OPTIMITZACIÓ DELS COSTOS EN LA 
     GESTIÓ DELS RESIDUS

     Cambra de Comerç de Manresa 
             22/05/2012
Índex

01.- Qui som?
02.- Punts clau de la gestió dels residus industrials
03.- Prevenció de residus
04.- Emmagatzematge i recollida de residus
05.- Valorització / Reciclatge




                                                        2
1. QUI SÓM?
Sant Andreu de Barca
Sant Fruitós Bages         1. Qui som?




                               E‐447.98       E‐797.02
                               T‐2738         T‐1327


                                          4
2. PUNTS CLAU EN LA 
GESTIÓ DELS RESIDUS 
    INDUSTRIALS
2. Punts clau de la gestió dels
                  residus industrials

2.1. RESIDU INDUSTRIAL (Art. 3 Decret Legislatiu 1/2009) 
Aquells  materials  sòlids,  gasosos  i  líquids  resultants  d’un  procés  de  fabricació,  de  transformació, 
d’utilització,  de  consum  o  de  neteja  la  persona  productora  o  posseïdora  dels  quals  té voluntat  de 
desprendre‐se’n i que no poden ser considerats  residus  municipals.  Només  els  productors  de  residus  que 
es consideren indústries poden generar aquesta tipologia de residus.

 2.2. ETAPES EN LA GESTIÓ DELS RESIDUS




                                                             6
3. PREVENCIÓ DE 
RESIDUS INDUSTRIALS
3. Prevenció de la generació

 3.1. OBJECTIU

               Reduir la quantitat dels residus generats en una empresa durant la 
                                    seva activitat productiva. 


 3.2. COM S’ACONSEGUEIX?


Es tracta d’intentar analitzar i quantificar                               Implicació
                                                   Diagnòstic
els residus que es generen          per a                                  tots agents
cadascun dels processos industrials que
es duen a terme en una empresa.                                  Marc
                                                                normatiu



                                               8
3. Prevenció de la generació


Fases de la diagnosi




                       9
3. Prevenció de la generació


Implicació dels diferents agents

L’exit de les mesures de prevenció i minització proposades arrel de la diagnosi
passa necessàriament per la implicació dels tots els treballadors de l’empresa.
     • Informació als taulells d’anuncis.
     • Xerrada informativa dels canvis i mesures que es volen dur a terne
     • etc…




                                            10
3. Prevenció de la generació

Instruments normatius
    L’EQUIP TÈCNIC SERÀ EL RESULTAT DE LA COL∙LABORACIÓ ENTRE:
                                1. PLANS PREVENCIÓ ENVASOS (PEP’S)
  R.D. 782/1998. Desenvolupa el Reglament de la Llei               Obligatorietat per a aquelles empreses que posin al mercat:
11/1997.
    QUI SOM?                                                             250t, d’envasos de vidre
  Presentació i validesa del pla: cada 3 anys                            50t d’envasos d’acer
  Revisió anual de les mesures proposades.                               30t d’envasos d’alumini
                                                                         21 t d’envasos de plàstic
                                                                         16t d’envasos de fusta
                                                                         14t d’envasos de cartró o compostos (brik)
                                                                         350 t si es tracta de diferents materials i no compleix
                                                                       cap dels anteriors.

               2. ESTUDIS MINIMITZACIÓ DE RESIDUS PERILLOSOS (EMRE’s)
           Obligatorietat per totes empreses que generin residus
        perillosos.
           Presentació i validesa : 4 anys.
          ( a partir de 7 de juliol de 2006)




                                                              11
4. 
EMMAGATZEMATGE I 
  RECOLLIDA DELS 
     RESIDUS
4. Emmagatzematge i
                          recollida de residus

   4.1. OBJECTIU


                                        OPTIMITZAR els equips d’emmagatzematge i 
                                         recollida dels residus generats  a l’empresa

   4.2. COM OPTIMITZEM COSTOS?


Es tracta d’intentar  aconseguir els equips més           Empresa             Contenidors i 
  òptims  que ofereix el mercat, donades les                                  altres equips
 condicions particulars de l’empresa així com 
              dels residus generats                                 Residus




                                                   13
4. Emmagatzematge i
                      recollida de residus

Particularietats de l’empresa
  ‐Activitat principal de l’empresa. Instal∙lacions
  ‐Superfície disponible per la col∙locació dels diferents equips d’emmagatzematge.
  ‐Certificacions ISO, EMAS, altres…. 
  ‐Entorn veïnal. Tipus sòl (rural, industrial, urbà), pressions socials, etc...

