Presentació sobre natura i cultura a l'Alt Pirineu des del punt de vista del paisatge

1. VALORS
PIRINEU
PATRIMONI
PAISATGE
1. Utilitzats per professionals del territori que acostumen a realitzar
esforços personals i individuals a les institucions on treballen.
2. Dificultat en vèncer aquestes limitacions per un col·lectiu de
professionals conscients dels processos territorials reals,
socioeconòmics i culturals, en un moment on el corrent dominant
ens aparta de la cultura del saber i ens estira cap a la cultura del
diner.
3. Per això cal valorar molt especialment espais de trobada,
per rebre formació, intercanvi d’idees i de contacte amb
professionals perquè al Pirineu l’intercanvi de noves idees
en l’àmbit professional és un bé escàs que costa molt
aconseguir-lo.
Els valors del patrimoni i el paisatge del Pirineu
CONCEPTES POC EMPRATS FORA DEL DISCURS MÉS ACADÈMIC I
ESPECIALITZAT

2. En aquests moments les àrees rurals ja
participen de la dissociació que caracteritza
les societats urbanes entre els espais de
consum, d'oci, d'educació, de residència, de
treball...
El teixit social de moltes àrees rurals està
alterat:
• existeixen amplis àmbits de despoblament
• el creixement es concentra en llocs periurbans
• dèficit de persones de 20 a 30 anys
• afluència de parelles de 30 a 40 anys
• dèficit altre cop de gent de 40 a 50 anys
• Sovint les àrees rurals són societats
absents del discurs sobre elles mateixes
(sobre els espais agraris, sobre les societats
rurals, sobre l'espai rural, els territoris de
muntanya, etc.)
• En molts casos parlem de pobles petrificats
que al seu voltant hi creixen barris no integrats,
al cap de cinquanta anys encara és el "barri nou"
o "les cases barates" "els dels blocs"
Alguns dels processos socials i
territorials actuals als espais rurals i de
muntanya

3. La sociabilitat i la pertinença a la comunitat s'han construït
principalment a partir de la propietat privada, que és la garantia última
de la unitat local
•Ara la propietat privada és sovint a nom de persones nouvingudes.
•França, primer país europeu en segona residències, és important cada vegada
més la cultura i l'oci per sobre de l'alimentació.
•Al 1990 a França, 1/3 part de les terres van ser venudes a no agricultors, però
gracies a això van escapar de les runes (HERVIEU 1995).
•Però a França s'allarga el nombre de dies d'estada mitja a les segones
residències aquí no, de moment.
•Existeix el perill que la moda de la segona residència a la muntanya passi i no
arreli en res positiu.
•Es tracta de crear una sinergia entre dos modalitats d’aprofitament del
camp, l’agricultura i l’oci-esbarjo-turisme verd.
Per a integrar a nous habitants, noves professions i noves formes de
vida al territori rural i de muntanya ha de ser un territori integrat al
conjunt del país

4. •Hi ha molt poca feina feta en
identificar el recurs turístic, en
valorar-lo, preparar-lo i
adequar-lo per la venda al públic
(planificació turística,
màrketing, identificació de
clients i destinataris, exploració
de nous mercats etc.)
•Anterior a la promoció turística,
i per extensió, a la promoció
econòmica, cal valorar el
patrimoni i el paisatge que li és
propi i característic a aquest
mateix entorn pirinenc.
Els valors del patrimoni i el paisatge del Pirineu
CONCEPTES DE PATRIMONI I PAISATGE: MÉS UTILITZATS EN
ENTORNS ACADÈMICS QUE EN ELS DE LA PROMOCIÓ TURÍSTICA

5. •Abans del producte turístic hi ha el valor
essencial de la matèria primera per sí
mateixa
•Cal identificar el patrimoni i el paisatge
abans que sigui producte, i no només
tècnicament, en un inventari com una
relació de béns, sinó que cal conèixer
aquesta matèria primera per a poder
valorar-la.
•Per això són necessàries les polítiques
culturals, malgrat sovint no són vistes com
rendibles a nivell polític
•Tendència a considerar la inversió en
cultura i formació com innecessària
•A l’Alt Pirineu i Aran la manca de massa
crítica i d’associacions (centres d’estudis) i
d’organitzacions consorciades no crea la
promoció cultural necessària prèviament
per a una promoció turística.

