Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Verd urbà, un món d'experiències

Document elaborat per ERF, Estudi Ramon Folch i Associats per a l'Ecotendènica dedicada al verd i la ciutat.

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Verd urbà, un món d'experiències

  1. 1. unun mónmón d’d’exexperiènciesperiències La integració delLa integració del verd urbà:verd urbà: La integració del verd urbà: un món d’experiències Maig de 2015 Concepte, elaboració de continguts i disseny
  2. 2. Verd urbà arreu Green Walls, Londres Fresh Kills, Nova York Templehofer Freiheit, Berlín Vertical Greening, Singapur CaixaForum, Madrid 3 4 5 6 7 Restauració, remodelaciói ordenacióurbana Façanesi cobertesvius 8 La integració del verd urbà: un món d’experiències 2 CaixaForum, Madrid Green Roofs, Toronto Whole Foods Market, Nova York Pocket parks, Copenhaguen Battery Park, Nova York High Line, Nova York Anella Verda, Vitòria 9 10 Verd productiu Parcsirondes verds Façanesi cobertesvius 14 11 12 13 8
  3. 3. Ciutat i Natura. On són les fronteres ha centrat el debat d’Ecotendències CosmoCaixa durant el mes d’abril de 2015. S’hi ha tractat la tendència de la progressiva integració de la natura i el verd en la planificació urbana per aprofitar-ne els serveis i beneficis, fer més eficient el seu funcionament i, en definitiva, millorar la qualitat de vida urbana. Verd urbà arreu Aquest document forma part de la trilogia sobre el verd urbà d’Ecotendències CosmoCaixa: “La ciutat renaturalitzada”, on es recull el catàleg de beneficis del verd urbà. http://www.slideshare.net/ecotendenciescosmocaixa/benefici-ambiental-del-verd-urba La integració del verd urbà: un món d’experiències http://www.slideshare.net/ecotendenciescosmocaixa/benefici-ambiental-del-verd-urba “Barcelona metropolitana, projectes verds”, es detallen les principals intervencions en desenvolupament i previstes a la ciutat comtal. http://www.slideshare.net/ecotendenciescosmocaixa/barcelona-metropolitana-projectes-verds Per últim, en el document que teniu a les mans, “La integració del verd urbà: un món de projectes” es fa un passeig per diferents experiències d’arreu del món que mostren casos concrets de recuperació i integració del verd a grans ciutats, a Europa, Amèrica i Àsia. Intervencions a diferents escales en espais públics i privats Hi trobareu actuacions emblemàtiques per recuperar espais degradats, oblidats i en desús i per reinserir-los com a espais verds plens de vida, o projectes de revegetació de façanes i de cobertes, producció de km0 sobre d’un mercat local o d’altres més clàssiques en parcs o rondes verdes. Si bé els Estats Units han estat pioners, avui en dia les experiències es troben arreu del món; iniciatives innovadores, exportables i replicables.