Característiques dels residus
    ‐Tipologia dels residus: perillosos, no perillosos, orgànics, inerts, densitat i pes,....
    ‐Quantitat generada de cada tipus residus, 
    ‐Sistema emmagatzematge: es poden premsar? Es poden mesclar? 




                                                 14
4. Emmagatzematge i
                                 recollida de residus

     Contenidors i altres equips per als residus




                                  Premsa estàtica+ caja 30/40m3                   Contenidors 1m3 aprox
   Autocompactador 20m3
                                  Preu compra: 15.700 €+4.500 €                  Preu compra: 200 €/unitat
 Preu compra: 15.800 €/unitat
                                   Amortització (5a) =336 €/mes                 Amortització (1a) = 18 €/mes
 Amortització (5a) =263 €/mes




                                                                                                    Contenedor 30m3
Volteador para cont.240‐1100L         Container 9m3              Premsa vertical 5CV, 16t
                                                                                               Preu compra: 3.200 €/unitat
 Preu compra: 4.750 €/unitat    Preu compra: 2.200 €/unitat    Preu compra: 8.500 €/unitat
                                                                                               Amortització (5a) =54 €/mes
 Amortització (5a) =79 €/mes    Amortització (5a) =36 €/mes   Amortització (5a) = 142 €/mes


                                                              15
4. Emmagatzematge i
                         recollida de residus

Cas pràctic
  •Empresa d’arts gràfiques que factura 30M€/a.
  •200 treballadors aprox.
  •Genera 8t/mes de residus banals, consistents principalment en plàstic no  valoritzable  que 
  prèviament embala en una premsa vertical (tires llargues de plàstic)

                                             SITUACIÓ A




                                                                                                          Estalvi = 5.808€/a
• Disposen de 2 contenidors de 8m3 amb tapes
• Fan canvi diari d’un contenidor
• Cost gestió = 62 €/ servei recollida i gestió banals = 62€/ serv x 22 d/mes = 1364 €/mes = 16.368 €/a

                                              SITUACIÓ B
• Es col∙loca 1 contenidor 30m3.
• Canvi contenidor previ avís
• Cost banals = 120 €/ servei recollida + 65 €/t gestió banals
               = 120 x 3 viatges/mes + 65€ x 8t/mes = 360 + 520 =  880 €/mes = 10.560 €/a



                                                     16
5. VALORITZACIÓ I 
 RECICLATGE DELS 
     RESIDUS 
5. Valorització i reciclatge
                       dels residus

3.1. OBJECTIU

           Priorització de la valorització i del reciclatge dels residus davant els 
                                    tractaments finalistes


3.2. QUE HEM DE TENIR EN COMPTE?


     Normativa vigent aplicable als nostres residus
     Residu valoritzable / no valoritzable
     Alternatives disponibles de gestió segons proximitat



                                          18
5. Valorització i reciclatge
                            dels residus

 Principal normativa de gestió d’aplicació
NORMATIVA CATALANA
 Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus
 Decret 93/99, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus.
 Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.

NORMATIVA ESTATAL
 Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residuos y suelos contaminados. ( que Deroga la Ley 10/1998, 
de 21 de residus)
 RD 833/1988, de 20 de julio, de residuos tóxicos y peligrosos
NORMATIVA EUROPEA                                                                      Catàleg Europeu 
 Decisió Comissió 2000/532/CE, de 3 de maig, que estableix llista de residus            Residus (CER)


                                                   19
5. Valorització i reciclatge
                      dels residus

Principals afectacions de la normativa a la gestió

               El productor és el responsable de la correcta gestió dels seus residus. 
               Ha de codificar i classificar els seus residus segons CER. 
               Ha de buscar alternatives de gestió per als seus residus. (exemple SDR)
               Utilitzar  per  al  transport  dels  residus  generats  empreses  inscrites  al 
             Registre de transportistes i amb autorització específica per al residu, excepte 
             paper, plàstic , vidre i ferralla < 1t. 
               Gestionar residus perillosos cada 6 mesos
               Realitzar la correcta documentació (registre, DARI, FS, JRR, etc.)




