Mirada des de les relacions de poder capital/treball, el poder de negociació i l’economía laboral (context productiu, econòmic i finançer). Marcs conceptuals d’intervenció sindical - Perspectiva de revitalització, d’increment d’afiliació, militància i poder sindical. Seccions sindicals com a contrapoder. - Relació entre continguts (clàusules) de negociació col·lectiva i reforçament del poder sindical… i viceversa. Capacitat d’introduir continguts de política econòmica en negociació col·lectiva. 1er pilar de revitalització. - Relació entre capacitat de conflicte/vaga indefinida (caixa de resistència) i poder de negociació sindical. 2on pilar de revitalització. - Caracterització de models sindicals i paradigmes socioeconòmics alternatius al sistema econòmic capitalista.

1. Lluís Rodríguez Algans. Economista assessor laboral.
Maiatzaren Lehena Aholkularitza, Koop.
LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA: UNA
PERSPECTIVA DE CONTROL
SINDICAL I CONTRAPODER
JORNADES DE NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA
UGT de Catalunya
Barcelona, 24 de Novembre de 2016

2. INDEX
1.- Introducció.
2.- Fonts i construcció de poder laboral i sindical.
3.- Negociació Col·lectiva, control sindical i contrapoder.
3.1.- Tipología i fonaments.
3.2.- Continguts que reforcen poder sindical (àmbits i estratègies,
instrumentals de blindatge, instrumentals de control sindical,
substantius de condicions treball).
4.- Conflicte i vaga: objectius, instruments i estratègies
empresarials limitadores / vulneradores.
5.- Conclusions.
Referències d’interès.
2

3. 1.- Introducció
- Mirada des de les relacions de poder capital/treball, el poder
de negociació i l’economía laboral (context productiu,
econòmic i finançer). Marcs conceptuals d’intervenció sindical
- Perspectiva de revitalització, d’increment d’afiliació, militància
i poder sindical. Seccions sindicals com a contrapoder.
- Relació entre continguts (clàusules) de negociació col·lectiva
i reforçament del poder sindical… i viceversa. Capacitat
d’introduir continguts de política econòmica en negociació
col·lectiva. 1er pilar de revitalització.
- Relació entre capacitat de conflicte/vaga indefinida (caixa de
resistència) i poder de negociació sindical. 2on pilar de
revitalització.
- Caracterització de models sindicals i paradigmes
socioeconòmics alternatius al sistema econòmic capitalista.
A què ens referim quan parlem de
control sindical?
A què ens referim quan parlem de contrapoder?
3

4. 2.- Fonts i construcció de poder
laboral i sindical
4

5. 2.- Fonts i construcció de poder
laboral i sindical
Poder Sindical:
-Poder Institucional. Autonomía política.
-Poder Organitzatiu. Autonomía de negociació
col·lectiva. Autonomía financera.
-Poder Social i ideològic / cultural.
Poder Laboral-Estructural:
-Poder als mercats de treball, dinàmica
econòmica i política econòmica.
-Poder a l’estructura productiva-econòmica,
empreses-grups, centres de treball i llocs de
treball. 5

6. 2.- Fonts i construcció de poder
laboral i sindical
Poder Sindical: Poder Institucional. Autonomía Política. (Elorrieta,
2012; Letamendia 2009).
- Sindicat-Institució obrera/social. Poder institucional vía autonomía
política, autonomía de negociació col·lectiva i capacitat d’extensió
del control sindical en l’estructura empresarial i econòmica.
- Autonomía política respecte partits, governs i administracions.
Capacitat d'influencia en àmbit legislatiu i judicial per la seva
presència com a institució econòmica, generadora de discurs i
persones afins. Capacitat de marcar agenda, programes i models
propis (econòmics, socials) que puguin influir. Aliances sindicals i
socials / acords estratègics en acció sindical empresa/sector i
política sindical.
- Autonomía política respecte la concertació social bi-tripartita. Lo
contrari suposa perill de burocratisme sindical i font de debilitat
sindical: s’expressa en 5 fases (Offe, 1992 a Letamendia, 2009).
- Debat de models alternatius: ¿aparells polítics al món laboral o
sindicats de contrapoder amb objectius econòmics i sociopolítics
transformadors?
6