6. •Un altra dificultat afegida és la sectorialitat; medi ambient, cultura,
turisme i promoció econòmica sovint treballen per separat, fins i tot, a
vegades amb interessos oposats.
•El patrimoni:
• és el valor material i immaterial que hem heretat.
•Darrerament es parla tant o més de paisatge.
•Els dos conceptes, ara per ara, no són del tot sinònims, entre altres
raons pq el concepte de patrimoni ha estat aplicat preferentment al
camp cultural i el del paisatge al camp natural.
•En els darrers anys, els aspectes mediambientals han tingut, en general,
més impacte i poder mediàtic que els culturals.
•el concepte de medi ambient és més nou i ha estat més recolzat des
de plataformes reivindicatives, com per exemple, grups ecologistes,
mentre que el valor patrimonial i artístic és més antic, i ha estat
sovint relacionat amb un bon nivell de benestar econòmic i, fins i tot, ha
estat símbol de distinció elitista.
Els valors del patrimoni i el paisatge del Pirineu

7. Entenem el patrimoni com el conjunt d’aspectes culturals i/o
naturals, físics, espirituals i immaterials que formen part de la
comunitat amb els quals aquesta pot sentir-se identificada.
St. Serni de Tavèrnoles. Anserall. Alt Urgell
Serra del Cadí. Alt Urgell
(Definició segons la llei de patrimoni (Llei 9/1993 de 30 de
setembre del Patrimoni Cultural Català) (DOGC núm. 1807, d’11
d’octubre de 1993)

8. Coves d’Ormini. Alt Urgell. Paisatge espeleològic
d’estalactites i estalagmites
Els paisatges urbans, com p.e. Cal Muntó, la Seu
d’Urgell. Façana modernista de botiga de roba
A la franja híbrida de patrimoni i
paisatge: elements com COVES,
FAÇANES, APARADORS...

9. Tradicionalment relacionem el concepte de patrimoni amb
arquitectura monumental i en particular el romànic.
Església de Gavarra

10. Tenim clares només les autèntiques joies
arquitectòniques, catedrals de l’arquitectura monumental
autòctona. Són icones del nostre passat i del poder
polític i econòmic que hi hagué al Pirineu durant els
segles X, XI, XII, XIII i XIV.

11. Sant Climent de Taüll (XI-XII), paradigma de l’art
romànic català -darrera època, estil llombard- per
l’arquitectura i el Pantocràtor (pintura al MNAC).
Actual Patrimoni de la Humanitat. Vall de Boí, Alta
Ribagorça.
St. Climent de Coll de Nargó (X-XI). Anterior, ja és
estil romànic llombard amb campanar d’influència
islàmica. Coll de Nargó. Alt Urgell.

12. Menys clara tenim una part molt important del patrimoni pirinenc: el patrimoni
immaterial:
•Es tracta d’un patrimoni sovint oblidat i més fràgil, i més que a la resta del país
per la manca de massa crítica (poques estructures de suport, poques associacions
de defensa, poques persones en conservar-lo, poques institucions en preservar-lo etc.)
Falles d’Alòs d’Isil, Pallars Sobirà, nit del 23 de juny, Festa de Sant Joan
El patrimoni immaterial, particularment important i especialment amenaçat a l’Alt Pirineu i Aran

13. El patrimoni immaterial, particularment important i especialment amenaçat a l’Alt Pirineu i Aran
Crema de l’Haro de Les. Festa de tradició pagana que celebra el solstici d’estiu i la fertilitat de la terra. Vall d’Aran.

