Ús de l'EsIA com a soport de l'AIRLA.

1. “ÚS DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL D’UNA INSTAL·LACIÓ DE
TRANSFORMACIÓ DE SUBPRODUCTES D’ORIGEN ANIMAL COM A
SUPORT DE LA IDENTIFICACIÓ DE RISCOS LABORALS”
Directors del Treball de Fi de Màster:
Sergio Gallardo Bermell
Sofia Carlos Alberola
Departament d’Enginyeria Química i Nuclear
Universitat Politècnica de València
Alumne-autor del Treball de Fi de Màster:
León Mompó i Navarro
Màster Universitari en Prevenció de Riscos Laborals
Universitat Politècnica de València
València
24 de setembre de 2012
Treball Fi de Màster

2. 2
ÍNDEX:
1. Objectius del treball
2. Antecedents.
3. Avaluació d’Impacte Ambiental.
4. Estudi d’Impacte Ambiental.
5. Descripció de l’activitat projectada.
6. Inventari ambiental.
7. Identificació i Valoració d’Impactes.
8. Jerarquització d’Impactes.
9. Conclusions.
2

3. 1.- OBJECTIUS DEL TREBALL:
 Identificar les activitats de la instal·lació i els factors ambientals de l’entorn.
 Relacionar les activitats i els factors ambientals. Identificació dels impactes
ambientals.
 Quantificar els impactes ambientals.
 Relacionar la Prevenció de Riscos Laborals amb l’Avaluació d’Impacte Ambiental.
3

4. 2.- ANTECEDENTS:
La legislació obliga a aquests tipus d’instal·lacions:
 Avaluació d’Impacte Ambiental.
 Llei 2/1989, de 3 de marc, d’Impacte Ambiental (Generalitat
Valenciana).
 Decret 162/1990, de 15 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament
per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’Impacte Ambiental
(Generalitat Valenciana).
 Llei 6/2010, de 24 de març, de modificació del text refòs de la Llei
d’Avaluació d’Impacte Ambiental de projectes, aprovat pel Reial Decret
Legislatiu 1/2008, d’11 de gener.
 Avaluació de Riscos Laborals.
 Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals .
 Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el
Reglament dels Servicis de Prevenció.
4

5. 3.- AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL:
Presentació de
la Iniciativa a
l’Administració
Consultes
prèvies
ESTUDI
D’IMPACTE
AMBIENTAL
(gabinet
d’experts)
Procés de
Participació
Pública
Declaració
d’Impacte
Ambiental
 Acceptació.
 Rebuig.
 Acceptació amb
modificacions.
 Procés administratiu. Estimació d’Impactes
Ambientals.
5

6. 4.- ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL:
Descripció de l'actuació i les seves accions derivades.
 Examen d'alternatives tècnicament viables i justificació de la solució
adoptada.
 Inventari ambiental i descripció de les interaccions ecològiques o ambientals
clau.
 IDENTIFICACIÓ i VALORACIÓ D'IMPACTES.
 Establiment de mesures protectores i correctores.
 Programa de vigilància ambiental.
 Document de síntesi, clar i concís.
Part tècnica de l’Avaluació d’Impacte Ambiental:
6

7. 5.- DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT PROJECTADA:
 La Pobla del Duc (València): parcel·les 61 i 62 del polígon 7 del terme
municipal.
Activitat dedicada a la transformació de subproductes d’origen animal no
destinats al consum humà, en grasses i farines per a la seua valorització com a
combustible.
 Materials de categoria 1:
• Cossos sencers, o qualsevol de les seves parts, incloses les pells,
d’animals morts, salvatges, malalts o utilitzats per a experiments...
 Materials de categoria 2:
• Fem, guano no mineralitzat i el contingut del tub digestiu...
7

