*** Antoni Flores: CEO de Loop-Cn www.cdn-cn.com www.loop-cn.com i expert en desenvolupament de nous referents de mercat. Amb més de 20 anys implementant projectes exitosos. És un referent en el sector de la innovació i la creativitat, associat al disseny de nous models de negoci. La seva filosofia es basa en la necessitat de que els empresaris continuïn sent emprenedors, que aconsegueixin adoptar l’actitud emprenedora i que puguin traslladar-la a la gestió de l’empresa. És el nostre principal conferenciant amb una interessant conferència de més d'1 hora!
Taller en el qual es proporcionarà formació sobre com dissenyar i aplicar un sistema d'innovació en una empresa i es realitzarà una part pràctica sobre la utilització del concepte d'innovació oberta.
Una empresa que aplica Open Innovation (innovació oberta) és una empresa que no es limita a innovar amb les idees de dins, sinó que aprèn a aprofitar totes aquelles que vénen de fora (clients, proveïdors, intermediaris...).
Col·laborar a innovar té molt de sentit, perquè no només es tracta de crear noves solucions, sinó que aquestes arribin com més ràpid millor al mercat per tal que siguin competitives.
*** Antoni Flores: CEO de Loop-Cn www.cdn-cn.com www.loop-cn.com i expert en desenvolupament de nous referents de mercat. Amb més de 20 anys implementant projectes exitosos. És un referent en el sector de la innovació i la creativitat, associat al disseny de nous models de negoci. La seva filosofia es basa en la necessitat de que els empresaris continuïn sent emprenedors, que aconsegueixin adoptar l’actitud emprenedora i que puguin traslladar-la a la gestió de l’empresa. És el nostre principal conferenciant amb una interessant conferència de més d'1 hora!
Taller en el qual es proporcionarà formació sobre com dissenyar i aplicar un sistema d'innovació en una empresa i es realitzarà una part pràctica sobre la utilització del concepte d'innovació oberta.
Una empresa que aplica Open Innovation (innovació oberta) és una empresa que no es limita a innovar amb les idees de dins, sinó que aprèn a aprofitar totes aquelles que vénen de fora (clients, proveïdors, intermediaris...).
Col·laborar a innovar té molt de sentit, perquè no només es tracta de crear noves solucions, sinó que aquestes arribin com més ràpid millor al mercat per tal que siguin competitives.
“Open innovation és una estratègia d’innovació on les empreses en lloc de limitar-se a la innovació interna en la seva organització, busquen cooperació amb experts que estan fora, tenint ells un paper fonamental en aquesta estratègia”, expliquen Joan Ras i Ignasi Clos, socis d’Induct.
A més destaquen que cal buscar noves vies i formes per solucionar els problemes, noves vies d’innovació, com la cocreació dels productes o el crowdsourcing de campanyes publicitàries, el crowfunding i la creació de comunitats d’innovació.
Aquesta conferència forma part del cicle Dijous amb l’OSRT, organitzada per l'Oficina de Suport a la Recerca i la Transferència de la UOC.
Resilience and Innovation: Innovating in a turbulent environment. 2011Joan Vinyets
From its creation in 2000, FITEX (Private Foundation for Textile Innovation) has become a reference centre for companies involved in R+D+I regarding the textile-fashion-apparel sector.
This presentation was given for the conferences on strategic reflection for the Catalan fashion industry which took place on the 9th of October 2011, and outlines the key behaviors and the mindset to innovate in the current complex context.
“Open innovation és una estratègia d’innovació on les empreses en lloc de limitar-se a la innovació interna en la seva organització, busquen cooperació amb experts que estan fora, tenint ells un paper fonamental en aquesta estratègia”, expliquen Joan Ras i Ignasi Clos, socis d’Induct.
A més destaquen que cal buscar noves vies i formes per solucionar els problemes, noves vies d’innovació, com la cocreació dels productes o el crowdsourcing de campanyes publicitàries, el crowfunding i la creació de comunitats d’innovació.
Aquesta conferència forma part del cicle Dijous amb l’OSRT, organitzada per l'Oficina de Suport a la Recerca i la Transferència de la UOC.
Resilience and Innovation: Innovating in a turbulent environment. 2011Joan Vinyets
From its creation in 2000, FITEX (Private Foundation for Textile Innovation) has become a reference centre for companies involved in R+D+I regarding the textile-fashion-apparel sector.
