SlideShare a Scribd company logo
La colònia Vidal
INDEX
●

1. Inicis

●

2. El teatre i la llibreria

●

3. L'escola

●

4. Horaris

●

5. Carrer de Sant Ignasi

●

6. Els Pisos

●

7. Safareigs dels vius i dels morts

●

8. Peixeteria

●

9. Dutxes comunitàries
●

10. Església

●

11. Caixa de Manresa

●

12. Casal de la dona

●

13. La fàbrica

●

14. El riu Llobregat

●

15. Energia Hidràulica

●

16. Les màquines

●

17. Casa dels amos i menjador
INICIS

Al 1892 Ignasi Vidal i
Balet, juntament amb
els seus fills, va
comprar uns terenys
a Puigreig on
construirïa la Colònia
Vidal, que va ser
inaugurada al 1901.

Ignasi Vidal i Balet va
morir abans de veure
les obres acabades, i
van prendre el relleu
l'hereu, Ignasi Vidal i
Casacuberta i el seu
germà Vicenç.
EL TEATRE I
LA LLIBRERIA
En el teatre era on es reunien
els de la colònia, i on feien
representacions teatrals.

Esteva Camp Roví era l'ànima
de la colònia perquè als
diumenges a la tarda
s'encerragava de que ningú es
quedes a casa, organitzant grups
de teatre, de corals... Ell també
s'encaregava de la biblioteca, on
els llibres estaven controlats
perquè no hi entres cap de
política.
L'ESCOLA
En una classe hi havia diferentes
edats. El professor era l'Esteve, el
bibliotecari. L'escola era fins als
10 anys, despres anaven a
treballar. Aprenien a llegir, escriure
sumar, restar i multiplicar. Eren
molt estrictes.

Hi havien molts càstigs, com el del
regle de fusta, les plantofades, el
dels llibres...escrivien amb un
tinter, si feien mala caligrafia o
mala presentació era un altre
càstig. Sempre hi havia una foto
d'en Franco i d'en Primo de
Rivera.
Dies laborals

HORARIS

4:30 – Sonava la campana. Es llevaven i es vestien.
5:00 – Començaven a treballar.
8:00 – Pausa per esmorzar.
8:30 – Tornar a treballar.
12:00 – Hora de dinar.
13:15 – Tornar a treballar.
16:00 – Pausa per berenar.
16:15 – Tornar a treballar.
18:30 – Fi de la jornada laboral.
20:00 – Anaven a dormir.

Dissabtes
16:45 – Acabaven la jornada laboral.
17:00 – Es dutxaven.
17:30 – Els homes s'afeitaven.
18:00 – Feien unes partides al café.
20:30 – Sopar i anar a dormir.
CARRER DE SANT IGNASI
És el primer carrer que es va construir.
El nom ve del primer propietari de la
colònia. L'escriptora Sílvia Alcantara, va
viure a la colònia Vidal, que és la
escriptora de Olor de Colònia.

Al número 2 hi havia la
carnisseria i al número 4
la Fonda, fins que més
endavant es van
traslladar a la plaça gran.
A la colònia Vidal encara
hi viu gent, unes 15-20
persones que hi
treballaven, són de la
tercera edat.
ELS PISOS
Hi vivien 6 persones
aproximadament amb només tres
habitacions, un llit pels pares, un
altre pels nens, i un tercer pels
convidats.

Els pisos tenen mes de 100 anys.
L'aigua l'havien d'anar a buscar a la
font, i les dutxes eren comunitaries,
més endevant hi van construir vàter
i rebost.
A l'entrada hi tenien un
quadre on posava Ave Maria,
que era una manera de
saludar-se en aquella època.

El sabó el feien a casa amb oli ells
mateixos. Tenien unes pales que es
deien picamatalassos, que servia
per picar els matalasos perqué es
quedaven amb la forma del cos
després d'haver-hi dormit.
SAFAREIGS DELS VIUS I
DELS MORTS

Al safareig és on es rentava la roba.
Abans no estava cobert, no hi havia
ni sostre ni parets. Les dones havien
de trencar el gel a l'hivern perquè es
glassava. Hi anaven al diumenge.

