A continuació us presento les patologies més comunes que us podeu trobar en un centre espíritu i com a prescriptora de l\'Activitat Física, com podem millorar la consició física del pacient o usuari.

1.
Patologies
més
comunes
que
es
poden
trobar
en
un
centre
esportiu
Vanesa
Vázquez
Rivas
de
Roca

2. Vanesa
Vázquez
Rivas
de
Roca
Llicenciada
en
Ciències
de
l’Activitat
Física
i
de
l’Esport
Col·∙legiada
52545
Tècnica
esportiu,
i
prescriptora
de
l’Activitat
Física
i
de
l’Esport
ÍNDEX
Introducció ..................................................................................................................... 3
Aparell circulatori ......................................................................................................... 4
Aparell respiratori ........................................................................................................ 5
Aparell locomotor ....................................................................................................... 12
Sistema endocrí ........................................................................................................... 14
2

3. Vanesa
Vázquez
Rivas
de
Roca
Llicenciada
en
Ciències
de
l’Activitat
Física
i
de
l’Esport
Col·∙legiada
52545
Tècnica
esportiu,
i
prescriptora
de
l’Activitat
Física
i
de
l’Esport
Introducció
Actualment la manca d’activitat física provoca el sedentarisme i la incidència de
les malalties cròniques més freqüents com, per exemple, l’obesitat, la diabetis, la
hipertensió arterial, les malalties cardiovasculars o respiratòries.
Amb l’exercici físic es redueix la possibilitat de patir un infart de miocardi o
cerebral, osteoporosi, diabetis tipus 2, hipertensió arterial, augment del
colesterol sanguini, excés de pes o càncer de còlon, entre altres.
A continuació com a prescriptora de l’Activitat Física us presento les patologies
més comunes que ens podem trobar en un centre esportiu, a més de com
treballar-­‐‑les per millorar l’estat, i la condició física de les persones.
3

4. Vanesa
Vázquez
Rivas
de
Roca
Llicenciada
en
Ciències
de
l’Activitat
Física
i
de
l’Esport
Col·∙legiada
52545
Tècnica
esportiu,
i
prescriptora
de
l’Activitat
Física
i
de
l’Esport
APARELL CIRCULATORI
HIPERTENSIÓ ARTERIAL
La pressió arterial sistólica de les persones hipertenses arriba a xifres més altes
que la de les persones normotenses. En canvi, la pressió arterial diastòlica pot
no variar o augmentar només lleugerament (perquè tenen una resposta
vasodilatadora alterada). Després dels 30 minuts d’Activitat Física la pressió
arterial es manté a nivells més òptims.
Objectius: Controlar la pressió arterial en uns valors recuperats. Evitar l’excés
de pes. Incentivar un canvi d’estil de vida (si cal).
Activitats recomanades: es recomanen activitats aeròbiques on es mobilitzin
grans grups musculars, com ara caminar, córrer, nedar, anar amb bicicleta i
qualsevol altra activitat que es pugui mantenir durant períodes prolongats de
temps.
Precaucions: No s’ha de fer exercici si la pressió arterial sistòlica és >200 mmHg
o si la diastòlica és >115 mmHg. En les persones amb hipertensió no es
recomana treball de reforçament muscular (excepte l’entrenament de força en
circuit) perquè no solament no disminueix la pressió arterial sinó que pot
augmentar de manera exagerada durant l’exercici i provocar complicacions. Es
recomana utilitzar moltes repeticions i baixes resistències, amb grans grups
musculars. No fer treball de força si la hipertensió no està controlada >PAS 180
mmHg o la PAD mmHg. (Cal mesurar la pressió abans de l’exercici).
4

