El projecte "Al sòl el que és del sòl" té com a objectiu reforçar la implantació de la separació en origen dels residus orgànics principalment, debatent sobre el sistema actual d’ús dels recursos i gestió dels residus.

2. TALLERS
D’EDUCACIÓ
AMBIENTAL
Per a la recuperació
de la fracció orgànica
i els envasos.

3. UN PROBLEMA COMÚ
D’on ve el que mengem
i on va?
Com ens desfem de les
restes de menjar i
envasos?
Què passa després?
Origen i destinació dels residus
És sostenible la
gestió actual?
Quines alternatives
podem aplicar per
reduir els abocadors
i la contaminació?

4. T’imagines el fem que produeix
la teua família en un any?

5. Autor de la foto:
Antoine Repessé .

6. Autor de la foto:
Antoine Repessé .

7. Autor de la foto:
Antoine Repessé .

8. Autor de la foto:
Antoine Repessé .

9. Cada persona genera de
mitjana 1,4 quils de
residus urbans al dia.
Això són 2.044 quils a
l’any en una família de
4 persones!

10. Algunes dades:
El 60% d’allò que llancem al País Valencià acaba
als abocadors.
Pràcticament la meitat (40%) d’allò que dipositem
al contenidor és matèria orgànica.
REALITAT ACTUAL DELS
RESIDUS AL PAÍS VALENCIÀ

11. Baixar d’aquest 60% de fem de ciutats
i pobles que acaba als abocadors fins
un 10%, recuperant la pràctica totalitat
dels residus.
OBJECTIU PER D’ACÍ A 10 ANYS
(Reclamat per la U.E.):

12. Percentatge dels distints
tipus de residu dipositats
en el contenidor gris al País
Valencià durant l’any 2016.
Altres (bolquers...) (10,8%)
RTPs (piles...) (0,8%)
Complex (brics...) (4,5%)
Metall (3,3 %)
Orgànic (39,4 %)
Paper i cartró (19 %)
Tèxtil (4,7 %)
Vidre (4,6 %)
Plàstic (12,8 %)

13. Percentatge de cada tipus de residu
que acaba soterrat en l’abocador
Orgànic
Papericartró
Plàstic
Vidre
Metalls
Complex(brics...)
Tèxtil
Altres(bolquers...)
SOTERRATENABOCADORSRECUPERAT
SOTERRATENABOCADORSRECUPERAT
ENVASOS
RENOVABLE
NO RENOVABLE
MIXT
57%
85%
82%
52%
53%
94% 71%
100%
67%

14. Quines mesures hem de prendre
per aconseguir-ho?

15. RECUPERAR LA PART
ORGÀNICA
Us imagineu que eixa part que llancem a l’abocador
la recuperem per al camp (com adob)?
Que eixe adob acaba produint menjar en comptes de
contaminar des dels abocadors?
I una altra alternativa: podem produir energia neta
amb la matèria orgànica?

16. En separar la part orgànica, també millora
la facilitat per recuperar la resta de residus
(plàstics i metalls).
Cal un compromís social i
administratiu per poder recollir
de forma separada aquesta part
orgànica de les llars.

17. LES 4 ERRES
Quines són?
Quin ordre d’importància
tenen?
Per què?

18. “REPENSAR”/Reflexionar.
Boten les alarmes, i el major problema
de la humanitat és: ¿?
R R R R

19. Reduir
Per sostindre l’estil de vida material mitjà d’una
persona de l’Estat espanyol farien falta 3
planetes. Com que només existeix un planeta,
aquest estil de vida es manté a costa dels
recursos d’uns altres territoris.
R R R R

20. Reutilitzar
Optimitzar i donar-los nova vida als béns que
consumim. Ja siga de la mateixa forma (envàs)
o transformant-los per donar-los un nou sentit
(ex. orgànic-compost o SDDR).
R R R R

21. Reciclar
Hi ha materials que poden recuperar-se per
produir objectes nous. Reciclar estalvia recursos
nous però necessita molta energia. El millor és no
generar residus.
R R R R

22. REPERCUSSIONS
D’APLICAR LES 4 ERRES
Recuperació d’espais degradats.
Reducció de l’extracció de matèries contaminants
(petroli, gas, carbó…).
Millora de la qualitat de vida (identificar què és
important per a viure i viable per al futur).
Entenem què ens hi juguem: La vida de moltes
espècies en el planeta, incloent-hi la nostra.