El nom significa que hi havien dos
safareigs, un per rentar la roba dels
morts i l'altre dels vius, aixi reduein
les malalties. La roba s'aprofitava de
genreracions en generacions. La
frase feta de fer safareig, es refereix
a que a baig a la fàbrica no es
podien explicar res per el soroll, i
quant estaven al safareig sí que
podien xafardejar.
PEIXATERIA

El propietari de la fàbrbica els hi
pagava un sou als trebelladors, i
quasi tot el sou el gastaven als
serveis de la mateixa colònia.

A la peixetaria tenien peix fresc del
riu, del mar no. De mar només
tenien peix salat com el bacalla o
les arangades. Feien llegums,
llenties... escudella també. Ja
trobaven menjar cuinat a la botiga.
DUTXES
COMUNITÀRIES

Nomes hi anaven els homes, al dissabte a
la tarda despres de treballar, pero es
rentaven cada dia escalfant aigua. Les
dutxes eren individuals.
Quant feien missa, les autoritats miraven
qui entrava a l'església i qui no per
controlar, ja que el cristianisme era molt
important en aquella època.
CAIXA D'ESTALVIS
DE MANRESA

La caixa d'estalvis de
Manresa va ser la
primera caixa de
Manresa fora de
Manresa. Es va obrir al
1929 i quant es va
inaugurar va regalar 2
pesetes a cada família.
El casal de la dona feia principalment tres funcions, de guarderia, de escola
per la dona i de residència per les dones joves que treballaven a la colònia.
FÀBRICA
La fàbrica estava construïda
més avall que els pisos, així
desde casa seva no sentien els
sorrolls de les màquines i
tampoc tenien tanta humitat ja
que estaven més allunyades
del riu.

El soroll de la campana sí que el
sentien, ja que era molt fort.
Feien 2 torns, el torn de dia i el
torn de nit; uns comensaven a
les 5 del matí i els altres
comensaven a les 19 h.
EL RIU LLOBREGAT

El riu Llobregat, com a
sobrenom li deien el més
treballador perquè hi havien
7 fàbriques que funcionaven
amb l'aigua d'aquest riu.
L'aigua és l'origen de totes
aquestes fàbriques. Les
casetes del final són Cal
Riera, una altre colònia.
ENERGIA HIDRÀULICA
Els dos elements per agafar l'aigua
són la presa (resclosa) i el canal que
codueix 500 litres per segon al canal.
L'energia hidràulica és una energia
neta.

Tenien una màquina de
vapor i una turbina per
si hi havien saqueres. Hi
havien dues matèries
primeres, l'aigua i el
carbó. Es practicava el
sistema d'emberrats.
LES MÀQUINES
Havien d'anar amb molt
de compte amb les
màquines, ja que més
d'una persona s'havia fet
una ferida.

A la fàbrica es treballava el
cotó de les plantes que el
portaven d'Estats Units. Venia
empaquetat. Molta gent tenia
problemes d'oïda ja que les
màquines feien molta remor.
Els homes cobraven 17
pesetes, les dones 15 i els
nens 9 a la setmana.
CASA DELS AMOS
I MENJADOR
La casa dels amos estava a sobre un
turó a prop de la fàbrica per poder
controlar bé els treballadors, tot i que
ells no hi anaven gaire sovint, només
pocs caps de setmana.

Aquest és el menjador
on els treballadors de la
fàbrica que no vivien a
la colònia dinaven o bé
sopaven depenent si
feien el torn de dia o el
torn de nit.
Treball realitzat per:
Carles Anglada Serra
Marta Barbosa Noguera
Jimena Cini Leonardini
Jordi Pont Bosch
Anna Ramos Viñolas

More Related Content

What's hot

Neolític
NeolíticNeolític
Neolític
professor_errant
 
Substàncies pures i mescles
Substàncies pures i mesclesSubstàncies pures i mescles
Substàncies pures i mescles
ESO1
 
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
jcorbala
 
Els agents econòmics: les famílies
Els agents econòmics: les famíliesEls agents econòmics: les famílies
Els agents econòmics: les famílies
professor_errant
 
Colònies industrials
Colònies industrialsColònies industrials
Colònies industrialsneusjunca
 