5. Vanesa
Vázquez
Rivas
de
Roca
Llicenciada
en
Ciències
de
l’Activitat
Física
i
de
l’Esport
Col·∙legiada
52545
Tècnica
esportiu,
i
prescriptora
de
l’Activitat
Física
i
de
l’Esport
APARELL RESPIRATORI
L’ASMA
L’exercici pot desencadenar una crisi d’asma (intensitat elevada, durant un
mínim de 6-­‐‑8 min).
Les crisis associades a l’exercici (en cas d’aparèixer, ho fan durant la pràctica de
treballs molt més intensos).
Objectius: Millorar la condició física global del pacient, i millorar la condició de
la musculatura respiratòria.
Activitats recomanades:
-­‐‑ Treball de resistència: primer exercicis amb intervals curts. Participen grans
grups musculars. El volum setmanal serà de 3 dies a la setmana, però
preferiblement cada dia. Les sessions duraran entre 45 – 60 minuts. Evitar
intensitats elevades i estrés competitiu a l’inici de la pràctica.
Precaucions: Cal prendre la medicació abans de l’activitat física (al vestidor
abans de canviar-­‐‑se) quan estigui indicat i aplicar les mesures higièniques
preventives de la crisi, és a dir, fer un escalfament prolongat i progressiu de ben
bé 15 minuts, procurar fer exercici intervàlic.
No fer mai exercici intens si es senten xiulets o es té tos important. Evitar,
sempre que sigui possible, els ambients secs mentre es practica exercici.
Consells: Són preferibles les activitats realitzades en ambients humits perquè
així s’evita la pèrdua d’humitat de les vies respiratòries, que és el motiu
fonamental d’aparició de la crisi. Sempre que sigui possible, cal respirar pel nas.
5

6. Vanesa
Vázquez
Rivas
de
Roca
Llicenciada
en
Ciències
de
l’Activitat
Física
i
de
l’Esport
Col·∙legiada
52545
Tècnica
esportiu,
i
prescriptora
de
l’Activitat
Física
i
de
l’Esport
APARELL LOCOMOTOR
1. ARTRITIS / ATROSIS
La artrosis: és la artropatia degenerativa del cartílag articular (desgast del
cartílag). És deu a l’alteració de les propietats del cartílag, les de l’ós
subcondral i les de la sinovial.
El cartílag: té dues funcions principals, distribuir la pressió i permetre la
mobilitat articular.
Objectius: Millorar la condició física (flexibilitat, força i resistència), millorar la
qualitat de vida. Aconseguir dur a terme les AVD (Activitats de la Vida Diària)
amb menys dolor i menys fatiga. Prevenir actituds vicioses.
Activitats recomanades: exercicis genèrics de baix impacte per reduir pes,
millorar la condició física i reduir el risc cardiovascular.
Exercicis específics de força-­‐‑resistència per millorar el to muscular. Treball
genèric d’activitats de caire aeròbic amb o sense càrrega. Exercicis específics de
flexibilitat de l’articulació afectada, sense dolor i dins del rang de moviment
possible. Aconseguir una transferència a les AVD (pujar i baixar escales,
aixecar-­‐‑se de la cadira). Exercicis a l’aigua, tant per l’escalfor que comporta com
pels efectes de l’impacte articular.
Precaucions: Cal individualitzar la prescripció per a cada pacient. Evitar dur a
terme l’activitat en cas de brot .
6