14. Patrimoni immaterial: especialment important perquè aporta element
de cultura viva. És intangible i, per tant, l’han de perpetuar les
persones mitjançant els seus costums i festes
1. Dóna continuïtat a una cultura
2. Reforça la identitat i, per tant, la diversitat cultural i la creativitat
humana. El que tan necessari és, tal i com explicava ahir Jaume
León.
3. La desatenció d’aquesta part de la política cultural i patrimonial,
descuidada arreu del país, pren major importància a l’Alt Pirineu
per la situació de periferitat, la manca de força política,
econòmica i social.
El patrimoni immaterial, particularment important i especialment
amenaçat a l’Alt Pirineu i Aran

15. Tradicional transport de la fusta pels rius de la muntanya a la plana abans de la locomoció. Punt neuràlgic a l’Alt Pirineu; Coll
de Nargó (Alt Urgell) i Pobla de Segur (Pallars Sobirà).
•En el marc de la globalització:
• els museus són posseïdors d’identitats culturals i és tasca seva
preservar i posar-se al servei de la societat per garantir l’expansió
de les comunitats que es retroben en el seu passat i les seves
creacions específiques actuals.
•El patrimoni ens informa sobre les societats que han decidit que
determinat llegat del passat és això, patrimoni, i per consegüent
un element digne de ser conservat, passat de pares a fills,
dipositari de memòria històrica i d’identitats col·lectives. Per tant,
té a veure amb la sostenibilitat que deia Donaire.
El paper dels museus i de la preservació del patrimoni

16. NECESSITAT D’ADAPTAR-NOS A LA NOVA MUSEOGRAFIA
Els museus i la cultura pirinenca
1. Museïtzar és comunicar, i comunicar és impactar en la ment
humana.
2. Encara que estem immersos en la cultura de la imatge, les
idees segueixen sent primordials per a desenvolupar un
bon guió museístic.
3. Es tracta de posar en escena unes bones idees. Hi pot
ajudar qualsevol art escènica.
4. Tot pot ser ensenyat a tothom, però no de la mateixa
manera. Cada segment del públic requereix in tipus de
llenguatge
5. Es fomenta la participació i la interactivitat front al
missatge passiu
6. La nova museografia es proposa divertir i ensenyar alhora,
demostrant que divertir-se en el joc de l’aprenentatge, no
és poc seriós, ni és només cosa de criatures.
7. La nova museografia parla de la interactivitat per a ser
atractiva i del desenvolupament local per a ser rendible

17. •L’economia de l’Alt Pirineu es podria fonamentar molt més en el
turisme del que ho fa ara.
•Es parla del creixement del sector turístic, però ha estat la construcció
i l’especulació i els serveis entorn al sector el que han crescut més.
•La promoció turística resta mancada de productes concrets i
identitaris: manca una promoció turística que destaqui els valors
genuïns del territori pirinenc.
•El discurs de la identitat parlar del ser, el del turisme del fer, però la
identitat dóna una funció de projecció que pot afavorir el turisme.
•Si se surt del concepte d’espectacle i del parc temàtic i s’aplica
el de patrimoni es creen sinergies i desenvolupament local; és a
dir, es pot fer altres coses que no siguin construcció i esquí.
ELS PIRINEUS: POCA TRADICIÓ TURÍSTICA I POCA TRADICIÓ DE
PROMOCIÓ CULTURAL

18. •S’han de crear productes culturals per la ciutadania, pels 365 dies de l’any
•Fonamentats en els valors de la identitat, la cultura, el patrimoni, el turisme i
la cultura popular
•A diferència del món anglosaxó p.ex. Catalunya i a l’Estat Espanyol la societat
civil ha tingut poca força per a recuperar el patrimoni cultural.
•Tb són una societat més democràtica i més liberal, aquí la “catalanitat” ha
estat matxacada i qüestionada des de moltes postures diferents, no només la
franquista (queco, ranci, folklòric, antiquat...).
•Catalunya rural, Catalunya d’interior “el rere país” té un turisme molt menys
professional que el de la costa, que porta molts més anys d’avantatge.
•Als 80 va haver una divergència: els estiuejants d’interior va anar a la baixa i
el de costa a l’alça.
•L’economia de la identitat és absolutament transversal
•L’esport, l’artesania i el comerç interrelacionats duen a un nou concepte de turisme
•El turisme cultural és especialment necessari per a projectar un país
internacionalment
•Exem: la retolació plurilingüe i elaborar vocabularis de conversa bàsics en diverses
llengües
•Hi ha un desconeixement important entre la Catalunya Nova i la Catalunya Vella
•La cultura popular és també una eina d’inclusió social sustentable en la identitat.
EL PATRIMONI I LA IDENTITAT COM A EINA DE DESENVOLUPAMENT LOCAL A L’ALT
PIRINEU I ARAN