                                              20
5. Valorització i reciclatge
                    dels residus

SDR, exemple …..




                           21
5. Valorització i reciclatge
                     dels residus

Principals residus generats a l’empresa




                                    22
5. Valorització i reciclatge
                                    dels residus

   Principals residus generats a l’empresa
                   PAPER I CARTRÓ                                                        PLÀSTICS
-És 100 % recuperable.                                           • Són valoritzables si estan correctament separats.
•Transport:                                                      • Molta varietat (PE, PP, PS, PA, PET, etc..).
       • Contenidor de 30m3 =1-1.5 t / viatge.                   •Transports problemàtics sense compactar. (viatge < 1t

       • Autocompactador=2.5-3.5t/viatge(rentable> 6t/m)         amb contenidor 30m3)

• Al Bages hi ha 14 gestors autoritzats per V11.                 •Al Bages hi ha 13 gestors autoritzats per V12

• El P/C recollit es classifica, (tritura), embala i s’envia a   • Els plàstics recollits es classifiquen, trituren, (renten) i

papereres (tb. Exportació)                                       gansegen per tornar a fer servir com a matèria primera.

• Sol tenir valor econòmic al mercat (evolució preus             • El més habitual és el PELD (FILM natural o color ).

estadístiques REPACAR, FOEX, ASPAPEL)                            • Elevat valor econòmic un cop processats.

• Destrucció confidencial documentació DIN 32757: sol            • Els plàstics no recuperables es poden valoritzar

implicar cost de gestió                                          energèticament o depositar en un abocador sense cànon
                                                                 (segons codificació LER)



                                                                 23
5. Valorització i reciclatge
                                   dels residus

   Principals residus generats a l’empresa
    METALLS (fèrrics i no fèrrics) i BATERIES                            FUSTES I PALETS RECUPERABLES
-Molta varietat                                                 • Cal distingir entre els palets recuperables (valor €) i la
• Transports solen ser rentables, de manera que el gestor       fusta o palets no recuperables (cost €).
por abonar al productor per el residu.                          • Transport: pes variable segons la col·locació de les
• Els metalls es poden classificar, (cisallar),(fragmentar) i   fustes ( de 0.5t a 3.5 t/ viatge). Influeix molt en el balanç
fondre per aconseguir m.primera.                                de la gestió d’aquesta fracció.
• Els preus de mercat dels metalls fluctuen molt sovint (       • Palets recuperables (EUR 1era i 2a, 80x120mm semis i
Borsa metalls London, Gremi Recuperació)                        fons perdut, 100x120mm, CP1, 3 i 9)
• Al Bages hi ha 20 gestors autoritzats per V12:                • La Fusta neta i els palets no recuperables es trituren i
reciclatge de metalls.                                          es poden fer servir com a material estructurant en plantes
• Les bateries són residus perillosos però tenen valor          compostatge,        calderes   de   biomassa,     fabricació
econòmic ja que són recuperables (plom i plàstic)               d’aglomerat, etc.
                                                                • Al Bages hi ha 15 gestors autoritzats per V15



                                                                24
5. Valorització i reciclatge
                                   dels residus

   Principals residus generats a l’empresa
                RESIDUS PERILLOSOS                                 BANALS ASSIMILABLES A MUNICIPALS
-Els R.P. valoritzables es poden gestionar dintre o fora de   • Impliquen sempre un cost de recollida i gestió.
la CA . Documentació de seguiment és diferent en              • Es poden gestionar mitjançant dipòsit controlat (s’ha de
ambdós casos.                                                 pagar un cànon per deposició d’uns 12€/t) o valorització
-Complir RD 833/88 (emmagatzematge i etiquetatge)             energètica ( calen residus amb elevat PCI i que no siguin
•En la majoria dels casos, la gestió d’aquests residus        negres).
implica un elevat cost econòmic de tractament, que és         • Recentment s’han autoritzats diverses plantes de
menor quan s’emmagatzemen en bidons 200L o T-1000.            valorització i condicionament per CDR.
(menys manipulació)
• El cost dels residus “base aigua” sol inferior al dels
residus “base dissolvent”
• L’oli mineral no contaminat és pot gestionar de franc
mitjançant CATOR per quantitats superiors a 400L



