Memoria proyecto

MEMÒRIA DE CONSTRUCCIÓ DEL PROJECTE
REALITZACIÓ D’UNA CÀMERA ESTENOPEICA
Autors: María I. Sevilla Rubiales
David Rovira Campà
Lidia Redondo Monte
Joan Olives Domènec

ÍNDEXPLÀNOLS DE LES DIVERSES PECES 15
Plànol càmera de fusta
Plànol càmera de paper
CONSTRUCCIÓ I TEMPORITZACIÓ 17
CONCLUSIONS 18
BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA 19
GUIÓ DE TREBALL PER A L’ALUMNAT 20
Plantejament de l’activitat. Context
Fitxes i materials per l’alumnat
Materials bàsic per a una càmera estenopeica
Tutorial càmera de fusta
Tutorial càmera de paper
Procés de treball, metodologia, avaluació i temporització
MATERIAL COMPLEMENTARI PELS DOCENTS 32
Problemes que es poden trobar i com resoldre’ls
Càmera de fusta
Càmera de paper
INTRODUCCIÓ 1
MARC TEÒRIC 2
La càmera fosca
Fonaments de la fotografia
Què és la fotografia?
La llum i la formació de la imatge
Fonaments i orígen de la fotografia
La càmera estenopeica
CONTEXTUALITZACIÓ 11
En quins estudis es pot aplicar
On hem decidit aplicar-ho (teòricament)
MATERIALS, EINES I INSTRUMENTS 12
Llista de materials càmera de fusta
Llista de materials càmera de paper
DISSENY 13
Disseny càmera de fusta
Disseny càmera de paper

I N T R O D U C C I Ó
Avui dia, som a la societat on sempre es mira endavant, on es
busca el progrés i la innovació constant, i els professors hem de sa-
ber-ho transmetre als nostres alumne. Però, també els hem de saber
situar i educar per tal que se sàpiguen relacionar amb el passat, el
qual ens aporta molt per avançar. Volem transmetre als nostres alum-
nes que encara, no tot és al moment, les coses tenen un procés, que
has d’esperar o elaborar per obtenir-ne els resultats. Volem atendre a
la diversitat, trobar projectes, activitats on hi podem adaptar diferents
models pels nostres alumnes diferents. Finalment, també volem que
els nostres alumnes personalitzin els projectes i se’ls puguin fer seus
fàcilment.
Tot això, ho podrem trobar al llarg de la nostra proposta de
projecte, i ens ho aportarà la construcció d’una càmera estenopeica,
la qual pot semblar un projecte antic, però són molts els camps de la
recerca on s’ulitilitza la revelació.
1

2
Els conceptes de la imatge estenopeica poc han canviat des de les primeres
referències conegudes en textos xinesos del segle V Ac El filòsof Mo Ti constatar ia la
formació d’una imatge invertida en un pantalla a través d’un orifici, descrivint així el
fenomen de la cambra fosca. Van ser els primers a comprendre que la llum viatja en
línia recta.
Segles més tard tornen a aparèixer referències que provenen dels científicsàrabs
i daten dels segles IX (AI-Kindi) i segle XI (AI- Hazen). Més endavant, en els segles XIII
i XIV, tenim altres referències de la càmera obscura en les obres de Guillaume de
Saint Cloude,Vitelione, John Peckam o Roger Bacon. Cal remarcar que l’aplicació dels
coneixements derivats de la teoria de la cambra obscura no es va relacionar amb la
fotografia fins molt més endavant. Fins aquell moment, la càmera obscura només era
per a observar eclipsis solars.
Altres utilitats de la càmera van ser des de finals del Renaixement, sobretot
com a instrument auxiliar del dibuix. Servia per a copiar paisatges o retrats. Es van
inventar molts tipus de càmeres de diverses mesures i formats. La primera descripció
de la càmera com a auxiliar del dibuix per Giovani Battista Della Porta en el llibre
Magiae Naturalis (1553). Inicialment la llum entrava a les cambres a través d’un petit
forat o estenop, més endavant s’hi col·locaran lent que permetran que entri una major
quantitat de llum i que el feix sigui enfocat òpticament a través de la lent. La cambra
fosca captava tot allò que tenia al davant: les formes dels objectes, els seus colors, el
moviment, els canvis de llum.
“Si la llum d’una escena molt il·luminada entra en una habitació o capsa com-
pletament fosques, a través d’un petit forat, es formarà una imatge de l’escena en la
superfície situada enfront de l’orifici. Els raigs de l’escena convergeixen en un feix de
la mida del forat, feix que torna a obrir-se i projectar-se sobre la superfície, on podrem
veure la imatge capgirada. La nitidesa de la imatge sol ser escassa, perquè els raigs llu-
minosos no es troben enfocats (no convergeixen en un sol punt) sinó que convergeixen
en un petit feix de la mida del forat.”
Aquest fenomen és coneix com “cambra fosca” (o cambra obscura) i està es-
tretament relacionat amb les investigacions relatives al comportament de la llum i al
funcionament de la nostra visió. Aquest fenomen ha estat investigat i és conegut des
de l’antiguitat clàssica.
Marc teòric / LA CÀMERA FOSCA
Un
objecte
emet
llum

en
totes
direccions

Alguns
dels
rajos
emesos

arriben
al
estenop

De
tots
els
rajos
que
arriben
només

uns
pocs
passen
pel
estenop

Els
raigs
de
llum
que

entren
a
la
cambra

fosca
formen
la

imatge
"inver<da"