19. Un passat poc memorable?

20. “El patrimoni cultural és un dels testimonis
fonamentals de la trajectòria històrica i d’identitat d’una
col·lectivitat nacional. Els béns que l’integren constitueixen
una herència insubstituïble, que cal transmetre en els
millors condicions a les generacions futures. La protecció, la
conservació, l’acreixement, la investigació i la difusió del
coneixement del patrimoni cultural és una de les obligacions
fonamentals que tenen els poders públics”.
Però hi ha hagut una manca de política museística territorial
des de la Generalitat que no ha pogut ser coberta tampoc
des de les administracions locals.
Segons la llei de patrimoni (Llei 9/1993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Català) (DOGC núm. 1807, d’11
d’octubre de 1993, veure annex 2)

21. A l’Alt Pirineu, tot i aquesta abundància en elements patrimonials;
arquitectònics, etnogràfics, geogràfics etc.
No hi són abundants els equipaments museístics i patrimonials per:
1) L’evolució legislativa dels museus a Catalunya: ha conduït a algunes
comarques, i sobretot a les comarques de Lleida i Tarragona a una
certa desolació.
2) La manca de museus comarcals i la present normativa referida a
museus fonamentalment temàtics, ha deixat orfes de museus algunes
àrees concretes del territori.
3) És del tot necessari plantejar-se nous museus en el si d’aquesta nova
estructura museística pensada en clau temàtica i que presenta realitats
diferents segons l'àmbit (art, ciència i tècnica, arqueologia).
4) Creació de la Xarxa Museus de l’Alt Pirineu i Aran; un avanç
important per a buscar recursos ajustats a les necessitats específiques
del territori.
ESCASSA OFERTA MUSEÍSTICA PIRINENCA

22. Les limitacions dels estudis etnogràfics que han utilitzat la dicotomia
“tradicional/modern”:
1. L’atemporalitat. La societat tradicional s’associa a la idea
d’estabilitat i es representa com si fos immutable i estàtica.
Idea que té un egocentrisme considerable ja que pressuposa que
han estat els darrers canvis moderns els més importants.
2. Essencialisme. Tant l’ús del terme “tradicional” com el de
“modern” comporten certs riscos pq són relatius i poc objectivables
i no són absoluts, sinó que tenen sentit quan es prenen com a
referència a altres exemples o contextos.
En conseqüència “tradicional” és un concepte que significa una
amalgama artificial de trets del passat.
tradicional / autèntic / genuí ?
Si hi ha rigor científic i una bona estratègia té molts números
per ser autèntic

23. la cultura
pirinenca és
permeable,
heterogènia i
dinàmica

24. Del passat se’n
poden treure molts
aprenentatges.
L’important és l’ús
de la informació.
Per a un bon ús
calen bons
especialistes.
Tendència a
menystenir a les
professions
especialitzades.
Molt atur entre
antropòlegs,
historiadors i
geògrafs.
Serveixen per a fer
bons continguts.

25. Hi hauria més demanda amb més bona promoció i comercialització. Problema de
conceptes, classificació i estratègia: senderisme no és aventura és patrimoni i
paisatge. Està de moda l’activitat física i fora de moda el saber enciclopèdic, ara
ja superat amb noves estratègies comunicatives.
Sovint, és el món dels negocis el més innovador. Màrketing i publicitat han trigat
a ser aplicats al món públic.