                                                              25
5. Valorització i reciclatge
                              dels residus

Cas pràctic
• Empresa sector alimentari disposa d’un autocompactador per l’emmagatzematge del cartró i 
d’un contenidor de 30m3 per la resta de residus que gestiona com a banals (plàstics i banals.
•Genera unes 250t/a de cartró (uns 9 viatges/mes), i unes 100 t/a de banals (6 viatges/mes) 

                                                SITUACIÓ ACTUAL  

  •No paguen res pel cartró (lloguer equip i transport) i cobren pel cartró a raó de 20 /t 
  • Paguen  preu  únic  per  la  gestió dels  banals  consistent  en  125  €/t,  que  inclou  lloguer,  transport  i  
  taxes  i cànon abocador.

  • Balanç gestió = 

         • Cartró = (‐20€/t x 250 t)  = ‐5.000 €/a

         •Banals = (125 €/t x 100t/a)= +12.750 €/ t
         •TOTAL BALANÇ = 7.500 €/a (A PAGAR pel productor)


                                                           26
5. Valorització i reciclatge
                              dels residus

 Cas pràctic
                                                  PROPOSTA
Es proposa col∙locar dintre la nau 1 premsa vertical per l’embalatge dels plàstics (30% de banals) i cobrar   
    els transports a 65 €/ servei (per assegurar‐nos pes en els viatges)

• Lloguers equips no es cobren perquè s’amortitzen amb la quantitat de residus recollits.

• Es pressuposa  transport de bales de plàstic amb un pes de  1.5t/ viatge, que equival a 20 viatges/a (30t/a).  
Les bales de plàstic s’abonen a raó de 200 €/t 
• Es millora preu de valorització del cartró i es cobra banals a 77 €/t. 

• Balanç gestió = 
       • Cartró:  ((‐‐50 €/t x 250 t/a)+(65 €/viatge x 108 viatges/a)) = ‐5.480 €/ a
      • Banals (70% de les 100t/a totals) = ((65 €/viatge x 72 viatges/a)+ (77 €/t x  70€/t) = 10.070 €/a
      •Plàstic film (30% dels banals) = (‐200€/t x 30 t/a) + (65 €/viatge x20 viatge/a)=  ‐4700 €/a

      •Total = ‐110 €/a ( A COBRAR pel productor)