7. 2.- Fonts i construcció de poder
laboral i sindical
Poder Sindical: Poder Organitzatiu. Autonomía de Negociació
Col·lectiva. Autonomía Financera. (Elorrieta, 2012).
- Recursos d’infraestructura. Comarca integral. Organització compacta.
- Recursos militants. Assessores sindicals, organitzadores i formadores.
- Gabinets tècnics jurídics, econòmics, socials i de salut laboral. Intervenció
professional interdisciplinar amb assessors. Estudis, investigació / discurs propi.
- Formació sindical: anàlisi comptable-econòmic, dret laboral, gestió neg. col. i
gestió de conflicte i vaga, etc.
- Sindicalisme de militancia i afiliació. Seccions Sindicals: arees de treball sindical
per càrrecs i pla metodològic de treball. Treball empresa a empresa,
sector/territori. Donar resposta a les necessitats laborals i socials. Conflicte com
a eix de l’acció sindical, contestació, confrontació i movilització: contrapoder.
- Capacitat estratègica per negociació col·lectiva, conflicte i estratègia de vaga.
Capacitat de conflicte i movilització, alhora capacitat de fer complir l'acordat.
- Negociació col·lectiva amb continguts. Introducció d'objectius i instruments de
política economica i continguts que reforcin el poder sindical.
- Control sindical permet interpel·lar patronals i governs fora de la concertació
social en política económica, laboral i social.
- Acció Sindical-Social: connexió atur, protecció social i economia social /
assemblees d'aturats, borses de treball, cooperativisme de producció i consum.
- Quota sindical alta. Autofinançament. Caixa de resistència ben finançada.7

8. 2.- Fonts i construcció de poder
laboral i sindical
Poder Laboral als mercats de treball, dinàmica econòmica i política
econòmica. (Kalecki, 1943; Roca, 1993; Silver, 2005). Perspectiva plural i
col.lectiva (sindical).
- Cicle econòmic capitalista (expansió, crisi). Política econòmica-
industrial: plena ocupació. Baix nivell d’atur (professió/general): menys
grau de resistencia empresarial a reivindicacions. Fonts alternatives
d’ingressos (alts subsidis d’atur, caixes de resistència).
- Grups professionals d’habilitats, formació i preparació escasses. Reduïr
segmentació laboral (primari superior/inferior, secundari).
- Regulació laboral: contractació fixa (no temporalitat, no ETTs);
negociació col·lectiva erga omnes / no “llibertat sindical” negativa;
blindatge de negociació col.lectiva – contra inaplicació / ultraactivitat
indefinida-; prohibició/limitació acomiadament. En cas d’acomiadament
no-procedent, nul·litat. Alta indemnització per acomiadament. ¿Sistema
Genth? (gestió sindical subsidis d’atur).
- Poder sindical influeix en poder laboral estructural: control sindical
(territorial / borses de treball empresa) contractació/acomiadament i
atur. Contractació fixa. No subcontractació (externalització, ETTs).
Control sindical en negociació col·lectiva (política sindical que
maximitza objectius de política econòmica: activitat econòmica, salaris i
nivell d’ocupació).
8

9. 2.- Fonts i construcció de poder
laboral i sindical
Poder Laboral en l’estructura productiva-econòmica, empreses-grups,
centres de treball i llocs de treball. (Albarracín i Gutiérrez, 2012; Álvarez,
2013; Dunlop, 1978; Silver, 2005; Womack, 2007). Perspectiva plural i
col.lectiva (sindical).
- Poder tècnic i situació estratègica de grups de treballadors/es en centre
de treball, empresa o sector industrial clau. Correlacionat amb procés
de treball i divisió tècnico/productiva. Sectors i branques d’activitat
d’arrossegament cap a enrere o cap endavant. Sectors estratègics.
- Perfils professionals: mobilitat empresa, perfils tècnics i amb informació
i coneixement empresarial estratègic.
- Regulació mercantil: grups d’empreses, cadenes de valor,
subcontractació - externalització: ruptura del poder tècnic, productiu i
econòmic.
- Gestió empresarial: distribució de rendes, explotació en cascada i
beneficis en cúpula, financiarització.
- Poder sindical influeix en poder laboral estructural:
- Seccions sindicals com a contrapoder.
- Control sindical informació i documentació empresarial. Comptable,
econòmica, productiva i laboral (via legal, institucional i sindical).
- Control sindical producció i org. treball.
- Control sindical inversió i canvi tècnic (inversió productiva i política
industrial). 9

10. 3.- Negociació col·lectiva, control
sindical i contrapoder
10

11. 3.1.- Negociació col·lectiva:
tipología i fonaments
Tipus de Negociació Col·lectiva segons la política
sindical:
- D’acompanyament al capital: de concertació, de consecució
d’objectius laborals/socials a canvi de pau social i no qüestionar
poder empresarial de direcció i mitjans de producció.
- De control sindical i contrapoder: d’ofensiva, de temps d’espera,
de treva temporal en la lluita de classes per major control
productiu, econòmic, d’inversió, dels mitjans de producció… / …
cap a un model econòmic socialista, col·lectivista,
autogestionari.
- ¿Política sindical cap a l’autogestió? Control obrer de la
incertesa economica / Gestió òptima conflicte capital/treball /
Necessitat de nova economia i societat sense retorn al sistema
capitalista.
Tipus de negociació col·lectiva segons fase de cicle
econòmic capitalista:
- Defensiva. Reestructuracions empresarials (ERE, ERTE, MSCT).
- Ofensiva i d’espera. Pactes i convenis col·lectius d’empresa-
grups, sectorials, territorials. Reforçar poder sindical.11