7. Vanesa
Vázquez
Rivas
de
Roca
Llicenciada
en
Ciències
de
l’Activitat
Física
i
de
l’Esport
Col·∙legiada
52545
Tècnica
esportiu,
i
prescriptora
de
l’Activitat
Física
i
de
l’Esport
2. ESQUENA – RAQUIÀLGIES
Per les persones amb problemes d’esquena ( hèrnia discal,
escoliosis, hipercifosis, hiperlordosis): evitar rotacions,
girs i canvis bruscos. És necessari mantenir una posició
neutral amb la retroversió de malucs, espatlles a baix, i
peus mirant endavant. Treballar de forma compensada i equilibrada. Els
exercicis s’hauran de fer a menys velocitat i contraient la faixa abdominal.
a. HIPERCIFOSIS: és la postura exagerada amb les espatlles endavant. Serà
convenient estirar els músculs pectorals, i
enfortir: dorsals, romboides i trapezi.
b. ESCOLIOSIS: desviació i curvatura lateral del
raquis en el pla coronal.
Objectius:
Evitar el sedentarisme. Prevenir l’atròfia muscular, la rigidesa vertebral, i
millorar la flexibilitat del raquis. Augmentar la resistència
cardiorespiratòria.
Activitats recomenades:
Els exercicis de flexibilitat són molt importants per evitar la rigidesa vertebral
que sol acompanyar la deformitat. És important també fer exercicis que
millorin la força i la resistència de la musculatura del tronc (abdominal i
paravertebral). S’ha d’estimular la pràctica d’activitats aeròbiques.
Tradicionalment, la natació és un dels esports més aconsellats ja que es pot
treballar la musculatura del raquis eliminant l’efecte de càrrega. Igualment
vàlides són altres activitats com el bàsquet, volei, ballet... on treballen la
elongació i extensió.
c. LUMBÀLGIA: Dolor localitzat a la regió lumbar. Les causes principals són
les alteracions dels discos intervertebrals i de les articulacions
7

8. Vanesa
Vázquez
Rivas
de
Roca
Llicenciada
en
Ciències
de
l’Activitat
Física
i
de
l’Esport
Col·∙legiada
52545
Tècnica
esportiu,
i
prescriptora
de
l’Activitat
Física
i
de
l’Esport
interapofisials. Pot succeir quan realitzem els moviments de rotació mentre
s’aixeca un pes són la causa més habitual.
Objectius: Aprendre les posicions de descans, perdre pes, millorar el
condicionament muscular, millorar la higiene postural en les AVD.
Activitats recomanades:
-­‐‑ Treball de la força: en un principi isomètric i després excèntric. 50-­‐‑60% 1
RM 10-­‐‑20 repeticions. 3-­‐‑5 sèries. Descans entre sèries: 90 segons isometria: 6
segons (contracció isomètrica) 6 segons (relaxació).
-­‐‑ Treball de resistència: 30 min d’Activitat Física amb moviments de grans
grups musculars. La freqüència cardíaca màxima de 60-­‐‑70%. Test de
conversa. 2-­‐‑5 sessions per setmana.
-­‐‑ Treball de flexibilitat (estiraments relacionats amb les AVD) i de reeducació
postural. Descansar estirats sobre l’esquena, en una superfície dura. Es
recomana col·∙locar un coixí sota els genolls que permeti una flexió dels
genolls i els malucs.
8

9. Vanesa
Vázquez
Rivas
de
Roca
Llicenciada
en
Ciències
de
l’Activitat
Física
i
de
l’Esport
Col·∙legiada
52545
Tècnica
esportiu,
i
prescriptora
de
l’Activitat
Física
i
de
l’Esport
3. LESIONS TENDINOSES
Es produeix degut a una afectació traumàtica aguda del tendó (ruptura), però
les lesions per sobrecàrrega són més freqüents.
Objectius: El principal objectiu consistirà a eliminar la causa que ha afavorit la
lesió, si és possible. Evitar o minimitzar el repòs absolut sobre el tendó.
Eliminar el dolor. Aconseguir un reforçament del teixit tendinós.
Activitats recomanades:
-­‐‑ Treballar els moviments en el màxim rang de moviment articular possible.
-­‐‑ Treball isomètric de 6 segons (inicialment). Treball dinàmic concèntric i
excèntric més endavant. En el treball excèntric cal tenir present la velocitat
d’execució del moviment (inicialment lenta i progressivament més ràpida). Les
repeticions seran entre 8 i 12 del 20-­‐‑50% RM, de 2 a 6 sèries. Dividides en 3
sessions setmanals.
-­‐‑Treball de resistència serà un treball aeròbic, amb grans grups musculars, 2 a 5
sessions setmanals. En el treball de flexibitat s’ha de recuperar el grau de
flexibilitat. En el treball de coordinació es recomanen exercicis propioceptius i
plataformes vibratòries.
Precaucions: No fer exercici en presència de dolor al tendó.
Consells: S’hauria d’intentar esbrinar la causa productora de la tendinopatia
per eliminar-­‐‑ne la causa (correcció del gest). Es recomanen activitats de baix
impacte.
9

