2. 
Conjunt d'estructures que intervenen en
la unió de dos o més ossos. Espatlla,
colze, canell, maluc, genoll i turmes en
són exemples.

3. 


Sinàrtrosis (fixes): els ossos no es mouen, com per exemple els
ossos del cap o pelvis, la seva unió és os a os. No tenen ni
càpsula, ni lligaments, ni elements auxiliars, hi han tres tipus:
sinfibrosis, sincondrosis i sinostosis.
Diartroanfiartrosis (semimòbils): els ossos que el formen es
mouen una mica, entre les superfícies de l’os hi ha un disc
que actua com amortiguador, com exemple estan les
vèrtebres que es mantenen unides per un cartílag elàstic.
Diàrtrosis (mòbils): els ossos es mouen totalment, són les
articulacions en les que hi ha moviment, com al genoll, colze,
turmell, etc. I es troben rodejades per lligaments.

5.  Està
format per l’esquelet,
compost per el cap, la
columna, caixa toràcica,
extremitats inferiors i superiors.

7. Són unes peces molt dures i no molt
flexibles que tenen com a funció:
 1. Donar forma al cos.
 2. Fer possible el moviment.
 3. Protegir el òrgans importants.


8. És el conjunt dels més de 600
músculs del cos, la funció
principals dels quals és generar
moviment, tant voluntari com
involuntari.

10. 
Són cadascun dels òrgans carnosos que,
amb llur contractilitat, són els instruments
immediats per a produir o contrarestar
els moviments. L'element anatòmic
constitutiu és la fibra muscular, que pot
ésser llisa o estriada.

13. Musculatura estriada: pròpia de l’aparell
locomotor.
 Musculatura cardíaca: contracció involuntària.
Segons la seva biomecànica:
 Agonistes: contracció.
 Antagonistes: extensió.
 Fixadors: ajudants.
 Bloquejadors: estabilitzen.
Y segons la contracció muscular:
 Isotònic i isomètric: dinàmic i estàtic.
 Concèntric i excèntric: s’apropa i s’allunya.


14. 




Format per la sang, el cor i els vasos sanguinis.
La sang la composen: eritròcits, leucòcits, trombòcits i plasma
que compon en una persona adulta entre 4,5-6 litres i es el
7% del nostre pes.
Funcions de la sang: respiratòria, nutritiva, excretora,
immunitària, regulació hormonal, regulació de l’equilibri
hidroelectrolíquid i regulació tèrmica.
Cor: endocardi la part més interna, i miocardi capa
intermèdia i pericardi part més externa. Dividit per aurícules i
ventricles. La circulació major i menor va de, pulmons O2AE-VMIT-VE-COS-CO2-AD-Vtri-VD-Pulmons.
Principals artèries i venes del cos: artèria aorta, artèria
caròtida, artèria branquial, artèria humeral, artèria femoral,
artèria coronària. Venes: pulmonar, yugular, femoral, cava
superior i cava inferior

15. 




Funció: intercanvi de gasos. O2 per CO2
Les vies respiratòries són: nas, boca, faringe, laringe, tràquea,
bronquis, bronquíols, alvèols, pulmons (pleura), diafragma.
Ventilació pulmonar: procés de fluir aire, intervenen les vies
aèries, diafragma i la caixa toràcica. Les seves fases són: 1.
Inspiració. 2. Apnea inspiratòria. 3. Espiració. 4. Apnea
espiratòria. Hi ha 15 cicles per minut.
Volums respiratoris: V. Corrent, V. Reserva Insp, V. Reserva Esp
i V. Residual.
Capacitat pulmonar: C.Insp, C. Residual, C. Vital i C.
Pulmonar total.

17. 
És una xarxa neuronal
de cèl·lules especialitzades que
transmeten informació sobre l'entorn
d'un animal i sobre ell mateix. Processa
aquesta informació i ocasiona reaccions
en altres parts del cos. Està constituït per
milers de milions de neurones.

19. 
La neurona és la
unitat bàsica del
sistema nerviós,
es diferencien de
les altres cèl·lules
per què no es
reprodueixen.