SECTION VII: EFFICIENT WASTE-TO-ENERGY
“Increase of power plant efficiency by using best available FGC - technologies” by Mr. Bernd Morun, Director General of DrySo Tec Consult, Germany
SECTION VII: EFFICIENT WASTE-TO-ENERGY
“High performance cycles in waste-to-energy” by Mr. Joan Salvadó, Head of the Area of Bioenergy and Biofuels, Catalonia Institute for Energy Research
SECTION VII: EFFICIENT WASTE-TO-ENERGY
“Increase of power plant efficiency by using best available FGC - technologies” by Mr. Bernd Morun, Director General of DrySo Tec Consult, Germany
SECTION VII: EFFICIENT WASTE-TO-ENERGY
“High performance cycles in waste-to-energy” by Mr. Joan Salvadó, Head of the Area of Bioenergy and Biofuels, Catalonia Institute for Energy Research
SECTION VI: WASTE-TO-ENERGY AND SOCIETY
“Communication in environmental conflicts” by Mr. Enric Pol, Professor of Social and Environmental Psychology, University of Barcelona
SECTION VII: EFFICIENT WASTE-TO-ENERGY
“Fly ash from incinerators: raw material for building materials” by Mr. Xavier Elias, Director of the By-Product Exchange Market, General Council of Chambers of Commerce in Catalonia
SECTION VI: WASTE-TO-ENERGY AND SOCIETY
“Biological monitoring of population in areas of influence of incineration plants” by Mr. Josep Rivera, Director of the Laboratory on Mass Spectrometry and Dioxins at the Institute for Chemical and Environmental Research, Spain National Council for Scientific Research
Este documento resume el proceso de aprobación de una planta incineradora en Asturias entre 2003 y 2010. En 2003 se aprueba un plan para gestionar los residuos en Asturias a partir de 2015 que incluye el reciclaje, compostaje, biometanización, valorización energética e incineración. Entre 2003 y 2010 se realizan inversiones en plantas de reciclaje, compostaje y clasificación de residuos. En 2006 se paralizan los trámites de la planta incineradora y comienza un debate público. Entre 2006 y
SECTION I: THE NEW LEGAL FRAMEWORK AND WASTE MANAGEMENT
"Beyond recycling-based society: the culture of waste prevention" by Ms. Pilar Chiva, Director of the Area for the Prevention of Waste and Promotion of Recycling, Waste Agency of Catalonia
SECTION I: THE NEW LEGAL FRAMEWORK AND WASTE MANAGEMENT
“Waste-to-Energy and its contribution to Renewable Energy in Europe” by
Mr. Jan Manders, Deputy President CEWEP (Confederation of European Waste-to-Energy Plants), Netherlands
VIRGINIA MASEGOSA (RUA PAPEL GESTIÓN) - Jornada "Estalvi de costos ambientals a la indústria". Programa Regió Verda - Consell Comarcal del Bages.
22/05/2012 · Cambra de Comerç de Manresa.
Participació a la taula d'Ecoeficiència de la jornada "La qualitat dels habitatges a Catalunya, mirant el futur" organitzada per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, on es va debatre com repensar i actuar sobre els habitatges i els edificis incorporant la qualitat ambiental al llarg del seu cicle de vida, com a element clau per a la millora de la qualitat de vida dins i fora dels mateixos.
Aspectos ambientales de la fabricación y la aplicación de pinturas industriales: Mejores Técnicas Disponibles (MTD) y Reglamento REACH, Albert Avellaneda
Presentació d'AENOR en el marc de la jornada "L’adaptació dels sistemes de gestió ambiental a les novetats de la norma ISO 14001 i de l’EMAS" a Barcelona, el 7 de novembre de 2017
SECTION VI: WASTE-TO-ENERGY AND SOCIETY
“Communication in environmental conflicts” by Mr. Enric Pol, Professor of Social and Environmental Psychology, University of Barcelona
SECTION VII: EFFICIENT WASTE-TO-ENERGY
“Fly ash from incinerators: raw material for building materials” by Mr. Xavier Elias, Director of the By-Product Exchange Market, General Council of Chambers of Commerce in Catalonia
SECTION VI: WASTE-TO-ENERGY AND SOCIETY
“Biological monitoring of population in areas of influence of incineration plants” by Mr. Josep Rivera, Director of the Laboratory on Mass Spectrometry and Dioxins at the Institute for Chemical and Environmental Research, Spain National Council for Scientific Research
Este documento resume el proceso de aprobación de una planta incineradora en Asturias entre 2003 y 2010. En 2003 se aprueba un plan para gestionar los residuos en Asturias a partir de 2015 que incluye el reciclaje, compostaje, biometanización, valorización energética e incineración. Entre 2003 y 2010 se realizan inversiones en plantas de reciclaje, compostaje y clasificación de residuos. En 2006 se paralizan los trámites de la planta incineradora y comienza un debate público. Entre 2006 y
SECTION I: THE NEW LEGAL FRAMEWORK AND WASTE MANAGEMENT
"Beyond recycling-based society: the culture of waste prevention" by Ms. Pilar Chiva, Director of the Area for the Prevention of Waste and Promotion of Recycling, Waste Agency of Catalonia
SECTION I: THE NEW LEGAL FRAMEWORK AND WASTE MANAGEMENT
“Waste-to-Energy and its contribution to Renewable Energy in Europe” by
Mr. Jan Manders, Deputy President CEWEP (Confederation of European Waste-to-Energy Plants), Netherlands
VIRGINIA MASEGOSA (RUA PAPEL GESTIÓN) - Jornada "Estalvi de costos ambientals a la indústria". Programa Regió Verda - Consell Comarcal del Bages.
