Treball de Gimnastica

1. Handbol2010Treball de GimnasticaHandballVictor Bello GonzálezDivendres 12 de Febrer de 2010 Introducció L'handbol (de l'anglès handball) és un esport de pilota en què s'enfronten dos equips. Cada equip es compon de 12 jugadors, els quals s'han d'inscriure en l'acta de partit. De cada equip surten al terreny de joc 7 jugadors (6 jugadors i 1 porter). L'objectiu del joc és aconseguir marcar gol amb la pilota a la mà a la meta de l'equip rival. L'equip que després del partit, que consta de dues parts de 30 minuts, hagi aconseguit més gols resulta guanyador, podent donar-se també l'empat. A més de l'handbol a l'interior (en general, es refereix a el handbol comú) encara hi ha dues variants. Una d'elles és l'handbol platja, molt comú a les zones de costa i una altra d'elles és el orientat a nens, el mini-handbol. Regles LA PISTA La pista consta d'una àrea de 40 x 20 metres, amb una àrea de gol a cada extrem. LA PORTERIA La porteria mesura 2 metres d'alt per 3 metres d'ample. Ha de comptar amb una xarxa disposada de tal manera que les pilotes que penetrin la porteria no rebotin cap a fora. Els pòster i el travesser han de ser del mateix material (fusta, metall lleuger o plàstic) i han de tenir una secció transversal de 8 centímetres per costat. LA PILOTA La pilota està fet de cuir o de material sintètic. La pilota que es fa servir en la modalitat masculina (categories juvenil, júnior i sènior) té una circumferència de 58 a 60 cm i un pes de 425-475 g. La pilota emprat en la modalitat femenina i en la infantil té una circumferència de 54 a 56 cm i un pes de 325-400 g. El mini-handball utilitza una pilota de 48 cm de circumferència i un pes de 290 grams. ELS JUGADORS Un equip consta de 12 jugadors. No està permès que més de 7 (6 jugadors de camp i 1 porter) estiguin en el camp al mateix temps. La resta són substituts, els quals poden entrar en qualsevol moment i tantes vegades com es requereixi durant el joc, tot i que el jugador al qual es reemplaça hagi abandonat el camp. Les substitucions de jugadors han d'efectuar en les línies de substitució. Cap joc podrà començar si no es troben presents almenys cinc jugadors, incloent el porter. Els jugadors de camp de cada equip han d'estar uniformats i els porters hauran de vestir colors diferents als dels jugadors de camp. Cada jugador haurà de calçar tennis esportius. EL TEMPS DE JOC El temps de joc difereix per a les diferents categoria. Suggerim el següent: Després del mig temps, els equips canvien de camp i el servei el realitza l'equip que no es fa el servei inicial. Es permet un temps fora de 60 segons per a cada equip en cada meitat del partit. Aquest temps no és acumulatiu. EL JOC DE PILOTA El següent ha de ser pres en compte pel que fa al joc de la pilota. Aquesta permès: Llançar, rebre, aturar, empènyer o colpejar la pilota en qualsevol direcció emprant mans, braços, cap, tors, cuixes o genolls. Retenir la pilota a un màxim de 3 segons. Caminar un màxim de 3 passos amb la pilota. Botar la pilota una vegada i prendre'l novament amb una mà o amb totes dues, botar la pilota repetidament amb una mà (driblar), o rodar la pilota contínuament amb una mà i després prendre'l de nou amb una o amb les dues mans. Jugar la pilota en posició de genolls o assegut. No està permès: Llançar la pilota amb la cama o el peu, excepte quan la pilota hagi estat llançat al jugador per un adversari. Llançar-se per una pilota detingut o rodant o al pis (amb excepció dels porters en la seva pròpia àrea de porteria). Llançar la pilota deliberadament per les línies laterals o per la mateixa línia de gol fora de la porteria. LA APROXIMACIÓ AL CONTRARI El següent comportament cap a l'adversari està permès: Usar les mans o braços per guanyar la possessió de la pilota. Utilitza una mà oberta per desviar la pilota l'adversari des de qualsevol direcció. Obstruir a un adversari amb la part superior del cos, fins i tot quan no estigui en possessió de la pilota. El següent comportament no està permès: Arrabassar o colpejar la pilota de l'oponent amb una mà o amb totes dues. Avent la pilota a l'oponent. Fer un bloqueig a l'oponent amb els braços, mans o cames. Aturar, colpejar, empènyer, saltar o córrer cap a l'oponent, o posar-lo en risc de qualsevol manera. Posar en risc el porter. L'ÀREA DE PORTERIA Únicament es permet l'entrada del porter