2. Introducció Nestori (Nestorius) fou un patriarca de Constantinoble (428-431) i un heresiarca grec del segle V, fundador del nestorianisme. Considerat heretge, però amb molts seguidors, és venerat com a sant per les esglésies nestorianes: l‘Església d’Orient i l‘Església Assíria d’Orient.
3. Biografia I Segons Sòcrates i Teodoretva néixer a Germanicia, al nord de Síria, encara que Ammià Marcel·lí el fa nadiu d’Alexandria (Cassiàdiu que hi fou batejat). De naixement humil i mínima educació, va anar a viure a Antioquia de l’Orontesi fou ordenat prevere. Fou consagrat com patriarca de Constantinoble el 10 d’abril del 428, segons Sòcrates.
4. Biografia II De seguida es va dirigir a l'emperador Teodosi II: "Senyor, Purgueu el mon d'heretges i os retornaré el cel; ajudeu-me a acabar amb els heretges i os ajudaré contra els perses". Al seu cinquè dia va tractar de destruir un centre d'oració dels arrians i aquests mateixos van decidir incendiar el lloc.
5. Biografia III De mica en mica va anar imposant punts de vista que no s'ajustaven a l'ortodòxia imperant ajudat pel prevere Anastasi d'Antioquia que es va convertir en el seu ajudant (sincel·le) i confident, distingint cuidadosament entre la natura humana i la natura divina de Crist. Així Nestori desaprovà que la verge Maria fou anomenada "Mare de Deu"; Anastasi objectava que si Maria era humana no podia ser la mare de Deu.
6. Biografia IV Els opositors a Nestori en lloc de veure una precaució per la doble natura van veure un rebrot de les doctrines de Pau de Samosataque deia que Crist era un "simple home". Doroteu, bisbe de Marcianòpolis, seguidor de Nestori, va pronunciar l'anatema contra els partidaris del terme "Mare de Deu" i es va produir una gran divisió en l'església. Nestori va convocar un concili on el clergat que si li oposava fou destituït.
7. Biografia V El bisbe Ciril d’Alexandria va abraçar el partit oposat a Nestori i va convocar un concili de bisbes a Alexandria i va pronunciar dotze anatemes contra els errors de Nestori. Cirilel va amenaçar amb l'excomunicació Joan, Patriarca d'Antioquia, li va demanar a Nestori retirar l'oposició, però aquest va explicar que quan va arribar a Constantinoblela verge era anomenada per uns "mare de Deu" i per altres "Mare de l'home" i que havia proposat el nom "Mare de Crist”.
8. Biografia VI Els emperadors Teodosi II i Valentinià III el van convocar un concili a Efes (431). Nestori hi va anar personalment; Ciril va enviar a Celestí. En absència de Nestori, que es va retirar amb els seus per les violències exercides, els seguidors de Ciril va imposar els seus punt de vista (22 de juny) i Nestori fou deposat; quant van arribar els bisbes orientals que mancaven, partidaris de Nestori, es van ajuntar amb els nestorians i van reunir un contra concili en el que van deposar a Ciril i a Memnó bisbe d'Efes, el seu principal suport.
9. Biografia VII Nestori va abandonar la seva oposició a la paraula "mare de deu" però els bisbes del seu partit van continuar mantenint la doctrina. Nestori es va retirar al monestir d'Euprepi prop d'Antioquia, però després de 4 anys, com que mantingué les seves opinions, fou desterrat al gran oasi de l'Alt Egipte (vers 435).
10. Biografia VIII Gennadi esmenta un únic llibre de Nestori: De incarnatione Domini. També consten els seus escrits a Ciril d'Alexandria, en el AdressisNestoriBlasphemiasContradictionum, Libri V, i algunes homilies. Se li atribueixen altres obres, de forma dubtosa: 1. De Resurrectione et AscessioneChristi (dues homilies) 2. Una Epístola, 3. Una litúrgia (en ús encara entre els nestorians) 4. Confessió de fe
11. Nestorianisme I El nestorianisme és una heretgia cristiana. Va ser iniciat per Nestori, patriarca de Constantinobleal segle V. Predicava que Maria no era la Mare de Déu, sinó només la mare de Jesús, una persona que va allotjar el Fill diví però que no s'hi havia de confondre (això s'anomena la doctrina de les dues persones).
12. Nestorianisme II El nestorianisme va tenir seguidors que van fundar la seva pròpia església i que són importants sobretot per les traduccions dels textos grecs antics. Segons els moderns historiadors el cisma no fou tant religiós com polític, i va afectar al clergat oriental més sotmès a la influència dels perses.
