Al món físic col·leccionem fotografies en àlbums, carreguem l'Ipod amb les nostres cançons preferides, llegim revistes que contenen col·leccions d'articles... Aquesta pràctica d'agregació també l'estenem al web, sobretot a partir de l'aparició del web 2.0 acumulem llistes d'URL a l'apartat de preferits del nostre navegador o al Delicious, agrupem fotografies en llocs web com FlickR o Picasa, pugem els vídeos a Youtube, les notícies i novetats en agregadors d'RSS, etc. No existeix una manera estàndard de descriure i identificar aquestes agregacions al web, i és aquest el punt de partida de l'Open Archives Initiative Object Reuse and Exchange (OAI-ORE).
L'OAI-ORE defineix estàndards per a la descripció i l'intercanvi d'agregacions de recursos web. Aquestes agregacions, de vegades anomenades objectes digitals compostos, poden combinar recursos distribuïts amb múltiples formats, com ara text, imatges, dades i vídeos. L'objectiu d'aquests estàndards és exposar la riquesa d'aquest contingut agregat a aplicacions de dipòsit, intercanvi, visualització, reús i preservació, com poden ser els dipòsits d'e-informació.
La sessió informativa pretén descriure el funcionament bàsic d'aquestes especificacions, tot diferenciant-les del protocol OAI-PMH, i explorar les seves possibilitats descrivint alguns dels experiments que s'estan realitzant. També es mostraran les primeres passes que el CESCA hi està fent en el marc d'un grup de treball del projecte RECOLECTA.
http://www.cesca.cat/promocio/conferencies/2009/primavera.html#OAI
L'Associació Catalana d'Entitats de Recerca (ACER) ha organitzat el 13 de novembre de 2014 la 4a Escola de Tardor, una jornada que ha tractat l'accés en obert en recerca científica. Iris Parusel, tècnica de Repositoris d'Informació, ha intervingut a la taula rodona dedicada a solucions pràctiques per complir els mandats de l'Open Access amb la presentació RECERCAT: Repositori cooperatiu de documents de recerca.
El passat 7 d’octubre de 2014 es va celebrar a la seu del CSUC la 2a edició de l’Intensiu de Col·leccions Digitals, un seminari dirigit per Ciro Llueca, de la Filmoteca de Catalunya, que, per segon any consecutiu, recull una sèrie de bones pràctiques adreçades als professionals de les biblioteques, arxius i museus amb col·leccions patrimonials a internet.
Lluís Anglada, director de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC, explica en aquesta presentació la fusió que va donar lloc al CSUC, a l'inici de 2014, i els serveis que ofereix a la comunitat acadèmica i de recerca.
On the data interoperability issues in SCOR-based supply chainsMilan Zdravković
Zdravkovic M, Trajanovic, M., 2012, On the data interoperability issues in SCOR-based supply chains. 7th International Workshop on Enterprise Integration, Interoperability and Networking (EI2N'2012), September 12-13, 2012, Rome, Italy
Gartner's Hype Cycle for 2013 identifies emerging technologies and maps out their development and adoption, positioning them across five phases: innovation trigger, peak of inflated expectations, trough of disillusionment, slope of enlightenment, and plateau of productivity. The document discusses several technologies, including big data, cloud computing, collaborative environments, actionable analytics, geolocation, and lean methodology. It provides numerous references for further reading on each technology.
O documento descreve a experiência do repositório cooperativo TDX na preservação digital de teses e dissertações. O TDX começou em 2001 e cresceu para armazenar 0,6 TB de dados e receber 4,5 milhões de acessos em 2016. O TDX usa replicação, atualizações de software e hardware, verificação de integridade dos dados e migração de formatos para assegurar a preservação a longo prazo dos arquivos. O TDX também mantém cópias escuras dos dados usando a rede cooperativa MetaArchive para
Interoperability issues between learning object repositories and metadata har...Ricard de la Vega
In this paper we describe an open learning object repository on Statistics based on DSpace which contains true learning objects, that is, exercises, equations, data sets, etc. This repository is part of a large project intended to promote the use of learning object repositories as part of the learning process in virtual learning environments. This involves the creation of a new user interface that provides users with additional services such as resource rating, commenting and so. Both aspects make traditional metadata schemes such as Dublin Core to be inadequate, as there are resources with no title or author, for instance, as those fields are not used by learners to browse and search for learning resources in the repository. Therefore, exporting OAI-PMH compliant records using OAI-DC is not possible, thus limiting the visibility of the learning objects in the repository outside the institution. We propose an architecture based on ontologies and the use of extended metadata records for both storing and refactoring such descriptions.
L'Associació Catalana d'Entitats de Recerca (ACER) ha organitzat el 13 de novembre de 2014 la 4a Escola de Tardor, una jornada que ha tractat l'accés en obert en recerca científica. Iris Parusel, tècnica de Repositoris d'Informació, ha intervingut a la taula rodona dedicada a solucions pràctiques per complir els mandats de l'Open Access amb la presentació RECERCAT: Repositori cooperatiu de documents de recerca.
