Projecte de recerca 2009 - Col·legi Sagrada Família El Masnou

1. Projecte de recerca ‘09
“Totes les pel·lícules de
dibuixos animats tenen una
moralitat”

2. Moralitat
Una moralitat és una ensenyança o lliçó
que l’autor vol transmetre com a
conclusió de la obra que ha realitzat i
es fa servir principalment, en obres
didàctiques que generalment van
dirigides cap als nens, com per
exemple ho són les faules, les
pel·lícules infantils i els poemes infantils.

3. Pel·lícules
· Blancaneus i els · La dama i el
set nans vagabund
· Pinotxo · La bella dorment
· Dumbo · Els 101 dàlmates
· Bambi · La sirenita
· Ventafocs · La bella i l bèstia
· Peter Pan · El rei lleó

4. · Toy Story
· Hercules
· Mulan
· Buscant a Nemo
· Cars
· Wall-E

5. Blancaneus i els set nans
MORALITAT:
En aquesta pel·lícula es presenten més
d’una moralitat.
La moralitat que es presenta per part de
la reina és que no s’ha de ser
ambiciosa, mentre que la moralitat
per part de la Blancaneus és que
ningú s’ha de fiar mai d’un
desconegut i encara menys acceptar
les coses que se li ofereix.

6. Blancaneus i els set nans
ANÀLISI:
Des del principi de la pel·lícula ja s’hi pot
distingir el bàndol bo i el bàndol
dolent. Des d’un principi ja pinten a la
bruixa lletja, dolenta, egoista,
ambiciosa, sempre rodejada d’ocells
negres i lletjos, vestida amb roba de
tonalitat fosca... ( bàndol dolent ) i per
una altra banda tenim a la
Blancaneus, bonica, alegre,

7. bona persona, amant dels animals i dels
ocells i vestida amb colors vius i
alegres ( bàndol bo ).
El bàndol dolent està representat també
per un castell fosc, apartat del poble,
en mig d’un bosc, mig abandonat i
poc cuidat i l’altra bàndol està
representat per una bonica i familiar
caseta, envoltada d’arbres i flors de
colors vius.

8. També mostra als nens la moral d’ajudar
als demés a través de que a la
pel·lícula la Blancaneus sempre està
ajudant a casa i cuidant als set nans,
fent el dinar, netejant...D’aquesta
manera, amb aquests dos bàndols
creen que els nens de seguida
diferenciïn els dos costats i sàpiguen el
que és bo i el que no ho és.

11. Pinotxo ( Pinocchio )
MORALITAT:
Aquesta pel·lícula presenta diverses
moralitats.
La primera és que s’ha de confiar i fer
cas de la consciència ( en el cas
d’aquesta pel·lícula, fer cas a Pepito
Grillo ), l’altra que s’hi presenta en
aquesta pel·lícula és que no s’ha de
fer cas ni confiar dels desconeguts i
per últim, però no per això menys
important, que no s’ha de mentir.

12. Pinotxo ( Pinocchio )
ANÀLISI:
En aquesta pel·lícula s’hi pot observar a
un home amb un gran cor, Geppetto,
molt amable i es preocupa pels
demés.
Les seves faccions són més rodones,
cosa que permet demostrar les bones
qualitats que hem dit abans.
El Pinotxo, mentre que és de fusca, està
representat amb unes faccions

13. més “dures” i més “rígides” que en
d’altres personatges.
No obstant això, quan ja es converteix
en persona mostra trets menys rígids,
cosa que fa que s’hi pugui veure que
és més bo... més feliç...
La vestimentes d’aquests dos
personatges esta formada per roba
de
colors vius i alegres, cosa que amb els
personatges dolents no és tant viva i
alegre, potser podriem dir que és de
tonalitat més fosca.

14. Però dels personatges “dolents” el tret
que més es caracteritza per a que els
nens petits que veuen aquesta
pel·lícula se n’adonin de que no és el
correcte ni el bo, seria que els dibuixos
no són tant “guapos” ni tan macos
com els altres.
En aquesta pel·lícula no s’hi mostra
violència.