8. 5.1.- PROCÉS PRODUCTIU EN LA FASE 1:
8

9. 5.1.- PROCÉS PRODUCTIU EN LA FASE 2:
9

10. 5.2.- MAQUINÀRIA UTILITZADA:
FASE 1 FASE 2
Tremuges de recepció Tremuges de recepció
Transportadors sense fi Transportadors sense fi
Triturador de material Triturador de material
Oxidador tèrmic regeneratiu (eliminació
olors)
Bombes de rotor
Ciclons
Cuit continu
Extractors
Premses
Gelador
Oxidador tèrmic regeneratiu (eliminació
olors)
Caldera pirotubular (producció de gasos)
EDAR
10

11. 5.3.- PRODUCTES UTILITZATS:
 Materials de manteniment: olis i lubricants.
 Productes de neteja i desinfectants.
 Material per al tractament de calderes.
 Material per al tractament de les aigües.
 Materials additius per a greixos.
 La matèria prima: SUBPRODUCTES D’ORIGEN ANIMAL.
11

12. 5.4.- FOCUS CONTAMINANTS:
ATMOSFERA:
 Oxidador tèrmic regeneratiu i caldera.
• CO, CO2, NOx, SO2, H2S, COV, i partícules.
 Maquinària en general, camions i procés productiu.
• Soroll
AIGUA:
 Aigües sanitàries.
 Aigües pluvials.
 Aigües industrials
• Contaminants sòlids en suspensió, olis, greixos i nitrogen
orgànic
12

13. 5.4.- FOCUS CONTAMINANTS:
 SÒL:
 Oficines.
• Residus no perillosos: cartró i paper.
• Residus perillosos: piles (mercuri) i cartutxos de tinta.
 Operacions de manteniment.
• Residus no perillosos: envasos i ferralla.
• Residus perillosos: olis i envasos contaminats.
 Instal·lació EDAR:
• Residus no perillosos: llots i fangs.
 Garbejat de la farina i filtrat del greix.
• Residus no perillosos: rebutjos. 13

14. 5.5.- EFECTES MEDIAMBIENTALS:
 Consum elevat d’energia (COCCIÓ).
 Emissions d’olors i atmosfèriques (DESCÀRREGA,
EMMAGATZEMATGE, COCCIÓ).
 Aigües residuals amb elevada càrrega orgànica , sòlids en
suspensió, olis i greixos (ESCALFAMENT DE LA MATÈRIA i NETEJA
DE CAMIONS i INSTAL·LACIONS).
14

15. 6.- INVENTARI AMBIENTAL:
 El Medi Físic:
 Conca hidrogràfica del Riu Albaida.
• Riu Missena.
• Barranc de Xara.
 Terrasses fluvials i llomes de relleu
suau.
 Sòls amb elevada capacitat d’ús
agrícola.
 Clima mediterrani.
 El Medi Perceptual:
 Subunitat de conreus.
 Subunitat del Riu Missena.
 Subunitat del Barranc de Xara.
 Subunitat de la Serra del
Benicadell.
15

16. 6.- INVENTARI AMBIENTAL:
 El Medi Biòtic:
 Conreus agrícoles:
• Albercoquers.
• Bresquilleres.
• Vinya.
 Males brosses als camps:
• Ravenell blanc.
• Rosella comuna.
 Vegetació ruderal-viària:
• Margarida.
• Ordi bort.
 Fauna :
• Conill.
• Musaranya.
• Serps.
• Merla.
• Cadernera.
 El Medi Socioeconòmic:
 2539 habitants.
 Sector servici (2007): 45% població.
 Sector construcció (2007): 21 % “ .
 Sector agrícola (2007): 20 % “ .
 Sector Indústria (2007): 15 % “ .
Activitats agrícoles:
• Fruita d’estiu.
• Raïm.
• Olives.
• Taronges.
16

17. 7.- IDENTIFICACIÓ I VALORACIÓ D’IMPACTES:
 El Reglament d’Avaluació d’Impacte Ambiental mana fer:
 Valoració qualitativa.
 Si és possible, valoració quantitativa.
 No existeix cap metodologia estandarditzada ni cap paràmetre o indicador que
puga prendre’s com a referència. (SUBJECTIVITAT).
 En aquest treball utilitzarem el Mètode de la Matriu de Leopold amb les
matisacions introduïdes per Domingo Gómez Orea, per a realitzar una valoració
quantitativa.
 La identificació de l’impacte la realitzem mitjançant la Matriu d’Impactes o de
LEOPOLD, en la fase d’explotació perquè és en la fase on hi hauran
treballadors relacionats amb les tasques de la instal·lació.
17

