Informàtica 4 ESO

1. L’àudio digital
Carlota García Calvet

2. SUMARI
· Naturalesa del so:
-Intensitat
-Altura o to
-Timbre
·Digitalització del so:
-Freqüència de mostratge
-Resolució
·Formats de so digital:
-Sense compressió de dades
-Amb compressió de dades

3. Naturalesa del so
Les ones sonores són de naturalesa mecànica, a diferència, e3
les ones electromagnètiques, que es generes mitjançant cams
elèctrics.
Les característiques que defineixen les ones són:
-Amplitud.
-Freqüència.
-Període.
-Longitud d’ona.
Per descriure un so utilitzem tres termes: intensitat, altura o to,
i timbre.

4. La intensitat: depèn de l’energia que transporta l’ona sonora i
està en relació directa amb la seva amplitud. Una ona de més
amplitud produirà més desplaçament d la membrana de l’orella
tindrem la sensació que el so és més fort.
L’altura o to: és la característica que permet percebre un so com
a més greu o més agut que un altre.
El timbre: és la característica que ens ajuda, per exemple, a
reconèixer les persones per la veu o a distingir diferents tipus
d’instruments musicals. Una ona sonora vibra a diverses
freqüències simultànies.

5. Digitalització del so
El procés mitjançant el qual es transformen dades
analògiques a un format digital s’anomena
digitalització.
Freqüència de mostratge: és el nombre de mostres que
es prenen en un interval determinat de temps,
normalment cada segon.
Resolució: és el nombre de dígits binaris (bits) que
utilitzem per representar cada mostra.

6. Formats de so digital:
Per emmagatzemar el so digitalitzat ( al disc dur de l’ordinador, en
n CD, etc.), hem de triar el format d’arxiu que utilitzarem. En
general, els arxius d’àudio, els acostumem a classificar en des
grans categories:
Formats sense compressió de dades: el so es grava sense cap tipus
de compressió; per tant, l’espai que ocupa el disc dur de l’ordinador
és molt considerable ( un fitxer de so estàndard, en qualitat CD,
ocupa aproximadament 10 MB per minut).
Formats amb compressió de dades: normalment, els fitxers d’àudio
que s’utilitzen en dispositius mòbils i a Internet estan comprimits.
Aquests formats aprofiten el fet que l’oïda humana habitualment no
distingeix determinats sons, i això s’hi afegeix un procés de
compressió que es basa en l’execució d’algorismes complexos
aplicats a l’arxiu d’àudio, sense comprimir, per reduir-ne la mida fer
pràcticament imperceptible la diferència de qualitat.

7. Gràcies!
Carlota García Calvet
Optativa informàtica 4 ESO