This presentation was given for the conferences on strategic reflection for the Catalan fashion industry which took place on the 9th of October 2011, and outlines the key behaviors and the mindset to innovate in the current complex context.
Designer Bathroom Fittings from Italy- "ZUCCHETTI". Now in India with "Elaars Pools Pvt Ltd". For anymore details logon to www.elaarspools.com (or) email me to sathya@elaarspools.com
Girona Emprèn és el servei municipal de suport a la creació d’empreses. Si teniu una idea de negoci i voleu avaluar la seva viabilitat, al servei Girona Emprèn trobareu orientació i assessorament dels passos i tràmits que heu de dur a terme, des de l’anàlisi de l’oportunitat empresarial fins a la creació de l’empresa, a més d’oferir una àmplia oferta de jornades, seminaris i activitats formatives per a millorar i ampliar les capacitats i habilitats dels futurs empresaris i empresàries.
En aquesta presentació, us expliquem com trobar i seleccionar els vostres socis-aliats, què tenir en compte per establir aliances tecnològiques i d’innovació a nivell internacional, i com finançar-la
Barcelona Activa Emprenedoria - Programa activitats 4t Trimestre 2018Barcelona Activa
L’Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona Activa, ha acompanyat més de 15.000 projectes en els darrers anys, dels quals més de la meitat s’han constituït en empresa.
Des del servei d’emprenedoria et facilitarem assessorament, activitats formatives, suport a l’accés a fi nançament i altres recursos perquè puguis crear una nova empresa de qualitat i sostenible.
Barcelona Activa Emprenedoria - Programa activitats 1r Trimestre 2019Barcelona Activa
L’Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona Activa, ha acompanyat més de 15.000 projectes en els darrers anys, dels quals més de la meitat s’han constituït en empresa.
Des del servei d’emprenedoria et facilitarem assessorament, activitats formatives, suport a l’accés a fi nançament i altres recursos perquè puguis crear una nova empresa de qualitat i sostenible.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
9. SPIN OFF o START-UP? L’OITT i la Unitat de Valorització
10.
11. L’empresa… una idea per començar… La cooperativa la Fageda és el tercer productor de iogurts a Catalunya. « La solidaritat és l’essència del nostre negoci..(...)...la cooperativa va néixer per donar feina a malalts mentals de la Garrotxa...(...) fem productes artesanals...» - C.COLON Facebook és una xarxa social amb més de 500 milions de persones. « Volia desenvolupar una eina que mantingués connectats la comunitat d’estudiants de la meva universitat a Harvard» -M.ZUCKERBERG Privalia és un portal de venda on-line de productes tèxtils com roba i complements «Quan vam decidir llençar PRIVALIA, no coneixíem quasi res d’Internet o l’e-commerce, però si coneixíem les marques, la distribució i la forma de gestionar les empreses» - L.CARNÉ
12.
13. L’empresa… una idea per començar… FONTS DE VALOR DE LA IDEA: Perquè jo i no l’altre? 2. Rapidesa en la prestació del servei o la provisio del producte Avantatges Competitius
14. L’empresa… una idea per començar… FONTS DE VALOR DE LA IDEA: Perquè jo i no l’altre? 3. Exclusivitat del producte o servei Avantatges Competitius
15. L’empresa… una idea per començar… FONTS DE VALOR DE LA IDEA: Perquè jo i no l’altre? 4. Oferir preus competitius respecte a la resta d’empreses del sector Avantatges Competitius
16.
17. L’empresa… una idea per començar… LA IDEA DE NEGOCI. EXEMPLE D’IDEA INNOVADORA: “EYE OS”
18.
19.
20.
21.
22. L’empresa… una idea per començar… PRÀCTICA DE BRAINSTORMING: -Grups de 3-5 -Idea: Negoci per públic adolescent (13-18 anys) -Població: CATALUNYA -Temps: 5’ Què hauria de saber? Quina idea de negoci podria funcionar? Vosaltres compraríeu el producte? Invertiríeu en el projecte? Quin valor afegit us proporciona?
23.
24.
