Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Visió panoràmica del sistema sanitari català

6,570 views

Published on

El 15 de març, la Unió Catalana d’Hospitals va presentar aquesta sessió tècnica als professionals de la informació, en el marc d'una iniciativa, promoguda pel Departament de Salut, per posar al dia conceptes que se situen al centre del debat sanitari.

  • Be the first to comment

Visió panoràmica del sistema sanitari català

  1. 1. EL MODEL SANITARI CATALÀ
  2. 2. Què defineix un MODEL SANITARIBASE IDEOLÒGICA / POLÍTICA DES DE LA QUAL ELS ESTATSABORDEN LA RESPOSTA AL DRET A L’ATENCIÓ SANITÀRIA I A LASALUT DELS SEUS CIUTADANS.Es defineix en base a: • Finançament • Cobertura sanitària • Accés
  3. 3. SISTEMA SANITARI1.- Anomenem sistema sanitari al conjunt d’elements materials(finançament, instal·lacions, equipaments), personals (professionalssanitaris i de suport) i organitzatius (institucions) que duen a termeintervencions i activitats d’atenció sanitària adreçades a les persones i a lescomunitats.2.- Organització dels serveis mitjançant la qual es dóna resposta a lesnecessitats sanitàries i es desenvolupen les polítiques sanitàriesestablertes en base al model.
  4. 4. PRINCIPALS MODELS SANITARISØ  MODELS DE TIPUS BISMARCKSistema d’assegurament social. Ideat per Bismarck l’any 1881. En els seus inicisera un sistema basat en la relació laboral. Els treballadors alemanys tenien drets(des de finals del segle XIX) a la protecció davant la malaltia i els accidents,però no la resta de la població.Sistemes sanitaris públics basats en un Model BismarckSón sistemes basats en:•  Assistència a càrrec d’organitzacions intermèdies - asseguradores•  La contribució social (quotes)•  Pagament per serveis (relacions contractuals) amb els proveïdors•  Lliure elecció del proveïdor de salut i acostumen a incorporar elements decopagament
  5. 5. Sistema de Seguretat SocialÉs un sistema sanitari basat en model Bismarck en què treballadors iempresaris finançaven, amb les seves quotes, la protecció sanitària, i en quèels serveis eren gestionats directament per lAdministració.Un model de Seguretat Social beneficia els treballadors, que són els quecotitzen, però no a tota la població. És un sistema que té com a objectiu, peruna banda, garantir al treballador les rendes en cas de malaltia i, per l’altra,garantir la seva reinserció laboral. En aquests models determinadesprestacions sanitàries no estaven incloses perquè no afectaven la poblaciótreballadora (Salut Mental, cronicitat, prevenció, promoció,...) i algunesqualitats de beneficiaris (nens i dones).
  6. 6. Ø  MODELS DE TIPUS BEVERIDGEEl 1942 Lord Beveridge (Gran Bretanya) va elaborar un informe en què sesintetitzen els criteris bàsics de l’assegurament social: universalitat de lapoblació beneficiada (no està restringida només a aquells que hicontribueixen); unitat de règim, és a dir, que cobreixi tots els riscos, iuniformitat de prestacions, que garanteixi un nivell mínim igual per a tots.Aquest enfocament previsional implica prestar assistència al ciutadà amb unnivell de prestacions equitatiu, sobre la base d’un dret que li ha estatreconegut com a persona i al marge de la contribució que hagi pogut fer ambaquesta finalitat. Es basa en el principi que la garantia del benestar individuala la llarga és beneficiosa per al conjunt de la societat.