3Marc teòric / LA CÀMERA FOSCA
Leonardo da Vinci va donar un pas decisiu en aquest sentit al comparar la càmera obscura amb el funcionament de l’ull humà i al dir que la imatge latent que podem
observar en una càmera obscura és similar a la que capta el nostre ull i que es transmet a través del nervi òptic dins el nostre cervell. A partir d’aquí, Leonardo també va ser el
primer en assenyalar la conveniència d’aquest aparell per a l’observació d’objectes exteriors i no només per a l’estudi de fenòmens astronòmics.
Posteriorment a aquesta definició de Leonardo, els avenços que van esdevenir en el camp de l’òptica al llarg del segle XVI i que van portar a desenvolupar sobretot te-
lescopis i microscopis, van repercutir també en la millora de la càmera obscura.
Però el fet definitiu per a la consolidació de la tècnica i la difusió total de la càmera obscura va ser la publicació el 1558 de l’obra Magiae Naturalis de Giovan Battista
della Porta (1540-1615), eminent savi del segle XVI amb multitud d’estudis sobre geometria, astrologia, òptica, criptografia, etc. En el quart volum d’aquesta obra dedicada a les
experiències catòptriques (part de l’òptica que estudia la reflexió de la llum), Della Porta va descriure amb precisió la càmera obscura, aplegant els estudis dels científics que el
precediren. El 1588, es va publicar una nova edició de Magiae Naturalis en vint volums, en lloc dels quatre de la primera. En aquesta nova edició va afegir a la descripció tècnica
de la càmera obscura els possibles usos que qualsevol podria fer-ne, incloent-hi el seu ús com a forma d’entreteniment a través de les imatges. En aquest text ja s’entreveuen les
futures utilitzacions lúdiques i educatives d’espectacles com la llanterna màgica o el cinema.

4Marc teòric / FONAMENTS DE LA FOTOGRAFIA
Els primers indicis de l’existència de la fotografia,
com s’entén a l’actualitat, se situen cap al 1826-1827 a
França. el nom que se li va donar va ser el de NIEPCE i tenia
un funcionament molt diferent a l’actual; per fer-nos una
idea, es trigava unes 8 hores a realitzar un sola fotografia.
Tal com hem esmenat durant la base teòrica de la
cambra obscura, el concepte de fotografia no és un invent
aïllat; sinó que forma part de la evolució tècnica del segle
XIX. És una necessitat de la època, bàsicament se centra en
una nova forma de representar-se la burgesia d’una forma
més econòmica que un retrat.

5Marc teòric / Fonaments de la fotografia / QUÈ ÉS LA FOTOGRAFIA?
La fotografia és un mitjà, un vehicle per comunicar coses reals o fictícies i per expressar idees. Requereix
capacitat i habilitat artístiques per canviar les proporcions. És essencial la creativitat. Sense creativitat no es poden
aconseguir bones fotografies, per molt depurada que tinguis la tècnica. La tècnica és el mitjà per expressar la crea-
tivitat, és la manera de saber com realitzar la idea concebuda prèviament.
Les decisions creatives poden balancejar-se amb múltiples factors diferents com és la composició de la
imatge, la il·luminació, la manera d’utilitzar la càmera... La creativitat juga un paper determinant tan en l’enqua-
drament com en la medició de la llum (fotografies més clares o més fosques), o també en la estabilitat de la imatge.
Una fotografia que agradi no té perquè ser una fotografia perfectament nítida.
La composició està íntimament lligada amb la capacitat de mostrar les coses de la manera més efectiva
possible, sigui quin sigui el subjecte.
Referent a la manera més efectiva de fer fotografies diversos fotògrafs han dit la seva:
“If your pictures are not good enough, you weren’t close enough” (si les teves fotos no són prou bones és
que no estaves prou a prop) Robert Capa. Com a comentari a afegir, aquesta filosofia de la fotografia va ser el que el
va matar quan el 25 de maig del 1954 va trepitjar una mina quan seguia, per la revista Life, els esdeveniments del
front a Indoxina (actual Vietnam). El van trobar aguantant la seva càmera.
“Si una imatge no sorprèn no és res” Marcel Duchamp
“Tot allò que necessito és el meu cervell, els meus ulls i la meva personalitat.” William Albert Adar