  4. 4. Green Walls, Londres De riu mort a riu viu Aplicació de Green Walls al Tàmesi. Font: http://www.thames21.org.uk/project/green-walls/ El projecte Green Walls, orientat a la millora de la biodiversitat i de la qualitat ecològica del riu Tàmesi al seu pas per la ciutat de Londres, és concebut per Thames21 i el King’s College of London. Aquest tram del riu ha destacat històricament per la seva mala qualitat ecològica. L’actuació es basa en la instal·lació de blocs de fibra de coco per promoure la colonització de la vegetació ripària i la fauna associada que permet convertir un espai ecològicament degradat en un corredor verd que circuli per la ciutat. Restauració,remodelacióiordenacióurbana La integració del verd urbà: un món d’experiències 4 ciutat. En els darrers cinquanta anys ja s’ha produït una transformació exhaustiva basada en aspectes com la millora de la qualitat de l’aigua. Tanmateix, no s’havia actuat en la pèrdua d’hàbitat per a la vegetació i la fauna que generen les defenses de ciment i formigó que protegeixen la ciutat de les inundacions i que impedeixen l’establiment de la vegetació ripària. La instal·lació de blocs de Green Walls, és una iniciativa per a resoldre el problema. Restauració,remodelacióiordenacióurbana A Oslo s’hi ha prioritzat projectes per a restaurar els 8 rius que la travessen. En destaca la rehabilitació del riu Akerselva, recuperat gairebé completament i que funciona com a corredor verd a la ciutat i dinamitzador de part de l’activitat urbana. Un exemple més proper és la recuperació de la Ría de Bilbao, que ara vertebra la ciutat no només econòmicament sinó també ambientalment. A Oslo s’hi ha prioritzat projectes per a restaurar els 8 rius que la travessen. En destaca la rehabilitació del riu Akerselva, recuperat gairebé completament i que funciona com a corredor verd a la ciutat i dinamitzador de part de l’activitat urbana. Un exemple més proper és la recuperació de la Ría de Bilbao, que ara vertebra la ciutat no només econòmicament sinó també ambientalment. Riu Akerselva al seu pas per la ciutat d’Oslo. Font: http://www.thames21.org.uk/project/green-walls/ Abans un espai degradat, ara un espai agradable a la Ría de Bilbao. Font: http://www.eldiario.es/norte/euskadi/bizkaia/ocaso- artifices-milagro-bilbaino_0_140686119.html
  5. 5. El parc de Fresh Kills, a Staten Island, s’està construint per fases sobre el que un dia va ser l’abocador més gran del món, clausurat l’any 2001. Un cop finalitzat el seu desenvolupament, programat per al 2036, les seves 900 hectàrees triplicaren la superfície del Central Park de Manhattan. La idea que planteja el projecte, amb el lema Landfill to landscape (d’abocador a “paisatge”) és recuperar un espai degradat així com el seu atractiu ambiental i paisatgístic. Fresh Kills, Nova York D’abocador a parc Restauració,remodelacióiordenacióurbana La integració del verd urbà: un món d’experiències 5 L’àrea d’actuació és immensa i permet una gran diversitat d’usos lúdics i esportius. Font: http://freshkillspark.org/ Com a espai natural recuperat s’espera que albergui una diversitat d’hàbitats per a les comunitats de flora i fauna, que actualment ja estan començant a establir-se a la zona. El parc inclourà espais públics i instal·lacions per a activitats diverses, de caire naturalista, esportives o culturals. Tot i que la primera fase encara no ha finalitzat, ja s’organitzen esdeveniments, jornades i tallers per acostar la ciutadania a espais del parc que ja han estat oberts al públic. Per garantir la seguretat de l’espai i la qualitat de l’aire, aigua i sòl (l’emplaçament conté unes 150 milions de tones de residus urbans), es duen a terme controls ambientals exhaustius per assegurar que la impermeabilització i segellat de l’abocador i el sistema de gestió de gasos i lixiviats sigui efectiu. Restauració,remodelacióiordenacióurbana