25. L’EQUIP EMPRENEDOR : COMPETÈNCIES -> ESTILS DE LIDERATGE ESTIL PRINCIPIS Autoritari -Fer complir les instruccions -Pren decisions unilaterals -Joc personal per sobre del joc comú Negociador -Coexistir a través dels intercanvis. -Decisions negociades -Joc personal igual a joc comú -Actitud flexible, diplomàtica, hàbil Dinamitzador -Unir-se a l’altre amb un objectiu comú -Decidir entre tots -Joc personal sota el joc comú. -Actitud d’entusiasme, força, optimisme, gust per l’esforç, esperit de grup.
26. L’EQUIP EMPRENEDOR : COMPETÈNCIES -> ESTILS DE LIDERATGE ESTIL AVANTATGES Autoritari -Domini de les situacions d’emergència -Confortar l’indecís -Impressionar l’adversari, forçar la submissió. Negociador -Afavorir els intercanvis -Reforçar les aliances -Obrir els espais de diàleg -Afavorir les iniciatives Dinamitzador -Crear un clima entusiasta -Crear una forta sinergia -Desenvolupar un fort sentit de pertinença cap al grup -Emprendre reptes complicats
27. L’EQUIP EMPRENEDOR : COMPETÈNCIES -> ESTILS DE LIDERATGE ESTIL RISCS Autoritari -Radicalitzar la posició dels adversaris -Impedir qualsevol iniciativa -Desenvolupar el conformisme. Negociador -Fer fràgils els dubtosos -Perdre els objectius inicials -Donar impressió de feblesa Dinamitzador -Oblidar els interessos propis -Infravalorar les dificultats
33. Anem a emprendre! La presa de decisions FASE 1: GENERACIÓ D’IDEES FASE II: SELECCIÓ DE LA IDEA I TESTEIG estudis de mercat enquesta d’opinió habits de consum brainstorming FASE III: PLANIFICACIÓ I ESTRATÈGIA FASE IV : POSADA EN MARXA:DISSENY PRODUCTE I/O SERVEI seleccionar descartar provar producte/servei clients recursos mercat
34. El concepte del VALOR : Realment té valor la idea per al client? Enquestes al client Observar la Competència Prova de concepte Quina NECESSITAT vull satisfer? Perquè em compraran a mi? Què em diferencia de la competència Anem a emprendre! La presa de decisions
35. La planificació s’ha d’adaptar al comportament del mercat El Pla de Marketing defineix l'estratègia comercial. (Les 4 «p»!!) Com penso fer arribar el producte/servei al client? Quin cost em suposa? Quina imatge vull tenir? Promoció Distribució Anem a emprendre! La presa de decisions Preu Producte
36. El producte o servei El producte o servei ha de satisfer una necessitat i tenir una utilitat . El client potencial que decideix comprar ha de percebre que adquirint-lo satisfà les dues coses. Molts cops la decisió de compra final depèn del valor afegit que li suposa al client adquirir aquell producte o servei, sobretot en escenaris competitius. El valor afegit ve donat pels avantatges competitius o serveis associats del producte o servei. El producte o servei te una vida estimada segons el seu volum de vendes. En la vida del producte hi distingirem unes fases de creixement-decreixement i un tipus de producte o servei segons la fase en què es troba. El producte o servei contè un valor (cost) i un preu (cost + marge unitari). El marge unitari conté el benefici i el valor afegit o associat que possibilita la seva compra. Anem a emprendre! La presa de decisions
37. Anem a emprendre! La presa de decisions. Pla de Màrqueting: Decisions de producte Fig. 1: Cicle de Vida del producte
38. Anem a emprendre! La presa de decisions. Pla de Màrqueting: Decisions de producte (II) Fig. 2: Matriu Boston Consulting Group
39. Anem a emprendre! La presa de decisions. Pla de Màrqueting: Decisions de producte (III) Variants o línies de producte o servei
40. Anem a emprendre! La presa de decisions. Pla de Màrqueting: Decisions de producte (IV) Qualitat del producte o servei
41. Anem a emprendre! La presa de decisions. Pla de Màrqueting: Decisions de producte (V) Envàs o «packaging» del producte o servei