16. Dumbo
MORALITAT:
Aquesta pel·lícula mostra una moralitat
que ve a dir que cadascú és com és,
cadascú és diferent i que s’ha
d’acceptar a les persones tal com són
i que no per això discriminar-los,
enriure’s d’aquella persona i
menysprear-la.
I que perquè tu siguis d’una manera
determinada no vol dir que els demés
també ho hagin de ser.

17. Una altra de les moralitats que s’hi
podrien extreure d’aquesta pel·lícula
de dibuixos animats seria que la gent
hauria d’aprofitar el tret característic
que té ell, el tret que el diferència dels
demés, per a poder intentar obtenir
una bona gratificació a la vida i l’èxit.
També ho seria, de moralitat d’aquesta
pel·lícula, que al final de tot, un bon
esforç et recompensa a la vida

18. ( l’esforç de anar aprenent poc a poc
amb els ocells les tàctiques per volar i
tot això i al final torna al circ amb la
“representació” de que vola, en seria
un exemple d’aquesta moralitat que
apareix en aquesta pel·lícula ).
Tornant altre vegada al tema de que
cadascú és diferent i és com és i que
no s’ha de menysprear a ningú per
aquest fet, perquè tingui un tret que el
diferenciï dels demés,

19. hi hauria una altra moralitat que vindria
a dir alguna cosa com que mai s’han
de fer prejudicis d’una persona per
com és exteriorment sinó per com és
interiorment ( en la pel·lícula hi apareix
un clar exemple quan els i les demés
elefant/es se’n riuen d’ell per les
orelles que té i el públic també ho fa ).

20. Bambi
La moralitat de la pel·lícula de Bambi és
principalment la de la superació
personal, però també hi ha una de
ben maca que és la del cicle de la
vida, que vindria a dir alguna cosa
com que la vida segueix i res para
mai. ( que tot el circular ).
Un exemple en seria a l’hivern, que tot
és fosc, els animals dormen, en
definitiva, no hi ha vida, però

21. al començar la primavera, el cicle de la
vida torna a començar i és així
contínuament, com el Bambi que es
fa gran i tota la vida li continua
malgrat la mort de la seva mare, fins al
punt que ell arriba a ser pare o troba
parella.

22. Ventafocs
MORALITAT:
La moralitat d’aquesta pel·lícula seria
una cosa com que al final de tot, a les
bones persones, les que han estat
obeint, fent cas i fent coses pels
demés, acaben tenint una gratificació
de la vida ( en la pel·lícula es mostra
quan al final, després de temps d’estar
treballant per les seves germanastres i
per la seva madrastra i de fer sempre

23. cas del que li deien i manaven,
aconsegueix veure al príncep al ball i
més tard casar-se amb ell ) i que a les
males persones ( la madrastra i les
germanastres ) se’ls hi acaba la bona
vida i s’emporten un pal al final de tot
( a la pel·lícula la madrastra i les
germanastres, que ho “perden” tot ).
Una altra moralitat que s’hi podria
extreure d’aquesta pel·lícula seria el
companyerisme,

24. quan a la pel·lícula els ratolins i demés
animals ajuden a la ventafocs a
netejar i a cosir i refer el seu vestit per
al ball.
No obstant això, aquesta moralitat no es
mostra tant i no és tant important com
la primera que hem dit, que és la
moralitat principal de la pel·lícula.

25. Ventafocs
ANÀLISI:
En la pel·lícula de la ventafocs podem
observar que els personatges són
bastant semblants pel que fa
referència en altres pel·lícules que
també s’han analitzat.
El personatge que té la madrastra és
molt semblant als de les germanastres,
ja que totes són egoistes, ho volen tot
per elles , els diners i tot.