18. 7.1.- IDENTIFICACIÓ D’IMPACTES:
Fase i acció del projecte
Qualitatdel'aire
Soroll
Recursoshídrics
Qualitatde
l'aigua
Relleu
Sòls
Formacions
vegetals
Espècies
silvestres
Hàbitatfaunístic
Espècies
silvestres
Valor
Unitatsivistes
Població
Productivitat
agrària
Economialocal
Infraestructures
iservicis
Jaciments
Viespecuàries
FASED'EXPLOTACIÓ
X
X X X
X X X X X X
X X
X X
Impacte negatiu
Impacte positiu
Factor Ambiental
ATMOSFERA AIGUA RELLEU-SÒLS VEGETACIÓ FAUNA ESPAIS
NATURALS
PAISATGE MEDI SOCIOECONÒMIC PATRIMONI HISTÒRIC
Presència de la infraestructura
Trànsit de vehicles
Funcionament de les
instal·lacions
Generació de vessaments
Generació de residus
Necessitats de mà d'obra
Conservació i manteniment de
les instal·lacions
18

19. 7.2.- VALORACIÓ D’IMPACTES:
 Després de la identificació de l’impacte, es realitza la VALORACIÓ
QUANTITATIVA del mateix.
 Recomanació del Reglament d’Avaluació d’Impacte Ambiental.
 Determinar un índex d’incidència per a cada impacte, estandarditzat entre
els valors 0 i 1.
 Determinar la magnitud per a cada impacte, estandarditzada entre els
valors 0 i 1.
 Calcular el valor de cada impacte a partir de magnitud i incidència, abans
determinades.
Valor de l’Impacte= Incidència * Magnitud
19

20. 7.2.- DETERMINACIÓ DE LA INCIDÈNCIA:
Atributs que proposa el
Reglament d’Avaluació d’Impacte
Ambiental.
 La INCIDÈNCIA serà la suma de
cada atribut, després de reduir-la a
valors entre 0 i 1:
I= Im+A+S+M+P+Rv+Rc+C+Per
ATRIBUT VALOR
+
-
X
3
1
1
3
1
2
3
3
2
1
1
3
1
2
3
1
2
3
3
1
3
1
Periodicitat
Periòdic
Irregular
Recuperabilitat
Fàcil
Mitja
Difícil
Continuïtat
Continu
Discontinu
Persistència
Temporal
Permanent
Reversibilitat
Curt termini
Mig termini
Llarg termini o no reversible
Sinergia
Lleu
Mitja
Forta
Moment
Curt termini
Mig termini
Llarg termini
Immediatesa
Directe
Indirecte
Acumulació
Simple
Acumulatiu
CARÀCTER DE L'ATRIBUT
Signe de l'efecte
Benèfic
Perjudicial
Difícil de qualicar sense
estudis
20

21. 7.2.- DETERMINACIÓ DE LA INCIDÈNCIA:
Atributs Codi Valor
+
- -
X
3 3
1
1
3 3
1
2
3 3
3 3
2
1
1 1
3
1
2
3 3
1
2 2
3
3 3
1
3 3
1
Incidència 24
Incidència estandarditzada 0,83
Incidència del funcionament de la instal·lació sobre la qualitat de l'aire
Caràcter dels atributs
Signe de l'efecte
Benèfic
Perjudicial
Difícil de qualicar sense estudis
Sinergia
Lleu
Mitja
Forta
Moment
Curt termini
Mig termini
Llarg termini
Immediatesa
Directe
Indirecte
Acumulació
Simple
Acumulatiu
Recuperabilitat
Fàcil
Mitja
Difícil
Continuïtat
Continu
Discontinu
Persistència
Temporal
Permanent
Reversibilitat
Curt termini
Mig termini
Llarg termini o no reversible
Periodicitat
Periòdic
Irregular
Exemple:
Determinació de la
incidència de l’impacte.
En aquest cas, és la
incidència del funcionament
de la instal·lació sobre el
factor atmosfera (qualitat
de l’aire).
21

