La llegenda, les Gavarres, ...

1. Aula d’Acollida Escola Lacustària
Curs 2014 - 2015

2. Diuen que fa molt de temps que el foc va fer créixer la terra i van formar-se les muntanyes de les Gavarres.
I allà hi vivia un drac que es va enamorar d’una noia que anava sovint a buscar pedra tosca, perquè va bé per rentar la roba i
fer-la més neta.
Un dia la noia es va adonar que el drac la seguia. Era l’animal més fastigós que havia vist mai: la pell de color rovelló, el cos
inflat i botit, les ale scurtes i serrades... La noia es va arrencar a córrer cims avall, morta de por i de tant esverada va caure en
una esquerda. Potser si no hagués tingut el nas tan ple de foc i de sofre hauria pogut fer-lo servir per buscar-la, però no
tenia olfacte. De manera que, després de cercar-la inútilment durant hores, va clavar les urpes a terra i va començar a gratar.
No va parar fins que va veure la plana. I va anar a un altre cim i va fer el mateix. Al cap d’unes hores hi havia gratalls a totes
aquelles muntanyes.
Quan finalment la va trobar, en va tenir prou amb la mirada de la noia per adonar-se que ella no l’estimava. I la va deixar
marxar cap al seu poble.
Sovint, la noia tornava a les Gavarres i el drac se la mirava content, fins que un dia ella va endur-se’n l’última pedra tosca
que quedava en aquelles muntanyes i no va tornar mai més. El drac va allunyar-se ben trist cap als cims i va començar a
plorar. I a poc a poc, aquelles llàgrimes varen omplir tots aquells gratalls que anaven a la plana: eren els recs, els torrents, les
rieres...I encara ara, hi ha gent que quan plou i baixa aigua pels rius, torrents i rierols de les Gavarres, diuen que el drac
plora.
Cortadellas, Xavier, i Llenas, Albert :
El Poble dels Cent Focs. Llegendes de les Gavarres.

7.  El massís de les Gavarres constitueix, juntament amb el de
Begur, l’extrem septentrional de la serralada litoral
catalana.
 Té la forma d’un gran arc que s’obre cap al nord, a cavall
entre les comarques del Baix Empordà i el Gironès, i una
extensió propera als 350 quilòmetres quadrats, repartits per
una vintena de municipis: Calonge, Castell-Platja d’Aro,
Corçà, Cruïlles-Monells-Sant Sadurní de l’Heura, Forallac,
la Bisbal d’Empordà, Mont-ras, Palafrugell, Palamós, Santa
Cristina d’Aro, Torrent i Vall-llobrega al Baix Empordà, i
Cassà de la Selva, Celrà, Girona, Juià, Llagostera,
Llambilles, Madremanya, Quart i Sant Martí Vell al
Gironès.

8.  És un massís de formes arrodonides, que Josep Pla va
definir com a “elefantíaques” i que té com a punts més
elevats els puigs bessons de la Gavarra i d’Arques, amb
533 i 527 metres respectivament.
 Altres cims destacats són el de la Mare de Déu dels
Àngels (485 m), el Montigalar (467 m), Santa Pellaia
(353 m), el Puig Cargol (363m) i el Montnegre (285 m).

11.  Riera de Bell-lloc, riera de Camós, riera de Sant
Cristófol, riera de Vilallonga, riu Daró, …