  6. 6. Tempelhofer Freiheit, Berlín D’aeroport a parc L’actuació duta a terme en aquest espai es basa en la conversió de l'antic aeroport de Tempelhof, un espai de més de 300 hectàrees en desús des de l’any 2008, en una zona verda provisional mentre es dugués a terme el procés de planificació de l'espai. Al parc, conegut com a Templehofer Freiheit, hi convergeixen diferents usos i activitats recreatives diferents, com l’observació d’aus, horts i jardins comunitaris o la pràctica esportiva. A Restauració,remodelacióiordenacióurbana La integració del verd urbà: un món d’experiències 6 d’aus, horts i jardins comunitaris o la pràctica esportiva. A més, la gestió col·lectiva de l’espai té un paper cabdal i ha estat un laboratori de gestió comunitària de la vida urbana. L'abril de 2014 es va celebrar un referèndum per decidir si mantenir l'espai com a parc públic, amb el vot positiu per part dels votants, aprofitant l’oportunitat única a Europa per al desenvolupament d’un espai obert d’aquestes característiques al costat d’una gran ciutat com Berlín. Imatge aèria, mapa del recinte de Tempelhofer Freiheit, i activitats que s’hi desenvolupen. Fonts: http://www.thf-berlin.de/ http://www.dw.de/bildergalerie-tempelhofer-freiheit Restauració,remodelacióiordenacióurbana
  7. 7. La instal·lació d’aquesta infraestructura verda al Singapore’s Institute of Technical Education’s College Central forma part de la iniciativa de la institució de millorar la seva ecoeficiència: “Vertical Greening – An Eco-innitiative”. Amb una superfície de 5.300 m2 es tracta de la instal·lació de mur verd més gran realitzada en un únic desenvolupament. A part dels beneficis estètics, un dels principals avantatges de la instal·lació és la disminució de la petjada ecològica de l’edifici. Vertical Greening, Singapur Un jardí vertical immens Façanesicobertesvius La integració del verd urbà: un món d’experiències 7 instal·lació és la disminució de la petjada ecològica de l’edifici. Les parets verdes mitiguen l’efecte d’illa de calor i redueixen el consum energètic associat als aparells d’aire condicionat. A més, aquest tipus d’instal·lació contribueix a transmetre el missatge de que la natura pot ser incorporada al paisatge d’acer i ciment que sovint s’associa a una ciutat. Els murs verds del Singapore’s Institute of Technical Education College Central són de grans dimensions. Font: http://www.outdoordesign.com.au/Environmental/Green -Roofs-Green-Walls/ Un concepte encara no aplicat és el Symbiotic Green Walls, ideat pels dissenyadors Kooho Jung & Hayeon Kelly Choi. Interpreta dinàmiques ecològiques i les integra en el disseny d’espais urbans, proporcionant un sistema vertical que dóna cabuda a un ecosistema. Així, la paret recull, purifica i redistribueix l’aigua a través del sistema aprofitant els processos naturals. Un concepte encara no aplicat és el Symbiotic Green Walls, ideat pels dissenyadors Kooho Jung & Hayeon Kelly Choi. Interpreta dinàmiques ecològiques i les integra en el disseny d’espais urbans, proporcionant un sistema vertical que dóna cabuda a un ecosistema. Així, la paret recull, purifica i redistribueix l’aigua a través del sistema aprofitant els processos naturals. Funcionament del concepte Symbiotic Green Walls. Font: http://www.yankodesign.com/ Façanesicobertesvius
  8. 8. L’edifici de CaixaForum a Madrid s’ubica en l’antiga central elèctrica de Mediodía, al bell mig de la ciutat, convivint amb espais verds com el Jardí botànic o el Parque del Retiro. El projecte, dissenyat el 2003 per Herzog & de Meuron conserva la façana original de l’antiga fàbrica i n’amplia la superfície de 2.000 m2 a uns 8.000 m2 per a donar resposta a les necessitats CaixaForum, Madrid Un llenç verd amb vàries tonalitats Façanesicobertesvius La integració del verd urbà: un món d’experiències 8 8.000 m2 per a donar resposta a les necessitats d’un espai cultural de primer nivell, que gaudeixen no només els 768.000 visitants (2014), si no els vianants. La façana vegetal va ser dissenyada per Patrick Blanc el 2008. Aquest tapís verd, de 460 m2 i 24 metres d’alçada, amb un gruix de gairebé 1 m., compta amb 15.000 plantes de 250 espècies. És un espai viu i dinàmic que va canviant en densitat i color amb les estacions; amb un vessant estètic i funcional. Exemples del Palau de Congressos de Vitòria i el Museu de San Telmo a Sant Sebastià. Fonts: http://www.outdoordesign.com.au/Environmental/Green-Roofs-Green-Walls/ http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/caixaforummadrid/elcentro_ca.html Façanesicobertesvius Altres iniciatives en la mateixa línea, tant amb objectius estètics i paisatgístics com d’estalvi energètic a l’àmbit espanyol són el Palau Congressos de Vitòria o el Museu de San Telmo de Sant Sebastià. Altres iniciatives en la mateixa línea, tant amb objectius estètics i paisatgístics com d’estalvi energètic a l’àmbit espanyol són el Palau Congressos de Vitòria o el Museu de San Telmo de Sant Sebastià.
