1. Eternal sunshine of The Spotless Main, és una pel·lícula d’intriga psicològica
dirigida per el director Michel Gondry, que engloba els dos protagonistes, Joel
(Jim Carrey) i Clementine (Kate Winslet) en un melodrama romàntic i en
ocasions, surrealista.
Joel, és un jove avorrit, preocupat i massa racional, que viu dins d’un món
simple i rutinari . Un dia, sense cap pretext, decideix agafar un tren i pren com a
destí, una estació la qual el nom, li és desconeguda. Durant el viatge coneix a
Clementine. Per altre banda, Clementine és una jove simpàtica, enigmàtica,
alegre i impulsiva que se la caracteritza per el seu color de cabell. Intercanvien
algunes paraules, i quan el trajecte finalitza, Clementine dona el seu numero de
telèfon a Joel, i aquest al arribar a casa la truca. Tenen alguns trobaments en
els que es coneixen més; s’estiren sobre la capa de gel glaçada, parlen amb
molt de sarcasme i el més important, és que Clementine comença a despertar
l’instin d’espontaneïtat a Joel. A partir d’aquí, comencen tot un seguit de flash,
que ens fan tornar al passat de la relació entre Joel i Clementine.
Un dia, després d’una forta i última discussió de la parella, Joel acudeix a la
llibreria on treballa Clementine, i aquesta no el reconeix. Joel, els ho explica als
seus amics i aquets li ensenyen una carta que confirma que Clementine, s’ha
sotmès a un tractament neurològic a la clínica Lacuna Inc, per borrar a Joel de
la memòria. Aleshores, ell decideix fer el mateix i acut a la clínica. La base del
tractament, és agafar totes les coses que et recordin aquella persona i guardar-
les, fora de la teva vista. Aquest és el moment, en el que Patrick, un jove
treballador de la clínica, confisca tots aquets objectes a Joel i els utilitza per a
seduir a Clementine. Utilitza frases, històries i records que causen en la ment
de Clementine, un desconcertament total. Durant el procés d’eliminació de la
memòria de Joel, comença dins del seu cervell, una lluita del record contra la
supressió. Adormit, comença arrpentir-se de estar esborrant el record més
bonic que ha viscut mai, el de la persona que l’ha fet viure i juntament amb
Clementine, aconsegueixen enganyar el ‘’factor’’ d’eliminació amagant-se en
altres records. Degut a la ‘’pèrdua’’ de Joel del lloc de treball i a la
desconcentració dels jove Stan, encarregat d’aquesta part del tractament, i de
Mary, la secretaria, comencen a sorgir problemes, i aquets han de trucar al

2. doctor Howard. És en aquest punt de la pel·lícula, en el que descobrim una
història paral·lela a la dels protagonistes, la historia de Howard i Mary. Mary
confessa al doctor, que se sent molt atreta per a ell, i li fa un petó. En aquell
instant, apareix la dona d’aquest i és ella qui després de veure l’escena incita a
Howard a explicar tota la veritat a Mary. I es quan la jove secretaria s’adona,
que ella també ha estat sotmesa al tractament davant de la història impossible
amb el doctor. És aleshores, quan Mary decideix difondre a tots els pacients de
la clínica, tots els records, objectes i cassetes. D’aquesta manera la parella
s’adona de la veritat i de que ja han viscut una història. Les reaccions per
ambdues parts són de xoc, descontrol i por, però finalment decideixen tornar a
començar.
El color dels cabells de Clementine, representen l’orientació del temps per al
espectador. El color canvia en funció de la situació de la parella. Un altre punt
per a comprendre millor la pel·lícula, és que els records de Joel, són aquells
que ens mostren com es van conèixer, els principis i els motius de la ruptura, i
són explicats i esborrats en ordre invers. Per últim, considero molt importants
petits detalls com els jocs de paraules, ‘’Eres agradable’’, o quan en la part
surrealista de la pel·lícula Clementine diu a Joel que la busqui a Montauk, i
aquell és el trajecte del retrobament. Són detalls curiosos que donen un punt
més de romanticisme idealitzat a la pel·lícula i que enllacen situacions i
moments.

3. Eternal sunshine of The Spotless
Main
El eterno resplandor de una mente sin recuerdos
Judit Monsalve
1r Batx D
Breu interpretació de la pel·lícula
Gran pel·lícula i de gran trama psicològica, ‘’Olvídate de mi’’, en espanyol,
tractaria el tema de la importància de l’estructura del nostre cervell, en especial,

4. la de la memòria. És imprescindible que el funcionament de dita estructura sigui
tan rígida i estigi tan ben ordenada, perquè si no estaríem en total descontrol.
Tanmateix, la meva visió de la pel·lícula és ben diferent. Anant més enllà, he
interpretat l’argument com l’impossibilitat d’esborrar una persona que ens ha fet
canviar i que ens ha fet sentir que estem vius. És una interpretació idealitzada,
irracional i careix de base científica, no obstant, considero que en la pel·lícula
podem reflexionar sobre si realment tot aquest univers de la ciència, donat
sobretot al món occidental, pot influir i modificar un món espiritual que engloba
el tot, que personalment penso que existeix d’alguna manera, dins de totes les
persones. Aquesta pel·lícula proporciona la possibilitat de plantejar, que les
histories d’amor de vegades, queden gravades tan dins que per molt que
s’intenti, no s’eliminen del tot. Que sempre queda alguna cosa, per petita i
insignificant que sigui, que ens lligarà a aquella persona.