Reverse the curse: Maximizing the potential of resource-driven economiesWaleed Alowaiyesh
Rising resource prices and expanded production have raised the number of countries where the resource sector represents a major share of the economy, from 58 in 1995 to 81 in 2011. That number will rise: to meet soaring demand for resources and replace rapidly depleting supply, the world should invest a total of up to $17 trillion in oil and gas and in minerals by 2030, double the historical rate. In 20 years, almost half of the world’s countries could depend on their resource endowments for growth.
Economies with natural-resource endowments have a huge opportunity to transform their prospects. But history suggests that they could all too easily squander the windfall.
To date, resource-driven countries have tended to underperform those without significant resources: almost 80 percent of the former have a per-capita income below the global average. Since 1995, more than half of these countries have failed to match the average growth rate of all countries. Only one-third have maintained growth beyond the resource boom. Recent McKinsey research lays out a new model that could help countries capture the coming resource windfall.
Create and connect with all different data sources. Learn how to examine all the data connections your model uses from both internal and external sources. Have a query? Tweet us using #Guruvaarta and our experts will be happy to help. Follow us on Twitter @ModernBizIn to stay updated on modern tools for your small business.
Adopt a super cool, multi-dimensional tool that can transform teaching and learning in your classroom. With so many choices on the market today, it's important to choose one that has the potential of being a game changer! My vote is...ThingLink and here's why!
Reverse the curse: Maximizing the potential of resource-driven economiesWaleed Alowaiyesh
Rising resource prices and expanded production have raised the number of countries where the resource sector represents a major share of the economy, from 58 in 1995 to 81 in 2011. That number will rise: to meet soaring demand for resources and replace rapidly depleting supply, the world should invest a total of up to $17 trillion in oil and gas and in minerals by 2030, double the historical rate. In 20 years, almost half of the world’s countries could depend on their resource endowments for growth.
Economies with natural-resource endowments have a huge opportunity to transform their prospects. But history suggests that they could all too easily squander the windfall.
To date, resource-driven countries have tended to underperform those without significant resources: almost 80 percent of the former have a per-capita income below the global average. Since 1995, more than half of these countries have failed to match the average growth rate of all countries. Only one-third have maintained growth beyond the resource boom. Recent McKinsey research lays out a new model that could help countries capture the coming resource windfall.
Create and connect with all different data sources. Learn how to examine all the data connections your model uses from both internal and external sources. Have a query? Tweet us using #Guruvaarta and our experts will be happy to help. Follow us on Twitter @ModernBizIn to stay updated on modern tools for your small business.
Adopt a super cool, multi-dimensional tool that can transform teaching and learning in your classroom. With so many choices on the market today, it's important to choose one that has the potential of being a game changer! My vote is...ThingLink and here's why!
Europese banken zijn niet zo gezond als beleggers denken. Toezichthouders en beleggers richten zich volgens Morningstar op de verkeerde maatstaven. Beleggers die denken dat er voor Europese banken opnieuw een mooi tijdperk aanbreekt, moeten op hun hoede zijn. Lees ook het bijbehorende artikel http://www.morningstar.nl/nl/news/114554/europese-banken-zijn-niet-zo-gezond-als-beleggers-denken---deel-1.aspx
Orientacions per integrar les competències digitals al curriculumPERE MARQUES
De què estem parlant? Competències digitals i continguts associats
Què TIC necessitem en els centres?
Concretar la TAULA GRADUADA DE COMPETÈNCIES DIGITALS del centre
CRITERIS GENERALS DE GRADACIÓ per estimar els nivells d'adquisició
Avaluació: les RÚBRIQUES i la CARTILLA DE COMPETÈNCIES
Avaluació inicial de la competència digital
Activitats perquè els alumnes desenvolupin la competència digital
Com creueu que ens afecten les noves tecnologies a la nostra vida quotidiana?