26. Vilanova de Banat (la Bastida)
Llirt
El concepte de paisatge està més renovat i és més exitós que el de patrimoni.
El medi ambient ha triomfat per sobre de la cultura de vitrina
En els dos extrems hi ha posicions radicals

27. •El concepte i la cultura del paisatge neixen en la visió naturalista i des de la
geografia, durant el s. XVIII i el s. XIX
•Paisatge es pot definir com una representació cultural informada per la
cultura, per un territori i la seva història.
EL PAISATGE: UNA REPRESENTACIÓ CULTURAL
•El paisatge és la mirada
•La imatge té a veure amb les nostres paraules, imatges literàries, les
nostres imatges fantàstiques, per tant, amb les nostres pors, il·lusions i
esperances, té a veure doncs amb el nostre SER: molt poder emocional

28. •Estudiat des de la geografia, l’antropologia, la sociologia i la filosofia,
l’arquitectura etc. amb una juxtaposició de discursos i punts de vista.
•Analitzar el paisatge és analitzar discursos filosòfics i estètics en la intersecció
del punt de vista artístic i el punt de vista científic. És pràcticament
transcendental. El senderisme ens hi aproxima. Llibres de Josep Maria Espinàs.

29. •La manera de veure i entendre el Paisatge i sobretot el Paisatge de
Muntanya va tenir menys repercussió a les mentalitats locals que no a la
burgesia de les ciutats, amb tot, és un concepte totalment urbà.
•Però l’habitant antic que tenia sensibilitat pel paisatge, no anava als cims i no
teoritzava, tenia una capacitat intel·lectual limitada, però tenia experiències vivencials
i estètiques.
Els grans viatges d’exploració són el context des d’on s’intensifica el gust pel
paisatge, quan es van començar a plantejar noves perspectives culturals i
epistemològiques de nous països i nous temes.

30. •Leonardo da Vinci parlava de tot, va
desenvolupar la teoria de l’erosió fluvial, també
dibuixava anticlinals i sinclinals, però a la
il·lustració se separa l’aspecte artístic, del científic.
El clima il·lustrat es perd amb l’especialització
científica.
•Rousseau parla de la muntanya i el bosc, el món
nou, la pujada al Montblanc, la filosofia alpina,
relacionat amb moments alliberadors,
d'independentisme. Té a veure amb ideologia de la
llibertat i amb elements de civilització i
modernització.

31. Estudiosos del paisatge francès de principis del s. XX, com els geògrafs; Reclous i
Vidal de la Blache o Humbolt a Alemanya, més relacionat amb els viatges i la
descoberta geogràfica.
•A Catalunya: Identificació entre paisatge i ideologia durant la Renaixença, el
Centre Excursionista de Catalunya com a focus de nacionalisme explícit.

32. •Violant i Simorra tenia
quantitats de sensibilitat
per a descriure el paisatge
•Destaca també l’escola
nord-americana, a través
de l’obra de Carl Sauer
amb el paisatge cultural i
la seva gran capacitat
literària.
Eduardo Martínez de Pisón
•Critica la separació actual del binomi Naturalesa i Cultura
•Considera que cal una adequada educació geogràfica i una mirada educada per saber obrir els ulls i tenir
una percepció visual de les formes
•Els pobles abans eren illes en un mar de camp, ara són illes en un mar d’urbanitzacions.
•Si el resultat és lleig és que la societat és lletja. Si el Paisatge és brut és que la societat és
bruta.
•La mort de la biosfera, de la biodiversitat i del paisatge

33. •GLOCAL: la internacionalització i la
integració mundial han dut a
l'augment del pes específic de les
singularitats dels llocs.
•Davant la sensació d'indefensió,
d'impotència, d'inseguretat del nou
context mundial i els seus fenòmens
socials, culturals, polítics i econòmics
provoca un retorn als microterritoris i
a les microsocietats
•És l'experiència històrica la que
permet en un procés interactiu crear
espais imaginaris, representatius i,
finalment, reals i així són espais de
resistència amb l'objectiu de tenir "el
propi" territori.
•És un discurs paral·lel al que s'ha
estat desenvolupant a partir del de la
memòria.