10. Vanesa
Vázquez
Rivas
de
Roca
Llicenciada
en
Ciències
de
l’Activitat
Física
i
de
l’Esport
Col·∙legiada
52545
Tècnica
esportiu,
i
prescriptora
de
l’Activitat
Física
i
de
l’Esport
4. OSTEOPOROSIS
Malaltia dels ossos caracteritzada per la disminució de la massa òssia.
Objectius: Reduir el risc de fractures òssies. Mantenir un sistema
musculosquelètic.
Activitats recomanades: Tots els estudis científics assenyalen que la pràctica
d’exercici físic de forma habitual és un condicionant importantíssim per al
manteniment de la massa òssia. La pràctica del tai-­‐‑txi ha demostrat que millora
la força musculosquèletica i l’estabilitat, i disminueix la freqüència de fractures.
Activitats recomanades: els exercicis de càrrega i d’impacte; en edats avançades
diferenciarem el grup de pacients amb osteoporosi establerta, en els quals
s’aconsellen només els exercicis de resistència i isomètrics, dels pacients que
presenten una massa òssia normal, en els quals sí que s’aconsellen exercicis
d’alt impacte com graons (steps).
-­‐‑ Treball de força: Músculs quàdriceps, isquiotibials, glutis, adductors-­‐‑
abductors. 50-­‐‑80% 1 RM. 1-­‐‑4 sèries. 8-­‐‑20 repeticions per sèrie (a l’inici començar
amb una sèrie de 20 repeticions amb poca càrrega; més endavant progressar
reduint el nombre de repeticions i augmentant la intensitat). 2-­‐‑3 dies a la
setmana.
-­‐‑ Treball isomètric: Músculs erectors de la columna
-­‐‑ Treball de resistència: Treball aeròbic de baix impacte, amb participació de
grans grups musculars (caminar, bicicleta, natació). 40-­‐‑70 % FCM 10-­‐‑60 minuts
per sessió (afegir 5 minuts cada sessió en funció de les necessitats individuals).
3-­‐‑5 dies a la setmana.EPE: 12-­‐‑16 (escala de Borg 6-­‐‑20). L’Escala de Borg es una
forma de mesurar l’esforç percebut. Es tracta deestimar el ritme cardíac de cada
una de les persones. Quan s’acaba la sessió els podem preguntar a on es troben
de la Escala de Borg.
10

11. Vanesa
Vázquez
Rivas
de
Roca
Llicenciada
en
Ciències
de
l’Activitat
Física
i
de
l’Esport
Col·∙legiada
52545
Tècnica
esportiu,
i
prescriptora
de
l’Activitat
Física
i
de
l’Esport
(Buceta, 1998)
-­‐‑ Flexibilitat i coordinació. 20 – 60 minuts de sessió, estiraments de totes les
cadenes musculars.
Precaucions: Evitar el sedentarisme, els hàbits tòxics com el tabac, el consum
excessiu d’alcohol i de cafè, així com l’aprimament excessiu, ja que és un factor
de risc de patir osteoporosi. Cal vigilar la possibilitat d’encorbament dels ossos i
aparició de cifosi dorsal.
Consells: Ingesta adequada de calci a l’adolescència i a l’edat postmenopàusica.
Evitar dietes hiperproteiques, vegetarianes estrictes i excés de sal. Recomanar a
les persones amb falta d’estabilitat que utilitzin bastons. Evitar estores o catifes,
11