  9. 9. Toronto és la primera ciutat nord-americana en exigir i regular la construcció de cobertes verdes a les noves edificacions a través d’una ordenança municipal, alhora que les subvenciona. L’ordenança s’aplica en edificis residencials, comercials o industrials, en funció de les característiques de la construcció. Totes les cobertes que es construeixen a la ciutat han de complir els criteris del Toronto Green Roofs Construction Standard, que complementa la ordenança municipal, de manera que la Green Roofs, Toronto Regulant les cobertes verdes La coberta verda és accessible al públic a Façanesicobertesvius La integració del verd urbà: un món d’experiències 9 que complementa la ordenança municipal, de manera que la ciutat s’assegura que les noves cobertes assoleixin els objectius que persegueixen, tant a nivell d’eficiència com de millora de la biodiversitat. Algunes de les cobertes, com la de l’edifici que acull l’Ajuntament de la ciutat, són accessibles al públic, cosa que contribueix la seva integriació en el teixit urbà i la vida urbana. La coberta verda és accessible al públic a l’edifici de l’Ajuntament de Toronto. Font: http://www1.toronto.ca/ Herne Hill High Line és un projecte desenvolupat per Urban Wild Project al districte de Herne Hill, al sud de Londres. Promou les cobertes verdes en edificis comercials paral·lels al traçat de la línia de ferrocarril amb l’objectiu de contribuir a l’adaptació al canvi climàtic. A través d’aquest projecte es pretén millorar a nivell local la qualitat de l’aire, disminuir les possibilitats d’inundació gràcies a la millor gestió de l’aigua de pluja, així com contribuir a una millora de la biodiversitat. Herne Hill High Line és un projecte desenvolupat per Urban Wild Project al districte de Herne Hill, al sud de Londres. Promou les cobertes verdes en edificis comercials paral·lels al traçat de la línia de ferrocarril amb l’objectiu de contribuir a l’adaptació al canvi climàtic. A través d’aquest projecte es pretén millorar a nivell local la qualitat de l’aire, disminuir les possibilitats d’inundació gràcies a la millor gestió de l’aigua de pluja, així com contribuir a una millora de la biodiversitat. Zona d’actuació a Herne Hill: present i futur. Font: http://www.buildingcentre.co.uk/project/the-herne-hill- high-line Façanesicobertesvius
  10. 10. Whole Foods Market, situat a Brooklyn, és un supermercat que destaca per ser la primera gran superfície que allotja un hivernacle d’escala comercial (uns 1.800 m2) a la seva coberta. L’hivernacle abasteix a l’establiment sobre el qual es troba, i també a restaurants locals i altres establiments de la mateixa cadena. Whole Foods Market, Nova York Producte Km 0 La integració del verd urbà: un món d’experiències 10 establiments de la mateixa cadena. La cadena de supermercats s’ha unit a la iniciativa Better Building Challenge, promoguda pel govern, amb la iniciativa desenvolupada a Brooklyn com a emblema. També considera que el model aplicat a Brooklyn és exportable a d’altres establiments que gestiona. La tipologia d’espais d’agricultura urbana a San Francisco és molt variada (escoles, privats, en parcs públics i en altres espais públics). Font:http://sfrecpark.org/wp-content/uploads/RPD-Urban-Ag-2014-Annual- Report.pdf La ciutat de San Francisco va iniciar el 2014 un Programa d’Agricultura Urbana, obtenint resultats exitosos. El programa dóna suport (assistència tècnica, sessions informatives, lloc web) i facilita recursos (terra, compost..) per a l’agricultura urbana als membres de la comunitat, tant si actuen en espais públics comunitaris com privats. La ciutat de San Francisco va iniciar el 2014 un Programa d’Agricultura Urbana, obtenint resultats exitosos. El programa dóna suport (assistència tècnica, sessions informatives, lloc web) i facilita recursos (terra, compost..) per a l’agricultura urbana als membres de la comunitat, tant si actuen en espais públics comunitaris com privats. L’hivernacle instal·lat a la coberta del supermercat, que abasteix amb productes Km0 el mercat. Font:http://www.brooklyneagle.com/articles/2014/4/30/roof-obama- administration-gives-props-whole-foods-gowanus-greenhouse Verdproductiu