T1 Antic Règim
T1 Antic RègimT1 Antic Règim
T1 Antic Règim
Maria Polo
 
La Revolució industrial a catalunya
La Revolució industrial a catalunyaLa Revolució industrial a catalunya
La Revolució industrial a catalunyaCarles Olmedo Quirós
 
Artesans
ArtesansArtesans
Edat contemporània. Power Point amb les idees principals de l'edat contemporània
Edat contemporània. Power Point amb les idees principals de l'edat contemporàniaEdat contemporània. Power Point amb les idees principals de l'edat contemporània
Edat contemporània. Power Point amb les idees principals de l'edat contemporània
nuriamg
 
Caterina albert
Caterina albertCaterina albert
Caterina albert
1WCAS Víctor Català
 
Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.
Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.
Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.martav57
 
Unitat 4. el sexenni democràtic (1868 1874)
Unitat 4. el sexenni democràtic (1868 1874)Unitat 4. el sexenni democràtic (1868 1874)
Unitat 4. el sexenni democràtic (1868 1874)
Julia Valera
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Antonio Núñez
 
Ciutat, burgesia i catedrals
Ciutat, burgesia i catedralsCiutat, burgesia i catedrals
Ciutat, burgesia i catedrals
Vicent Puig i Gascó
 
La crisis de la Restauración
La crisis de la RestauraciónLa crisis de la Restauración
La crisis de la Restauraciónprofeshispanica
 
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
toniclar2
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjana
Marigregor
 
4t eso tema 6_ l'epoca de l'imperialisme
4t eso tema 6_ l'epoca de l'imperialisme4t eso tema 6_ l'epoca de l'imperialisme
4t eso tema 6_ l'epoca de l'imperialisme
Mario Vicedo pellin
 

What's hot (20)

Neolític
NeolíticNeolític
Neolític
 
Unitat 5: L'imperialisme
Unitat 5:  L'imperialismeUnitat 5:  L'imperialisme
Unitat 5: L'imperialisme
 
Substàncies pures i mescles
Substàncies pures i mesclesSubstàncies pures i mescles
Substàncies pures i mescles
 
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
 
Els agents econòmics: les famílies
Els agents econòmics: les famíliesEls agents econòmics: les famílies
Els agents econòmics: les famílies
 
Colònies industrials
Colònies industrialsColònies industrials
Colònies industrials
 
T1 Antic Règim
T1 Antic RègimT1 Antic Règim
T1 Antic Règim
 
La Revolució industrial a catalunya
La Revolució industrial a catalunyaLa Revolució industrial a catalunya
La Revolució industrial a catalunya
 
Artesans
ArtesansArtesans
Artesans
 
Edat contemporània. Power Point amb les idees principals de l'edat contemporània
Edat contemporània. Power Point amb les idees principals de l'edat contemporàniaEdat contemporània. Power Point amb les idees principals de l'edat contemporània
Edat contemporània. Power Point amb les idees principals de l'edat contemporània
 
Caterina albert
Caterina albertCaterina albert
Caterina albert
 
Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.
Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.
Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.
 
Hominització
HominitzacióHominització
Hominització
 
Unitat 4. el sexenni democràtic (1868 1874)
Unitat 4. el sexenni democràtic (1868 1874)Unitat 4. el sexenni democràtic (1868 1874)
Unitat 4. el sexenni democràtic (1868 1874)
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
Ciutat, burgesia i catedrals
Ciutat, burgesia i catedralsCiutat, burgesia i catedrals
Ciutat, burgesia i catedrals
 
La crisis de la Restauración
La crisis de la RestauraciónLa crisis de la Restauración
La crisis de la Restauración
 
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjana
 
4t eso tema 6_ l'epoca de l'imperialisme
4t eso tema 6_ l'epoca de l'imperialisme4t eso tema 6_ l'epoca de l'imperialisme
4t eso tema 6_ l'epoca de l'imperialisme
 

Viewers also liked

Visita a la Colònia Can Vidal de Puig Reig
Visita a la Colònia Can Vidal de Puig ReigVisita a la Colònia Can Vidal de Puig Reig
Visita a la Colònia Can Vidal de Puig Reig
Pere Vergés
 
Treball colonia vidal alex martos - 2 d
Treball colonia vidal   alex martos - 2 dTreball colonia vidal   alex martos - 2 d
Treball colonia vidal alex martos - 2 dalexmartos
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidal
alexelmejor
 