                                                           27
MOLTES GRÀCIES
      Virginia Masegosa
   vmasegosa@ruapapel.com

Virginia Masegosa - Optimització dels costos en la gestió dels residus

  • 1.
    OPTIMITZACIÓ DELS COSTOS EN LA  GESTIÓ DELS RESIDUS Cambra de Comerç de Manresa  22/05/2012
  • 2.
    Índex 01.- Qui som? 02.-Punts clau de la gestió dels residus industrials 03.- Prevenció de residus 04.- Emmagatzematge i recollida de residus 05.- Valorització / Reciclatge 2
  • 3.
  • 4.
    Sant Andreu deBarca Sant Fruitós Bages 1. Qui som? E‐447.98 E‐797.02 T‐2738 T‐1327 4
  • 5.
  • 6.
    2. Punts claude la gestió dels residus industrials 2.1. RESIDU INDUSTRIAL (Art. 3 Decret Legislatiu 1/2009)  Aquells  materials  sòlids,  gasosos  i  líquids  resultants  d’un  procés  de  fabricació,  de  transformació,  d’utilització,  de  consum  o  de  neteja  la  persona  productora  o  posseïdora  dels  quals  té voluntat  de  desprendre‐se’n i que no poden ser considerats  residus  municipals.  Només  els  productors  de  residus  que  es consideren indústries poden generar aquesta tipologia de residus. 2.2. ETAPES EN LA GESTIÓ DELS RESIDUS 6
  • 7.
  • 8.
    3. Prevenció dela generació 3.1. OBJECTIU Reduir la quantitat dels residus generats en una empresa durant la  seva activitat productiva.  3.2. COM S’ACONSEGUEIX? Es tracta d’intentar analitzar i quantificar Implicació Diagnòstic els residus que es generen per a tots agents cadascun dels processos industrials que es duen a terme en una empresa. Marc normatiu 8
  • 9.
    3. Prevenció dela generació Fases de la diagnosi 9
  • 10.
    3. Prevenció dela generació Implicació dels diferents agents L’exit de les mesures de prevenció i minització proposades arrel de la diagnosi passa necessàriament per la implicació dels tots els treballadors de l’empresa. • Informació als taulells d’anuncis. • Xerrada informativa dels canvis i mesures que es volen dur a terne • etc… 10
  • 11.
    3. Prevenció dela generació Instruments normatius L’EQUIP TÈCNIC SERÀ EL RESULTAT DE LA COL∙LABORACIÓ ENTRE: 1. PLANS PREVENCIÓ ENVASOS (PEP’S) R.D. 782/1998. Desenvolupa el Reglament de la Llei Obligatorietat per a aquelles empreses que posin al mercat: 11/1997. QUI SOM? 250t, d’envasos de vidre Presentació i validesa del pla: cada 3 anys 50t d’envasos d’acer Revisió anual de les mesures proposades. 30t d’envasos d’alumini 21 t d’envasos de plàstic 16t d’envasos de fusta 14t d’envasos de cartró o compostos (brik) 350 t si es tracta de diferents materials i no compleix cap dels anteriors. 2. ESTUDIS MINIMITZACIÓ DE RESIDUS PERILLOSOS (EMRE’s) Obligatorietat per totes empreses que generin residus perillosos. Presentació i validesa : 4 anys. ( a partir de 7 de juliol de 2006) 11
  • 12.
  • 13.
    4. Emmagatzematge i recollida de residus 4.1. OBJECTIU OPTIMITZAR els equips d’emmagatzematge i  recollida dels residus generats  a l’empresa 4.2. COM OPTIMITZEM COSTOS? Es tracta d’intentar  aconseguir els equips més  Empresa Contenidors i  òptims  que ofereix el mercat, donades les  altres equips condicions particulars de l’empresa així com  dels residus generats Residus 13
  • 14.
    4. Emmagatzematge i recollida de residus Particularietats de l’empresa ‐Activitat principal de l’empresa. Instal∙lacions ‐Superfície disponible per la col∙locació dels diferents equips d’emmagatzematge. ‐Certificacions ISO, EMAS, altres….  ‐Entorn veïnal. Tipus sòl (rural, industrial, urbà), pressions socials, etc... Característiques dels residus ‐Tipologia dels residus: perillosos, no perillosos, orgànics, inerts, densitat i pes,.... ‐Quantitat generada de cada tipus residus,  ‐Sistema emmagatzematge: es poden premsar? Es poden mesclar?  14
  • 15.