6Marc teòric / Fonaments de la fotografia / LA LLUM I LA FORMACIÓ DE LA IMATGE
Degut a que la llum es propaga en línia recta, quan passa a través d’un
orifici d’un material opac, es forma una imatge invertida poc definida del sub-
jecte il·luminat. Per aconseguir més definició és pot posar una lent convergent
que el que farà és agrupar els rajos de llum. És a dir, la llum reflectida a l’ob-
jecte (divergent) al passar per la lent es desvia i convergeix cap a un punt o cap
al focus. La posició del focus per aconseguir un enfoc nítid depèn del poder de
refracció de les lents i de la distància del subjecte.
El poder de les lents ve donat per la distància focal. En una òptica sim-
ple és la distància entre les lents i la imatge nítida d’un objecte que es troba
a l’infinit. Quan major és la distància focal, major és la imatge. Els objectius
angulars tenen un alt poder de convergència.
Refracció: desviació de la direcció de la llum quan travessa una subs-
tància transparent de forma obliqua. Aquest fenomen no es produeix quan la
llum incideix perpendicularment a l’objecte. Aquest fenomen el podem apre-
ciar, per exemple, i enfonsem un bastó recte dins de l’aigua, que sembla que
es torci.
Difracció: les ones de llum que freguen una vora opaca canvien lleu-
gerament de direcció.
La llum es propaga en línia recta i es mou en forma de ones. Les longituds
d’ona es medeixen per nanòmetres. La llum visible constitueix una part molt petita
d’una àmplia gamma de radiacions electromagnètiques. Transmet l’energia en forma
de fotons. Les diferents longituds d’ona són el que fan que veiem diferents colors.
Els nostres ulls són sensibles a les longituds d’ona compreses entre els 400 i els
700 nm. De longitud més curta a més llarga: porpra, blau, verd, groc i vermell. Si tots
els colors apareixen junts la llum és blanca.
Fora de l’espectre visible, la radiació segueix sent important per a la fotogra-
fia en general i inclou ultraviolats y (gairebé) infrarrojos. Per això és important l’us
de filtres, per exemple el filtre UV, per tal que no distorsionin el color correcte de la
fotografia.
Els subjectes il·luminats per una una font de llum directa relativament compac-
ta projecten ombres fortes i ben delimitades, per tant en blanc i negre aconseguirem
contrastos forts. La llum que prové d’una font més ampla (incloent la llum intensa i
difusa) projecta ombres més suaus i degradades, per tant en blanc i negre tindrem una
gradació àmplia de grisos. Les qualitats de les ombres repercuteixen directament en
l’ambient de les escenes.

7Marc teòric / Fonaments de la fotografia / LA LLUM I LA FORMACIÓ DE LA IMATGE
Foto (llum) + grafia (dibuix): el dibuix
mitjançant la llum.
La promera fotografia oficial és con-
siderada “Vista desde la ventana de Le
Gras“ de Nicéphore Niepce, de l’any
1839, però n’hi ha d’anteriors (1824,
1827…).
La fotografia es basa en dos principis
o fonaments:
Un de natura física: relacionat amb el
procés de formació de la imatge (llum)
Un de natura química: relacionat amb
la reacció de determinades substàncies
davant l’acció de la llum sobre aquestes.

8Marc teòric / Fonaments de la fotografia / PRINCIPI FÍSIC: LA CAMBRA OBSCURA
- CARACTERÍSTIQUES:
- Càmera (caixa) pintada de negre per dins (que és el color que absorveix una
major quantitat de llum)
- En la paret oposada apareix la imatge que entra pel forat i té les següents
característiques:
1) és en color
2) està invertida en verticalitat i lateralitat
3) la mida depen del format de la cambra fosca
4) la lluminositat depén de:
-la quantitat de llum que reflecteix l’escena
-el diàmetre del forat
-la distància entre l’orifici i el pla on es forma la imatge
5) la nitidesa depén de:
-la distància entre el pla del forat i la imatge
Per què es produeix la imatge?
Nosaltes veiem les coses gràcies a la llum (que és un reflex de les coses
cap al dispositiu de captura de la imatge -que en aquest cas són els ulls-)
La llum que incideix en una superfície pot ser: absorvida, transferida,
refrectada, dispersada (una o diverses coses alhora, però sempre un percentat-
ge de llum és reflectida en totes les direccions).
Alguns reflexes de llum, en la seva direcció rectilínia, passen per l’ori-
fici de dita cambra fosca i xoquen en la paret oposada, formant una imatge
invertida gràcies als diferents punts de llum.
- ORÍGEN:
a) Es coneix aquest “invent”: des de A.C.
b) Se li dona major difusió i perfeccionament durant el renaixement,
on la cambra obscura es feia servir per calcar paisatges, amb una finalitat ar-
tística, no fotogràfica.
c) Evolució notable des del renaixement fins al segle XIX:
Se li van afegir lents al forat, ja que el forat implicava una pèrdua de
nitidesa i lluminositat. La solució doncs va ser substituir l’orifici per una lent,
de manera que el raig de llum convergís en un punt més petit i més nítid.
Es fan cambres fosques amb distàncies focals variables, és a dir, cam-
bres en les que varia la separació entre la pared en què es troba el forat i el pla
de la imatge.
Es realitzen cambres fosques portàtils, que es tornen molt populars a
inicis del S.XIX.
S’hi afegeix un mirall en posició de 45º de manera que es corregeix la
inversió vertical.
I se les dota de diafragma, és a dir, un sistema que permet el control del
diàmetre del feix de llum que entra en la cambra i, per tant, permet un control
de la nitidesa.
-la quantitat de llum que reflecteix l’escena

9Marc teòric / Fonaments de la fotografia / PRINCIPI QUÍMIC: HALURS DE PLATA
-CONCEPTE
Halurs o sals de plata (=bromur + iodur + clorur de plata). Quan la llum
incideix sobre aquesta substància, es creen dipòsits de plata metàl·lica negra
de menor o major densitat en funció de la quantitat de llum que hi ha incidit.
-HISTÒRIA
Característiques d’aquesta substància, que ja es feia sevir abans del
desenvolupament de la fotografia, en tints, per exemple.
A inicis del S.XIX es relacionen els dos principis, s’inclou l’us d’aquesta
substància en fotografia, col·locant-la a la paret oposada a l’orifici pedres o
teles pintades amb halurs de plata. Que és el que van començar a fer els ger-
mans Niepce i altres.
Els sociòlegs justifiquen el retard en l’aparició de la fotografia dient que
aquesta es va desenvolupar quan es va convertir en una necessitat social (un
augment de la burgesia).

