Virginia Masegosa - Optimització dels costos en la gestió dels residus
VIRGINIA MASEGOSA (RUA PAPEL GESTIÓN) - Jornada "Estalvi de costos ambientals a la indústria". Programa Regió Verda - Consell Comarcal del Bages.
22/05/2012 · Cambra de Comerç de Manresa.
Índex
01.- Qui som?
02.-Punts clau de la gestió dels residus industrials
03.- Prevenció de residus
04.- Emmagatzematge i recollida de residus
05.- Valorització / Reciclatge
2
2. Punts claude la gestió dels
residus industrials
2.1. RESIDU INDUSTRIAL (Art. 3 Decret Legislatiu 1/2009)
Aquells materials sòlids, gasosos i líquids resultants d’un procés de fabricació, de transformació,
d’utilització, de consum o de neteja la persona productora o posseïdora dels quals té voluntat de
desprendre‐se’n i que no poden ser considerats residus municipals. Només els productors de residus que
es consideren indústries poden generar aquesta tipologia de residus.
2.2. ETAPES EN LA GESTIÓ DELS RESIDUS
6
3. Prevenció dela generació
3.1. OBJECTIU
Reduir la quantitat dels residus generats en una empresa durant la
seva activitat productiva.
3.2. COM S’ACONSEGUEIX?
Es tracta d’intentar analitzar i quantificar Implicació
Diagnòstic
els residus que es generen per a tots agents
cadascun dels processos industrials que
es duen a terme en una empresa. Marc
normatiu
8
3. Prevenció dela generació
Implicació dels diferents agents
L’exit de les mesures de prevenció i minització proposades arrel de la diagnosi
passa necessàriament per la implicació dels tots els treballadors de l’empresa.
• Informació als taulells d’anuncis.
• Xerrada informativa dels canvis i mesures que es volen dur a terne
• etc…
10
11.
3. Prevenció dela generació
Instruments normatius
L’EQUIP TÈCNIC SERÀ EL RESULTAT DE LA COL∙LABORACIÓ ENTRE:
1. PLANS PREVENCIÓ ENVASOS (PEP’S)
R.D. 782/1998. Desenvolupa el Reglament de la Llei Obligatorietat per a aquelles empreses que posin al mercat:
11/1997.
QUI SOM? 250t, d’envasos de vidre
Presentació i validesa del pla: cada 3 anys 50t d’envasos d’acer
Revisió anual de les mesures proposades. 30t d’envasos d’alumini
21 t d’envasos de plàstic
16t d’envasos de fusta
14t d’envasos de cartró o compostos (brik)
350 t si es tracta de diferents materials i no compleix
cap dels anteriors.
2. ESTUDIS MINIMITZACIÓ DE RESIDUS PERILLOSOS (EMRE’s)
Obligatorietat per totes empreses que generin residus
perillosos.
Presentació i validesa : 4 anys.
( a partir de 7 de juliol de 2006)
11
4. Emmagatzematge i
recollida de residus
4.1. OBJECTIU
OPTIMITZAR els equips d’emmagatzematge i
recollida dels residus generats a l’empresa
4.2. COM OPTIMITZEM COSTOS?
Es tracta d’intentar aconseguir els equips més Empresa Contenidors i
òptims que ofereix el mercat, donades les altres equips
condicions particulars de l’empresa així com
dels residus generats Residus
13
14.
4. Emmagatzematge i
recollida de residus
Particularietats de l’empresa
‐Activitat principal de l’empresa. Instal∙lacions
‐Superfície disponible per la col∙locació dels diferents equips d’emmagatzematge.
‐Certificacions ISO, EMAS, altres….
‐Entorn veïnal. Tipus sòl (rural, industrial, urbà), pressions socials, etc...
Característiques dels residus
‐Tipologia dels residus: perillosos, no perillosos, orgànics, inerts, densitat i pes,....
‐Quantitat generada de cada tipus residus,
‐Sistema emmagatzematge: es poden premsar? Es poden mesclar?
14
5. Valorització ireciclatge
dels residus
3.1. OBJECTIU
Priorització de la valorització i del reciclatge dels residus davant els
tractaments finalistes
3.2. QUE HEM DE TENIR EN COMPTE?
Normativa vigent aplicable als nostres residus
Residu valoritzable / no valoritzable
Alternatives disponibles de gestió segons proximitat
18
19.
5. Valorització ireciclatge
dels residus
Principal normativa de gestió d’aplicació
NORMATIVA CATALANA
Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus
Decret 93/99, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus.
Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.
NORMATIVA ESTATAL
Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residuos y suelos contaminados. ( que Deroga la Ley 10/1998,
de 21 de residus)
RD 833/1988, de 20 de julio, de residuos tóxicos y peligrosos
NORMATIVA EUROPEA Catàleg Europeu
Decisió Comissió 2000/532/CE, de 3 de maig, que estableix llista de residus Residus (CER)
19
20.
5. Valorització ireciclatge
dels residus
Principals afectacions de la normativa a la gestió
El productor és el responsable de la correcta gestió dels seus residus.
Ha de codificar i classificar els seus residus segons CER.
Ha de buscar alternatives de gestió per als seus residus. (exemple SDR)
Utilitzar per al transport dels residus generats empreses inscrites al
Registre de transportistes i amb autorització específica per al residu, excepte
paper, plàstic , vidre i ferralla < 1t.
Gestionar residus perillosos cada 6 mesos
Realitzar la correcta documentació (registre, DARI, FS, JRR, etc.)
20
5. Valorització ireciclatge
dels residus
Principals residus generats a l’empresa
22
23.
5. Valorització ireciclatge
dels residus
Principals residus generats a l’empresa
PAPER I CARTRÓ PLÀSTICS
-És 100 % recuperable. • Són valoritzables si estan correctament separats.
