Presentació centrada en abordar les relacions laborals i el sindicalisme amb la mirada des de les relacions de poder, el poder de negociació i l’economía laboral. S’aborda una perspectiva metodològica d’anàlisi i intervenció en l’acció col•lectiva. S’utilitzen casos coneguts i assessorats en negociació col.lectiva i crisi empresarial amb conflicte i vaga. Així mateix es caracteritzen els models sindicals i el sindicalisme a Euskal Herria com a paradigma de renovació i revitalització sindical.
Negociació colectiva. control sindical i contrapoder [ugt catalunya]Lluís Rodríguez Algans
Mirada des de les relacions de poder capital/treball, el poder
de negociació i l’economía laboral (context productiu,
econòmic i finançer). Marcs conceptuals d’intervenció sindical
- Perspectiva de revitalització, d’increment d’afiliació, militància
i poder sindical. Seccions sindicals com a contrapoder.
- Relació entre continguts (clàusules) de negociació col·lectiva
i reforçament del poder sindical… i viceversa. Capacitat
d’introduir continguts de política econòmica en negociació
col·lectiva. 1er pilar de revitalització.
- Relació entre capacitat de conflicte/vaga indefinida (caixa de
resistència) i poder de negociació sindical. 2on pilar de
revitalització.
- Caracterització de models sindicals i paradigmes
socioeconòmics alternatius al sistema econòmic capitalista.
Negociació colectiva. control sindical i contrapoder [ugt catalunya]Lluís Rodríguez Algans
Mirada des de les relacions de poder capital/treball, el poder
de negociació i l’economía laboral (context productiu,
econòmic i finançer). Marcs conceptuals d’intervenció sindical
- Perspectiva de revitalització, d’increment d’afiliació, militància
i poder sindical. Seccions sindicals com a contrapoder.
- Relació entre continguts (clàusules) de negociació col·lectiva
i reforçament del poder sindical… i viceversa. Capacitat
d’introduir continguts de política econòmica en negociació
col·lectiva. 1er pilar de revitalització.
- Relació entre capacitat de conflicte/vaga indefinida (caixa de
resistència) i poder de negociació sindical. 2on pilar de
revitalització.
- Caracterització de models sindicals i paradigmes
socioeconòmics alternatius al sistema econòmic capitalista.
CSR Competitivitat Sostenible i ResponsableAddVANTE
Sistema de gestión de la responsabilidad social que permite gestionar de forma coherente los recursos intangibles de la empresa resultando fundamental para garantizar y potenciar la "competitividad sostenible y responsable".
Aquesta és la presentació del Projecte de l'assignatura d'Inicació a les Competències TIC que fa refèrencia a la RSC i la Competitivitat empresarial i que ha estat elaborat per el Grup de Treball AGNITIO,
La quarta sessió de cicle de canvi d'època al tercer sector, que va tenir lloc el passat 13 de gener, es va centrar en la col·laboració.
Víctor Viñuales i Pau Vidal han obert la sessió amb un diàleg en el que van aportar pistes i reflexions sobre la col·laboració en el tercer sector. Treballar junts per a la societat consisteix a canviar egos per resultats, i per a això, és imprescindible barrejar per innovar, unir-se per no enfonsar-se, buscar aliances amb empreses, emprenedors/es i entitats del tercer sector d'àmbits diversos. La màxima de transformació social necessita de diferents punts de vista a identificar els problemes i buscar les solucions .
Pau i Víctor també van destacar la importància d'adoptar una cultura de confiança, transparència i compromís per poder superar obstacles corrents per a la col·laboració eficaç. A més es va apuntar al paper dels òrgans de govern en el lideratge dels processos de col·laboració.
A la taula d'experiències, Nekane Navarro, Xavier Orteu i Oriol Alsina, com a moderador, van compartir propostes d'èxit en col·laboració que s'estan duent a terme actualment.