12. 3.1.- Negociació col·lectiva:
tipología i fonaments
Reestructuracions empresarials (ERE, ERTE,
MSCT, MSCT-D).
-Anticipació econòmica. Informació i consulta.
-Negociació – pressió / conflicte i vaga.
-Anàlisi de viabilitat (ingresos i despeses reals); causalitat
econòmica, productiva i organitzativa. Proporcionalitat i
adeqüació. Alternatives. Recuperació d’empreses i
cooperativització / laboralització autogestionada.
-Acords amb contingut fort de control sindical, en funció del poder
negociador.
-Perspectiva de poder empresarial / poder sindical de negociació:
- Fort / fort. Algunes grans empreses i multinacionals amb
sindicalisme fort.
- Fort / dèbil. Empreses sense sindicalisme de contrapoder.
- Dèbil / fort. Empreses amb sindicalisme de contrapoder.
- Dèbil / dèbil. Majoría de concursos de creditors i tancaments
que no siguin grups amb beneficis.
12

13. 3.1.- Negociació col·lectiva:
tipología i fonaments
Seccions Sindicals. Base de contrapoder sindical:
- Organització d'afiliats/des al centre de
treball/empresa.
- Flexibilitat organitzativa vs. Representació unitaria.
Seccions Sindicals de centre de treball
(multiempresa, subcontractació), d'empresa, de
grups d'empreses, etc. Correspondencia amb
negociació col·lectiva de centre de treball, polígon,
districte industrial, etc.
- Càrrecs i árees de treball sindical: Delegat/da
sindical -portaveu-, Sec. Organització i gènere, Sec.
Tresorería-economía, Sec. Producció, Sec. Salut
Laboral i ecología.
- Base de contrapoder, control sindical: identificació,
cohesió sindical.
13

14. 3.1.- Negociació col·lectiva:
tipología i fonaments
Objectius d'una Secció Sindical
(segons profunditat de política sindical):
- Perspectiva reivindicativa:
• Incompliments del conveni col·lectiu i altra regulació
laboral, seguretat i salut, etc.
• Negociació col·lectiva. Millora de convenis.
- Perspectiva progressiva:
• Contrapoder i control sindical (org. treball-productiva /
econòmic / presa de decisions), vs. Cogestió.
- Perspectiva transformadora:
• Recuperació, cooperativització / laboralització i
autogestió. 14

15. 3.2.- Negociació col·lectiva: continguts
que reforcen poder sindical
ÀMBITS I ESTRATÈGIES NEGOCIADORES
- Unitats de negociació segons mercat de productes i treball i
estratègicament segons correlació de forces i reforçament de poder
sindical. Exemples d’estratègia sindical amb unitats de negociació
diferents a l’habitual (centre de treball / empresa-grups / sectorial;
local / territorial) :
- Negociació conveni de centre de treball per acord amb subcontracta (per ex.
falsa coop) o bé integrant les subcontractes en una empresa principal.
- Negociació conveni de grups d’empresa.
- Negociació de conveni de servei (diferents centres treball) amb diferents
empreses incloses / acordant les mateixes condicions.
Construir la negociació sectorial/territorial des del poder sindical a les
empreses /centres de treball , assentant els continguts a les empreses:
- Negociació conveni empresa a empresa amb clàsula d’extensió al
sector/territori, vía divulgació difusió en espais propis (patronals, forums de
debat), etc. Salvetat: “Obligacional” no “Obligatori”.
- Negociació sectorial/territorial amb plataforma sectorial negociada empresa a
empresa, convocant vaga indefinida i desconvocant en les empreses que
signen la plataforma sectorial.
- Negociació sectorial/territorial convocant vaga indefinida al sector i cada una
de les les empreses des del principi o per adhesió. 15

16. 3.2.- Negociació col·lectiva: continguts
que reforcen poder sindical
CONTINGUTS INSTRUMENTALS DE BLINDATGE
Clàusules de blindatge de convenis col·lectius enfront
reformes laborals:
-Ultraactivitat indefinida de clàusules obigacionals, en
negociació col·lectiva curta (1, 2 anys) o més llarga
depenent de continguts signats.
-Inaplicació de conveni (arts. 82.3 ET, 41 ET, 40 ET, 39
ET):
- No permesa. Revisió via 86.1 ET.
- No permesa sense acord amb la part social.
-No arbitratge obligatori. Tribunals arbitrals vs.
jurisdicció social. Ambdos vs. autonomia de les parts i
capacitat d’acció col·lectiva. 16