La Industria Textil
La Industria TextilLa Industria Textil
La Industria Textilguest171046
 
Visita colònia vidal
Visita colònia vidalVisita colònia vidal
Visita colònia vidal
coordinacioprimaria
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidalalexelmejor
 

Viewers also liked (7)

Visita a la Colònia Can Vidal de Puig Reig
Visita a la Colònia Can Vidal de Puig ReigVisita a la Colònia Can Vidal de Puig Reig
Visita a la Colònia Can Vidal de Puig Reig
 
Treball colonia vidal alex martos - 2 d
Treball colonia vidal   alex martos - 2 dTreball colonia vidal   alex martos - 2 d
Treball colonia vidal alex martos - 2 d
 
Colonia vidal
Colonia vidalColonia vidal
Colonia vidal
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidal
 
La Industria Textil
La Industria TextilLa Industria Textil
La Industria Textil
 
Visita colònia vidal
Visita colònia vidalVisita colònia vidal
Visita colònia vidal
 
La colònia vidal
La colònia vidalLa colònia vidal
La colònia vidal
 

Similar to Powerpoint colonia vidal pdf

Les Colonies de l'Alt Llobregat
Les Colonies de l'Alt LlobregatLes Colonies de l'Alt Llobregat
Les Colonies de l'Alt Llobregat
CEIP Gironella
 
Sant Corneli
Sant CorneliSant Corneli
Sant Corneli
mmarco26
 
Treball Mineria
Treball MineriaTreball Mineria
Treball Mineria
CEIP Gironella
 
El balneario de Benimarfull durante el siglo XIX
El balneario de Benimarfull durante el siglo XIXEl balneario de Benimarfull durante el siglo XIX
El balneario de Benimarfull durante el siglo XIX
martoam
 
La ruta de l'aigua a Santa Eugènia
La ruta de l'aigua a Santa EugèniaLa ruta de l'aigua a Santa Eugènia
La ruta de l'aigua a Santa Eugènia
Mestre Tomeu
 
David vicente Alex grance
David vicente Alex granceDavid vicente Alex grance
David vicente Alex granceAlexgrance
 
L'ofici antic de la pagesia i l'art romànic a sant Boi
L'ofici antic de la pagesia i l'art romànic a sant BoiL'ofici antic de la pagesia i l'art romànic a sant Boi
L'ofici antic de la pagesia i l'art romànic a sant Boi
mambla
 
Marc s i Joel
Marc s i JoelMarc s i Joel
Marc s i Joel
ggracia2
 
Historia Prat
Historia PratHistoria Prat
Historia Pratjgubert
 
Excursió a raixa
Excursió a raixaExcursió a raixa
Excursió a raixa
Eugenio López
 

Similar to Powerpoint colonia vidal pdf (20)

Les Colonies de l'Alt Llobregat
Les Colonies de l'Alt LlobregatLes Colonies de l'Alt Llobregat
Les Colonies de l'Alt Llobregat
 
Sant Corneli
Sant CorneliSant Corneli
Sant Corneli
 
Caldes de montbui 3r A
Caldes de montbui 3r ACaldes de montbui 3r A
Caldes de montbui 3r A
 
Treball Mineria
Treball MineriaTreball Mineria
Treball Mineria
 
El balneario de Benimarfull durante el siglo XIX
El balneario de Benimarfull durante el siglo XIXEl balneario de Benimarfull durante el siglo XIX
El balneario de Benimarfull durante el siglo XIX
 
La ruta de l'aigua a Santa Eugènia
La ruta de l'aigua a Santa EugèniaLa ruta de l'aigua a Santa Eugènia
La ruta de l'aigua a Santa Eugènia
 
David vicente Alex grance
David vicente Alex granceDavid vicente Alex grance
David vicente Alex grance
 
0 entrevista
0 entrevista0 entrevista
0 entrevista
 
L'ofici antic de la pagesia i l'art romànic a sant Boi
L'ofici antic de la pagesia i l'art romànic a sant BoiL'ofici antic de la pagesia i l'art romànic a sant Boi
L'ofici antic de la pagesia i l'art romànic a sant Boi
 