22. 7.2.- DETERMINACIÓ DE LA MAGNITUD:
Representa la quantitat i la qualitat del factor ambiental alterat.
Equip multidisciplinari (Enginyers, químics, biòlegs...).
 Unitats heterogènies: INDICADORS AMBIENTALS (amb i sense la instal·lació).
 Ci és el valor dels paràmetres de qualitat segons bibliografia
consultada.
 Pi és el pes dels paràmetres que es reflexen en la mateixa
taula.
 k és la constant que pren els següents valors:
•0.75, per a aire amb lleuger i/o olor agradable.
•0.50, per a aire amb olor desagradable.
•0.25, per a aire amb olor forta i molt desagradable.
•0.00, per a aire amb olor insuportable.
•1, quan es considera que l’olor és un factor independent de
la qualitat de l’aire.
22

23. 7.2.- DETERMINACIÓ DE LA MAGNITUD:
 Reducció de les anteriors unitats a unitats homogènies o adimensionals entre 0 i
1: FUNCIONS DE TRANSFORMACIÓ.
Per exemple, sense instal·lació, la Qualitat de l’aire serà bona, i el seu indicador, pròxim a 0. Per
contra, amb la instal·lació en marxa l’indicador de qualitat de l’aire serà d’aproximadament 84,5:
M= 0,94 – 0 = 0,94
23

24. Fase i acció del projecte
Qualitatdel'aire
Soroll
Recursoshídrics
Qualitatdel'aigua
Relleu
Sòls
Formacionsvegetals
Espèciessilvestres
Hàbitatfaunístic
Espèciessilvestres
Valor
Unitatsivistes
Població
Productivitatagrària
Economialocal
Infraestructuresiservicis
Jaciments
Viespecuàries
FASED'EXPLOTACIÓ
0,73 0,31
0,78 0,58 0,44 0,31
0,54 0,46
0,56 0,40
IMPACTE Importància Impacte negatiu
Compatible 0-0,3 0,78
Moderat 0,31-0,6 Impacte positiu 0,94
Sever 0,61-0,8
Crític 0,81-1 Impacte no valorat
Presència de la infraestructura
Trànsit de vehicles
Factor Ambiental
ATMOSFERA AIGUA
ESPAIS
NATURAL
PAISATGE MEDI SOCIOECONÒMIC PATRIMONI HISTÒRICRELLEU-SÒLS VEGETACIÓ FAUNA
Funcionament de les instal·lacions
Generació de vessaments
Generació de residus
Necessitats de mà d'obra
Conservació i manteniment de les instal·lacions
0,73
7.3.- VALOR DELS IMPACTES:
Valor de l’Impacte = Incidència * Magnitud
24

25. 8.- JERARQUITZACIÓ D’IMPACTES:
Segons el Reglament d’Avaluació d’Impacte Ambiental: compatible, moderat,
sever o crític.
Compatible: la recuperació del qual és
immediata després de la parada de l’activitat i no
necessita pràctiques correctores o protectores
Moderat: que no necessita pràctiques
protectores o correctores intensives per a la seua
recuperació i en el que la consecució de les
condicions ambientals inicials requereix cert
temps.
Sever: per a recuperar les condicions del medi
necessita de l’adequació de mesures protectores o
correctores, i en el qual, encara que s’adapten
eixes mesures, la recuperació necessita un
període de temps dilatat.
Crític: amb ell, es produeix una pèrdua
permanent de la qualitat de les condicions
ambientals, sense possible recuperació, inclús
amb l’adopció de mesures protectores o
correctores.
25

