Especisme igual a masclisme. Tir i arrossegament (III). Jesús Frare Garcia
Els crits i els insults no tenen més objectiu que bombardejar les oïdes dels animals per a sotmetre’ls a un estat d’amenaça permanent que ells coneixen, perquè la por es veu als seus ulls, les seues cares i als seus moviments, en la seua aclaparadora indefensió apresa. “Me cague en la mare que t’ha cagat, mira-la!!! Me cague en la llet que t’has mamat hui!!!”; “Doncs estem aviats! M’enfadaré!!!”, “El que passa és que sap massa, me cague en Déu!!!”. “Gandula!!!”. La violència masclista sempre es justifica en la “malintencionada” actitud de l’individu dominat, que busca suposadament vies d’escapament i pretextos per a no obeir. I per això calen els colps: perquè, sense ells, els cavalls aprenen que no tenen perquè tirar del carro fins a l’extenuació.
A vegades, les històries es creuen en el temps per a enviar un missatge. Les històries de la Sara i el Ratón són les d’éssers explotats i vexats, que fins i tot arribaren a veure les seues presons com a un refugi, un clau roent al que s’agafaren per a fugir del que els esperava a fora. Les seues també són les històries de dos cadàvers exposats per a mostrar fins a on arriben els abusos fonamentats en prejudicis com el racisme o l’especisme.
Especisme igual a masclisme. Tir i arrossegament (III). Jesús Frare Garcia
Els crits i els insults no tenen més objectiu que bombardejar les oïdes dels animals per a sotmetre’ls a un estat d’amenaça permanent que ells coneixen, perquè la por es veu als seus ulls, les seues cares i als seus moviments, en la seua aclaparadora indefensió apresa. “Me cague en la mare que t’ha cagat, mira-la!!! Me cague en la llet que t’has mamat hui!!!”; “Doncs estem aviats! M’enfadaré!!!”, “El que passa és que sap massa, me cague en Déu!!!”. “Gandula!!!”. La violència masclista sempre es justifica en la “malintencionada” actitud de l’individu dominat, que busca suposadament vies d’escapament i pretextos per a no obeir. I per això calen els colps: perquè, sense ells, els cavalls aprenen que no tenen perquè tirar del carro fins a l’extenuació.
A vegades, les històries es creuen en el temps per a enviar un missatge. Les històries de la Sara i el Ratón són les d’éssers explotats i vexats, que fins i tot arribaren a veure les seues presons com a un refugi, un clau roent al que s’agafaren per a fugir del que els esperava a fora. Les seues també són les històries de dos cadàvers exposats per a mostrar fins a on arriben els abusos fonamentats en prejudicis com el racisme o l’especisme.
1. Llegendes de les gavarres Valentina Frades Saavedra Marcella Barros Silva Patriky Laudelino Cantanhede Leiquel Rafael Cuevas peña Hicham Amine
2. Què són les llegendes •Les llegendes són narracions populars que solen barrejar elements reals i elements imaginaris. Serveixen per explicar costums o tradicions que ens han arribat per transmissió oral i estan relacionades amb un personatge, un lloc, un monument, un país.... A vegades donen un consell o proposen un comportament determinat.
3. Tipus de llegendes Hi ha tres tipus Elshomes 1.1 : capellans ,senyors , amos i belles 1.2: Lladres , marits i oficis 1.3 : Gavaits , carlins , pirates i moros 1.4: Or i riqueses 2) Les bèsties 2.1 : Animals de les Gavarres 3) L’infern i el cel 3.1: Bruixes , goges i pedres 3.2: Sants , verges i dimonis
5. El músic i el llop Tipus : lladres , marits i oficis Resum : Hi havia una vegada un violinista que acabava de tocar en una festa a Sant Sadurní , estava molt cansat anava tot sol cap a casa seva per que els seus amics vivien en llocs diferents , era tanta la gana de arribar a casa seva que no se havia donat conte que un llop el perseguia. El llop es va posar davant seu i li va encarar , el home al veure aquella bestia va córrer tant fort, cada pas el llop estava més a prop,
6. El músic i el llop El músic es va enfilar per la soca , al mig de camí , una corda de violí es va quedar enganxada en una de les branques , això el va salvar per que el llop va creure que li atacaven. Agraït a la providència perquè el recordés aquest fet va demanar que plantessin al capdamunt d’ una petita columna de l’ era d’ aquell mas
8. La Taula Dels Tres Pagesos Tipus : Lladres , marits i oficis Resum : Segons aquesta versió, va haver-hi un temps que ni a la Cavorca, ni a can Cals, ni a can Joanola, no hi havia cap masover. El vescomte de Cabanyes, que era l’amo de tot aquell territori i que estava vivint en aquest últim mas, va fer córrer veus i en un mateix dia van presentar-se-li tres candidats. Naturalment, els tres eren pagesos i també tots tres volien quedar-se amb el millor mas, que era el de can Cals.
9. La Taula Dels Tres Pagesos En segon lloc, s’estimaven més el de can Joanola. Finalment, la Cavorca no el volia ningú. Pensant que havia de llogar-los tots tres, el vescomte els va proposar la juguesca . –En el terme de les tres propietats, hi ha una pedra plana que sembla una taula–els va dir–. Jo us faré un senyal i, llavors, marxareu cap allà on us sembli que sigui. El primer que hi arribi, es quedarà amb el mas de can Cals; el segon, amb el de can Joanola, i el tercer, amb la Cavorca.
10. Les cabres d’or
11. Les cabres d’or Tipus: Or i riqueses Resum: A Can Torró de Sant Climent de Peralta quan encara hi havia bandolers, i feien el que fos per aconseguir or. Quan van descobrir que moririen aviat, van agafar una a cabra i a l’estómac, hi van posar les riqueses i ho van amagar sota del suro d’una alzina que després van indicar al seu testament. La llegenda s’ha expandit per molts llocs, i a Calonge, busquen el tresor sense saber que esta dins de l’estómac d’una cabra.
12. Les llegendes Que hem après? Hem après que és una cabra d’or i d’on va sortir, i que quan ens expliquen una llegenda no saben si és del tot certa o si falta alguna cosa, perquè els exploradors buscaven el tresor sense saber que estava dins d’una cabra, i ara ho han descobert.
13.
14. Llocs del mapa 1-LA BISBAL: Els TresPagesos 2-FITOR: Els Tres Pagesos 3-SANT CLEMENT DE PERALTA: Les cabres d’or 4-SANT SADURNI: El músici el llop
15. Bibliografia Aquesta informació l’hem tret del llibre: LLEGENDES DE LES GAVARRES, EN CATALAN.1996. BAIX EMPORDA