26. A totes tres les pinten amb uns ulls
estrambòtics i poc amables i poc
simpàtiques, cosa que fan perquè els
nens ja vegin clarament que són
personatges no gaire bons.
En canvi posen a la ventafocs com a
una noia jove, molt bonica, amable,
simpàtica, alegre.. per a que els nens
s’hi fixin en ella, la protagonista i bona
persona.
També reflecteix la senzillesa ( vestida
amb quatre draps arreplegats ) i

27. el esser una bona persona ( treballar per
la seva madrastra i per les seves
germanastres sense protestar ).
També es mostra als nens que miren la
pel·lícula què és el companyarisme,
una bona acció .. ( els ratolins que
ajuden a la ventafocs ).
En aquesta pel·lícula no hi ha presencia
de cap violència.

29. Peter Pan
MORALITAT:
Aquesta pel·lícula presenta diverses
moralitats.
Una d’elles seria el sentit de l’amistat, i
tot el comporta i es pot fer per
l’amistat de les persones.
Una altra moralitat que conté aquesta
pel·lícula de dibuixos animats seria
que no és dolent ser un nen petit i que
és molt divertit.

30. I una tercera moralitat d’aquesta
pel·lícula podria ser que un grup unit i
d’acord és més fort i té més valor que
no pas un que no ho estiguin.
També hi podrien ser-hi les moralitats de
que la venjança no és bona i que et
pot comportar conseqüències contra
tu mateix ( un clar exemple d’aquesta
pel·lícula en seria el capità Garfi, que
amb les seves ganes de venjar-se i de
matar a Peter Pan, acaba malament
ell )

31. i una altra d’aquestes moralitats seria el
aprendre que si fas alguna cosa
malament, t’has d’atendre a les
conseqüències que aquesta cosa et
pot comportar i afrontar-te a ella.
Tot i que aquestes últimes també són
moralitats que s’hi poden extreure
d’aquesta pel·lícula de nens petits, no
són les més “principals”, ja que les més
fàcils d’”entendre” al veure la
pel·lícula serien les tres primeres que
hem dit.

32. Peter Pan
ANÀLISI:
A Peter Pan i a la Campanilla se’ls
posen com a dos personatges
simpàtics i agradables per a que els
nens els hi agafin afecte.
No obstant això, a la Campanilla la
posen com a una mica gelosa i
egoïsta, cosa que permet que no se li
agafi tant afecte com al protagonista.
Amb la creació del País de Nunca
Jamás

33. fan que als nens el hi agradi ser nens
petits i ho vulguin ser.
Amb el personatge del capità Garfi
creen que la gent se n’adoni de que
també hi ha un bàndol no gaire bo, ja
que aquest personatge està quasi
sempre enfadat i és molt egoista i que
té com a únic objectiu en la seva vida
matar al Peter Pan.
Els germans Darling representen a una
típica família normal i corrent,

34. diguéssim que estàndar, típica i tòpica
( ja que representen que viuen a
Londres i fan vida normal fins que
apareix el Peter Pan) i fa també que
se’ls hi agafi afecte per la seva
simpatia.
I en aquesta pel·lícula, excluint una mini-
baralla que hi ha al vaixell del Garfi,
no hi ha violència.

36. La dama i el vagabund
MORALITAT:
En aquesta pel·lícula s’hi mostra la moralitat
de que no s’ha de menysprear i no hi ha
fronteres entre les diverses classes
socials ( un clar exemple d’això és que la
Reina, la gossa de la família, va amb els
gossos del carrer i al final acaba casada
amb un d’ells ) i una altra moralitat seria
que no tota la gent pobre, que viu al
carrer...

37. és mala persona pel simple fet de ser
pobre i no viure amb cap luxe, és a
dir, que t’ho has de fer tot tu.
També hi pot haver una altra moralitat
en aquesta pel·lícula de dibuixos
animats que diria alguna cosa com
que si la gent ( en el cas d’aquesta
pel·lícula els gossos ) s’ajuda entre
elles, s’acaben sortint bé de les coses i
dels problemes ( a la pel·lícula, això es
demostra quan el gos mestís de carrer
ajuda a la Reina quan se’n va de
casa seva ).