26. 8.- JERARQUITZACIÓ D’IMPACTES:
Fase i acció del projecte
Qualitatdel'aire
Soroll
Recursoshídrics
Qualitatdel'aigua
Relleu
Sòls
Formacionsvegetals
Espèciessilvestres
Hàbitatfaunístic
Espèciessilvestres
Valor
Unitatsivistes
Població
Productivitatagrària
Economialocal
Infraestructuresiservicis
Jaciments
Viespecuàries
FASED'EXPLOTACIÓ
0,73 0,31
0,78 0,58 0,44 0,31
0,54 0,46
0,56 0,40
IMPACTE Importància Impacte no valorat
Compatible 0-0,3 0,78
Moderat 0,31-0,6 Impacte positiu 0,94
Sever 0,61-0,8
Crític 0,81-1
Presència de la infraestructura
Trànsit de vehicles
Factor Ambiental
ATMOSFERA AIGUA
ESPAIS
NATURAL
PAISATGE MEDI SOCIOECONÒMIC PATRIMONI HISTÒRICRELLEU-SÒLS VEGETACIÓ FAUNA
Funcionament de les instal·lacions
Generació de vessaments
Generació de residus
Necessitats de mà d'obra
Conservació i manteniment de les instal·lacions
0,73
26

27. 8.- JERARQUITZACIÓ D’IMPACTES:
IMPACTE VALORDEL'IMPACTE JERARQUIA O IMPORTÀNCIA
Funcionament de lainstal·lació sobre laqualitat de l’aire. 0,78 SEVER
Trànsit de vehicles sobre laqualitat de l’aire. 0,73 SEVER
Funcionament de lainstal·lació sobre el soroll. 0,58 MODERAT
Generació de residus sobre laqualitat de l’aigua. 0,56 MODERAT
Generació de vessament sobre laqualitat de l’aigua. 0,54 MODERAT
Generació de vessament sobre el sòl. 0,46 MODERAT
Funcionament de lainstal·lació sobre laqualitat de l’aigua. 0,44 MODERAT
Generació de residus sobre el sòl. 0,40 MODERAT
Trànsit de vehicles sobre el soroll. 0,31 MODERAT
Funcionament de lainstal·lació sobre el sòl. 0,31 MODERAT
 Els impactes més alts es produeixen sobre la qualitat de l’aire.
 Aquests podrien podria provocar inhalacions dels gasos procedents de les
combustions, en el treballador.
 Açò implica un risc greu sobre la salut del treballador, perquè alguns d’ells són
cancerígens.
27

28. 8.- JERARQUITZACIÓ D’IMPACTES:
Qualitat de l’aire Extractors, filtres... Màscares
Soroll
Aïllaments, elements
constructius
Protecció auditiva
Qualitat de l’aigua EDAR Guants, botes...
L’Estudi d’Impacte Ambiental dóna informació de partida:
28

29. 9.- CONCLUSIONS:
 La instal·lació està obligada a realitzar l’Avaluació d’Impacte Ambiental i
l’Avaluació Inicial de Riscos, segons la legislació vigent.
 L’Estudi d’Impacte Ambiental és capaç d’identificar impactes sobre el medi
ambient, és a dir, a l’exterior de l’empresa.
Si existeix una contaminació, és molt probable què dins de l’empresa eixa
contaminació siga major i per tant, els treballadors estaran exposats a uns nivells
de contaminació considerables, que generaran uns riscs elevats per a la salut.
 L’Estudi d’Impacte Ambiental pot considerar-se un bon complement per a la
realització de l’Avaluació Inicial de Riscos Laborals.
29

30. 9.- CONCLUSIONS:
Si coneguem quins riscos existeixen en la instal·lació que puguen ser
conseqüència d’un impacte ambiental, a l’hora de redactar el projecte de
construcció, es poden dissenyar les mesures preventives adients per a prevenir
els riscos o minimitzar els danys en cas de funcionament normal o en cas
d’emergència
 Aprofitar aquesta tècnica de l’Estudi d’Impacte Ambiental serà un estalvi de
temps i de diners.
 La realització de l’Estudi d’Impacte Ambiental serà beneficiosa per a la
conservació del Medi Ambient i per a la salut dels treballadors, minimitzant la
probabilitat de danys a la salut dels treballadors.
30