Nekane introduir l'experiència del Clúster Crèixer, una iniciativa innovadora en cooperació entre entitats dedicades a la inserció sociolaboral de col·lectius vulnerables. A través d'un model col·laboratiu, les entitats participen conjuntament en subhastes per augmentar la seva capacitat de negociació. Els resultats es produeixen a curt termini, les entitats que formen part del Clúster Creixer han aconseguint estalviar prop de 39,6 milions d'euros l'any i per cada euro invertit en Centres Especials de Treball, retornen un mínim de 3,94 euros a la societat .
Xavier, d'altra banda , va aportar les seves reflexions en termes de col·laboració i les va relacionar amb PEI'Jove. Agrupa 11 entitats que treballen per millorar la inserció laboral dels joves mitjançant l'orientació i la formació prelaboral, la consolidació de la formació bàsica i la prolongació de l'etapa educativa prèvia a la incorporació al món del treball.
Guia pràctica de models de negoci de referència d'Acc1ó (Gener 2012)
Hi ha exemples d'empreses reals i a nivell nacional i internacional.
No existeixen models perfectes (quant a l’encaix òptim de les seves peces), ni models purs (quant a que l’element diferencial es trobi només en una de les peces), ni models estàtics i immutables. Com a representació simplificada de l’estratègia el MdN ens ha d’ajudar a comprendre la lògica del nostre negoci i saber com ajustar cada peça per evolucionar i ser més competitius.
Breu Guia Laboral d'Autodefensa per a Precàries (Valencià)CGTPV
Des del Comité Confederal de CGT del País Valencià i Murcia hem editat la Breu Guia d’Autodefensa Laboral per a Precàries; una petita, senzilla i útil guia, que pretén dotar d’informació i eines de lluita i apoderament al que ja és el sector majoritari de la classe treballadora: el precaria
Presentació de la xerrada sobre cooperativisme de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya del passat 15/06/17 a la sala cooperativa de Parets del Vallès
CSR Competitivitat Sostenible i ResponsableAddVANTE
Sistema de gestión de la responsabilidad social que permite gestionar de forma coherente los recursos intangibles de la empresa resultando fundamental para garantizar y potenciar la "competitividad sostenible y responsable".
Aquesta és la presentació del Projecte de l'assignatura d'Inicació a les Competències TIC que fa refèrencia a la RSC i la Competitivitat empresarial i que ha estat elaborat per el Grup de Treball AGNITIO,
La quarta sessió de cicle de canvi d'època al tercer sector, que va tenir lloc el passat 13 de gener, es va centrar en la col·laboració.
Víctor Viñuales i Pau Vidal han obert la sessió amb un diàleg en el que van aportar pistes i reflexions sobre la col·laboració en el tercer sector. Treballar junts per a la societat consisteix a canviar egos per resultats, i per a això, és imprescindible barrejar per innovar, unir-se per no enfonsar-se, buscar aliances amb empreses, emprenedors/es i entitats del tercer sector d'àmbits diversos. La màxima de transformació social necessita de diferents punts de vista a identificar els problemes i buscar les solucions .
Pau i Víctor també van destacar la importància d'adoptar una cultura de confiança, transparència i compromís per poder superar obstacles corrents per a la col·laboració eficaç. A més es va apuntar al paper dels òrgans de govern en el lideratge dels processos de col·laboració.
A la taula d'experiències, Nekane Navarro, Xavier Orteu i Oriol Alsina, com a moderador, van compartir propostes d'èxit en col·laboració que s'estan duent a terme actualment.
Nekane introduir l'experiència del Clúster Crèixer, una iniciativa innovadora en cooperació entre entitats dedicades a la inserció sociolaboral de col·lectius vulnerables. A través d'un model col·laboratiu, les entitats participen conjuntament en subhastes per augmentar la seva capacitat de negociació. Els resultats es produeixen a curt termini, les entitats que formen part del Clúster Creixer han aconseguint estalviar prop de 39,6 milions d'euros l'any i per cada euro invertit en Centres Especials de Treball, retornen un mínim de 3,94 euros a la societat .
