Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions iii - alumne

Gestió de xarxes de
veu i dades
UF1869
Anàlisi del mercat
de productes de
comunicacions
El.laborat per Xavier Castejón 2014

 MF0228_3: Disseny de xarxes telemàtiques (200
hores)
 UF1869: Anàlisi del mercat de productes de
comunicacions (90 hores)
 UF1870: Desenvolupament del projecte de la xarxa
telemàtica (80 hores)
 UF1871: El·laboració de la documentació tècnica
(30 hores)
Relació d’unitats didàctiques per
mòdul formatiu

1. Introducció a les comunicacions i xarxes de
computadores.
2. Principis de transmissió de dades.
3. Medis de transmissió guiats.
4. Medis de transmissió sense fils.
Contingut

5. Control d’enllaç de dades.
6. Protocols.
7. Equips d’interconnexió de xarxa.
Contingut

1. Protocols d’interconnexió de xarxes. Protocol IP
2. Protocol de Transport. Protocols TCP/UDP
3. Protocols del nivell d’aplicació
6. Protocols.

1. Internet i les seves organitzacions
2. Adreçament IPv4 e IPv6. Creació de
subxarxes
3. Enrutament
6.1. Protocols d’interconnexió de
xarxes. Protocol IP

6.1.1. Internet i les seves organitzacions
Es una enorme xarxa que connecta xarxes i
computadores distribuïdes per tot el món.
Una xarxa d'ordinadors és un conjunt de
màquines que es comuniquen a través d'algun
mitjà (cable coaxial, fibra òptica,
radiofreqüència, línies telefòniques, etc.) amb
l'objecte de compartir recursos.

Què es Internet ?
Aquesta xarxa global té la característica
que utilitza un llenguatge comú que
garanteix la intercomunicació dels
diferents ordinadors; aquest llenguatge
comú o protocol es coneix com TCP/IP
(Transfer Control Protocol / Internet
Protocol).

Breu història i origen d’Internet
1957.
Es llança el Sputnik.
EE.UU. Funda ARPA.
1963.
Apareix el codi ASCII.
1968.
Primera xarxa per conmutació de paquets.
1969.
Es funda ARPANet.
Kleinrock realitza una prova exitosa de connexió
entre ordenadors.
4 nodes forman ArpaNet.
La Universitat de California idea els RFCs.

1970.
Kevin MacKenzie inventa el primer emoticón :-)
(significa )
1971.
Comença el Proyecto Gutenberg
1972.
Ray Tomlinson crea el primer programa de e-mail i la
notació usuario@dominio

El Departament de Defensa dels EUA va
encarregar un projecte a ARPA (Advanced
Research Projects Agency) per la
interconnexió d’equips entre ubicacions
remotes.
Així va néixer el 1969 la precursora d'Internet,
es va cridar ARPANET i estava formada per
quatre nodes.
El 1972 tenia 40 nodes i a partir d'aquí va
anar creixent vertiginosament.

Breu història i origen
d’Internet. Cronologia
El 1973 es realitzen les primeres connexions
internacionals d'ARPANET des EUA amb
Gran Bretanya i Noruega.
S'especifica l'FTP, és a dir, com s'envien i
reben arxius. Sorgeix la idea d'Internet com
a xarxa global.
El 1974 Vinton Cerf defineix les
especificacions del TCP.
El 1977 es defineixen les especificacions del
correu electrònic.

El 1982 s'estableix el protocol TCP / IP per
ARPANET.
El 1984 es va crear el sistema de noms DNS
que permet donar noms alfanumèrics als
ordinadors de la xarxa en lloc de noms
numèrics.
El 1988 es desenvolupa l'IRC (Internet Relay
Chat).
El 1989 Tim Berners-Lee va definir les bases de
WWW al CERN de Ginebra, Suïssa.

El 1990 es va crear el primer navegador web.
El 1990 el sistema Archie permet intercanviar
fitxers.
El 1991 Jean-Francois Groff implantar el
servei FTP des de la web.
El 1992 la multimèdia entra a Internet, es
crea el servidor d'àudio i vídeo multicast
MBONE.