17. 3.2.- Negociació col·lectiva: continguts
que reforcen poder sindical
CONTINGUTS INSTRUMENTALS DE CONTROL SINDICAL
A.- Drets d’informació, consulta i control sindical:
-Equiparació de drets de les representacions unitaries a les representacions sindicals
amb un minim d’implantació -10%- (per seccions sindicals constituides entre periodes
electorals, posible desaparició dels òrgans unitaris, etc).
-Accés amb veu però sense vot als Consells d’Administració i als drets informatius
d’un conseller/a.
-Íntroducció literal en conveni col.lectiu d’art. 64 ET, 44 ET etc, en relació a drets
d’informació i consulta.
-Concreció d’accés a documentació mercantil i económico- financera (I):
- Accés a llibres comptables i demés documents dels empresaris (adaptació art.
32.2 Cco / Conv.Col. Calçat 2007-2010 -accés llibres comptables en
reestructuracions-).
- Comptes Anuals (Balanç de situació, compte de pèrdues i guanys, ECPN, EFE,
Memoria, Informe de Gestió i d’Auditoría) a 1 d’Abril i 1 d’agost de cada any.
Tant d’empresa, com d’empreses del grup nacional o internacional amb
operacions vinculades.
- (Grups) Informe de preus de transferència del grup segons normativa fiscal
(Master File / Local File -Cuaderno de Transferencias-), anual. Inclou aspectes
com Mark-up % sobre béns i serveis transferits; Managment Fees % despeses
generals; % interès cashpool, préstecs participatius o altres / hipotèques,
operacions de tipus de canvi, etc; % royalties, etc).
17

18. 3.2.- Negociació col·lectiva: continguts
que reforcen poder sindical
CONTINGUTS INSTRUMENTALS DE CONTROL SINDICAL
A.- Drets d’informació, consulta i control sindical:
-Concreció d’accés a documentació mercantil i económico- financera (II):
- Model 347 i 349 d’operacions amb tercers més de 3.000 euros, anual.
- Accés a factures creuades entre empreses del grup, anual.
- Altres models fiscals (per ex. 720 declaració de béns i drets situats a
l’extranger).
- Model 190 de retenció IRPF, anual.
-Concreció d’accés a documentació productiva:
- Pla de producció (albarans, ordres de treball, etc.).
- Cartera de comandes (relació de contracte, organisme contractant,
import, participació ,tipologia, delegació), anual / bianual.
- Contractació (relació de contracte, organisme contractant, import,
participació ,tipologia, delegació), anual / bianual .
- Condicions -contractuals- econòmiques i productives de
subcontractacions i exerternalitzacions.
- Certificacions i pressupost executat de serveis.
18

19. 3.2.- Negociació col·lectiva: continguts
que reforcen poder sindical
CONTINGUTS INSTRUMENTALS DE CONTROL SINDICAL
A.- Drets d’informació, consulta i control sindical:
-Concreció d’accés a documentació laboral:
- Organigrama funcional de l'empresa (nº treb. Categoria, antigüetat,
etc).
- Còpia dels nous contractes de treball.
- Resums de nòmina, mensual, anual.
- Jornada efectiva diaria i setmanal. Control d'hores extra.
- Models TC1 i TC2.
- Previsió de contractacions i nivell d’ocupació propers exercicis.
B.- Anticipació a reestructuracions laborals i acomiadaments:
- Acomiadament objectiu i procediments plurals:
- Prohibició d’acomiadament forçat o bé no permetre acomiadament
sense explorar obligatoriament alternatives de flexibilitat interna
(mesures RD 1483/2012). No acomiadament per absencia justificada.
- Consulta prèvia obligatòria en cas d’acomiadaments o processos
plurals
- Inversió del “dret d’opció” entre readmissió i indemnització en cas
d’improcedents.
- Elevació d’indemnització a 45 / 42. 19

20. 3.2.- Negociació col·lectiva: continguts
que reforcen poder sindical
CONTINGUTS INSTRUMENTALS DE CONTROL SINDICAL
B.- Anticipació a reestructuracions laborals i acomiadaments:
- Presentació de mesures col·lectives amb 2 mesos antelació a plantejament
de negociació / periode de consultes, per a emissió d’informe.
– Estructuració dels periodes de consultes:
– Minim 30 díes naturals. Acord obligatori d’ambdues parts.
– Dos fases: discussió de causes i profunditat amb tota informació.
Només en cas d’acord en causes, discussió tant de proporcionalitat,
mesures a aplicar i afectació concreta, com d’alternatives.
– Causalitat econòmica: només pèrdues -reals, no provocades- que
afectin a la viabilitat (EBITDA i Cash Flow negatius) de 2 exercicis
comptables. Frau econòmic, comptable, manipulació transferències,
descapitalització, deslocalització i qualsevol frau de llei
independentment d’intensitat, desvirtua i anula causa.
– Causalitat productiva: només caiguda de producció que pugui afectar
al volum d’ocupació i hores de treball totals durant 1 exercici. Frau
econòmic, comptable, manipulació transferències, descapitalització,
“deslocalització operativa” i qualsevol frau de llei independentment
d’intensitat, desvirtua i anula causa.
20

