Valencià vehicular en l'ensenyament, clau per al plurilingüisme. Daniel Clime...Daniel Climent Giner
Material base per a una intervenció davant un centenar d'alumnes de la Facultat d'Educació de la Universitat d'Alacant.
La tesi central consistia en explicar -a partir d'experiències amb alumnat de Primària, Secundària i Batxillerat- com fent servir com a vehicular el valencià/català i en diàleg constant amb unes altres llengües es fomentava un canal de trànsit molt apropiat per a fomentar el plurilingüisme.
El treballar amb una llengua que, tot i ser oficial, patia una situació de minorització, implica automatismes de comparança que faciliten sinèrgies i obrin portes a la comprensió de les paraules en diferents idiomes i al reforçament epistemològic dels conceptes que es fan servir mitjançant eixes paraules.
En la presentació s'hi posen exemples diversos.
I, per acabar, es parla de la llegenda de l'arròs, en relació amb l'arròs que es llança als novençans.
"Per als hindús, l'origen de l'arròs es relaciona amb un dels seus séus, Shiva, que, enamorat d'una dona, va rebre d'aquesta la petició de trobar un aliment del qual no es cansara mai.
La tardança del déu en trobar un aliment així, va ocasionar el desencant de la seva estimada, que va morir envaïda per la pena.
Poc després, el déu va descobrir un cereal que, en ser capaç d'absorbir tots els aromes, colors o sabors es posessin en contacte amb ell, permetia elaborar una quantitat tan gran de plats diferents que, sent el mateix menjar, cada dia aconseguira ser diferent , nou i gustós de menjar.
En tornar, va plantar sobre la tomba de la seva estimada el nou cereal i, amb la seva germinació, va renéixer també la seva estimada que va disposar, així, d'un menjar del qual mai es va cansar, enriquit amb els ingredients que dia a dia li aportava la vida."
Doncs bé, el valencià, el català, llengua de base llatina situada geogràficament en un enclavament relativament proper al centre d'expansió del llatí, conté elements que permeten actuar d'articulació reflexiva de moltes llengües de la mateixa família (castellà, occità, francés, italià...); i, amb això, de pont per a penetrar en aquestes i fins i tot en algunes altres d'un àmbit encara més ample, l'indoeuropeu.
I aquesta facilitat per absorbir "aromes, sabors, colors..." lingüísitcs es pot enriquir el tast del "plat d'arròs" del coneixement.
El català, com a llengua vehicular de l'ensenyament (i amb la variant parlada nostra, el valencià) facilita a través del diàleg constructiu amb les altres llengües (morfològicament, fonèticament, sintàcticament...) l'assumpció de millors capacitats per adaptar els nostres alumnes a un món plurilingüe, en el que viurem.
Valencià vehicular en l'ensenyament, clau per al plurilingüisme. Daniel Clime...Daniel Climent Giner
Material base per a una intervenció davant un centenar d'alumnes de la Facultat d'Educació de la Universitat d'Alacant.
La tesi central consistia en explicar -a partir d'experiències amb alumnat de Primària, Secundària i Batxillerat- com fent servir com a vehicular el valencià/català i en diàleg constant amb unes altres llengües es fomentava un canal de trànsit molt apropiat per a fomentar el plurilingüisme.
El treballar amb una llengua que, tot i ser oficial, patia una situació de minorització, implica automatismes de comparança que faciliten sinèrgies i obrin portes a la comprensió de les paraules en diferents idiomes i al reforçament epistemològic dels conceptes que es fan servir mitjançant eixes paraules.
En la presentació s'hi posen exemples diversos.
I, per acabar, es parla de la llegenda de l'arròs, en relació amb l'arròs que es llança als novençans.
"Per als hindús, l'origen de l'arròs es relaciona amb un dels seus séus, Shiva, que, enamorat d'una dona, va rebre d'aquesta la petició de trobar un aliment del qual no es cansara mai.
La tardança del déu en trobar un aliment així, va ocasionar el desencant de la seva estimada, que va morir envaïda per la pena.
Poc després, el déu va descobrir un cereal que, en ser capaç d'absorbir tots els aromes, colors o sabors es posessin en contacte amb ell, permetia elaborar una quantitat tan gran de plats diferents que, sent el mateix menjar, cada dia aconseguira ser diferent , nou i gustós de menjar.
En tornar, va plantar sobre la tomba de la seva estimada el nou cereal i, amb la seva germinació, va renéixer també la seva estimada que va disposar, així, d'un menjar del qual mai es va cansar, enriquit amb els ingredients que dia a dia li aportava la vida."