El 1993 es va crear el navegador web
Mosaic per Marc Andeerssen al NCSA
d'Illinois que va tenir una àmplia difusió. El
Mosaic ja tenia l'anagrama d'un globus
terraqüi circumdat per òrbites.
Es crea InterNIC que proporciona el servei
de registre de noms per a Internet. La
Casa Blanca i l'ONU entren a la xarxa. Es
crea el primer banc per Internet.

Comença l'expansió comercial d'Internet. A
partir d'aquest moment Internet deixa de
ser usada només per investigadors,
universitaris i informàtics i comença a ser
utilitzada per tot tipus d'usuaris.
Al setembre de 1993 apareix el primer
servidor web a Espanya, el de la Universitat
Jaume I de Castelló. Al desembre ja hi
havia 13 servidors d'Universitats i centres de
recerca connectats per RedIris.

El 1994 apareix Yahoo!
El 1995 la web ja és el servei més popular
d'Internet.
El 1996 Microsoft entra a Internet. Fins a
aquest moment Netscape era el
navegador més utilitzat.
El 1997 hi havia 19,5 milions d‘hosts
connectats a Internet, 1 milió de servidors
web. A Espanya 1,1 milions d'usuaris
d'Internet o internautes.

El 1998 es crea el ICANN
Comença a parlar-se de l’e-commerce.
S’elimina Infovía i apareix Infovía Plus.
El juici Clinton-Lewinsky es converteix en tot un
aconteixemt en Internet.
Juici anti-monopoli contra Microsoft.
Es crea Google.
El 1999 hi ha 50 millions d’ordinadors. El contingut
d’Internet desborda.
El 2000 el virus I love you infecta a millions
d’ordinadors. Google desbanca a Yahoo! com
a principal cercador d’Internet.

El 2001 s’il.legaliza Napster.
El 2002 es comença a popularitzar la tarifa plana
en Espanya.
El 2003 s’estima que es descarreguen ilegalment
més de 2000 millions d’arxius al mes.
El 2004 el virus MyDoom contagia 1 de cada 12
missatges de correu electrònic.
Hi ha 924 milions d’usuaris d’Internet
(13,4 milions en Espanya, 184 milions en Estats
Units i 100 milions en Xina).

Evolució del número
d’ordinadors connectats
a Internet
Any Nº d’ordinadors
1969 4
1972 40
1977 100
1984 1.000
1986 5.000
1987 28.000
1989 100.000
1900 300.000
1992 1.000.000
1993 2.000.000
1994 3.000.000
1995 6.500.000
1996 12.800.000
1997 19.500.000
2002 170.000.000
2006 1.100.000.000
2016 2.000.000.000

ICANN

6.1.2. Adreçament IPv4 e IPv6. Creació
de subxarxes
Proporciona informació sobre on s’han d’enviar
els paquets de dades i com s’ha de fer aquest
enviament.
Aquesta informació inclou les adreces lògiques del
dispositiu emissor i del dispositiu destinatari.
IP és el protocol que permet a TCP/IP
comunicar més d’un segment de LAN o
més d’un tipus de xarxa mitjançant un
encaminador.

de subxarxes
El protocol IP es no orientat a connexió i no fiable, de
forma que l’establiment de connexions i el control
d’errors el realitza el protocol de transport.
IPv4 va ser proposat el 1981 i és el protocol de xarxa
per excel·lència. Defineix el format que s’ha
d’utilitzar per a enviar informació entre 2 punts
distants de la xarxa.

Estructura paquet IPv4
Identificador
5x32bits=20octets)

Versió (4bits): indica quin protocol de xarxa utilitza
aquest datagrama. Per a IPv4 està fixat a 0x04
Longitud de la capçalera (4bits): pot tenir una mida
variable a causa del camp Opcions.
En particular, aquest camp indica el valor en funció
de la quantitat de paraules de 4 octets que té la
capçalera. El valor por defecte es 0x05, vol dir una
capçalera de 20 octets.
Tipus de servei (TdS) (8 bits): aquest camp es
normalment ignorat.