38. I per acabar, hi ha una moralitat, que
potser no és de les que més es pot
observar i arribar a la conclusió quan
veus aquesta pel·lícula, que ve a dir
alguna cosa més o menys com que
l’amor i l’afecte que es sent per una
persona segueix sent la mateixa hi
hagi una, dos, tres... persones ( en la
pel·lícula s’hi demostra quan un dels
gossos del carrer que és amics de la
Reina li diu que en tant bon punt que
neixi el futur nen dels seus amos, ja no
l’estimaran tant com abans, que no li
faran tant cas, etc... ).

39. La dama i el vagabund
ANÀLISI:
A la dama i el vagabund s’hi pot apreciar que
per a distingir les dues classes socials ( la del
carrer i la de família ) creen que a la reina
sempre la posen més bonica, amb colors
més clars i vius i amb trets i angles més
rodons i no tant angulosos com en el golf,
que a part d’això el pinten amb tonalitats
més fosques i una miqueta mes lleig. Això
crea un efecte en el que els nens que
veuen aquesta pel·lícula poden diferenciar
clarament cadascuna de les classes socials.

41. La bella dorment
MORALITAT:
En aquesta pel·lícula hi hauria, només al
començar la pel·lícula, una moralitat
que ve a dir alguna cosa com que per
un petit problema no cal fer-lo gran, ja
que comporta grans ( i greus )
conseqüències.
Aquesta moralitat, es presenta en la
pel·lícula només començar-la ja que
la fada dolenta s’enfada tant i

42. fa l’encanteri a la Aurora només pel fet
de que els pares no la van convidar a
la cerimònia del bateig de la nena.
Una altra moralitat que s’hi podria
extreure seria alguna cosa com que
quan estimes a algú dones la vida per
aconseguir-ho, com quan el príncep,
quan prèviament el rei li demana a les
fades que els adormís per no fer-se
vells i morir abans de que la bella
dorment desperti, ha de tot el bosc
d’espines, ple de foscor i sense vida...
per aconseguir arribar al castell i
donar-li el petó d’amor verdader a la
noia.

43. També, però no té tanta importància en
la pel·lícula, seria que no s’hauria de
ser egoista i pensar en ell mateix i
solament en la seva família quan
potser fa coses que molesten o creen
males conseqüències pels demés
només pel seu propi interès ( quan a la
pel·lícula el rei fa trencar i retirar totes
les filadores del poble per a que la
seva filla mai s’hi pugui punxar i doncs
caure en un somni profund ).

44. Aquesta acció d’egoisme comporta
conseqüències, ja que al final la
Aurora acaba trobant una per un lloc
perdut de casa seva i s’hi acaba
punxant i caient en el somni profund.

45. Els 101 dàlmates
MORALITAT:
Aquesta pel·lícula de dibuixos animats
presenta diverses moralitats.
La primera seria que per un simple
capritx ser tant cruel i fer coses
dolentes per aconseguir-ho ( manar a
que robin els gossets, matar-los i
fabricar un gran abric de pell de
dàlmates només pel capritx de la
Cruela de Vil de que vol un abric amb
aquell tipus de pell ).

46. En altres paraules, aquesta moralitat es
podria dir que no cal ser egoista , ja
que només per que ella vol allò, ha de
matar i treure la vida als gossets ( i
també treure als amos els seus
gossets ).
També s’hi tracta la moralitat de que no
s’ha de menysprear a algú per que
sigui diferent ( a la pel·lícula s’hi
mostra quan la Cruela de Vil no vol a
un dels gossets perquè no té taques ), i
amb aquest mateix exemple,

47. hi hauria també la moralitat de
l’acceptació personal, l’acceptació
de que una persona és com és i ja
està, no cal canviar la seva manera
de
ser només perquè els demés siguin
diferents ( quan la gosseta que no te
taques s’intenta pintar taques amb un
pot de pintura negre per assemblar-se
als altres gossets, que tots els altres si
que en tenen, de taques a la pell ).