22/05/2012 · Cambra de Comerç de Manresa.
Participació a la taula d'Ecoeficiència de la jornada "La qualitat dels habitatges a Catalunya, mirant el futur" organitzada per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, on es va debatre com repensar i actuar sobre els habitatges i els edificis incorporant la qualitat ambiental al llarg del seu cicle de vida, com a element clau per a la millora de la qualitat de vida dins i fora dels mateixos.
Aspectos ambientales de la fabricación y la aplicación de pinturas industriales: Mejores Técnicas Disponibles (MTD) y Reglamento REACH, Albert Avellaneda
Presentació d'AENOR en el marc de la jornada "L’adaptació dels sistemes de gestió ambiental a les novetats de la norma ISO 14001 i de l’EMAS" a Barcelona, el 7 de novembre de 2017
La empresa Fundería Condals genera como subproducto arenas de fundición y finos de aspiración al producir piezas de hierro nodular y gris mediante el moldeo en arena. Estos subproductos son recogidos y almacenados antes de ser entregados a otra empresa que los incorpora en la fabricación de mortero y hormigón, permitiendo darles un uso valorizado y minimizar su impacto ambiental.
RMT es una empresa que se dedica a la manufacturación y comercio de lana de oveja. Actualmente clasifica, lava y estandariza lanas para fabricar alfombras, moquetas, colchones y aislamientos para edificios. El subproducto que utiliza RMT son los colchones de lana desechados, cuya lana extrae, mezcla con otra lana y usa para fabricar aislamientos de construcción y para la industria textil. Esto permite darle un nuevo uso a un residuo y reducir su impacto ambiental.
La empresa Alcoholera Catalana gestiona mezclas hidroalcohólicas como subproducto de otras industrias. Recibe este residuo de empresas farmacéuticas, químicas y de bebidas alcohólicas. Utiliza un proceso de destilación y rectificación continuo para separar el alcohol de las mezclas, produciendo alcohol rectificado de alta graduación y otros derivados. Esta gestión proporciona ventajas como la sustitución de materias primas, la reducción del impacto ambiental y la valorización de residuos.
91 jornada tècnica de la Borsa de Subproductes: "Primeres matèries crítiques i residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE)", el 13 de juny de 2014.
El paper dels sistemes integrats de gestió en la recollida i la recuperació dels RAEEs.
91 jornada tècnica de la Borsa de Subproductes: "Primeres matèries crítiques i residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE)", el 13 de juny de 2014.
El reciclatge de RAEEs a Catalunya
91 jornada tècnica de la Borsa de Subproductes: "Primeres matèries crítiques i residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE)", el 13 de juny de 2014.
La gestió dels RAEE a Catalunya i perspectives de futur.
91 jornada tècnica de la Borsa de Subproductes: "Primeres matèries crítiques i residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE)", el 13 de juny de 2014.
Tecnologies metal·lúrgiques per la recuperació de metalls valuosos als RAEEs.
Fitxes d'oferta de subproductes amb la categoria aigües àcides. Presentades a l'espai SUBPRODUCTES LAB a la 9ª Jornada: La gestió de residus com a subproductes, 14 d'abril de 2014 a l’espai ESADE CREAPOLIS, organitzada per l’Agència de Residus de Catalunya i la Borsa de Subproductes de Catalunya.
Fitxes d'oferta de subproductes amb la categoria tèxtil. Presentades a l'espai SUBPRODUCTES LAB a la 9ª Jornada: La gestió de residus com a subproductes, 14 d'abril de 2014 a l’espai ESADE CREAPOLIS, organitzada per l’Agència de Residus de Catalunya i la Borsa de Subproductes de Catalunya.