Longitud total (16 bits): indica la mida total del
datagrama en octets, que inclou la capçalera i el
camp de dades. Els 16 bits indiquen una mida
màxima del datagrama de 65.535 octets. Tot i que
en general la mida màxima utilitzada és de 1.500
octets.
Identificador (16 bits), indicadors (3 bits) i
fragmentació (13 bits): aquests camps fan referència
al que es coneix com a fragmentació IP.

TTL(8 bits): inicialment aquest camp feia referència al
temps de vida del datagrama en mil.lisegons. Però
en la pràctica conté el màxim nombre
d’encaminadors que pot travessar el paquet fins
que arribi a la destinació. A cada salt, un
encaminador decrementa en 1 el valor d’aquest, i
quan el TTL arriba a 0 el paquet és descartat.
Protocol (8 bits): indica el protocol present en la
capa de transport. Generalment potser 0x06 per a
TCP o 011 per a UDP.

Suma de comprovació de capçalera (16 bits):
permet detectar algun tipus d’error de transmissió a
la capçelera.
Adreça d’origen (32 bits): indica l’adreça origen del
paquet.
Adreça de destinació (32 bits): on va dirigit el
paquet.
Opcions IP: aquest camp és el que fa que la
capçelera IP pugui ser variable en mida.
Normalment, no s’utilitza.

Farciment: per motius d’eficiència les dades han de
començar en una posició múltiple de 4 octets.
En el cas que algunes opcions introdueixin una
desalineació, el padding, que normalment són tot
zeros, alinea a la paraula del camp següent.
Dades: dades del datagrama que es passaran al
nivell de transport, o sigui, la informació que
realment es vol transmetre..

Adreçament IP
Cada adreça IP (IPv4) és un nombre únic
de 32-bits, dividit en quatre octets o bytes
que se solen representar separats per
espais o punts per poder llegir-los millor.
Concepte
Exemple:
172.16.4.20

Conversió nombre binari a decimal
Bit 7 Bit 6 Bit 5 Bit 4 Bit 3 Bit 2 Bit 1 Bit 0
8-Bit Octet
Valor Decimal
128 64 32 16 8 4 2 1
27 26 25 24 23 22 21 20

10101100 00010000 0000010 000010100
10101100 = 172
00010000 = 16
00000100 = 4
00010100 = 20
• L’adreça IP sería: 172.16.4.20
1r Octet 2n Octet 3r Octet 4t Octet
Adreçament IP
Exemple

Protocols de suport a IP:
ICMP (Internet Control Message
Protocol)
Aquest protocol informa sobre l’èxit o el fracàs
del lliurament dels paquets de dades a la
destinació
prevista.
ICMP permet detectar si una part de la xarxa
està congestionada, si un paquet de dades no
ha arribat a la seva destinació o si un paquet de
dades ha estat eliminat en algun punt de la
xarxa per haver excedit el temps màxim assignat
per al seu lliurament en la destinació (temps de
vida del paquet).

Protocols de suport a IP: ICMP
(Internet Control Message Protocol)
ICMP s’encarrega d’informar sobre tot aquest
tipus de falles en el dispositiu emissor de les
dades, tot i que ICMP no pot corregir cap
d’aquests errors que detecta, de la qual cosa
s’encarrega el protocol TCP.
Exemple:
ping

Protocols de suport a IP:
IGMP(Internet group management
/multicast Protocol)
Aquest protocol gestiona les transmissions
multicast.
El multicasting és un mètode de transmissió
punt a multipunt, és a dir, permet a un node
enviar dades a un grup seleccionat de nodes –
no necessàriament a tots els nodes del segment
de la xarxa on està l’emissor, cosa que seria una
transmissió en mode difusió o broadcast–.

IGMP(Internet group management
/multicast Protocol)
El multicasting pot ser utilitzat, per exemple, a
l’hora de fer teleconferències o videoconferències
per Internet.
Els routers fan ús del protocol IGMP per
determinar quins nodes pertanyen a un
determinat grup multicast i per transmetre les
dades a tots els nodes d’aquell grup.
Els nodes d’una xarxa també fan servir IGMP per
entrar o sortir de grups multicast en qualsevol
moment.