Marc s i Joel
Marc s i JoelMarc s i Joel
Marc s i Joel
 
Historia Prat
Historia PratHistoria Prat
Historia Prat
 
Raixa 2011 clara
Raixa 2011 claraRaixa 2011 clara
Raixa 2011 clara
 
Raixa 2011 clara
Raixa 2011 claraRaixa 2011 clara
Raixa 2011 clara
 
Arnau
ArnauArnau
Arnau
 
Excursió a raixa
Excursió a raixaExcursió a raixa
Excursió a raixa
 
Sants
SantsSants
Sants
 
La fatarella, el nostre poble
La fatarella, el nostre pobleLa fatarella, el nostre poble
La fatarella, el nostre poble
 
Masdenverge
MasdenvergeMasdenverge
Masdenverge
 
Excursió a Raixa
Excursió a RaixaExcursió a Raixa
Excursió a Raixa
 
Masdenverge
MasdenvergeMasdenverge
Masdenverge
 

Powerpoint colonia vidal pdf

  • 2. INDEX ● 1. Inicis ● 2. El teatre i la llibreria ● 3. L'escola ● 4. Horaris ● 5. Carrer de Sant Ignasi ● 6. Els Pisos ● 7. Safareigs dels vius i dels morts ● 8. Peixeteria ● 9. Dutxes comunitàries
  • 3. ● 10. Església ● 11. Caixa de Manresa ● 12. Casal de la dona ● 13. La fàbrica ● 14. El riu Llobregat ● 15. Energia Hidràulica ● 16. Les màquines ● 17. Casa dels amos i menjador
  • 4. INICIS Al 1892 Ignasi Vidal i Balet, juntament amb els seus fills, va comprar uns terenys a Puigreig on construirïa la Colònia Vidal, que va ser inaugurada al 1901. Ignasi Vidal i Balet va morir abans de veure les obres acabades, i van prendre el relleu l'hereu, Ignasi Vidal i Casacuberta i el seu germà Vicenç.
  • 5. EL TEATRE I LA LLIBRERIA En el teatre era on es reunien els de la colònia, i on feien representacions teatrals. Esteva Camp Roví era l'ànima de la colònia perquè als diumenges a la tarda s'encerragava de que ningú es quedes a casa, organitzant grups de teatre, de corals... Ell també s'encaregava de la biblioteca, on els llibres estaven controlats perquè no hi entres cap de política.
  • 6. L'ESCOLA En una classe hi havia diferentes edats. El professor era l'Esteve, el bibliotecari. L'escola era fins als 10 anys, despres anaven a treballar. Aprenien a llegir, escriure sumar, restar i multiplicar. Eren molt estrictes. Hi havien molts càstigs, com el del regle de fusta, les plantofades, el dels llibres...escrivien amb un tinter, si feien mala caligrafia o mala presentació era un altre càstig. Sempre hi havia una foto d'en Franco i d'en Primo de Rivera.
  • 7. Dies laborals HORARIS 4:30 – Sonava la campana. Es llevaven i es vestien. 5:00 – Començaven a treballar. 8:00 – Pausa per esmorzar. 8:30 – Tornar a treballar. 12:00 – Hora de dinar. 13:15 – Tornar a treballar. 16:00 – Pausa per berenar. 16:15 – Tornar a treballar. 18:30 – Fi de la jornada laboral. 20:00 – Anaven a dormir. Dissabtes 16:45 – Acabaven la jornada laboral. 17:00 – Es dutxaven. 17:30 – Els homes s'afeitaven. 18:00 – Feien unes partides al café. 20:30 – Sopar i anar a dormir.
  • 8. CARRER DE SANT IGNASI És el primer carrer que es va construir. El nom ve del primer propietari de la colònia. L'escriptora Sílvia Alcantara, va viure a la colònia Vidal, que és la escriptora de Olor de Colònia. Al número 2 hi havia la carnisseria i al número 4 la Fonda, fins que més endavant es van traslladar a la plaça gran. A la colònia Vidal encara hi viu gent, unes 15-20 persones que hi treballaven, són de la tercera edat.
  • 9. ELS PISOS Hi vivien 6 persones aproximadament amb només tres habitacions, un llit pels pares, un altre pels nens, i un tercer pels convidats. Els pisos tenen mes de 100 anys. L'aigua l'havien d'anar a buscar a la font, i les dutxes eren comunitaries, més endevant hi van construir vàter i rebost.