  11. 11. Pocket parks, Copenhaguen Aprofitant els petits espais Els Pocket parks (o parcs de butxaca) són espais verds de dimensions reduïdes fàcilment accessibles al públic. Sovint es troben associats a un espai cultural, monumental o artístic. Es solen crear en sòl vacant, en desús o en peces irregulars poc aptes per altres desenvolupaments. La ciutat de Copenhaguen ha planejat per al 2015 la construcció de 14 espais d’aquest tipus, amb l’objectiu de que a final d’any el 90% de la ciutadania pugui accedir en menys de 15 minuts a peu Pocket Park a Copenhaguen Parcsirondesverdes La integració del verd urbà: un món d’experiències 11 90% de la ciutadania pugui accedir en menys de 15 minuts a peu a un espai verd. Pocket Park a Copenhaguen Font: http://www.dac.dk/ Tot i que els grans parcs són bons espais per a connectar amb la natura, els espais petits també ofereixen beneficis. Per aquest motiu aquest tipus d’iniciatives són cada vegada més comunes, no només en entorns urbans sinó també rurals. La ciutat de Nova York conté un gran nombre d’aquest tipus de parcs, tant moderns com històrics. Un dels exemples més famosos és el Paley Park, a Manhattan En entorns rurals trobem l’exemple de Northamptonshire, un comptat del Regne Unit que ha creat més de 80 parcs d’aquest tipus en 18 anys. Tot i que els grans parcs són bons espais per a connectar amb la natura, els espais petits també ofereixen beneficis. Per aquest motiu aquest tipus d’iniciatives són cada vegada més comunes, no només en entorns urbans sinó també rurals. La ciutat de Nova York conté un gran nombre d’aquest tipus de parcs, tant moderns com històrics. Un dels exemples més famosos és el Paley Park, a Manhattan En entorns rurals trobem l’exemple de Northamptonshire, un comptat del Regne Unit que ha creat més de 80 parcs d’aquest tipus en 18 anys. Es tracta d’espais amb característiques determinades, com ocupar una superfície menor a 5.000 m2, tenir un mínim de cobertura vegetal, accés públic directe i uns límits distingibles, que els separen de l’espai del voltant. Paley Park, al Midtown de Manhattan Font:http://www.dac.dk/en/dac-cities/sustainable-cities/all-cases/green- city/copenhagen---pocket-parks-a-drop-of-urban-green/ Parcsirondesverdes
  12. 12. Battery Park, Nova York Un punt de trobada comunitari El Battery Park és una peça verda necessària en una part de la ciutat especialment densa i urbanitzada. Ha estat reobert recentment, després d’una operació de remodelació intensa feta sota criteris ‘verds’ però també d’innovació i amb un gran esperit comunitari. La resiliència i control de les inundacions, per la seva ubicació són dos principis essencials de l’actuació. És un dels emblemes del pla d’adaptació al canvi climàtic de la ciutat. Parcsirondesverdes La integració del verd urbà: un món d’experiències 12 En una zona densament urbanitzada, el Battery Park és un espai resilient al sud de Manhattan i que renova la idea de parc urbà, amb una gran combinació d’usos, programes i recursos (bosc, hort, parc infantil, jocs d’aigua o carrusel lumínic...) Font: http://www.thebattery.org/ pla d’adaptació al canvi climàtic