1. ENTREVISTA als nostres avis
1. Com escalfàveu les cases quan éreu petits?
2. Quins materials féieu servir com a combustibles?
Primer hi va haver el foc a terra, que es situava a les cuines. Els combustibles que es
van fer servir aquí van ser: llenya d’olivera o d’ametller, després carbó. També es va
fer servir la pinyola d’olivera i clofolla d’ametller, els pinyots del panís i fins i tot
l’arrel de les canyes. Més tard, el querosè.
3. A quin lloc de la casa es situava l’estufa? Hi havia més d’una estufa?
4. Què féiu amb la resta de la casa?, que no estava molt freda?
Normalment l’estufa es situava a la cuina, que es el lloc on es feia més vida social. La
resta de la casa estava molt gelada.
5. I les habitacions, com escalfàveu els llits?
Abans d’anar a dormir escalfavem el llit amb un ruquet que feia el fuster, o bé amb
una bossa d’aigua calenta.

2. Les cases que no es podien permetre un ruquet, se’n
construïen un amb una cadira vella traient-li el cul
de boba.
6. En quin any aproximadament vau tenir calefacció a casa?
A la dècada dels setanta, van començar a instal·lar-se calefaccions a les cases que
funcionaven amb clofoll d’ametlla, carbó i llenya, fins que van arribar les de gasoil.
7. Com us ho féieu, sense aire condicionat, per superar la calor de les migdiades en
ple estiu?
Aguantàvem la calor i buscàvem llocs de la casa on hi hagués ombra i s’estigués
fresquet. La majoria de cases no tenien dutxes i ens banyàvem a la bassa per refrescar-
nos.
8. Com cuinàveu abans sense gas butà?
Al foc de terra hi havia uns esclamalls on s’hi penjava l’olla. Després cuinàvem amb
fogons de carbó. Més tard van arribar les estufes econòmiques que funcionaven amb
llenya i carbó. Finalment va arribar la cuina de butà a la dècada dels seixanta.
9. Quan éreu petits, us en recordeu com era la vostra cuina?, gran, petita...
La majoria de cuines eren grans perquè era on s’hi feia vida, hi havia també la taula
per menjar i la majoria tenien rebost.
10.A la vostra casa, quant vau veure o fer servir el gas butà?
Entre els anys 1960-70
11.Els estris de la cuina, éren molt diferents dels que hi ha ara, com eren, quins hi
havia?
12.Com torràveu el pa sense torradora?....

3. Les olles eren de ferro o de ceràmica. El tupí era de ceràmica. El pa es torrava al foc
a terra amb un mànec llarg de ferro acabat en dos punxes.
13.En vau tenir de neveres de gel? Sabeu com
funcionaven?
De neveres de gel només n’hi havia en alguna casa
la majoria no en teniem.
El gel el portaven des de Bellpuig i el repartien en carro a tots els pobles del voltant.
Tothom comprava el tros que volia i li tallaven allí mateix. Aquest gel no durava més
de dos dies
14.Recordeu quan van arribar les neveres elèctriques com les actuals?
Les nevera elèctriques van arribar sobre l’any del 1960. Les neveres de gel no van
durar gaire temps.
15.Hi havia celler a casa vostra?
16.Quins eren els principals aliments que guardàveu al celler
Hi havia celler a la majoria de les cases del poble. Al celler s’hi portava bàsicament el
vi però també s’hi portava llonganisses, fruita i tot allò que es volia mantenir fresc.
També hi havia cases que tenien un carner on s’hi guardava la carn un parell de dies a
resguard dels insectes
17.Com es conservava la fruita i la verdura?
La fruita la guardàvem al celler un temps, però de verdura es gastava sempre la que hi
havia en cada moment a l’hort.
18.i la carn?, com podia durar fresca a l’estiu?
Es matava un porc a l’any, al mes de desembre. Aquest porc es feia durar tot l’any. Es
salaven els dos pernils, es secaven les llonganisses, es feia tupina (fregit i guardat en
sagí i oli d’oliva.)
La tupina no es podia encetar fins a l’estiu perquè era el temps en que es necessitava
més aportació calòrica per compensar el fort treball de les feines del temps.

4. 19.Quants dies podíeu conservar els aliments salats com el bacallà i les arengades?
Aquests aliments salats podien durar de 8 a 15 dies.
20.I el peix fresc, en menjàveu gaire sovint?
Poc, molt poc. Venia una furgoneta un cop per setmana però només portava sardines i
algun llucet petit.
Quant érem petits s’anava a pescar peix a l’estany d’Ivars i Vila-sana. Un dels peixos
millors era l’anguila.
Hi havia un home que venia al poble a vendre peix de l’Estany, el duia a les alforges,
damunt d’un ruquet.
21.Actualment encara feu servir algun mètode antic per conservar algun aliment?
Quins?
Melmelades, conserva de tomata.... tupina....
Es continua fent conserves de tomata, samfaina, bolets i olives,
melmelades de moltes fruites diferents i algú encara fa tupina.
Els pots de conserva es bullen al bany maria, el temps de bullició
depèn del producte, més estona per als aliments crus i menys per als
que ja estan cuits.
Quan érem petits no hi havia els pots d’ara i les conserves es feien en
ampolles de cava tapades amb tap de suro lligat amb fil d’empalomar. Després també
es va fer servir les ampolles de vidre de llet el Castillo.
Dins les ampolles de cava s’hi feia conserva de tot, des de tomata fins a talls de
préssec.

5. 22.Quines diferències trobeu en la manera de viure de quan éreu petits a la d’ara?
De la nit al dia. Però la gran diferencia estava més en el nivell econòmic, hi havia molt
poca gent benestar i moltíssima amb poc recursos. Actualment gairebé tothom té un
nivell de vida més similar
23. Altres temes. També hem parlat de l’escola, de quan eren petits. Passats uns
quants anys de la guerra civil a l’escola els hi donaven llet amb pols, formatge i
mantequilla. Eren uns ajuts que arribaven dels Estats Units per refer Europa de les
guerres.
Quan ells eren petits a l’escola portaven un cabàs amb llenya per escalfar la classe
a l’hivern. Els alumnes havien de posar la llenya a l’estufa i treure la cendra.
El braser servia per escalfar-se però calia parar compte a no tenir la porta tancada,
era molt perillós quedar-se sense oxigen.
Moltes gràcies als nostres padrins i padrines per
aquesta estona tant agradable que han compartit amb
nosaltres. Hem pogut aprendre molt de tots ells i el
seu testimoni ens esperona a investigar encara més
sobre mareres i costums de temps passats.
Cicle superior de l’Escola l’Estel