Sistema Sanitari Espanyol

1. u n i t a t 2
Sistema sanitari espanyol I.
Evolució i organització
u n i t a t
2

2. u n i t a t 2

3. u n i t a t 2
Sistemes de Seguretat Social
Al món
Durant l’Edat Mitjana s’organitzen les primeres societats de socors mutus (confraries).
Al segle XVIII intervé la beneficència pública.
S. XIX: sorgeix a Alemanya l'embrió d'un Sistema de Seguretat Social (Proj. Bismarck).
1935, EUA promulga la Social Security Act: caràcter universal però només emergències.
Al Regne Unit, al segle XX, apareix el sistema de Beveridge.
ESTALVIS
SISTEMA INSUFICIENT
2 grans models
Bismarck
Beveridge

4. u n i t a t 2
Sistemes de Seguretat Social (2)
A Espanya
Durant el regnat dels Reis Catòlics es creen les Germandats de Socors.
Durant el segle XVII es creen els Monts de pietat.
Model alemany: des del 1900 fins al 1963, diferents assegurances obligatòries i
institucions gestores.
1974: es publica la Llei General de Seguretat Social, encara vigent, amb
modificacions:
Caràcter universal.
Afiliació obligatòria.
Cotització obligatòria (aporten treballadors i empresaris).
Cotització en funció de la renda. Sistema de caixa única.
Finançament estatal amb càrrec a pressupostos generals.
Règim General i Règims Especials.
Acció protectora concreta i definida. Assistència sanitària.
Regulació de riscos coberts (contingències).
Simplifica el número d'entitats gestores i serveis.
Unitat de gestió (admet col·laboració privada o no estatal).

5. u n i t a t 2
Règim d’inclusió
Règim general
Tots els treballadors per compte aliè
de la indústria i els serveis.
Règims especials
Tots els treballadors amb activitat
diferent del Règim general.
Assistència
sanitària
Malaltia comuna o professional.
Accident, sigui o no de treball.
Maternitat.
Recuperació professional.
Prestacions
econòmiques
Incapacitat laboral, invalidesa.
Jubilació, mort i supervivència.
Assignació per fills a càrrec.
Complement de protecció familiar per fills a càrrec.
Serveis socials
complementaris
Minusvàlids psíquics.
Minusvàlids físics.
Tercera edat.
Població marginada.
Règim d’inclusió i acció protectora
Acció protectora

6. u n i t a t 2
Entitats gestores de la Seguretat Social
g
e
s
t
o
r
a
s
s
o
n
a
c
t
u
a
l
m
e
n
t
e
l
a
s
s
i
g
u
i
e
n
t
e
s
:
Entitats
gestores
Institut Nacional de la
Seguretat Social
•Gestió i administració de
prestacions
•Reconeixement del dret
d'assistència sanitària
Institut Social de la
Marina
Igual que INSS però per
a treballadors del mar
Tresoreria General de la
Seguretat Social
•Unifica recursos
financers
•Custòdia de fons, valors
i crèdits
•Realitza recaptació i
pagament d'obligacions
Institut de la Gent Gran i
Serveis Socials
(IMSERSO)
Gestió de prestacions
complementaries a
tercera edat, marginats i
discapacitats

7. u n i t a t 2

8. u n i t a t 2
El Sistema Nacional de Salut
Característiques del Sistema Nacional de Salut
1986. La Llei General de Sanitat crea el Sistema Nacional de Salut.
El SNS es configura com el conjunt de serveis de salut de
l’Administració de l’Estat i de les comunitats autònomes i integra totes les
funcions i prestacions sanitàries.
OBJECTIU: cobrir l’assistència primària, especialitzada i farmacèutica
Universalitat (cobreix tota la població del territori nacional).
Igualtat (supera diferències socials, territorials o econòmiques).
Prioritza la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia.
Descentralitza la gestió de les prestacions.  CC.AA.
Realitza accions específiques en el camp de la salut (salut mental, laboral, etc).
Estableix drets i deures i lliure elecció.
Abans de 1986: organització dels serveis sanitaris i la seva dependència
complexes i poc eficients.
ORGANIZACIÓN SISTEMA
NACIONAL DE SALUD

9. u n i t a t 2
El Sistema Nacional de Salut (2)
Recursos
Humans
Totes les persones
que presten serveis al
SNS
Materials
Tots els mitjans físics i
establiments destinats a
l’atenció de la salut
(Públics + Privats)
Econòmics
Tots els mitjans
financers destinats
a la despesa
sanitària
Pressupostos Generals de
l’Estat
Finançament