21. 3.2.- Negociació col·lectiva: continguts
que reforcen poder sindical
CONTINGUTS INSTRUMENTALS DE CONTROL SINDICAL
C.- Borses de treball supervisades sindicalment:
- Noves contractacions, pas de temporal a indefinit, increments de jornada,
promoció interna, etc.
- Comissió de gestió. Actualització llistes de treball (publicitat de llistes i
publicitat de criteris de baremació regulats en conveni); designació dels
aspirants amb millor puntuació pel lloc de treball a cobrir; participació en
entrevistes de treball. Resolució de dubtes d’interpretació de la borsa.
- Composició per part de les seccions sindicals.
- Llista A. Noves contractacions. Llista B. Personal ja contractat. Criteris
d’ordre objectius (anys d’experiencia en lloc específic o semblant; formació
acreditada; etc). Desempat amb preferència al sexe menys representat en la
categoría o grup professional.
- Renúncies. Criteri general i excepcions.
D.- Fons col·lectius d’assalariats:
- Destinar part dels excedents empresarials a un fons en cooperatives
financeres gestionat sindicalment per la reorientació de la reinversió. (Per ex.
% de “dividend laboral” sobre EBITDA).
21

22. 3.2.- Negociació col·lectiva: continguts
que reforcen poder sindical
CONTINGUTS SUBSTANTIUS DE CONDICIONS DE TREBALL
A.- Contractació i ocupació
- Contractació indefinida a temps complert.
- Limitació / eliminació de contractació temporal, ETTs i subcontractacions.
- Cláusula de subrogació de plantilla en contractes públics o entre empreses
privades.
B.- Jornada
- Limitació / eliminació de distribució irregular de jornada.
- Limitació / eliminació d’hores extraordinàries.
- Paulatina reducció de jornada laboral diària (7-6), setmanal (35-30), anual.
Repartiment del treball:
- Conciliació de temps de treball productiu, reproductiu i comunitari (militància).
- Creació de llocs de treball. Amb control sindical de contractació, recomposició
estratègica de fractura atur-precarietat-ocupació.
22

23. 3.2.- Negociació col·lectiva: continguts
que reforcen poder sindical
CONTINGUTS SUBSTANTIUS DE CONDICIONS DE TREBALL
C.- Salaris
- Integrar tot salari en la negociació coleciva (evitar “fora de conveni”).
- Politica Salarial de Solidaritat. Salari mínim i màxim (1 a 3). Net mensual en
14 pagues: 1000 / 1200 – 3600.
- Increments sobre el salari base, linials (quantía major en trams baixos de
l’escala salarial). Salvaguarda IPC Territorial + %. Si IPC negatiu no
repercutirà.
- Limitació / eliminació triple o doble escala salarial.
- Limitació / eliminació salaris variables.
INTERRELACIÓ DE LES VARIABLES APUNTADES
-Abordar en relació i coordinació per evaluar impacte econòmic.
-Posible establiment de salaris màxims (i el control de les despeses i
d’ingressos fraudulents), permet capacitat financera per: incrementar salaris
minims i més baixos, reduir jornada laboral afectant poc salari/hora i
incrementar contratació i ocupació a l’empresa. Connexió amb objectius de
política econòmica.
23

24. 4.- Conflicte i vaga: objectius,
instruments i estratègies empresarials
24

25. 4.- Conflicte i vaga: objectius,
instruments i estrategies empresarials
• Relació entre activitat productiva-econòmica i
capacitat de pressió, poder de negociació. També
relació ámbit de negociació i continguts.
• Estrategia de vaga determinada per recursos
sindicals:
- Caixes de Resistencia (conflicte / empresa / unitaria).
Sobretot Caixa de Resistència Confederal. Exemple:
- Organització sindical de 50.000 afiliats/des.
- 1 euro cuota/afiliat directa a Caixa de Resistencia.
- Subsidi mes/vaguista SMI (764 euros).
- Liquidesa mensual, sense comptar factor estalvi (en
realitat més potència financiera) per mantenir vaga
indefinida de 65 treballadors i treballadores.
25

26. 4.- Conflicte i vaga: objectius,
instruments i estrategies empresarials
• Estrategia de vaga determinada per:
- Temps. Moment i duració:
• Moments de major capacitat de pressió
econòmica i social/política.
• Defensiva (llibertat sindical, ERE), ofensiva
(negociació col·lectiva, control sindical).
• Duració: hores, díes, complerta. Definida,
indefinida.
26

27. 4.- Conflicte i vaga: objectius i
instruments
• Estrategia de vaga determinada per:
- Terreny. Extensió territorial i sectorial:
categoría, centre de treball, empresa, grup
empreses, sectorial / municipi, comarca,
general, etc.
- Vaga de “trinxera”, vaga de moviments:
• De zel. “No col·laboració”.
• Intermitent.
• Rotatoria.
• Escalonada.
• Estratègica.
• Solidaria.
27