10Marc teòric / LA CÀMERA ESTENOPEICA
Una càmera estenopeica és una càmera fotogràfica que segueix els fonaments físics de la cambra obscura incorporant el fet que la diferencia d’una típica;
i és que treballa sense lent. En resumides comptes, les parts d’una càmera estenopeica són les següents
Una capsa estanca a la llum,
Un petit orifici (estenop) per on hi entra la llum a la capsa.
Un material foto-sensible.
Per a produir una imatge nítida cal que aquesta obertura sigui molt petita, al voltant de 0,5 mm, és a dir, (1/50 polzades). L’obturador de la càmera nor-
malment consisteix d’un material que no permet el pas de la llum amb el que de forma manual es tapa l’orifici, majoritàriament d’alumini. Degut a la mida de
l’obertura, el temps d’exposició normalment és molt més gran al que cal amb càmeres convencionals: oscil·la entre 5 segons fins a més d’una hora.
La imatge pot ser projectada sobre una pantalla translúcida per a poder veure’s de forma simultània (es fa servir de forma comuna en eclipsis solars), o
sobre una pel·lícula, o sobre un sensor digital CCD.
Les primeres fotografies preses amb aquest sistema de fotografia les van fer Sir David Brewster, un científic anglès, cap a la dècada de 1850. De fet ell va
ser el personatge històric que va anomenar les càmeres estenopeiques com a “pinhole”
Estenop

Obturador
manual

(material
opac)

caixa
negra

(material
opac)

Alumini
amb
forat

(agulla)

Material
foto
sensible

(paper
o
rodet)

Rodet
d'avanç

11Contextualització / EN QUINS ESTUDIS ES POT APLICAR
Degut a que el camp d’aplicació dins de tots els cicles formatius és
força ampli ens decidim pel cicle formatiu de grau mig de Pre-impressió Digi-
tal, que s’estructura de la següent forma.
CICLE FORMATIU Grau Mig de Preimpressió Digital
MÒDUL PROFESSIONAL Tractament d’imatges en mapa de bits (MP02)
DURADA
231 hores
HORES DE LLIURE
DISPOSICIÓ
33 hores
MP 02 Tractament d’imatges en mapa de bits
Unitats formatives (UFs)
H.min +
HLLD
Durada Total
UF1 Classificació i preparació d’originals d’imatge 20 + 0 20
UF2 Obtenció d’imatges UF3 Ajust dimensional i tonal
de les imatges
40 + 0 40
UF3 Ajust dimensional i tonal de les imatges 80 + 0 80
UF4 Realització de fotomuntatges 60 + 0 60
UF5 Obtenció de proves de color 31 + 0 31
Hem decidit encabir el projecte com a una activitat de la UF2 Ob-
tenció d’imatges, concretament en relació als continguts següents:
1. Digitalització d’originals d’imatges.
1.2. Maquinari de captació d’imatges:
1.2.1. Equips de captació d’imatge: tipus i característiques:
Tractarem el maquinari de captació d’imatges des de els seus orígens
ja que creiem que és la millor forma que entenguin els fonaments bà-
sics de la fotografia.
Podem diferenciar els conceptes relacionats amb la càmera estenopei-
ca en els diferents nivells d’estudis.
Educació Secundària Obligatòria (ESO)
Seria un projecte que podria encabir dins de la temàtica de fotografia o
retrats a Visual i Plàstica. D’altra banda també es podria plantejar al redacció
d’un currículum com a assignatura de lliure elecció.
Batxillerat
L’oportunitat d’incorporar aquest projecte dins del temari de Batxillerat
és una mica més senzill que en l’educació secundària. Per exemple, tot i que
no hi ha gaires centres que imparteixin aquesta modalitat de Batxillerat, és un
projecte que pot encabir a la perfecció a una de les assignatures de la moda-
litat Artística i Escènica.
Formació Professional (FP)
Aquest projecte es pot impartir a qualsevol cicle formatiu , ja sigui bà-
sic, de grau mig o de grau superior, de la família d’Arts Gràfiques i de la de
Imatge i So. Tenim la opció d’incorporar-lo en diferents moments dels cicles.
Contextualització / ON HEM DECIDIT APLICAR-HO

MATERIALS,
EINES I
INSTRUMENTS

12Materials, eines i instruments / CÀMERA DE FUSTA
Llista de materials càmera de paper
- Fulls de paper o cartolina on imprimir-hi el model
- Cutter i/o tisores per retallar els models.
- Superglue
- Agulla per fer el forat
- Quadrat d’alumini (llauna de refresc)
- Pel·lícula fotogràfica (ISO 200)
- Pot per guardar pel·lícula.
- Clip per poder girar la pel·lícula
Llista de materials càmera de fusta - Caixa de fusta.
- Cartró de 1m x 1m. - Carret fotogràfic.
- Un regle.
- Pintura negre.
- Pinzell.
- Serra.
- Tanques.
- Paper de llimar. - Potro.
- Cilindre o pal de fusta. - Dues rosques.
- Quadrat d’alumini.
- Agulla.
- Superglue.
- Pel·lícula fotogràfica (ISO 200)
- Carret fotogràfic buit.
Materials, eines i instruments / CÀMERA DE PAPER