  7. 7. Sistema Nacional de SalutEs basa en models sanitaris tipus Beveridge. Un tret important és elfinançament: són sistemes finançats amb impostos (la contribució decadascú és diferent, depenent del seu nivell de renda) per això la coberturaés universal, equitat de les prestacions (principi de solidaritat).Els sistemes sanitaris públics basats en un Model Beveridge escaracteritzen per:
  8. 8. Característiques d’un Sistema Nacional de Salutü  Universalitat. Tota persona té dret a un nivell de prestacions sanitàriesdeterminat que se subministra a través de la xarxa sanitària dutilitzaciópública perquè el finançament és a través dels impostos que paga tothom.ü  Equitat d’accés. Principi que garanteix laccessibilitat econòmica, cultural iterritorial als serveis sanitaris, lassignació de recursos segons problemes inecessitats detectats, ladequació de les intervencions sanitàries als grupsde població afectats, entre daltres.ü  Cartera de serveis tancada (“què entra i què no entra”)ü  Integració. Des de la promoció / prevenció de la salut / malaltia, passantper la curació i la rehabilitació / reinserció
  9. 9. Els serveis sanitaris poden ser públics o privatsEls serveis públics ho són perquè són finançats amb diners públics, però nosempre les entitats que els presten són propietat de l’administració pública,de manera que hi ha empreses privades, mercantils o no, que sóncontractades amb diners públics per prestar serveis públics als ciutadans.Els sistemes sanitaris són privats quan l’assegurament és privat, es paga peraquest o per la provisió sanitària directament i aquest pagament (cobertura)determina els drets i l’accés.
  10. 10. Bases històriques del “model sanitari català”Evolució des d’un model de seguretat social aun sistema sanitari universal. Marc polític,jurídic i sociològic que han condicionat laconfiguració del model actual
  11. 11. 1.2. 1. Antecedents FINANÇAMENT: QUOTES TREBALLADORS I EMPRESES SISTEMA DESEGURETAT SOCIAL ASSEGURA LES RENDES DELS TREBALLADORS EN CAS DE MALALTIA I PÈRDUA TREBALL, LA JUBILACIÓ I PROVISIÓ DE SERVEIS DE SALUT A TREBALLADORS ASSALARIATS
  12. 12. Transició del sistema sanitari Dictadura Sistema de Seguretat Social Democràcia Sistema Nacional de Salut
  13. 13. Bases socials i polítiques del sistema actualLa protecció de la salut, com a dret fonamental de la persona, és reconeguda alsprincipals textos supranacionals subscrits pel nostre país, entre els qualsdestaquen la Declaració Universal de Drets Humans de 1948, el Pacteinternacional de drets econòmics, socials i culturals de 1966, i la Carta socialeuropea de 1961.La Constitució espanyola, aprovada per sufragi universal el 1978, en el seuarticle 43, assegura un règim sanitari públic per a tots els ciutadans, reconeix eldret a la protecció de la salut i determina que correspon als poders públicsorganitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de lesprestacions i els serveis necessaris.
  14. 14. MODEL SEGURETAT SOCIAL En transició de sistema de Seguretat Social a un Model de Sistema Nacional de Salut SISTEMA NACIONAL DE SALUT Comporta:Ø  UNIVERSALITZACIÓ - FINANÇAMENT PÚBLIC (Pressupostos generals del’Estat)Ø  EQUITAT D’ACCÉSØ  DESCENTRALITZACIÓ, COORDINACIÓØ  INCORPORACIÓ PRESTACIONS: Salut Mental i SociosanitariØ  INTEGRACIÓ: des de la promoció/prevenció de la salut/malaltia, passantper la curació i la rehabilitació/reinserció
  15. 15. Què ens queda com a prestacions de la Seguretat Social
  16. 16. Prestacions de la Seguretat Social ISón prestacions socials, NO sanitàries (EXCEPTE...).Per a determinar quines persones estan incloses en el sistema de la SS,cal distingir entre prestacions contributives i no contributives. Sónprestacions contributives aquelles que requereixen cotització prèvia a laSS. Les prestacions no contributives són les que no exigeixen cotització ies financen amb càrrec als pressupostos de l’Estat.Tenen dret a prestacions no contributives aquelles persones que estroben en situació de necessitat encara que no hagin cotitzat mai o que,havent cotitzat, no ho hagin fet durant el temps exigit en cada cas perassolir el nivell de les prestacions de tipus contributiu.