28. 4.- Conflicte i vaga: objectius,
instruments i estrategies empresarials
• Estrategia de vaga determinada per:
- Instruments complementaris:
• Boicot:
– Relacionat amb el “Label sindical”.
– Primari. Contra productes/serveis de l'empresa.
– Secundari. Contra qui consumeix
productes/serveis de l'empresa en conflicte.
• Sabotatje:
– Passiu. “No col·laboració”.
– Actiu. Edificis, maquinaria, vehicles,
aprovisionamients, stock de producte.
Normalment quan es realitza per contrarrestar
vulneracions de dret a vaga pels empresaris.
28

29. 4.- Conflicte i vaga: objectius,
instruments i estrategies empresarials
Estrategies empresarials per limitar o anular l'impacte
econòmic i productiu de la vaga (Sanguinetti, 2006,
2016):
- Intimidació com a primera opció:
• Comunicats per part de l'empresa de grups de
treb. Pro-empresa.
• Convocatoria de reunions per l'empresa.
• Interposar demandes ilegalitat vaga
• Negociacions individualitzades amb membres
de Comitè de Vaga, treballadors, etc.
- Reduir control sindical per reforçar
l'empresarial (prohibir l'accés al comitè de
vaga, coaccionar al comitè de vaga, etc.).
29

30. 4.- Conflicte i vaga: objectius,
instruments i estrategies empresarials
Estrategies empresarials per limitar o anular l'impacte
econòmic i productiu de la vaga (Sanguinetti, 2006,
2016):
- Reorganitzar i anticipar la producció afectada per la vaga:
• Incrementar càrrega de treball previ a la vaga.
• Anticipar treballs a la jornada previa.
• Pactar hores extra amb esquirols.
- Desviar producció a altres centres de treball, empreses del
grup, subcontractes, autònoms:
• Redirigir comandes a centres de treball de l'empresa que no
estan en vaga.
• Redirigir comandes a empreses del grup a nivell estatal o
extranger.
• Encarregar la realització o incrementar el volum a empreses
contractistes i autònoms.
30

31. 4.- Conflicte i vaga: objectius,
instruments i estrategies empresarials
Estrategies empresarials per limitar o anular l'impacte
econòmic i productiu de la vaga (Sanguinetti, 2006,
2016):
- Substitució de vaguistes per treballadores d'origen intern,
extern i virtual:
• Movent personal de l'empresa, funcionalment, incloent
empresari, encarregats, familiars, amics, etc.
• Movent personal d'empreses del grup.
• Ampliant jornada a personal eventual o ETT.
• Contractant directament personal.
- Utilització improcedent o abusiva dels serveis minims de
seguretat i manteniment o serveis essencials:
• Establiment unilateral de serveis minims abusius.
• Superar en la práctica els serveis minims establerts.
31

32. 5.- Conclusions
32
- Guanyar influencia sindical, afiliar i aconseguir
militància depèn del treball sindical que es realitzi, de la
política sindical que s’implementi i només si aquesta
defensa, protegeix i millora substancialment a una
majoría de treballadors/es, és possible aconseguir
aquests objectius.
- Cal mirar la negociació col·lectiva des de com afecta als
resultats inmediats però també de què passa amb les
relacions de poder capital/treball per assentar els
avenços i que siguin dificils els retrocessos quan la
classe treballadora té molt en contra.
- La negociació col·lectiva sense capacitat de
confrontació i pressió per vaga indefinida amb Caixa de
Resistencia (s’utilitzi intensament o no) dificilment
aconseguirà continguts de blindatge, control sindical i
substantius potents.

