Programa Electoral de Convergència i Unió 25N 2012

Convergència i Unió 1
Programa Electoral 2012

Índex de continguts

LA TRANSICIÓ NACIONAL
LA TRANSICIÓ NACIONAL...................................................................................... 8
D’ON VENIM. UNA ETAPA QUE S’ACABA............................................................. 9
CAP A ON ANEM. AVANÇAR EN LA CONSTRUCCIÓ D’UN ESTAT PROPI...... 12
COM FAREM AQUEST PROCÉS?......................................................................... 13
CONSTRUCCIÓ D’ESTRUCTURES D’ESTAT ...................................................... 14
MANTENIR UN DIÀLEG PERMANENT.................................................................. 15
AVANÇAR CAP A UN ESTAT PROPI EN EL MARC EUROPEU.......................... 15
UN ESTAT PROPI PER VIURE MILLOR................................................................ 16

APOSTEM PER UN GOVERN BASAT EN VALORS
1.- SERVEI............................................................................................................... 18
2.- PAÍS ................................................................................................................... 19
3.- DEMOCRÀCIA ................................................................................................... 20
4.- BON GOVERN ................................................................................................... 20

CATALUNYA 2020*
L’HORITZÓ EUROPEU ........................................................................................... 23
OBJECTIUS CATALUNYA 2020 ............................................................................ 26
PROPOSTES CATALUNYA 2020 .......................................................................... 30

1.- UNA CATALUNYA AMB MÉS OCUPACIÓ

1.1.- LLUITA CONTRA L’ATUR, LA PRIMERA DE LES PRIORITATS................... 31

Diàleg i concertació........................................................................................... 31
Les persones aturades, la nostra prioritat......................................................... 32
Un mercat laboral més adaptable i orientat a les persones .............................. 34
Lluita contra l’atur juvenil................................................................................... 34
Lluita contra absentisme ................................................................................... 35
Seguretat en el treball ....................................................................................... 35


Inspecció de treball ........................................................................................... 35
Seguretat Social................................................................................................ 35
Avançar en la conciliació................................................................................... 36
Economia social i solidària i el cooperativisme ................................................. 36
Centres especials de treball i empreses d’inserció ........................................... 36
1.2.- IMPULS A L’AUTOOCUPACIÓ, SUPORT A PERSONES TREBALLADORES
AUTÒNOMES .......................................................................................................... 37

2.-UNA CATALUNYA MÉS COMPETITIVA, INNOVADORA I
INTERNACIONALITZADA

2.1.- FOMENT DE L’ACTIVITAT PRODUCTIVA PER CREAR OCUPACIÓ........... 39
Suport permanent a l’activitat econòmica i simplificació administrativa............ 39
Finançament per a l’activitat productiva............................................................ 40
Una economia orientada a l’exterior ................................................................. 41
Suport a les petites i mitjanes empreses .......................................................... 42
Innovació empresarial ....................................................................................... 42
Responsabilitat social de l’empresa (RSE) ....................................................... 43
2.2.- IDEAT I FET A CATALUNYA: UNS SECTORS PRODUCTIUS DINÀMICS ... 43
2.2.1.-INDÚSTRIA MÉS QUE MAI.................................................................... 43
2.2.2.-COMERÇ: EL MODEL CATALÀ............................................................. 45
2.2.3.-TURISME: UN SECTOR ESTRATÈGIC................................................. 48
2.2.4.-AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA, ALIMENTACIÓ I
AGROINDÚSTRIA ............................................................................................ 50
Administració agrària ........................................................................................ 51
Potenciar l’agroindústria.................................................................................... 52
Promoció i internacionalització.......................................................................... 52
Comercialització de productes agraris .............................................................. 53
Vi i cava............................................................................................................. 54
Desenvolupament rural ..................................................................................... 54
Regadius ........................................................................................................... 55
Recerca agroalimentària ................................................................................... 55
Foment del cooperativisme ............................................................................... 55
Pesca i aqüicultura............................................................................................ 56
2.3.- R+D+i = PROGRÉS ECONÒMIC I INVERSIÓ DE FUTUR ............................ 57
Model català de recerca i innovació.................................................................. 58


Agents dels sistema de recerca i innovació català ........................................... 59
Polítiques de suport al personal investigador ................................................... 59
Transferència de coneixement i innovació........................................................ 60
La Recerca biomèdica ...................................................................................... 61

3.- UNA CATALUNYA AMB MÉS FORMACIÓ

3.1.- GARANTIR EL FUTUR.................................................................................... 62

3.2.- L’ENSENYAMENT LA MILLOR INVERSIÓ DE FUTUR PER AL PAÍS........... 63
Desplegament de la llei d’Educació de Catalunya ............................................ 63
Règim lingüístic................................................................................................. 63
Dret a l’elecció de centre i compromís de les famílies ...................................... 63
Mesures d’actuació pedagògica........................................................................ 63
Docents ............................................................................................................. 65
Administració educativa .................................................................................... 65
3.3.- LA FORMACIÓ PROFESSIONAL CLAU PER A LA COMPETITIVITAT......... 65
Curs d’accés als cicles formatius de grau mitjà i superior ................................ 66
Formació Professional dual............................................................................... 66
Formació al llarg de la vida ............................................................................... 67
Centres integrats............................................................................................... 67
Reconeixement de l’experiència laboral .......................................................... 67
3.4.- LES UNIVERSITATS, LA PORTA EUROPEA A LA CREACIÓ, LA GESTIÓ I
LA TRANSFERÈNCIA DEL CONEIXEMENT .......................................................... 67
Model català d’universitat.................................................................................. 67
Política de beques i ajuts .................................................................................. 69
Català a la universitat........................................................................................ 70
Accés a la universitat ........................................................................................ 70
Universitat per a tothom .................................................................................... 70

4.- UNA CATALUNYA AMB MÉS ESTAT DEL BENESTAR

4.1.- COHESIÓ SOCIAL .......................................................................................... 71
4.2.- BENESTAR SOCIAL I FAMÍLIA ...................................................................... 71
La família com a eix vertebrador i de cohesió social ........................................ 73
Les persones grans, un valor actiu ................................................................... 73


La infància, present i futur de la nostra nació ................................................... 74
Promoció de l’autonomia personal, posem en valor les capacitats de les
persones ........................................................................................................... 75
Cohesió social, inclusió social i lluita contra la pobresa.................................... 77
Drogodependències .......................................................................................... 77
Tercer sector: col·laboració, participació i corresponsabilitat social ................. 77
Associacionisme i voluntariat, gran actiu de força social .................................. 77
Acció cívica i desenvolupament comunitari ...................................................... 78
Els valors, el fonament d’un país ...................................................................... 79
Joventut: formació, emancipació i implicació social.......................................... 79
Immigració, tots som país ................................................................................. 80
4.3.- SALUT ............................................................................................................. 80
Un sistema sanitari públic, universal, participatiu i descentralitzat ................... 81
Noves necessitats, nou model assistencial....................................................... 82
El professionalisme com a base de la relació amb els professionals ............... 84
Un nou paper dels ciutadans ............................................................................ 84
Una Agència al servei de l’avaluació, la transparència i el rendiment de
comptes............................................................................................................. 85
El sector farmacèutic: motor econòmic i agent de salut.................................... 85
L’Agència de Salut Pública: un pas endavant en la prevenció, la promoció i la
protecció de la salut .......................................................................................... 86
Una sanitat privada que contribueix als resultats de salut ................................ 86
4.4. -HABITATGE .................................................................................................. 87
Facilitar l’accés a l’habitatge ............................................................................. 87

4.5.- ESPORTS ..................................................................................................... 88
L’esport, motor de recuperació econòmica ....................................................... 89
L’esport, font de salut i de benestar .................................................................. 89
L’esport projecta la imatge de Catalunya al món .............................................. 90
4.6.- POLÍTIQUES D’IGUALTAT ........................................................................... 91
Igualtat i no discriminació per raó de gènere .................................................... 91
Coresponsabilitat .............................................................................................. 91
Lluita contra la violència masclista.................................................................... 91
Igualtat i no discriminació per raó d’orientació i/o identitat sexual .................... 92


4.7.- RESPECTE A LA LLIBERTAT RELIGIOSA. ................................................ 92

5. UNA CATALUNYA MÉS SEGURA

5.1.- POLÍTIQUES DE SEGURETAT ................................................................... 94
5.2.- GARANTIES PER AL CONSUMIDOR .......................................................... 96
5.3.- ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA, DRET I EXECUCIÓ PENAL..................... 98
Culminar l’organització judicial a Catalunya...................................................... 98
Una administració de justícia àgil, moderna i amb un ús normalitzat del català98
Completarem el codi civil de Catalunya ............................................................ 99
El model català d’execució penal...................................................................... 99
Equilibri territorial ............................................................................................ 100
Altres mesures concretes en administració de justícia ................................... 100

6.- UNA CATALUNYA MÉS SOSTENIBLE

6.1.- COHESIÓ TERRITORIAL ........................................................................... 101
Ordenació del territori...................................................................................... 102
Territori rural.................................................................................................... 102
Promoció empresarial i de l’ocupació territorial .............................................. 103
6.2.- MEDI NATURAL I BIODIVERSITAT ........................................................... 103
Gestió i valorització dels espais protegits ....................................................... 104
Suport a la custòdia del territori ..................................................................... 104
Gestió forestal i prevenció d’incendis.............................................................. 105
Protecció dels animals .................................................................................... 106
Caça i pesca continental ................................................................................. 106
6.3.- ENERGIA ................................................................................................... 106
Política energètica........................................................................................... 107
Subministrament energètic segur i de qualitat ................................................ 108
Infraestructures de distribució ......................................................................... 108
Mix energètic................................................................................................... 108
Estalvi i eficiència energètica .......................................................................... 109
Recerca i desenvolupament i aprofitar la contribució de l’energia al
desenvolupament econòmic ........................................................................... 110
6.4.- CANVI CLIMÀTIC........................................................................................ 110
6.5.- POLÍTIQUES D’AIGUA ............................................................................. 111