10. u n i t a t 2
Àrees de salut (a Catalunya: REGIONS SANITÀRIES)
L’SNS s’organitza mitjançant
una distribució geogràfica del
territori i el repartiment de
competències als diferents
nivells de l’administració.
Estructures Bàsiques de
Salut (àrees de salut i zones
bàsiques de salut)
Les àrees de salut són les estructures fonamentals del sistema,
responsables de la gestió unitària dels centres i establiments del Servei de
Salut en la seva demarcació territorial i de les prestacions sanitàries i
els programes que s’hi desenvolupen. Població: 200.000 – 250.000 hab.
Activitats en un àrea de salut
Atenció
primària
Prestacions
sanitàries en equip.
Atenció mitjançant
promoció,
prevenció, cura i
rehabilitació
Atenció
especialitzada
Atenció de major
complexitat
mitjançant
hospitalització i
altres funcions
Òrgans de
participació,
direcció I
gestió
Gerència
d'àrea
Òrgan de gestió,
coordinat per un
gerent d'àrea
1 hospital per RS
La regió sanitària és una àrea geogràfica considerada la unitat del
sistema sanitari. En ella es pot donar atenció sanitària completa a la
població que viu a la regió. El territori català es divideix en 10 RS.
Nivells organitzatius del
Sistema Sanitari Català

11. u n i t a t 2

12. u n i t a t 2
Sectors Sanitaris
Són l’àmbit on es desenvolupen i coordinen les activitats de promoció de
la salut, prevenció de la malaltia, salut pública i assistència sociosanitària
en el nivell d’atenció primària i de les especialitats mèdiques.
Estan constituïts per l’agrupació d’àrees bàsiques de salut.
Zones bàsiques de salut (a Catalunya: Àrees bàsiques de salut)
Són les subdivisions territorials de l’àrea de salut i en les quals es realitza
l’assistència d’atenció primària.
El centre de salut o centre d’atenció primària constitueix l’estructura
física i funcional sanitària de referència, on desenvolupa les seves
funcions l’equip d’atenció primària.
Criteri d’accessibilitat:
- densitat de població, recursos…
- distància màxima
- població abarcada (5.000 – 25.000 hab.)

13. u n i t a t 2
Estructura del sistema sanitari a Catalunya; el CatSalut
Entitats adscrites al CatSalut
• Banc de Sang i Teixits
• Gestió de Serveis Sanitaris
• Gestió i Prestació de Serveis de Salut
• Institut Català d’Oncologia
• Institut d’Assistència Sanitària
• Institut de Diagnòstic per la Imatge
• Parc Sanitari Pere Virgili
• Institut Català de la Salut (ICS)
El CatSalut (com es coneix el Servei Català de la Salut) és l’eix
fonamental de l’ordenació sanitària del nostre país, i neix amb l’objectiu
de planificar, finançar, comprar i avaluar els serveis sanitaris.
És un model públic, centrat en l’atenció a la persona, i que respon i
consolida la realitat del nostre territori.
Aposta per l’aprofitament de tots els recursos sanitaris existents, públics o
privats (sistema sanitari mixt), per fer efectiu el dret constitucional de
protecció de la salut.
La Meva Salut
Servei Català de la Salut

14. u n i t a t 2
Estructura del sistema sanitari a Catalunya; el CatSalut
Activitats de l’ICS
• Prestació de serveis sanitaris innovadors i excel·lents
• Promoció de la salut
• Prevenció i tractament de totes les malalties
• Gran activitat científica (7 instituts de recerca
• Activitat educativa (forma especialistes en ciències de la salut i acull
alumnes de grau de medicina, infermeria, odontologia i altres
ensenyaments
• Formació continuada per a tots els col·lectius professionals
L’Institut Català de la Salut (o ICS) és l’empresa pública de serveis de
salut més gran de Catalunya i presta atenció sanitària a gairebé sis
milions d’usuaris de tot el territori.
Actualment, gestiona vuit hospitals (Vall d’Hebron, Bellvitge, Germans
Trias, Arnau de Vilanova de Lleida, Joan XXIII de Tarragona, Josep Trueta
de Girona, Verge de la Cinta de Tortosa i Viladecans) i 287 EAPs (equips
d’atenció primària).
L’objectiu de l’ICS és contribuir a la millora de la salut i de la qualitat de
vida de les persones.
Coneix l'ICS
Institut Català de la Salut