El passat 7 d’octubre de 2014 es va celebrar a la seu del CSUC la 2a edició de l’Intensiu de Col·leccions Digitals, un seminari dirigit per Ciro Llueca, de la Filmoteca de Catalunya, que, per segon any consecutiu, recull una sèrie de bones pràctiques adreçades als professionals de les biblioteques, arxius i museus amb col·leccions patrimonials a internet.
Lluís Anglada, director de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC, explica en aquesta presentació la fusió que va donar lloc al CSUC, a l'inici de 2014, i els serveis que ofereix a la comunitat acadèmica i de recerca.
On the data interoperability issues in SCOR-based supply chainsMilan Zdravković
Zdravkovic M, Trajanovic, M., 2012, On the data interoperability issues in SCOR-based supply chains. 7th International Workshop on Enterprise Integration, Interoperability and Networking (EI2N'2012), September 12-13, 2012, Rome, Italy
Gartner's Hype Cycle for 2013 identifies emerging technologies and maps out their development and adoption, positioning them across five phases: innovation trigger, peak of inflated expectations, trough of disillusionment, slope of enlightenment, and plateau of productivity. The document discusses several technologies, including big data, cloud computing, collaborative environments, actionable analytics, geolocation, and lean methodology. It provides numerous references for further reading on each technology.
O documento descreve a experiência do repositório cooperativo TDX na preservação digital de teses e dissertações. O TDX começou em 2001 e cresceu para armazenar 0,6 TB de dados e receber 4,5 milhões de acessos em 2016. O TDX usa replicação, atualizações de software e hardware, verificação de integridade dos dados e migração de formatos para assegurar a preservação a longo prazo dos arquivos. O TDX também mantém cópias escuras dos dados usando a rede cooperativa MetaArchive para
Interoperability issues between learning object repositories and metadata har...Ricard de la Vega
In this paper we describe an open learning object repository on Statistics based on DSpace which contains true learning objects, that is, exercises, equations, data sets, etc. This repository is part of a large project intended to promote the use of learning object repositories as part of the learning process in virtual learning environments. This involves the creation of a new user interface that provides users with additional services such as resource rating, commenting and so. Both aspects make traditional metadata schemes such as Dublin Core to be inadequate, as there are resources with no title or author, for instance, as those fields are not used by learners to browse and search for learning resources in the repository. Therefore, exporting OAI-PMH compliant records using OAI-DC is not possible, thus limiting the visibility of the learning objects in the repository outside the institution. We propose an architecture based on ontologies and the use of extended metadata records for both storing and refactoring such descriptions.
Preservació i difusió de fotografies mitjançant repositorisRicard de la Vega
Un repositori digital és una eina per organitzar, preservar i difondre continguts digitals, com ara fotografies. D'aquesta manera, esdevé una solució integral enfocada tant a l'adopció de mecanismes de preservació, per conservar els fons a llarg termini, com de difusió al públic a través de la xarxa, de manera fiable i robusta.
Per la seva versatilitat i flexibilitat, els repositoris compleixen molts dels requeriments desitjables en aquest tipus de projectes, permetent per exemple disposar de diferents tipologies d'accés als continguts (accés obert o restringit a una comunitat d'usuaris), realitzar ingestes massives de dades, establir diferents fluxes de gestió de la informació, generar automàticament models de difusió (JPEG) a partir de la ingesta del model de preservació (TIFF), descriure la col·lecció mitjançant un o diversos esquemes de metadades, mecanismes i protocols d'interoperatibitat, etc.
A més, com tota eina informàtica, poden adaptar-se i personalitzar-se si existeixen requisits particulars. En aquest sentit, molts repositoris es basen en programari lliure, fet que facilita aquesta personalització.
El Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA) treballa en l'àmbit dels repositoris des de fa deu anys, quan al 2001 va posar en funcionament, amb el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, el dipòsit de Tesis Doctorals en Xarxa (TDX). Després el van seguir altres projectes cooperatius entre diferents universitats i entitats com el Dipòsit de la Recerca de Catalunya (RECERCAT), les Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) o els Materials Docents en Xarxa (MDX). També és el soci tecnològic de la Biblioteca de Catalunya (al repositori Patrimoni Digital de Catalunya, PADICAT), de la Fundación Española para la Ciencia y Tecnología (al repositori Revistas Españolas de Ciencia y Tecnología, RECYT) i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (al repositori Calaix).
A la ponència, després de descriure les característiques bàsiques d'un repositori digital i fer un breu repàs a l'experiència del CESCA amb els diferents estàndards emprats en repositoris, es descriurà com aquesta eina pot servir per preservar i difondre fons fotogràfics, i com la cooperació entre entitats pot ajudar en dues vessants: d'una banda, en la compartició de costos per aconseguir economies d'escala que facilitin disposar d'una infrastructura actualitzada, fiable i robusta, que per una sola entitat seria complex de gestionar, i de l'altra, per posicionar el repositori als cercadors, com ara google.