23. SEPARAR I RECUPERAR
LA PART ORGÀNICA
Aquest nou
contenidor,
¿us sona?

24. Restes de fruites i verdures.
Restes de pa, pizza i cereals.
Corfes d’ou i fruita seca.
Restes de llegums.
Restes de jardineria: fulls, branques, terra...
Xicotetes fustes (de gelat, pintxos, furgadents...)
Què dipositem en aquestos contenidors?
Tot allò que és d’origen natural i pot formar part del compost/adob:

25. El paper de cuina tacat, o mocadors de paper usats
(la cel·lulosa ajuda a la descomposició).
Suros, restes de cafè o infusió (separant-ne la grapa).
Espines i restes de peix.
Restes de carn.
També és matèria orgànica:
Depenent el programa (no apte per compostadors casolans)
en alguns llocs l’administració local incluou:

26. Allò que va al groc i al verd. Comenteu alguns exemples?
Un dels problemes actuals és que en no separar en origen, les plantes trauen un
adob d’una qualitat molt dolenta i de vegades tòxic en barrejar-se amb metalls I
plàstic, acabant tot als abocadors..
Burilles, xicles, cendres…
Bolquers i compreses.
Allò destinat als eco-punts. Coneixeu eixos punts a la vostra
localitat?
És important no incloure en aquest cinqué
contenidor materials no orgànics com ara:

27. Durant l’últim any, més de 100 poblacions del
País Valencià, entre elles les 3 capitals de
província, han començat el programa per
aplicar el sistema de separació i tractament de
la part orgànica.
Podeu visitar i apuntar-vos als seus programes locals
com a voluntaris mitjançant les webs institucionals.
Algunes poblacions del País
Valencià estan en això.

28. JA NO VAL «USAR I LLANÇAR»
5 milions al dia de llaunes i ampolles acaben en
abocadors, camps i platges.
Els ajuntaments gasten 40 milions d’euros a l’any
que estalviarien en recollida, tractament i neteja
viària.
Soterrem i cremem 60.000 tones a l’any de matèries
primeres per un valor de 12 milions d’euros.

29. ECONOMIA
CIRCULAR
Tot allò que usem i consumim ha
d’entrar de nou al circuit, i evitar
extraure més recursos (minerals)
de la terra, a més de reintegrar-lo
amb la menor despesa energètica
i natural possible,
Les solucions passen per consolidar models per
reduir i recuperar, per incidir en els veritables
costos (també ambientals i socials) i per donar
importància a tot allò que ens envolta.
PRODU
CCIÓ
ÚS
RECUPERACIÓ
RESIDU
S
RECURSOS

30. El SDDR
Un dels sistemes existents ja
en molts països i que s’estudia
implantar al País Valencià és
el SDDR: Sistema de Dipòsit i
Devolució de Residus.

31. Com funciona el SDDR?
Dipòsit reemborsable de 10 cèntims.
Aigües, cerveses, refrescos i sucs: perquè són els envasos que més residus
abandonats generen.
Retorn a qualsevol supermercat, tenda o bar.
Sense cost per al País Valencià.
El comerç cobra per envàs recuperat. Té a l'abast tecnologia per fer el retorn
automàtic si ho desitja.

32. Com funciona el SDDR?
Els preus no pujen. A Alemanya, des de la seva implantació (2003) fins ara, han
baixat els preus.
És complementari amb els contenidors de colors, porta a porta o qualsevol altre
sistema de gestió.
Logística inversa: qui porta begudes als establiments recull els envasos buits.
40 regions del món ja ho fan així, a Cadaqués es va provar i var ser un èxit.
Genera treball i és bo per a la industria local (recicladors, envasadors petits...).

33. S’aplica el principi de qui contamina paga.
La recuperació és més selectiva i menys
contaminant.
Pot aconseguir recuperar-se prop del 90%
de la fracció de plàstics (actualment no s’hi
arriba al 30%).
Algunes repercussions
d’implantar el SDDR

34. SDDR al món i a Espanya
Diversos països, entre ells Alemanya, Holanda,
Canadà o EUA, porten alguns anys amb aquests
sistema, amb molts bons resultats.
A Espanya, com amb l’orgànic, anem a la cua
d’Occident. Tot i que algunes comunitats de l’Estat
com ara Balears, Navarra o Catalunya estan en els
inicis de la seua implantació.

35. Primer que res, no t’atabales! Com en moltes altres qüestions ambientals, es tracta de
recuperar costums i tradicions sanes.
Entén que xicotets gestos de cadascun (separar adequadament) poden marcar una gran
diferència en el benestar i la salut del futur.
Evita comprar productes d’un sol ús, embolcalls i envasos (millor envasos grans o a l’engròs).
Això ajuda a reduir residus i facilita la recuperació de la fracció orgànica.
Acostuma’t des de ja mateix a tindre preparada la casa per separar amb major eficàcia i
comença amb la fracció orgànica. I, ¿per què no?, demana un compostador per al teu barri!
I mentrestant, què puc fer-ne jo?

36. Tanquem el cercle natural
separant i recuperant la
matèria orgànica!