Doncs bé, el valencià, el català, llengua de base llatina situada geogràficament en un enclavament relativament proper al centre d'expansió del llatí, conté elements que permeten actuar d'articulació reflexiva de moltes llengües de la mateixa família (castellà, occità, francés, italià...); i, amb això, de pont per a penetrar en aquestes i fins i tot en algunes altres d'un àmbit encara més ample, l'indoeuropeu.
I aquesta facilitat per absorbir "aromes, sabors, colors..." lingüísitcs es pot enriquir el tast del "plat d'arròs" del coneixement.
El català, com a llengua vehicular de l'ensenyament (i amb la variant parlada nostra, el valencià) facilita a través del diàleg constructiu amb les altres llengües (morfològicament, fonèticament, sintàcticament...) l'assumpció de millors capacitats per adaptar els nostres alumnes a un món plurilingüe, en el que viurem.
TENEN FUTUR LES HUMANITATS?
EL CAS DE LA FILOLOGIA CATALANA
Francesc Bernat i Baltrons
Departament de Filologia Catalana,Universitat de Barcelona
Hostalric, 13-IV-2015
Seguint les petjades dels Hakawatis: la trobada d’adolescents amb la literatu...BPIMMIGRACIO
PROTAGONISTES: ELS JOVES. III JORNADA DE BIBLIOTECA PÚBLICA I IMMIGRACIÓ. BARCELONA, 22 DE FEBRER DE 2010.
Seguint les petjades dels Hakawatis: la trobada d’adolescents amb la literatura d’immigració i la tradició oral d’Orient. A càrrec de Cornelia Weissel-Reinhardt, de la Biblioteca Pública d’Stuttgart.
La mirada experta: ensenyar i aprendre llengüesRocio Avila
Mirada de reconeguts estudiosos de la llengua com Daniel Cassany, Gloria Bordons o Oriol Guasch sobre l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües en el moment actual.
TENEN FUTUR LES HUMANITATS?
EL CAS DE LA FILOLOGIA CATALANA
Francesc Bernat i Baltrons
Departament de Filologia Catalana,Universitat de Barcelona
Hostalric, 13-IV-2015
Seguint les petjades dels Hakawatis: la trobada d’adolescents amb la literatu...BPIMMIGRACIO
PROTAGONISTES: ELS JOVES. III JORNADA DE BIBLIOTECA PÚBLICA I IMMIGRACIÓ. BARCELONA, 22 DE FEBRER DE 2010.
Seguint les petjades dels Hakawatis: la trobada d’adolescents amb la literatura d’immigració i la tradició oral d’Orient. A càrrec de Cornelia Weissel-Reinhardt, de la Biblioteca Pública d’Stuttgart.
La mirada experta: ensenyar i aprendre llengüesRocio Avila
Mirada de reconeguts estudiosos de la llengua com Daniel Cassany, Gloria Bordons o Oriol Guasch sobre l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües en el moment actual.
2. Enguany de nou, els alumnes de l’ESO, ajudats per les
professores de Plàstica Begoña Hernández i Xelo Serrano, han
embellit el nostre institut amb molt d’art i creativitat.
3. El projecte més important d’aquest curs 2013-2014 ha estat pintar
un mural a l’entrada principal del centre, on es llegeix l’expressió
llatina Omnes Omnia Omnino.
4. Omnes Omnia Omnino
Però...
• què significa aquesta frase llatina?
• qui n’és l’autor?
• per què és un bon lema per al nostre
institut?
• per què en llatí?
5. Omnes Omnia Omnino són tres formes procedents de l’adjectiu llatí
omnis –e, que vol dir “tot”. En català, nombrosos cultismes i termes
del lèxic cientificotècnic contenen aquesta arrel:
Omnívor
(omnis “tot” i voro “devorar”)
Els animals omnívors són els
que mengen de tot, tant
aliments vegetals com
animals.
Omniscient
(omnis “tot” i scio “saber”)
Que ho sap tot. A l’origen, és un
atribut de Déu. En literatura, el
narrador omniscient coneix tot el que
fan i pensen els personatges i, àdhuc,
els esdeveniments futurs.
6. La frase Omnes Omnia Omnino,
doncs, expressa el següent desig:
“Que tothom (omnes) sigui instruït en
tot (omnia) totalment (omnino)”.
7. L’autor és el gramàtic, filòsof i pedagog Comenius (1592-1670).
• Comenius visqué en una Europa agitada per les
persecucions i les guerres derivades de la
Reforma.