Ponència sobre la Preservació i difusió de fotografies mitjançant repositoris. Museu Marítim de Barcelona
Gorka Roldan, coordinador de Projectes del Centre de Serveis Científics i Acadèmics, CESCA i Ricard de la Vega, cap del Servei de Portals i Repositoris CESCA
Presentació "Eines lliures al Centre de Documentaciói Museu de las Arts Escèniques de l'Institut del Teatre" a la 5a Jornada de Programari Lliure per a biblioteques (2010 : Barcelona). Anna Valls i Roger Guasch
Les estadístiques dels repositoris d'e-informació serveixen, entre d'altres, per consultar l'evolució de l'ús d'aquestes eines i per informar els seus usuaris de l'ús dels seus continguts. La ponència pretén donar resposta a algunes preguntes freqüents sobre aquest, com: estadístiques de què?, què és una consulta?, quins mecanismes de depuració s'apliquen?, etc. A més, descriu l'arquitectura i les característiques bàsiques de la seva implementació i fa un breu repàs de l'evolució de les estadístiques en aquests 10 anys de repositoris cooperatius.
La ponència es presenta dins del marc del "2n Espai CBUC d'intercanvi de coneixements i experiències" a l'Aula Magna de la universitat de Barcelona. Una trobada on els bibliotecaris de les institucions que formen part del CBUC intercanvien informació pràctica sobre les seves iniciatives de repositoris institucionals i accés obert.
Presentació duta a terme durant la celebració de la "Jornada CCUC 2018: projectes i serveis bibliotecaris cooperatius", el 19 d'octubre de 2018 a les instal·lacions de l'Ateneu Barcelonès.
Presentació duta a terme l'11 d'octubre de 2017 per Cristian Gomollon, tècnic d'Aplicacions al CSUC, emmarcada dins Màster universitari en Enginyeria d'Automoció de la UPC on s'ha comentat el servei de càlcul (HPC) del CSUC per a la indústria.
Presentació als alumnes del postgrau en gestió de documents electrònics de l'Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents de la UAB, realitzada el 5 de juliol de 2016 per Lluís Anglada, director de l'Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC.
Formació impartida a càrrec de Laia Garcia i Mireia Alcalá sobre gestió de dades de recerca per a personal recent incorporat a les institucions participants de CORA.RDR.
Activitat de formació, impartida pel CSUC, per sensibilitzar de la importància de fer una bona gestió de les dades de recerca i, sobretot, de la necessitat de publicar les dades seguint els principis FAIR (trobables, accessibles, interoperables i reutilitzables).
Presentació de El Portal de la Recerca de Catalunya a les 4es Jornades sobre Gestió de la Informació Científica (JGIC 2015) dels dies 21 i 22 de maig del 2015, a cárrec d'Enric Canela (UB) i Lluís Anglada (CSUC) amb el suport de Sandra Reoyo (CSUC), Ricard de la Vega (CSUC) i Ramon Ros (CSUC).
Comunicació de Ramon Ros (CSUC) presentada a la "Jornada sobre l'estat i els reptes dels programes i serveis cooperatius" organitzada per l'Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC (CBUC) per explicar l'estat, les novetats i els objectius de futur dels seus programes i serveis cooperatius.
Aquesta jornada he tingut lloc el 23-10-15 a la Sala d'actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Servicios de datos para todo el ciclode investigaciónRicard de la Vega
El Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) trabaja desde 1999 (el siglo pasado) en la promoción y gestión de diferentes actividades relacionadas con la investigación. Inicialmente con la creación de repositorios como Tesis Doctorales en Red (TDX)4 y portales cooperativos como el de revistas RACO5. En 2017 se crea una nueva área organizativa dentro del CSUC, Ciencia Abierta, donde se integran estos proyectos y se le suman otros retos para colaborar con las universidades del consorcio con la finalidad de disminuir el esfuerzo de adaptación a los requerimientos de este nuevo paradigma.
Bajo la marca de Catalan Open Research Area (CORA) se facilitan herramientas para que los resultados científicos sean visibles, en abierto y acceso inmediato, unos atributos imprescindibles para la ciencia abierta. Una muestra de este compromiso es el Portal de la Investigación de Catalunya (CORA.PRC6), creado en 2012 y que tiene por finalidad visualizar y difundir desde un lugar único la actividad investigadora que se lleva a cabo en Catalunya en cuanto a investigadores, publicaciones, grupos y proyectos de investigación. También se da apoyo a las universidades y centros de investigación para que la gestión de sus datos de investigación se adecúe a los requerimientos de los organismos de financiación siguiendo los principios FAIR (Findable, Accessible, Interoperable and Reusable). Se dispone de una herramienta desde 2016 (CORA.eiNaDMP7) para facilitar la creación y control de planes de gestión de datos (Data Management Plans, DMP) y desde 2021 un repositorio de datos de datos de investigación (CORA.RDR8) federado y multidisciplinar que tiene el objetivo de aumentar la eficiencia y la transparencia de la investigación gracias a una rápida difusión de los datasets y de facilitar su reutilización. Actualmente el repositorio de datos cuanta con más de 350 datasets de 11 universidades y 19 centros de investigación.