  17. 17. Prestacions de la Seguretat Social IIPrestacions no contributives: •  Jubilació •  Invalidesa •  Per fill a càrrecPrestacions contributives: •  Atur •  Prestació farmacèutica •  Incapacitat temporal •  Maternitat •  Incapacitat permanent: total, parcial, absoluta i gran invalidesa •  Lesions permanents no invalidants •  Jubilació •  Protecció per mort i supervivència: auxili per defunció, pensió de viudetat, pensió d’orfandat •  Prestació a favor de familiars: per fill a càrrec, per naixement de fill, per part múltiple
  18. 18. Prestacions de la Seguretat Social IIILes prestacions sanitàries de la seguretat social comprenen: •  Prestació farmacèutica •  Prestacions complementàries: Prestació ortoprotètica Transport sanitari Tractaments dietoteràpics complexes Oxigenoteràpia domiciliària
  19. 19. Les especificitats delSistema Sanitari a Catalunya
  20. 20. Anàlisi sociològica, raons històriquesü  CLASSES TREBALLADORES A CATALUNYA: •  Treballadors assalariats •  Petites i mitjanes empreses •  Professionals lliberals independentsü  IMMIGRACIÓü  PLANIFICACIÓ BASADA EN TREBALLADORS ASSALARIATS (NO SOBRE LAPOBLACIÓ TOTAL) propis d’un sistema de seguretat social.
  21. 21. Resposta de la societatInstitucions religiosesMutualitats SOCIETAT CIVILFundacions privadesAdministracions locals
  22. 22. MARC: el model sanitari català és un sistema nacional de salut definit perla LGS i la LOSC• FINANÇAMENT PÚBLIC• ACCÉS UNIVERSAL A LES PRESTACIONS• CATÀLEG DE PRESTACIONS, catàleg de serveis establert• PRÀCTICA GRATUÏTAT EN EL MOMENT DE LA UTILITZACIÓI en el cas concret de Catalunya:• PROVISIÓ MIXTA (PÚBLICA I PRIVADA) DELS SERVEIS SANITARISPÚBLICS• COEXISTÈNCIA D’UN SISTEMA D’ASSEGURAMENT I PROVISIÓ PRIVAT,DE CARÀCTER NO SUBSTITUTORI
  23. 23. De les transferències a la LOSC1981. La Generalitat va rebre les transferències en matèria sanitària.· Centres i serveis sanitaris (Insalud) i socials (Imserso).· Llits: 30% Seguretat Social, 70% daltres.1981-1983. Inici de la gestió.· Desplegament del mapa sanitari de Catalunya, una proposta que recollia la voluntat daprofitar tots elsrecursos existents.· Acreditació de centres.· Primera ordre de concerts.1983-1989. Sestableixen les bases del model.· Creació de lInstitut Català de la Salut (ICS), entitat gestora de les prestacions i els serveis sanitaris de laSeguretat Social.· Creació de la xarxa hospitalària dutilització pública (XHUP).· Inici de la reforma de latenció primària (RAP).· Pla de reordenació hospitalària.· Descentralització i control de la gestió.1989-1990. Transició.· Inici de la separació de finançament i provisió amb la creació de la Direcció General de Recursos Econòmicsde la Seguretat Social (DGRESS).· Nou paper de lICS: productor de serveis.· Inici duna nova cultura organitzativa.1990. Aprovació de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC). Es formalitza el model sanitari català.
  24. 24. La LOSC configura el model sanitari català:· Separació de la funció de finançament i compra de serveis de la provisió.· Diversificació de proveïdors.· Mercat mixt de competència planificada i regulada.· Diversitat de fórmules de gestió.· Descentralització de serveis.· Desconcentració de lorganització: regions sanitàries i sectors sanitaris.· Participació comunitària: consells de direcció, consells de salut, participacióòrgans de govern de les institucions sanitàries.