Protocols de suport a IP: ARP (address
resolution Protocol)
És el protocol que obté les adreces MAC
(adreces físiques) d’un node i, llavors, crea una
base de dades en què es relaciona l’adreça MAC
de cada node amb la seva adreça IP (adreça
lògica).
Si un node necessita conèixer l’adreça MAC
d’un altre node en la mateixa xarxa del qual
només coneix l’adreça IP, el primer node utilitza
ARP per enviar un missatge de difusió
(broadcast) a la xarxa.

El primer node utilitza ARP per enviar un
missatge de difusió (broadcast) a la xarxa en el
qual ve a dir “em caldria saber l’adreça MAC del
node que té com a adreça IP la següent: ...”.
Llavors, el node que té aquella adreça IP
contesta i proporciona la seva adreça MAC.

Mode difusió o broadcast
Quan un paquet de dades és enviat en mode
difusió o broadcast, el paquet arriba a tots els
nodes d’aquell segment de xarxa, que configura el
domini de difusió o broadcast.
Un enviament en mode broadcast s’expandeix
per tot el domini de difusió a través dels
concentradors (hubs), ponts i commutadors
(switchs) i només és filtrat o aturat per un
dispositiu de capa de xarxa, com ara un
router o encaminador.

Classes de xarxes IP
Una adreça IP conté dos tipus
d’informació:
 la part corresponent a la xarxa.
 la part corresponent al host o node.

Classe C (/24)
Small Network
Classe B (/16)
Medium Network
Classe A (/8)
Large Network
ID Xarxa ID Host
1 1 0
xw y z
ID Xarxa ID Host
1 0
xw y z
ID Xarxa ID Host
0
xw y z

Classes de xarxes IP: Classe A
Si s’utilitzen 7 bits per identificar les
xarxes, podrem obtenir:
27 xarxes (128 xarxes), a cadascuna de
les quals es poden connectar 224
màquines (concretament, una mica
menys de 16.777.216 màquines).

Classes de xarxes IP: Classe B
xarxes, es poden obtenir 214 xarxes
(16.384 xarxes).
A cadascuna d’aquestes xarxes s’hi
poden
connectar 216 màquines, això és, una
mica menys de 65.535 màquines.

Classes de xarxes IP:Classe C
xarxes, es poden obtenir 221 xarxes
(2.097.152 xarxes).
A cadascuna d’aquestes xarxes s’hi
poden
connectar 28 màquines, això és, una
mica menys de 256 màquines.

Classe E
Classe D
Reservat usos futurs
1 1 110
xw y z
Adreça difusió selectiva
1 1 1 0
xw y z

Classes de xarxes IP: Classe D
L’adreça de classe D no té cap octet
dedicat a la xarxa ni cap altre dedicat a
l’identificador d’ordinador perquè és
una adreça de difusió selectiva
(multicast).

Classes de xarxes IP: Classe E
Són adreces IP que s’han reservat per a
futures utilitzacions.
Normalment el Comitè d’Experts en
Enginyeria d’Internet (IETF, Internet
Engineering Task Force) les utilitza per
investigar i, per tant, cap adreça de
classe E s’utilitza a Internet.

• Quan la identitat de l’ordinador és 0: és l’adreça
de xarxa d’on esta connectat l’ordinador.
Ex: 192.168.0.0
• Quan la identitat de l’ordinador són tots 1: és
una adreça de difusió (broadcast).
Ex: 192.168.0.255
• Quan tota l’adreça són 0 indica aquesta
màquina.
Ex: 0.0.0.0.
Espais de direcció reservat
Valors especials d’adreça

• Adreça loopback (127.x.x.x )
El loopback és un bucle que no surt de la
màquina. Normalment, s’utilitza per
comprovar les connexions de les màquines a
les xarxes.
Ex: ping 127.0.0.1

Adreces publiques i privades
IPv4
Privada
• No enrutable a Internet.
• Es pot assignar localment
per l'organització.
• Han de ser traduïts per
accedir a Internet.
Pública
• Requerit pels dispositius i
hosts que es connecten
directament a Internet.
• Ha de ser únic al món.
• Encaminades a Internet.
• Ha de ser assignats per
ICANN.