48. Els 101 dàlmates
ANÀLISI:
En la pel·lícula de 101 dàlmates,
podem observar altra vegada, com a
la majoria de les altres pel·lícules que
també hem analitzat que per a poder
diferenciar el bàndol bo i el bàndol
dolent utilitzen trets en la tàctica del
dibuix que són més “rodons”, no tan
aglossos, i també que per a donar a
entendre als nens petits que veiessin la
pel·lícula el que és bo i el que és
dolent, a tots els lloc foscos

49. ( la casa de la cruela de vil , la fàbrica a
on els anaven a matar , etc... ) més
foscos i apartats de la població.
En canvi, els “llocs bons” i el bàndol bo
estan representats per llocs aproximats
i apropats a la ciutat, a la gent, a la
societat i ben il·luminats. En aquesta
pel·lícula no s’hi mostra quasi mai cap
escena de violència , per no dir cap.

51. La sirenita
MORALITAT:
Aquesta pel·lícula és una de les que
també tracta el tema de l’enveja i
doncs, conté la moralitat de que no
s’ha de ser envejosa dels demés ( en
el cas de demostrar-ho a la pel·lícula
seria el troç en què la Úrsula vol la veu
de la Ariel i també, per una altra
banda, la Ariel que vol ser humana, té
enveja dels humans perquè tenen dos
cames i és capaç de fer un tracte,
perdre la seva veu, a canvi de tenir el
que ella sempre a volgut.

52. La sirenita
ANÀLISI:
En aquesta pel·lícula també s’hi
distingeixen clarament el bàndol bo i
el dolent ( el bo amb lluminositat, gent
bona, amable, carinyosa.. i el dolent
amb foscor, gent dolenta, egoista ,
malvada.. ).
Ja presenten a la Sirenita molt alegre i
simpàtica per a que els nens els hi
agafi afecte a ella i no al personatge
dolent, a la Úrsula,

53. una pop dolenta, vestida amb colors
foscos, amb ambeja, egoista...
Al rei Tritò, el pare de l’Ariel, el presenten
com el típic home amigable, social,
simpàtic i bona persona que en un
primer pla et dóna l’aspecte d’home
poderós, cosa que fa que en un
primer moment et faci respecte.
Pel bàndol dolent també hi ha els dos
peixos ajudants de la Úrsula,
fets per què hi facin por, de colors
foscos, negres i lletjos.
Hi ha molt poca violència, per no dir
quasi cap.

55. La bella i la bèstia
MORALITAT:
Aquesta pel·lícula de dibuixos animats
té també, com algunes de les altres
pel·lícules que també hem treballat, la
moralitat de ser egoista.
Aquesta moralitat ja es presenta només
començar la pel·lícula quan la dona
anciana li demana asil al jove i aquest
li denega pel simple fet de que si.

56. Es mostra també, com a totes les
pel·lícules que ja hem fet, una “doble
moralitat”, ja que ser egoista
comporta conseqüències ( tot lo de la
rosa i el que es convertís en bèstia, a
sobre, aquesta conseqüència és la
que provoca la trama de tota la
pel·lícula ).
La moralitat que més es veu i és més
“famosa” d’aquesta pel·lícula, potser
perquè és la més important de totes,
és que la bellesa està en l’interior de
les persones, no per fora

57. ( és a dir, per com s’és “de cor”, no per
com s’és físicament ).
Aquesta moralitat és demostra en
aquesta pel·lícula amb la bèstia, que
poc a poc va demostrant els seus
sentiments i la bella, s’enamora d’ell
per com és en l’interior, ja que per
fora, físicament i humanament és una
bèstia lletja i gran.

58. La bella i la bèstia
ANÀLISI:
En aquesta pel·lícula s’hi poden
distinguir clarament dos bàndols ( el
que representa el bo, el de ser bona
persona i estimar i el que representa el
dolent, el de ser egoïsta, no estimar els
altres.. )i
diversos personatges amb diferents estils
i de tota mena.