Xavier, d'altra banda , va aportar les seves reflexions en termes de col·laboració i les va relacionar amb PEI'Jove. Agrupa 11 entitats que treballen per millorar la inserció laboral dels joves mitjançant l'orientació i la formació prelaboral, la consolidació de la formació bàsica i la prolongació de l'etapa educativa prèvia a la incorporació al món del treball.
Guia pràctica de models de negoci de referència d'Acc1ó (Gener 2012)
Hi ha exemples d'empreses reals i a nivell nacional i internacional.
No existeixen models perfectes (quant a l’encaix òptim de les seves peces), ni models purs (quant a que l’element diferencial es trobi només en una de les peces), ni models estàtics i immutables. Com a representació simplificada de l’estratègia el MdN ens ha d’ajudar a comprendre la lògica del nostre negoci i saber com ajustar cada peça per evolucionar i ser més competitius.
Breu Guia Laboral d'Autodefensa per a Precàries (Valencià)CGTPV
Des del Comité Confederal de CGT del País Valencià i Murcia hem editat la Breu Guia d’Autodefensa Laboral per a Precàries; una petita, senzilla i útil guia, que pretén dotar d’informació i eines de lluita i apoderament al que ja és el sector majoritari de la classe treballadora: el precaria
Presentació de la xerrada sobre cooperativisme de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya del passat 15/06/17 a la sala cooperativa de Parets del Vallès
1. Lluís Rodríguez Algans. Economista assessor laboral.
Maiatzaren Lehena Aholkularitza, Koop.
ACCIÓ SINDICAL , NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA,
CONFLICTE I VAGA:
PERSPECTIVA D’ECONOMIA LABORAL
JORNADA D’ESTRATÈGIA
I ACCIÓ SINDICAL.
COORDINADORA OBRERA SINDICAL
Barcelona, 21 de Maig del 2016
2. INDEX
1.- Introducció.
2.- Fonts i construcció de poder laboral i
sindical.
3.- Negociació Col·lectiva i control sindical.
4.- Conflicte, boicot i vaga: introducció a
l’anàlisis cost-benefici.
5.- Conclusions.
2
3. 1.- Introducció
- Mirada des de les relacions de poder, el
poder de negociació i l’economía laboral.
- Perspectiva metodològica d’anàlisi i
intervenció en l’acció col·lectiva.
- Perspectiva “maximalista” per tal d’avançar
de forma ambiciosa.
- Utilització de casos coneguts i assessorats
en negociació col.lectiva i crisi empresarial
amb conflicte i vaga.
- Caracterització de models sindicals i
sindicalisme a Euskal Herria (Euskal
Langileen Alkartasuna -ELA-, Langile
Abertzale Batzordeak -LAB- i altres).3
4. 2.- Fonts i construcció de poder
laboral i sindical
Poder Sindical:
-Poder Institucional. Autonomía política.
-Poder Organitzatiu. Autonomía de negociació
col·lectiva. Autonomía financera.
-Poder Social i ideològic / cultural.
Poder Laboral-Estructural:
-Poder als mercats de treball i dinàmica
econòmica.
-Poder a l’estructura productiva-econòmica,
empreses-grups, centres de treball i llocs de
treball. 4
5. 2.- Fonts i construcció de poder
laboral i sindical
- Poder Sindical: Poder Institucional. Autonomía Política. (Elorrieta,
2012a; Letamendia 2009).
- Sindicat-Institució obrera/social. Poder institucional vía autonomía
política, de negociació col·lectiva i control sindical.
- Autonomía política respecte partits, governs i administracions.
Capacitat d'influencia en àmbit legislatiu i judicial. Capacitat de
marcar agenda, programes i models propis (econòmics, socials).