33. REFERÈNCIES D’INTERÈS (I)Organització sindical i social
- AA.VV. (2001). Construyendo poder en el lugar de trabajo. Washington, AFSCME, AFL-CIO.
- AA.VV. (2010). Manual de organización. Londres, Federacion Internacional de Trabajadores del Transporte (ITF).
- AA.VV. (2014). Preparación de campañas estratégicas. Manual de la ITF para activistas, formadores y organizadores
sindicales. Londres, Federación Internacional de Trabajadoes del Transporte (ITF).
- Alinsky, S (1971). Tratado para radicales. Manual para revolucionarios pragmáticos. Madrid, Traficantes de Sueños.
Anàlisi comptable i econòmic sindical. Drets d'informació i consulta per a la negociació col·lectiva (I)
- Amat, O (2008). Análisis integral de empresas. Claves para un chequeo completo: desde el análisis cualitativo al análisis de
balances. Barcelona, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció – Profit.
- Aragón, J. et al (2011). La negociación colectiva y la información económica en España. Madrid, Fundación 1º de Mayo.
- Bodas, R (2015). La documentación pertinente en los despidos colectivos por causas económicas. Revista de Jurisprudencia.
- Bodas, R (2016). “Las causas del despido colectivo: causas económicas” en M. Godino (dir.) Tratado de despido colectivo.
Valencia, Tirant lo Blanch.
- Bodas, R (2016). La documentación pertinente en los despidos colectivos por causas económicas, técnicas, organizativas y
de producción. Ponencia al II Encuentro de profesionales del asesoramiento laboral y social UPV/EHU.
- Falguera Baró, M.A. (2015). Los medios de prueba de la causalidad económica, técnica, organizativa y productiva. Ponencia al
I Encuentro de profesionales de asesoramiento laboral y social UPV/EHU.
- Fernandez Steinko, A. (2002). Democracia en la empresa. Madrid, Ediciones HOAC.
- Garrido, E. (1995). La información en la empresa: análisis jurídico de los poderes de información de los representantes de
los trabajadores. Madrid, Consejo Económico y Social.
- Gutiérrez Benito, E. Economía laboral y relaciones laborales. Unidad didáctica para delegados y delegadas sindicales. C.S.
de CCOO. Secretaría de Formación Sindical. 2010. Mimeo (85 pág).
- Gutiérrez Benito, E. Economía y relaciones laborales en España. Material estadístico, grafico y ejercicios de apoyo a la
unidad didáctica para delegados sindicales. C.S. de CCOO. Secretaría de Formación Sindical. 2010. Mimeo (63 pág).
- Gutiérrez Benito, E; Rodríguez Algans, Ll (2016). Mecanismos de fraude económico-contable y causalidad provocada cómo
estrategia empresarial: efectos en la jurisdicción social. Comunicación al II Encuentro de profesionales del asesoramiento laboral
y social UPV/EHU.
- Juez Martel, P; Moreno, T (2015). La investigación económica y sus consecuencias jurídicas. Presentación del método
ABCDEF. Ponencia al I Encuentro de profesionales del asesoramiento laboral y social UPV/EHU.
- Juez Martel, P (2010). Manual de contabilidad para juristas. Funcionamiento, análisis y valoración de empresas, detección de
prácticas perniciosas y relación con las distintas áreas del Derecho. Material empleado en cursos de formación del Consejo
General del Poder Judicial para jueces y magistrados. Madrid, La Ley.
- Juez Martel, P (2013). Operaciones fraudulentas a través de sociedades. Detección por medio de la contabilidad y la
investigación económica e implicaciones jurídicas. Material empleado en cursos de formación del Consejo General del Poder
Judicial para jueces, fiscales y equipos de delitos económicos. Madrid, La Ley.
33

34. REFERÈNCIES D’INTERÈS (II)
Anàlisi comptable i econòmic sindical. Drets d'informació i consulta per a la negociació col·lectiva (II)
- Marin, F (2015). Los derechos de información, consulta y participación de los trabajadores. Tesis Doctoral, Universitat de
Valencia.
- Perera González, M; Rodríguez Algans, Ll (2014). “Libertad sindical y control sindical: información, negociación y gestión
empresarial”, en Cabeza Pereiro, J y Martinez Yañez, N (coords.). La tutela de los derechos fundamentales de los
trabajadores en tiempos de crisis. Albacete, Bomarzo.
- Preciado Doménech, C.H. (2012). Derechos de información, audiencia, consulta y participación de los representantes de los
trabajadores. Albacete, Bomarzo.
- Preciado Doménech, C.H. (2014). Obligaciones empresariales ante la descentralización. En especial los derechos de los
representantes de los trabajadores de información y consulta. Ponencia a las XVI Jornadas de Estudios Juridicos de CCOO,
Albacete.
- Preciado Doménech, C.H. (2016). Documentación e información económica, productiva y laboral para la negociación
colectiva de empresa/sector y su seguimiento. Ponencia al II Encuentro de profesionales del asesoramiento laboral y social
UPV/EHU.
- Puig Solé, A. Análisis contable de la realidad económica de una empresa. El libro del delegado y la delegada sindical.
Escuela de Formación Sindical de la Comisión Obrera Nacional de Cataluña. 2008.
- Puig Solé, A. Anàlisi comptable de la realitat econòmica d'una empresa. El llibre del delegat i la delegada sindical. Escola de
Formació Sindical de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. 2010.
- Puig Solé, A. Los diferentes tipos de empresas mercantiles y su contabilidad. El libro del delegado y la delegada sindical.
Escuela de Formación Sindical de la Comisión Obrera Nacional de Cataluña. 2010.
Estratègia i continguts de negociació col·lectiva
- Carrier, D. (1982). La estrategia de las negociaciones colectivas. Madrid, Tecnos.
- Monge, J.L. (2008). Técnicas de negociación colectiva. Decálogo el buen negociador. Madrid, Confemetal.
- García-Perrote, I; Mercader Uguina, J.R (2015). Cláusulas de vanguardia y problemas prácticos de la negociación colectiva
actual. Aranzadi - Thomson Reuters.
- Rodríguez Algans, Ll (2016). Revitalización sindical: el pilar de la negociación colectiva y la política sindical (15-9-16).
Radicales Libres, Diario Público.
Estratègia de vaga i vulneracions empresarials
- Fisher, M (1973). Mesure des conflits du travail et de leurs répercussions économiques. Paris, OCDE.
- Merino, K (2006). La huelga. Bilbao, Fundación Manu Robles-Arangiz.
- McIllroy, John (1984). Strike! How to fight, how to win. Londres, Pluto Press.
- Rodríguez Algans, Ll (2016). Huelgas y cajas de resistencia para revitalizar el sindicato (29-9-16). Radicales Libres, Diario
Público.
- Sanguinetti, W (2006). Los empresarios y el conflicto laboral (del cierre a la defensa de la producción). Valencia, Tirant lo
Blanch.
- Sanguinetti, W (2016). La tutela sustancial del derecho de huelga en las estructuras empresariales complejas. Revista de
Derecho Social nº74. 34