Disseny / CÀMERA DE FUSTA
1. Escollir una caixa de fusta que s’adapti a la mesura del carret per tal de que enca-
beixi i no es bellugui.
2. Retallar tres peces de cartró de mesures iguals a la secció interior de la capsa, per
realitzar els separadors interiors de la càmera..
3. Pintar l’interior de la capsa i les peces de cartró de color negre en cas que no ho
siguin ja.
4. Les peces s’han de col·locar amb superglue a l’interior de la capsa de dreta a esque-
rre a una distància de l’ample del carret de la primera a la segona. De la segona a la
tercera ha d’haver la distància d’una diapositiva fotogràfica.
5. Retallar un tros de l’alumini d’1cm x 1cm, i fer un forat amb una agulla just al cen-
tre. Aquest tros d’alumini anirà col·locat dins de la caixa entre els cartrons de distància
igual a una diapositiva.
6. Hem de pintar l’alumini de color negre igualment.
7. Hem de realitzar un forat amb una broca de fusta a la part superior de la caixa.
Aquest forat servirà per introduir el cilindre o pal de fusta que anirà recollint la pel·lí-
cula fotogràfica al voltant d’ell mateix.
13
8. Per tal que aquest pal no se surti de la caixa, el fixarem per dins amb dues rosques.
9. Al costat oposat del pal de fusta, o sigui a l’altre costat dels dos cartrons de mida
“diapositiva”, fixarem un carret a l’interior de la caixa.
10. Retallem una peça de cartolina que permeti que un altra peça rectangular de cartró
balli en una guia horitzontal, podent deixar al descobert el forat de l’obturador d’alu-
mini quan volguem realitzar una fotografia.
11. Per últim només caldrà col·locar el carret fotogràfica l’interior i enganxar l’inici de
la pel·lícula fotogràfica al pal de fusta.

Disseny / CÀMERA DE PAPER
1. Primer de tot retallem un quadrat d’1cm x 1cm d’alumini i fem una forat al mig amb
una agulla.
2. Seguidament, retallem amb unes tisores i/o cutter el model de càmera escollit.
un cop retallat, el dobleguem per les zones destinades.
3. Muntem les peces que hem obtingut segons la següent imatge.
4. Obrim el pot de pel·lícula buit i li donem la volta de manera que tinguem una caixa
protegida de la llum per rebre la pel·lícula ja exposada. Cal enrollar un troç bastant
llarg de la nova pel·lícula (adherida amb cinta de doble cara) per assegurar-nos de que
aquesta s’anirà guardant.
5. Enganxem la pel·lícula en el nou carret.
6. Col·loquem la pel·lícula sobre la caixa oberta que hem muntat abans i tanquem la
part de dalt de manera que la pel·lícula ens passi per una “finestra”.
7. Construïm la caixa de llum (o caixa negra) del model, per evitar que entri la llum.
Inserim la caixa negra dins la caixa que comentàvem abans.
8. Com evitem que entri la llum? Posem cartolina per les dues cares de la pel·lícula i
introduïm les bores al carret fotogràfic.
14
9. Tanquem la part de dalt de la caixa per acabar de deixar tapada la pel·lícula i fixar-la
amb cinta adhesiva.
10. Construïm l’exterior de la càmera mitjançant els models i introduir-hi el carret per
la part de darrere.
11. Ens hem d’assegurar que la pestanya de l’obturador que hem muntat es pugui fer
servir des de fora de la carcassa, així que l’hem d’introduïr per la ranura superior de
la carcassa.

PLÀNOLS DE LES
DIVERSES PECES

Plànols de les diverses peces / CÀMERA DE FUSTA 15
I N T E R I O R
A L Ç A TP E R F I L
P L A N T A

Plànols de les diverses peces / CÀMERA DE PAPER 16

CONSTRUCCIÓ I TEMPORITZACIÓ DE PAPER 19
SESSIÓ 1 SESSIÓ 2 SESSIÓ 3 SESSIÓ 4
3hores
- Presentació d’activitat (45 min)
- Alumnes fan grups de 3 persones
(30 min)
- Cada grup escull la càmera que
vol realitzar (45 min)
- Planificació de llista de materials
i fases de treball (1 h)
3hores
- Hauran de realitzar les dues cà-
meres, seguint els passos que han
predissenyat amb anterioritat. (3 h)
3hores
- Tracta d’acabar aquells punts de
les càmeres que no es van poder
finalitzar en la sessió anterior (3 h)
3hores
- Presentació del treball al grup
classe i mostra de la fotografia feta
(2 h)
- Concurs (1 h)