Aliances sindicals i socials / acords estratègics en acció sindical
empresa/sector i política sindical.
- Autonomía política respecte la concertació social bi-tripartita.
Burocratisme sindical (Offe, 1992).
- Debat de models alternatius: ¿aparells polítics al món laboral o
sindicats de contrapoder amb objectius econòmics i sociopolítics
transformadors?
5
6. 2.- Fonts i construcció de poder
laboral i sindical
Poder Sindical: Poder Organitzatiu. Autonomía de Negociació
Col·lectiva. Autonomía Financera. (Elorrieta, 2012a).
- Recursos d’infraestructura. Comarca integral. Organització compacta.
- Recursos militants. Assessores sindicals, organitzadores i formadores.
- Gabinets tècnics jurídics, econòmics, socials i de salut laboral. Intervenció
professional interdisciplinar amb assessors. Estudis, investigació / discurs propi.
- Sindicalisme de militancia i afiliació. Seccions Sindicals: arees de treball sindical
per càrrecs i pla metodològic de treball. Treball empresa a empresa,
sector/territori. Donar resposta a les necessitats laborals i socials. Conflicte com
a eix de l’acció sindical, contestació, confrontació i movilització.
- Capacitat de conflicte i movilització. Capacitat de complir compliment de
l'acordat.
- Negociació col·lectiva amb continguts. Introducció d'objectius i instruments de
política economica i continguts que reforcin el poder sindical.
- Acció Sindical-Social: connexió atur, protecció social i economia social /
assemblees d'aturats, borses de treball, cooperativisme de producció i consum.
- Control sindical permet interpel·lar patronals i governs fora de la concertació
social en política económica, laboral i social.
- Quota sindical alta. Autofinançament. Caixa de resistència potent.
6
7. 2.- Fonts i construcció de poder
laboral i sindical
- Poder Laboral als mercats de treball, dinàmica econòmica i
política econòmica. (Kalecki, 1943; Roca, 1993; Silver, 2005).
Perspectiva plural i col·lectiva (sindical).
- Cicle econòmic capitalista (expansió, crisi). Política econòmica-
industrial: plena ocupació. Baix nivell d’atur (professió/general). Fonts
alternatives d’ingressos (subsidis d’atur, caixes de resistència).
- Regulació laboral: contractació (no temporalitat, no ETTs); negociació
col·lectiva erga omnes / no “llibertat sindical” negativa; blindatge de
negociació col.lectiva -despenjament / ultraactivitat-; prohibició/limitació
acomiadament. En cas d’acomiadament no-procedent, nul·litat. Alta
indemnització per acomiadament. ¿Sistema Genth? (gestió sindical
subsidis d’atur).
- Grups professionals d’habilitats, formació i preparació escasses.
- Control sindical (territorial / borses de treball empresa)
contractació/acomiadament i atur. Contractació fixa. No subcontractació
(externalització, ETTs). Control sindical en negociació col·lectiva
(política sindical que maximitza objectius de política econòmica:
activitat econòmica, salaris i nivell d’ocupació).
7
8. 2.- Fonts i construcció de poder
laboral i sindical
Poder Laboral en l’estructura productiva-econòmica, empreses-
grups, centres de treball i llocs de treball. (Dunlop, 1978; Silver,
2005; Womack, 2007). Perspectiva plural i col.lectiva (sindical).
- Poder tècnic i situació estratègica de grups de treballadors/es en centre
de treball, empresa o sector industrial clau. Correlacionat amb procés
de treball i divisió tècnico/productiva. Sectors i branques d’activitat
d’arrossegament cap a enrere o cap endavant. Sectors estratègics.
- Regulació mercantil: grups d’empreses, cadenes de valor,
subcontractació - externalització: ruptura del poder tècnic, productiu i
econòmic.
- Perfils professionals: mobilitat empresa, perfils tècnics i amb informació
i coneixement empresarial estratègic.