• Les adreces IP reservades per a ús privat són les
següents:
• De classe A: el rang 10.0.0.0-10.255.255.255
• De classe B: el rang 172.16.0.0-172.31.255.255
• De classe C: el rang 192.168.0.0-192.168.255.255
Adreces IP privades reservades

Adreces IP privades reservades

Resum:Adreces privades i reservades

• A més de l’adreça IP, cada dispositiu en una
xarxa TCP/IP té associada una màscara de
subxarxa, que és un nombre de 32-bits (4
octets o bytes) que es combina amb l’adreça IP
del dispositiu per determinar el segment de
xarxa o la xarxa a la qual pertany el dispositiu.
• En dividir la xarxa en subxarxes, es crea un
identificador únic per a cada subxarxa derivada
del identificador de la xarxa.
Màscares de subxarxa

La creació de subxarxes té una doble finalitat:
• d’una banda, en treballar amb xarxes més
petites permet controlar millor el trànsit de
cada xarxa i, sobretot, reduir
significativament el nombre de missatges en
mode difusió o broadcast (que podrien
acabar afectant el rendiment de la xarxa), i
• d’altra banda, permet assignar de manera
més eficient un nombre limitat d’adreces IP.

• La màscara de subxarxa es crea al col·locar :
un 1 binari a cada posició de bit que
representa la porció de xarxa i
un 0 binari en cada posició de bit que
representa la porció de host.

Usant subxarxes podem:
• Utilitzar una única adreça de xarxa a
través de múltiples ubicacions.
• Reduir la congestió de la xarxa mitjançant
la segmentació de trànsit.
• Superar les limitacions de les tecnologies
actuals.

En les xarxes on no es fa servir la creació de
subxarxes (subnetting), les màscares de
subxarxa prenen sempre valors per defecte, tal
com mostra la taula:
Per defecte

Exemple estàndard

Quants bits s'utilitzen en una màscara
de subxarxa
254
Numero de Hosts 254
ID Xarxa ID Host
1
ID Subnet
0
128643216842
65,5348,1284,0642,0321,01650816,25632,512
0254
254
Classe C Adreçament amb Subnet
Numero de Subnets

Per calcular el nombre de subxarxes, x,
que es poden formar amb m bits prestats
(m > 1) s’aplica la fórmula següent:
x ≥ 2m
on 2m és el nombre d’adreces possibles
que es poden formar amb m bits.
Càlcul nombre de subxarxes

Per calcular el nombre de hosts, s’aplica la
fórmula següent:
Hosts = 2n – 2
on n és el nombre de bits que s’utilitzaran
per la part de host a les quals cal restar les
2 adreces reservades (la de subxarxa i la de
difusió o broadcast).
Càlcul nombre de hosts

Volem crear 2 subxarxes per a cada xarxa local
dins d'una petita empresa.
Volem utilitzar el bloc d'adreces
192.168.1.0/24
Exemple creació 2 subxarxes

Calcular nombre de bits prestats:
x = 2m
El nombre de subxarxes és 2, per tant:
2 = 2m
m = 1
El nombre bits prestats es 1

El nombre de hosts sera la part de bits
que ens quedin en la part de host, s’han
prestat 1 bit per fer la subxarxa i per
tant, tindrem (8 bits – 1 bit prestats= 7
bits):
Hosts = 2n – 2
Hosts = 28-1 – 2
Hosts = 27 – 2 = 128 -2 = 126
El nombre de hosts és 126

Subxarxes resultants:
Subxarxa 1: 192.168.1.00000000 =
192.168.1.0/25
Subxarxa 2: 192.168.1.10000000 =
192.168.1.128/25
La màscara de subxarxa será:
255.255.255.128