El CSUC ha recibido una ayuda europea de 12,73 M€ procedentes del fondo REACT-EU (Ayuda a la Recuperación para la Cohesión y los Territorios de Europa), uno de los mecanismos principales del Next Generation, el Plan para la reactivación de la economía europea para superar los efectos de la pandemia. Con esta ayuda el CSUC ampliará sus servicios para incrementar la competitividad del sistema de conocimiento de Cataluña en base a dos actuaciones principales. Una de ellas es para la ampliación y mejora de servicios de datos para la investigación para mejorar el posicionamiento, visibilidad e impacto de la investigación llevada a cabo en Cataluña, siguiendo las directrices europeas sobre datos FAIR y la accesibilidad de los datos para todos. Dentro de esta actuación, se reforzará la infraestructura de almacenamiento y preservación para, entre otros, gestionar de forma adecuada los datos generados.
Preservació i difusió de fotografies mitjançant repositorisRicard de la Vega
Un repositori digital és una eina per organitzar, preservar i difondre continguts digitals, com ara fotografies. D'aquesta manera, esdevé una solució integral enfocada tant a l'adopció de mecanismes de preservació, per conservar els fons a llarg termini, com de difusió al públic a través de la xarxa, de manera fiable i robusta.
Per la seva versatilitat i flexibilitat, els repositoris compleixen molts dels requeriments desitjables en aquest tipus de projectes, permetent per exemple disposar de diferents tipologies d'accés als continguts (accés obert o restringit a una comunitat d'usuaris), realitzar ingestes massives de dades, establir diferents fluxes de gestió de la informació, generar automàticament models de difusió (JPEG) a partir de la ingesta del model de preservació (TIFF), descriure la col·lecció mitjançant un o diversos esquemes de metadades, mecanismes i protocols d'interoperatibitat, etc.
A més, com tota eina informàtica, poden adaptar-se i personalitzar-se si existeixen requisits particulars. En aquest sentit, molts repositoris es basen en programari lliure, fet que facilita aquesta personalització.
El Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA) treballa en l'àmbit dels repositoris des de fa deu anys, quan al 2001 va posar en funcionament, amb el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, el dipòsit de Tesis Doctorals en Xarxa (TDX). Després el van seguir altres projectes cooperatius entre diferents universitats i entitats com el Dipòsit de la Recerca de Catalunya (RECERCAT), les Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) o els Materials Docents en Xarxa (MDX). També és el soci tecnològic de la Biblioteca de Catalunya (al repositori Patrimoni Digital de Catalunya, PADICAT), de la Fundación Española para la Ciencia y Tecnología (al repositori Revistas Españolas de Ciencia y Tecnología, RECYT) i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (al repositori Calaix).
A la ponència, després de descriure les característiques bàsiques d'un repositori digital i fer un breu repàs a l'experiència del CESCA amb els diferents estàndards emprats en repositoris, es descriurà com aquesta eina pot servir per preservar i difondre fons fotogràfics, i com la cooperació entre entitats pot ajudar en dues vessants: d'una banda, en la compartició de costos per aconseguir economies d'escala que facilitin disposar d'una infrastructura actualitzada, fiable i robusta, que per una sola entitat seria complex de gestionar, i de l'altra, per posicionar el repositori als cercadors, com ara google.
Ponència sobre la Preservació i difusió de fotografies mitjançant repositoris. Museu Marítim de Barcelona
Gorka Roldan, coordinador de Projectes del Centre de Serveis Científics i Acadèmics, CESCA i Ricard de la Vega, cap del Servei de Portals i Repositoris CESCA
Presentació "Eines lliures al Centre de Documentaciói Museu de las Arts Escèniques de l'Institut del Teatre" a la 5a Jornada de Programari Lliure per a biblioteques (2010 : Barcelona). Anna Valls i Roger Guasch
Les estadístiques dels repositoris d'e-informació serveixen, entre d'altres, per consultar l'evolució de l'ús d'aquestes eines i per informar els seus usuaris de l'ús dels seus continguts. La ponència pretén donar resposta a algunes preguntes freqüents sobre aquest, com: estadístiques de què?, què és una consulta?, quins mecanismes de depuració s'apliquen?, etc. A més, descriu l'arquitectura i les característiques bàsiques de la seva implementació i fa un breu repàs de l'evolució de les estadístiques en aquests 10 anys de repositoris cooperatius.