CONCLUSIONS
Com se sol dir, l’ésser humà mai ensopega dues vegades amb la ma-
teixa pedra. Per tant, un cop realitzada per primera vegada una càmera esteno-
peica, hem pogut realitzar un llistat de problemes succeïts que serien de gran
ajut per futures noves construccions.
Respecte al projecte d’innovació en general, és la part de l’assignatura
que més hem gaudit. És una activitat que permet realitzar tasques entretingu-
des i on es pot desenvolupar la creativitat a un nivell extrem. Trobar-nos en la
situació d’haver de seguir construint les càmeres amb el material que teníem
allà mateix ha fet encendre el nostre enginy.
Per finalitzar, agraïm aquest petit treball pràctic, ens ha agradat molt.
20

BIBLIOGRAFIA Y WEBGRAFIA
Bibliografia
- Peterson, Bryan. Los Secretos de La Fotografía. Guía de Campo
- Eric Renner, Pinhole Photography: Rediscovering a Historic Technique,
(1995), Focal Press, Butterworth-Heinemann, Newton,
- John Warren Oakes, Minimal Aperture Photography Using Pinhole Cameras
- Adam Fuss, Pinhole Photographs (Smithsonian Photographers at Work), Smi-
thsonian Institution Press
21
Webgrafia
- Un fotògraf interessant que treballa amb càmeres estenopeiques
http://www.ilanwolff.com/es/
- Per realitzar una càmera de fusta
http://likarolthings.blogspot.com.es/2011/01/visit-blog-beautiful-mess.html
- Com fer una càmera estenopeica amb una caixa de mistos
http://naturpixel.com/2010/06/14/como-hacer-una-camara-estenopeica/
- Explicació de com realitzar una càmera casera
http://clubdefotografia.net/fotografia-estenopeica-que-es-y-como-ha-
cer-una-camara-casera/
- Com fer una càmera de cartró
http://www.trendenciaslifestyle.com/fotografia/diy-haz-tu-propia-camara-foto-
grafica-con-tan-solo-un-carton
- Explicació per realitzar una càmera de paper
https://mi-estenopeica.wikispaces.com/Como+se+fai+unha+estenopeica%3F

GUIÓ DE TREBALL
PER A L’ALUMNAT

22Guió de treball per a l’alumnat / PLANTEJAMENT DE L’ACTIVITAT. CONTEXT
PREMI A LA MILLOR FOTOGRAFIA
PREMI AL MILLOR DISSENY
Es realitzarà una càmera estenopeica. La finalitat d’això és que arribeu
a construir la vostra pròpia càmera amb un disseny propi que us doni peu a la
imaginació. Com a objectiu final, volem que aconseguiu realitzar les vostres
pròpies fotografies i, d’aquesta forma, apreneu els fonaments de la fotografia i,
en una altra assignatura, reveleu dites fotografies.
Plantegem el projecte d’aquesta manera perquè pensem que quan
creeu des de zero i treballeu sobre la vostra pròpia creació, això permetrà que
us motiveu més i arribeu a millors resultats.
Us presentem doncs, diverses opcions per poder realitzar-la però
deixem oberta la possibilitat de presentar noves idees, sempre que aconseguiu
l’objectiu final, aconseguir realitzar una fotografia amb una càmera construïda
per vosaltres.
Durant el procès de construcció us explicarem conceptes fonamentals
per realitzar una bona fotografia, pretenent que tingueu en compte conceptes
molt importants com la llum, la velocitat d’obturació… en la realització de la
vostra fotografia final.
Tot això es finalitzarà en el moment en què donem un premi a la millor
fotografia i al millor disseny de càmera. El que realitzi la millor fotografia podrà
gaudir d’una càmera Lomo Action Sampler Clear per poder realitzar fotogra-
fies molt artístiques. El millor disseny de càmera obtindrà un llibre de disseny
gràfic per a perfeccionar les seves tècniques de disseny. Així que… A posar-vos
les piles i a treballar!

23Guió de treball per a l’alumnat / FITXES I MATERIALS PER L’ALUMNAT
Material d’ajuda per a l’elaboració del projecte:
- 2 vídeotutorials elaborats pels professors explicant el procès de construcció
Els vídeos són privats. La contrasenya per a mostrar-la és la següent: aulataller
Link vídeo càmera fusta: https://vimeo.com/130293422
Link vídeo càmera paper: https://vimeo.com/130274104
- 1 vídeo promocional de com es fa servir la càmera
El vídeo és privat. La contrasenya per a mostrar-la és la següent: aulataller
Link vídeo: https://vimeo.com/130274105
- Power point de la sessió 1
- Les fitxes que heu d’anar omplint durant el procès de construcció del projec-
te. S’adjunta a continuació (F1)
- Materials bàsic per a una càmera estenopeica. S’adjunta a continuació (B1)
- Dos tutorials, un de la càmera de cartolina i un altre per la càmera de fusta.
S’adjunten a continuació (T1, T2)
FITXA DE L’ALUMNE (F1)
DESCRIPCIÓ DE LA CÀMERA
EXPLICACIÓ DEL PROCÉS
DE CONSTRUCCIÓ
CARACTERÍSTIQUES IMATGE Explicació
pas a pas
DIBUIX DEL
PROTOTIP
EVIDÈNCIA DEL
FUNCIONAMENT
Possibles
dificultats
en la seva
fabricació
Temps
estimat de
construcció
MATERIALS I PRESSUPOST
MATERIAL Nº UNITATS TOTAL PROCEDÈNCIA PREU
EINES
EINA NECESSÀRIA PER…