  • 10. A l'entrada hi tenien un quadre on posava Ave Maria, que era una manera de saludar-se en aquella època. El sabó el feien a casa amb oli ells mateixos. Tenien unes pales que es deien picamatalassos, que servia per picar els matalasos perqué es quedaven amb la forma del cos després d'haver-hi dormit.
  • 11. SAFAREIGS DELS VIUS I DELS MORTS Al safareig és on es rentava la roba. Abans no estava cobert, no hi havia ni sostre ni parets. Les dones havien de trencar el gel a l'hivern perquè es glassava. Hi anaven al diumenge. El nom significa que hi havien dos safareigs, un per rentar la roba dels morts i l'altre dels vius, aixi reduein les malalties. La roba s'aprofitava de genreracions en generacions. La frase feta de fer safareig, es refereix a que a baig a la fàbrica no es podien explicar res per el soroll, i quant estaven al safareig sí que podien xafardejar.
  • 12. PEIXATERIA El propietari de la fàbrbica els hi pagava un sou als trebelladors, i quasi tot el sou el gastaven als serveis de la mateixa colònia. A la peixetaria tenien peix fresc del riu, del mar no. De mar només tenien peix salat com el bacalla o les arangades. Feien llegums, llenties... escudella també. Ja trobaven menjar cuinat a la botiga.
  • 13. DUTXES COMUNITÀRIES Nomes hi anaven els homes, al dissabte a la tarda despres de treballar, pero es rentaven cada dia escalfant aigua. Les dutxes eren individuals.
  • 14. Quant feien missa, les autoritats miraven qui entrava a l'església i qui no per controlar, ja que el cristianisme era molt important en aquella època.
  • 15. CAIXA D'ESTALVIS DE MANRESA La caixa d'estalvis de Manresa va ser la primera caixa de Manresa fora de Manresa. Es va obrir al 1929 i quant es va inaugurar va regalar 2 pesetes a cada família.
  • 16. El casal de la dona feia principalment tres funcions, de guarderia, de escola per la dona i de residència per les dones joves que treballaven a la colònia.
  • 17. FÀBRICA La fàbrica estava construïda més avall que els pisos, així desde casa seva no sentien els sorrolls de les màquines i tampoc tenien tanta humitat ja que estaven més allunyades del riu. El soroll de la campana sí que el sentien, ja que era molt fort. Feien 2 torns, el torn de dia i el torn de nit; uns comensaven a les 5 del matí i els altres comensaven a les 19 h.
  • 18. EL RIU LLOBREGAT El riu Llobregat, com a sobrenom li deien el més treballador perquè hi havien 7 fàbriques que funcionaven amb l'aigua d'aquest riu. L'aigua és l'origen de totes aquestes fàbriques. Les casetes del final són Cal Riera, una altre colònia.
  • 19. ENERGIA HIDRÀULICA Els dos elements per agafar l'aigua són la presa (resclosa) i el canal que codueix 500 litres per segon al canal. L'energia hidràulica és una energia neta. Tenien una màquina de vapor i una turbina per si hi havien saqueres. Hi havien dues matèries primeres, l'aigua i el carbó. Es practicava el sistema d'emberrats.
  • 20. LES MÀQUINES Havien d'anar amb molt de compte amb les màquines, ja que més d'una persona s'havia fet una ferida. A la fàbrica es treballava el cotó de les plantes que el portaven d'Estats Units. Venia empaquetat. Molta gent tenia problemes d'oïda ja que les màquines feien molta remor. Els homes cobraven 17 pesetes, les dones 15 i els nens 9 a la setmana.
  • 21. CASA DELS AMOS I MENJADOR La casa dels amos estava a sobre un turó a prop de la fàbrica per poder controlar bé els treballadors, tot i que ells no hi anaven gaire sovint, només pocs caps de setmana. Aquest és el menjador on els treballadors de la fàbrica que no vivien a la colònia dinaven o bé sopaven depenent si feien el torn de dia o el torn de nit.
  • 22. Treball realitzat per: Carles Anglada Serra Marta Barbosa Noguera Jimena Cini Leonardini Jordi Pont Bosch Anna Ramos Viñolas