12. Vanesa
Vázquez
Rivas
de
Roca
Llicenciada
en
Ciències
de
l’Activitat
Física
i
de
l’Esport
Col·∙legiada
52545
Tècnica
esportiu,
i
prescriptora
de
l’Activitat
Física
i
de
l’Esport
que són una de les causes de caigudes en les persones grans. Vigilar la postura
en fer exercicis (especialment el to muscular) per evitar la cifosi i potenciar els
exercicis per corregir-­‐‑la.
12

13. Vanesa
Vázquez
Rivas
de
Roca
Llicenciada
en
Ciències
de
l’Activitat
Física
i
de
l’Esport
Col·∙legiada
52545
Tècnica
esportiu,
i
prescriptora
de
l’Activitat
Física
i
de
l’Esport
SISTEMA ENDOCRÍ
OBESITAT
Augment del greix corporal. Des d'ʹun punt de vista antropomètric. Es considera
que una persona és obesa quan el seu índex de massa corporal és superior a 30
kg/m2. Per conèixer l’IMC es calcula mitjançant la fórmula: pes en quilograms /
(talla en metres)2. Exemple: persona de 60 quilos amb una alçada de 1,65.
IMC= 60 / 1,65 x 1,65
= 60 / 2,7
=22, 2 no té sobrepès.
Objectius: Reducció del pes corporal. Incrementar la despesa energètica. Reduir
la ingesta. Això es pot aconseguir perquè l’exercici disminueix la sensació de
gana i ajuda a seleccionar aliments amb menys greixos. Millorar la capacitat
respiratòria.
Sobrepès. Consells nutricionals i d’exercici físic. Aconseguir una pèrdua
mantinguda del 5-­‐‑10% del pes en 6 mesos.
Obesitat. Aconseguir una pèrdua del 10% del pes en 6 mesos.
Obesitat mòrbida. Cal aconseguir una pèrdua mantinguda del 20-­‐‑30% del pes
en 6 mesos.
L’activitat física necessària per prevenir l’obesitat s’estima en unes 1.000-­‐‑2.000
kcal extra a la setmana.
Activitat recomanada: Efectuada de forma aeròbica i progressiva durant 30-­‐‑60
minuts diaris, que es poden fraccionar en sessions mínimes de 10 minuts. Cal
començar amb exercicis d’intensitat baixa i augmentar-­‐‑los de forma progressiva
fins a assolir el 50-­‐‑70% de l’FCM.
-­‐‑ Treball de força són molt importants per mantenir la massa muscular. Es
poden realitzar exercicis de força amb càrregues que permetin fer entre 8-­‐‑12
13

14. Vanesa
Vázquez
Rivas
de
Roca
Llicenciada
en
Ciències
de
l’Activitat
Física
i
de
l’Esport
Col·∙legiada
52545
Tècnica
esportiu,
i
prescriptora
de
l’Activitat
Física
i
de
l’Esport
repeticions (50-­‐‑70% de força màxima). És suficient fer 2-­‐‑3 sessions setmanals
amb 8-­‐‑10 exercicis suaus repetits sobre els grans grups musculars.
Precaucions: Evitar alt impacte.
A tenir en compte: Alimentació variada, fraccionada i equilibrada, i activitat
física adequada. Cal vigilar els augments de pes superiors a 5 kg/any.
-­‐‑ Treball de resistència ha de ser aeròbic, amb participació de grans grups
musculars (caminar, bicicleta...). La càrrega entre 30 i 60 minuts, durant 5 – 7
dies a la setmana. La freqüència cardíaca estarà entre 50-­‐‑80%. Test de conversa.
Nomenclatura:
La RM és la repetició màxima que un subjecte pot realitzar.
La FC la freqüència cardíaca.
La FCM la freqüència cardíaca màxima.
BIBLIOGRAFIA
-­‐‑ Guia PEFS. Guia de Prescripció d’Exercici Físic i per a la salut. Generalitat de
Catalunya.
-­‐‑ http://www.efdeportes.com/efd73/percep.htm
-­‐‑ http://www.medic.cat/
14