Treball de final de trimestre realitzat per l'alumnat del Taller de ciències experimentals de 3r d'ESO de l'IES XARC.

1. Les aus de les Illes Balears Alexandra i Nina, 3ºD

2. Índex Informació general Les aus ................................. 3 Les parts d'un ocell ............... 4 Evolució ................................. 5 Relació entre elles ................ 6 Diferent informació ................ 7 Vol .......................................... 8 Les aus de les Balears Espècies en perill d'extinció .... 10 Diferents espècies ...... 11 - 16 Espècies en les Balears ........... 17 Informació ...................... 18 Diferents espècies ...... 19 - 40

3. Les aus Animals vertebrats bípedes , endoterms 10.000 espècies vivents. Mida 5 cm - 2,7 metres. Posen ous, tenen plomes, bec mancat de dents. Ritme metabòlic elevat. Cor amb quatre cambres i un esquelet.

4. Les parts d'un ocell 1 Bec, 2 Cap, 3 Iris, 4 Pupil·la, 5 Mantell, 6 Plomes de cobertura petites, 7 Escapulars, 8 Plomes de cobertura mitjanes, 9 Terciàries, 10 Gropa, 11 Primàries, 12 Baix-ventre, 13 Cuixa, 14 Articulació tibiotarsal, 15 Tars, 16 Peus, 17 Tíbia, 18 Ventre, 19 Flancs, 20 Pit, 21 Gorja, 22 Cresta

5. Evolució El registre fòssil indica que els ocells evolucionaren a partir de dinosaures teròpodes durant el període Juràssic , entre fa 150 i 200 milions d'anys i la majoria de paleontòlegs consideren els ocells com a l'únic clade de dinosaures que sobrevisqué a l' extinció del Cretaci-Terciari fa aproximadament 65,5 milions d'anys.

6. Els ocells són socials, es comuniquen utilitzant senyals visuals i a través de crides i cants, i participen en comportaments socials com cria i caça corporatives, etc. Quasi tots són monògams . Els ous solen ser postos en un niu i incubats pels pares.

7. - Dieta i alimentació : Dieta variada. Manquen de dents. Aparell digestiu adaptat per processar aliments no mastegats. - Migracions : Migren per aprofitar les diferències de temperatures estacionals. Han de creuar oceans i deserts sense aturar-se per menjar. - Reproducció : S'aparellen almenys durant una temporada d'aparellament, o en alguns casos durant anys o fins la mort d'un dels membres de la parella. Ambdós pares cuidin les cries. L'aparellament sol implicar algun tipus d'exhibició de festeig, normalment per part del mascle .

8. Utilitzen el vol per criar, alimentar-se i per evitar i fugir dels predadors. Tenen un esquelet molt lleuger; dos grans músculs de vol, el pectoral i el supracoracoide i potes anteriors modificades (ales) que serveixen de perfil aerodinàmic. La forma i la mida de les ales determina el tipus de vol.

9. Les aus de les Balears

10. Espècies en perill d'extinció A les Balears s'ha iniciat un plà de recuperació que actua sobre les aus aquàtiques més amenaçades de l'arxipèlag. Aquestes són sis: -Martinet ros ( Ardeola ralloides ) -Bito comú ( Botaurus stellaris ) -Fotja banyuda ( Fulica cristata ) -Xarxet marbrenc ( Marmaronetta angustirostris ) -Ànec capblanc ( Oxyura leucocephala ) -Baldriga balear ( Puffinus mauretanicus )

11. Ardeid de 40-49 cm de llargària i 82-95 cm d'envergadura alar. Color falb clar, ales i cua blanques i plomes de la nuca llargues i negrenques. A l'època reproductora presenta el bec de color negre i blau. Martinet ros ( Ardeola ralloides )

12. 75 cm de llargària. Color marró, amb moltes taques més fosques. Potes verdes i bec robust. Ales arrodonides. Bitó ( Botaurus stellaris)

13. Dues petites banyes vermelles al cap. De color negre amb bec celeste i lpotes blaus. Posa entre tres i sis ous al mes d'abril, Els seus nius suren a l'aigua. Fotja banyuda ( Fulica cristata )

14. 38-40 cm de llargària. El plomatge colors somorts, bru amb taques blanques. No té mirall. Mascle mostra una mena de cresta a l'estiu. Xarxet marbrenc ( Marmaronetta angustirostris )

15. Ànec de mida petita. Neden sota l'aigua. Són omnívors. No són propensos a vola, prefereixen nedar. Ànec capblanc ( Oxyura leucocephala )

16. Les mides d'un exemplar adult: Llargada: 30-38 cm Envergadura: 76-89 cm Pes: 500 g Malgrat el seu nom, només cria a les illes Pitiüses. Baldriga balear ( Puffinus mauretanicus ) L'únic endemisme reproductor !

17. Espècies en les Balears

18. En total, a les Illes Balears n'hi ha unes 390 espècies d'aus diferents. ( Llista completa ) Algunes d'aquestes són:

19. Els corbs marins són ocells marin de dimensions mitjanes. Tenen plomatge negre o molt fosc. Tenen clapes de pell aclarida a la cara, el bec és llarg y estret. Corb marí (Phalacrocoracidae )

20. Merla comú ( Turdus merula ) Arriba a uns 18-25 cm, a un pes de 85-115 grams y una edat màxima de 3-4 anys.

21. Cruixidell ( Miliaria calandra ) Arriba als 18 cm. Color terrós vionat de color fosc. Bec gruixut i de port robust. Menja llavors d'herbes, fulles, gra i insectes.