59. La bèstia presenta a la seva roba una
tonalitat de colors foscos i apagats i la
Bella colors més alegres, cosa que
permet veure als nens més petits
cadacún dels dos bàndols que hem
dit abans.
Les cares dels personatges també ho
confirmen, essent la de la bèstia més
agresiva que no pas la dolça cara de
la Bella, rodona, expressant d’aquesta
manera una sensació “més
adaptable” i més propera.

60. Amb tot, es veu una clara evolució amb
d’altres personatges Disney ,com la
Blancaneus, per exemple, que té uns
trets menys rectes, més suaus i menys
“realistes”, menys “humans”.
En aquesta pel·lícula si que s’hi
presenten escenes de “violència” i de
lluita ( part en que van a matar a la
bèstia el Gastón i els seus amics i
acaba Gastón mort i la bèstia ferit ).

61. És la primera vegada que a una
pel·lícula de Disney apareixen aquests
trets tan violents.
Aquesta pel·lícula mostra una societat
més actual i essent també la primera
( de la productora Disney ) que
provoca una mort d’un personatge
per causa del protagonista.

63. El rei lleó
MORALITAT:
Aquesta pel·lícula de dibuixos animats
presenta dos moralitats.
La primera seria alguna cosa com que
has de lluitar pel que tens i que si tens
algun problema amb això i ho perds,
has de fer el màxim possible, tot el que
puguis per tornar-lo a recuperar.

64. Una altra moralitat que se’n pot extreure
d’aquesta pel·lícula, però no perquè
la nombrem en segon lloc és menys
important, ve a ser alguna cosa com
que sempre hi ha gent ( ja sigui amics,
família, coneguts... ) que confien en tu
i que has de lluitar per a que això
segueixi sempre així i, encara més
important, per ells.

65. Toy Story
MORALITAT:
Aquesta pel·lícula de dibuixos animats
té com a moralitat una cosa que
vindria a dir més o menys alguna cosa
com que l’amistat és el millor de tot i
que el poder de l’amistat està per
sobre de qualsevol cosa. ( Alguns
exemples en aquesta pel·lícula
d’aquesta moralitat en serien les
diferències joguines – persones, com el
Woody i el Buzz i l’Andy ).

66. També, pels nens més petits que es
veiessin aquesta pel·lícula en seria una
bona moralitat la de tractar bé les
joguines i no fer-les malbé i/o trencar-
les ( però ja hem dit que aquesta
moralitat no és de les més essencials,
ja que seria aplicable només als nens
petits de la casa ).

67. Hercules
MORALITAT:
La moralitat que bé podria presentar
aquesta pel·lícula de dibuixos animats
seria la de perseguir els somnis que
una persona té, els seus objectius en
aquesta vida, la fortalesa en tu mateix
i l’amor.
Aquesta és una de les pel·lícules en les
que la moralitat que es mostra és
bastant clara.

68. Seria alguna cosa com que mai s’ha de
rendir una persona en la vida, que una
persona ha de tenir uns objectius clars
i ha de poder ( i voler ) lluitar per ells.
Una altra moralitat, però aquesta no és
tan principal com l’altra, seria la de
poder trobar el heroi que cadascú
porta dins seu.

69. Hercules
ANÀLISI:
Al personatge d’Hercules, el posen fort,
musculós... per a que pugui
representar que és un dèu.
Als personatges, i al bàndol dolent
d’aquesta pel·lícula els representen
majoritàriament amb colors foscos a
les seves robes, als llocs on viuen i on hi
estan i on van i també, en aquesta
pel·lícula s’hi mostra amb efectes
sonors i amb música no gaire
agradable.

70. Això fa que els nens que miren aquesta
pel·lícula de dibuixos animats ens
seguida ho “captin” i se n’adonin de
que és el bàndol equivocat, el dolent,
el que no s’ha de prendre com a
exemple.