La ponència es presenta dins del marc del "2n Espai CBUC d'intercanvi de coneixements i experiències" a l'Aula Magna de la universitat de Barcelona. Una trobada on els bibliotecaris de les institucions que formen part del CBUC intercanvien informació pràctica sobre les seves iniciatives de repositoris institucionals i accés obert.
Presentació duta a terme durant la celebració de la "Jornada CCUC 2018: projectes i serveis bibliotecaris cooperatius", el 19 d'octubre de 2018 a les instal·lacions de l'Ateneu Barcelonès.
Presentació duta a terme l'11 d'octubre de 2017 per Cristian Gomollon, tècnic d'Aplicacions al CSUC, emmarcada dins Màster universitari en Enginyeria d'Automoció de la UPC on s'ha comentat el servei de càlcul (HPC) del CSUC per a la indústria.
Presentació als alumnes del postgrau en gestió de documents electrònics de l'Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents de la UAB, realitzada el 5 de juliol de 2016 per Lluís Anglada, director de l'Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC.
Formació impartida a càrrec de Laia Garcia i Mireia Alcalá sobre gestió de dades de recerca per a personal recent incorporat a les institucions participants de CORA.RDR.
Activitat de formació, impartida pel CSUC, per sensibilitzar de la importància de fer una bona gestió de les dades de recerca i, sobretot, de la necessitat de publicar les dades seguint els principis FAIR (trobables, accessibles, interoperables i reutilitzables).
Presentació de El Portal de la Recerca de Catalunya a les 4es Jornades sobre Gestió de la Informació Científica (JGIC 2015) dels dies 21 i 22 de maig del 2015, a cárrec d'Enric Canela (UB) i Lluís Anglada (CSUC) amb el suport de Sandra Reoyo (CSUC), Ricard de la Vega (CSUC) i Ramon Ros (CSUC).
Comunicació de Ramon Ros (CSUC) presentada a la "Jornada sobre l'estat i els reptes dels programes i serveis cooperatius" organitzada per l'Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC (CBUC) per explicar l'estat, les novetats i els objectius de futur dels seus programes i serveis cooperatius.
Aquesta jornada he tingut lloc el 23-10-15 a la Sala d'actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Similar to Object Reuse and Exchange (OAI- ORE) (20)
Servicios de datos para todo el ciclode investigaciónRicard de la Vega
El Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) trabaja desde 1999 (el siglo pasado) en la promoción y gestión de diferentes actividades relacionadas con la investigación. Inicialmente con la creación de repositorios como Tesis Doctorales en Red (TDX)4 y portales cooperativos como el de revistas RACO5. En 2017 se crea una nueva área organizativa dentro del CSUC, Ciencia Abierta, donde se integran estos proyectos y se le suman otros retos para colaborar con las universidades del consorcio con la finalidad de disminuir el esfuerzo de adaptación a los requerimientos de este nuevo paradigma.
Bajo la marca de Catalan Open Research Area (CORA) se facilitan herramientas para que los resultados científicos sean visibles, en abierto y acceso inmediato, unos atributos imprescindibles para la ciencia abierta. Una muestra de este compromiso es el Portal de la Investigación de Catalunya (CORA.PRC6), creado en 2012 y que tiene por finalidad visualizar y difundir desde un lugar único la actividad investigadora que se lleva a cabo en Catalunya en cuanto a investigadores, publicaciones, grupos y proyectos de investigación. También se da apoyo a las universidades y centros de investigación para que la gestión de sus datos de investigación se adecúe a los requerimientos de los organismos de financiación siguiendo los principios FAIR (Findable, Accessible, Interoperable and Reusable). Se dispone de una herramienta desde 2016 (CORA.eiNaDMP7) para facilitar la creación y control de planes de gestión de datos (Data Management Plans, DMP) y desde 2021 un repositorio de datos de datos de investigación (CORA.RDR8) federado y multidisciplinar que tiene el objetivo de aumentar la eficiencia y la transparencia de la investigación gracias a una rápida difusión de los datasets y de facilitar su reutilización. Actualmente el repositorio de datos cuanta con más de 350 datasets de 11 universidades y 19 centros de investigación.
El CSUC ha recibido una ayuda europea de 12,73 M€ procedentes del fondo REACT-EU (Ayuda a la Recuperación para la Cohesión y los Territorios de Europa), uno de los mecanismos principales del Next Generation, el Plan para la reactivación de la economía europea para superar los efectos de la pandemia. Con esta ayuda el CSUC ampliará sus servicios para incrementar la competitividad del sistema de conocimiento de Cataluña en base a dos actuaciones principales. Una de ellas es para la ampliación y mejora de servicios de datos para la investigación para mejorar el posicionamiento, visibilidad e impacto de la investigación llevada a cabo en Cataluña, siguiendo las directrices europeas sobre datos FAIR y la accesibilidad de los datos para todos. Dentro de esta actuación, se reforzará la infraestructura de almacenamiento y preservación para, entre otros, gestionar de forma adecuada los datos generados.