42. Anem a emprendre! La presa de decisions. Pla de Màrqueting: Decisions de producte (VI) Disseny del producte o servei
43. Anem a emprendre! La presa de decisions. Pla de Màrqueting: Decisions de producte (VII) ?
44. Anem a emprendre! La presa de decisions. Pla de Màrqueting: Decisions de producte (VIII) ?
45. Anem a emprendre! La presa de decisions. Pla de Màrqueting: Decisions de producte (IX) ?
46. Anem a emprendre! La presa de decisions. Pla de Màrqueting: Decisions de producte (X) ?
47. Pla de màrqueting: decisions de preu El preu a fixar dependrà bàsicament del tipus d’activitat a realitzar. Haurà d’absorbir tots els costos de producció i/o fabricació i aconseguir un marge . Factors que determinen el preu : 1.Costos fixos de producció : personal, impostos, neteja, assegurançes, suministraments, publicitat, lloguer (...) 2 . Costos variables de producció : compres, IVA, IRPF, material fungible, etc. 3.Preu de la competència : Preu al que s’està venent a l’entorn/sector. 4.Preu de la demanda o preu d’equilibri : Nivell de preu que el client està disposat a assumir. Anem a emprendre! La presa de decisions.
48. Pla de màrqueting: decisions de promoció o publicitat. Mitjans de promoció o publicitat: - Convencionals: TV, Ràdio, premsa, resta de mitjans (revistes, dominicals, Internet, exterior, cine, etc.) - No convencionals: actes de patrocini, animació punts de venda, anuaris, guíes, directoris, bustiatge, folletons, fires, mailing personalitzat, màrqueting telefònic, merchandising, retolació (genèrica i d’establiment, regals publicitaris, targes de fidelització, etc. Anem a emprendre! La presa de decisions.
49. Pla de màrqueting: decisions de promoció o publicitat (II). FONT : “Estudi INFOADEX de la inversió publicitària a Espanya 2010”, pàg.11. Dades en mil·lers Anem a emprendre! La presa de decisions. Inversió Mitjans convencionals 2009 2008 Var. % Premsa 1.174,1 1.507,9 -22,1 Dominicals 68,9 103,9 -33,7 Revistes 401,9 617,3 -34,9 Ràdio 537,3 641,9 -16,3 Cinema 15,4 21,0 -26,5 TV 2.368,2 3.082,4 -23,2 Publicitat exterior 401,4 518,3 -22,6 Internet (formats gràfics i banners) 654,1 610,0 7,2 TOTAL 5.621,3 7.102,8 -20,9
50. Pla de màrqueting: decisions de promoció o publicitat (III). Anem a emprendre! La presa de decisions. Inversió Mitjans no convencionals 2009 2008 Var. % Actes de patrocini (showrooms, present.) 500,3 569,5 -12,2 Actes de patrocini esportiu 436,3 457,6 -4,6 Animació punts de venda 64,9 67,5 -3,8 Anuaris, guies i directoris 485,9 609,9 -20,3 Bustiatge/Fulletons 832,9 852,5 -2,3 Catàlegs 120,0 144,1 -16,8 Fires i exposicions 80,8 109,0 -25,9 Jocs promocionals 44,7 50,3 -11,2 Mailing personalitzat 1927,0 1976,4 -2,5 Màrqueting telefònic 1.121,0 1.100,6 1,9 Màrqueting mòbil 20,7 19,1 8,5 Merchandising, senyalització i ròtuls 1.197,8 1.548,8 -22,7 Publicació d’empresa: revista, memòria 23,7 32,5 -27,1 Regals publicitaris 175,6 227,0 -22,6 Targes de fidelització 46,4 48,1 -3,6 TOTAL 7.078,1 7.812,9 -9,4
51.
52. L‘ anàlisi econòmic ens permetrà verificar la viabilitat del projecte. Quina inversió haig de fer? Quan tinc el retorn de la inversió? A quin preu haig de vendre? Quin import haig de finançar? Punt mort = Costos fixes / (P.venta – C.unitari) ROI = (ingressos - cost) cost Per cada € invertit quin retorn tinc Si ROI > 0 OK! Si ROI >= 0 NO! Anem a emprendre! La presa de decisions
53. L’anàlisi econòmic: el Pla de finançament Descripció dels estats comptables previsionals de l’activitat , durant els 3 primers anys de vida de l’empresa. Els estats comptables més freqüents son el pla d’inversions inicial, el pla de finançament, el balanç de situació inicial, la previsió de tresoreria i el compte de resultats, entre d’altres. Amb l’ajut dels ratis financers (punt mort o d’equilibri, ROI, ROE, Cash-flow, Fons de Maniobra (...)) podem preveure si l’activitat reeixirà. Anem a emprendre! La presa de decisions
54.
