres materials. El tractament d’aquests consisteix en la recuperacio selectiva, a fi d’aillar-los i facilitar
el seu tractament especific o la deposicio controlada en abocadors especials, mitjancant el transport i tractament
adequat per gestor autoritzat.
Entre els possibles residus generats a l’obra es consideraran inclosos en aquesta categoria els seguents:
· Residus de productes utilitzats com dissolvents, aixi com els recipients que els contenen.
· Olis usats, restes d’olis i fungibles usats en la posta a punt de la maquinaria, aixi com envasos que els contenen.
· Barreges d’olis amb aigua i de hidrocarburs amb aigua com a resultat dels treballs de manteniment de maquinaria i
equips.
· Restes de tints, colorants, pigments, pintures, laques i vernissos, aixi com els recipients que els contenen.
· Restes de resines, latex, plastificants i coles, aixi com eles envasos que els contenen.
. Residus biosanitaris procedents de cures i tractaments medics a la zona d’obres.
· Residus fitosanitaris i herbicides, aixi com els recipients que els contenen.
A continuacio s’indiquen les diverses possibilitats de gestió segons l’origen del residu:
Els olis i greixos procedents de les operacions de manteniment de maquinaria es disposaran en bidons adequats i
etiquetats segons es contempla en la legislacio sobre residus toxics i perillosos i es concertara amb una empresa
gestora de residus degudament autoritzada i homologada, la correcta gestió de la recollida, transport i tractament de
residus. La Generalitat de Catalunya ha assumit la titularitat en la gestió d’olis residuals. Despres del corresponent
concurs public, l’empresa adjudicataria seleccionada per la Junta de Residus es l’encarregada en l’actualitat de la
recollida, transport i tractament dels olis usats que es generen a Catalunya.
Especial atenció a restes de pintures, dissolvents i vernissos els quals han de ser gestiónats de forma especial segons
el CRC. S’hauran d’emmagatzemar en bidons adequats per aquest us, donant especial atencio per evitar qualsevol
abocament especialment en el traspas de recipients.
Els residus biosanitaris i els fitosanitaris i herbicides es recolliran especificament i seran lliurats a gestor i transportista
autoritzat i degudament acreditat. S’utilitzaran envasos clarament identificables, diferents per a cada tipus de residu,
amb tancament hermetic i resistent a fi d’evitar fugues durant la seva manipulacio. Els productes quimics inorganics
que contenen substancies perilloses, fitosanitaris, pesticides..., necessiten na fitxa de seguretat per a la seva gestió.
En cas de que es produeixi l’abocament accidental d’aquest tipus de residus durant la fase d’execucio, l’empresa
licitadora notificara d’immediat del que s’ha produit als organismes competents, executant les actuacions pertinents per
tal de retirar els residus i elements contaminats i procedir a la seva restitucio.
En l’aplicacio de la legislacio vigent en l’etiqueta, de mides 10x10 cm minim, dels envasos o contenidors que contenen
residus perillosos figurara:
Etiquetatge com a residu de cada bido:
· PRODUCTOR
· DIRECCIO I TELEFON PRODUCTOR
· DATA D'ENVASAMENT
· DENOMINACIO DEL RESIDU
· CODI CER
· PICTOGRAMES
Etiquetatge ADR de cada bido:
· ETIQUETES DE PERILL SEGONS L'ADR DEPENENT DE LA PERILLOSITAT
· DEL RESIDU (10cmx10cm minim):
· PERILLOSITAT DEL RESIDU
· CADA BIDO PORTARA EL SEGUENT MARCAT:
· UN (SEGUIT DEL No ONU CORRESPONENT)
· EL SOBREEMBALATGE (FILM, RETRACTIL…) PORTARA L’ INDICACIO "SOBREEMBALAJE", tambe en
frances,alemany i angles.( sure embalage overpack)
· Els envasos de mes de 450L, portaran les etiquetes de perill ambdos costats.
Condicions de la carrega:
Q+
I. MEMÒRIA
· BIDONS BEN TANCATS
· SISTEMES DE TANCAMENT EN BON ESTAT
· ABSENCIA DE DEFORMACIONS
· PALETS EN BONES CONDICIONS
· BIDONS HOMOLOGATS (ADR)
· CORRECTE RETRACTILAT
· ABSENCIA DE VESSAMENTS
Documentacio a portar al vehicle:
· RESIDU NO ADR:
FULL DE SEGUIMENT
ALBARA DE TRANSPORT
ITV
AUTORITZACIO DE TRANSPORT DE RESIDUS
· RESIDU ADR:
FULL DE SEGUIMENT
ALBARA DE TRANSPORT
ITV
CERTIFICAT ADR CONDUCTOR (vehicles de PMA>3.500 kg)
CERTIFICAT ADR VEHICLE (cisternes)
CARTA DE PORT
INSTRUCCIONS ESCRITES
LLISTA DE COMPROVACIONS (cisternes) no obligatori
En general:
· El codi d identificacio els residus
· El nom, direccio i telefon del titular dels residus
· La data d envasament
· La naturalesa dels riscs que presenten els residus
Respecte als olis usats, mencionar la prohibicio de realitzar qualsevol abocament en aigues superficials, subterranies,
xarxes de clavegueram o sistemes d evacuacio d aigues residuals, prohibició que es fa extensible als residus derivats
del tractament d aquests olis usats.
7. PLEC DE CONDICIONS
Durant les obres, tal i com s’ha descrit anteriorment, es generaran una serie de residus que hauran de ser gestiónats
correctament, amb la finalitat de minimitzar qualsevol impacte sobre l entorn. La gestió de residus es troba
emmarcada legalment per la normativa indicada en el apartat 6.1 Marc legal:
En el DOCUMENT No 3 PLEC DE CONDICIONS d aquest Estudi de Gestió de Residus s han inclòs els articles que
seran d aplicacio a la gestió de residus i que formen part del PLEC DE CONDICIONS DEL PROJECTE, document
contractual.
8. PRESSUPOST
El pressupost estimat per a la gestió de residus en aquest projecte es resumeix en les seguents imports, expressats en
PEM (Pressupost d execucio material)
- El cost estimatiu de la classificació de residus es de 2.479,63
- El cost estimatiu del transport de residus es de 3.005,93
- El cost estimatiu de la disposicio de terres i residus es de 5.362,17
El total del cost de la gestió de residus de la construcció i d’enderrocs generats en l’obra és de 10.847,73 €
(DEU MIL VUIT-CENTS QUARANTA-SET EUROS I SETANTA-TRES CÈNTIMS)
En el DOCUMENT No 4 PRESSUPOST d’aquest Estudi de Gestió de Residus s’ha inclòs els amidaments i
abonaments estimats per la gestió dels residus previstos per aquesta obra.
Caldes de Montbui, 26 de març de 2015
L’arquitecte:
Eusebi J. Gutiérrez Herrera