O PADICAT é uma iniciativa da Biblioteca da Catalunha para capturar, preservar e disponibilizar o acervo da Web Catalã desde 2005, contendo atualmente 380.000 capturas de 117.000 websites e 526 milhões de arquivos. O projeto é coordenado pela Biblioteca da Catalunha com apoio do governo catalão e outros parceiros, e busca preservar registros de processos eleitorais e outros eventos relevantes da Catalunha por meio de uma estrutura tecnológica que realiza a captura periódica de sites
La conservació digital d'obres cinematpgràfiques: un projecte del CSUC pel Ce...Ricard de la Vega
El 24 i 25 d’octubre s’han celebrat les Segones Jornades sobre el Patrimoni Sonor i Audiovisual 2019, l’objectiu de les quals ha estat donar veu a entitats, institucions i experts que dia a dia treballen amb fons i col·leccions sonores i audiovisuals amb presència nacional i internacional.
L’edició d’enguany ha girat entorn la conservació preventiva, la preservació digital i aspectes legals de la reutilització dels continguts. Ricard de la Vega, cap de Càlcul i Aplicacions al CSUC, hi ha parlat de “La conservació digital d’obres cinematogràfiques, un projecte del CSUC pel Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya“.
Les jornades s’han desenvolupat conjuntament entre la Biblioteca de Catalunya, l’Arxiu Nacional de Catalunya i la Filmoteca de Catalunya.
http://blog.csuc.cat/?p=18106
Proyectos cooperativos de ciencia abierta en CatalunyaRicard de la Vega
El Consorcio de Servicios Universitarios de Catalunya (CSUC) está formado por el Gobierno y diez universidades catalanas. Su objetivo de compartir o mancomunar servicios académicos, científicos y de gestión para conseguir mejorar la eficacia y la eficiencia potenciando sinergías y economías de escala.
En el ámbito de la ciencia abierta, el consorcio ha desarrollado y gestiona 4 repositorios temáticos cooperativos (tesis, documentos de investigación, material docente y colecciones patrimoniales); 4 repositorios institucionales (museos y departamentos del Gobierno); un servicio de repositorios de prestaciones básicas que usan actualmente tres instituciones; un portal para la gestión, preservación y difusión de más de 500 revistas en acceso abierto; proyectos de preservación especializados (de páginas web, de películas y de tesis); una herramienta para planes de gestión de datos de investigación; un portal que recolecta toda la información sobre la investigación que se realiza en Catalunya, tanto en las universidades como en los centros de investigación; un software para la visualización conjunta de colecciones sobre patrimonio cultural europeo y se está realizando un repositorio de datos de investigación.
El objetivo de la conferencia es dar una visión panorámica de estos proyectos, centrándonos en aquellas características comunes que han definido su creación y posterior gestión, como la búsqueda de referentes, la copia de buenas practicas, la apuesta por estándares y tecnologías abiertas, el uso de infraestructuras escalables, los equipos multidisciplinares (bibliotecarios y informáticos) y la *cooperación*entre las instituciones que integran el consorcio. Para ir rápido, mejor ir solo; para llegar lejos, mejor ir acompañado.
Technical Challenges and Approaches to Build an Open Ecosystem of Heterogeneo...Ricard de la Vega
Echoes provides open, easy and innovative access to digital cultural assets from different institutions and is available in several languages. Within a single and integrated platform, users have access to a wide range of information on archaeology, architecture, books, monuments, people, photography etc. This can be explored using different criteria: concepts, digital objects, people, places and time. The platform can be installed for a region or a theme.
Echoes has developed tools that allow to analyze, clean and transform data collections to Europeana Data Model (EDM). Also tools to validate, enrich and publish heterogeneous data to a normalized data lake that can be exploited as linked open data and used with different data visualizations.
Analysis of requirements and benchmarking of CRIS for the Universities of Cat...Ricard de la Vega
Aquesta presentació, emmarcada dins el II euroCRIS Strategic Membership Meeting que ha tingut lloc a l'IEC a Barcelona, ha anat a càrrec de Ricard de la Vega, cap de Càlcul i Aplicacions del CSUC, juntament amb J. Rafel Roig. La presentació ha mostrat l'estudi del projecte per a disposar d'un CRIS (Current Research Information Systems) consorciat per a les universitats catalanes.
El Portal de la Investigación de Catalunya, una suma de información de los CR...Ricard de la Vega
De l’11 al 13 de març ha tingut lloc, a la Universidad de Córdoba, les VI Jornadas de OS-Repositorios, una trobada que se celebra cada dos anys per als professionals dels repositoris d’informació.
Sandra Reoyo, cap de Repositoris d’Informació del CSUC, hi ha participat amb la comunicació El Portal de la Investigación de Catalunya, una suma de información de los CRIS y los repositorios institucionales.
Aquesta presentació ha mostrat una de les primeres experiències en què un portal recull informació dels sistemes de gestió de la recerca (CRIS) i dels repositoris institucionals de les universitats.