Creieu que el Whatsapp, el Facebook i l'Skype (les més emprades) tenen conseqüències psicològiques en nosaltres?
Com ha estat aquesta evolució?
Què creu la gent?
Com creueu que ens afecten les noves tecnologies a la nostra vida quotidiana?
Creieu que el Whatsapp, el Facebook i l'Skype (les més emprades) tenen conseqüències psicològiques en nosaltres?
Com ha estat aquesta evolució?
Què creu la gent?
Europese banken zijn niet zo gezond als beleggers denken. Toezichthouders en beleggers richten zich volgens Morningstar op de verkeerde maatstaven. Beleggers die denken dat er voor Europese banken opnieuw een mooi tijdperk aanbreekt, moeten op hun hoede zijn. Lees ook het bijbehorende artikel http://www.morningstar.nl/nl/news/114554/europese-banken-zijn-niet-zo-gezond-als-beleggers-denken---deel-1.aspx
Orientacions per integrar les competències digitals al curriculumPERE MARQUES
De què estem parlant? Competències digitals i continguts associats
Què TIC necessitem en els centres?
Concretar la TAULA GRADUADA DE COMPETÈNCIES DIGITALS del centre
CRITERIS GENERALS DE GRADACIÓ per estimar els nivells d'adquisició
Avaluació: les RÚBRIQUES i la CARTILLA DE COMPETÈNCIES
Avaluació inicial de la competència digital
Activitats perquè els alumnes desenvolupin la competència digital
Com creueu que ens afecten les noves tecnologies a la nostra vida quotidiana?
Creieu que el Whatsapp, el Facebook i l'Skype (les més emprades) tenen conseqüències psicològiques en nosaltres?
Com ha estat aquesta evolució?
Què creu la gent?
Com creueu que ens afecten les noves tecnologies a la nostra vida quotidiana?
Creieu que el Whatsapp, el Facebook i l'Skype (les més emprades) tenen conseqüències psicològiques en nosaltres?
Com ha estat aquesta evolució?
Què creu la gent?
2. La memòria i el processament de la informació
estan influenciats per les TIC?
Primer de tot cal explicar breument aquests conceptes
Memòria
• La memòria és el procés mitjançant conservam i
posteriorment recuperam informació desitjada
El processament
de la informació
• És el procés en el que els nostres sentits reben
informació, posteriorment el cervell la classifica
i processa
Les TIC
• Les Tecnologies de la informació i de la
comunicació (TIC) són els elements i tècniques
per al tractament i transmissió de la informació
3. Canvis cognitius relacionats amb les TIC
L’evolució de la lectura i escriptura
L’aparició de la
lectura fa 5000 anys
La lectura
silenciosa al s. VI
La utilització de
signes de
puntuació al s.
XII
La popularització
La lectura i
La
de la lectura ilectura
escriptura digitals
silenciosa
escriptura al s. al s. VI
a l’actualitat
XV
L’efecte de les TIC en la lectura
La lectura
Lineal
• Quan llegim un llibre de text, un document científic, etc., fem una lectura reflexiva
i en profunditat tot el text
• Quan llegim a internet (diaris, publicacions, etc.) llegim horitzontalment les
primeres línies, posteriorment ens desplacem una mica més cap a baix i llegim
La lectura en horitzontalment però aquesta vegada sense arribar al final i finalment ens anem
desplaçant pel document llegint només les primeres paraules.
F
4. Concentració i assimilació en la lectura
La codificació de la
informació depèn de
Concentració
Atenció
Motivació
La
web
2.0
• La lectura a la web
dispersa la nostra atenció i
dissipa
la
nostra
concentració perquè està
plena
de
continguts
(missatges de compres,
hipervincles, anuncis, etc.)
• D’altra banda augmenta la
nostra motivació
Factors que dificulten la convivència entra
la lectura lineal i la lectura en F
Més atractiva
(colors, imatges, etc.)