- Control sindical informació i documentació empresarial. Comptable,
econòmica, productiva i laboral (via legal, institucional i sindical).
- Control sindical producció i org. treball.
- Control sindical inversió i canvi tècnic (inversió productiva i política
industrial).
8
9. 3.- Negociació col·lectiva
i control sindical
Seccions Sindicals
- Organització d'afiliats/des al centre de
treball/empresa.
- Flexibilitat organitzativa vs. Representació unitaria.
Seccions Sindical de centre de treball (multiempresa,
subcontractació), d'empresa, de grups d'empreses,
etc. Correspondencia amb negociació col·lectiva de
centre de treball, polígon, districte industrial, etc.
- Càrrecs i árees de treball sindical: Delegat/da
sindical -portaveu-, Sec. Organització i gènere, Sec.
Tresorería-economía, Sec. Producció, Sec. Salut
Laboral i ecología.
- Base de contrapoder, control sindical: identificació,
cohesió sindical.
9
10. 3.- Negociació col·lectiva
i control sindical
Objectius d'una Secció Sindical
(segons profunditat de política sindical):
- Perspectiva reivindicativa:
• Incompliments del conveni col·lectiu i altra regulació
laboral, seguretat i salut, etc.
• Negociació col·lectiva. Millora de convenis.
- Perspectiva progressiva:
• Contrapoder i control sindical (org. treball-productiva /
econòmic / presa de decisions), vs. Cogestió.
- Perspectiva transformadora:
• Recuperació, cooperativització i autogestió.
10
11. 3.- Negociació col·lectiva
i control sindical
Tipus de Negociació Col·lectiva segons la política
sindical:
- D’acompanyament al capital: de pacte, de consecució
d’objectius a canvi de pau social i no qüestionar poder
empresarial de direcció i mitjans de producció.
- De contrapoder i control sindical: d’ofensiva, de temps d’espera,
de treva temporal en la lluita de classes per major control
productiu, econòmic, d’inversió, dels mitjans de producció, cap
a un model econòmic socialista, col·lectivista, autogestionari.
- ¿Política sindical cap a l’autogestió? Control obrer de la
incertesa economica / Gestió òptima conflicte capital/treball /
Necessitat de nova economia i societat sense retorn al sistema
capitalista.
Tipus de negociació col·lectiva segons fase de cicle
econòmic capitalista:
- Defensiva. Reestructuracions empresarials (ERE, ERTE, MSCT).
- Ofensiva i d’espera. Pactes i convenis col·lectius d’empresa-
grups, sectorials, territorials. Reforçar poder sindical.11
12. 3.- Negociació col·lectiva
i control sindical
Reestructuracions empresarials (ERE, ERTE,
MSCT).
-Anticipació econòmica. Informació i consulta.
-Negociació – pressió / conflicte i vaga.
-Anàlisi de viabilitat (ingresos i despeses reals); causalitat
econòmica, productiva i organitzativa. Proporcionalitat i
adeqüació. Alternatives. Recuperació d’empreses i
cooperativització autogestionada.
-Acords amb contingut fort de control sindical, en funció del poder
negociador.
-Perspectiva de poder empresarial / poder sindical de negociació:
- Fort / fort. Algunes grans empreses i multinacionals amb
sindicalisme fort.
- Fort / dèbil. Empreses sense sindicalisme de contrapoder.
- Dèbil / fort. Empreses amb sindicalisme de contrapoder.
- Dèbil / dèbil. Majoría de concursos de creditors i tancaments
que no siguin grups amb beneficis. 12
13. 3.- Negociació col·lectiva
i control sindical
Pactes i Convenis Col·lectius: continguts que
reforcen poder sindical (I).
- Unitat de negociació segons mercat de productes i treball i
estratègicament segons correlació de forces (centre de treball, empresa /
sectorial; local / territorial) i reforçament de poder sindical.