Volem crear 3 subxarxes per a cada xarxa
local dins d'una petita empresa.
Volem utilitzar el bloc d'adreces
192.168.1.0/24

x = 2m
3 = 2m
Per m=1 el resultat és 2
El valor que s’aproxima més és m=2

El nombre de hosts sera la part de bits que
ens quedin en la part de host, s’han prestat
2 bits per fer la subxarxa i per tant, tindrem
(8 bits – 2 bits prestats= 6 bits):
Hosts = 2n – 2
Hosts = 28-2 – 2
Hosts = 26 – 2 = 64 -2 = 62

Subxarxa 1: 192.168.1.00000000=192.168.1.0/26
Subxarxa 2: 192.168.1.01000000=192.168.1.64/26
Subxarxa 3: 192.168.1.10000000=192.168.1.128/26
Subxarxa 4: 192.168.1.11000000=192.168.1.192/26
255.255.255.192

Volem crear 6 subxarxes per a cada xarxa local
amb IP 199.34.89.0 (una per cada
departament de la institució o empresa on
està instal·lada la xarxa).

x = 2m
6 = 2m
El resultat és m=3

El nombre de hosts sera la part de bits
que ens quedin en la part de host, s’han
prestat 3 bits per fer la subxarxa i per
tant, tindrem (8 bits – 3 bits prestats= 5
bits):
Hosts = 2n – 2
Hosts = 28-3 – 2
Hosts = 25 – 2 = 32 -2 = 30

Subxarxa 1: 199.34.89.00000000 = 192.34.89.0/27
Subxarxa 2: 192.34.89.00100000 = 192.34.89.32/27
Subxarxa 3: 192.34.89.01000000 = 192.34.89.64/27
Subxarxa 4: 192.34.89.01100000 = 192.34.89.96/27
Subxarxa 5: 192.34.89.10000000 = 192.34.89.128/27
Subxarxa 6: 192.34.89.10100000 = 192.34.89.160/27
Subxarxa 7: 192.34.89.11000000 = 192.34.89.192/27
Subxarxa 8: 192.34.89.11100000 = 192.34.89.224/27
255.255.255.224

Donada l’adreça de xarxa 192.168.30.0,
indica quina màscara de subxarxa
hauries d’escollir per tenir 4 subxarxes.
Omple a continuació la taula.
Exemple subxarxes

Taula
Bits
Prestats
Octets no
zeros Hosts
2 192 62
3 224 30
4 240 14
5 248 6
6 252 2

En una xarxa de classe C la màscara per
defecte és 255.255.255.0.
Dels 8 bits possibles que tenim per prendre
prestats de la màscara, hem de prendre 2
per crear 4 subxarxes (amb 2 bits hi ha 4
possibles
combinacions).
Així doncs la màscara és
11111111.11111111.11111111.11000000
= 255.255.255.192.
Exemple subxarxes

Les 4 subxarxes per tant seran:
110000000.10101000.00011110.00 000000 =192.168.30.0
110000000.10101000.00011110.01 000000 =192.168.30.64
110000000.10101000.00011110.10 000000 =192.168.30.128
110000000.10101000.00011110.11 000000 =192.168.30.192
En cadascuna de les subxarxes hi ha 2 adreces que
no podem utilitzar (la primera adreça que
correspon a la subxarxa, i l'última adreça que és la
de difusió de la subxarxa). La taula queda per tant
de la següent manera.
Exemple subxarxes

La taula queda per tant de la següent manera.
Exemple subxarxes

de subxarxes
Quan es va dissenyar IPv4 es creia que el seu
gran nombre d’adreçes IP (232= 4.294.967.296)
seria suficient per a poder suportar el gran
creixement que s’esperava d’una xarxa com
Internet.
El 3 de febrer de 2011, l’ICANN va assignar els
últims blocs lliures als RIRs (Registre Regional
d’Internet), esgotant el pool d'adreces IPv4
disponibles.