• S’interessà per l’educació, ja que estava
convençut que era el mitjà per a canviar el món i
assolir una societat justa i pacífica.
• La seva erudició i els seus mètodes
d’ensenyament li atorgaren tal fama que fou
convidat a diversos països europeus.
• Resumí el seu ideal d’educació amb la frase
Omnes Omnia Omnino (en grec, πάντες, πάντα,
πάντως).
8. Per aquests motius, la Unió Europea donà el seu nom al programa
creat en 2002 per promoure la cooperació entre centres de
diferents països i el coneixement de les diverses cultures i llengües
europees: el programa Comenius.
L’Institut de Roquetes hi participa de nou amb un projecte per als
anys 2013-2015.
9. Omnes: ensenyar a tots
“educar totes les persones, joves i vells, rics i pobres, nobles i plebeus, homes i dones”
• Comenius defensà la idea d’una escola pública a la qual tothom
tingués accés i que fos garantida per les autoritats governamentals.
• Oposant-se a les idees dels seus contemporanis, considerava que les
dones havien de beneficiar-se de l’educació a tots els nivells i
compartir les aules amb els homes.
• Exigí beques perquè els pobres poguessin assistir a l’escola i a la
universitat.
10. Omnia: ensenyar-ho tot
“que tothom sigui educat no en una cosa, en poques, o en moltes, sinó en totes les coses
que perfeccionen la natura humana”
• Comenius, seguint la tradició humanista, no només conreà la
filosofia i les lletres, sinó també les arts i les ciències.
• Desitjava constituir una Pansofia, això és, un saber universal que
englobés la totalitat de coneixements humans.
• Pensava que l’home ha de desenvolupar totes les seues
capacitats per tal d’esdevenir un tot harmònic i atènyer així la
felicitat.
11. Omnino: ensenyar totalment
“educar totalment, no per a pompa, ans per a la veritat”
• Segons Comenius, cal que l’alumne aprengui no només un llistat
de resultats, sinó sobretot la totalitat de principis i mètodes d’una
disciplina, cosa que li permetrà esdevenir autònom en
l’aprenentatge i establir lligams entre els diferents sabers.
• Els poders públics han de garantir una qualitat irreprotxable de
l’ensenyament pertot i a tots els nivells.
12. Per què en llatí?
La major part d’institucions acadèmiques arreu del món tenen
una divisa llatina o grega. Això s’explica principalment pels
següents factors:
• el prestigi del grec i el llatí com a llengües de cultura i
coneixement;
• la universalitat de les llengües clàssiques, herència comuna i
patrimoni del món occidental;
• la facilitat d’expressar en llatí i grec idees pregones i
pensaments complexos amb concisió.
13. Heus ací alguns exemples de lemes que apareixen als
escuts de diverses universitats i centres d’educació:
• Libertas perfundet omnia luce: “La llibertat ho omple tot
de llum” (Universitat de Barcelona). Sobre el sol apareix
el cap d’Apol·lo, déu de les arts i les ciències.
• Sapientiae Liberi Libertati Sapientes: “Per a la saviesa
lliures, per a la llibertat savis” (Universitat Rovira i Virgili)
14. • Quod natura non dat, Salmantica non praestat: “El que la
natura no dóna, Salamanca no ho presta” (Universitat de
Salamanca).
• Disce aut discede: “Aprèn o vés-te’n” (The King’s School of
Rochester, entre d’altres)
• Homo homini sacra res: “L’home és quelcom de sagrat per
a l’home” (Universitat Carlos III de Madrid). Aquesta frase és
una variació del cèlebre Homo homini lupus de Plaute
(“L’home és un llop per a l’home”).
15. • Sapientia melior auro: “La saviesa és millor que l’or”
(Universitat de Deusto)
• Veritas, Iustitia, Libertas: “Veritat, justícia, llibertat”
(Universitat Lliure de Berlín)
• Fοrtis in fide: “Fort en la fe” (St Odulphuslyceum). És
l’emblema del centre holandès que participa al projecte
Comenius amb el nostre institut.
• Αἰὲν ἀριστεύειν (aièn aristeúein): “Sempre excel·lir” (Boston
College)
16. Ara, gràcies a Comenius, per a qui l’escola ha de ser un
“agradable preludi de la nostra vida”, també el nostre institut
tindrà un lema llatí que coronarà el flamant mural de
l’entrada. Un lema i un mural que transmetran l’aspiració que
tots compartim: