1. ©2013 Ediciones Primera Plana S.A. Tots els drets reservats
PDF generat el 11/12/2013 13:09:46 per al subscriptor amb correu acollida@osmarillac.com
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping
36
DIMECRES
11 DE DESEMBRE DEL 2013
Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat
Coses de la vida
societat
Exreus sota el focus
Llibertat insostenible
Els criminals excarcerats per l’abolició de la
‘doctrina Parot’ topen amb un fort rebuig social
Els experts critiquen la falta de preparació dels
alliberaments i alerten del perill d’acorralar-los
ANTONIO BAQUERO
BARCELONA
H
an complert la seva condemna i són lliures. Però
els crims que van cometre fan que la gent els temi i els rebutgi. Ningú vol donar-los
feina ni tenir-los de veïns, gairebé no
hi ha hotels que acceptin allotjarlos, les seves fotos circulen a manera
d’alerta via WhatsApp... Són, en definitiva, persones no grates per a una
societat que, tot i que va decidir dotar-se d’una lògica penitenciària basada a concedir una segona oportunitat, ara que han sortit de la presó
arran de l’abolició de la doctrina Parot
no accepta acollir-los.
El vagabundeig solitari de Miguel
Ricart, l’únic condemnat pels crims
d’Alcàsser, o les concentracions de
veïns per evitar que Manuel González, el boig del xandall, s’instal·li al
seu barri o al seu poble són l’expressió que la seva vida d’homes lliures
és gairebé insostenible o està condemnada a l’ostracisme. Estan en
una situació d’imprevisibles conseqüències, com assenyalen experts
en reinserció de presos, especialistes
en psicopaties i membres de les forces de seguretat, que coincideixen
que la manera com s’ha posat en llibertat aquestes persones no ha estat
l’adequada.
L’elevada taxa de reincidència
que, des d’Institucions Penitenciàries, s’afirma que tenen els violadors fa
que augmenti el temor. Davant d’això, la resposta de l’Administració ha
estat col·locar-los vigilància policial
les 24 hores. «Aquests dispositius de
vigilància són insostenibles a mitjà
termini. ¿Durant quant de temps tindrem dos mossos darrere de Ricart?
¿Un mes? ¿Un any? Durarà el que duri la pressió mediàtica», comenta un
comandament policial que sol·licita
mantenir-se en l’anonimat.
POLSERES AMB GEOLOCALITZACIÓ / Per la
seva part, l’inspector de policia
David Garfella, membre de l’entitat
Policia i Diversitat, denuncia: «L’Estat se n’ha rentat les mans. Els ha deixat lliures i punt. Hauria d’haver
preparat la seva sortida de la presó».
«L’excarceració s’ha gestionat
de forma jurídicament impecable,
però humanament deficient», diu
Eduard Sala, director de l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac de la
Companyia de las Filles de la Caritat, una entitat que, entre altres tasques, fa acompanyament a persones
que han sortit de la presó. «No po-
JULIO CARBÓ
PROTESTA VEÏNAL A MARTORELL DAVANT EL DOMICILI DEL ‘BOIG DEL XANDALL’
Martorell q Els rumors que Manuel
González González, conegut com
el boig del xandall, continua vivint
a casa de la seva mare a Martorell
han tornat a fer disparar les
alarmes a la població. Unes 400
persones es van concentrar ahir
davant el domicili de l’exreu (a la
imatge, un moment de la protesta)
per reclamar que se’n vagi. Els
veïns, alguns dels quals
asseguraven haver-lo vist, van
Eduard Sala EXPERT EN REINSERCIÓ
«La societat, que els té por,
se n’aparta. Però no podem
deixar-los sense sortides»
Àngel Cuquerella PSICÒLEG FORENSE
«S’hauria d’haver establert amb
ells, de forma voluntària, algun
control mèdic o psicològic»
proferir crits contra González i
contra l’alcalde, Salvador Esteve,
per no haver adoptat cap mesura
en contra de la seva presència. En
balcons contigus es podien veure
pancartes amb lemes com No
volem violadors i Per la seguretat
de les nostres famílies, no et
volem aquí. Els congregats
asseguren viure amb la por que
González pugui reincidir.
dem deixar aquestes persones sense cap possibilitat. Tu pots dir-me:
‘Pel que han fet, no se la mereixen’.
Però, al marge que se la mereixin o
no, la clau és que acorralant aquestes persones només aconseguirem
que tornin a treure el pitjor de si mateixes. Si les tractem com animals,
és més possible que tornin a actuar
com animals».
«Aquestes persones han causat
moltíssim dolor i la societat, que els
té por, se n’aparta. Per això, abans de
deixar-les en llibertat, s’hauria d’haver establert mecanismes per garantir que aquests individus estiguin en
un entorn de contenció», comenta
Sala, que proposa: «Aposto perquè,
de forma voluntària, aquestes persones acceptin portar a sobre polseres amb geolocalització. Així es garanteix a les víctimes que se sap sempre on és l’agressor. A més, a aquesta
persona, saber que està monitoritzada, la pot ajudar a controlar les seves
pulsions».
Aquestes polseres podrien anar
acompanyades de la possibilitat que
l’Administració els oferís un espai
controlat on reiniciar les seves vides.
«Una opció seria que s’allotgessin en
pisos pròxims a una comissaria», co-
FABIO SCHNEIDER