55. EL PLA D’EMPRESA Tota activitat econòmica requereix d’una prèvia PLANIFICACIÓ. El pla d’empresa permetrà assolir dos objectius : -Serà un PLA DE TREBALL que ens ha de servir de guia. És una PREVISIÓ D’ACTIVITAT on s’ha de reflexar el QUÈ? ( a què ens dedicarem), el COM? (com ho farem), el QUI? (qui serem, a qui ens dirigirem?) i l’ON? (on ho farem?) Ha de ser fidel a la idea del projecte -Serà un INSTRUMENT per obtenir FINANÇAMENT (ajuts i subvencions públiques, finançament privat, etc). Com a tal, cal tenir COHERÈNCIA, CLAREDAT i UNIFORMITAT, no donar res per entès, ja que seran terceres persones les que el llegiran.
56. 1. Resum executiu 2. Antecedents 3. Valoració de la tecnologia o el coneixement 4. Aspectes jurídics fiscals 5. Producte o servei 6. Anàlisi del mercat 7. Pla de màrqueting 8. Equip emprenedor 9. Assessors externs 10. Pla de finançament EL PLA D’EMPRESA
57.
58.
59.
60. La creació d‘empreses : formes jurídiques i tràmits principals de constitució Tipus Nº SOCIS Capital Social Responsabilitat AUTÒNOM 1 No existeix mínim inicial Il·limitada SOCIETAT CIVIL 2 o més No existeix mínim inicial Il·limitada COMUNITAT DE BÉNS 2 o més No existeix mínim inicial Il·limitada SOCIETAT LIMITADA Mínim 1 3.000 € Limitada al capital aportat SOCIETAT LIMITADA NUEVA EMPRESA Mínim 1 Màxim 5 Mín. 3.000€ Màx.120.202€ Limitada al capital aportat SOCIETAT LIMITADA LABORAL Mínim 3 3.000€ Limitada al capital aportat SOCIETAT ANÓNIMA Mínim 1 60.000€ Limitada al capital aportat SOCIETAT ANÓNIMA LABORAL Mínim 3 60.000€ Limitada al capital aportat COOPERATIVA Mínim 3 1.803€ Limitada al capital aportat
61. Més Informació.... Factors socioeconòmics: www.guiame.net Informació sectorial, estudis de mercat, hàbits de consum, competència www.ine.es Taxa d’ocupació/desocupació, IPC, IPI, PIB, nivell de formació www.idescat.cat Població local, evolució de la població, competència local Factors tecnològics: http://www.esade.edu/guiame/buscador/index.php?busqueda=TIC Creació d’empresa: http://www.crear-empresas.com
62. Més Informació.... Mercat: Poder adquisitiu, nivell de renda, taxa d’ocupació http://www.ine.es h ttp://www.idescat.cat Hàbits de consum particular http://www.esade.edu/guiame/buscador/resultados.php?YXJ0aWN1bG9z&aOFiaXRvcyBkZSBjb25zdW1v&OQ%3D%3D&MjAwOQ%3D%3D Sectors i competència: http://www.esade.edu/guiame/biblioteca/sectores/index.php
63. Més Informació.... BIBLIOGRAFIA RECOMANADA: -“ Ha llegado la hora de montar una empresa ”, Suárez Sánchez-Ocaña, Alejandro. ; Ed. Deusto (2010) -“ Invitación al emprendimiento ”, Urbano, D. ; Ed. UOC (2008) -“ El libro negro del emprendedor ” Trías de Bes, F. ; Ed. Empresa Activa (2007) -“ Emprendiendo un proyecto de empresa. Planificación y gestión emprendedora ” Bruna, F. ; Ed. Ideas Propias Publicidad (2006) -“ Aprenda a negociar con éxito ” Fleming, P. ; Ed Gestión (2000). -“ Negociar con arte ” Font, A. ; Ed Alienta
64. UNITAT DE VALORITZACIÓ Oficina d'Investigació i Transferència Tecnològica (OITT) Universitat de Girona Parc Científic i Tecnològic - Edifici Jaume Casademont Pic de Peguera, 15 (La Creueta) 17003 Girona Tel. +34 972 418 251 – Fax +34 972 418 896 [email_address] – www.udg.edu/larecerca f [email_address]