a l'àrea de porteria, incloent-hi les línies de l'àrea de porteria. A aquesta àrea no ha d'entrar cap jugador de camp. EL PORTER El porter pot moure's lliurement en la seva pròpia àrea de porteria. Podrà abandonar aquesta àrea sempre que no es trobi en possessió de la pilota. Un cop fora podrà moure's com un jugador de camp, estant subjecte a les mateixes regles. EL GOL Un gol s'anota quan la circumferència completa de la pilota supera la línia de porteria entre els dos pals i sota el travesser de la porteria. SERVEI Un servei s'obté quan una pilota tocat per un jugador defensiu (diferent del porter) abandona completament les línies laterals o la línia de porteria. El servei de banda es realitza sense esperar silbatazo i pot fer-ho qualsevol jugador de l'equip contrari al que va tocar la pilota per darrer cop abans que abandonés el camp. El jugador que realitza el servei ha de tenir un peu sobre la línia. Un gol pot ser anotat directament des del servei. SERVEI DE PORTERIA Un servei de porteria s'obté quan la pilota llançat per l'equip atacant creua la línia de porteria exterior. El servei de porteria es realitza sense esperar silbatazo de l'àrbitre des de l'àrea de porteria. SERVEI D'ÀRBITRE Es marca servei de àrbitre quan, per exemple, quan la pilota toca el sostre o algun aparell fix sobre l'àrea de joc. Quan ell àrbitre llança la pilota a l'aire els jugadors han de trobar, almenys, a 3 m de l'àrbitre. SERVEI DE CENTRE Per al servei de centre tots els jugadors han d'estar en el seu propi costat de la pista i els adversaris han de trobar, almenys, a 3 m del jugador que realitza el servei. El servei de centre pot llançar directament a gol. El servei de centre es realitza en començar el joc o després que s'ha anotat un gol. EL TIR DE 7 METRES Un xut de 7 m s'obté quan: Un adversari rep una falta. La pilota ha estat jugat de manera incorrecta. Algú toca o sobrepassa la línia de porteria. Un jugador es comporta de manera antiesportiva. Els jugadors fan temps en forma deliberada (joc passiu). Un jugador és substituït de manera incorrecta (el jugador que comet la infracció rep un càstig de dos minuts). L'execució d'un tir lliure no necessita d'assenyalar amb el xiulet de l'àrbitre. El tir lliure s'ha de fer des del lloc on va ocórrer la infracció. Si la infracció va tenir lloc entre les línies de 6 a 9 metres. Un gol pot ser anotat directament d'un tir lliure. Els jugadors de l'equip ofensiu hauran de romandre fora de la línia de 9 metres dels adversaris. Un tir penal s'obté sota les següents condicions: Quan una oportunitat clara de gol s'evita per mitjà d'una falta en qualsevol lloc del camp. Quan un jugador deliberadament passa la pilota al seu porter en l'àrea de porteria i el porter toca la pilota. Quan un jugador deliberadament entra a la seva pròpia àrea de porteria per aturar la pilota o per a obtenir avantatges d'un altre tipus. Quan el porter entre amb la pilota a la seva pròpia àrea de porteria. Quan el tir es fa, no haurà de tocar-se la línia de 7 metres. La resta dels jugadors haurà de romandre més enllà de la línia de 9 metres a 3 metres del tirador. El porter podrà posar a qualsevol lloc entre la zona de gol i la línia de 4 metres. LES SENYALS MANUALS DE L'ÀRBITRE Els dos àrbitres són responsables de garantir que el joc sigui correcte i esportiu. Els àrbitres han de trobar en bona condició física i han d'ampliar els seus coneixemen del joc assistint a cursos. Sancions En aquest esport està permès el contacte
de cara
és a dir, pit amb pit, usant les mans amb braços semiflexionades, sense agafar, a fi de obstruir l'atac de l'equip rival, però mai està permès les empentes, siguin del tipus que siguin . Aquestes faltes se sancionen amb cop franc, excepte aquelles que són una clara ocasió de gol, que són sancionades amb llançament de 7 metres. A més, en cas de ser falta reiterada o antiesportiva també hi ha un altre tipus d'amonestacions, entre les quals podem trobar: amonestació, exclusió, desqualificació i expulsió. L'amonestació: només pot ser mostrada un cop per cada jugador (sent el màxim 3 per equip) i se li mostrarà quan el jugador mostri una conducta antireglamentària, es excedeixi en el contacte amb el jugador rival o tingui un comportament antiesportiu. Les manera correcta d'amonestació és ensenyar la targeta groga per a que la vegi el jugador, el anotador i el