de subxarxes
Actualment, la majoria dels equips d’Internet
utilitzen encara l’adreçament IPv4 encara que
la seva assignació s’hagi esgotat.
Opcions per atenuar l’esgotament d’IP´s:
Ús de xarxes privades.
NAT (Network Address Translation, traducció
d'adreces de xarxa).

de subxarxes

de subxarxes
Opcions per atenuar l’esgotament d’IP´s:
Hosting virtual basat en noms.
Control exhaustiu de registres d'Internet regional
en l'assignació d'adreces als registres locals.
Reenumeració de xarxes per recuperar amplis
blocs d'espai d'adreces assignats en els primers
dies d'Internet.

de subxarxes
10x32bits=40octets)

de subxarxes
Prefix binari
valor
Prefix
HEX
valor
Fracció espai
d’adreçes
Reservat 0000 0000 - 1/256
Global unicast
adreçes
001 2 or 3 1/8
Link-local
unicast adreçes
1111 1110 1000 FE8 1/1024
Unique local
unicast adreçes
1111 1100 FD 1/256
Multicast
adreçes
1111 1111 FF 1/256
Prefixes IPv6

de subxarxes
El protocol IPv6 té ja més de 10 anys de vida, però,
es pot dir que encara té el desenvolupament d'un
nadó.
Segons un estudi de Google, en l’any 2008, l’ús
d’IPv6 en Internet era menys del 1%.
No obstant, IPv6 ja esta plenament suportat en la
majoria de sistemes operatius moderns.

de subxarxes
Per fer la transició d'IPv4 a IPv6 cal:
Actualitzar les aplicacions de suport a IPv6
Actualització d'infraestructura d'enrutament
per suportar IPv6
Dispositius d'actualització per admetre IPv6
Actualització de DNS amb registres per IPv6
Actualitza hosts per als nodes IPv4/IPv6

6.1.3. Enrutament
La funció encarregada de seleccionar les rutes
que deuen seguir les dades a traves de la xarxa
s’anomena enrutament, i es realitza en la capa
de xarxa.
Els processos d’enrutament son realitzats per uns
dispositius especials, anomenats enrutadors o
routers.

6.1.3. Enrutament
Els routers coneixen la ubicació dels possibles
destinataris gracies a que utilitzen els seus propis
mapes.
Aquests mapes son representacions de la
topologia de la xarxa que s'emmagatzemen en
unes taules anomenades taules d’enrutament.

6.1.3.1. Classificació dels mètodes
d’enrutament
Enrutament estàtic
Enrutament dinàmic:
RIP (Routing Information Protocol)
EIGRP (Enhanced Interior Gateway Routing
Protocol)
BGP (Border Gateway Protocol)
OSPF (Open Shortest Path First)

d’enrutament
Enrutament estàtic

d’enrutament
Activitat enrutament estàtic

d’enrutament
Enrutament dinàmic: RIP
És un dels protocols més utilitzats des de l’inici
d’Internet. Té les següents característiques:
-És un protocol de vector-distancia que utilitza
el compte de salts per a determinar la millor ruta
al desti. El valor màxim es de 15.
-No té en compte la velocitat de transmissió
dels enllaços, pel que pot determinar una ruta
més lenta com la millor.

d’enrutament
Enrutament dinàmic: RIP
- Inclou l’adreça IP del següent enrutador.
- Enrutador envia cada 30 segons, informació
d’actualització de les taules als seus veïns.
- Quan existeixen varies rutes per arribar al
mateix destí, es selecciona aquella que té un
compte de salts menor.
- La determinació del nombre de xarxa del destí
es realitza aplicant la màscara de classe
corresponent a l’adreça.

d’enrutament
Enrutament dinàmic: RIPv2
Corregeix les deficiències més importants de
RIPv1:
- Enviament de prefixes de xarxa i subxarxa
amb les adreces, el que permet suportar
subxarxes.
- Actualització de les taules d’encaminament
mitjançant l’enviament de la informació a
l’adreça de difusió de classe D 224.0.0.9. Ofereix
major rendiment en la xarxa al reduir el tràfic
generat.