•Transport: • Molta varietat (PE, PP, PS, PA, PET, etc..).
• Contenidor de 30m3 =1-1.5 t / viatge. •Transports problemàtics sense compactar. (viatge < 1t
• Autocompactador=2.5-3.5t/viatge(rentable> 6t/m) amb contenidor 30m3)
• Al Bages hi ha 14 gestors autoritzats per V11. •Al Bages hi ha 13 gestors autoritzats per V12
• El P/C recollit es classifica, (tritura), embala i s’envia a • Els plàstics recollits es classifiquen, trituren, (renten) i
papereres (tb. Exportació) gansegen per tornar a fer servir com a matèria primera.
• Sol tenir valor econòmic al mercat (evolució preus • El més habitual és el PELD (FILM natural o color ).
estadístiques REPACAR, FOEX, ASPAPEL) • Elevat valor econòmic un cop processats.
• Destrucció confidencial documentació DIN 32757: sol • Els plàstics no recuperables es poden valoritzar
implicar cost de gestió energèticament o depositar en un abocador sense cànon
(segons codificació LER)
23
24.
5. Valorització ireciclatge
dels residus
Principals residus generats a l’empresa
METALLS (fèrrics i no fèrrics) i BATERIES FUSTES I PALETS RECUPERABLES
-Molta varietat • Cal distingir entre els palets recuperables (valor €) i la
• Transports solen ser rentables, de manera que el gestor fusta o palets no recuperables (cost €).
por abonar al productor per el residu. • Transport: pes variable segons la col·locació de les
• Els metalls es poden classificar, (cisallar),(fragmentar) i fustes ( de 0.5t a 3.5 t/ viatge). Influeix molt en el balanç
fondre per aconseguir m.primera. de la gestió d’aquesta fracció.
• Els preus de mercat dels metalls fluctuen molt sovint ( • Palets recuperables (EUR 1era i 2a, 80x120mm semis i
Borsa metalls London, Gremi Recuperació) fons perdut, 100x120mm, CP1, 3 i 9)
• Al Bages hi ha 20 gestors autoritzats per V12: • La Fusta neta i els palets no recuperables es trituren i
reciclatge de metalls. es poden fer servir com a material estructurant en plantes
• Les bateries són residus perillosos però tenen valor compostatge, calderes de biomassa, fabricació
econòmic ja que són recuperables (plom i plàstic) d’aglomerat, etc.
• Al Bages hi ha 15 gestors autoritzats per V15
24
25.
5. Valorització ireciclatge
dels residus
Principals residus generats a l’empresa
RESIDUS PERILLOSOS BANALS ASSIMILABLES A MUNICIPALS
-Els R.P. valoritzables es poden gestionar dintre o fora de • Impliquen sempre un cost de recollida i gestió.
la CA . Documentació de seguiment és diferent en • Es poden gestionar mitjançant dipòsit controlat (s’ha de
ambdós casos. pagar un cànon per deposició d’uns 12€/t) o valorització
-Complir RD 833/88 (emmagatzematge i etiquetatge) energètica ( calen residus amb elevat PCI i que no siguin
•En la majoria dels casos, la gestió d’aquests residus negres).
implica un elevat cost econòmic de tractament, que és • Recentment s’han autoritzats diverses plantes de
menor quan s’emmagatzemen en bidons 200L o T-1000. valorització i condicionament per CDR.
(menys manipulació)
• El cost dels residus “base aigua” sol inferior al dels
residus “base dissolvent”
• L’oli mineral no contaminat és pot gestionar de franc
mitjançant CATOR per quantitats superiors a 400L
25
26.
5. Valorització ireciclatge
dels residus
Cas pràctic
• Empresa sector alimentari disposa d’un autocompactador per l’emmagatzematge del cartró i
d’un contenidor de 30m3 per la resta de residus que gestiona com a banals (plàstics i banals.
•Genera unes 250t/a de cartró (uns 9 viatges/mes), i unes 100 t/a de banals (6 viatges/mes)
SITUACIÓ ACTUAL
•No paguen res pel cartró (lloguer equip i transport) i cobren pel cartró a raó de 20 /t
• Paguen preu únic per la gestió dels banals consistent en 125 €/t, que inclou lloguer, transport i
taxes i cànon abocador.
• Balanç gestió =
• Cartró = (‐20€/t x 250 t) = ‐5.000 €/a
•Banals = (125 €/t x 100t/a)= +12.750 €/ t
•TOTAL BALANÇ = 7.500 €/a (A PAGAR pel productor)
26
27.
5. Valorització ireciclatge
dels residus
Cas pràctic
PROPOSTA
Es proposa col∙locar dintre la nau 1 premsa vertical per l’embalatge dels plàstics (30% de banals) i cobrar
els transports a 65 €/ servei (per assegurar‐nos pes en els viatges)
• Lloguers equips no es cobren perquè s’amortitzen amb la quantitat de residus recollits.
• Es pressuposa transport de bales de plàstic amb un pes de 1.5t/ viatge, que equival a 20 viatges/a (30t/a).
Les bales de plàstic s’abonen a raó de 200 €/t
• Es millora preu de valorització del cartró i es cobra banals a 77 €/t.
• Balanç gestió =
• Cartró: ((‐‐50 €/t x 250 t/a)+(65 €/viatge x 108 viatges/a)) = ‐5.480 €/ a
• Banals (70% de les 100t/a totals) = ((65 €/viatge x 72 viatges/a)+ (77 €/t x 70€/t) = 10.070 €/a
•Plàstic film (30% dels banals) = (‐200€/t x 30 t/a) + (65 €/viatge x20 viatge/a)= ‐4700 €/a
•Total = ‐110 €/a ( A COBRAR pel productor)
27