6.6.- RESIDUS..................................................................................................... 112
6.7.- ALTRES VECTORS AMBIENTALS ............................................................ 113
Qualitat de l’aire .............................................................................................. 113
Qualitat ambiental a l’activitat Industrial .................................................... 113
Servei Meteorològic de Catalunya .................................................................. 114
Suport al Tercer sector Ambiental .................................................................. 114
Compromís ambiental de l’administració pública............................................ 115
6.8.- ECONOMIA VERDA.................................................................................... 115
Vehicle elèctric ................................................................................................ 116

7.- UNA CATALUNYA MÉS HIPERCONNECTADA

7.1.- INFRAESTRUCTURES I MOBILITAT......................................................... 118
Infraestructures ............................................................................................... 118
Mobilitat i transport públic ............................................................................... 118
Xarxa viària ..................................................................................................... 119
Corredor ferroviari del Mediterrani .................................................................. 120
Logística i transport......................................................................................... 120
Aeroports......................................................................................................... 120
Ports................................................................................................................ 121
7.2.- TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ (TIC)............ 121

8.- UNA CATALUNYA MÉS EMPRENEDORA

8.1.- L’EMPRENEDORIA COM A SORTIDA DE LA CRISI ................................. 124

9.- UNA CATALUNYA AMB UNES FINANCES PÚBLIQUES EQUILIBRADES

9.1.- PER UNES FINANCES PÚBLIQUES RESPONSABLES ........................... 126
Política Pressupostària ................................................................................... 126
Política Financera ........................................................................................... 127
9.2.- FISCALITAT AL SERVEI DE LA RECUPERACIÓ...................................... 128

Creació d’un Espai Fiscal Català: Hisenda pròpia .......................................... 128
Agència Tributària de Catalunya..................................................................... 128
Política Fiscal .................................................................................................. 128

10.- UNA CATALUNYA AMB UNA CULTURA I UNES INSTITUCIONS MÉS
PRESENTS AL MÓN


10.1.- L’ESTAT CULTURAL ............................................................................... 130
Economia i cultura........................................................................................... 132
Cultura popular................................................................................................ 133
Cultura i patrimoni ........................................................................................... 134
L’imaginari de País.......................................................................................... 134
10.2.- EL CATALÀ, NOVENA LLENGUA DE LA UNIÓ EUROPEA .................... 134
En llengua, Catalunya sempre suma .............................................................. 135
Noves estructures i eines de llengua i país..................................................... 136
10.3.- LA CATALUNYA GLOBAL:PROJECCIÓ EXTERIOR DE CATALUNYA .. 137
Lideratge i reconeixement internacional ......................................................... 137
Participació, influència i creació d'opinió......................................................... 138
Institucions i òrgans ........................................................................................ 138
Polítiques i actuacions .................................................................................... 139
Col·laboració ................................................................................................... 139
Cooperació per al desenvolupament .............................................................. 139

11- LES INSTITUCIONS AL SERVEI DELS OBJECTIUS CATALUNYA 2020

11.1.- REGENERACIÓ POLÍTICA I LIDERATGE ............................................... 142
11.2.- ADMINISTRACIÓ PROPERA ................................................................... 143
Austeritat i racionalització del sector públic .................................................... 143
Simplificació administrativa ............................................................................. 144
Transparència en la contractació pública........................................................ 145
Administració oberta i Administració electrònica............................................. 145
Funció pública ................................................................................................. 146
11.3.- ORGANITZACIÓ TERRITORIAL .............................................................. 147

*Al llarg del programa hi ha propostes que van acompanyades de les sigles (EE), significa que
són mesures necessàries per a dotar-nos d’estructures d’estat. No hi són totes, però s’hi han
recollit les més rellevants.


LA TRANSICIÓ NACIONAL


Catalunya és una nació. Per la seva història, per la seva identitat, per la seva
personalitat política, però fonamentalment perquè se’n sent i ho vol continuar essent.
Ni abans, ni ara, ni mai, cap llei ni estat podran impedir o negar que Catalunya és una
nació. Una nació que, a més, té capacitat per construir grans projectes col·lectius a
favor de la seva convivència i del seu progrés econòmic, social i cultural. Una nació
que no ha renunciat mai als seus drets inherents com a poble, ni tampoc al dret a
l’autodeterminació, i que sempre ha anhelat les màximes cotes d’autogovern. Una
nació que ha tingut, al llarg dels darrers 150 anys, el catalanisme polític com el referent
de modernitat, progrés i democràcia.

Les properes eleccions del dia 25 de novembre tenen una transcendència històrica. És
l’hora que Catalunya iniciï el rumb cap a l’estat propi. Després de més de trenta anys
de democràcia, s’ha constatat que l’encaix de Catalunya a l’Estat espanyol resulta de
viabilitat molt difícil. Se’ns han tancat les portes, i per tant, és hora d’iniciar el nostre
propi camí. No volem renunciar al que som, i al mateix temps, aquesta és la via que
ens permetrà viure millor.

Convergència i Unió, com a força política principal de Catalunya, se sent hereva i
compromesa en la defensa de la nació catalana, la seva voluntat d’autogovern, la seva
força cultural i democràtica, i la seva vocació d’obertura i presència al món. És per això
que, sense cap més eina que la democràcia, defensem el dret a decidir sense més
límit que el que marqui en cada moment el poble de Catalunya, com a garantia de la
convivència i el progrés econòmic, social i cultural del conjunt del poble català.

Coherents a definir Catalunya com una nació i a situar la democràcia com un valor
absolut, apostem pel dret a decidir per assolir l’autogovern que el poble de Catalunya
reclama i necessita per viure millor.

D’on venim. Una etapa que s’acaba

Des de la transició, fa més de tres dècades, Convergència i Unió i bona part del
catalanisme polític, va treballar per aconseguir el major autogovern possible per a
Catalunya i alhora cercar un encaix viable dins de l’Estat espanyol. Un encaix que
permetés a Catalunya sentir-se còmoda, que li permetés continuar sent el que era i és,
una nació amb una forta història al darrere, en el marc d’un estat que reconegués la
pluralitat. Aquesta aposta va anar acompanyada d’un gran esforç de pedagogia,
d’intentar fer-se entendre, i alhora d’una voluntat de contribuir a l’estabilitat i a la
governabilitat de l’Estat. De fet, es pot afirmar amb rotunditat que Convergència i Unió
s’ha implicat en tots els moments decisius pels quals ha passat l’Estat espanyol. I això
no ho pot dir cap altre partit; tampoc cap dels dos grans partits espanyols, ni el PP ni el
PSOE.

La resposta de l’Estat espanyol al llarg d’aquestes darreres dècades no ha estat pas
de lleialtat vers les reivindicacions i els sentiments del poble de Catalunya. Just al
contrari, la resposta ha estat un continuat finançament insuficient, que, tot i les
evolucions successives, ha comportat un permanent- i creixent en el temps- dèficit
fiscal per al nostre país; una invasió constant del marc competencial de la Generalitat;


una deslleialtat institucional que s’ha accentuat en aquests moments de crisi, i una
manca de respecte vers els nostres trets identitaris, com ara, la llengua catalana. No
és una novetat; tristament, aquesta és la resposta que sempre s’ha trobat el
catalanisme polític quan ha intentat aconseguir un encaix a Espanya que respectés el
dret de Catalunya a disposar d’una identitat pròpia. I aquesta resposta és independent
de les èpoques, dels sistemes polítics i dels governs que han estat al capdavant de
l’Estat.

Resulta evident que l’Estat de les autonomies configurat al llarg d’aquestes tres
dècades ha fracassat en el seu objectiu principal. El que inicialment era una possibilitat
d’encaix de les nacionalitats històriques, dins d’un estat que fos compost, dins d’un
estat plurinacional, ha acabat sent un model simètric, homogeni, de 17 comunitats
autònomes. Un model de cafè per a tothom, on tothom volia les mateixes
competències que Catalunya, per no ser menys, i que ara amb l’actual conjuntura, ha
entrat en crisi.

Aquest procés s’accentua arran del procés de nou Estatut de Catalunya. L’any 2005, el
Parlament de Catalunya va aprovar un nou Estatut, amb la voluntat d’esdevenir un
pacte polític de caràcter bilateral entre Catalunya i l’Estat, per tal d’ampliar el marc
d’autogovern de Catalunya i poder disposar d’un sistema de finançament singular, tot
sortint del règim comú. Novament, però, la resposta de l’Estat espanyol va ser
negativa. Primer, durant el seu pas pel Congrés, la proposta de l’Estatut va ser
rebaixada. Segon, es va iniciar una campanya de desprestigi i d’atac a Catalunya per
part del PP i dels sectors més espanyolistes. Però sobretot, el cop més dur per a
Catalunya va ser la Sentència del Tribunal Constitucional, instigada i avalada tant pel
PP com pel PSOE. Una sentència que va deixar l’Estatut absolutament desvirtuat, per
la via de l’anul·lació i per la via de la interpretació.

Aquesta Sentència contra l’Estatut va suposar un fet molt greu, que va adquirir una
dimensió històrica. Un tribunal amb una part dels seus membres amb el mandat
caducat, i per tant, deslegitimats -i en plena sintonia amb els dos partits espanyols- va
obviar la voluntat majoritària del poble català de major autogovern expressada en
referèndum. La Sentència del Tribunal Constitucional va evidenciar que no hi havia
cap voluntat d’aprofundir en el pacte constitucional i de fer evolucionar l’Estat espanyol
cap a un estat plurinacional. Espanya vol seguir sent un estat amb una sola nació.
Aquest va ser un punt de no retorn.