-Clàusules de blindatje enfront reformes laborals (no inaplicació de
conveni, ultraactivitat indefinida).
- Negociació col.lectiva curta (1, 2 anys) amb ultraactivitat indefinida de
clàusules obligacionals.
- Negociació empresa a empresa amb clàsula d’extensió al sector/territori
per construir la negociació sectorial/territorial des de les empreses.
-Ampliació de drets d’informació, consulta i control sindical.
-Control sindical de contractació (borses de treball).
-Control sindical de producció i organització del treball.
-Control sindical d’inversió i canvi tècnic.
13
14. 3.- Negociació col·lectiva
i control sindical
Pactes i Convenis Col·lectius: continguts que
reforcen el poder sindical (II).
-Tipus de contractació: fixa, fixa-discontinua. Estabilitat.
-Salaris:
- Increments salarials linials, majors en la part baixa
d’escala salarial. Salvaguarda de vinculació a IPC /
increment segons nivell real de vida (territori).
- Increment fort de salaris minims. Salaris màxims dins
conveni. Reducció del ventall salarial.
- Eliminació de dobles escales i salaris variables.
14
15. 3.- Negociació col·lectiva
i control sindical
Pactes i Convenis Col·lectius: continguts que
reforcen el poder sindical (III).
- Temps de treball. Reducció de jornada laboral i
repartiment del treball:
- Conciliació de temps de treball productiu, reproductiu i
comunitari (militància).
- Creació de llocs de treball. Amb control sindical de
contractació, recomposició estratègica de fractura atur-
precarietat-ocupació.
Públic objectiu de sindicalisme de contrapoder.
Redistribució de rendes i cohesió de plantilles i social.
15
16. 4.- Conflicte, boicot i vaga:
introducció a l’anàlisi cost-benefici
• Relació entre activitat productiva-econòmica i
capacitat de pressió, poder de negociació.
• Estrategia de vaga determinada per:
- Temps. Moment i duració:
• Moments de major capacitat de pressió
econòmica i social/política.
• Defensiva (llibertat sindical, ERE), ofensiva
(negociació col·lectiva).
• Duració: hores, díes, complerta. Definida,
indefinida.
16
17. 4.- Conflicte, boicot i vaga:
introducció a l’anàlisi cost-benefici
• Estrategia de vaga determinada per:
- Terreny. Extensió territorial i sectorial:
categoría, centre de treball, empresa, grup
empreses, sectorial / municipi, comarca,
general, etc.
- Vaga de “trinxera”, vaga de moviments:
• De zel. “No col·laboració”.
• Intermitent.
• Rotatoria.
• Escalonada.
• Estratègica.
• Solidaria.
17
18. 4.- Conflicte, boicot i vaga:
introducció a l’anàlisi cost-benefici
• Estrategia de vaga determinada per:
- Instruments complementaris:
• Boicot:
– Relacionat amb el “Label sindical”.
– Primari. Contra productes/serveis de
l'empresa.
– Secundari. Contra qui consumeix
productes/serveis de l'empresa en conflicte.
• Sabotatje:
– Passiu. “No col·laboració”.
– Actiu. Edificis, maquinaria, vehicles,
aprovisionamients, stock de producte. Es
realitza per contrarrestar vulneracions de
dret a vaga pels empresaris. 18
19. 4.- Conflicte, boicot i vaga:
introducció a l’anàlisi cost-benefici
Estrategies empresarials per limitar o anular l'impacte
econòmic i productiu de la vaga (Sanguinetti, 2006):
- Intimidació com a primera opció:
• Comunicats per part de l'empresa de grups de
treb. Pro-empresa.
• Convocatoria de reunions per l'empresa.
• Interposar demandes ilegalitat vaga
• Negociacions individualitzades amb membres
de Comitè de Vaga, treballadors, etc.