24Guió de treball per a l’alumnat / Fitxes i materials per l’alumnat / MATERIALS BÀSIC PER A UNA CÀMERA ESTENOPEICA (B1)
2.
Fer
una
ﬁnestra
al

contenidor

1.
Pintar
de
negre
el

interior
del
contenidor

3.
Tallar
una
peça

pe5ta
d'alumini

4.
Pintar
de
negre

amb
el
retolador

l'alumini

5.
Obrir
un
forat

amb
una
agulla
a

l'alumini

6.
Tallar
la
cinta

aïllant

7.
Posa
l'alumini
en
el

buit
de
la
caixa

8.
Enganxar
amb
la

cinta
l'alumini
al
buit

B

Á

S

I

C

O

S

M

A

T

E

R

I

A

L

E

S

9.Posar
a

l'interior
el

material

fotosensible

M
A
T
E
R
I
A
L
S
B
À
S
I
C
S

25Guió de treball per a l’alumnat / Fitxes i materials per l’alumnat / TUTORIAL CÀMERA DE FUSTA (T1)
1.
Tallar
l'alumini

(1x1cm)
i
obrir
un

forat
i
pintar-‐lo

de
negre

2.
Pintar
de

negre
l'interior
de

la
caixa
i

enganxar
el
tros

d'alumini
on
hem

obert
primer
un

forat

3.
Posar
les

par<cions,
amb
una

osca
per
al
pas
de
la

pel·∙lícula,
a
banda
i

banda
de
la
peça

d'alumini

4.
Perforar
la
caixa

per
ﬁcar
un
llapis

subjectat
amb
dos

femelles
per

mantenir
la
pelicula

5.
Posem
una
peça

on
recolzar
el
rodet

per
obtenir
l'altura

desitjada

6.
Posem
el

rodet
i
passem

la
pel·∙lícula
pel

cargol

6.
Ja
la
pots
tancar
i
decorar
!!!

26Guió de treball per a l’alumnat / Fitxes i materials per l’alumnat / TUTORIAL CÀMERA DE PAPER (T2)

1.
Tallar
l'alumini

(1x1cm)
i
obrir
un

forat

2.
Retallar
totes
les

peces
de
cartolina
i

enganxar
l'alumini
en
el

buit

3.
Muntar
la

caixa
i
deixar

preparat

l'obturador

4.
Liar
la
pel·∙lícula
en
el
rodet
buit.

¡Ha
d'estar
a
l'inrevés!

5.
Col
·∙
locar
la
pel·∙lícula
sobre
la
caixa

oberta,
i
tancar-‐la
en
la
part
superior.

6.
Construir
la
caixa

per
a
la
protecció
de

llum

7.
Ficar
dins
de
la
caixa
el
protector
de
llum

8.
'Ja
pots
construir
l'exterior
de
la

cambra
!!!
I
inserir
els
rodets
a
la
part

posterior.

30Guió de treball per a l’alumnat / PROCÉS DE TREBALL, METODOLOGIA, AVALUACIÓ I TEMPORITZACIÓ
El procés de treball que heu de seguir és el següent:
- Realitzar els grups de treball (grups de 3 persones)
- Escollir quin dels models de càmera voleu realitzar, o bé proposar-ne algun
de nou.
- Complimentar una llista dels materials que necessiteu per tal que quan esti-
gueu al taller no us en falti cap i pogueu aprofitar el temps i realitzar la càmera
sense problemes.
- Disposareu de dues sessions de classe completes (6 hores) per realitzar la
càmera al taller.
- En el moment que vulgueu i a la localització desitjada, realitzareu la fotogra-
fia i la revelareu.
- Heu d’omplir, segons la feina que heu anat realitzant al taller, les fitxes que
s’ha comentat anteriorment.
- Finalment, fareu una exposició oral en la que haureu d’explicar el procés de
construcció de la càmera, els problemes que us heu trobat i quin disseny heu
decidit i per què.
I- , com ja s’ha comentat, es realitzarà un concurs per decidir quina és la millor
SESSIÓ 1 SESSIÓ 2 SESSIÓ 3 SESSIÓ 4
3hores
- Presentació d’acti-
vitat (45 min)
- Alumnes fan grups
de 3 persones (30
min)
- Cada grup escull la
càmera que vol rea-
litzar (45 min)
- Planificació de llis-
ta de materials i fa-
ses de treball (1 h)
3hores
- Hauran de realitzar
les dues càmeres,
seguint els passos
que han predissen-
yat amb anterioritat.
(3 h)
3hores
- Tracta d’acabar
aquells punts de les
càmeres que no es
van poder finalitzar
en la sessió anterior
(3 h)
3hores
- Presentació del tre-
ball al grup classe i
mostra de la fotogra-
fia feta (2 h)
- Concurs (1 h)
No només s’avaluarà el treball al taller, sinó també el disseny de la càmera, la
realització d’una bona fotografia, les fitxes que s’han d’anar omplint en les ses-
sions de taller i l’exposició oral. Els percentatges seran els següents:
EVIDÈNCIES Disseny
Càmera
Construïda
Fitxes Fotografia Exposició
AVALUACIÓ
% 20% 30% 20% 20% 10%

