1. La dictadura
de
Primo de Rivera

2. ¿Quí és?
 Primo de Rivera va nàixer a Jerez
de la Frontera el 8 de gener de
1870 i va morir al 16 de març de
1930 a Paris.
 Fou un militar, polític i dictador de
Espanya, fill de Miguel Primo de
Rivera y Sobremonte y de Inés
Orbenja y Perez, pentanyia a una
família de gran tradició militar, en
ella havia destacat el seu oncle
Fernano Primo de Rivera y
Sobremonte, primer marqués de
Estella, distingit durant la Tercer a
Guerra Carlista, governador de
Filipines i varies voltes ministre de
Guerra.

3. Causes del
colp d’estat
“Miguel Primo de Rivera”, Capità General de Catalunya, es va sublevar el 13 De
setembre de 1923. El colp va comptar immediatament amb la comprensió i el
suport del rei Alfons XIII.
Les causes que van provocar aquest colp van ser:
La crisi del sistema polític incapaç de renovar-se des de dins i cada vegada més
minat per la inestabilitat social des de la crisis de 1917.
El fracàs de la política en Marroc, aguditzat sobretot des del desastre de Annual de
1921.

6. El colp d’estat de
1923 MANIFEST DE PRIMO DE RIVERA
El 13 de Setembre de 1923 el capità general
de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, manà
ocupar els serveis telefònics de Barcelona i
va llegir un comunicat davant els
periodistes, donant un colp d‟Estat.
Els sublevats van declarar l'estat de
guerra, la suspensió de les garanties
constitucionals i La dissolució de les Corts.
El règim de la Constitució de 1876 era
substituït enmig de la indiferència popular i
sense a penes resistència per una dictadura
militar.
Després de pensar-ho el rei Alfons XIII va
decidir manar formar un govern amb Primo
de Rivera, amb Primo de Rivera al cap com
a dictador militar únic – equivalent a
president del Govern i ministre universal-
encara que comptaria amb l‟assistència d‟un
directori militar integrat per generals.

8. Característiques generals de la dictadura:
Encara que existeix coincidència cronològica amb el feixisme italià, la figura de Primo
de Rivera no es pareix amb la de Mussolini (no es encapçalà amb cap partit, careixia
de carisma popular i el seu regim careixia de ideologia).La constitució fou
suspesa, trobem els seus objectius al seu lema “menys política i mes administració”.
Encara que va ser una època amb inestabilitat política, la dictadura es va mantindré
per els seus èxits inicials durant sis anys i van ser:
 El restabliment de l‟ordre públic
 La resolució del problema del Marroc.
 El benefici que va rebre Espanya degut a la bona economia internacional.

10. Directori militar
(1923 – 1925)
 El colp d‟Estat va donar pas a la dictadura militar. Primo de Rivera va
concentrar tots els poder al estat.
 El seu govern realment unipersonal comptava amb la col·laboració i
assessorament del Directori. Ajuntaments i diputacions varen ser
dissoltes i substituïdes per persones amb relació amb el regim. La
militarització de la vida política es va estendre a tots els nivells de la
administració on els militars eren delegats governatius als
ajuntaments.

11. Directori militar
 Les mesures del govern estarien
orientades a controlar el ordre públic i
reformar l‟administració del país col·locant
tot els càrrecs públics davall supervisió
militar.
 A mes a mes hi havia que resoldre el
problema marroquí tan important per a la
opinió pública, de fet el colp de estat es va
produir sols uns dies abans de que el
informe de Picasso, sobre les
responsabilitats per el desastre anual es
fera públic.
 Primo de Rivera que era inicialment
partidari de abandonar el protectorat,
acabà resolvent el problema marroquí
amb el desembarcament conjunt hispano-
francès en Alhucemas (1925).

13. Directori civil ( 1925 – 1930) a la
caiguda de la dictadura
 Una vegada es varen resoldre els dos problemes (els disturbis en el
ordre social i la difícil situació al Marroc) Primo de Rivera va tindre
l‟oportunitat de retirar-se de la política , però no ho feu , a finals de 1925
es va proposar renovar el regim dictatorial i substituir el directori militar
per un de nou civil , amb l‟ intenció de perpetuar-se en el poder.