The Catalan Research portal: collecting information from Catalan universities...Ricard de la Vega
En aquesta presentació, Ramon Ros, coordinador d'Aplicacions Bibliotecàries i Documentació del CSUC, presenta el Portal de la Recerca de Catalunya, una de les primeres experiències en què un portal recull informació sobre la producció científica usant l'estàndard internacional CERIF-XML, especialment promogut per la Unió Europea.
Aquesta presentació ha estat exposada a l'Strategic Membership Meeting, organitzat per The European Organisation for International Research Information, euroCRIS, de l'11 al 12 de novembre de 2014.
Let's do data research work: the creation of a portal with research informati...Ricard de la Vega
The document discusses plans to create a portal with research information from Catalan universities. It describes consolidating existing university repositories and services into a new consortium. The proposed Research Portal of Catalonia (PRC) would harvest and aggregate research output data from various university repositories and databases. Decisions made for the PRC include using ORCID identifiers, the DSpace+CINECA CRIS software, and the CERIF data exchange format. Current achievements include exporting sample data from universities and implementing ORCID in their systems. Future work includes fully implementing the PRC, designing interfaces, and developing mechanisms for ingesting and harmonizing data.
1. Object Reuse and Exchange (OAI- ORE)
Ricard de la Vega
Àrea de Portals i Repositoris (PiR)
Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA)
22 de juny de 2009
2. Agenda
Introducció
Conceptes previs
Què és l’OAI-ORE?
• Exemples d’agregacions
• El model
• OAI-ORE vs OAI-PMH
• Implementació
Experiments
Grup de treball OAI-ORE a RECOLECTA
Signes d’adopció
Conclusions
Referències
4. Introducció
CERN workshop on Innovations in Scholarly
Communication (OAI5) al 2007
5. Introducció
CERN workshop on Innovations in Scholarly
Communication (OAI6) al 2009
6. Conceptes previs
El web semàntic és el Web de les dades. Es basa en la
idea d’afegir metadades semàntiques i ontològiques al
www. Això s’ha proporcionar de manera formal perquè
sigui possible avaluar-se automàticament per màquines.
(Tim Berners-Lee, http://en.wikipedia.org/wiki/Semantic_Web)
7. Què és OAI-ORE?
Imatges de http://www.slideshare.net/hvdsomp/an-overview-of-the-oai-object-reuse-and-exchange-interoperability-framework
9. Què és OAI-ORE?
Agregacions de recursos web
L’objectiu és publicar mapes de recursos (Resource
Maps) al Web que instanciïn, descriguin i identifiquin
agregacions
20. El model OAI-ORE
OAI-ORE identifica i descriu les agregacions de recursos
web per fer-les visibles als agents del web, com els motors
de cerca (màquines).
Agregació: Recurs web amb una URI que l’identifica que
conté un conjunt de recursos. No té representació, és una
construcció conceptual.
Resource Map (ReM) és un recurs web amb representació
Descriu una agregació i enumera els recursos agregats. A
més, pot contenir informació addicional (tipus, relacions...).
21. OAI-PMH vs OAI-ORE
OAI-PMH Protocol
Centrat en les medatades
Centrat en els repositoris
Especificació
Centrat en objectes digitals complexes
Més enllà dels repositoris, centrat en el Web
25. Agenda
Introducció
Conceptes previs
Què és l'OAI-ORE?
Experiments
• Foresite (HP i JSTOR)
• TheOREM project (University of Cambridge)
• Repositoris holandesos (Tilburg University)
• Tècniques de preservació (Old Dominion University)
• Altres
Grup de treball OAI-ORE a RECOLECTA
Signes d'adopció
Conclusions
Referències
26. Foresite
Functional Object Reuse and Exchange
• http://foresite.cheshire3.org
Què?
• Descripció jerarquia revista/número/article en ORE
• Importació massiva de descripcions de revistes al DSpace
Gràfic de http://foresite.cheshire3.org/docs/foresite-or.ppt
27. Foresite
JSTOR, gran col·lecció de revistes (+1.000; 1,8 M articles)
Ingesta i emmagatzematge de RM via SWORD al DSpace
Transferència via ORE/SWORD entre repositoris
Investigar la citació externa
Investigar l’anàlisi gràfic dels recursos
...
28. TheOREM Project
Theses with ORE Metadata (University of Cambridge)
Gràfics de http://dspace.cam.ac.uk/handle/1810/196185
29. Repositoris holandesos
Aplicacions ORE sobre la infraestructura de repositoris
d'Holanda. DAREnet.