En aquell moment, el mes de juliol del 2010, a Catalunya, es va arribar a un consens
molt ampli en el sentit que la via seguida fins llavors per aconseguir l’encaix del nostre
país a l’Estat espanyol havia resultat infructuós i ja no donava més de si. Amb una
certa sensació de frustració, es constatava que estàvem abocats a una mena de
carreró sense sortida. La conclusió era clara: o renunciàvem a la nostra voluntat de
major reconeixement i majors cotes d’autogovern -en definitiva, renunciàvem al que
som diluint-nos en una regió administrativa, homogeneïtzada, gairebé folklòrica- o
iniciàvem una nova etapa. És evident que la convicció majoritària era clara en el sentit
d’emprendre un nou camí. Així es va plasmar en una massiva manifestació pels
carrers de Barcelona sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”.


L’estiu de 2011 es va tornar a fer palesa la voluntat clara que tenen el PSOE i el PP
per laminar el nostre autogovern. Els dos partits espanyols van pactar i aprovar de
manera precipitada una reforma de la Constitució que vulnerava l’autonomia financera
de la Generalitat.

La reforma de la Constitució no és, per desgràcia, un fet puntual, sinó la confirmació
d’una clara tendència. Els dos partits espanyols comparteixen una mateixa visió i una
voluntat de posar fi a un major autogovern i llibertat per a Catalunya i de dur a terme
una forta i constant recentralització de competències cap a l’estat central. Es posa de
manifest, en definitiva, una voluntat de fer passes enrere en l’autogovern.

El 28 de novembre de 2010, Convergència i Unió va guanyar les eleccions amb un
programa que tenia com a principal repte per a la legislatura començar a exercir el dret
a decidir, amb una primera estació prou transcendent: el pacte fiscal en la línia del
concert econòmic. L’objectiu era poder prendre les nostres pròpies decisions respecte
als recursos que els ciutadans i les empreses d’aquest país generem amb molt
d’esforç; disposar de la sobirania sobre els nostres impostos per poder fer fort i
cohesionar al màxim el nostre país.

El 25 de juliol passat, el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució per una
àmplia majoria en la qual es concretava l’objectiu d’aquest pacte fiscal i s’instava el
Govern de la Generalitat a negociar amb el Govern espanyol. El 20 de setembre, el
president de la Generalitat va acudir a la Moncloa amb aquest mandat del Parlament, i
en definitiva, del poble de Catalunya. I la resposta del president del Govern espanyol
va ser un “no” rotund. Un “no” a la proposta en si i, per damunt de tot, un “no” a
negociar.

Uns dies abans, l’11 de setembre, més d’un milió i mig de catalans va sortir al carrer
sota el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”. Una espectacular manifestació, la més
gran de la història del nostre país, amb un to i un esperit positiu i d’afirmació com a
poble i com a nació. Una manifestació que, sens dubte, ha esdevingut una fita històrica
que marca un abans i un després en l’esdevenir de Catalunya.

Davant d’una sentència que va frustrar les legítimes aspiracions del poble català;
davant dels continuats intents de recentralització i de la negativa a satisfer les
demandes de major autogovern; davant de l’atac constant a un dels elements més
centrals, més estimats i més valuosos de la nostra identitat; davant d’un dèficit fiscal
que ens ofega; davant, en definitiva, d’una sensació d’incomprensió vers les
reivindicacions, els sentiments i la voluntat de ser dels catalans, per a CiU no hi ha lloc
ni a la resignació ni al conformisme. Davant de tots aquestes elements, que generen
un fort creixement de la distància emocional amb l’Estat, sobretot hi ha una voluntat
nítida d’una immensa majoria del poble de Catalunya de continuar sent el que som i
projectar-ho amb orgull cap al futur.

És l’hora que Catalunya iniciï el seu propi camí. Un clam molt fort del poble de
Catalunya en aquesta direcció es va poder sentir, aquí i a fora, la tarda de la Diada.
Però, per emprendre aquesta nova etapa, fa falta un nou mandat del poble de


Catalunya, una nova legitimitat que només es pot aconseguir a través d’unes
eleccions.

Cap a on anem. Avançar en la construcció d’un estat propi.

Des de la Sentència contra l’Estatut de Catalunya i molt especialment, després de la
gran manifestació de l’11 de setembre d’enguany, una gran majoria de la ciutadania de
Catalunya ha assumit conscientment el fet d’estar protagonitzant un gran canvi, una
transició que ha encarat sense ambigüitats ni limitacions.

El poble de Catalunya, divers i plural, ha deixat de ser un espectador de la realitat per
ser un protagonista del canvi.

Catalunya té dret a decidir el seu futur i ha arribat el moment de poder exercir aquest
dret. Després de trenta anys, és el moment d’escollir. És l’hora que Catalunya faci el
seu propi camí. Amb naturalitat. Un camí, una transició nacional, que ens ha de
permetre prendre les nostres pròpies decisions, que ens ha de permetre viure d’acord
amb les nostres pròpies possibilitats, i això vol dir viure millor. Viure millor ara i en el
futur. Es tracta de poder desenvolupar amb llibertat el nostre projecte de país, que té
com a pilars el progrés econòmic i la cohesió social, amb la preservació del nostre
estat del benestar. Un camí que ens ha de permetre mostrar-nos tal com som i
projectar la nostra identitat, la nostra cultura i la nostra llengua.

Catalunya és una nació amb més de mil anys d’història, amb una identitat, una cultura
i una llengua pròpies, amb unes institucions de govern històriques, i que vol continuar
fent el seu camí, continuar sent en el futur i progressar. Per això calen instruments
d’estat.

Volem construir una majoria social àmplia perquè Catalunya pugui tenir un estat propi
dins el marc d’Europa, perquè Catalunya té l’aspiració de ser un poble normal entre els
països i les nacions del món.

Un estat que no té una nació al darrere li falta l’ànima. Però una nació sense un estat
també és incompleta. Una nació sempre necessita al seu costat un estat que
l’acompanyi, que la protegeixi, que la impulsi, que la faci créixer i ser forta. Per aquest
motiu, el sentiment que l’Estat espanyol no respecta Catalunya, que no l’entén, que
l’ataca, que li és deslleial, que no compleix amb els seus compromisos, que l’ofega
econòmicament -en conseqüència també socialment-; en definitiva, el sentiment que
Catalunya no té un estat que l’acompanyi, és un sentiment cada cop més compartit
entre els catalans. I és un senyal d’alerta inequívoc que les coses estan canviant.

En aquesta línia, cal posar de manifest que dos anys després de la Sentència de
l’Estatut, de la constatació de final d’etapa, i de la decisió de canvi de rumb, pren més
sentit que mai reivindicar que Catalunya ha de poder exercir el seu dret a decidir sobre
tot allò que l’afecta sempre que es faci en un marc democràtic i sobre consensos
amplis, amb la voluntat d’avançar i no de dividir el país.


Com farem aquest procés?

Aquest és un camí basat en l’aprofundiment de la democràcia. Amb la legitimitat i la
legalitat que emanen d’un procés profundament democràtic. Serà el poble de
Catalunya el que s’expressarà i haurà de decidir. Conseqüentment, cal preguntar-se:
qui té por de la democràcia?

Un procés que només podrà tenir èxit si compta amb una majoria social àmplia al
darrere. Serà la majoria del poble de Catalunya la que decidirà. Un procés que es farà
tenint present la ferma voluntat de continuar essent un sol poble i un país cohesionat.

Un camí que farem dins del marc europeu. Catalunya no està a Europa, Catalunya és
Europa. Som Europa, des de fa molts segles. Catalunya és una de les nacions més
velles d'Europa. Al segle IX, era l'únic territori de la península ibèrica que pertanyia a
l'Imperi de Carlemany. Una vocació europea, en definitiva, que neix de les nostres
arrels més profundes.

Una transició que farem amb diàleg, amb l’Estat espanyol, amb la Unió Europea i amb
la comunitat internacional. Amb el rigor i la seriositat que donen credibilitat al nostre
projecte. I amb una actitud pacífica i de convivència, sense caure en provocacions.

Aquest és un camí en positiu, d’obertura i d’interrelacions. No va en contra de ningú.
No busca la confrontació ni la ruptura. És un camí tranquil. Volem tenir un estat propi
en el marc d’Europa, amb una clara vocació cap a l’exterior i que alhora, com és
natural, seguirà tenint uns forts vincles amb Espanya.

Iniciem un projecte d’il·lusió. És l’esperança de poder viure millor. És l’anhel de ser el
que som, un poble i una nació com qualsevol altra del món, amb llibertat, sense que
ningú ens ho intenti impedir.

Un nou camí que requerirà un lideratge fort. Davant d’un repte d’aquesta envergadura,
cal la màxima força i confiança en la persona que l’haurà d’encapçalar. També
requerirà visió de país, consens i generositat.

Un procés que exigirà ambició, treball, comprensió, paciència i esforç per part de tots i
cadascun dels ciutadans de Catalunya.

En aquest sentit, i recollint l’establert a la resolució que va aprovar el Parlament de
Catalunya per àmplia majoria el passat 27 de setembre de 2012, el proper Govern de
la Generalitat impulsarà una consulta la propera legislatura per tal que el poble de
Catalunya pugui determinar lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu.

Aquesta consulta es farà d’acord amb la legalitat que s’esdevingui i amb tota la
legitimitat democràtica.


Construcció d’estructures d’estat

Al llarg d’aquests trenta-cinc anys d’autogovern, Catalunya ha anat construint
estructures d’estat d’acord amb les potencialitats competencials que teníem al nostre
abast, però amb una clara voluntat de dissenyar-les amb ambició d’estat propi.

D’exemples de l’obra feta fins ara en podem trobar a pràcticament tots els àmbits: en
el camp de la seguretat, amb la creació de la policia de la Generalitat, els Mossos
d’Esquadra, que han esdevingut la policia integral a Catalunya, o el Servei Català de
Trànsit; en el camp de la sanitat, amb el Servei Català de la Salut com a element clau
del model sanitari català; en el de la justícia, amb el desenvolupament integral del Codi
civil català; en l’ensenyament, amb el model educatiu català; en el dels mitjans de
comunicació, amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que ha possibilitat
la creació de TV3 i Catalunya Ràdio, emissores líders al país. I així en tantes altres
àrees i sectors on la Generalitat ha anat desplegant aquells mecanismes legals per
poder dotar el país d’estructures que possibilitessin la màxima expressió de
l’autogovern en aquells casos on l’actual marc legal no ho impedís de manera
expressa.

Tot i aquests avenços, Catalunya no disposa en aquest moment de la majoria
d’estructures d’un estat normal, i s’han d’anar construint, i aquest no és un procés
immediat; cal cohesionar-ho i cal fer-ho bé tot, sense improvisacions, donant respostes
a les incerteses que hi pot haver.

Respecte això, el Govern treballarà en la construcció d’estructures d’estat que
acompanyin aquest procés d’exercici del dret a decidir del poble de Catalunya i que
permetin enfortir el país en tots els àmbits.

Cal tenir present que la construcció d’estructures d’estat no és un objectiu en si mateix.
És un instrument, que ha de donar al nostre país la possibilitat d’exercir aquelles
competències i de dissenyar aquelles polítiques que qualsevol estat pot fer en tots els
àmbits, des de definir models de prestació fins a les polítiques de projecció exterior de
nostre país.

La primera -i més urgent- necessitat que té el país és assolir la plena sobirania fiscal, i
el camí per aconseguir-ho és definir la hisenda pròpia per la via de la transformació de
l’Agència Tributària de Catalunya en una administració tributària que recapti i gestioni
tots els recursos generats a Catalunya per tal de poder garantir el progrés econòmic i
les polítiques socials del nostre país.

També serà prioritari aprovar una llei electoral catalana que representi i garanteixi la
pluralitat del conjunt del territori, tot reforçant la participació democràtica a través de
sistemes de representació proporcional personalitzada.

Altres exemples de construcció d’estructures d’estat són:

• L’impuls a una política de relacions exteriors que promogui la màxima
integració possible de Catalunya al món.


• La creació d’un marc català de relacions laborals en el qual s’adapti la
normativa laboral a la realitat productiva del nostre país.
• La gestió de les pensions i cotitzacions dels ciutadans de Catalunya, ara
gestionades per la Seguretat Social.
• L’assumpció per part de la Policia de la Generalitat, els Mossos d’Esquadra, de
totes les competències que encara avui tenen reservades els cossos i forces
de seguretat de l’Estat, inclosos el control dels ports i aeroports.
• La plena projecció internacional de l’esport català a través de les federacions
esportives catalanes.
• La gestió de totes les aigües interiors de Catalunya, amb independència de la
conca hidrogràfica de la qual formin part.
• La gestió de tota la política agrària comunitària.
• La titularitat i la gestió de totes les infraestructures d’interès general per a
Catalunya: aeroports, ports, xarxes bàsiques viària i ferroviària.
• La política energètica.
• La definició de les bases de la política d’universitats de manera que permeti
adequar-ne el finançament, l’accés i la governança.
• La política de la funció pública per fer-la més professionalitzada.
• La necessitat de dotar-se d’un model propi d’organització territorial basat en els
municipis, les comarques i les vegueries.

Aquests són només uns exemples del que s’ha de fer en els propers temps. Al llarg del
programa trobareu detallats molt més exemples del que han de ser estructures d’estat
de caràcter més sectorial.

Mantenir un diàleg permanent

Durant tot aquesta nova etapa sempre mantindrem una total predisposició al diàleg
amb les institucions de l’Estat espanyol i d’interlocució amb la Unió Europea.

Avançar cap a un estat propi en el marc europeu

En l’encetar aquesta nova etapa, la nostra vocació és més europea que mai. Davant
dels dubtes i la incertesa que aquesta nova etapa que ara comença pot comportar, des
de Convergència i Unió tenim clar que el camí a seguir és aconseguir un estat propi en
el marc europeu.

Catalunya, de sempre, ha estat un poble amb una clara tradició europeista, perquè és
Europa, perquè forma part d’Europa des dels seus inicis.

La nostra transició nacional cap a un estat propi passa necessàriament per continuar
formant part d’Europa, i el primer pas per assolir-ho és comprometre’ns a complir, com
a país, totes les obligacions que la UE fixa als seus estats membres. Aquests objectius
no són fàcils, i menys en les circumstàncies actuals, però hem de tenir clar que si
volem formar part de la UE hem d’estar en condicions de demostrar que Catalunya és
un país seriós, rigorós, creïble, competitiu i, sobretot, amb un gran potencial de
contribució a la construcció europea.


Certament a Europa mai no s’ha produït un procés com el que iniciarà Catalunya, però
que una circumstància com aquesta no estigui prevista en els tractats europeus no
significa que no es puguin interpretar aquestes normes de manera flexible, i encara
més quan es tracta d’un territori que ja forma part de la UE i que compleix tots els
requisits per continuar sent-ne membre.

Volem contribuir a reforçar Europa i estem disposats a cedir part de la nostra sobirania
per a la construcció d’una Europa més forta políticament i econòmicament, una Europa
que es vagi transformant en un veritable espai federal. És a dir, amb una governança
política i econòmica a escala europea i una governança territorial d’acord amb les
realitats geogràfiques, culturals, econòmiques, socials i nacionals ben definides.

Un estat propi per viure millor

Certament, una de les raons d’avançar cap a un estat propi és per poder protegir i
potenciar la nostra identitat. Ara bé, al costat d’aquesta, hi ha una altra raó molt
poderosa. Catalunya necessita un estat propi per poder viure millor. Ara i en el futur.
Un estat propi per poder desplegar amb la màxima potència i ambició el nostre
projecte de país.

De fet, es tracta de poder viure d’acord amb la potencialitat de Catalunya. Cal tenir
present que Catalunya té una dimensió econòmica similar o superior a la de Finlàndia,
Txèquia, Bèlgica, Portugal, Irlanda o Dinamarca. I es tracta de viure d’acord amb els
recursos que generem els mateixos catalans i les empreses catalanes. I en aquest
sentit, cal no perdre de vista els 16.000 milions d’euros que cada any marxen de
Catalunya i no tornen.

Catalunya, igual que qualsevol país del món, necessita un estat propi per tenir el poder
de decisió i els seus instruments corresponents, així com el control dels recursos que
genera. És a dir, es tracta de poder decidir quines polítiques duem a terme (cosa que
ara podem fer només de manera limitada i amb les ingerències constants de l’Estat),
dins d’un marc europeu, i tenir el control dels recursos que nosaltres col·lectivament
generem (cosa que ara no podem fer).

Viure millor significa que, en aquests moments, es podria afrontar la crisi econòmica
amb millors garanties que es pot fer a hores d’ara. Igualment, s’haurien de fer
polítiques d’austeritat, com en fan tots els països d’Europa, però no amb la intensitat
que s’han hagut de fer a Catalunya, fruit de l’herència rebuda, però també fruit de la
manca d’instruments i de l’enorme dèficit fiscal. En aquest sentit, es podrien dur a
terme polítiques per afavorir el creixement econòmic i la generació de llocs de treball, o
bé, la construcció d’aquelles infraestructures que el país necessita per potenciar la
seva competitivitat, com és el cas del corredor mediterrani.

Un estat propi per viure millor vol dir que estaríem en condicions de garantir un major
benestar per a tots i cadascun dels catalans i garantir la cohesió social de Catalunya.
Millors prestacions per a la gent gran; una educació i una sanitat de més qualitat, i més
i millors polítiques socials.


ELS VALORS


APOSTEM PER UN GOVERN BASAT EN VALORS
La societat catalana està acostumada a superar moments difícils i a progressar en
situacions complicades com les actuals. Catalunya té un substrat que li permet sortir
de situacions difícils.
La sortida de la crisi actual demana un canvi d’actituds i de mentalitats. Una actitud
d’il·lusió, positiva, de compromís, de treballar per un objectiu comú i de recuperació
d’uns determinats valors que són els que tradicionalment han estat inherents a la
ciutadania de Catalunya.
El país trobarà el rumb del progrés si aconseguim establir una nova complicitat entre la
societat i aquells que tinguin la responsabilitat de govern, si recuperem la confiança
mútua i si treballem de manera conjunta per assolir aquest objectiu.
Les societats d’èxit són aquelles en què la gent se sent implicada i il·lusionada per uns
objectius comuns. Això és possible tenint la màxima confiança en la societat, des dels
valors que han fet fort el país, des de la coresponsabilització i des de l’exercici dels
deures i les responsabilitats que tots tenim com a integrants d’una societat.
El catalanisme ha estat la força que els darrers 150 anys ha sabut canalitzar aquesta
capacitat de reacció, transformació, progrés i iniciativa que té el país. Així ha estat en
els períodes més difícils d’aquest darrer segle i mig i així és ara, quan és l’únic element
capaç de mobilitzar les energies i les esperances del poble català.
El valor del treball, de la feina ben feta, de l’esforç, de la dedicació, del mèrit, de la
responsabilitat, de la iniciativa personal o de la creativitat són part dels valors que
componen aquesta manera de ser dels catalans i que suposa l’actiu més gran del que
disposem en els moments difícils que travessem.
Adequar l’acció política a la recuperació d’aquests valors és la fórmula que ens ha de
fer sortir de l’actual crisi i aixecar Catalunya.
Un projecte que només incorpori mesures és un projecte que no té ànima, és un
projecte que només parla del què, però no del com ni del qui. El projecte polític de
Convergència i Unió no només conté mesures, sinó també valors i actituds, uns valors
que mostren qui som i com actuem. Els valors que recollim expressen el compromís
de Convergència i Unió amb el país i amb una manera de fer i de governar, i indiquen
de quina manera pensem portar a terme les mesures enunciades en aquest programa.

SERVEI
El nostre és un compromís amb el servei al país i a les persones, que són i seran el
centre de la nostra acció política i els destinataris del progrés econòmic i social que es
pugui generar en el futur. La política ha de significar, en primer lloc, voluntat de servei
a la societat, a aquelles persones que han dipositat en els seus representants la
confiança i la il·lusió en el futur.


Compromís: amb el país i les persones, amb l’acció política, amb el servei públic i
amb els objectius de progrés, benestar i llibertat nacional expressats en aquest
programa electoral.
Responsabilitat: conscients de la importància de la tasca que cal desenvolupar, dels
moments difícils pels quals passa Catalunya, i en aquesta nova etapa que
començarem. No portarem el país a situacions sense retorn, actuarem amb plena
consciència de la responsabilitat que assumim.
Llibertat: absolut respecte a la llibertat de la persona en el marc de la seva pertinença
a una societat i a un país amb uns anhels, uns ideals i uns objectius comuns.
Esforç: la cultura de l’esforç és un dels valors que han fet gran aquest país i li han
permès progressar sovint en condicions gens favorables. Avui és més necessari que
mai.
Treball: voluntat de servei vol dir treballar. Un govern no funciona sense treball i
dedicació. Sortir dels moments difícils requerirà un esforç important en aquest sentit.
Solidaritat: en un moment com l’actual adquirim el compromís de garantir el model
català d’estat del benestar.
Justícia social: la desigualtat social és sinònim de societat no cohesionada. Amb les
polítiques d’equitat, de cohesió i d’inclusió enfortim la nostra societat.
Inclusió: no podem acceptar que en una societat hi hagi persones excloses. Cap
sector social ni cap persona ha de quedar al marge dels serveis i recursos bàsics.
Humilitat: el servei públic és un servei a la societat, una gran responsabilitat que ens
atorguen els ciutadans i que cal saber portar a terme.

PAÍS
Adquirim un compromís amb Catalunya, amb la seva gent, amb el seu progrés
econòmic, social i nacional, amb l’objectiu del seu benestar i de la seva llibertat
individual i col·lectiva.
El nostre és un compromís amb la cohesió social de Catalunya, amb els objectius
comuns, amb la convivència, amb la integració a l’entorn d’uns valors, una llengua,
una cultura i una manera de ser i de fer que són les que ens defineixen com a nació i
les que ens atorguen el dret a ser.
Cohesió: Catalunya, un sol poble. La capacitat mil·lenària d’integració dels catalans
forma part de la nostra manera de ser i així continuarà sent en el futur.
Integració: Catalunya ha estat sempre terra de reconeixement i garantia de drets,
però també demana respecte, a la nostra cultura, societat i manera de fer i de ser, i
exigeix per tant uns deures d’integració als qui hi vénen a viure.
Creativitat: la creativitat és un dels elements distintius d’aquest país, és el que li ha
permès excel·lir en no pocs camps, tot i la nostra mida i població reduïdes. Un actiu
com aquest cal cuidar-lo i potenciar-lo, i en cap cas entorpir-lo.


Talent: el talent és un actiu per al progrés del país; el seguirem, el cuidarem, el
fomentarem i el promourem, també en l’acció pública.
Excel·lència: l’assoliment de l’excel·lència fa gran un país. La política pública ha de
tenir també l’excel·lència com un dels seus valors i objectius per tal de garantir la bona
gestió i el progrés.
Llibertat: ens identifiquem amb els anhels i els objectius de llibertat nacional de
Catalunya expressats de manera contundent pel poble català, i ens posem al seu
servei.

DEMOCRÀCIA
Compromís amb la democràcia, en els valors del compromís, la proximitat o la
participació, i sobretot en noves actituds i maneres de fer per part del món de la
política. Cal una nova complicitat.
L’exercici de la democràcia implica confiança en la societat i en la seva maduresa per
decidir. L’exercici del dret a decidir com a nació en els aspectes que generin àmplies
majories que ens permetin sumar com a país, és l’expressió d’aquesta confiança que
ens comprometem a portar a terme.
Confiança: en la societat i en la capacitat i el dret que té a participar i decidir. Hem de
confiar en la gent i posar al seu servei mecanismes de participació directa, com
consultes, o l’exercici del dret a decidir.
Proximitat: les persones que exerceixen una responsabilitat política, com a
representants escollits pel poble, han de ser accessibles i properes. Aquesta serà la
nostra manera de gestionar.
Participació: la societat ha de tenir mecanismes per estar informada, seguir tot procés
de decisió política, opinar-hi i participar-hi.
Transparència: la recuperació de la confiança de la societat en la gestió pública
passa per la transparència i l’accés a tota la informació pública.
Informació: la gestió pública és d’interès social. Cal garantir la informació a la
població de la tasca de Govern.

BON GOVERN
Compromís amb el bon govern. Un dels trets distintius de Catalunya i la seva gent és
el gust per la feina ben feta, per l’excel·lència, pel treball amb valor afegit.
L’Administració pública, el Govern, per assolir l’èxit han d’integrar aquests valors, fer-
los seus i actuar en conseqüència. Només amb ideologia no es governa; és necessària
però no n’hi ha prou; també cal gestió, treball, dedicació i avaluació constant sobre el
grau de compliment i assoliment dels objectius marcats.


Cal un lideratge diferent, sòlid però proper, en el qual la gestió, la dedicació, l’eficàcia i
l’honradesa tornin a donar confiança als ciutadans en els seus dirigents polítics per fer
de la gestió pública una eina eficaç de progrés al servei del país i de la seva gent.
Transparència: Com a governants tenim l’obligació de no enganyar la ciutadania ni
sobre l’acció de govern ni sobre la situació en la qual ens trobem.
Gestió: governar és gestionar, treballar, assolir objectius. L’eficàcia i els resultats
vindran amb una bona gestió pública.
Feina ben feta: la força de Catalunya. El resultat final i l’obsessió de tota obra de
Govern ha de ser la feina ben feta.
Honestedat: el desenvolupament de responsabilitats públiques comporta de manera
inherent el valor de l’honestedat, un comportament íntegre i de servei a la comunitat,
que deixi al marge els interessos de caire personal.
Eficàcia: resultats concrets en un temps determinat, segons els objectius marcats
inicialment i amb la despesa prevista.
Austeritat: ens comprometem a aplicar el principi d’austeritat a tota l’administració
pública, en la despesa, en els objectius, en els comportaments i en les actituds.
Coratge: tindrem el coratge necessari per decidir. Lideratge vol dir coratge per prendre
les decisions més necessàries en cada moment polític, independentment de si són
populars o no ho són. Governarem amb determinació i coratge.
Simplificació: el nombre i la mida de les administracions públiques que avui dia
suporta Catalunya s’han demostrat clarament excessius. La simplificació de les
estructures administratives i del seu funcionament i dimensió és un principi amb el qual
ens comprometem.
Fermesa: en la defensa del país i dels seus interessos, objectius i anhels.
Ambició: per assumir reptes i portar el país al més lluny possible en progrés social,
polític i nacional.


CATALUNYA 2020


Europa ens marca el camí: Estratègia Europa 2020

Des de Convergència i Unió creiem que la construcció de les estructures d’estat s’ha
de fer necessàriament dins el marc europeu. Catalunya sempre ha estat un poble amb
una vocació europea en tots els àmbits: econòmics, comercials, polítics i culturals.
I ara, en encetar aquesta nova etapa, la nostra vocació és més europea que mai. Des
de Convergència i Unió tenim molt clar quin és el camí a seguir, i aquest camí és
Europa.
Europa viu un procés de transformació crucial, fruit de les conseqüències que la crisi
econòmica està provocant. Per afrontar i superar els reptes de creixement futur per a
Europa i de manteniment, alhora, de la cohesió social, el Consell Europeu va aprovar,
el 17 de juny de 2010, el full de ruta per sortir de la crisi de manera col·lectiva amb uns
objectius comuns per a tots els estats membres. Aquests objectius comuns estan
definits en el que es coneix com l’Estratègia Europa 2020 i fixa els criteris que els
estats membres de la UE han d’assolir d’aquí al 2020 per tal de garantir el progrés
econòmic i a més fer-ho d’una manera coordinada i sòlida.
La nostra transició nacional cap a l’estat propi passa necessàriament per continuar
formant part d’Europa, i el primer pas per assolir-ho és comprometre’ns a complir, com
a Catalunya, totes les obligacions i indicacions que la UE fixa als seus estats
membres. Aquests objectius no són fàcils, i menys en les circumstàncies actuals, però
hem de tenir clar que si volem formar part de la UE hem d’estar en condicions de
demostrar que Catalunya és un país seriós, rigorós, creïble, competitiu i, sobretot, amb
un gran potencial de contribució a la construcció europea.
L’Estratègia Europa 2020 prioritza una economia basada en un creixement intel·ligent
(a través de la innovació i el coneixement), sostenible (amb un ús eficient dels
recursos naturals), i integrador (tot garantint la cohesió social, a través d’un nivell baix
d’atur, i territorial). El propòsit de l’Estratègia Europa 2020 és que els països membres
generin nous motors de creixement de les seves economies i de creació d’ocupació, i
per aconseguir-ho, es fixen una sèrie d’actuacions que els estats han de dur a terme
cada any, en coordinació amb la UE, la resta d’estats membres i les regions europees.
En concret, els objectius que Europa es marca per al 2020 són, entre d’altres: que la
taxa d’ocupació de les persones d’entre 20 i 64 anys sigui del 75%; que el percentatge
d’inversió en Recerca i Desenvolupament sobre el PIB sigui del 3%; que l’ús
d’energies renovables sobre el total sigui del 20%; que la taxa d’abandonament
escolar sigui del 10%; i que el nombre de persones en risc d’exclusió social a la UE es
redueixi en un 25% el 2020.
Per tant, el camí per a la recuperació econòmica, la creació d’ocupació i la cohesió
social ens ve indicat, com a la resta de territoris de la Unió Europea, per l’Estratègia
Europa 2020; el que hem de fer des de Catalunya és vetllar pel compliment dels
requisits i objectius que se’ns demanen des d’Europa.
Per tal d’afrontar aquest gran repte, Convergència i Unió seguirà el full de ruta marcat
per la UE, aplicant-ho a la realitat catalana per tal d’assolir els objectius fixats. Aquest
ha de ser el nostre camí cap a Europa, i cap a un estat propi, demostrar a Europa i al


món, i sobretot, a nosaltres mateixos, que som un país capaç de fer front als reptes de
futur com un estat més d’Europa.
Per assolir-ho, Convergència i Unió ha impulsat durant els darrers dos anys de govern
l’adaptació de l’economia catalana a l’estratègia de la UE. Fruit d’aquest procés, el 10
d’abril de 2012, el Govern aprovava l’Estratègia Catalunya 2020, que incorpora els sis
àmbits prioritaris de l’estratègia europea i els adapta a la realitat catalana. Això vol dir
que a part de les fites exigides per la Unió Europea per als propers vuit anys,
Catalunya haurà de fer front als seus propis reptes interns com són: la recuperació
econòmica, la lluita contra l’atur, la recuperació de la competitivitat i l’aposta decidida
per la innovació i la internacionalització.
La situació de partida de Catalunya respecte la resta d’estats europeus és clarament
desigual, si es té en compte l’arrossegament d’un dèficit fiscal històric, els deutes
acumulats al llarg de la darrera dècada, la manca d’ingressos provinents dels
compromisos estatals i un dèficit d’inversió en infraestructures crònic. Aquests
elements han afectat greument la capacitat de l’economia catalana per ressorgir més
ràpidament de la crisi que altres territoris de característiques semblants. Tot i així, la
política de rigor pressupostari i de contenció del dèficit públic aplicada pel Govern de
Convergència i Unió ens avala davant la Unió Europea com un país seriós i
transparent, capaç d’acomplir els requisits imposats amb responsabilitat.
L’assoliment dels objectius d’Europa per als propers vuit anys suposarà la
transformació de l’economia catalana, una economia que contempla la regeneració
industrial i l’aposta pels sectors punters, juntament amb el suport a l’emprenedoria i la
internacionalització de les empreses catalanes. L’alt potencial de creixement i
d’atracció internacional del nostre país són actius que ens permeten encarar el futur
amb optimisme i confiança.
Tanmateix, existeixen altres reptes socials lligats a la pròpia demografia del nostre
país i al nostre model de polítiques de benestar que requereixen la progressiva
incorporació d’estructures d’Estat que ens permetin garantir la sostenibilitat del nostre
model d’estat del benestar. L’envelliment progressiu de la població, unit a un
estancament de la taxa de natalitat, fan preveure que la piràmide d’edat al nostre país
s’invertirà en les properes dècades, tot ampliant la franja d’edat superior als 65 anys i
tot reduint la base de les persones en edat laboral. Aquest fenomen demogràfic també
comportarà l’augment de la despesa social com a conseqüència del progressiu
envelliment i sobreenvelliment de la població, la qual necessàriament requerirà una
atenció més especialitzada en l’àmbit de la salut, la dependència i l’atenció social.
L’aposta de Convergència i Unió per superar aquest fenomen estructural, que va més
enllà de la situació conjuntural actual de crisi econòmica i que afecta la majoria de
països desenvolupats, és invertir en educació, formació, recerca i innovació. Només
apostant per la transformació del nostre mercat laboral, amb la incorporació de noves
generacions de professionals d’alta qualificació i capacitacions tècniques, és possible
incrementar el valor del capital humà del nostre país, i assegurar el contracte social
intergeneracional que hem gaudit durant anys.


Les elevades xifres de fracàs escolar, l’increment de l’atur entre els joves i el fenomen
social dels “ninis” no són aspectes que ens permetin assolir fàcilment els objectius
d’Europa, però tampoc són dades que ens puguem permetre com a país perquè
l’ensenyament és una de les peces que forma la clau de volta de la cohesió social. La
lluita contra el fracàs escolar ha de ser un projecte de país. I així ho hem defensat
durant aquesta legislatura des de Convergència i Unió, amb el suport al Pla d’impuls
de la Lectura i al Suport Escolar Personalitzat com a pilars d’un Pla més ambiciós
destinat a reduir a la meitat la xifra de fracàs escolar en els propers vuit anys, tal com
estableix l’Estratègia Europa 2020.
En la nova legislatura impulsarem l’Estratègia Catalunya 2020 com a full de ruta del
país per reorientar el model productiu, afavorir la competitivitat i la creació de llocs de
treball de qualitat.

L’ECAT 2020 defineix també el marc per buscar amb els agents econòmics i socials
vies d’acord sobre quin ha de ser el model de creixement futur de la nostra economia i
quines són les reformes estructurals que cal fer, i per avançar cap a un nou acord
estratègic per al futur de l’economia catalana.

Per això, en els primers mesos de la nova legislatura, convocarem els agents
econòmics i socials per intentar assolir acords concrets en els àmbits de la
competitivitat empresarial, la formació, l’ocupació, la cohesió social i la modernització
de l’Administració.

En el marc de l’ECAT 2020 també reforçarem el diàleg amb el món local per assolir
acords concrets en aquests àmbits.

En la nova legislatura reforçarem el rol de l’ECAT2020 com a carta de presentació de
Catalunya al món, per reafirmar la visió de Catalunya com a país emprenedor modern,
competitiu i compromès amb el projecte europeu.

Convergència i Unió presenta un programa electoral amb polítiques i mesures
concretes adreçades a assegurar el compliment de Catalunya amb els requisits
marcats per la UE, però a més, presentem la nostra visió de quina Catalunya volem.
No n’hi ha prou amb formar part d’Europa, hem de situar Catalunya entre els primers
països de la Unió Europea i del món en tots aquells àmbits que garanteixin una millor
qualitat de vida i benestar per als nostres ciutadans.
A continuació presentem l’aposta de Convergència i Unió pel model de país que volem
i els objectius que ens hem fixat i que serviran d’indicadors del grau d’assoliment de la
nostra acció de govern, la descripció de les polítiques i mesures programàtiques que
proposem per assolir aquests objectius dins el marc Catalunya 2020.


CATALUNYA 2020
OBJECTIUS


Quina Catalunya volem?
1. Una Catalunya amb més OCUPACIÓ:

Assolir una taxa d’ocupació del 75% per a les persones entre 20 i 64 anys.

Tenir una taxa d’atur equivalent a la mitjana de la UE.

2. Una Catalunya més COMPETITIVA, INNOVADORA i INTERNACIONALITZADA:

Créixer més que la mitjana de la UE.

Situar Catalunya entre les 20 primeres posicions del rànquing de la
competitivitat mundial del World Economic Forum.

Invertir el 3% del PIB en R+D+I.

Duplicar les empreses catalanes que exporten regularment i aquelles que ho
fan de manera ocasional.

Duplicar el nombre de vols directes intercontinentals de llarga distància.

Millorar la posició de Barcelona i Catalunya en el rànquing dels territoris més
atractius per a la inversió estrangera.

Augmentar fins el 70% el nombre d’alumnes que acaben la secundària amb un
bon nivell d’anglès.

3. Una Catalunya amb més FORMACIÓ:

Reduir el percentatge d’abandonament escolar fins el 10%.

Augmentar fins el 40% el percentatge de persones entre 30 i 34 anys amb
estudis superiors complets.

Augmentar en 5 punts el percentatge d’estudiants que opten per carreres
científiques i tècniques.

Situar les 7 universitats públiques catalanes entre les 200 millors, i com a
mínim, tres d’elles entre les 100 primeres de l’Academic Ranking of World
Universities (ARWU).

Generalitzar la formació professional que integri l’escola i l’empresa (FP dual).

4. Una Catalunya amb més ESTAT DEL BENESTAR:

Reduir el nombre de persones en risc de pobresa i/o exclusió social en un 25%.

Millorar l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) per situar-nos entre els 15
primers països del món.

Augmentar en un 5% l’esperança de vida en bona salut.


Augmentar en 5 punts la taxa de supervivència del càncer.

Millorar les pensions a mesura que ho permeti l’evolució de l’ocupació.

Incrementar en 5.000 el nombre de places amb finançament públic de serveis
de centres residencials per a gent gran amb dependència.

Aconseguir que tots els infants de menys de 6 anys tutelats per la Generalitat
de Catalunya visquin amb una família acollidora en lloc de viure en un centre
públic residencial.

Duplicar el percentatge de persones amb discapacitat integrades al mercat
laboral.

5. Una Catalunya més SEGURA:

Reduir en un 50%, entre 2010 i 2020, el nombre de morts i de ferits molt greus
en accidents de trànsit.

Augmentar un mínim d’un 10% el nivell de percepció de seguretat ciutadana
per part de la població.

Guanyar 30 posicions en el rànquing de seguretat jurídica del World Economic
Forum.