22. Lluer ( Carduelis spinus ) Fa 11 cm i pot arribar, com a màxim, a pesar 14 g. Només el mascle mostra coloració negre al cap. S'alimenta de llavors, granes de les males herbes, pinyons, fruits...

23. Trencapinyes ( Loxia curvirostra ) És, tant per la seua morfologia com per alguns dels seus aspectes i costums, un dels ocells més curiosos i sorprenents de l'avifauna dels Països Catalans. El seu bec és revingut i encreuat, és adaptat per a extreure llavors de pinyes.

24. Pit-roig (Erithacus rubecula) . Període de nidificació: d'abril a agost. Nombre de cries: 1-2 a l'any. Nombre d'ous: 5-6 en cada posta. Incubació: 13-14 dies. Mesura de llarg uns 14 cm. Té un plomatge grisenc amb un pit ataronjat.

25. Fa 17-19 cm de llargària total i 31 cm d'envergadura alar. Pesa 23 grams. El mantell és de color gris, negre i blanc.Té una cua molt llarga, negra i estreta que remena amunt i avall constantment. Cuereta blanca ( Motacilla alba )

26. Pinsà borroner Mesura uns 12 cm. El seu nom ve per el seu cant metàl·lic. La posada sol ser de quatre a sis ous a la primavera i la incubació només dura dues setmanes. (Pyrrhula pyrrhula)

27. Xalambrí ( Prunella modularis ) Fa 15 cm de llargària i pesa 20 g. És diferencia del pardal comú només en què és més esvelt i en què el seu bec és fi i fosc.Té les celles, la gola i el pit grisos i el dors bru amb ratllat fosc. No presenta dimorfisme sexual .

28. Garsa de mar ( Haematopus ostralegus ) És un ocell amb el cap, la gola, el coll, les parts superiors i l'extrem de la cua negres i la resta del cos blanca. Té un bec llarg, vermell ataronjat i medeix 40-45 cm.

29. Trencalòs ( Gypaetus barbatus ) Ocell gran i robust (102-114 cm, fins 7kg). Ales llargues i estretes. Ulls grocs, vermells i negres.Cap blanc amb una màscara i unes barbes negres que li pengen del bec.

30. Puput ( Upupa epops ) Uns 28 cm de llargària. És de color marró rosat, amb les ales i la cua ratllades de blanc i negre i el bec prim, una mica corbat i molt llarg . És molt pudent i té una cresta de plomes amb les puntes negres que pot obrir i tancar.

31. Fa 50 cm de llargària total i 125-138 cm d'envergadura alar. Té el dors i les ales d'un gris clar, les potes d'un gris verdenc i l'iris fosc, amb anell orbital carmesí. El cap i el pit són blancs. Gavina roja ( Larus audouinii )

32. Milà negre ( Milvus migrans ) Fa entre 50 i 55 cm de llargària. Envergadura alar entre 135 i 155 cm. Té la forquilla de la cua menys marcada que el milà reial.

33. T é la part superior de color marró obscur i la inferior blanca amb taques fosques. Medeix uns 51-58 cm. Àguila peixatera ( Pandion haliaetus )

34. Gavina tresdits ( Rissa tridactyla ) Fa 37-42 cm de llargada. Té el cap relativament gros i les potes curtes i negres, amb el quart dit posterior. És blanca amb el dors gris i les puntes de les ales negres. Té el bec groc.

35. Blauet ( Alcedo atthis ) El bec és negre i les potes, que no presenten escates dures, són vermelles. Bec llarg i punxegut, ales arrodonides i cua molt curta. És el més acolorit d'entre els ocells aquàtics!

36. Voltor negre ( Aegypius monachus ) Pot arribar als 110 cm de llargària i als 295 cm d'envergadura. Se diferencia del voltor comú per les ales més uniformement amples, la cua en forma de falca i una tonalitat fosca. S'alimenta de carronya.

37. Els ulls són de color ataronjat.Unes plomes fan un disseny facial característic en forma de "X". El cos mostra tonalitats brunes i grises amb ratlles i taques més fosques. És un rapinyaire nocturn. Mussol banyut ( Asio otus )

38. Miloca ( Neophron percnopterus ) Envergadura sobre 150cm, uns 85 cm de llargària. Es tracta de l'única espècie viva del gènere Neophron. Volen normalment en solitari. El seu cariotip consta de 66 cromosomes .

39. Cuaenlairat ( Cercotrichas galactotes ) Fa 15 cm de llargària. El mantell i la cua (molt llarga i en forma de ventall) són de color vermellenc, per sota és bru pàl·lid. Té una peculiar forma de posar-se, amb les ales penjants i la cua desplegada i aixecada.

40. Bruel ( Regulus ignicapillus ) És un dels ocells més petits d'Espanya (fa uns 9 cm). Té el dors verd i el ventre blanc groguenc. És comú als grans boscos i també en vegetació baixa, matolls a prop dels rius... A l'hivern encara s'escampa més, fins i tot ocupa els jardins.

41. Bitxac comú ( Saxicola torquata ) Fa 13 cm de llargària total. Cua curta i cap gros, ulls, potes i bec de color negre. Presenta colors variats.

42. Es pot dir que hi ha bastant varietat d'aus a les Balears. Fonts: PD: El pájaro es la clave...