- Reduir control sindical per reforçar
l'empresarial (prohibir l'accés al comitè de
vaga, coaccionar al comitè de vaga, etc.).19
20. 4.- Conflicte, boicot i vaga:
introducció a l’anàlisi cost-benefici
Estrategies empresarials per limitar o anular l'impacte
econòmic i productiu de la vaga (Sanguinetti, 2006):
- Reorganitzar i anticipar la producció afectada per la vaga:
• Incrementar càrrega de treball previ a la vaga.
• Anticipar treballs a la jornada previa.
• Pactar hores extra amb esquirols.
- Desviar producció a altres centres de treball, empreses del
grup, subcontractes, autònoms:
• Redirigir comandes a centres de treball de l'empresa que no
estan en vaga.
• Redirigir comandes a empreses del grup a nivell estatal o
extranger.
• Encarregar la realització o incrementar el volum a empreses
contractistes i autònoms.
20
21. 4.- Conflicte, boicot i vaga:
introducció a l’anàlisi cost-benefici
Estrategies empresarials per limitar o anular l'impacte
econòmic i productiu de la vaga (Sanguinetti, 2006):
- Substitució de vaguistes per treballadores d'oriegen intern,
extern i virtual:
• Movent personal de l'empresa, funcionalment, incloent
empresari, encarregats, familiars, amics, etc.
• Movent personal d'empreses del grup.
• Ampliant jornada a personal eventual o ETT.
• Contractant directament personal.
- Utilització improcedent o abusiva dels serveis minims de
seguretat i manteniment o serveis essencials:
• Establiment unilateral de serveis minims abusius.
• Superar en la práctica els serveis minims establerts.
21
22. REFERÈNCIES D’INTERÈS (I)
- AA.VV. (2011 a 2015). Anuario del Conflicto Social. [ http://www.observatoridelconflictesocial.org ].
- AA.VV. (2001). Construyendo poder en el lugar de trabajo. Washington, AFSCME, AFL-CIO.
- AA.VV. (2007). Análisis económico de la negociación colectiva en España. Una propuesta metodológica.
Madrid, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.
- AA.VV. (2010). Manual de organización. Londres, Federacion Internacional de Trabajadores del Transporte
(ITF).
- Albarracín D; Gutierrez, E. (2012). Financiarización, nuevos perímetros empresariales y retos sindicales.
Cuadernos de Relaciones Laborales.
- Alvarez, I (2013). Financiarización, nuevas estrategias empresariales y dinámica salarial. El caso de Francia
1980-2010. Tesis Doctoral. Universidad Complutense de Madrid.
- Amat, O (2008). Análisis integral de empresas. Claves para un chequeo completo: desde el análisis cualitativo
al análisis de balances. Barcelona, ACCID – Profit.
- Aragón, J. et al (2011). La negociación colectiva y la información económica en España. Madrid, Fundación 1º
de Mayo.
- Bretones, M.T. (2003). Una nova societat civil: accions col·lectives de masses a l'Espanya postransicional (ca.
1982-2002). Barcelona, Fundació Jaume Bofill.
- Caire, G. (1978). La grève ouvrière. Paris, Editions Ouvrieres.
- Calleja, J.P. (2016). Estrategias de revitalización de los sindicatos españoles. Tesis Doctoral. Universitat de
Valencia.
- Carrier, D. (1982). La estrategia de las negociaciones colectivas. Madrid, Tecnos.
- Dallery, Th; Van Treeck, T (2009). Objetivos empresariales, regímenes de crecimiento macroeconómico y
finanzas. Ekonomiaz N.º 72, 3.er cuatrimestre, 2009.
- Del Rosal, M (2015). El capitalismo sueco y los límites del socialismo reformista: una critica marxista del
modelo Rhen-Meidner (1932-1983). Tesis Doctoral. Universidad Complutense de Madrid.
- Dunlop, J. T (1978). Sistemas de relaciones industriales. Madrid, Peninsula.