35. REFERÈNCIES D’INTERÈS (III)
Economía laboral i economía política
- Albarracín D; Gutierrez, E. (2012). Financiarización, nuevos perímetros empresariales y retos sindicales. Cuadernos de
Relaciones Laborales. Vol. 30 nº2.
- Alvarez, I (2013). Financiarización, nuevas estrategias empresariales y dinámica salarial. El caso de Francia 1980-2010. Tesis
Doctoral. Universidad Complutense de Madrid.
- Arriola, J (Ed.) (2006). Derecho a decidir. Propuestas para el socialismo del siglo XXI. Barcelona. El Viejo Topo.
- Dallery, Th; Van Treeck, T (2009). Objetivos empresariales, regímenes de crecimiento macroeconómico y finanzas. Ekonomiaz
N.º 72, 3.er cuatrimestre, 2009.
- Del Rosal, M (2015). El capitalismo sueco y los límites del socialismo reformista: una critica marxista del modelo Rhen-
Meidner (1932-1983). Tesis Doctoral. Universidad Complutense de Madrid.
- Del Rosal, M (2016). La democracia económica y los fondos de inversión de los asalariados: posibilidades y
contradicciones. Comunicación al II Encuentro de profesionales del asesoramiento laboral y social UPV/EHU.
- Foster, J.B. (2013). Marx, Kalecki, Keynes y la estrategia socialista: la superioridad de la economía política del trabajo sobre
la economía política del capital. Sin Permiso.
- Kalecki, M (1943). “Aspectos políticos de la ocupación plena” en M. Kalecki, Ensayos escogidos sobre la dinámica de la
economía capitalista 1933-1970. México DF, Fondo de Cultura Económica.
- Roca, J. (1993). Pactos sociales y política de rentas. El debate internacional y la experiencia española (1977-1988). Madrid,
Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.
Sociología laboral, movimient obrer, sindicalisme i revitalització sindical
- Calleja, J.P. (2016). Estrategias de revitalización de los sindicatos españoles. Tesis Doctoral. Universitat de Valencia.
- Dunlop, J. T (1978). Sistemas de relaciones industriales. Madrid, Peninsula.
- Edwards, P.K.; Scullion, H (1987). La organización social del conflicto laboral. Control y resistencia en la fabrica. Madrid,
Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.
- Elorrieta, J. (2012a). Renovación sindical: una aproximación a la trayectoria de ELA. Mecanismos y procesos. Tafalla,
Txalaparta.
- Kohler, H-D. (2008). Los sindicatos en España frente a los retos de la globalización y del cambio tecnológico. Documento de
trabajo 142/2008. Madrid, Fundación Alternativas.
- Letamendia, F. (2009). Estructura política del mundo del trabajo. Fordismo y postfordismo. Madrid, Tecnos.
- Negri, A (2005). Los libros de la autonomía obrera. Madrid, Akal.
- Roca, B (2016). Transformaciones en el trabajo y movimiento sindical. Propuestas para una renovación necesaria.
Documento de trabajo 86/2016. Madrid, Fundación Alternativas.
- Roca, B; Rodríguez, Ll. (2013). El poder laboral. Una propuesta teórica para analizar las relaciones de poder en la empresa y
las estrategias de los actores, en Secretaria de Formación y Estudios Confederal (ed.), Ponencia al Seminario “Sindicalismo en la
empresa y el territorio” CNT. Zaragoza, Febrero 2013.
- Silver, B. (2005). Fuerzas de trabajo. Los movimientos obreros y la globalización desde 1870. Madrid, Akal.
- Womack, J. (2007). Posición estratégica y fuerza obrera. Hacia una nueva historia de los movimientos obreros. Mexico DF,
Fondo de Cultura Económica.
35