  25. 25. Organització del sistema sanitari a Catalunya - Política sanitària Conselleria de Salut - Pla de Salut - PlanificacióPROVISIÓ Servei Català - Acreditació Asseguradora pública (Dret) de la Salut - Regulació Regions - Compra / contractació de serveis - Avaluació Sanitàries sanitaris - Control de qualitat / utilització de Sectors sanitaris centres assistencials - Gestió fluxos usuaris - Ordenació assistencial al territori Contractació amb la Xarxa de proveïdors SISCAT: Xarxa Sanitària d’Utilització Pública: xarxa de proveïdorsPRESTACIÓ(Execució) SERVEIS Salut Mental Atenció sociosanitària Atenció Primària Hospitalària XSMUP XSSUP 80% . ICS . Hospitals públics (ICS) 30% 100% concertats . EBA 70% 20% . Concertats . Hospitals Concertats XAPUP XHUP
  26. 26. Funcions de prestació de serveis Ciutadà Cobertura i Serveis qualitat de sanitaris servei Xarxa de proveïdors SERVEI CompraProveïdors públics dels serveis CATALÀ DE LA Evaluació contracte Contractes sanitaris SALUT Resultats Proveïdors públics a (CatSalut) etc. CatalunyaProveïdorsconcertats
  27. 27. Funcions de la provisió Necessitats de la població Xarxa de proveïdors (Funció de la prestació Pla de Salut d’accés públic dels serveis asssitencials) de Catalunya Cartera de serveis Contractes Compra de serveis Sistema d’Avaluació Definició de Quantitat Objetius del Pla de SalutPressupost prioritats i Preu i mètode de pagament Compliment de Requisits d’informació contractes implementació Objetius del Pla de Salut Satisfacció clients Departament Servei Català de Salut de la Salut
  28. 28. FINANÇAMENT DEL SISTEMA SANITARI PÚBLIC CATALÀ ACTUAL Proveïdors concertats (Xarxa pública) 36,5% total Pressupostos Generals de l’Estat Transferències a l’ICS Impostos 100% (Proveïdor públic) 33% total Pressupost total DSiSS (polítiques sanitàries): Farmàcia Finançament CCAA Finançament sistema 25% total Cistella impostos: sanitari •  30% IRPF Administració • 100% Transmissió Transferència al (Personal,…) patrimonial govern català Finançament ≈1% total • % Impostos directes dins del resta de finançament Departaments Altres despeses corrents global de la del Govern CCAA ≈ 1% total Despeses financeres ≈ 1.5% total Despeses de capital (Inversió,…) ≈ 2% total
  29. 29. Model organitzatiu de l’atenció sanitària pública a Catalunya
  30. 30. ESTRUCTURACIÓ DE LA PROVISIÓ de serveis del sistema sanitari Agents Proveïdors SISTEMA Prestadors de serveis ICS Sistema SCS Públic Centres USUARIS Contractats Institucions Sistema SANITARI Centres privades no Privat contractats
  31. 31. TIPOLOGIA DE PROVEÏDORSAllò que determina el caràcter públic de la prestació de serveis és elfinançament i no la propietat de les entitats que presten el servei sanitari.El sistema català és un sistema de provisió mixta configurat per moltesentitats de naturalesa jurídica diferent.Proveïdor sanitariPersona física o entitat jurídica (que té personalitat jurídica reconeguda)amb capacitat per proveir serveis sanitaris als clients del sistema sanitarimitjançant recursos propis o contractats (sinònim: proveïdor de serveissanitaris); entitat que, a compte d’un tercer (en el nostre entorn, SCS,asseguradora sanitària) o de forma particular, presta assistència sanitàriadirecta a l’usuari.
  32. 32. Proveïdor sanitari públicEntitat que presta assistència sanitària als ciutadans a compte del sistemasanitari públic, és a dir, aquesta assistència es finança amb els impostosdestinats al pressupost sanitari. El concepte públic fa referència al finançamentde l’assistència, però no a la naturalesa jurídica o la propietat de l’entitat.Servei assistencial:- Gratuït per a l’usuari-  Pagat per tercers-  Finançat
  33. 33. DIVERSIFICACIÓ DE LA PROVISIÓ Per gestionar i administrar els serveis i les prestacions del sistema sanitari públic, poden emprar-se diverses formes de gestió -directa, indirecta o compartida-. Les diverses formes de gestió ens permeten la posada en funcionament de noves estructures organitzatives destinades a garantir la qualitat dels serveis i introdueixen, alhora, una major eficàcia i eficiència en el sistema sanitari. SISTEMA DE PROVISIÓ MIXTQuan en un sistema sanitari públic (en base al finançament) la prestació deserveis sanitaris corre a càrrec tant de proveïdors de titularitat pública comprivada, parlem d’un sistema de provisió mixt.
  34. 34. TIPUS de PROVEÏDORS del sistema SANITARI PÚBLICPROVEÏDOR CONCERTAT: EEPP, Consorcis, entitatsprivadesProveïdors de serveis sanitaris (assistencials) per al sistema sanitaripúblic, mitjançant un acord de compra de serveis amb el prestador deserveis sanitaris públic (SCS). Per dur-ho a terme, el proveïdor esrelaciona amb el comprador a través del contracte de compra deserveis, que és l’Acord jurídic en què sestableixen les condicionseconòmiques i assistencials que han de regular les actuacions de lesentitats amb personalitat jurídica que intervenen en la contractació.PROVEÏDOR PÚBLIC: ICS (pressupost, directe)* * canvis
  35. 35. Hospitals de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP) segons titularitat de gestió (a tall d’exemple)17 4 7 14 8 11 6 Total 67
  36. 36. Agents del Sistema Sanitari Públic Català Contractació/Compra SERVEI CATALÀ DE LA SALUT (CatSalut) Avaluació resultats Prestació dels Proveïdors Xarxa de proveïdors dels serveis diferents serveis sanitaris sanitaris públics a Catalunya assistencialsNaturalesa jurídica públics Concertats ICS EPIC Entitats Privades Propietat estat Capital 100% públic Capital privat Funció pública Gestió privada Gestió privada PROVISIÓ DE SERVEIS: SISTEMA SANITARI PÚBLIC
  37. 37. Les xarxes assistencials del siatema sanitari públic
  38. 38. Organització del sistema sanitari a CatalunyaXARXA SANITÀRIA DUTILITZACIÓ PÚBLICA. Conjunt de centres, serveis iprofessionals que garanteixen lassistència sanitària a la població de Catalunya i elfinançament dels quals és públic.XARXA HOSPITALÀRIA D’UTILITZACIÓ PÚBLICA (XHUP). Conjunt de centres,serveis i professionals dàmbit hospitalari que garanteixen lassistència sanitàriaespecialitzada a la població de Catalunya i el finançament dels quals és públic.XARXA DE CENTRES, SERVEIS I ESTABLIMENTS DE SALUT MENTALDUTILITZACIÓ PÚBLICA DE CATALUNYA. Conjunt constituït pels centres, serveis iestabliments que presten serveis de salut mental a compte del CatSalut.XARXA DE CENTRES, SERVEIS I ESTABLIMENTS SOCIOSANITARISDUTILITZACIÓ PÚBLICA DE CATALUNYA. Conjunt de centres, serveis iestabliments que presten serveis datenció sociosanitària a compte del CatSalutXARXA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA. Conjunt de centres i serveis que presten serveid’atenció primària a la comunitat.
  39. 39. Configuració de la XHUPHOSPITAL GENERAL D’AGUTS. Són unitats d’hospitalització terapèutiques quetenen com a objectiu la compensació clínica de les malalties o descompensacions agudesseveres i tenen, com a objectiu prioritari, la millora o remissió simptomàtica del pacient i elrestabliment per al seu retorn a la comunitat. Són els centres sanitaris on es dedica lamajoria de recursos a lhospitalització general aguda que en alguns casos inclou tambélatenció psiquiàtrica.HOSPITALITZACIÓ DE DIA. Atenció mèdica o dinfermeria programada per apacients als quals sha daplicar en un mateix dia tractaments, tècniques o altresserveis de suport, que si no necessitarien hospitalització convencional. Latenciódhospital de dia es presta en hospitals daguts, hospitals psiquiàtrics i centressociosanitaris.HOSPITALITZACIÓ A DOMICILI. Alternativa assistencial que permet de prestar unconjunt datencions en el domicili dels pacients quan ja no necessiten dunainfraestructura hospitalària, però encara precisen duna vigilància continuada idassistència.
  40. 40. Configuració de la XHUPActualment formen part de la XHUP 67 hospitals distribuïts per tot el territori.Tipologia d’hospitals:•  Alta tecnologia•  Hospitals de referència•  Hospital general bàsic•  Hospitals aïllats• Determina el sistema de pagament, les prestacions que poden oferir i l’àmbit deresponsabilitat assistencial en funció de la seva resolució.
  41. 41. Configuració de la Xarxa d’Atenció PrimàriaATENCIÓ PRIMÀRIA. Primer àmbit daccés del ciutadà a lassistència sanitària. Els seusserveis són daccés directe per a la població i constitueix el nucli fonamental del sistemasanitari. Integra latenció preventiva, curativa, rehabilitadora i la promoció de la salut de lacomunitat.DISPOSITIUS:•  ÀREA BÀSICA DE SALUT (ABS). Unitat territorial elemental en què sestructura elsistema sanitari públic a Catalunya.•  CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA (CAP). Estructura física i funcional que permet eldesenvolupament adequat de latenció primària de salut per part de lequip deprofessionals sanitaris i no sanitaris que hi presten els seus serveis.•  EQUIP D’ATENCIÓ PRIMÀRIA. Conjunt de professionals sanitaris i no sanitaris queactuen en una àrea bàsica de salut on desenvolupen activitats relatives a la salut públicai a la promoció, prevenció, curació i rehabilitació de la salut individual i col·lectiva de lapoblació que els correspon.
  42. 42. Serveis d’Atenció Primària•  SERVEIS DE PROMOCIÓ. Serveis dissenyats per a millorar les condicions de salutde manera que es retardi l’aparició de malalties.•  SERVEIS DE PREVENCIÓ. Serveis assistencial l’objectiu dels quals és prevenir quees produeixin les malalties i tractar els factors de risc.•  SERVEIS D’ATENCIÓ PRIMÀRIA. Serveis assistencials d’atenció a les personesen funció del nivell resolutiu corresponent a l’Atenció Primària.•  ATENCIÓ CONTINUADA. Atenció a les demandes de la població que es facin forade lhorari normal dactivitat de lequip datenció primària (EAP), tant en un centre comen un domicili.
  43. 43. Configuració de la Xarxa d’Atenció a la Salut Mental• CENTRE DE SALUT MENTAL (CSM). Constitueixen el referent per a l’atenció ambulatòriade tots els problemes de Salut Mental d’una població determinada, a nivell de prevenció,diagnòstic, tractament i rehabilitació, en col·laboració amb els Equips d’Atenció Primària, pera qualsevol dels grups d’edat: • CSMA adults • CSMIJ infantojuvenil• H OSPITALITZACIÓ D’AGUTS DE PSIQUIATRIA: són unitats terapèutiquesd’hospitalització per a la compensació clínica de les situacions agudes i tenen, com aobjectiu prioritari, la millora o remissió simptomàtica del pacient i el restabliment per al seuretorn a la comunitat.• SERVEI D’HOSPITALITZACIÓ PSIQUIÀTRICA PARCIAL. Recurs que presta atenciómultidisciplinària als pacients amb trastorns mentals que requereixen dun tractamentterapèutic i/o rehabilitador intensiu, que poden mantenir els vincles amb la comunitat i lafamília durant el procés terapèutic i/o rehabilitador intensiu, així com amb la comunitat iamb la família durant el procés terapèutic. Actuen també com a servei complementari per al’alta i la reinserció plena dels pacients en el seu medi familiar.
  44. 44. • SERVEI D’HOSPITALITZACIÓ PSIQUIÀTRICA DE SUBAGUTS. Recurs assistencialadreçat a la població amb trastorns mentals amb possibilitat devolució crònica que vaacompanyat sovint duna problemàtica sociofamiliar. Els pacients que es tracten sónduna alta complexitat clínica, amb desestabilització psicosocial important, irequereixen duna atenció especialitzada, en règim dinternament, de durada mitjana.• UNITAT HOSPITALÀRIA DE REHABILITACIÓ: són unitats hospitalàries que tenen,com a objectiu prioritari, a més de la millora clínica, una funció rehabilitadora i dereinserció. Donen serveis adreçats a persones amb trastorns mentals greus, sovintd’evolució subaguda o crònica, en què predominen els dèficits o inconvenients(handicaps) vinculats a la malaltia i que comprometen greument el nivell d’autonomiadel malalt.• HOSPITAL DE DIA PSIQUIÀTRIC. Adreçats a pacients amb descompensacionspsicopatològiques que tenen necessitat d’atenció intensiva i continuada, en règimhospitalari i que no precisen hospitalització total. Distingim:ü Hospital de dia vinculat a hospitalització d’aguts: l’objectiu fonamental és eld’escurçar el temps d’hospitalització total o ser una alternativa a l’hospitalització total.ü Hospital de dia en la comunitat: adreçats a pacients per als quals, a més de la milloraclínica i l’atenció terapèutica, la seva inserció en l’àmbit comunitari ha de possibilitar lafunció rehabilitadora i de reinserció social i familiar.
  45. 45. • REHABILITACIÓ COMUNITÀRIA DE SALUT MENTAL. Unitats adreçades altractament dels símptomes, dèficits i handicaps vinculats a la malaltia mental greu,facilitant o possibilitant el manteniment en la comunitat.Distingim dos nivells d’actuació:ü Ambulatòria: serveis de rehabilitació comunitària.ü Residencial: unitat residencial de rehabilitació i reinserció comunitària. Té com aobjectiu prioritari oferir un lloc de vida on s’efectuï la rehabilitació i la reinserció per alspacients amb dèficits importants que requereixen atenció perllongada en el marc duncontext pròpiament sociosanitari, donada la seva vulnerabilitat i fragilitat psicopatològica,que no permeten la seva integració a residències pensades exclusivament com a suportsocial i dhabitatge. Aquestes unitats residencials han désser de dimensions reduïdes ipoden estar físicament en la comunitat o en un entorn de serveis psiquiàtrics.
  46. 46. Configuració de la Xarxa d’Atenció Sociosanitària• CENTRE SOCIOSANITARI. Recurs dinternament dotat de característiques estructuralsi de personal necessari per atendre pacients amb problemes sociosanitaris. Poden sercentres dinternament de finalitat sociosanitària exclusivament o hospitals autoritzats,tant per a linternament daguts com per al sociosanitari.• UNITAT DE LLARGA ESTADA. Estructura dhospitalització sociosanitària que té perfunció el tractament rehabilitador, de cures de manteniment, de profilaxi decomplicacions i també de suport per a persones grans amb malalties cròniquesde llarga evolució que han generat incapacitats funcionals de major o menorgrau, a fi daconseguir la màxima autonomia que permeti la situació del malalt.Dins daquestes unitats sinclou latenció a persones amb demència avançada i ambalgun altre trastorn cognitiu de tipus crònic.• UNITAT DE MITJA ESTADA – CONVALESCÈNCIA. Estructura dhospitalitzaciósociosanitària que té com a objectiu restablir aquelles funcions o activitats quehagin estat afectades, parcialment o totalment, per diferents patologies. Es tractade persones grans amb malalties de base que necessiten una recuperació funcionaldesprés de patir un procés quirúrgic, traumatològic o mèdic, prèviament tractat en faseaguda.
  47. 47. • UNITAT DE MITJA ESTADA – CURES PAL·LIATIVES. Estructura dhospitalitzaciósociosanitària que té com a funció oferir tractament pal·liatiu i de confort apacients amb càncer avançat o amb altres malalties inguaribles en faseterminal. El control de símptomes i el suport emocional al malalt i a la seva famíliasón els objectius que ha de perseguir la unitat.• HOSPITAL DE DIA SOCIOSANITARI. Servei dassistència interdisciplinària, depredomini sanitari, on el pacient amb malalties i incapacitats físiques opsíquiques acudeix durant el dia per rebre tractament integral i tornar després alseu domicili. El tractament comprèn des de les cures dinfermeria i administració demedicació, la reeducació motriu pròpia de la fisioteràpia i lergoteràpia, fins a lesdiverses modalitats de treball intel·lectual i corporal: teràpia ocupacional,psicoestimulació, orientació a la realitat i teràpia recreativa.
  48. 48. SOSTENIBILITAT I FUTUR DEL SISTEMA SANITARI CATALÀ. Principals reptes: • Priorització: terciarisme, equilibri de recursos. • Aliances estratègiques: del treball en xarxa a les sinergies assistencials i de costos. El pacient com a eix de l’ordenació dels serveis. • Compromís dels professionals. • Millora del finançament. • Noves tecnologies.

×