públic. L'exclusió: el jugador exclòs no podrà jugar durant 2 minuts i el seu lloc quedarà lliure fins que torni al terreny de joc. Si un jugador és exclòs 3 vegades en un partit, dóna lloc a la seva desqualificació immediata. L'àrbitre la farà servir en cas de que cometi infraccions de forma reiterada, repetiu el seu comportament antiesportiu o quan el jugador no posi la pilota a terra quan es pita una falta en contra del seu equip. Les manera correcta d'excloure és mostar el puny tancat amb el dit índex i cor aixecats. La desqualificació: el jugador haurà d'abandonar el terreny de joc per a la resta del partit, jugant el seu equip durant 2 minuts amb un menys i entrant un altre jugador en el seu lloc quan el temps s'hagi complert. També pot ser desqualificat un component de la banqueta, ja sigui suplent o entrenador complint aquesta amb la sortida d'un jugador de camp. Un jugador és desqualificat quan comet una infracció molt greu contra el rival, la seva actitud antiesportiva contínua, acumula 3 exclusions, comet algun tipus d'agressió o entra al terreny de joc sense haver d'estar-hi. La desqualificació és mostrada per l'àrbitre ensenyant la targeta vermella al jugador. L'expulsió: aquest tipus de penalització és la menys utilitzada sent utilitzada només quan es produeix una agressió manifesta en el terreny de joc. El jugador expulsat haurà d'abandonar el terreny de joc i la banqueta, no podent ser substituït per un altre company per a la resta del partit. L'àrbitre es col • locarà els braços creuats a l'alçada del pit. Un nou matís apareix en el reglament, és el de les accions de sabotatge en l'últim minut del partit, encara que s'ha de donar uns condicionants com el resultat igualat, i ha de ser accions que evitin una darrera possibilitat de gol o que evitin que s'executi un servei o llançament en els darrers instants. En aquestos casos també es desqualificarà amb sanció directa. Historia:L'handbol s'ha desenvolupat a partir d'una sèrie de jocs similars, que estiguessin en vigor al començament del segle XX. Aquest tipus de jocs van començar a ser practicats al centre i nord d'Europa, el 1926 es va establir el Reglament Internacional d'Handbol. El 1928 es va fundar la Federació Internacional Amateur d'Handbol per 11 països durant els Jocs Olímpics d'Estiu. Aquest organisme més tard es va convertir en l'actual Federació Internacional d'Handbol (IHF). A la primera part del segle XX, l'handbol va ser jugat en l'estil d'onze contra onze, que es practicava a l'aire lliure en camps de futbol i, de fet, aquesta versió del joc continua sent practicada per veterans en països com Àustria i Alemanya . A mesura que la popularitat de l'handbol comença a pujar a tot Europa, comencen a estudiar noves modificacions en el nord d'Europa, a causa del seu clima més fred. La necessitat de practicar l'handbol a l'interior es va fer evident. En la seva modalitat d'interior, aquest esport es va transformar en un joc més ràpid i vistós, que va ajudar a que la resta d'Europa, comencés a practicar-lo. El 1954 l'IHF organitza els primers Campionats del Món Masculins, convertint-Suècia en campions. Tres anys més tard Txecoslovàquia va guanyar el primer Campionat Mundial d'Handbol Femení. Els països escandinaus, juntament amb Alemanya i l'antiga Unió Soviètica, van ser les potències en el món de l'handbol. Això ha anat canviant durant l'última dècada, a causa de que la popularitat d'aquest esport ha augmentat en els països del sud i els països de l'Europa occidental, així com a l'Extrem Orient. L'handbol d'interior ia l'aire lliure van gaudir de la mateixa popularitat fins a finals de la dècada de 1960. El 1965 el Comitè Olímpic va aprovar la modalitat d'interior per a que aquesta es practiqués en els Jocs Olímpics i amb el nom de 'Handbol', el qual ara es refereix exclusivament a l'handbol a 7. Sent la seva primera participació en categoria masculina als Jocs Olímpics d'estiu de 1972 i en categoria femenina en els Jocs Olímpics d'estiu de 1976. L'handbol encara no ha aconseguit guanyar popularitat en el món de parla anglesa, però tot i així es practica en zones d'Amèrica, Canadà, Austràlia, Gran Bretanya i Irlanda. Els equips d'aquests països competeixen regularment en els campionats mundials i en els campionats Olímpics, però encara no aconsegueixen entrar al rànquing de les millors nacions del món.