Fitxes d'oferta de subproductes amb la categoria químic. Presentades a l'espai SUBPRODUCTES LAB a la 9ª Jornada: La gestió de residus com a subproductes, 14 d'abril de 2014 a l’espai ESADE CREAPOLIS, organitzada per l’Agència de Residus de Catalunya i la Borsa de Subproductes de Catalunya.
Fitxes d'oferta de subproductes amb la categoria metàl·lic. Presentades a l'espai SUBPRODUCTES LAB a la 9ª Jornada: La gestió de residus com a subproductes, 14 d'abril de 2014 a l’espai ESADE CREAPOLIS, organitzada per l’Agència de Residus de Catalunya i la Borsa de Subproductes de Catalunya.
Fitxes d'oferta de subproductes amb la categoria de llots. Presentades a l'espai SUBPRODUCTES LAB a la 9ª Jornada: La gestió de residus com a subproductes, 14 d'abril de 2014 a l’espai ESADE CREAPOLIS, organitzada per l’Agència de Residus de Catalunya i la Borsa de Subproductes de Catalunya.
Fitxes d'oferta de subproductes amb la categoria d'animals i vegetals. Presentades a l'espai SUBPRODUCTES LAB a la 9ª Jornada: La gestió de residus com a subproductes, 14 d'abril de 2014 a l’espai ESADE CREAPOLIS, organitzada per l’Agència de Residus de Catalunya i la Borsa de Subproductes de Catalunya.
More from Council of Catalan Chambers of Commerce (20)
Pilar Chiva -ARC- Valorització dels residus en l'agricultura
1. LA FIGURA DEL SUBPRODUCTE EN
LA FABRICACIÓ DELS
FERTILITZANTS
Pilar Chiva
Barcelona, 8 de maig de 2013
2. • La seva gestió està regulada a l'article 29 del Decret 93/1999, sobre
procediments de gestió de residus.
• Definició al Decret Legislatiu 1/2009, pel qual s'aprova el text refós de la Llei
reguladora dels residus (6/1993)
QUÈ ÉS UN SUBPRODUCTE?
3. QUÈ ÉS UN SUBPRODUCTE?
• És una alternativa a la gestió del residu a través d’un gestor autoritzat
• El subproducte d’un productor és un recurs que substitueix el consum
d’una matèria primera en el receptor, per la fabricació d’un producte.
RESIDU
4. • Perquè un residu es pugui gestionar com a subproducte cal que
compleixi uns requisits tècnics i que disposi de la resolució de l‘ARC
que el declara com a subproducte.
• Documentació a presentar (www.arc.cat):
• Sol·licitud de gestió com a subproducte
• Contracte entre el productor i el receptor
• Memòries explicatives del productor i receptor
COM ES GESTIONA UN SUBPRODUCTE?
5. • Cal presentar una anàlisi del residu en cas que aquest no es pugui
identificar mitjançant simple observació.
• En aquells casos com en la fabricació de fertilitzants en què hi ha una
normativa específica que afecta a la gestió del residu, es fa la consulta a
l’administració competent (Dept de d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,
Alimentació i Medi Natural) per tal que es manifesti.
COM ES GESTIONA UN SUBPRODUCTE?
6. •En el cas de la gestió d’un residu per a la fabricació d’un fertilitzant cal que
el productor presenti la següent informació:
1) Descripció acurada de l’activitat de l’empresa i del procés que origina el
residu.
2) Descripció acurada del residu (codi CER, color, fotografia).
3) Analítica del residu que demostri la seva utilitat en la formulació del
fertilitzant.
4) La composició química (% de tots els seus components), tant els
principals com els minoritaris que pot arrossegar com a conseqüència del
seu origen.
COM ES GESTIONA UN SUBPRODUCTE?
7. •Així mateix cal que el receptor (que no ha de ser un gestor) presenti la
següent informació:
1) Justificació tècnica de l’ús d’aquest residu (valorar la seva utilitat en la
formulació del fertilitzant) en la instal•lació receptora i descripció del punt
del procés on s’utilitzarà.
2) Indicar el tipus de fertilitzant obtingut i, si s’escau, el seu nº d’inscripció
al registre de fertilitzants.
3) Aportar, si se’n disposa, d’un estudi d’una universitat o centre
tecnològic sobre la utilització del residu en la fabricació de fertilitzants.
4) Cal tenir en compte que la posada en el mercat d’una substància química
pot estar subjecta al Reglament REACH.
COM ES GESTIONA UN SUBPRODUCTE?
8. • L‘ARC avalua tècnicament aquesta documentació i emet una resolució
declarant favorable o desfavorable la gestió del residu com a subproducte.
