1. 20/1/14
Estimat diari, ja fa molt de temps que no t’escric, últimament per les nits
m’imagino la vida que sempre he volgut, i de vegades penso.. com pot ser
que hi hagi gent tant feliç? Com els hi poden passar tantes coses bones?
Sincerament no ho se, la meva vida no es que sigui perfecta ni tan sols
normal o feliç com dirien alguns, de vegades dic que la odio però no es
cert del tot, hi ha coses que mai de la vida les canviaria per res del món i
d’altres.. d’altres que millor no parlar-hi.
Fa dies que estic “chof” i no hi ha manera de pujar-me el ànim, però he
trobat una petita solució, per les nits estic començant a llegir “Buenos días
princesa” que de petit no en te res.. perquè es u totxo, bueno a lo que
anava, aquest llibre no se, es diferent, explica situacions que jo mateixa he
viscut, i em fa sentir bé, ja que fins al dia que vaig començar a llegir-lo
pensava que nomes em passava a mi, això de provar-te uns pantalons que
creies que t’anirien bé, però no es així, i no para fins que pugen i de cop un
nou repte, aconseguir que et cordi el boto o que la cremallera pugi.. tard o
d’hora totes ho hem fet.. o inclús tenir una amiga a la que trobes
preciosa.. i et demana consell per posar-se un vestit o un pantalo i dir-li lo
contrari del que et posaries pensant, “si s’ho posa estarà guapíssima,
millor li dic l’altre” però ens en arrepentim de prendre aquella decisió
perquè no deixa de ser la nostra amiga..
Per cert, no puc explicar gaire més del llibre ja que el vaig començar ahir,
un altre tema que m’agradaria comentar, TEMA NOIS!!
Bueno, n’hi ha un que de veritat no el suporto, però, quan somriu..
(suspir) però el problema es que no hem dona ni la hora, bueno però avui
en dia no, tot això passava fins fa una setmana, ell es skater i un dia havia
quedat amb les meves amigues a la plaça i ell també hi era, amb els seus
amics, i de cop vaig notar alguna “cosa” que m’havia tocat el cul, i vaig
pensar, pobre del que ho hagi fet!!
Però havia sigut ell amb el skate i no amb la ma menys mal.. i havia vingut
a donar-me dos petons i a saludar-me, em vaig posar vermella, i quan va
marxar les meves amigues van començar a fer el típic qüestionari, però
nomes vaig dir el nom, Iago, ja era hora de marxar cap a casa i vaig pensar,
2. m’agradaria que vingués a dir-me adéu i així va ser, marxava amb l’skate i
de cop es va donar la volta em va venir a donar dos petons i va marxar,
ahir, dissabte, el vaig obrir i em va contestar amb un cor i tot!! Jo que
pensava que ni existia per a ell, ves per on m’havia posat un cor.. i vam
estar parlant i bueno tot està per veure..
Continuarà..