- Edwards, P.K.; Scullion, H (1987). La organización social del conflicto laboral. Control y resistencia en la
fabrica. Madrid, Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.
- Elorrieta, J. (2012a). Renovación sindical: una aproximación a la trayectoria de ELA. Mecanismos y procesos.
Tafalla, Txalaparta.
- Elorrieta, J. (2012b). Sindicalismo combativo (ELA 2012: crecer desde el contrapoder). Lan Harremanak/27
(2012-II) (91-124)
- Kohler, H-D. (2008). Los sindicatos en España frente a los retos de la globalización y del cambio tecnológico.
Documento de trabajo 142/2008. Madrid, Fundación Alternativas. 22
23. REFERÈNCIES D’INTERÈS (II)
- Falguera, M.A (2016). El poder en la empresa: ¿feudalismo o democracia?. Pasos a la izquierda nº5.
- Fernandez Steinko, A. (2002). Democracia en la empresa. Madrid, Ediciones HOAC.
- Fisher, M (1973). Mesure des conflits du travail et de leurs répercussions économiques. Paris, OCDE.
- Foster, J.B. (2013). Marx, Kalecki, Keynes y la estrategia socialista: la superioridad de la economía política del
trabajo sobre la economía política del capital. Sin Permiso.
- Garrido, E. (1995). La información en la empresa: análisis jurídico de los poderes de información de los
representantes de los trabajadores. Madrid, Consejo Economico y Social.
- Glyn, A (2010). Capitalismo desatado. Finanzas, globalización y bienestar. Madrid, La Catarata – FUHEM.
- Juez Martel, P (2010). Manual de contabilidad para juristas. Madrid, Wolters Kluwer.
- Kalecki, M (1943). “Aspectos políticos de la ocupación plena” en M. Kalecki, Ensayos escogidos sobre la
dinámica de la economía capitalista 1933-1970. México DF, Fondo de Cultura Económica.
- Letamendia, F. (2009). Estructura política del mundo del trabajo. Fordismo y postfordismo. Madrid, Tecnos.
- Luque, D (2010). Las huelgas en España: intensidad, forma y determinantes. Tesis Doctoral, Universidad de
Oviedo.
- Marin, F (2015). Los derechos de información, consulta y participación de los trabajadores. Tesis Doctoral,
Universitat de Valencia.
- McIllroy, John (1984). Strike! How to fight, how to win. Londres, Pluto Press.
- Monge, J.L. (2008). Técnicas de negociación colectiva. Decálogo el buen negociador. Madrid, Confemetal.
- Negri, A (2005). Los libros de la autonomía obrera. Madrid, Akal.
- Roca, B (2016). Transformaciones en el trabajo y movimiento sindical. Propuestas para una renovación
necesaria. Documento de trabajo 86/2016. Madrid, Fundación Alternativas.
- Roca, B; Rodríguez, Ll. (2013). El poder laboral. Una propuesta teórica para analizar las relaciones de poder en
la empresa y las estrategias de los actores, en CNT (ed.), Sindicalismo en la empresa y el territorio. Zaragoza,
CNT.
- Roca, J. (1993). Pactos sociales y política de rentas. El debate internacional y la experiencia española (1977-
1988). Madrid, Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.
- Sanguinetti, W (2006). Los empresarios y el conflicto laboral. Valencia, Tirant lo Blanch.
- Sellier, F; Tiano, A (1964). Economía del trabajo. Barcelona, Ariel.
- Silver, B. (2005). Los movimientos obreros y la globalización desde 1870. Madrid, Akal.
- Sola, J (2014). La desregulación laboral en España (1984-1997). Recursos de poder y remercantilización del
trabajo. Tesis Doctoral. Universidad Complutense de Madrid.
- Womack, J. (2007). Posición estratégica y fuerza obrera. Hacia una nueva historia de los movimientos obreros.
Mexico DF, Fondo de Cultura Económica. 23