34. •Un dels drames de la nostra civilització
és la intensitat desaforada de la
transformació i la incapacitat de saber
actuar sobre el paisatge sense destruir-
lo, sense trencar-ne el seu caràcter
essencial, sense eliminar-ne aquells trets
que li donen continuïtat històrica.
• Quan es destrueix un paisatge es
destrueix la identitat d'aquell lloc.
•No hi ha dubte que la societat rural
ha estat fins ara la productora de
paisatge. Però les pautes territorials
recents; conseqüència de
l'abandonament; l'extensió del bosc, la
minva conseqüent de la biodiversitat,
l'increment del risc d'incendis... són una
amenaça per la conservació del paisatge

35. La conscienciació ambiental ha beneficiat al paisatge, fins ara ignorat
· l'extensió galopant de la ciutat dispersa vinculada al boom immobiliari
· major sensibilitat estètica;
· però sobretot el fet que tot paisatge està indissolublement unit a una cultura i aquesta
cultura ocupa una porció determinada de la superfície terrestre que anomenem,
genèricament, regió.
El lloc on cristal·litzen les relacions ser humà-natura.

36. El geògraf Joan Nogué, director Observatori
del Paisatge, es pregunta si podem mantenir
encara avui dia la trilogia natura-cultura-
regió en un context de globalització
accelerada.
•Qüestiona si les dinàmiques territorials
contemporànies posin en dubte el sentit de
conceptes territorials clau com el de lloc,
paisatge, i encara més associacions com
identitat-lloc-regió-paisatge.
•Ara hem vist el creixement dels no-llocs
(esmentava ahir professor Donaire).

37. •La major consciència social comencen a generar instruments, a
Catalunya l'Observatori del Paisatge, que neix amb la voluntat
d'esdevenir un ens d'informació i conscienciació de la societat
catalana en matèria de paisatge, per tal d'aconseguir una millor
gestió i ordenació dels paisatges catalans; dels agraris, als turístics,
passant pels metropolitans.
•El Conveni Europeu del Paisatge, signat a Palazzo Vecchio de
Florència el 20 d'octubre de 2000 per iniciativa del Consell d'Europa
enfoca la temàtica paisatgística de manera esperançadora.
•Nogué sempre ha pensat que el paisatge és un excel·lent
indicador per valorar el nivell de cultura, de civilitat i
d'urbanitat d'un territori, a qualsevol escala.

38. En tot cas, els
Pirineus tenen
molt potencial per
al turisme cultural
i el senderisme.
Però cal invertir
en formació, en
tècnics
especialitzats i en
crear
coneixement per
a poder generar
un sector
quaternari i
quinari local.
Paisatges de neu

39. França té cultura de paisatge,
tenen el trinomi cultura-
natura-regió més preservat
(també tenen una identitat
nacional més forta).
També hi ha activitats destructives,
però no són sistemàtiques ni
constants.
A l’Estat Espanyol la planificació
territorial, quan n’hi ha hagut, ha
donat tota la importància a les
infraestructures, amb poca visió
integral del territori des de totes
les seves vessants; ambiental,
paisatgística, cultural i social.
Aquesta omissió reclama ara
màxima atenció als intangibles
(patrimoni immaterial en seria
l’exemple paradigmàtic)

40. És simptomàtic observar les
reaccions dels empresaris i
la població local en general
arran de l’escassa neu de
l’hivern passat; “no hi ha
neu, què farem?” “no venen
tants turistes, què farem?
Tendència a la passivitat
sense innovar i evolucionar
els sistemes de producció.
Tendència a l’actitud del “ja
s’ho faran”, resposta a un
cert esgotament social en
vistes de la passivitat de les
institucions

41. •Una combinació de
factors força negativa:
•individualisme
•boom immobiliari
•baixa
formació/sensibilitat
d’alguns polítics i
tècnics
•la uniformització de la
cultura
•nació sense estat
• emigració dels joves
•afebliment del teixit
social
•manca una política de
promoció integral de la
muntanya.

42. •El Pirineu segueix tenint grans
oportunitats per a desenvolupar la
seva economia i la seva societat
però es van perdent moltes
oportunitats i el que és pitjor parts
fonamentals del patrimoni i del
paisatge.
•La via del Desenvolupament Rural
Integrat i del Desenvolupament
Econòmic Local són les úniques
formes de treball conegudes que
poden incidir en regenerar
l’economia i la societat pirinenca.
•És a dir, una estratègia de promoció
pública que integri a tots els sectors
econòmics, fonamentada en els
recursos locals però projectada en
clau universal, fugint del localisme.
marta.pallares@gmail.com
MOLTES GRÀCIES