    4. Emmagatzematge i recollida de residus Contenidors i altres equips per als residus Premsa estàtica+ caja 30/40m3 Contenidors 1m3 aprox Autocompactador 20m3 Preu compra: 15.700 €+4.500 € Preu compra: 200 €/unitat Preu compra: 15.800 €/unitat Amortització (5a) =336 €/mes Amortització (1a) = 18 €/mes Amortització (5a) =263 €/mes Contenedor 30m3 Volteador para cont.240‐1100L Container 9m3 Premsa vertical 5CV, 16t Preu compra: 3.200 €/unitat Preu compra: 4.750 €/unitat Preu compra: 2.200 €/unitat Preu compra: 8.500 €/unitat Amortització (5a) =54 €/mes Amortització (5a) =79 €/mes Amortització (5a) =36 €/mes Amortització (5a) = 142 €/mes 15
  • 16.
    4. Emmagatzematge i recollida de residus Cas pràctic •Empresa d’arts gràfiques que factura 30M€/a. •200 treballadors aprox. •Genera 8t/mes de residus banals, consistents principalment en plàstic no  valoritzable  que  prèviament embala en una premsa vertical (tires llargues de plàstic) SITUACIÓ A Estalvi = 5.808€/a • Disposen de 2 contenidors de 8m3 amb tapes • Fan canvi diari d’un contenidor • Cost gestió = 62 €/ servei recollida i gestió banals = 62€/ serv x 22 d/mes = 1364 €/mes = 16.368 €/a SITUACIÓ B • Es col∙loca 1 contenidor 30m3. • Canvi contenidor previ avís • Cost banals = 120 €/ servei recollida + 65 €/t gestió banals = 120 x 3 viatges/mes + 65€ x 8t/mes = 360 + 520 =  880 €/mes = 10.560 €/a 16
  • 17.
  • 18.
    5. Valorització ireciclatge dels residus 3.1. OBJECTIU Priorització de la valorització i del reciclatge dels residus davant els  tractaments finalistes 3.2. QUE HEM DE TENIR EN COMPTE? Normativa vigent aplicable als nostres residus Residu valoritzable / no valoritzable Alternatives disponibles de gestió segons proximitat 18
  • 19.
    5. Valorització ireciclatge dels residus Principal normativa de gestió d’aplicació NORMATIVA CATALANA Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus Decret 93/99, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus. Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats. NORMATIVA ESTATAL Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residuos y suelos contaminados. ( que Deroga la Ley 10/1998,  de 21 de residus) RD 833/1988, de 20 de julio, de residuos tóxicos y peligrosos NORMATIVA EUROPEA Catàleg Europeu  Decisió Comissió 2000/532/CE, de 3 de maig, que estableix llista de residus Residus (CER) 19
  • 20.
    5. Valorització ireciclatge dels residus Principals afectacions de la normativa a la gestió El productor és el responsable de la correcta gestió dels seus residus.  Ha de codificar i classificar els seus residus segons CER.  Ha de buscar alternatives de gestió per als seus residus. (exemple SDR) Utilitzar  per  al  transport  dels  residus  generats  empreses  inscrites  al  Registre de transportistes i amb autorització específica per al residu, excepte  paper, plàstic , vidre i ferralla < 1t.  Gestionar residus perillosos cada 6 mesos Realitzar la correcta documentació (registre, DARI, FS, JRR, etc.) 20
  • 21.
    5. Valorització ireciclatge dels residus SDR, exemple ….. 21
  • 22.
    5. Valorització ireciclatge dels residus Principals residus generats a l’empresa 22
  • 23.
    5. Valorització ireciclatge dels residus Principals residus generats a l’empresa PAPER I CARTRÓ PLÀSTICS -És 100 % recuperable. • Són valoritzables si estan correctament separats. •Transport: • Molta varietat (PE, PP, PS, PA, PET, etc..). • Contenidor de 30m3 =1-1.5 t / viatge. •Transports problemàtics sense compactar. (viatge < 1t • Autocompactador=2.5-3.5t/viatge(rentable> 6t/m) amb contenidor 30m3) • Al Bages hi ha 14 gestors autoritzats per V11. •Al Bages hi ha 13 gestors autoritzats per V12 • El P/C recollit es classifica, (tritura), embala i s’envia a • Els plàstics recollits es classifiquen, trituren, (renten) i papereres (tb. Exportació) gansegen per tornar a fer servir com a matèria primera. • Sol tenir valor econòmic al mercat (evolució preus • El més habitual és el PELD (FILM natural o color ). estadístiques REPACAR, FOEX, ASPAPEL) • Elevat valor econòmic un cop processats. • Destrucció confidencial documentació DIN 32757: sol • Els plàstics no recuperables es poden valoritzar implicar cost de gestió energèticament o depositar en un abocador sense cànon (segons codificació LER) 23