15. u n i t a t 2
Competències de les Administracions
Administració
central
Exclusives:
- bases i coordinació
general,
- finançament,
- sanitat exterior,
- control epidemiològic,
- normativa
mediambiental i
d’alimentació,
- normativa farmacèutica,
- professions sanitàries.
Administració
autonòmica
Gestió de
l’assistència
sanitària en el
seu territori.
PLA DE SALUT
Ajuntaments
- Participa en els
consells de direcció i
consells de salut de
les àrees bàsiques de
salut,
- control sanitari del
medi ambient,
- de l’abastament
d’aigües i
- sanejament i
tractament dels
residus
- + ALTRES.
Ministerio de
Sanidad
(Ministre: José
Manuel Miñones)
Consell Interterritorial
del Sistema Nacional
de Salut
Departament de
Salut
(Conseller: Manel
Balcells)

16. u n i t a t 2
Fes un quadre resum de les característiques de la Regió
Sanitària i de l’Àrea Bàsica de Salut, indicant els criteris de
delimitació, la població atesa, les estructures sanitàries existents
i el tipus d’assistencia que s’hi presta.
Característiques Regió Sanitària Àrea bàsica de salut
Criteris de
delimitació
Múltiples factors: geogràfics,
demogràfics, econòmics,
epidemiològics, laborals,
culturals, etc.
El criteri principal és el
d’accessibilitat, encara que també
se’n tenen en compte altres, com
la densitat de població, recursos i
instal·lacions existents.
Població atesa Entre 200.000 i 250.000
habitants, amb algunes
excepcions, com són les
províncies insulars.
Entre 5.000 i 25.000 habitants,
encara que pot variar segons el
criteri d’accessibilitat.
Estructures
sanitàries
Existeixen totes les necessàries
per prestar una assistència
integral en tots els àmbits, tant
d’atenció primària com
especialitzada.
L’estructura bàsica és el Centre
de Salut on desenvolupa la seva
funció l’Equip d’Atenció Primària.
Tipus
d’assistència
Completa, primària i
especialitzada.
Fonamentalment, atenció
primària.

17. u n i t a t 2
La sanitat privada a Espanya
La Llei General de Sanitat reconeix tant el dret dels professionals
sanitaris a l’exercici lliure de la professió com la llibertat d’empresa
en el sector sanitari  pagament per servei rebut
A Espanya, l'atenció sanitària totalment privada és molt minoritària, excepte en
odontologia i altres excepcions. La majoria es presta a través de companyies
asseguradores, que ofereixen entre els seus serveis una assegurança sanitària, o
companyies especialitzades.
Així, l'assegurat paga una prima i obté una pòlissa.
Assegurat Prima (quota) Pòlissa (contracte)
La pòlissa és un contracte de cobertura de riscs i assistència.
La prima és la quota econòmica que es paga per la pòlissa.
Tipus de
contractes
freqüents
Serveis concertats (despesa companyia)
Lliure elecció (despesa companyia-
assegurat)
Altres tipus
de pòlisses
Assegurança de malaltia (indemnització)
Assegurança d'accident (risc professional)
Assegurances d'accidents combinats
Cal autorització prèvia
per a certs actes mèdics.
Sol existir carència
durant un temps.
Avantatges
- lliure elecció dins el
quadre mèdic
- hospitalització més
confortable
- serveis no disponibles a
sanitat pública
Concerts
Les administracions
públiques sanitàries, en
l’àmbit de les seves
competències, poden
establir concerts per a la
prestació de serveis
sanitaris amb mitjans
aliens a elles.

18. u n i t a t 2
Mutualitats obligatòries
Mutualitats obligatòries (funcionaris)
Mutualitat General de
Funcionaris Civils de
l’Estat (MUFACE)
Mutualitat General
Judicial (MUGEJU)
Institut Social de les
Forces Armades (ISFAS)
Gestionen l’assistència sanitària mitjançant el SNS o concerts amb entitats
asseguradores privades (el funcionari pot elegir).
Estan reservades a les prestacions i assistència causades per accidents de treball o
malalties professionals.
Les mutualitats d’accidents de treball dediquen la seva activitat a
col·laborar amb el Sistema de Seguretat Social en la gestió de prestacions
econòmiques i sanitàries en aquestes contingències concretes.
Estan finançades per l’Estat i, per tant, són entitats sense ànim de lucre.
Mutualitats d’accidents de treball

19. u n i t a t 2
Diferents possibilitats d’assistència sanitària