14. Directori civil a la caiguda de la
dictadura
Per aconseguir-ho necessitava transformar la dictadura en un nou
regim a la seua mesura , les bases principals varen ser el establiment
d‟una forma escalonada en el temps
 Un partit propi , la „‟Unión Patriòtica‟‟ que pretenia unir i organitzar a
tots els espanyols de bona voluntat i tenia com a lema „‟religió
, pàtria y monarquia‟‟.
 Una assemblea nacional consultiva que inicia les seues sessions en
1927.
 Un projecte de nova constitució presentat en 1929.

15. Directori civil a la caiguda de la
dictadura
 Aquests intents no varen tindre
pràcticament ningun sustent polític
, per altra banda la dictadura afronta
nombroses critiques, manifestacions de
oposició e inclús pronunciaments
militars les desqualificacions de
Unamuno , la vaga de universitaris de
1929 i els pronunciaments militares de
inspiració republicana de 1924 y 1929).
 Cada vegada més aïllat políticament el
dictador va fer una consulta als seus
capitans generals , les seues respostes
li demostraren que estava
completament sol , així que dos dies
desprès el 28 de gener de 1930
presenta al rei la seua dimissió.

16. Intervencionisme
El intervencionisme estatal no va ser alguna cosa nova que va sorgir amb la dictadura , ja que el
estat sempre a pres part de la economia del país. La característica principal de la dictadura va ser la
diversitat de actuacions i la amplitud de les mateixes en un breu interval de temps.
Aquestes actuacions varen ser:
 Es destinaren grans quantitats de pressupostos del estat a subvencionar industries amb
problemes econòmics
 Es van establir monopolis en diversos sectors clau de la economia:
- La companyia telefònica nacional de Espanya
- La companyia arrendatària del monopoli de petrolis S.A. (Campsa)
 Es posa en marxa un ambiciós programa de obres publiques per millorar 7000 kilòmetres de
carreteres ja que el ferm estava en mal estat i dificultava la circulació i, a mes a mes es va
iniciar un pla de construcció d‟embasaments de les conques dels rius amb el doble objectiu de
produir electricitat i augmentar les superfícies de regadiu

17. Intervencionalisme

18.  El primer terç del segle XX fou una etapa de
Creixement creixement econòmic a Espanya amb una
política fortament proteccionista . El poder
polític va sofrir la pressió de les industries
económic del coto Catalanes , siderúrgics bascos i
cerealistes castellans per a evitar les
importacions i es reservarà el mercat
nacional als seus productes , açò representa
un augment progressiu del proteccionisme.
 L‟economia espanyola es va convertir
d‟aquesta manera en una de mes tancades i
protegides de Europa , açò resulta
fonamental per al seu desenvolupament
econòmic , però alguns experts consideren
que solament va servir per a perpetuar els
problemes dels sector que no tenien
avantatges econòmiques e impedir el
enlairament de aquelles que vertaderament
eren rentables.

19.  La producció agrícola va créixer entre
Creixement
1900 i 1931 un 55% , la productivitat en el
mateix període va estar entre 30% i el 40%
per davall de la mitja dels països europeus
económic
, els cereals seguien ocupant la major part
de la superfície cultivada , pel que fa a la
industria , la siderúrgia fou la mes
protegida del període i va augmentar de
forma considerable , estava concentrada
en Vizcaya on generaven els dos terços
del total nacional .
 El mes destacable de la evolució socio-
econòmica al primer terç del segle XX fou
en primer lloc el auge econòmic durant la
primera guerra mundial i la crisis de post
guerra , en segon lloc , el intervencionisme
del estat en la economia durant la
dictadura i en tercer lloc la modernització
demogràfica i social.

20. Modernització
 Amb excepció de Catalunya, la transició es va donar al primer terç
del segle XX, amb la peculiaritat respecte a Europa de que no hagué
un descens de la mortalitat primer, sinó que la va disminuir juntament
amb la natalitat, per lo que no hi hagué ninguna fase de creixement
demogràfic.
 Les millors alimentacions, vestits i vivendes (així com una millor
sanitat) expliquen la disminució de la mortalitat, les causes
tradicionals que provocaven aquestes malalties eren la crisi de
subsistències, les epidèmies i les malalties endèmiques (la epidèmia
mes destacada per la seua importància va ser la coneguda com a
grip Espanyola de 1918 a 1919), en canvi, en el àmbit de les
malalties endèmiques, la virola fou eradicada, i l‟esperança de vida a
augmentar de 35 a 50 anys al primer terç del segle.