La declaració de subproducte té una vigència màxima de 5 anys (després cal
sol·licitar-la de nou)
• El subproducte manté la seva condició de residu. Les empreses
productores i receptores del residu indicaran a la seva Declaració anual de
residus industrials (DARI) la gestió d’aquest residu com a SUBPRODUCTE a
l’apartat corresponent.
COM ES GESTIONA UN SUBPRODUCTE?
9. •Reducció en l'ús de recursos naturals.
•Proveïment a nivell local en lloc d'importar recursos de llocs llunyans.
•Reducció de les emissions de CO2.
• La gestió de residus com a subproductes queda exempta pel que fa a la
formalització de la Fitxa d'Acceptació, el Full de seguiment i a la utilització
d’un transportista autoritzat.
•Reducció de costos d’abocament dels residus i del seu tractament per
eliminar els materials perillosos.
•Estalvi en el cost de compra de les matèries primeres.
•Innovació en processos de fabricació i millora de la productivitat.
•Identificació d’oportunitats pel desenvolupament de nous mercats i
productes (sinergia del subproducte).
•Compliment dels sistemes de gestió ambiental de l’empresa (EMAS, ISO).
.
AVANTATGES DE LA GESTIÓ COM A
SUBPRODUCTE
10. SUBPRODUCTES A CATALUNYA
L’any 2011, el 7,8% dels residus industrials declarats (DARI 2011)
s’han gestionat com a subproductes, el que representa 306.089 tones
de residus.
El subproducte és una eina útil que afavoreix la valorització dels
residus industrials a Catalunya
16. Una sustancia u objeto, resultante de un
proceso de producción, cuya finalidad primaria
no sea la producción de esa sustancia u objeto,
puede ser considerada como subproducto y no
como residuo….cuando se cumplan las
siguientes condiciones:
NOU MARC LEGAL SUBPRODUCTE
•Definit a la Directiva marc de residus 2008/98/CE
•Transposada a la normativa espanyola mitjançant la Llei 22/2011,
de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats
•Article 4. Subproductes
17. a) és segur que la substància o l’objecte serà utilitzat
posteriorment;
Com podem saber si el seu ús posterior està assegurat?
-Existeix un mercat per al material;
-El material es pot utilitzar en la seva forma actual;
-S’utilitzarà tot el material i no serà eliminat (necessita ser tractat
inicialment com a residu);
-L’emmagatzematge no és per un període indefinit de temps.
NOU MARC LEGAL SUBPRODUCTE
18. b) la substància o objecte pot utilitzar-se directament sense haver
de sotmetre’s a una transformació posterior diferent de la pràctica
industrial normal;
La pràctica industrial normal pot incloure tasques com rentat,
assecat, refinat, homogeneïtzat, addició de materials necessaris
per a la seva utilització i modificació de les característiques
necessàries per a la seva posterior utilització.
NOU MARC LEGAL SUBPRODUCTE
19. c) la substància o objecte es produeix com una part integral d’un
procés de producció,
-Quina és la naturalesa i l’abast de les tasques necessàries per
preparar el material per al seu posterior ús? Com estan integrades
aquestes tasques en el procés de producció principal?
-Els BREF (BAT (Best Available Techniques) Reference Document)
s’han de tenir en consideració.
NOU MARC LEGAL SUBPRODUCTE
20. d) l’ús ulterior és legal, és a dir la substància o objecte compleix
tots els requisits pertinents relatius als productes així com a la
protecció de la salut humana i el medi ambient sense que
produeixi impactes adversos en la salut humana i el medi ambient
-El material o producte compleix amb les especificacions tècniques
pertinents.
-Compliment REACH (Registration, Evaluation, Authorisation and
Restriction of Chemical substances) si cal.
NOU MARC LEGAL SUBPRODUCTE
21. • Amb la nova definició, el subproducte no és residu (per tant no
s’haurà de declarar a la DARI).
• La Comissió de coordinació en matèria de residus, creada per la Llei
22/2011, està treballant (grup subproductes) per proposar quin
procediment es farà servir a nivell estatal.
• La disposició transitòria primera (Llei 22/2011) sobre subproductes
estableix que mentre no es posi en marxa el mecanisme previst a l’art.
4.2, es continuaran aplicant els procediments administratius existents.
Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el
Text refós de la Llei reguladora dels residus
NOU MARC LEGAL SUBPRODUCTE
22. PER A MÉS INFORMACIÓ
Àrea de Prevenció i Foment del Reciclatge
Agència de Residus de Catalunya
C/ Dr. Roux, 80 08017 Barcelona
Tel. +34 935 673 300 Fax. +34 935 673 305
prevencioifomentreciclatge.arc.tes@gencat.cat
www.arc.cat