6. Una Catalunya més SOSTENIBLE:

Reduir un 20% l’emissió de gasos d’efecte hivernacle respecte el 1990.

Incrementar el percentatge de les energies renovables en el consum final
d’energia fins el 20%.

Augmentar un 20% l’eficàcia en l’ús de l’energia.

7. Una Catalunya més HIPERCONNECTADA:

Tenir el Corredor Ferroviari del Mediterrani en funcionament.

Convertir l’eix portuari Barcelona-Tarragona en el més potent del sud d’Europa.

Fer de l’aeroport de Barcelona un hub aeroportuari.

Dotar el 50% de les llars amb banda ampla ultra ràpida.

Assolir que el 33% de les empreses utilitzin el comerç electrònic.

8. Una Catalunya més EMPRENEDORA:

Situar Catalunya entre els 5 primers països de la UE en taxa d’activitat
emprenedora.

Duplicar el percentatge de joves universitaris que volen crear un negoci o
empresa.


Crear 60.000 noves empreses i 100.000 llocs de treball vinculats a projectes
emprenedors.

9. Una Catalunya amb unes FINANCES PÚBLIQUES EQUILIBRADES:

Complir el principi d’estabilitat pressupostària (dèficit zero).

Tenir una fiscalitat més justa. Reduir la pressió fiscal individual.

Reduir a la meitat el frau fiscal.

10. Una Catalunya amb UNA CULTURA i UNES INSTITUCIONS més presents al
món:

Augmentar en un 25% el consum cultural català.

Duplicar la presència del català i de la cultura catalana a internet.


CATALUNYA 2020
PROPOSTES


1. Una Catalunya amb més OCUPACIÓ:
1.1.- LLUITA CONTRA L’ATUR, LA PRIMERA DE LES PRIORITATS
Per a Convergència i Unió, les polítiques relacionades amb l’ocupació i la seva qualitat
han de ser una de les prioritats principals per a qualsevol govern. I òbviament, també
ho ha de ser per al Govern de Catalunya.

La crisi econòmica està generant uns efectes negatius sobre el mercat de treball pel
que fa als nivells d’ocupació i també sobre la societat, per l’augment del risc d’exclusió
social, de manera que les polítiques relacionades amb l’ocupació han de ser al nucli
central de qualsevol acció política.

A més, la situació de dèficit fiscal amb l’Estat i la voluntat de disposar d’estructures
d’estat en el marc de la UE, fan que ens plantegem la necessitat de disposar de plenes
competències en l’àmbit de les polítiques laborals i de les relacions laborals, per a
disposar de les millors eines de gestió que ajudin a implantar un model propi que ens
permeti sortir de la crisi i així generar més benestar social i econòmic.

En aquest sentit, per a CiU, la prioritat de govern davant l’actual crisi econòmica no
serà altra que aturar el procés de destrucció de llocs de treball, augmentar el baix
nivell d’ocupabilitat dels aturats de Catalunya i posar les bases per a la recuperació
econòmica generadora d’ocupació.

El nostre objectiu és acabar la legislatura dissenyant unes polítiques públiques que,
amb l’ajut de les organitzacions empresarials i sindicals, ens permetin acostar les
taxes d’ocupació i d’atur a una xifra molt més propera a la mitjana de la Unió Europea.

Finalment, cal insistir en la necessitat de reduir el dèficit fiscal crònic, de manera que la
seva reducció possibiliti una millora econòmica que comporti la creació d’ocupació.

En resum: volem disposar de plenes capacitats per a gestionar la seguretat social,
com element essencial per a la cohesió social; sobre l’àmbit laboral, per regular
models de contractació laboral més adequats a les necessitats de l’activitat productiva
catalana i dels seus treballadors, i sobre les polítiques integrals d’ocupació, tant les
actives com les passives, per afavorir una ràpida tornada a l’ocupació.

Diàleg i concertació

1. Implantarem un marc català de relacions laborals, de manera que el Govern
català esdevingui l’administració única en l’àmbit laboral, tot aprofitant al
màxim les competències actualment executives i assumint-ne les normatives.
D’aquesta manera, a Catalunya es podran determinar: les relacions laborals i
les condicions de treball, els permisos de treball per als treballadors
estrangers, totes les polítiques actives d’ocupació, la gestió de les polítiques
passives, la globalitat de les actuacions de la inspecció de treball, el
desenvolupament de polítiques adreçades a la prevenció de riscos laborals i
la negociació col·lectiva. (EE)


2. Disposarem de plenes competències en l’àmbit laboral, de manera que
puguem regular aspectes claus com la contractació i les relacions
laborals.(EE)
3. Impulsarem un procés entre tots els agents socials sindicals i patronals més
representatius de Catalunya, per a la consecució d’un nou Acord
Interprofessional de Catalunya que contingui una nova regulació de les
condicions de treball i de productivitat, així com d’acords sobre aspectes
importants per al futur del mercat de treball català (ocupació juvenil, pre-
jubilacions, conciliació, negociació col·lectiva, etc.), encarada per crear
ocupació en les actuals condicions.
4. Promourem l’enfortiment de les estructures patronals i sindicals a Catalunya,
per disposar d’instruments sòlids que ajudin a la concertació social com un
element fonamental per tal de garantir una major productivitat i millors
condicions de treball.
5. Potenciarem les actuals institucions de participació (Consell de Relacions
Laborals) i de resolució extrajudicial de conflictes (Tribunal Laboral de
Catalunya ), cercant la millor eficiència i assoliment de resultats.
6. Implantarem una nova administració laboral més propera al teixit productiu,
per facilitar la creació d’empreses i la resolució de les incidències i conflictes
que puguin plantejar-se, superant l’estricta visió d’una administració
fiscalitzadora. (EE)
7. Implantarem un nou sistema de mediació i conciliació laborals, tant individual
com col·lectiu, que faciliti i ajudi les parts en conflicte a la seva resolució, com
una eina de productivitat i pau social.
8. Elaborarem una llei de participació institucional per garantir la deguda
transparència en l’assignació de recursos públics i l’establiment dels criteris
de participació dels agents socials.
Les persones aturades, la nostra prioritat
9. Elaborarem una Llei d’ocupació de Catalunya a través de la qual
determinarem el marc jurídic propi per al desenvolupament de les polítiques
d’ocupació a Catalunya. (EE)
10. Culminarem el procés de modernització dels serveis públics d’ocupació de
Catalunya (actual SOC) perquè esdevingui un instrument eficient i eficaç,
impulsant un model de col·laboració publicoprivada, en línia amb les
recomanacions de la Unió Europea.
11. L’objectiu fonamental de l’actuació del govern en matèria d’ocupació és
garantir a les empreses i als ciutadans un servei àgil i de qualitat que permeti
relacionar les ofertes amb les demandes d’ocupació i la seva adequació
quant a formació i exigència professional, de manera que les persones que
busquen feina estiguin el menor temps possible a l’atur i trobin una feina


estable, adequada a la seva preparació i a les necessitats del mercat de
treball.
12. Reclamarem a l’Estat, mentre encara tingui competències en matèria laboral,
un increment dels recursos destinats a polítiques actives d’ocupació i llibertat
per al Govern de la Generalitat per a implementar-les i adaptar-les a les
necessitats del nostre mercat de treball.
13. Es prioritzaran l’atenció i les necessitats dels col·lectius de persones amb
més dificultats per accedir i mantenir-se en el mercat de treball i se’n
promourà la contractació amb entitats especialitzades, per garantir
l’optimització dels recursos públics i el desenvolupament de dispositius
coherents i eficaços.
14. Impulsarem les pràctiques no laborals, el foment de la contractació a temps
parcial i els programes mixtes de formació-capacitació-contractació, per
reduir les taxes d’atur entre els col·lectius més afectats per l’atur i facilitar el
trànsit estable cap al mercat de treball.
15. Impulsarem de manera generalitzada la vinculació de la percepció de la
prestació per atur amb l’assistència i l’aprofitament a dispositius per a la
millora de l’ocupabilitat i la promoció del treball en favor de la comunitat
(col·laboració social), mitjançant la formalització d’un compromís d’activitat
que se signarà en el moment de la inscripció al registre de demandants
d’ocupació.
16. Aplicarem i renovarem el Pla de Desenvolupament de Polítiques Actives
(PDPA), entès com una cartera de serveis que el Servei d’Ocupació de
Catalunya (SOC) posa a disposició de les persones aturades pertanyents a
col·lectius, sectors i territoris especialment afectats per l’atur.
17. Desenvoluparem un marc de regulació propi per al control i la gestió de les
polítiques passives, que ens permeti plena capacitat per dissenyar i adaptar
els programes a les necessitats del nostre mercat de treball. (EE)
18. Aprovarem un Pla d’acció per facilitar la reinserció al mercat de treball de
persones afectades per expedients de regulació d’ocupació i acomiadaments
individuals per causes empresarials. Aquest pla inclourà programes
d’orientació de formació específics, accés a programes socials i d’inversió
pública, i foment de l’autoocupació, així com dispositius de suport industrial,
comercial i financer a les empreses afectades.
19. Impulsarem un Pla Integral de lluita contra la contractació irregular, el treball
no declarat i el frau en les prestacions, per garantir la qualitat i la
competitivitat del nostre mercat de treball, per promoure la igualtat i la no
discriminació laboral, per assegurar la sostenibilitat del sistema de pensions i
protegir el dret a la lliure competència. (EE)
20. Crearem programes de mobilitat internacional per tal de possibilitar la
contractació de persones aturades de Catalunya, especialment joves, a
països amb elevat potencial econòmic i necessitats d’ocupació.