  • 24.
    5. Valorització ireciclatge dels residus Principals residus generats a l’empresa METALLS (fèrrics i no fèrrics) i BATERIES FUSTES I PALETS RECUPERABLES -Molta varietat • Cal distingir entre els palets recuperables (valor €) i la • Transports solen ser rentables, de manera que el gestor fusta o palets no recuperables (cost €). por abonar al productor per el residu. • Transport: pes variable segons la col·locació de les • Els metalls es poden classificar, (cisallar),(fragmentar) i fustes ( de 0.5t a 3.5 t/ viatge). Influeix molt en el balanç fondre per aconseguir m.primera. de la gestió d’aquesta fracció. • Els preus de mercat dels metalls fluctuen molt sovint ( • Palets recuperables (EUR 1era i 2a, 80x120mm semis i Borsa metalls London, Gremi Recuperació) fons perdut, 100x120mm, CP1, 3 i 9) • Al Bages hi ha 20 gestors autoritzats per V12: • La Fusta neta i els palets no recuperables es trituren i reciclatge de metalls. es poden fer servir com a material estructurant en plantes • Les bateries són residus perillosos però tenen valor compostatge, calderes de biomassa, fabricació econòmic ja que són recuperables (plom i plàstic) d’aglomerat, etc. • Al Bages hi ha 15 gestors autoritzats per V15 24
  • 25.
    5. Valorització ireciclatge dels residus Principals residus generats a l’empresa RESIDUS PERILLOSOS BANALS ASSIMILABLES A MUNICIPALS -Els R.P. valoritzables es poden gestionar dintre o fora de • Impliquen sempre un cost de recollida i gestió. la CA . Documentació de seguiment és diferent en • Es poden gestionar mitjançant dipòsit controlat (s’ha de ambdós casos. pagar un cànon per deposició d’uns 12€/t) o valorització -Complir RD 833/88 (emmagatzematge i etiquetatge) energètica ( calen residus amb elevat PCI i que no siguin •En la majoria dels casos, la gestió d’aquests residus negres). implica un elevat cost econòmic de tractament, que és • Recentment s’han autoritzats diverses plantes de menor quan s’emmagatzemen en bidons 200L o T-1000. valorització i condicionament per CDR. (menys manipulació) • El cost dels residus “base aigua” sol inferior al dels residus “base dissolvent” • L’oli mineral no contaminat és pot gestionar de franc mitjançant CATOR per quantitats superiors a 400L 25
  • 26.
    5. Valorització ireciclatge dels residus Cas pràctic • Empresa sector alimentari disposa d’un autocompactador per l’emmagatzematge del cartró i  d’un contenidor de 30m3 per la resta de residus que gestiona com a banals (plàstics i banals. •Genera unes 250t/a de cartró (uns 9 viatges/mes), i unes 100 t/a de banals (6 viatges/mes)  SITUACIÓ ACTUAL   •No paguen res pel cartró (lloguer equip i transport) i cobren pel cartró a raó de 20 /t  • Paguen  preu  únic  per  la  gestió dels  banals  consistent  en  125  €/t,  que  inclou  lloguer,  transport  i   taxes  i cànon abocador. • Balanç gestió =  • Cartró = (‐20€/t x 250 t)  = ‐5.000 €/a •Banals = (125 €/t x 100t/a)= +12.750 €/ t •TOTAL BALANÇ = 7.500 €/a (A PAGAR pel productor) 26
  • 27.
    5. Valorització ireciclatge dels residus Cas pràctic PROPOSTA Es proposa col∙locar dintre la nau 1 premsa vertical per l’embalatge dels plàstics (30% de banals) i cobrar    els transports a 65 €/ servei (per assegurar‐nos pes en els viatges) • Lloguers equips no es cobren perquè s’amortitzen amb la quantitat de residus recollits. • Es pressuposa  transport de bales de plàstic amb un pes de  1.5t/ viatge, que equival a 20 viatges/a (30t/a).   Les bales de plàstic s’abonen a raó de 200 €/t  • Es millora preu de valorització del cartró i es cobra banals a 77 €/t.  • Balanç gestió =  • Cartró:  ((‐‐50 €/t x 250 t/a)+(65 €/viatge x 108 viatges/a)) = ‐5.480 €/ a • Banals (70% de les 100t/a totals) = ((65 €/viatge x 72 viatges/a)+ (77 €/t x  70€/t) = 10.070 €/a •Plàstic film (30% dels banals) = (‐200€/t x 30 t/a) + (65 €/viatge x20 viatge/a)=  ‐4700 €/a •Total = ‐110 €/a ( A COBRAR pel productor) 27
  • 28.
    MOLTES GRÀCIES Virginia Masegosa vmasegosa@ruapapel.com