31Guió de treball per a l’alumnat / PROCÉS DE TREBALL, METODOLOGIA, AVALUACIÓ I TEMPORITZACIÓ
La metodologia a aplicar és la del treball en grup.
Per a que pugueu aconseguir els objectius plantejats, us farem una breu
introducció teòrica sobre els diversos continguts a tenir en compte.
La pràctica es realitzarà en grups de tres. Cada component del grup
haurà d’omplir la seva fitxa personal per entregar-la, que s’avaluarà mitjançant
una rúbrica.
Desprès es faran l’exposició oral en la que us avaluaran la resta de com-
pany i els professors de l’assignatura, mitjançant una rúbrica.
Finalment, entregareu la fotografia realitzada amb la càmera estenopei-
ca i farem el concurs anteriorment mencionat.
Per tant, l’avaluació no consisteix en una única metodologia, sinó que
n’unim de diverses: la classe magistral, el treball en equip i l’exposició oral,
pretenent desenvolupar en els nostres alumnes la competitivitat i la motivació
a través del concurs.fotografia i el millor disseny de càmera. El jurat seran els
companys de classe.
CLASSE
MAGISTRAL
TREBALL EN
GRUP
TREBALL
AUTÒNOM
EXPOSICIÓ
ORAL
CONCURS
Per a les explica-
cions prèvies a un
tema a treballar i
exemples pràctics
Fareu grups de
3, per treballar
al taller l’exerci-
ci proposat.
Per a les explic
acions prèvies a
un tema a treba-
llar i exemples
pràctics
Omplireu 1 fitxa
individual, que
quedarà reflec-
tida en la docu-
mentació final
del projecte.
Per a la valora-
ció de la realit-
zació la millor
fotografia i el
millor disseny
de cambra.
Seguidament us explicarem la metodologia didàctica:
ACTIVITAT PRÀCTICA
Les pràctiques es realitzaran al taller.
Podreu descarregar i imprimir les pràctiques, que es troben al Moodle,
i on trobareu explicat tot el que heu de realitzar.
Tenint en compte els enunciats corresponents de les pràctiques i les
explicacions donades i presents als tutorials, haureu de seguir un determinat
ordre o procediment a l’hora de dur a terme la pràctica:
a) Formar un grup de treball (3 personas)
b) Estudiar bé l’enunciat de la pràctica que s’ha de realitzar.
c) Tenir en compte els continguts i explicacions prèvies a l’hora de realitzar
l’activitat i pensar i raonar les possibles solucions als problemes que us trobeu.
d) Omplir la fitxa comentada.
e) Desprès de complimentar la fitxa on apareguin totes les dades, haurem de
tenir en compte els criteris d’avaluació corresponents.
NOTES:
La presentació dels treballs (fitxes) es realitzarà al finalitzar la pràctica. No es
pot començar amb la següent activitat si no s’han presentat les fitxes esmen-
tades.
S’hauran de presentar, per tant, al finalitzar cadascuna de les sessions pràcti-
ques, però també es demanaran al finalitzar el projecte.

MATERIAL
COMPLEMENTARI
PELS DOCENTS

Material complementari pels docents / Problemes / FUSTA
1. Un dels problemes que ens vam trobar primerament era trobar una caixa de
les mesures exactes a les necessitats del carret fotogràfic i l’apartat de cambra
fosca.
2. Degut a la pèrdua de temps que ens suposava aquesta recerca vam agafar
una capsa del IKEA. Aquesta capsa es va haver de serrar i reduir la seva pro-
funditat uns 10cm.
3. Un cop fet el tall a la caixa, havíem de llimar-la amb exactitud i compte per
tal de que el tancament fos hermètic. Un petit feix de llum dins de la cambra
fosca no permet que es crei el fenomen físic de la fotografia.
4. A més a més, vam haver de comprar unes tanques de llautó per tal de que
les dues parts de la capsa es poguessin obrir i tancar quan calgués.
5. Un cop comprades les femelles per l’elaboració del rodet de la càmera, al
intentar introduir el llapis, ens vam adonar que tenia un diàmetre superior al
de les femelles. Per tant, li vam fer una rosca de 15cm de llarg a tot el llapis…
6. Al voler fixar el carret al interior de la capsa, l’alçada d’aquest carret era in-
ferior al pas que vam fer ens els dos trossos de fusta separadora. Per tant, hem
hagut d’afegir un petit pedestal per elevar-la.
7. La capsa al tenir un acabat lacat, la pintura negra tenia dificultats per aga-
far-se a la superfície.
8. Vam haver de posar dos trossos de fusta per què l’objectiu (llanterna), no
aixafes la via de l’obturador.
8. Per últim, les tanques no acabaven d’engantxar amb el superglue.
Material complementari pels docents / Problemes / PAPER 32
Com era un model agafat d’internet, en el qual ja venien les plantilles de tots
els componetes de la càmera només per imprimir-la en un paper resistent. No ens hem
trobat a penes cap problema només.
Vam tenir problemes per extreure la tapa del carret. gràcies a unes meravello-
ses tenalles que ens van deixar uns habitants de l’aula, ho vam poder obrir.
La facilitat de construcció d’aquesta càmera és força alta ja que venen donades
les mesures de la capsa. No obstant, l’alçada per la introducció dels carrets, hauria de
ser una mica més gran.

Memoria proyecto

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Memoria proyecto

Similar to Memoria proyecto (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (9)

Memoria proyecto