3.
Entorn a aquest nom hi ha la rondalla que l’amo de cal Bocanegra en una de les guerres
que assolà al país en el segle XIX , davant la possibilitat que li prenguéssin els seus
estalvis, feu empassar a una de les vaques del seu ramat totes les monedes d’or que tenia.
Quan va passar la tempesta i volguent recuperar el seu tresor, nomès recordava que la
vaca que guardava les monedes a la panxa, tenia la boca negra. Com que totes les vaques
tenien la boca negre, es va veure obligat a escorxar-les totes per recuperar les
monedes, causant-li la mortaldat de les vaques una gran penúria econòmica. D’aquí que
des d’aleshores fos conegut ell i els seus descendents com els BOCANEGRA
4.
5. La casa de la torre dels Moros també ha
entrat a formar part de les llegendes
populars tal i com ho recullen els alumnes
del mestre Jaume Barberà de Cardona en
el llibre Llegendes i contalles del
Bages, Angle editorial
6. E l misteri de la colzada freda.
A Cardona s’explica que a finals del segle
XIX, Andreu Cardona àlies el Ganyada, després
de treballar a la vinya, tornava cap a casa seva.
Passant per la Colzada Freda, va sentir uns sorolls
estranys de carros tibats per algún animal. Notava
aquella fressa, cada cop s’hi acostava més, però
no veía res. Desesperat, va dir:
Prou!.
7. I aquell soroll va desaparéixer com per art de
màgia. En una altra ocasió, més o menys a la
mateixa época, una germana de l’Andreu Cardona
i tres noies més tornaven a la nit de treballar a la
fàbrica de La Plantada, quan en passar per la
Colzada Freda, de cop i volta, se’ls va aparèixer
una mena de gat, molt gros, negre amb dos ulls
molt lluents, que les va espantar moltíssim Tant el
tenien al darrere com al davant. Atemorides, fent
una pinya, van continuar caminant i en trobar-se a
l’alçada de la torre dels Moros, el gat va
desaparèixer.
8. En aquells anys, molta gent en passar per
la Colzada freda, sentía sorolls
estranys, com de cadenes arrossegades.
Tots aquests fenòmens deixaren de
passar quan un dia els estadants de la
torre dels Moros, trobaren una caixa plena
d’or en una paret de pedra seca que
voreja el camí en aquest lloc