Relacions entre publicacions i data sets
Gràfic de http://openarchives.org/ore/meetings/Soton/Place-Possible%20ORE%20aplications.pdf
30. Tècniques de preservació
Tècniques de preservació per agregacions ORE
Old Dominion University
Deixa que la infraestructura web preservi la teva informació
Gràfic de http://www.openarchives.org/ore/meetings/Soton/ore-amf-client-side-southampton-pdf
31. Tècniques de preservació
Els ReMs són clau per a aquesta preservació
• Repositori A usa ReMs per les seves agregacions
• Repositori B por recol·lectar aquestes agregacions
• Internet Archive o PADICAT (http://www.padi.cat) també
Gràfic de http://www.openarchives.org/ore/meetings/Soton/ore-amf-client-side-southampton-pdf
33. Agenda
Introducció
Conceptes previs
Què és l'OAI-ORE?
Experiments
• Foresite (HP i JSTOR)
• TheOREM project (University of Cambridge)
• Repositoris holandesos (Tilburg University)
• Tècniques de preservació (Old Dominion University)
• Altres
Grup de treball OAI-ORE a RECOLECTA
Signes d'adopció
Conclusions
Referències
34. Grup de treball OAI-ORE a RECOLECTA
RECOLECTA és un projecte de la Fundación para la
Ciencia y la Tecnología (FECYT) i la Red Bibliotecas
Universitarias Española (REBIUN)
Recol·lector
OAI-PMH
Grups de treball
• Estadístiques
• OAI-ORE
• Avaluació de repositoris
• Identificador únic
35. Grup de treball OAI-ORE a RECOLECTA
Qui?
• UNED coordina el grup de treball
• CESCA
• Ceta-CIEMAT
• Fundación Euskomedia
• I2Basque de la UPV/EHU
• Universidad Carlos III de Madrid
• Universidad Complutense de Madrid
Què?
• Creació de 10 agregacions per institució (objectes complexes)
– EL CESCA les codificarà en RDF-XML
36. Grup de treball OAI-ORE a RECOLECTA
Què?
• Arquitectura
– Instal·lació d’un node principal amb les eines per desenvolupar i una
base de dades d’RDFs Mulgara (A la UNED).
– Instal·lació d’un segon node amb una altra base de dades d’RDFs
Mulgara per a poder realitzar cerques federades (al CESCA).
• Desenvolupament
– Creació d’un front-end amb XFORMS per a la càrrega dels casos d’ús
(serialització en RDF-XML).
– Representació gràfica i HTML dels grafs dels Resources Maps (RM)
generats amb la funcionalitat de clicar per entrar dins els diferents
elements.
• Creació de serveis
– Cerca i cerca federada (amb iTQL).
– Servei de cites (quantes vegades ha estat citat un autor?...).
– Servei de reutilització de components.
37. Agenda
Introducció
Conceptes previs
Què és l'OAI-ORE?
Experiments
• Foresite (HP i JSTOR)
• TheOREM project (University of Cambridge)
• Repositoris holandesos (Tilburg University)
• Tècniques de preservació (Old Dominion University)
• Altres
Grup de treball OAI-ORE a RECOLECTA
Signes d'adopció
Conclusions
Referències
38. Signes d'adopció
Experiments i demonstrators
El model ORE és explorat/recomanat per manegar
recursos de publicació i de patrimoni cultural en alguns
projectes de gran visibilitat
• OREchem
• NSF DataNet
• EU funded DRIVER 2, Europeana, EDLnet
http://driver2.dans.knaw.nl/demonstrator/html
La majoria dels repositoris institucionals l’implementen
(Fedora, DSpace, Eprints)
41. Conclusions
You may say I'm a dreamer, but imagine...
• aquesta presentació com un objecte complex que resideix al Web
(transparències, imatges...)
• i que serveis de valor afegit com recol·lectors de cites ho detecten
de manera automàtica.
Existeixes eines per a l’exportació en OAI-ORE, falten
serveis de valor afegit sobre aquesta tecnologia i la seva
adopció.
Bona tendència al repositoris. Molt per fer fora d’aquests.
Impacte a PADICAT, si s’estén el seu ús.
43. Referències
An Overview of the Object Reuse and Exchange
Interoperability Framework
• Herbert Van de Sompel (Los Alamos National Laboratory)
• http://www.slideshare.net/hvdsomp/an-overview-of-the-oai-object-
reuse-and-exchange-interoperability-framework
OAI-ORE, Context and motivation
• Herbert Van de Sompel et altri.
• http://www.openarchive.org/ore/meetings/Soton/ContextMotivation_
hvds.pdf
Grup de treball OAI-ORE a RECOLECTA
• http://www.recolecta.net/wiki/index.php/Grupo_de_Trabajo_OAI-
ORE
Base de dades de RDFs Mulgara
• http://www.mulgara.org
44. Referències
International conference on Open Repositories
• http://openrepositories.org
CERN workshop on Innovations in Scholarly
Communication (OAI)
• http://indico.cern.ch/conferenceDisplay.py?confId=48321
International World Wide Web Conference (www)
• http://www2009.org
Wordlets fets amb Many Eyes
• http://manyeyes.alphaworks.ibm.com/manyeyes