Més manipulable
(interactuar, enllaços, etc.)
Per tant, més possibilitats de
sobreviure la lectura en F
5. Efectes i canvis
en els processos i en la memòria
Augment d’ús
Memòria
operativa
- memòria de
treball,
- interrelació de
situacions
Disminució d’ús
- etc.
Memòria
episòdica
- successos
autobiogràfics,
- esdeveniments
contextuals
- etc.
Canvi en la freqüència d’us dels hemisferis cerebrals
6. Millora de les funcions executives
Les diferents aplicacions i programes i com estan
disposats a la pantalla estan fent que aquest tipus
de funcions cognitives millorin substancialment.
Habilitat
multitasca
Visió
perifèrica
Funcions
que han
millorat
amb les TIC
Capacitat de
decisió entre
que és
important i que
no ho és
Capacitat per
examinar grans
quantitats
d’informació
ràpidament
7. L’efecte Google
És la tendència a oblidar la informació que podem trobar a
Internet
És més fàcil recordar on trobar la informació que no pas
recordar-la
Podríem comparar Internet com una memòria externa del
nostre cervell
Aquest fenomen implica una memòria transactiva, és a dir, no
només emmagatzemem dades en el nostre cervell sinó que
utilitzem un disc extern (una altra persona, Internet, etc.)
A l’actualitat, Google, és el gran magatzem de dades; un disc
extern inesgotable d’informació
8. Transformacions en les pràctiques
comunicacionals en els joves
Nou
espai
d’oci
TWIT
TER
Noves
possibili
tats de
relació
Nou
llenguat
ge
LES
TIC
Noves
formes de
comunica
ció
Multitasking
:p
FACE
BOOK
Noves
formes
d'aprene
ntatge
LINE
Connexió
grupal,
intergrupal i
individual
Noves
maneres
d’educar
WTF
Noves formes
de
comunicació:
mail, whats
app, etc.
Noves
possibilita
ts al món
laboral
9. Treball de camp
En els gràfics següents es compra l'ús de les TIC, l'ús de la memòria i l'ús de mètodes offline
(agendes, etc.) per esbrinar dades en la població major i menor de 40 anys.
Edat : menys de 40
Edat: majors de 40
online
13%
memòria
15%
offline
25%
online
85%
memòria
62%
- Les dades que vam enregistrar apunten que els diferents hàbits adquirits
a causa de la utilització de les noves tecnologies es fan més patents entre
la població més jove, mentre que els més grans ja sigui per costum o per
altres motius mantenen el recurs memorístic com a primera opció.
11. Conclusions
Ús de les TIC
Número d’hores de connexió
• La població utilitza més les TIC ara que fa 10 anys, ha augmentat de mitjana en 2 hores.
• El nivell de connexions diàries ha crescut en els últims anys
• Gairebé ¾ parts (72,6%) es connecta diàriament a la xarxa
Ús de la memòria Esdeveniments personals i cultura general
• S’utilitza més les TIC que no pas la memòria per esbrinar dades
de caràcter general (esdeveniments
importants, autors, etc.)
• S’utilitzen més les TIC que no pas la memòria per esbrinar dades personals (aniversaris, telèfons, etc.)
• Les persones menors de 40 anys fan un ús més actiu de les TIC que les majors de 40.
Repercussió
Canvis adaptatius a causa de les TIC
• La disponibilitat, la immediatesa i la facilitat dus de les TIC estan canviant els costums, els processos cognitius i els diferents
tipus de memòria implicats en les tasques que es duen a terme diàriament.
• Estem assistint a un augment en la capacitat per desenvolupar diferents tasques a l’hora i percebre gran varietat d’estímuls
més ràpidament mentre treballem amb d’altres.
• L’adaptació actualment es tracta d’un procés bilateral, d’un procés de simbiosi en el que ens estem adaptant a les TIC a
l’hora que adaptem les TIC a nosaltres.