21. Impulsarem un nou model de formació per a aturats a través de processos de
contractació pública i una millor integració entre els centres públics i l’oferta
privada.
22. Posarem en marxa el Programa 100x5 per a la formació continuada i de
reciclatge, que posarà a disposició de tothom 100 hores de formació cada
cinc anys d’activitat professional.
23. Inclourem les persones d’entre 45 i 60 anys en els col·lectius prioritaris dels
programes de formació i reciclatge, amb l’objectiu d’allargar-ne el temps de
treball amb qualificació.
24. Durem a terme mesures actives destinades a la formació continuada dels
treballadors de la construcció, especialment en l’àmbit de l’eficiència i
l’aplicació del nou codi de construcció, així com la recol·locació de
treballadors a l’atur procedents del sector de la construcció cap a d’altres
sectors.
Un mercat laboral més adaptable i orientat a les persones

25. Treballarem per implantar un nou sistema de negociació col·lectiva, que
acosti la negociació a les realitats de cada empresa i treballadors per a
disposar de major flexibilitat amb eines i mesures adaptades a cada situació.
26. Realitzarem les accions de lideratge necessàries per donar prioritat als
convenis d’abast territorial català en lloc de l’estatal.
27. Treballarem per afavorir la contractació estable a temps parcial.
Lluita contra l’atur juvenil

28. Impulsarem un pla de transició dels joves del món educatiu al món laboral
per tal de potenciar l’ocupació juvenil. Aquest pla es basarà en l’orientació
laboral, el reforçament de competències indispensables per a les empreses,
les practiques laborals, l’assessorament per als processos de recerca de
feina i el suport especial per a col·lectius amb especials dificultats. Aquest pla
ha de centrar el protagonisme en els joves i les empreses.
29. Donarem suport a la realització de contractes en pràctiques i contractes per a
la formació i l'aprenentatge per a joves en atur perquè la contractació de
joves no suposi pràcticament cap cost a les empreses i per garantir-los una
primera experiència laboral. Combinar formació i treball és molt important per
garantir l’èxit de la transició escola-treball.
30. Promourem la reforma del contracte de relleu amb manteniment de
l’ocupació de manera que la persona jove pugui desenvolupar feines
diferents a la persona substituïda (aportar nou coneixement).
31. Facilitarem la realització de pràctiques no laborals en empreses i entitats
sense ànim de lucre, per possibilitar l’adquisició de competències
professionals i aconseguir la inserció en el mercat de treball. Incentivarem
també, la conversió d'aquestes pràctiques en contractes laborals estables.


32. Reclamarem al Govern de l’Estat, mentre no exercim totes les competències
en matèria fiscal i laboral, l’adopció de mesures específiques de suport als
joves emprenedors.
33. Defensarem una reordenació de Fons Europeus que possibiliti que un major
volum d’aquests fons es destinin a la lluita contra l’atur juvenil.
Lluita contra l’absentisme

34. Promourem un sistema integrat entre les autoritats laborals i sanitàries per
ordenar els processos d’incapacitat temporal.(EE)
35. Impulsarem un pacte social per disminuir l’absentisme com un element clau
en la productivitat del país, amb l’establiment d’un sistema més eficaç de
control de l’absentisme i de les baixes laborals, l’elaboració de plans
específics per als diferents sectors i tipologies d’empresa, conjuntament amb
les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professional de la Seguretat
Social i en el seu cas amb el departament de salut als seus organismes
(Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries-ICAMS).
36. Gestionarem la inspecció i control de les mútues, com un dels elements
cabdals en la gestió de l’absentisme i de la millora de la prevenció de riscos
laborals.
Seguretat en el treball

37. Impulsarem un Pla de seguretat i salut laboral que tingui com a objectiu
reduir l’índex de sinistralitat a Catalunya acostant-lo a la mitjana de la UE.
38. Reformarem els actuals centres de seguretat i de salut en el treball per tal de
convertir-los en centres de recerca de la prevenció de riscos laborals i,
alhora, en centres de suport per a les microempreses.
39. Crearem un sistema d’assessorament directe a les empreses i als
treballadors per a facilitar-los una millor gestió en la prevenció de riscos
laborals.
Inspecció de treball

40. Prioritzarem les inspeccions de treball, en aquelles accions per lluitar contra
la contractació irregular de treballadors i l’economia submergida.
41. Reconvertirem les actuacions de la Inspecció de Treball per tal que siguin
també de suport i assessorament a les empreses i treballadors.
Seguretat Social

42. Correspondrà a Catalunya la direcció i tutela de les entitats gestores i serveis
comuns de la seguretat social, així com de les entitats que hi col·laboren en
l’àmbit territorial de Catalunya. (EE)
43. Assumirem la gestió de la Tresoreria General de la Seguretat Social i de les
cotitzacions a la seguretat social de manera que permetin fer un mercat de
treball més dinàmic i creador de llocs de treball. (EE)


44. Assumirem la gestió i administració de l’Institut Nacional de la Seguretat
Social que s’encarrega de les prestacions econòmiques del sistema de la
seguretat social.(EE)
45. La Generalitat serà la titular dels edificis vinculats a la sanitat pública
catalana que encara avui són propietat de la Tresoreria General de la
Seguretat Social.
Avançar en la conciliació

46. Hem de treballar perquè la societat valori la família i l’entorn social dels
treballadors i les treballadores com un factor clau de la seva productivitat, tot
facilitant la flexibilitat horària laboral. Amb mesures adreçades a facilitar la
vida laboral, familiar i personal de les persones treballadores
s’aconsegueixen grans millores de caràcter social i econòmic.
Economia social i solidària i el cooperativisme

47. Potenciarem la creació de cooperatives i de societats laborals com a
mecanisme de creació d’ocupació estable i de qualitat i d’impuls de l’activitat
econòmica, reconeixent el seu valor econòmic i de compromís social.
48. Impulsarem i promourem un fort sector d’economia social mitjançant la
col·laboració amb les cooperatives i les societats anònimes, que esdevingui
referent europeu, i creï ocupació.
49. Fomentarem la política d’avals i d’altres instruments financers adequats a les
necessitats de les empreses d’economia social.
50. Col·laborarem en l’àmbit de l’economia social, promovent la cultura de les
aliances per a crear valor, guanyar dimensió i gestionar el coneixement.
51. Impulsarem els projectes d’emprenedoria social i facilitarem eines per a
reforçar la viabilitat d’aquests projectes.
52. Apostarem per la promoció de l’economia solidària com a eina per a la
integració social i laboral de les persones amb més dificultats.
53. Modificarem la llei de cooperatives, per tal de dotar-les d’un marc més
flexible per a millorar la seva competitivitat i posicionament en el mercat.
Centres especials de treball i empreses d’inserció

54. Impulsarem la integració laboral de les persones discapacitades,
prioritàriament en l’entorn laboral de les empreses, i subsidiàriament
mitjançant els Centres Especials de Treball.
55. Impulsarem mesures específiques de reserva i incorporació de clàusules
socials a la contractació pública de la Generalitat.
56. Disposarem de la capacitat normativa i financera de les polítiques
d’integració laboral de les persones discapacitades per a construir un model
català basat en la modulació de l’ajuda a la inserció laboral en funció del grau
de discapacitat. (EE)


57. Configurarem nous models de finançament amb la col·laboració
publicoprivada.
58. Articularem mesures per facilitar l’accés a eines i instruments de gestió
empresarial pels Centres Especials de Treball i les empreses d’inserció.
59. Elaborarem un nou model de finançament per tal de donar suport i reordenar
el sector dels Centres Especials de Treball.
60. Durem a terme mesures de potenciació de la compra social desenvolupant
estructures de cooperació i intercanvi.
61. Impulsarem la competitivitat i l’eficiència empresarial de les empreses
d’inserció i dels centres especials de treball.
62. Realitzarem actuacions que facilitin la internacionalització dels productes i
serveis dels Centres Especials de Treball i les Empreses d’Inserció,
integrant-t’ho a les estructures de promoció exterior de la Generalitat de
Catalunya.

1.2.- IMPULS A L’AUTOOCUPACIÓ, SUPORT A PERSONES
TREBALLADORES AUTÒNOMES
A Catalunya hi ha més de cinc-cents mil treballadors autònoms. Juntament amb les
microempreses i les pimes, els autònoms són els principals empresaris del país i
formen una xarxa d’activitat productiva al territori. La importància dels treballadors
autònoms però, va més enllà d’una simple realitat numèrica, ja que són elements
fonamentals per a la creació i el manteniment d’ocupació i són un element clau de
cohesió territorial. A més, reflecteixen l’esperit emprenedor de Catalunya. Per això, des
de Convergència i Unió sempre hem manifestat una sensibilitat especial envers
l’activitat productiva que desenvolupen els autònoms i els petits empresaris.

El compromís de CiU amb els autònoms és clar i ferm: s’han d’eliminar les diferències
en matèria de protecció social i cal crear un marc favorable per al desenvolupament i
la potenciació de la seva activitat.

1. Continuarem liderant l’equiparació dels drets i els deures dels autònoms
amb els drets dels treballadors del Règim General de la Seguretat Social.
2. Centrarem els nostres esforços en aconseguir que la prestació
compensatòria en el cas de cessament d’activitat dels autònoms s’apliqui de
manera generalitzada i que un cop esgotada la prestació es pugui enllaçar
amb altres subsidis equiparables als del règim general.
3. Impulsarem la constitució del Consell del Treball Autònom de Catalunya.
4. Continuarem les actuacions de foment del treball autònom i cercarem
estratègies per al seu millor finançament.

Programa Electoral de Convergència i Unió 25N 2012

Programa Electoral de Convergència i Unió 25N 2012

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (19)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to Programa Electoral de Convergència i Unió 25N 2012

Similar to Programa Electoral de Convergència i Unió 25N 2012 (20)

More from Miqui Mel

More from Miqui Mel (20)

Programa Electoral de Convergència i Unió 25N 2012