6.2. Protocols de transport. Protocol
TCP/UDP

TCP/UDP
Segment TCP

TCP/UDP
Segment UDP

TCP/UDP Port
Cada procés que s’estigui executant en una
màquina té assignat un nombre de port.
S’anomena sòcol o socket d’un procés el parell
format per (a) el nombre de port del procés i (b)
l’adreça IP del host on el procés s’està
executant.
Exemple de nombre de port
El nombre de port predeterminat per a un servei HTTP és el 80; si l’adreça IP d’un host
on s’està executant un servei HTTP és 10.44.8.81, llavors el sòcol del servei HTTP en
aquell host seria 10.44.8.81:80.
És a dir, el host assumeix que qualsevol sol·licitud que arribi al port 80 serà de tipus
HTTP.

6.3. Protocols d’aplicació
Familia TCP/IP ProtocolTCP/IPOSI
TCP UDP
Ethernet
Frame
Relay
Token
Ring
ATM
Aplicació
Transport
Network
Interface
HTTPAplicació
Transport
Xarxa
Enllaç dades
Presentació
Sessió
Física
Internet
FTP
SMTP
DNS
POP3
SNMP
IPv6IPv4
ARP IGMP
ICMP

1. Dispositius d’interconnexió de xarxes
1. Funcions i model de referència OSI
2. Prestacions i característiques
3. Influència sobre les prestacions de la xarxa
4. Catàlegs de productes d’equips d’interconnexió de
xarxa
7. Equips d’interconnexió de xarxa

7.1. Dispositius d’interconnexió de
xarxes Dispositius d’interconnexió
de xarxes
Bridge o
pont
Concentrador
o hub
Switch o
commutador
Dispositiu
Wifi
Encaminador
o router

7.1. Dispositius d’interconnexió de
xarxes

7.1.1. Funcions i model de referència
OSI

7.1.2. Prestacions i característiques
Concentradors o hubs
Funciona com un repetidor però permet la
interconnexió de múltiples nodes.
El seu funcionament és relativament simple
doncs rep una trama de Ethernet, per un dels
seus ports, i la repeteix per tots els seus ports
restants sense executar cap procés sobre les
mateixes.
Opera a la capa física del model OSI.

Concentradors o hubs

Bridge o Pont
Permet interconnectar xarxes de diferents
topologies i diferents protocols a nivell MAC i a
nivell d’enllaç.

Switches o Commutadors
Permet l’interconnexió de xarxes a nivell
d’enllaç de dades.
A diferencia dels bridges, els switches només
permeten connectar LAN que utilitzen els
mateixos protocols ( a nivell físic i nivell
d’enllaç).
La seva principal funció consisteix en segmentar
una xarxa per augmentar el seu rendiment.

Switches vs Hubs

Switches vs Hubs
La diferència principal entre els hubs i els switches
es basa en la forma en que distribueixen les dades
de la xarxa, la qual cosa afecta directament els
costos i la disponibilitat de l'ample de banda.

Routers o encaminadors
És un dispositiu que proporciona connectivitat a
nivell de xarxa.

Routers o encaminadors

Routers vs switches
Un switch igual que un router és també un
dispositiu d'emmagatzematge i reenviament.
La diferència fonamental és que el commutador
opera a la capa 2 (capa d'enllaç) del model OSI, de
manera que per enviar una trama es basa en una
direcció MAC, al contrari d'un router que empra
per enviar un paquet l'adreça IP.

7.1.3. Influencia sobre les prestacions
de la xarxa
Domini de col.lisions
L'àrea de xarxa on s'originen les trames i es
produeixen les col·lisions s'anomena domini de
col·lisions.

7.1.3. Influencia sobre les prestacions
de la xarxa Domini de broadcast
El domini de broadcast MAC inclou tots els
dispositius de la LAN que reben difusions de
trames a través d'un host a totes les altres
màquines en la LAN.

Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions iii - alumne

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (19)

Viewers also liked

Viewers also liked (15)

Similar to Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions iii - alumne

Similar to Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions iii - alumne (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (9)

Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions iii - alumne