72. Mulan
MORALITAT:
La moralitat que aquesta pel·lícula de
dibuixos animats podria tenir seria que
no hauria d’haver matxisme i s’hauria
de donar les mateixes oportunitats de
tot tant a l’home com a la dona
( posant com a exemple que a
l’exèrcit que hi ha per a guanyar i
matar als Hunos és només d’homes i
en quant

73. se n’assabenten de que hi ha una dona
participant en la lluita, la penalitzen
amb la pena de mort, i menys mal
que amb la Mulan fan una excepció ).
Una altra moralitat que en podria formar
part d’aquesta pel·lícula seria una que
vindria a dir alguna cosa com que tot
es pot fer per amor a una persona ( en
el cas de la pel·lícula s’hi podria
remarcar el tros en que com la Mulan
veu que el seu pare ja és un ancià i
veu que està una mica malaltó,
decideix anar-hi ella per a que el seu
pare no mori o es faci molt de mal ).

74. Mulan
ANÀLISI:
En aquesta pel·lícula s’hi permet
clarament diferenciar als dos bàndols
( el bo i el dolent ).
Al bo, prenent com a exemple la Mulan,
s’hi representa majoritàriament amb el
dibuix gràfic de la pel·lícula, que li
posen, per exemple, a la Mulan la
cara rodona

75. ( cosa que crea un efecte de que s’és
més bo, de més dolçor, de amabilitat,
de simpatia..) i als dolents, als Hunos,
als guerrers els hi posen una cara més
allargada i més recte, plena d’angles
rígids, cosa que crea que es pensi que
són més durs i més dolents.
No obstant això, al Shang el pinten amb
angles angulosos com als Huno però
no tant i tirant més cap a rodó, ja que
no és un personatge dolent, sinó més
bé el contrari.

77. Buscant a Nemo
MORALITAT:
Aquesta pel·lícula presenta diverses
moralitats.
La primera en seria una de ben maca
que diu que s’ha d’obeir als pares i fer-
los cas, que ells la majoria de les
vegades en saben més que nosaltres,
de totes les conseqüències que pot
comportar una determinada acció.

78. ( quan el Nemo no fa cas del que li diu
el seu pare sobre l’escull i es posa en
un greu problema seria la escena que
millor demostra aquesta moralitat que
acabem de comentar ).
Una altra de les diverses moralitats que
té aquesta pel·lícula seria la del treball
en equip.
Quan dos o més persones es van
ajudant a elles mateixes, el treball en
equip en si mateix, surten guanyant en
tot.

79. La superació personal també en seria
una altra moralitat que hi apareix, ja
que per exemple, a la pel·lícula,
Nemo i Marlin han de superar la mort
de la mare i dels germans i Marlin té el
repte de portar endavant el fill que li
queda i d’educar-lo, etc...

80. Cars
MORALITAT:
La principal , i més important, moralitat
d’aquesta pel·lícula de dibuixos animats és
la de no ser egoista.
La de ajudar als demés en quant ho
necessitin.
En la pel·lícula aquesta moralitat es recrea
quan al principi només pensa en ell, en
marxar d’aquell poble fantasma i guanyar

81. la carrera per a ser el millor cotxe del
món, tot i que ja, poc a poc, com a la
majoria de les pel·lícules que hem
tractat en aquest projecte, han anat
“aprenent” que ser egoista no és bo i
que s’ha de deixar de pensar en un
mateix i començar a pensar i a fer
alguna cosa per les demés persones
( amics, família, companys, gent del
teu entorn... ).

82. Wall-e
MORALITAT:
En aquesta pel·lícula de dibuixos
animats hi apareixen principalment
dos moralitats.
La primera que s’hi podria extreure, i la
més visible de la pel·lícula, seria
alguna cosa com que hem de tenir
cura del medi ambient, que després
passa el que passa i hi ha
conseqüències

83. ( aquesta, a part de ser la part que més
s’hi pot observar , seria la part
ecologista de la pel·lícula ) i l’altra
moralitat de la que hem parlat abans
de que té aquesta pel·lícula seria la
de que si et proposes una cosa i hi
poses tota la teva passió per
aconseguir-ho, no importa si ets gran,
petit, fort, feble...

84. Esperem que os hagi
agradat!
“Fi”
Laura Martínez,
Patricia de la Puente,
Gemma Uriarte.