de la ciutat. Al nou parc, a més de donar accés a zones abans restringides al públic, s’hi combina una diversitat d’usos. En destaca el Battery Urban Farm, un espai productiu i un programa educatiu i de sensibilització ambiental obert a voluntaris i escoles, que s’ha ampliat amb un Forest Farm, un hort silvestre. El 2018, un cop acabada la construcció de l’estació de metro South Ferry, s’avançarà amb la instal·lació d’un parc infantil innovador, en què s’empraran materials resistents a l’aigua i es plantaran espècies tolerants amb l’aigua i que filtren contaminants. Parcsirondesverdes
  13. 13. High Line, Nova York Espai públic a diferents nivells El High Line de Nova York és un parc públic lineal d’uns 2,3 km dissenyat sobre una línia aèria de ferrocarril obsoleta, al costat oest de Manhattan. La línea de ferrocarril va quedar en desús durant la dècada del 1980 i l’associació veïnal Friends of High Line va pugnar per recuperar l’espai i reutilitzar-lo com a parc Parcsirondesverdes La integració del verd urbà: un món d’experiències 13 recuperar l’espai i reutilitzar-lo com a parc públic. El High Line de Nova York s’ha convertit en un espai de trobada i passeig central. Font: http://www.thehighline.org/blog?page=2 París ha estat una de les ciutats pioneres en la construcció d’un parc públic lineal sobre antigues vies ferroviàries. El parc Coulée verte René-Dumont conegut també com a Premonade Plantée, va ser inaugurat l’any 1993 i té una longitud de 4,7 km, una part dels qual té un traçat aeri. París ha estat una de les ciutats pioneres en la construcció d’un parc públic lineal sobre antigues vies ferroviàries. El parc Coulée verte René-Dumont conegut també com a Premonade Plantée, va ser inaugurat l’any 1993 i té una longitud de 4,7 km, una part dels qual té un traçat aeri. Una intervenció pionera, el Parc Coulée verte René-Dumont en un dels seus trams aeris. Font: http://www.messynessychic.com/2012/07/06/paris- secret-park-in-the-sky-the-original-high-line/ El disseny i el manteniment del parc s’ha dut a terme sota criteris de sostenibilitat, pel que fa a la selecció d’espècies vegetals, la gestió de l’aigua i dels residus. Durant l’any 2014 el parc va rebre més de 5 milions de visitants, atrets tant per l’escenari com per les activitats que s’hi desenvolupen. Parcsirondesverdes
  14. 14. Anella Verda, Vitòria Envoltant la ciutat de verd L’Anella Verda de Vitòria és un conjunt de parcs periurbans amb un alt valor ecològic i paisatgístic connectats de manera estratègica a través de corredors amb components ecològics i recreatius. El projecte, iniciat a principis de la dècada dels 90 i en procés de compleció, persegueix els objectius de restaurar i recuperar l’entorn de Vitòria, no només des del punt de Parcsirondesverdes La integració del verd urbà: un món d’experiències 14 i recuperar l’entorn de Vitòria, no només des del punt de vista ambiental, sinó també del social. Un cop finalitzat el projecte de connexió de la xarxa de parcs, l’Anella Verda serà un espai verd continu, els diferents itineraris de la qual seran transitables a peu o en bicicleta. La proximitat i accessibilitat des del centre de la ciutat és un avantatge per a l’acostament de la població a la gran diversitat d’espais que reuneix el conjunt (boscos, rius, zones humides, prats, camps de conreu, etc.), alguns d’ells reconeguts internacionalment pel seu valor ambiental, com el Parc de Salburua, considerat Aiguamoll d’Importància Internacional pel Conveni Ramsar i inclòs a la Xarxa Natura 2000. Configuració actual de l’Anella Verda i imatge del Parc de Salburua. Font: http://www.vitoria-gasteiz.org Parcsirondesverdes

×